Institut de Lingüística Aplicada

notaria (1)
(824)   que no tenia assentament fix en una notaria, una | | cúria o un  |
notarial (8)
(1282)        d'una autoritat. | Instrument notarial que, tramitat a
(1598)         | de particulars. | Protocol notarial, padró, matrícula,
(1817)   autenticada per notari. | Còpia no notarial d'un document. |
(3390)        | Part final d'una escriptura notarial que conté la fórmula
(3741)   l'alienació en subhasta judicial o notarial | dels béns
(3747)    béns atorgats al marit, sota fe | notarial. | Hipoteca que ha de
(5377)         o | d'acceptació. | Document notarial on consta l'acció de
(5382)       lletra o taló en un document | notarial. | Oficina pública on
notaris (2)
(836)      | Autoritat legítima atribuïda a notaris, agents de canvi i
(1084)       notari feta per dos | | altres notaris del | mateix col·legi
notícia (3)
(663)     pública | alguna resolució, donar notícia de la celebració d'un
(3300)   residència sense que hom en tingui notícia. | Dit de la persona
(3302)   residència sense que hom en tingui notícia. | Declaració davant
notícies (2)
(5915)        | on són recollides totes les notícies sobre els delinqüents
(6874)           disposicions legislatives, notícies i | informacions.  |
notifica (1)
(6248)       d'ofici o en té coneixement ho notifica a | l'autoritat
notificació (5)
(772)    coneixement públic, els edictes de notificació o citació als
(991)     etc, | amb autoritat suficient. | Notificació o declaració d'una
(1518)          estrangers, sense, però, la notificació | | solemne i
(2778)          reservada a la Santa Seu. | Notificació pública de les
(5033)        estrangers, sense, però, | la notificació solemne i
nou (20)
(138)         no prevists. | Fet de produir nou interès l'interès vençut,
(1360)    antics del | | cos fan pagar al | nou entrat. | Béns que una
(1585)          la possessió, comprar-la de nou, | | mitjançant el  |
(2161)     | per tal de constituir-ne un de nou. | A Catalunya i al País
(2336)      de | municipis per fer-ne un de nou. | Sanció disciplinària
(2382)    constitueix el territori | | d'un nou estat | independent;  | la
(2385)   ni constitueix | el territori d'un nou estat independent; la seva
(2926)   seu vacant | fins a l'elecció d'un nou bisbe. | Prevere
(3416)     la facultat | de transmetre'l al nou cònjuge. | Finalitat
(3604)       en | la producció d'un objecte nou amb matèria aliena, feta
(4008)           en un moment posterior, un nou contracte i a emetre, en |
(4125)     l'administració. | Adquisició de nou d'una cosa o d'un dret que
(4386)         de la propietat, a nom del | nou propietari, els béns
(4783)            industrial implantat de | nou en un país. | Quantitat
(4859)       pel qual un estat incorpora un nou territori a la seva |
(5079)   ni | constitueix el territori d'un nou estat independent; la seva
(6139)      tal que aquest resolgui de bell nou sobre l'afer. | Dit de la
(6595)        d'una resolució judicial o un nou | examen de la causa.  |
(6648)   definitiva pot demanar i exigir un nou examen del | seu cas,
(6651)       hom demostra que són falsos. | Nou judici criminal davant un
nous (1)
(2593)    en la inhabilitació per a obtenir nous càrrecs i en la
nova (6)
(599)      Catalans fins als | | Decrets de Nova | Planta (1707-16).  |
(1630)    o major que | el que han rebut. | Nova prova que hom fa per tal
(2366)        | En les concessions mineres, nova concessió que hom atorga
(3892)     obligació civil per una altra de nova, | en virtut d'una causa
(4655)   una reforma constitucional o una | nova constitució, proposada
(6647)      bé que no l'hagi | confessat. | Nova fase del procés penal,
novació (1)
(3525)               d'un deute. | Forma de novació de les obligacions per
noves (3)
(1649)     al vidu o vídua que hagi contret noves | | núpcies de  |
(2082)      de trompeta, de comunicacions o noves d'| | interès general  |
(2998)    del gravamen emfitèutic entre les noves | | finques resultants.
