Monogràfic: Pendent
Bibliografia 
És l'hora dels adéus... bé, voldríem pensar que us donem l'arreveure.
Portem dos anys en què l'únic que no ha decrescut en el món de la subvenció de la recerca és la imaginació per denegar ajuts, per trobar noves pegues que justifiquin no completar els pagaments compromesos o per inventar nous requisits retroactius que obliguin a retornar diners ja concedits.
Hi ha hagut convocatòries senceres que han quedat desertes. Això rai, us parlava de la recerca en general en el camp de les humanitats. Com que el LATEL treballa per a la llengua catalana, tot això ho hem vist més com a espectadors dels col·legues que treballen per a llengües serioses ("Soyons sérieux", que digué en Suárez), però certament les misèries invertides en la llengua catalana han estat les primeres a rebre.
Hem estirat els recursos tant com hem pogut, però al juny ja es van extingir els fons reservats per pagar beques (tots ho heu fet bé, però a la Maria la trobarem a faltar especialment); i a finals de novembre es consumiran les darreres escorrialles dels fons que han permès al LATEL el privilegi de tenir per coordinadora del Laboratori i cap dels seu projectes l'Ester. És un moment terrible per dir-li que es busqui la vida a algú que el 2006 va renunciar a d'altres opcions professionals per compartir la il·lusió de fer recerca en l'àmbit de l'enginyeria lingüística aplicada al català.
L'altre pilar del LATEL era el professorat. Al director del Laboratori li han reduït el sou al voltant d'un 27 per cent en dos anys i l'han desposseït de beneficis socials per valor d'un altre 8%, mentre que el nombre d'hores de classe presencial s'ha incrementat un 33% i la quantitat d'estudiants per grup ha crescut entre un 20% i un 40%. No cal ser una fura per deduir que el temps que hem de dedicar a la docència ha crescut fins a un 170% i, doncs, veiem molt minvada la disponibilitat per a la recerca.
S'ajunta la fam amb les ganes de menjar i els nostres governants en conclouen: ells que s'estalviïn d'investigar i nosaltres ens estalviem d'invertir en recerca, que el forat de Bankia és molt gros.
Així estan les coses i aquest butlletí serà el darrer, provisionalment. Però l'aturada del LATEL no afectarà només aquest butlletí; tant el sosteniment, la millora i l'atenció als seus usuaris de la plataforma reSOLC-mitjansCAT, com el manteniment del prototip de corpus oral RETOC, la dinamització de la xarxa XALOC, i especialment del seminari SIROCCO, són les cares més visibles d'aquesta hibernació, però en el mateix sac entraran quasi tres centenars d'aplicacions web que donen suport a la formació en enginyeria lingüística, en terminologia i en lingüística en general, totes les quals quedaran desateses fins al dia que aconseguirem que se'ns financi algun nou projecte prou ben dotat com per permetre'ns reactivar el Laboratori. En aquest sentit, ens omple d'esperances el procés polític actual, perquè pensem que en una república catalana la recerca en tecnologies lingüístiques aplicades al català i, en general, la recerca en benefici de la llengua catalana en tots els seus aspectes, només pot veure millorat el seu suport institucional...
Deixant-nos dur per aquest pensament positiu, que quan la subvenció de la recerca és nul·la només pot fer que millorar, volem dedicar el monogràfic d'aquest número a fer un balanç de les coses que haurem de reprendre quan podrem descongelar el LATEL.
El setembre del 2011, en una comunicació presentada al Congrés Internacional d'ICOS sobre Ciències Onomàstiques, apuntàvem:
“Tot i que això no qüestiona la transcendència dels fenòmens fonètics en què es basa la divisió entre occidental i oriental, el fet que aquests fenòmens requereixin poques regles en el nostre sistema expert i, en canvi, n'hi hagi moltes de comunes als dialectes del sud i d'altres de comunes als del nord, ens aporta un altre motiu de reflexió sobre l'oportunitat de repensar i despolititzar el mapa dialectal.” (De Yzaguirre, 2011)
Amb això obrim la porta a un reSOLC amb més resolució territorial, que permeti territorialitzar les variants que deixa obertes la PEOSFIEC, com quan diu:
[27] També són pròpies de l'àmbit general tant la distinció clara entre b i v, que es manté en determinats parlars valencians i orientals, com la confusió d'aquests sons en b. (IEC, 1999).
El nostre ideal és que el reSOLC permeti d'ací a un temps que l'usuari triï si vol la resposta del valencià que manté o la del valencià que no manté. En la línia de despolititzar les denominacions dialectals, això implicaria d'oferir-li una transcripció en català sud-occidental i una altra en català meso-occidental o català occidental central. Altres territoris per delimitar serien els orientals que mantenen la v, les zones que ioditzen, les que a les Illes neutralitzen o àtona o fan neutra tònica, les zones del nord-occidental segons com fan a àtona final...
El reSOLC es basa ara mateix en cinc sistemes experts ALEF (De Yzaguirre, 2010a) que modelitzen les cinc grans variants territorials de la PEOSFIEC. L'ideal que plantejàvem suara fora que l'usuari només hagués de definir la seva població de referència (sigui la del seu idiolecte, sigui la dels professionals que ha d'ajudar o controlar) i es trobés especificada la combinació més ajustada; la realitat actual és que quan un baleàric consulta coet, el sistema li respon sense detallar si es poden usar indistintament o se'n pot usar una variant concreta independentment de com s'hagi pronunciat, per exemple, advocadessa.
Una altra innovació del reSOLC que haurà d'esperar a la primavera nacional és la d'incloure totes les variants morfològiques (ara només hi ha els lemes). Aquesta tasca està aturada a l'espera de resoldre el tractament de les pronúncies heterolectals.
