Formació autodidàctica en
mòduls d'Enginyeria lingüística aplicada
a la Traducció
|
|
|
|
Introducció al viatge internàutic
Molts cops ens trobem que alhora de fer un treball no sabem on podem cercar informació. Tenim llibres i revistes al nostre abast, però, en ocasions, sembla que encara ens manca alguna cosa; sobre tot, si és un treball per a la universitat que ha de mostrar moltes perspectives o, fins i tot, si és una traducció molt especialitzada.
Me’n recordo que quan va començar aquest boom d’Internet, ho veia com quelcom molt llunyà i no li veia gaire la utilitat. Ara, en canvi, considero que aquesta xarxa de xarxes és una molt bona font d’informació i és un lloc magnífic per perdre’s; això sí, és clar, si es disposen de moltes hores seguides per poder investigar. Suposo que al igual que jo, molts d’altres estudiants s’hauran trobat amb el mateix problema la primera vegada que s’hagueren o s’hauran d’enfrontar amb aquest entrellat de xarxes. D’aquí se’n deriva l’objectiu d’aquestes pàgines.
La meva intenció és prendre com a excusa el fet que mai s’ha navegat per Internet per escriure com una mena de diari de la meva navegació. En aquest diari, doncs, quedaran reflectits tots els passos que aniré realitzant a mida que avanci el viatge. Així que, comencem el nostre viatge internàutic?
El primer que s’ha de tenir molt clar abans de connectar-se a la xarxa és el tema sobre el què es vol investigar. Sinó es fa així, correm el perill de desviar-nos i que quan apaguem l’ordinador pensem que el resultat de la nostra dedicació ha estat nul; hem perdut el temps, en el sentit de què no hem trobat allò pel que ens havíem connectat.
Per tant, el tema de la nostra investigació en aquest simulacre serà l’esgrima. Partim del supòsit que ha arribat un text en castellà o català a les nostres mans, que tracta sobre aquest esport, i que ens demanen que el traduïm a l’anglès.
Ara que ja tenim el tema, que hem engegat l’ordinador i que hem clicat a sobre de la icona que ens connecta amb aquest món nou per a nosaltres, ja estem en condicions per començar el veritable viatge. Donat que sabem el tema, però no on trobar la informació, necessitem l’ajuda d’un buscador . Un buscador és un programa que t’ajuda a trobar la informació que necessites mitjançant una paraula clau. Una bona manera de conèixer l’adreça d’uns quants buscadors és anar a la pàgina de Lluís de Yzaguirre; és un professor de la Universitat Pompeu Fabra que ha reunit informació molt interessant i de gran ajuda per als traductors en aquesta pàgina. Per arribar, hem d’escriure al requadre de la location , just a sota de la barra d’eines, la següent adreça: latel.upf.edu/morgana/altres/altres.htm. Després d’uns segons ens sortirà la pàgina a la que ens hem connectat. S’ha de tenir en compte, que depenent del lloc al què ens adrecem si és d’àmbit local, nacional, d’un altre país, si està molt concorregut per altres navegadors i de l’hora del dia que sigui, per exemple, l’ordinador trigarà més o menys temps en mostrar-nos la pàgina que li hem demanat.
Si s’observa aquesta pàgina es veurà que hi ha unes paraules o expressions destacades en un altre color i fins i tot subratllades; a més, si, es col·loca la fletxeta a sobre d’elles, aquesta es converteix en una mà. Sempre que es produeixi aquest canvi, vol dir que és un link; un link és una connexió que permet anar d’una pàgina a una altra només clicant sobre el lloc on s’ha produït el canvi, de fletxa a maneta.
Cliquem a sobre de "Pàgines individuals d’en Lluís de Yzaguirre "i ens apareixerà el seu nom en gran, una bola del món que dóna voltes i un menú desplegable a la part inferior de la pantalla. Busquem docència i cliquem a sobre de el botó de “Som-hi”; tornem a desplegar el menú quan ja som dins de docència, seleccionem “Ciberques” i tornem a clicar a sobre de “Som-hi”. La pàgina que ens apareixerà està composta per cinc rectangles blancs, cinc botons que tenen escrit “Search” i cinc paraules destacades i subratllades; aquestes paraules són les que corresponen a noms de diferents buscadors.
El meu consell és que s’anoti l’adreça d’aquests buscadors per poder accedir directament. Des d’on ens trobem també es pot fer la recerca sense cap problema, però l’avantatge d’accedir directament al buscador és que a mesura que anem accedint a altres pàgines i anem posant bookmarks, senyals que permeten tornar accedir a una pàgina determinada que s’havia abandonat, guardarà l’adreça del lloc que realment ens interessa. Per anotar l’adreça dels buscadors o de qualsevol element que contingui un link és situar la fletxeta a sobre d’ell i observar la part inferior de la pantalla; apareixerà la direcció del lloc sobre el qual està la fletxa.
