Institut de Lingüística Aplicada

quartes (3)
(3038)            a superar-ne les tres | | quartes parts. | Als segles
(6877)      donat al conjunt format per les quartes parts de | l'herència.
(6881)         de reduir els deutes en tres quartes | parts quan havien
quarts (1)
(2060)        administratiu col legiat dels quarts de les parròquies
quasi- (1)
(3084)     que feia el forner arrendatari o quasi- | emfiteuta d'un forn
quasi-afinitat (1)
(2818)        del matrimoni, anomenat també quasi-afinitat, que s'| |
quasi-contracte (3)
(1741)       o complir una | | obligació. | Quasi-contracte establert
(3430)            o contracte emfitèutic. | Quasi-contracte que neix quan
(3707)     mare, | però de pare diferent. | Quasi-contracte que neix quan
quasi-domini (1)
(1603)     (allò que per raó de domini o de quasi-domini li pertany). |
quasi-emfitèutic (1)
(3083)   temps assenyalat o bé en contracte quasi-emfitèutic. | Dels
quatre (3)
(932)    Hanbal (segle IX) i una de | | les quatre | ortodoxes de l'islam.
(1926)       del votant. | Dit d'una de les quatre escoles jurídiques
(6407)      | tramitació diferent a la dels quatre judicis ordinaris. |
què (102)
(27)     els efectes. | Mètode d'elecció en què, sense votació de cap
(73)         dels dos advocats assessors de què disposava la diputació del
(107)    un òrgan o un tribunal superior en què hom demana la | |
(122)   d'una petició jurídica. | Escrit en què hom invoca al·legacions de
(160)      a un bé o un dret. | Benefici de què gaudeixen els membres
(258)        a | la població. | Cartell amb què hom fa públic un ban. |
(266)     direcció d'un cap). | Tot allò de què hom pot disposar
(309)    | Tutela. | Cadascun dels punts en què es divideix una acusació.
(333)     separacions o les disposicions de què pot | | constar un acte  |
(435)        o obligació simple signada amb què hom assegura un | |
(466)      temps (i sovint del lloc) en | | què ha estat fet o | executat.
(484)      la | manca de fonament d'allò de què hom l'acusa. | Sostenir la
(515)   | Privar algú del fur o exempció de què gaudeix perquè ha comès
(547)     la manera i les circumstàncies en què és | | executat un  |
(558)   dels béns o de la porció de béns de què hom pot disposar per | |
(726)     les | | del contrari. | Escrit en què l'apel·lant exposava
(796)        de la mateixa categoria en | | què li | demana que ordeni de
(868)      lligades pel parentiu en grau en què tenen prohibit | | de
(896)     privat o | | públic. | Sistema en què hom estructura
(923)          | Dit del dia o del temps en què actuen els jutjats i
(961)    | Dit del jurament o la promesa en què les manifestacions del
(993)   | Dit de les cartes o documents amb què hom intima algun decret o
(997)      per la llei. | Dit de la llei en què expressament hom estableix
(1006)        | Especial protecció penal de què gaudeixen els membres
(1009)        | Especial protecció penal de què gaudeixen les persones que
(1135)   en un bosc. | Dit del contracte en què una de les parts
(1294)            testimonis. | Finalitat a què s'adrecen les activitats
(1294)         o conjunt d'| | operacions a què es | dedica una societat.