“Entenem per pronúncia heterolectal aquella en què un locutor d'un territori pronuncia una variant morfològica diferent de la que li correspon, però adaptada a la seva pronúncia. Això ho situem en escenaris professionals com el d'un programa literari o cultural on un locutor mallorquí llegeix versos de Vicent Andrés Estellés o com el d'una tertúlia en què polítics de diversos territoris comenten l'encert o desencert d'una frase cridanera d'una personalitat o el lema d'un col·lectiu del tipus «Lo riu és vida».” (De Yzaguirre, 2013?)
La inclusió o no de les pronúncies heterolectals de tota la morfologia nominal i verbal ens crea dubtes metodològics que estan pendents de resolució amb els nostres interlocutors de l'IEC i sobretot problemes logístics, car les dimensions de les bases de dades que suporten el reSOLC se'n veuran afectades.
Entre els preparatius per a la hibernació del LATEL hi ha l'activació d'una nova generació de la plataforma que no inclourà gaire millores visibles per a l'usuari, però sí que incrementarà notablement les funcionalitats de control i gestió dels administradors. Això haurà de permetre que el professorat encara no acomiadat pugui mirar de minimitzar la desatenció del servidor.
Aquest monogràfic us donarà accés a un conjunt de documents que internament anomenàvem dictàmens. Pot sonar estrany, però n'explicarem la finalitat i per què avui us els fem accessibles i segurament trobareu que aquest nom és tan bo com qualsevol altre.En el moment de farcir de transcripcions el servidor reSOLC, ens va caldre prendre partit entre solucions en què els diccionaris en paper no coincidien. Gairebé sempre són temes de molt poca transcendència ortològica, que no han tingut cabuda a la PEOSFIEC, com per exemple si el grup −gn− de cognom s'ha de nasalitzar del tot o ha de mantenir l'oclusió inicial. La PEOSFIEC no en parla perquè no hi ha tensions dialectals o de models de qualitat oral en què aquesta variant sigui l'eix del conflicte, però si el DIEC tingués la transcripció fonètica s'hauria d'haver triat una opció o totes dues. També hem inclòs entre els temes analitzats aquells en què el tractament que es dóna a la PEOSFIEC no resol el 100% dels mots que s'han de tractar, sovint perquè proposa dues alternatives vinculades a llistes obertes, com ara quan diu que la reducció de la geminació de la lateral alveolar no és recomanable en mots com X, Y, Z. Per contrast, trobarem que la iodització sistemàtica es considera no recomanable amb independència dels mots en què es practiqui. Aquestes llistes obertes demanen resposta sobretot quan els diversos diccionaris en paper es decanten per solucions diferents (en l'exemple, sobre el manteniment de la geminació).
Per tal de resoldre quina de les solucions recollides incorporaríem al reSOLC, vàrem tenir de becaris a la Clara Armengou, la Marina Cabanís, la Roser Graell, en Josep Lambies, la Clara Molins i en Víctor Sala, la majoria d'ells estudiants de Comunicació audiovisual amb bones notes de català, que per a cadascun dels temes van fer un treball semblant a partir del qual el LATEL va prendre partit, o no.
Aquests dictàmens requereixen en algun cas reelaboració i en tots homogeneïtzació, perquè no és pas el mateix el que suggeriríem en abordar només un d'aquests aspectes que la visió de conjunt, en què ens preocupa l'equilibri entre col·loquialitat i formalitat sobretot des de la perspectiva de la tensió articulatòria, la persistència de l'esforç, que representa per a un professional. Doncs, ja fa temps que aquests dictàmens estaven tancats en un calaix esperant l'oportunitat de ser treballats amb els interlocutors de la Secció Filològica de l'IEC. Ens hem fet càrrec en tot moment que la Secció Filològica té urgències i maldecaps de molta més entitat que no pas l'eventual nasalització de la −g− de cognom, però ara, en el moment de preparar-nos per a una hibernació sense data prevista d'arribada de la primavera, creiem que els hem de fer accessibles, amb totes les reserves, però també amb tota la feinada que s'hi ha invertit.
Tots aquests dictàmens han seguit una mateixa pauta d'elaboració:
∙ Anàlisi dels resultats obtinguts a partir del buidatge del Corpus Oral (per a la llengua oral i realitzacions detectades)
∙ Freqüències al Corpus de l'IEC
∙ Opció
Per acabar aquest article i, a tall de síntesi:
1. Aquests dictàmens no haurien d'haver vist la llum encara, però no podem garantir que en el futur tinguem la possibilitat d'homegeneïtzar-los i actualitzar-los, i no podem deixar al calaix un treball fet amb diners públics només perquè els diners s'han acabat abans que la feina.
2. El dia que la llengua catalana començarà a ser tractada com un tema prioritari entre els qui decideixen sobre els recursos esmerçats en recerca, caldrà eixamplar el treball de definició del model de llengua oral que hi ha al darrere. Pensem que potser en el futur veurem un reSOLC amb estils fonètics al gust de l'usuari i amb experts ALEF a la demanda de grups o empreses, cosa que pot implicar circumscriure territorialment algunes de les generalitzacions de la PEOSFIEC.
3. Potser les mateixes mancances, limitacions i ambigüitats (que han castigat fins ara els dictàmens al confinament d'un calaix) que des d'ara compartirem amb vosaltres poden convertir-se en un estímul o justificació per a la posada en marxa de nous projectes, com podria ser la creació d'un corpus oral de referència, que permetin el dia de demà completar aquesta tasca amb tots els instruments d'una llengua moderna.
