PREÀMBUL
La informàtica és una àrea en evolució constant i vertiginosa. A
més, pot tenir una importància
cabdal en el futur d'una llengua, com creu la Unió Europea, que dedica esforços
considerables
a promoure l'enginyeria lingüística i a conscienciar les administracions amb
competències en
afers lingüístics (generalment, estatals) que les llengües que no es
tecnifiquin perdran àmbits
d'ús i es veuran reduïdes al folklorisme. D'això n'ha estat conscient,
entre els primers, el Dr.
Badia i Margarit, que ja fa vint anys apadrinava iniciatives d'aplicació de les
tècniques
informàtiques a la recerca en lingüística catalana[1]; participa al projecte
PATROM, amb
metodologia informàtica; també ha tingut el màxim interès en la
creació del corpus de l'IEC i en
l'aplicació de les noves tecnologies a la revisió del Fabra, a la
finalització de l'Atlas del Domini
Lingüístic Català i a d'altres iniciatives; finalment, pel tracte personal,
sé que va poder reduir
l'impacte d'una fractura de braç en el seu ritme de treball gràcies a haver adquirit
prèviament
unes habilitats, limitades però llavors salvadores, en l'ús del tractament de
textos. Per tot això,
m'atreveixo a posar sota el seu patrocini les ratlles següents, sobre un problema de
terminologia informàtica, en la redacció de les quals m'he beneficiat dels
consells, la
perspicàcia i la generositat de Carles Tebé, de l'Institut de
Lingüística Aplicada de la Universitat
"Pompeu Fabra".
Un dels elements del procés de tecnificació d'una llengua és
l'adaptació de la terminologia
informàtica, que creix permanentment. Aquest esforç d'adaptació
és necessari, si bé no
sempre és fàcil i sovint necessita temps. Avui m'ocupo de l'adaptació al
català de dos termes
que són a l'origen de la informàtica i que en altres llengües, com el
francès, han estat
naturalitzats amb èxit: "hardware" i "software".
Índex
Següent
Lluís de
Yzaguirre .
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: lluis punt deyzaguirre arrova upf punt edu