(1304)     dels ens públics territorials en què s'estructura un estat o
(1357)         o es complissin. | Pensió de què gaudeix algú per serveis
(1393)           | determinades. | Temps en què la llei preveu la
(1428)     | d'ell. | Segell de l'estat amb què hom satisfà l'impost del
(1448)        | Preferència o antelació amb què una persona, una qüestió,
(1576)   reconvenir. | Càrrec o demanda amb què hom reconvé. | Reclamar
(1665)          per l'autoritat del país en què es | | troba, per tal de
(1667)    un temps determinat. | Edifici en què una autoritat o
(1722)   generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un | |
(1792)    que | l'ha dictada. | Document en què hom testifica alguna cosa
(1864)   | Reconèixer, verificar. | Data en què s'ha de complir el termini
(1864)      el termini d'una obligació o en què es | | conclouen els  |
(2041)       dotat d'autonomia política, en què s'organitzen les | |
(2115)    de cadascun dels sectors | | en | què un ministeri divideix la
(2220)   Conjunt d'òrgans i dependències en què s'estructuren les
(2523)          | Cadascun dels articles de què consta el Codi de dret
(2543)        del | | càrrec. | Prestació a què resta obligat el posseïdor
(2795)    de llibres | prohibits. | Dies en què l'Església prohibeix de
(2825)   A l'edat mitjana, acte solemne amb què una persona acusada
(2905)      o d'una prebenda. | Document en què un prelat dóna testimoni
(3037)       de l'actiu hereditari líquid a què com a mínim té dret l'| |
(3218)         o d'una condició, per raó de què es dóna | lloc que restin
(3233)       entre els ceps. | Contracte en què el senyor alodial es
(3405)       | Dit de tot negoci jurídic en què intervenen dues parts. |
(3465)        de la societat | conjugal, en què els béns són compartits,
(3801)     jurídics. | Dit de l'herència de què hom no ha entrat encara
(3900)       classe. | Situació jurídica en què una persona (el creditor)
(3943)          la generació. | Facultat de què gaudeixen els fills
(3990)               | Instrument o acta en què consta aquest dret. | Dit
(3991)         dret. | Dit del matrimoni en què una de les parts, o
(4038)    | pare. | Situació d'indivisió en què es troba un bé que pertany
(4199)      una cosa després del termini en què havia | de restituir-la el
(4214)     tornant les coses | a l'estat en què es trobaven abans. | Dret
(4239)    | Sistema econòmic matrimonial en què cada cònjuge | conserva la
(4276)   en arrendament a un tercer allò de què hom és | arrendatari.  |
(4327)     | la data o de les condicions en què s'extingeix (terme
(4454)        de la venda. | Estat civil en què incideix una persona
(4507)    directe de | | les quantitats a | què té dret per redempció de
(4520)    Sistema econòmic | matrimonial en què cada cònjuge conserva la
(4580)      aquesta herència. | Facultat de què | gaudeix l'hereu gravat
(4747)   impost. | Conjunt dels recursos de què disposa l'estat,
(4766)      despeses públiques. | Mesura en què un subjecte econòmic és
(4910)     d'un consolat. | Nom genèric amb què són comunament coneguts
(4935)   les funcions pròpies del càrrec de què | | ha  | estat investit
(4950)    estiguessin fora del territori en què es | troben per a
(5226)   canvi. | Cadascuna de les parts en què ha d'ésser representat |
(5252)       casos i en la mateixa forma en què hi són obligats els
(5385)    que assenyala la llei. | Acció de què disposa el tenidor d'una
(5438)    o no els restitueix als centres a què correspongui. | Ordenança
(5752)          | Cadascuna de les parts en què es divideix la durada de
(5775)     de tota o | de part de la pena a què havien estat condemnats. |
(5918)    tots els drets i les dignitats de què fou privat com a
(5936)     al perjudicat | dels objectes de què fou privat per l'acció del
(6013)   fer la persona ofesa. | Treballs a què estan obligats alguns
(6014)   que formen part de la condemna amb què han estat castigats. |
(6183)   causa criminal, procés judicial en què es | debaten interessos
(6317)        de les diferents instàncies a què pot donar lloc un | plet.