Segons el meu parer dels cinc buscadors proposats, els més avantatjosos, per no dir els millors, són: Alta Vista i Yahoo . El primer permet fer recerques per paraules clau i per combinació de paraules. El segon és considerat el millor directori de recursos per matèries, tot i que també permet fer recerques per paraules claus.
Escrivim l’adreça d’un dels buscadors, en aquest cas he escollit Alta Vista, al requadre de la location i esperem a que aparegui la pàgina. Un cop que la tenim en pantalla, escrivim al requadre en blanc que hi ha al costat del botó de search la paraula que ens interessa, en el nostre supòsit “fencing”, cliquem a sobre del botó de search, també es pot prémer la tecla intro del teclat, i esperem a que el programa faci el buidatge de la informació demanada. Quan això passi, apareixerà tot un llistat d’adreces; fet que no significa pas que tota aquesta informació ens interessi. Per facilitar la feina, Alta Vista destaca les adreces amb en un blau fort i les subratlla; dóna un breu resum del contingut de la pàgina proposada en lletra normal i en negre i l’adreça d’aquest lloc en un blau molt claret.
Comencem a llegir la llista proposada i trobem que el primer lloc que ens interessa és The fencing club guide ; cliquem a sobre de ell. Un cop que estem dins d’aquesta pàgina observem que és un directori dels clubs d’esgrima que hi ha en tot el món i que estan ordenats per àrees geogràfiques. Per curiositat, cliquem a sobre dels clubs de Espanya i la sorpresa és que només ens retorna una adreça : la del Club de Esgrima de Madrid.
Com que sembla molt estrany que en tota Espanya només existeixi una escola d’esgrima, decidim obrir una nova finestra per fer, al mateix temps, una altra recerca. Per obrir la finestra, despleguem el menú file i cliquem a sobre de New Browser; ens apareixerà una nova finestra. Tornem a escriure l’adreça del buscador i aquest cop, en comptes de fencing escriurem “esgrima”, cliquem a sobre de search i mentre ell fa la seva feina tornem a l’altra finestra. Per fer aquest canvi de finestres haurem de prémer ALT + tabulador.
Un cop que tornem a la nostra primera pàgina, continuem investigant. Per comprovar si, al igual que Espanya, els altres països també tenen només una adreça, tornem a la home page; cada cop que ens connectem a un servidor i, si accedim a la primera de les seves pàgines, trobarem una home page que serveix d’introducció als serveis d’aquest servidor i per a l’inici de la navegació amb aquell servidor. Per tornar-hi, cliquem a sobre de la fletxa, que indica cap a l’esquerra, que hi ha al menú d’eines i cliquem a sobre de United Kingdom, per exemple; apareixerà una llista una mica més llarga. Aquest directori dóna el nom del club, l’adreça i el telèfon d’aquest i especifica si en té o no de correu electrònic i de pàgina web de contacte. De totes les adreces que ens proposa, decidim visitar la web de Westminter Fencing Club . Un cop connectats, cliquem a sobre de General information i després a sobre de About fencing. Aquesta pàgina ens proposa Foil, sabre i epée; com que no sabem de què tracten, consultem gradualment el seu contingut i veiem que en els tres casos explica la història de cadascuna de les armes i els mètodes per fer un toc; al mateix temps, dóna la referència del llibre d’on s’ha extret la informació.
Tornem a la pàgina d’Alta Vista perquè considerem que ja no ens interessa la pàgina en la qual estem. Com no ens hem recordat de posar un bookmark, ens veiem obligats a recular clicant sobre la fletxeta de la barra d’eines, fins que surti la pàgina del buscador; fent-ho d’aquesta manera, triguem més temps que si haguéssim posat un bookmark. Sense bookmark va enrere pàgina per pàgina consultada i, per tant, establint totes les connexions; amb bookmark es desplega el menú dels bookmarks i es clica a sobre del lloc on es vol anar, només s’estableix una connexió.
Ja estem a Alta Vista i continuem la lectura. Arribem al final de la pàgina i cliquem a sobre de Next per passar a la pàgina següent; continuem llegint i arribem a British fencing , hi cliquem. Anem consultant les diferents connexions que ens proposa i decidim que les que més ens han agradat han estat: Start fencing , Technical information, Achievement Awards , The Sword, Other fencing links .
El tema de Technical information és molt interessant perquè proporciona una guia de consells de seguretat: Safety Guideline . Del link Achievement Awards el més interessant és l’esquema que proposa per ajudar a progressar; la informació està classificada per nivells i tipus d’arma. The Sword sembla ser una revista, però que, pels motius que siguin, de moment no ens podem connectar. Finalment, Other fencing links és un llistat de clubs d’esgrima de Bretranya, Regne Unit i altres parts del món.
