Si comparem ([15], [16] i [17] vs. [19]=[22], [18]=[21] i [20]) la segona i la tercera edicions del DLC, veurem que les definicions no coincideixen gaire. És evident que el DLC ha intentat seguir a cegues els criteris del Termcat, tan cegament que no ha observat el pudor que posa el Termcat a "reservar l'ús dels manlleus hardware i software als àmbits tècnics i de projecció internacional" i els neologismes a la divulgació, cosa que no s'adiu amb el tracte que el DLC dóna als manlleus, quasi eliminant-los; qui conegui mínimament els "àmbits tècnics" relacionats amb la informàtica no pot compartir aquesta postura; ara bé, algú que defineix microordinador com a [24] no està gaire avesat a utilitzar aquests aparells i, doncs, no és estrany que no hagi usat el fabulós Hiperdiccionari per detectar que "hardware" surt a la definició de microordinador, equip perifèric (vegeu perifèric), sistema informàtic (dos cops), unitat de control i que "software" surt a la de sistema informàtic i comprovar la falta de coherència a què pot dur el fet de resoldre una part de les entrades amb criteris propis i una altra amb criteris aliens.
El terme "firmware" no va quedar resolt a la proposta en "-ari", tot i que ja està recollit al Diccionari d'informàtica de Castellanos i Ferràndiz, 1978, i al DLC. Prendre'l en consideració hauria obligat a tenir present la complementarietat entre "hardware" i "software" i a adonar-se de l'ús de "-ware" en un sentit que no és el de "conjunt" i que és molt conflictiu.
Però no es podia ignorar eternament un terme que continua essent usat; de manera que el Diccionari de termes informàtics, de Cervera i Merenciano, 1994, publicat recentment i supervisat pel Termcat, resol a [28] "firmware" per remissió a "microprogramari", definit a [29]; s'ha de destacar: a) que la definició de [29] no parla en cap moment de "conjunt", perquè aquesta noció és totalment aliena al concepte de "firmware"; b) que no s'hi fa cap mena de precisió sobre si es reserva "firmware" per als "àmbits tècnics i de projecció internacional", per manternir la coherència amb [3].
Finalment, poc després que el Termcat hagués supervisat la definició [29], el "Full de difusió de neologismes" del Termcat, se suposa que també supervisat pel Termcat, la redefineix a [100] afegint-hi "conjunt" com a coartada d'un "-ari" que aquí encara és menys justificable. El problema fonamental amb aquest terme és que s'ha confós el continent "firmware" amb el contingut "microprograma"; la definició de "firmware" varia molt segons les fonts, com demostrarem suara, encara que a casa nostra trobem ([20] i [23]) qui té clar que es tracta de coses diferents.
Analitzant les definicions de "firmware" que tenim a l'apèndix 4 es pot veure que els entesos no s'entenen; classificant-ne les nocions fonamentals obtenim:
La confusió entre "firmware" i "microprograma" no és l'únic problema que presenta el Diccionari de termes informàtics i en algun dels casos sembla que l'origen del problema sigui l'intent de fer entrar amb calçador els termes en "-ari", que no estan inclosos en la mateixa publicació, a qualsevol preu; així, les definicions [31] i [32] es refereixen a "conjunts de X-ari", és a dir, conjunts de conjunts que quedarien molt més ben definits sense els mots en "-ari" i sense tants conjunts de conjunts; pel que fa a [30], l'alteració de la definició per introduir-hi l'homòfon de programar-hi s'ha fet amb tan poc tacte que s'ha oblidat de fer concordar l'aquesta final amb el seu antecedent, que no queda massa clar. Aquesta obstinació del Termcat a fer colar com sigui els termes en "-ari" després d'un temps tan dilatat fa pensar que no disposa de cap mena d'informació (com, p.e., enquestes) sobre els usos reals entre els professionals de la informàtica. De fet, en aquest àmbit, el Termcat no ha fet mai un seguiment de les seves propostes; i, si l'ha fet, no n'ha fet mai públiques les conclusions ni se sap de cap ocasió en què el Termcat hagi modificat alguna de les seves propostes, que equivocar-se és d'humans, i rectificar, de savis.
Lluís de
Yzaguirre .