(6456)    atribucions i els límits | | en | què poden exercir llur
(6458)    Cadascuna de les fases o parts de què consta el judici per a |
(6468)   per manament judicial. | Judici en què s'exerciten accions
(6522)    Conjunt d'actuacions judicials en què es debaten interessos |
(6554)     prevista pel codi. | Quantitat a què ascendeix l'import total
(6605)     decisió. | Pròrroga. | Moment en què l'instructor investeix el
(6662)               o jurisdiccionals en | què es divideixen els
(6670)          | Cadascuna de les parts en què es divideixen les sales
(6708)        judicis o processos civils en què hom prescindeix |
(6716)          | Dit del procés militar en què els tràmits i el
(6736)       un dels litigants. | Moment en què cal realitzar un acte
(6746)      el | deutor. | En els països en què vigeix un concordat amb la
(6751)          i procurador en el | cas en què els litigants no poden
(6783)    i | reclamacions. | Expressió amb què hom designa, en una
(6836)        | Declaració de l'inculpat en què reconeix la seva |
(7003)       romanes (del 139 al 107 aC) en què es | disposava que els
(7041)    fixar les condicions laborals | a què s'hauran d'ajustar els
quedar (1)
(5023)         podia proposar al | papa, en quedar vacant una seu
queden (1)
(2635)    | | religiosos i certs | convents queden sostrets de la
quedi (1)
(389)     en el cas que | | l'administrat | quedi sotmès a una
quedin (1)
(4209)    en allò convingut, o sigui, que | quedin les coses en el mateix
queixa (6)
(2278)             aquest dret. | Protesta, queixa, que hom presenta per
(2280)   reparació. | Document on consta la queixa. | Petició que fa el
(4112)    d'un acte anul·lable. | Protesta, queixa, que hom presenta per
(4115)   reparació. | Document on consta la queixa. | Petició que fa el
(6574)    veritat | sobre ells. | Protesta, queixa, que hom presenta per
(6577)   reparació. | Document on consta la queixa. | Petició que fa el
quelcom (5)
(533)     persona que té l'obligació de fer quelcom, de | | donar una cosa
(1903)    etc. | Opinió o parer donat sobre quelcom. | Dret a votar.  |
(3430)                que neix quan hom rep quelcom per | error, que
(4175)     i d'obtenir la reintegració de | quelcom que ha estat pagat
(4299)    | El qui se subroga a un altre en quelcom que ha adquirit |
querella (5)
(440)       part correspon | | a la seva. | Querella del querellat contra
(1539)         té defectes de tramitació. | Querella. | Tribut en diners o
(1612)       de revenja, de satisfacció, de querella. | Tècnica
(3137)      de l'herència. | Clam, demanda, querella o denúncia. | Dret
(6710)    procés, que segueix la denúncia o querella, encaminada | a fixar
querellant (1)
(440)    | Querella del querellat contra el querellant. |
querellat (1)
(440)         | | a la seva. | Querella del querellat contra el
questa (1)
(1542)    també questia, quístia, quistia o questa. | Religiós,
questia (1)
(1542)         subalterns, anomenat | també questia, quístia, quistia o
quèstia (1)
(3223)      béns, normalment hereditaris. | Quèstia. | Contracte de conreu
qüestió (11)
(164)            definitiu. | Decisió d'una qüestió o un conflicte jurídic
(543)     especialment un jurista sobre una qüestió de dret o de | |
(1448)   antelació amb què una persona, una qüestió, una cosa, ha | |
(1917)    major autoritat, decideix una | | qüestió en el | cas d'empat.
(2857)           escrita pel papa sobre una qüestió de govern o disciplina
(4384)       dues parts posen | terme a una qüestió sorgida entre elles. |
(6101)     que | no resulti afectada per la qüestió que promou l'acció, i
(6153)              davant ells mateixos. | Qüestió incidental dins un
(6333)    l'eficàcia d'un | acte jurídic. | Qüestió sobrevinguda en un
(6563)    que ha d'ésser resolt abans de la qüestió principal i que |
(6815)    ?rbitre nomenat per a decidir una qüestió litigiosa. | Mitjà de
qüestions (9)
(63)   com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i | | de
(1030)        les formes legals. | Docte en qüestions de dret. | Poder o
(1036)          | | per a entendre | en les qüestions de llur
(1684)   fets, | | que s'enllacen | amb les qüestions en elles resoltes. |
(2419)    | A Andorra, nom donat a aquelles qüestions rústiques i urbanes
(2571)   Disposició conciliar o papal sobre qüestions de fe o sobre els
(2977)      autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de | jurisdicció i
(6417)   especials que pel fet de | tractar qüestions considerades urgents
(6776)            civil i ràpid, destinat a qüestions de | mínima quantia,
questor (1)
(1547)         la celebració d'un negoci. | Questor. | Lliure d'un dret o
queviures (1)
(53)        consistent en la modificació de queviures destinats al consum
qui (107)
(94)            camp | | del dret. | Aquell qui executa actes que poden
(111)     | davant el superior jeràrquic de qui la dictà. | Aixec.  | Dit
(263)     | Multa. | Fallida. | Actuació de qui, apartant-se d'una vida
(330)    | Condició i dret que ostenten els qui pertanyen a una comunitat
(365)        en la mateixa causa. | Dit del qui compareix. | Presentar-se
(383)     o més d'ells per tal que designin qui ha d'ésser nomenat. |
(412)   per l'altre. | Llegat indivís. | El qui és jutge amb altre en el
(459)        el benefici de majoritat i els qui han estat declarats
(645)    a favor seu o | | li és permès per qui pot. | D'acord amb la
(775)      | | vinculació familiar | amb el qui atorga testament. |
(936)    per una mateixa persona amb el | | qui és causa de | successió.
