Els avenços que la recerca en enginyeria lingüística ha experimentat en els darrers anys pel que fa a la traducció han estat, gairebé sempre, reservats a àrees d’aplicació molt concretes. Àmbits com l’administratiu, el comercial, el judicial o el tècnic —en el seu sentit més ampli— han vist com s’informatitzaven els seus corpus, se sistematitzava el seu estudi i, en bona part dels casos, se n’obtenien resultats prometedors. Per definició, l’univers literari n’ha quedat bandejat, per tal com la ciència abraça un ventall menor de registres, de vocabulari, de situacions comunicatives, enfront de la dispersió i de l’heterogeneïtat del discurs literari. Incloure, però, els textos audiovisuals —i entenem per «audiovisual» un producte creatiu, que difereix, però, de la literatura clàssica en el canal d’emissió— sota l’etiqueta estèril de la no-sistematicibilitat és, a parer nostre, un error.

Si ens centrem en la llengua catalana, els productes audiovisuals arriben a un sector de la població molt més ampli que no pas moltes altres menes de traduccions, la qual cosa comporta una pressió social més gran i un volum de crítica i de judici col·lectiu considerable.

L’any 2000 un grup de persones vinculades a l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra vam tenir l’oportunitat d’adonar-nos que compartíem l’interès per la llengua dels mitjans de comunicació sota la perspectiva del procés de traducció, bé per si mateix, bé pel model de llengua resultant. Compartíem, a més, l’interès per l’aplicació de les noves tecnologies en el terreny de la traducció audiovisual a partir de l’ús de corpus monolingües i paral·lels per a l'anàlisi de la problemàtica d'aquests textos i la seva projecció en la docència (de traducció, de comunicació audiovisual, etc.) fins al recurs al reconeixement de veu com a auxiliar del doblatge. Finalment, teníem en comú el fet que la combinació d’aquests dos camps no era —ni és ara mateix— la nostra ocupació principal (bé per estudis o per feina), de manera que la intenció de dedicar-nos més exhaustivament a l’anàlisi d’un corpus audiovisual tractat informàticament resta supeditada al ressò que aquesta comunicació desperti en altres col·legues i a la disponibilitat de temps i d’esforços que possibles noves incorporacions aportin al grup.

Amb aquests condicionants ens hem constituït com a Grup d’Experimentació de les Noves Tecnologies en l’àmbit de la Traducció Audiovisual (Gent-Tau) amb el propòsit d’aprofitar l’avinentesa del congrés SETAM per mostrar públicament l’orientació que voldríem donar a la nostra feina en aquest camp i per obrir-nos a la col·laboració d’aquells que vulguin endegar projectes de recerca que puguin beneficiar-se d’aquest enfocament. El que presentarem avui és una mostra d’allò que ja tenim a disposició, que ha estat possible gràcies a la gentilesa amb què Televisió de Catalunya ens ha cedit les versions electròniques dels textos amb què us il·lustrarem aquesta presentació.