novici (3)
(1492)      una obligació. | Compromís d'un novici a lligar-se a una
(2791)           o simple promesa que fa un novici per a un període de
(2797)          | solemne. | Compromís d'un novici a lligar-se a una
noviciat (3)
(2737)    | | de prova, abans | d'entrar al noviciat. | Demanar com a
(2784)   Dit d'un religiós que, després del noviciat, ha fet la
(2809)           predicador, rector, etc. | Noviciat. | Conjunt de
nu (1)
(3895)    distinta del propietari, anomenat nu | propietari.  | Acte
nua (2)
(317)    de la | cosa donada en emfiteusi a nua percepció. | Relatiu o
(4540)       mitjans amb dret | | a cens en nua | percepció, fadiga i
núbil (1)
(5692)      un coit amb una menor en edat | núbil mitjançant engany o
nucli (3)
(1365)   algunes legislacions assignen a un nucli familiar, amb | |
(2129)   Enclavament. | A l'estat espanyol, nucli (separat)
(2130)            dins un municipi, al qual nucli és | | reconeguda  |
nuclis (2)
(1965)     per l'alcalde per al regiment de nuclis de cases de | barriades
(5646)      pel fet | d'ésser allunyat dels nuclis urbans, que, quan és
nul (3)
(463)     | l'efecte. | Anul·lar, donar per nul (un contracte, una
(997)          hom estableix que un acte és nul, que | | una persona  | és
(1378)     del | | qual ha estat | declarat nul si ha existit convivència
nul·la (2)
(1453)   a prescripció. | Cessar, esdevenir nul·la una cosa establerta,
(3797)   no té efectes jurídics. | Declarar nul·la i sense valor ni efecte
nul·litat (10)
(147)          la seva ineficàcia o la seva nul·litat absoluta, | |
(480)    | | si és essencial, | produeix la nul·litat de l'acte. | A
(711)       que produeix la | declaració de nul·litat de l'acte. | Error
(987)       dels recursos legals, com el de nul·litat, apel·lació, | |
(1068)    en les causes matrimonials de | | nul·litat, | separació i
(2581)        | d'oposar-se a la petició de nul·litat. | Prescripció de
(2829)   fe i | fins que no se'n conegui la nul·litat. | Capellania
(3725)       en cas de separació, divorci o nul·litat. | Tutela jurídica.
(3858)         de la qual no en produeix la nul·litat. | Encàrrec unit a
(6221)         que pot arribar a produir la nul·litat de les actuacions. |
nullius (1)
(2687)        | | residencials, | els abats nullius o bé, en cas de
numerades (1)
(6200)       entre les parts. | Afirmacions numerades contingudes en
nunci (1)
(2081)           en veu alta, per part d'un nunci, un cridador o un altre
nupcial (1)
(2795)       o d'impartir la | | benedicció nupcial | solemne.  |
núpcies (1)
(1649)   o vídua que hagi contret noves | | núpcies de | reservar, a favor
obediència (1)
(2937)      de pobresa, de castedat i d'| | obediència. |
obeeix (1)
(4615)      la | jurisdicció militar. | Que obeeix a la mateixa llei. |
obeir (1)
(1290)           | Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei
obert (5)
(2182)       que hom adopti en un expedient obert. | Organisme sobirà,
(4335)    idonis. | Modalitat del testament obert caracteritzada pel fet
(4447)      | de diners. | Lloc transitable obert al públic, carrer,
(4561)          | Modalitat | del testament obert caracteritzada pel fet
(4895)     una plaça forta o voltada a camp obert. | Fet d'emparar-se d'un
oberta (1)
(4545)     | drets a una herència encara no oberta, per tal de mantenir la
obertura (3)
(3140)     dret | | general de Catalunya. | Obertura, destinada a rebre
(4838)    força. | Intenció d'arribar a una obertura d'hostilitats i als
(6496)    Formalitats que cal acomplir en l'obertura del debat relatives |
òbits (1)
(2675)        de les parròquies. | Llibre d'òbits. | Cadascú dels qui
objecte (48)
(23)    obligacions. | Acceptant. | Tot bé, objecte (normalment amb
(49)   a favor d'| | un licitador la | cosa objecte d'una subhasta. |
(290)    contra alguna | realitat que sigui objecte d'adoració, de
(314)     hi hagi responsabilitat. | Que és objecte de pagament o
(454)            sistematitzada de lleis. | Objecte que té una realitat
(643)      (segle VI). | Ciència que té per objecte l'estudi sistemàtic
(709)     substància o la | | qualitat de l'objecte | material o sobre una
(760)     dins una alqueria i | | que són | objecte de valoració quan
(763)           | Dit de l'acció que té per objecte determinar la natura
(981)     | Conjunt de normes, amb unitat d'objecte i de finalitat, que
(1150)   i la mar territorial, no pot ésser objecte d'apropiació | | per
(1655)      constitucional, només pot ésser objecte de | | regulació per
(1763)         amb especificació de la cosa objecte de | | contractació.