Des de que vam obrir l’altra finestra ha passat una bona estona, així que amb la combinació de les tecles “Alt + tabulador” la posem en pantalla. Fent memòria, recordem que havíem demanat informació relativa a Espanya. Comencem a llegir la llista i ens trobem a una connexió que diu Real federación de esgrima española . Perfecte! És el que volíem.
Quan tenim en pantalla la pàgina de la Federació, el primer que fem és afegir un bookmark; a continuació, cliquem a sobre de Federació , a sobre de Carta de benvinguda i comencem a investigar les tres normatives proposades: Normativa complementaria de competición , Normas de seguridad complementaria para los equipos de esgrima i Normativa de asistencia médica en competiciones . Si comparem aquestes normes, que venen a ser algunes d’elles com una mena de consells, amb la guia de seguretat que proporciona de British fencing a Safety Guideline, la normativa espanyola és molt més breu i no pas tan completa.
La curiositat ens havia dut a la pàgina de la Federació espanyola perquè no creiem pas que només existís un club d’esgrima a Espanya. Despleguem el menú de bookmarks i cliquem a sobre de la Federació, tornem a la home page; un cop allà, cliquem a sobre de Clubes de esgrima i ens apareix una taula amb els noms de totes les comunitats autònomes. Comencem a sospitar que no anàvem errats. Cliquem a sobre de Catalunya i ens apareix un llistat de clubs amb la seva adreça, telèfon i adreça electrònica, si la té. De tots els clubs que surten, la Sala d'armes de Montjuic és l’únic lloc que té pàgina web; cliquem per fer-hi un cop d’ull. L’ordinador no triga gaire a dir-nos que no ha pogut contactar.
Com ens interessa contactar, obrim una tercera finestra; ens interessa conservar les altres dos tal i com estan. Intentarem si escrivint una part de l’adreça de la Sala d’armes podem connectar; és a dir, intentarem si agafant, el que es podria dir, l’arrel de la trajectòria, ens porta a algun lloc i des d’allà trobem la manera per arribar a la pàgina que busquem. Per tant, escrivim www.redestb.es . No triguem ni un segon a connectar-nos; és la pàgina de Retevisión. Busquem alguna pista que ens adreci cap el que estem buscant, però res. Potser, ara que estem connectats amb una part de l’adreça que ens interessa serà més fàcil arribar; tornem a escriure l’adreça completa de la Sala d’armes. Després d’una bona estona, ens apareix la seva home page i, de nou, anem consultant, gradualment, els temes que ens proposa.
Si alguna cosa té d’interessant aquesta pàgina és la possibilitat que té de canviar l’idioma (castellà, català, francès o anglès). De les connexions proposades, les més interessants són: Esgrima i Linkoteca . La primera és una explicació del què és l’esgrima i perquè és un esport atractiu; a més, permet accedir a Orígens , Reglament i Material. La segona, Linkoteca, és un llistat de connexions amb altres pàgines.
Tornem a la segona finestra i continuem navegant per la pàgina de la Real federación de esgrima española. Consultem el Centro Nacional de esgrima, tornem a la pàgina principal i cliquem a Tablón de anuncios, després cliquem a Enlaces i ens connectem a la pàgina del Servidor oficial de la Federación Internacional de esgrima, Fédération Internationale d'Escrime.
La home page de la Federació Internacional d’esgrima ens deixa escollir entre francès i anglès; ja que la traducció que hem de fer és en anglès, escollim l’anglès. Però, problema, no ens deixa; no passa res, som internacionals i també sabem francès. Decidim consultar Historique i ens surt una taula que divideix la informació per períodes; si es clica a sobre dels numeros corresponents a un d’aquests períodes, donarà una informació molt més detallada i precisa.
Despleguem el menú dels bookmarks per tornar al buscador d’Alta Vista i decidim que ha sortit massa informació que no ens interessa. Ja que abans havíem intentat connectar-nos amb la revista electrònica The Sword i no havíem pogut, creiem més oportú fer una nova recerca per trobar revistes que parlin sobre l’esgrima.
Aquesta nova recerca no pot ser igual que la que vam fer quan vam iniciar la sessió. Si volem obtenir un bon resultat, haurem de treballar amb combinació de paraules clau; per tant, serà una recerca avançada i no simple. Cliquem a sobre de la paraula Advanced, apareix al costat dret del quadre de diàleg, i veiem que passem a tenir dos requadres blancs; un més gran que l’altre. Ja que és el primer cop que fem una recerca avançada i no sabem com podem combinar les paraules, cliquem a sobre de Help. Ens apareixerà una pàgina on s’expliquen totes les possibles combinacions. Un cop aclarit el dubte, tornem a la pàgina d’Alta Vista; cliquem a sobre de la fletxa esquerra de la barra d’eines.
