En els últims anys, l'avenç de les eines informàtiques ha influït de manera decissiva/capdal en el desenvolupament d'innumerables activitats professionals. La traducció no ha estat pas una excepció, i de fet els traductors devem a aquests progressos la possibilitat de facilitar, agilitzar i fins i tot automatitzar la nostra tasca. Concretament, són dues les aplicacions informàtiques principals que cal esmentar en relació amb la traducció:

a) La traducció automàtica (MT=Machine Translation), és a dir, el tractament integral d'un text per tal de produir-ne, de manera automatitzada, una traducció. Per sort --per als traductors-- o per desgràcia --per a la resta dels mortals-- la traducció automàtica està encara lluny d'ésser una eina fiable que faci superflua la intervenció humana. La traducció literal i descontextualitzada que, ara per ara, pot proporcionar aquesta mena de programari, no satisfà ni de bon tros les necessitats quant a la traducció de textos.

b) La memória de traducció (TM=Translation Memory), és a dir, un paquet d'eines especialment dissenyades per dinamitzar el procés traductor i per assistir el traductor humà en la seva tasca. Les memòries de traducció, com el seu nom indica, pretenen constituir un registre de les diferents traduccions realitzades per un individu o individus en el curs de la seva activitat professional. Comparen constantment els textos nous amb les traduccions passades, i eviten així la possibilitat que hom hagi de traduir un fragment igual o similar en més d'una ocasió. Incorporen, a més, diccionaris i bases de dades terminológiques que sovint ofereixen solucions ad hoc als probelemes de traducció.
 

MEMÒRIA DE TRADUCCIÓ

Desenvolupats durant la dècada dels noranta, els programes de memòria de traducció han esdevingut tot d'una gairebé imprescindibles en el context de la traducció professional. L'acceleració de la feina que suposa l'ús d'aquestes eines es tradueix, cada cop més, en un clar desavantatge per a aquells que no se'n fan servir. Això, ensems amb l'alt nivell de coherència terminològica que proporcionen, suggereix que l'utilització de la memòria de traducció augmenta considerablement la competència i la qualitat de la feina del traductor.

El funcionament dels programes de memòria de traducció no és pas complicat. Requereix, això sí, una rutina de treball per part del traductor, que ha de tenir cura d'emmagatzemar les seves traduccions i actualitzar les seves fonts terminològiques per tal que les utilitats del programa siguin efectives. D'altra banda, fan més fàcil la tasca de construcció d'una base de dades terminòlogica que tot traductor necessita i que tanta mandra i esforç representa quan s'ha de fer manualment.

Passem, tot seguit, a la pràctica. Cal conèixer, en primer lloc, quins són alguns dels programes de memòria de traducció que existeixen avui dia al mercat informàtic. Els més coneguts són: Trados, Transit, DéjàVu i SDLx. Ens ocuparem en aquest mòdul dels tres primers, tot presentant una introducció pràctica a cadascun d'ells que us pugui ajudar a decidir quin és el que més us convé.