(2177)   l'administració pública que té per objecte de vigilar el | |
(2230)        a un amo | diferent i que són objecte d'una
(2995)   | | repudia. | Servitud que té per objecte de donar sortida a
(3410)   persona difunta | considerat com a objecte de la successió per
(3469)          de la relació i la unitat d'objecte. | Fetus humà que,
(3490)          que fa el deutor de la cosa objecte de | l'obligació quan
(3511)              | Institució que té per objecte protegir els
(3604)    consisteix en | la producció d'un objecte nou amb matèria
(3676)   rebuts com a fideïcomís. | Persona objecte d'una fidúcia. |
(3688)     del negoci jurídic que pot ésser objecte de rescissió | quan el
(3782)    l'aplicació del dret que té per | objecte omplir els defectes o
(3787)    regulacions | privades que té per objecte omplir els defectes o
(3926)          a un amo diferent i que són objecte d'una tributació |
(4154)     tràfic immobiliari, | que té per objecte la inscripció de les
(4157)                | Registre que té per objecte la inscripció dels
(4163)        i artístiques, i que té per | objecte la protecció legal
(4190)    dany no culpós | ocasionat per un objecte i que obliga el qui
(4252)    aparent de la causa, l'índole o l'objecte | veritable d'un acte
(4391)      de negoci arrendat. | Qualsevol objecte de preu, amagat o
(4407)         determinades, que | té com a objecte la protecció i defensa
(4734)            l'impost sobre determinat objecte. | Part del dret
(4760)   | Dit de la part de riquesa que és objecte possible d'impost. |
(4836)         justifiquen l'estat que n'és objecte per a respondre amb
(5120)    la propietat de les coses que són objecte de l'assegurança. |
(5166)      territorial, no pot | | ésser | objecte d'apropiació per part
(5608)        sobre el delicte que té per | objecte descobrir-ne les
(5622)          o d'altres persones que són objecte d'una
(5629)         sota l'amenaça d'una pena. | Objecte material amb el qual o
(6145)          en un | procés. | Resolució objecte de l'apel·lació. |
(6408)       ordinaris. | Judici que té per objecte d'aconseguir una
(6420)      | Plet, altercació en judici. | Objecte d'un plet. | Que dóna
(6494)    la instrucció penal que tenen per objecte | preparar el judici,
(6567)         amb una part | alíquota de l'objecte del procés, en cas de
(6682)          a fi de | garantir els béns objecte d'un plet o d'un
(7009)        i contra l'hereu. | Qualsevol objecte de preu, amagat o
objectes (5)
(759)    obligació. | A Mallorca, conjunt d'objectes que es manegen o
(1367)    | persona. | Conjunt d'immobles i objectes d'interès artístic,
(3807)     hi ha | una desigualtat en llurs objectes o prestacions. |
(4726)   | imposable o d'unes mercaderies o objectes el tràfic dels quals
(5936)    la devolució al perjudicat | dels objectes de què fou privat per
objectiu (2)
(3287)        | | judicial que tingui per | objectiu l'execució d'una
(7018)    | petició judicial que tingui per objectiu l'execució d'una
objectius (2)
(4899)       ciutats que | no constitueixen objectius militars o es troben
(5954)    en canvi del rescat o per atènyer objectius de tipus | polític.
objectors (1)
(1713)      al servei militar, exigida pels objectors de consciència i | |
obliga (15)
(471)   el qual el litigant que el demana s'obliga a | | acceptar com a  |
(1790)    | Principi segons el qual la llei obliga tots els qui es troben
(2719)        no acceptada i que, perquè no obliga | | jurídicament,  |
(3498)   Contracte en el qual l'assegurat s'obliga a pagar una | prima a
(3617)          segons la qual el venedor s'obliga a respondre de la |
(3859)   a una donació, un llegat, etc, que obliga | l'adquirent.  | Fet
(3994)      no acceptada i que, | perquè no obliga jurídicament, hom pot
(4190)     | ocasionat per un objecte i que obliga el qui n'és propietari
(4530)    d'un ramat i la persona | | que s'obliga a | pasturar-lo, pel
(5211)   qual el capità d'un | remolcador s'obliga a arrossegar un vaixell
(5225)          establerts. | Persona que s'obliga a pagar una lletra de
(5350)          pel qual una de les parts s'obliga a donar una |
(5548)    a procediment d'ofici. | Pena que obliga el sotmès a un procés a
(5824)     | judicials corresponents. | Que obliga amb una pena. | Centre
(6030)               i superior al normal o obliga a un contracte lleoní |
obligació (125)
(25)   del qual depèn la seva existència. | Obligació que per la seva
