El primer problema amb la proposta en "-ari" és que s'ha fet passar el secundari per davant del primari en el procés de fixació de terminologia, tal com és descrit a La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions:[4]
La teoria general de la terminologia es basa en la primera orientació, en la qual
la naturalesa del concepte, les
relacions conceptuals, la relació terme-concepte i l'atribució de termes als
conceptes ocupen un lloc clau. Aquest
enfocament des del concepte cap al terme separa el mètode de treball de la terminologia
del que caracteritza la
lexicografia. Els terminòlegs, que són els pràctics de la
terminologia, tenen com a objectiu l'atribució de
denominacions als conceptes: actuen doncs del concepte cap al terme[5] (procés
onomasiològic); els
lexicògrafs, pràctics de la lexicografia, parteixen de la denominació,
que és l'entrada de diccionari, i la
caracteritzen funcionalment i semànticament: es mouen doncs del terme cap al concepte
(procés semasiològic),
ben a l'inrevés dels anteriors. (pàg 26)
Són usuaris directes de la terminologia els especialistes de cada domini
específic, per als quals la terminologia és
un instrument de comunicació necessari i un element important de
conceptualització de la pròpia disciplina.
Aquesta doble funció que per a ells té la terminologia explica el seu
interès per la normalització com a procés
d'establiment dels conceptes i fixació de les denominacions que els corresponen.
Els especialistes usen la
terminologia amb independència de l'adequació de les denominacions respecte
al sistema lingüístic. Les seves
necessitats comunicatives parteixen del coneixement del concepte i de la necessitat de
transmetre'l en la
comunicació; per això, es valen de formes (o de paràfrasis)
lingüístiques. El seu interès per la terminologia
se centra en el concepte i en la forma de denominar-lo inequívocament. (pàg
32)
En efecte, en l'elaboració de la proposta en "-ari" s'ha invertit el procés de fixació de la terminologia: tot apunta al fet que s'ha començat per buscar una paraula que sembli adequar-se al sistema lingüístic i després s'ha retocat la definició a plaer fins a obtenir-ne una que justifiqui la paraula, encara que el resultat sigui tan impropi com el d'identificar un monitor o un cable paral⋅lel o RS-232 com a "màquina". En un terreny com el de la informàtica, que és prototípic pel que fa a l'origen foraster dels estris i els processos a denominar, és essencial no "reinventar la sopa d'all", i cal considerar en primer lloc les solucions adoptades per llengües en què ja estigui fixat, generalment l'anglès, el francès o l'alemany.
En el cas que ens ocupa, és clar que s'ha volgut donar tot el protagonisme a la idea de "conjunt" per justificar el sufix "-ari" i s'ha oblidat la complementarietat conceptual entre "software" i "hardware" perquè no hi tenia cabuda. L'apèndix 4 conté un conjunt de definicions relacionades amb el tema, algunes de les quals testimonien aquesta complementarietat conceptual: vegeu [15], [25], [33], [34], [36] a [43], [46], [51], [53], [57], [59], [60], [72], [74], [79], [81], [83], [88], [90], [98] i [99].
A més, la idea de "conjunt", que és l'excusa per al sufix "-ari", tot i formar part de la majoria de les definicions consultades, no és indispensable en l'ús actual dels termes originals. Així, a la fitxa de TERMIUM (apèndix 3) per a "hardware", trobem la definició "ensemble ou élément physique..." i les definicions [43] i [54] mostren aquesta dispensabilitat.
La definició [4] no segueix les anteriors del DLC [16], en què surt un "material" que lliga amb la solució francòfona, o del Diccionari d'informàtica [25], amb una "part estrictament física" que entronca amb el "suport físic" contraposat a "suport lògic", origen del "logiciel" francès.
Doncs, per justificar l'ús del sufix "-ari" ha calgut donar protagonisme a un concepte absolutament secundari, que és el de "conjunt" i eliminar de la definició dels termes "hardware" i "software" un tret que els és consubstancial: la contraposició entre "soft" i "hard" (no vehiculada pels radicals de "màquina" i "programa"). A més, aquesta proposta tanca els ulls a la realitat de la proliferació de termes en "-ware", als quals el sufix "-ari" no és aplicable pròpiament. Fins i tot ignora un mot com "firmware", que havia entrat als nostres diccionaris i que analitzarem a part, perquè ha resultat especialment maltractat.