Entre aquests recursos hi ha incorreccions o hipercorreccions com apostrofar fins a l'infinit (v.g. "qu'anem", "l'he dut un llibre"), posar tots els accents oberts ("mùsica", "tambè"), geminar totes les eles (v.g. Barcel⋅lona) i "emprar mots escaients" (barrejant registres).
De manera que, si volem traduir "software", el millor que podem fer és escriure software en cursiva (com admet el TermCat en la seva fitxa normalitzadora) o adaptar la frase segons el cas amb els mots "programa / es", "aplicació / ons" o el nom de la mena de programa (v.g. gestor de bases de dades; vegeu les meves propostes).
Qualsevol d'aquestes solucions sol ser millor que intentar usar l'aberració lingüística proposada pel TermCat; la immensa majoria de les vegades que he trobat usada la precitada barbaritat, si intentem interpretar la frase donant-li el significat de "software", té sentit; en canvi, si li donem el significat inventat pel TermCat, solem trobar-nos davant d'un error o una incoherència indefensables. No és estrany que el recent i excel⋅lent Gran Diccionari de l'Enciclopèdia s'hagi vist obligat a fet una entrada totalment atípica amb la paraula "software" (perfectament correcta, doncs) per intentar justificar la barrabassada de resoldre-la amb una remissió incorrecta a l'homòfon de "programar-hi".
En primer lloc, podeu veure un fragment del pròleg del Diccionari de freqüències del català no literari, escrit pel Dr. Joaquim Rafel i Fontanals, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i un dels seus membres que millor coneixen les aplicacions de la informàtica a la recerca lingüística. Podreu observar-hi que usa tant el mot "software" com "programa". Hem de destacar que aquestes pàgines varen ser escrites quan ja feia anys que el TermCat havia proposat la seva "solució" impracticable. Vegeu també les instruccions d'instal⋅lació del CD-ROM que acompanya aquest diccionari.
Com a contrapunt, podem veure uns exemples extrets d'un prospecte en què la companyia teleafònica d'Espanya volia atreure compradors d'accions (advertim a les persones amb sensibilitat per la llengua que no mirin aquests exemples [1, 2 i 3]. De fet, no se sap si és català o blavencià. En aquest cas, vaig poder comprovar personalment que l'oferta era falsa, car no donaven un CD-ROM amb "programari" sinó que contenia el software de connexió a Infovia. No és sorprenent que un recital d'analfabetisme com aquest vagi acompanyat de l'ús de l'amulet en "-ari", com si el mot "software" fos incorrecte en català i evitant-lo s'acabés el problema de les incorreccions del prospecte.
Un exemple menys escandalós és el de l'Enciclopèdia bàsica que va regalar el Periódico. Veureu que no hi ha barbaritats, tot i que es parla de formats caracteritzats per la "seva senzilleza d'ús"; el més impresentable és que usin l'aberració en -ari per designar "Acrobat Reader" que 'es, simplement, un programa o una aplicació i no pas un conjunt de programes amb la seva documentació. [1 i 2]
El darrer exemple que us aportem és el dels traductors de Netscape al català, que "exorcitzen" la seva ignorància posant un "garantitza" al costat d'un homòfon de "programar-hi" que hauria quedat millor com a "programa". Fixeu-vos que parlen d'informacions binàries com historial, caché, preferits o cookies, ítems que queden exclosos de la definició de 'programari', mentre que en anglès queden inclosos en el concepte de 'software'. Per això el cacologisme programari pot ser danyós per a qui l'empra. (vegeu Uep! Un localitzador deslocalitzat, o de la dificultat d'encunyar terminologia de la informàtica i les seves circumval·lacions.)