(955)     | Fer una impugnació. | Estat del qui no fa ús d'un dret que li
(979)    | la seva | autoritat. | Estat del qui és insolvent. |
(1056)    Administració de la justícia pels qui n'estan encarregats. |
(1138)     espanyol. | Estat o condició del qui no és esclau. | Estat o
(1139)    és esclau. | Estat o situació del qui no està empresonat. |
(1272)       | Regla de conducta emanada de qui està legitimat per a
(1290)         a | escriptura. | Actitud de qui es nega a obeir una ordre
(1292)   la | | llei positiva. | Actitud de qui es nega al servei militar
(1375)   conveni o per sentència hom paga a qui, per imposició | | legal,
(1379)      té dret a percebre el cònjuge a qui la separació o divorci | |
(1395)       | acabades les eleccions. | El qui frueix d'una
(1565)            qualificació, conferida a qui ha efectuat un treball, un
(1604)   al propietari d'una cosa contra el qui la deté, | | per tal de
(1606)        | Relació feta amb jurament a qui té autoritat per a
(1702)    cosa. | Pena que la llei imposa a qui la infringeix, i també,
(1778)      que paga a l'amo d'una terra el qui la conrea. | Quantitat de
(1790)      el qual la llei obliga tots els qui es troben en el | |
(1856)     algunes lleis escrites. | Dit de qui té dret d'usar una cosa
(1857)    d'usar una cosa d'altri. | Dit de qui, per concessió governativa
(1909)    que afavoreixi el triomf d'aquell qui, tot i no tenir | | prou
(1958)    de més de dos mil habitants. | El qui en un establiment
(2032)          els comptes de tots aquells qui gestionen els cabals |
(2088)   la corona catalano-aragonesa. | El qui té per ofici o encàrrec de
(2314)         pública té d'indemnitzar els qui, per | | culpa  | d'ella,
(2436)        que han de repoblar-se, sigui qui vulgui l'amo, com |
(2443)     fills i els altres descendents a qui pertanyen els béns | |
(2516)     | qual va annexa una renda. | El qui frueix d'un benefici
(2562)         confiat en comenda. | Dit de qui rebia la guarda,
(2672)      papa a cadascun dels estats amb qui manté relacions | |
(2676)     | Llibre d'òbits. | Cadascú dels qui tenien a llur càrrec
(2736)    una | elecció de prelat. | Aquell qui, aspirant a entrar a la
(2745)    inherents al | | seu càrrec. | El qui frueix d'una prebenda
(2867)        o sense ésser investit el | | qui el celebra, | o rebut
(2984)     fills i els altres descendents a qui pertanyen els béns | |
(3055)   persones designades pel | causant, qui ha d'entrar en l'herència
(3091)           | Del segle XVI al XIX, el qui, sense ésser cavaller,
(3118)         | Del segle XI al XV, aquell qui per raó de la seva
(3192)       ha d'ésser tornat o lliurat al qui ho ha | | prestat  | o
(3340)   generació. | Acte jurídic pel qual qui és cridat en una herència
(3351)      que les lleis | estableixen, el qui no ho és per generació. |
(3547)      | cosa. | Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a
(3551)           i altres drets que | té el qui rep una propietat en
(3655)     persones designades pel causant, qui ha | d'entrar en
(3724)        d'aquell dels progenitors amb qui conviuen | els fills
(3732)   tercer, dit hereu o legatari. | El qui posseeix alguna cosa per
(3774)    que impossibilita o incapacita el qui l'ha | comesa per a
(3939)    | un registre públic. | Persona a qui el testador encomana per a
(3955)      obligació pendents, per part de qui en té poder. | Extinció de
(3985)       públic o privat. | Condició de qui es troba en un estat de
(4022)        pel transcurs del temps. | El qui dirigeix les
(4032)           | Primer nat masculí. | El qui, per ofici, representa en
