Formació autodidàctica en mòduls
d'Enginyeria lingüística
aplicada a la Traducció


Macros

Les macros són seqüències de comandes d'un programa que poden ser repetides automàticament. En el cas del tractament de textos (TT), poden ser considerades com una mena de llenguatge de programació que ajuda a treure'n més profit.

Hi ha dues menes de macros: capturades i programades; les primeres estan a l'abast de tothom i les darreres requereixen uns certs coneixements.

Les macros es desen en una plantilla; si és NORMAL.DOT, són accessibles des de tots els documents; en cas contrari, només des dels documents creats amb aquella plantilla. Per poder transferir les macros d'una plantilla a l'altra s'utilitza l'organitzador (s'hi arriba amb HERRAMIENTAS>MACROS>MACROS).

Una gran facilitat de cara a automatitzar processos és la de les macros que s'engeguen automàticament en crear un document, de les quals us en presentem un exemple més endavant. El seu principal problema és que actualment són el vehicle d'una part molt important dels virus que circulen per Internet (dels quals estareu protegit si treballeu amb aplicacions altres que les del monopoli Microsoft). Mai que en obrir un document el Word us adverteixi ue té macros, si no coneixeu la procedència i fiabilitat del document, cancel·leu immediatament. En canvi, si l'heu preparada vosaltres mateixos, no cal patir-hi.

Les macros marquen la frontera entre l'usuari diletant del TT i el professional. Això no vol dir que tothom hagi de saber fer macros: el que vol dir és que un professional ha de saber que molt sovint certes tasques repetitives se li poden fer fer al TT. Per dir-ho amb una metàfora, un usuari de TT que desconeix el món de les macros és com un conductor que no sap que no cal llençar el cotxe quan se li punxa una roda: encara que no la sàpiga canviar i necessiti auxili en l'operació, tot conductor hauria de saber que les rodes punxades es canvien; i tot usuari professional de TT (com són avui els traductors) hauria de saber que no cal que escrigui cada vegada la seva adreça a l'encapçalament (plantilles) o que no cal que esborri manualment tots els retorns de final de línia dels fitxers del client Y (macros).

Si voleu veure un exemple complex d'utilització de macros, visiteu el DAU (Documents administratius universitaris). Aquest va ser un projecte pilotat pel Servei de llengua catalana de la UB que va implementar sobre WordPerfect 5.0 i 5.1 un sistema de generació de 21 models de documents, inclosa fusió de noms en generar les actes i convocatòries de reunions, quan encara no existien les plantilles!

Abans d'acabar aquesta introducció, cal que fem esment del principal problema que tenen avui les macros: la portabilitat (tant a d'altres plataformes o aplicacions com a noves versions de la mateixa aplicació); l'usuari de TT que dedica moltes hores a les macros ha de saber que el dia de demà, quan sigui l'hora de migrar a una nova versió del seu TT, pot trobar-se que les hores de feina invertides en preparar macros no són reutilitzables. Aquest problema és cada dia més petit, perquè cada vegada hi ha més facilitats per migrar, però les noves versions dels TT tenen noves prestacions que no poden ser expressades amb les velles comandes; doncs, la portabilitat té un límit.


Per comentaris i observacions, poseu-vos en contacte amb Lluís de Yzaguirre Pàgina servida per: Projecte Apache