El que volem buscar són revistes en anglès, i si pot ser també en castellà, que tractin el tema de l’esgrima. Per tant, al rectangle més estretet escriurem fencing, és el tema que ens interessa, i al rectangle més gran escriurem la combinació de paraules; en aquest cas, (English OR Spanish) AND magazines. Cliquem a sobre de search; i, com abans, esperem que ens retorni el resultat de la seva recerca. De nou, comencem a llegir les adreces proposades i triem la que més ens interessa per començar la recerca.
Ara ja tot és molt fàcil. Només es tracta de que es cliqui a sobre d’allò que ens interessa, que llegim el document que aparegui, que afegim bookmarks per si ens interessa tornar a una pàgina determinada després d’haver navegat per unes altres i que, sobre tot, no es perdi de vista l’objectiu inicial de la recerca. Per tant, si s’hagués de sistematitzar molt breument com navegar per Internet, els punts més destacats serien els següents:
1. Tenir l’objectiu molt clar del que es vol buscar des d’un començament.
2. Utilitzar un buscador per cercar la informació que ens interessa.
3. Triar el buscador que volem utilitzar en funció de les necessitats individuals.
4. Recordar-se de posar bookmarks a les pàgines que siguin d’interès.
5. Si és necessari, obrir una altre finestra per poder fer dos recerques alhora.
El meu viatge internàutic va ser molt més llarg i vaig descobrir molt més llocs dels indicats. Considero l’esgrima un tema molt interessant i per aprofitar més el resultat del supòsit d’haver de fer una traducció del castellà a l’anglès i que està en relació amb aquest esport, he fet una tria dels llocs que he trobat més interessants.
Conclusions del viatge internàutic
Si continuéssim la investigació, especialment en el nostre simulacre, a través del link de Fencing All Over the World, arribariem a diferents conclusions. Per exemple, no tota la informació que es troba a la xarxa, Internet, és informació procedent d’organismes oficials (Fédération Internationale d’éscrime o Real federación de esgrima española); també hi ha informació procedent de clubs, de revistes electròniques i, fins i tot, de particulars. Per particular, s’entén, qualsevol persona que, a títol personal, ha creat una pàgina web i l’aprofita per donar informació sobre ell mateix o sobre el tema en el qual està interessat; aquest és el cas de Randall o Jim Ferrone, tots dos mestres d’esgrima.
També es pot concloure que, potser el més difícil és començar, però un cop que s’ha establert la primera connexió, gairebé tot va lligat. La majoria de les pàgines consultades tenen linkoteques. La linkoteca és una altra pàgina pertanyent al servidor que es consulta, però en la que algun membre del servidor s’ha pres la molèstia de fer un treball de recerca previ al nostre; el resultat d’aquesta investigació és una llista classificada amb links a les pàgines que proposa. D’altres vegades, les linkoteques es van configurant i ampliant a mesura que altres usuaris incorporen noves adreces que creuen que poden ser d’interès general.
Personalment, la part que més m’ha agradat de les linkoteques és l’apartat de miscellaneous. Vindria a ser com una mena d’encants; pots trobar de tot i variat. És més, molts cops hi ha pàgines que es repeteixen a més d’una linkoteca; això permet deduir o bé que és un organisme força important la que la produït, o bé que és una pàgina molt interessant des del punt de vista de la informació que conté.
Les pàgines més repetides a les linkoteques que he consultat han estat la de les revistes The Sword o Advance Lunge; la del mestre Randall; la relativa a The Sport and the art of the Sword i la de la Fédération Intenationale d’éscrime. Si analitzo el que més em va agradar d’elles, motiu pel qual les incloc al meu llistat, puc concloure que possiblement va ser la mateixa raó la que va fer que les incloguessin en aquestes linkoteques. Finalment, s’ha de dir que navegar per Internet és tota una aventura. A més, potser no sempre trobarem la informació que ens interessa a la primera; potser perquè no hem sabut orientar la nostra investigació correctament, o potser perquè la xarxa triga molt de temps en establir les connexions i dificulta la nostra feina enlentint-la.
De totes maneres, s’està descobrint un món que encara que fa molts anys que existeix, en veritat, fa molt poc que el públic, en general, pot accedir-hi. Per a un traductor, les possibilitats d’Internet, com a font d’informació, són infinites. Només cal que es disposi de ganes i, sobre tot, de molt de temps per connectar-se.
Llistat de les adreces d'aquesta pàgina
Eva Mª Sans Blas
Edició: Sandra del Molino
|
Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb Lluís de Yzaguirre ( de_yza@upf.es) |
Pàgina servida per
|