(4058)   models o dibuixos industrials i el qui adopta o patenta noms, |
(4080)          de recompensa a favor | del qui acompleixi un acte o
(4085)        sota la cura d'un tutor. | El qui de bona fe creu ésser
(4090)    registre de la propietat, fa el | qui ha d'ésser registrat. | En
(4093)    més sobre el primer | ajust. | El qui ha de pagar una quarta
(4190)       per un objecte i que obliga el qui n'és propietari o en |
(4238)       d'inscrita. | El bestiar. | El qui té la propietat d'alguna
(4278)          en arrendament una cosa del qui n'és | arrendatari.  |
(4299)            | Drets successoris. | El qui se subroga a un altre en
(4443)     un gènere o una mercaderia per a qui en vulgui | comprar.  |
(4792)      imposat per les lleis fiscals a qui ha comès una infracció | |
(4881)         en un conflicte | bèl·lic, a qui ha estat reconeguda la
(4954)       altre, anomenat fiduciari, | a qui ha estat confiada
(5159)   autoritats de marina | de tots els qui es dediquen a la
(5396)           i que hom sol | lliurar al qui ha fet el dipòsit. |
(5418)        | l'obligació que contreu, el qui signa, de pagar una
(5428)    Oficial del cos jurídic militar a qui pertoca de donar judici |
(5437)    Fer deserció. | Delicte que comet qui de forma indeguda
(5463)     i la víctima. | Acció comesa per qui, estant autoritzat
(5689)        el temps de la condemna. | El qui comet estupre. | Cometre
(5763)     o un | parricidi. | Qualitat del qui no pot ésser punit. |
(5795)        pública que poden cometre els qui | tenen l'obligació de
(5828)          a l'expiació de la pena del qui és | condemnat per la
(5836)     a aquest fi. | Delicte comès per qui dóna un fals testimoniatge
(5863)     de | causar. | Delicte propi del qui manca a l'obligació del
(5895)    deshonestes. | Delicte comès pels qui s'alcen en armes contra un
(5953)          sexuals | Delicte comès pel qui deté o reté una o més
(5991)              o falsedat que comet el qui es dóna una qualitat | que
(5993)    no és autor. | Delicte comès pels qui fingeixen que un infant ha
(6028)   exerceix o | d'estats diversos del qui els usa. | Delicte comès
(6029)     qui els usa. | Delicte comès per qui presta habitualment diner
(6032)                  | Delicte comès per qui, sense títol legítim,
(6086)     destinat a custodiar els béns de qui ha | mort sense fer
(6087)      sense fer testament, a declarar qui són els seus hereus
(6204)   les causes civils. | Cadascun dels qui litiguen junts i formen
(6209)     davant un jutge. | Expressar els qui jutgen llur decisió. |
(6218)        i que remeti les actuacions a qui hom considera competent. |
(6247)     | Acte mitjançant el qual aquell qui ha presenciat la
(6457)   poden exercir llur autoritat. | El qui pledeja com a demandant o
(6476)          gratuïta que tenen tots els qui poden | demostrar uns
(6529)      culpable en tot o en part. | El qui, per ofici, representa en
(6643)           | En un procés canònic, el qui hi és citat com a part. |
(6644)     qui hi és citat com a part. | El qui declara voluntàriament el
(6950)         imperial, nom que rebien els qui exercien alguna |
(6971)     ha d'ésser tornat o lliurat al | qui ho ha prestat o concedit
quin (2)
(3578)     dret segueix la | cosa, en sigui quin vulgui el posseïdor. |
(6197)           promoguda per | determinar quin d'ells dos és més
quintanes (1)
(3210)    que els pagesos de masos, bordes, quintanes i altres | |
quíntuple (1)
(104)      sempre que aquesta representi el quíntuple d'| | aquelles.  |
quiritari (1)
(6848)      de ciutadania. | Segons el dret quiritari, facultat que