Aquesta és la pantalla que es veu quan s’entra en el programa per primera vegada. Per treballar tenim dues possibilitats: crear una nova base de dades o bé treballar amb una que ja existeix. La diferència entre una i l’altre és que amb la segona opció el que fem és consultar una base de dades com si fos un diccionari, però amb la diferència que podem imprimir entrades, fer exportacions/importacions, buscar en quines entrades apareix una determinada paraula, etc.; en canvi, amb la primera opció, primer se li han d’entrar les dades per poder treballar posteriorment amb ella. De fet, si ens fixem, a la pantalla inicial apareix un llibre que, d’alguna manera, ens recorda als diccionaris; per tant, quan es comenci a treballar amb la base de dades, amb qualsevol de les dues opcions, aquest llibre s’obrirà.

  

Treballar amb una base de dades que ja existeix

Obrir una base de dades

Per obrir una base de dades, hi ha dues maneres:

1. Clicar a sobre de l’icona de la barra d’eines.
2. Al menú Project, clicar a Load.

En els dos casos, s’obra una finestra que ens permet escollir la base que ens interessa. Un cop seleccionada (clicant a sobre del nom una vegada, quedarà ressaltada en color blau, i, a sobre del botó OK), el llibre s’obrirà i ja podrem començar a treballar.

 

Què equival a què?

Si s’observa la pantalla detingudament, es podrà comprovar que hi ha hagut un canvi: només obrir la base: s’han activat totes les opcions de la barra d’eines. Aixó vol dir que, ara, totes les icones apareixen nítides i amb colors vius ;mentre que a la pantalla inicial, l’única icona que reunia aquestes característiques era la de "Load" (les altres estaven com borroses i, per tant, significava que no estaven actives ).

 

Abans de començar a treballar amb la base de dades, s’ha d’entendre una mica que vol dir cada icona. La pantalla es pot dividir en quatre grans zones: zona superior, zona inferior , zona esquerra i zona dreta

Zona superior = Barra d’eines

Aquesta zona està formada pel menú desplegable i per la barra de menú. Els menús desplegables permeten a l’usuari accedir a les diferents possibilitats que planteja la base; en canvi, la barra de menú conté un conjunt d’icones que faciliten l’accés a unes determinades opcions; aquestes icones són les següents:

Obrir una base de dades.

  Seleccionar un diccionari entre els que estan relacionats amb una base determinada

Retallar la informació que conté l’entrada activa.

Copiar la informació que conté l’entrada activa.

Tant amb l’opció de retallar com amb la de copiar, el programa la guarda la informació seleccionada al Portapapers.

Enganxar/Afegir la informació que el Portapapers té guardada, en el lloc que s’especifiqui.

Buscar la informació que ens interessa. 

Activar / Desactivar un filtre.

Entrar un terme nou a la base.

Entrar un nou concepte en un terme que ja existeix.

La diferència entre terme i concepte és que terme són les paraules pròpies de l’àrea que s’està treballant i concepte es refereix a les parts que formen un terme; és a dir, per concepte s’entendria la definició, els equivalents, la definició, etc.

Canviar a la plantilla d’entrada d’informació i editar el terme seleccionat.

Entrar nova informació de manera ràpida; només permet afegir un terme tant en la llengua d’origen com la d’arribada.

Canviar la llengua d’origen i la d’arribada.

Veure el gràfic que conté un terme determinat; en clicar a sobre de la icona, la imatge es fa més gran i la posa en primer terme.

Visualitzar la informació que conté cada fitxa de maneres diferents.

Moure’s pel contingut del llibre.

 

Zona inferior = Barra d’estat

Aquesta barra dóna informacions específiques sobre les condicions amb les que opera el programa:

  

Zona esquerra = Índex alfabètic

Els botons corresponents a cadascuna de les lletres permeten accedir de manera ràpida al primer terme que comença per la lletra escollida. La característica d’aquest índex és que les lletres que conté canvien segons quina sigui la llengua amb la que estiguem fent la recerca.

 

Així, per exemple, l’índex de l’alemany té agrupades la J i la K, la P i la Q, la U i la V, la X i la Y, en un mateix botó i, en canvi, les combinacions Sch i St tenen botó d’accés propi; l’índex de l’anglès agrupa la I i la J, la P i la Q, la U i la V, la X i la Y, i no té cap combinació de lletres que tinguin botó propi; i, a l’índex de l’italià, hi ha un botó per cada lletra, és a dir, no hi ha ni lletres agrupades ni combinacions d’elles en un mateix botó. Tot això porta a concloure que, d’una banda, les agrupacions o combinacions de lletres indiquen si n’hi ha molts o pocs termes que comencin igual i, de l’altra, que l’índex s’adapta a la llengua font amb la qual es treballa i, per tant, s’ha d’interpretar segons les necessitats / peculiaritats d’aquesta.

 

Zona dreta = Llibre

El llibre està dividit en dues parts: la pàgina de l’esquerra conté els termes i la definició i el context relacionats amb aquest, i la de la dreta presenta els equivalents i els gràfics corresponents.

Igualment, conté una mena de cursor , davant de cada terme, que indica quina és l’entrada que s’està consultant en aquell moment.

 

Com s’estructura la informació que conté cada terme?

Cada terme equival a una entrada diferent de la base i està dividit en un conjunt de camps; Termstar proposa per defecte 28 (llengua –codifica amb tres lletres-, terme, definició, atributs, abreviacions, alternatives, sinònims, comentaris, camps d’ús, fonètca, referències creuades, etc.). Això no vol dir que totes les fitxes els hagin de contenir sempre tots, ni que sempre s’hagin de dir com el programa els anomena; cada usuari els pot escollir i renombrar segons les seves necessitats.

 

Pàgina esquerra del llibre

Cada entrada està dividida en dues parts que corresponen a la combinació de les dues llengües que s’utilitzen. Així, per exemple, si la llengua d’origen és l’alemany, a la primera part hi constarà el terme i la seva definició en negre; i, si la llengua d’arribada és l’anglès, hi constarà l’equivalent del terme alemany en vermell i la seva definició en verd fosc.

Els sinònims, de les dues llengües s’indiquen amb blau fosc i les referències creuades amb verd clar; per referència creuada s’entén aquella paraula que està en relació amb una altre i que en clicar a sobre, el programa ens trasllada a la part de la base que conté aquella referència (si fos un diccionari en suport paper equivaldria a una remissió).

 

Pàgina dreta del llibre

La informació que presenta aquesta pàgina correspon als equivalents. En els casos en què a més de tenir l’equivalent en una altra llengua, hi apareguin definicions i sinònims, els colors que s’utilitzen respectivament són el negre i el blau.