(31)    constata un fet, una convenció, una obligació, una | |
(52)          d'una cosa, d'un dret o d'una obligació que abans | | no
(127)    | Eximir algú del compliment d'una obligació. | Declaració per
(267)   el dret romà, bé que el marit tenia obligació de donar a la
(310)       o garantia del compliment d'una obligació mitjançant | |
(328)    persona (cedent) fa d'un dret, una obligació o un bé | | a favor
(347)   altres, respon del compliment d'una obligació | | en el cas  | que
(354)    | contracte o per incompliment | d'obligació. | Confiscació,
(389)    l'administrat | quedi sotmès a una obligació d'abstenir-se
(435)            | Instrument, escriptura o obligació simple signada amb
(465)     els | béns d'altri que comporta l'obligació de compensar els
(506)     | Tardança en l'acompliment d'una obligació des que és
(533)    relació jurídica, persona que té l'obligació de fer quelcom, de
(758)     hom ha | contret anteriorment una obligació. | A Mallorca,
(800)       | Dit del fet, de la cosa, de l'obligació o del dret del qual
(851)    realització del | qual fa néixer l'obligació tributària. |
(889)      eximeix del compliment d'una | | obligació. |
(1206)       bé moble o | | semovent, amb | obligació de retornar-la. |
(1232)    a ajornar el compliment d'| | una obligació. | Termini concedit
(1233)   | Termini concedit per a pagar una obligació que ja ha vençut. |
(1262)       el cordó umbilical. | Dit de l'obligació fonamentada en el
(1297)       d'una cosa que legalment hi ha obligació de manifestar a l'Í
(1318)        exigir el | | compliment de l'obligació. | En el dret
(1382)             d'un deute | | o d'una | obligació. | Penyora que ha de
(1386)        garantia del compliment d'una obligació, que | | faculta per
(1491)    realitzar un acte o contreure una obligació. | Compromís d'un
(1544)      en el qual el deutor reconeix l'obligació contreta i | | amb
(1548)           | Lliure d'un dret o d'una obligació. | Cadascun dels dos
(1572)   Confessió que fa una persona d'una obligació. | Escorcoll o
(1574)    aquell feu, aquell deute, aquella obligació. | Acció de
(1584)    un tercer. | Alliberar algú d'una obligació extingint-la tot
(1611)   d'un deute, d'una culpa, d'una | | obligació renunciant | als
(1637)       | Pagar el rescat d'un crèdit, obligació o gravamen. |
(1649)    reservatiu i en la | | donació. | Obligació que la llei imposa
(1657)    norma amb rang i valor de llei. | Obligació que la llei imposa a
(1669)          | | les seves | funcions. | Obligació jurídica de residir
(1670)   lloc on hom té un càrrec públic. | Obligació que té el clergue
(1681)     acte propi conscient i lliure. | Obligació que hom té de
(1739)    vincle de solidaritat. | Dit de l'obligació insolutum. |
(1740)    a tenir un dret o complir una | | obligació. | Quasi-contracte
(1808)         | Canvi experimentat per una obligació o per un dret sense
(1813)     cosa. | Fer passar un dret o una obligació a un altre per
(1814)       | Acte de passar un dret o una obligació del patrimoni
(1851)        | Contracte que estableix una obligació o obligacions d'una
(1853)    sense que hi hagi reciprocitat. | Obligació o compromís que es
(1864)     s'ha de complir el termini d'una obligació o en què es | |
(1884)      aplicats i observats. | Força d'obligació en les lleis. |
(2270)      de contribucions o de qualsevol obligació pecuniària. | A
(2284)   Exigència judicial de satisfer una obligació incomplida. |
(2314)     dependències d'un establiment. | Obligació que
(2433)       | Visita d'inspecció que tenen obligació de fer anualment, a
(2478)    una parròquia, no derivada de cap obligació o | | de cap  |
(2554)       emès pel censor. | Antigament, obligació d'ordenar-se dins un
(2646)     persona moral eclesiàstica amb l'obligació de | | celebrar
(2746)         catedralícia o col·legial. | Obligació que tenen els
(2754)         noces en | temps prohibit. | Obligació de rebre els
(2863)     | ordinària dels seus súbdits. | Obligació que té el clergue
(2870)      persona, cosa o lloc sagrats. | Obligació i dret que té el
(2879)    | | dispensa del | celibat i de l'obligació de l'ofici diví. |
(3143)        o redimir un cens o una altra obligació de caràcter real. |
(3219)     que restin sense més efectes una obligació o un fideïcomís i
(3276)       de bagatge, que consistia en l'obligació de transportar |
(3278)           | coses per a les hosts. | Obligació de traginar amb un
(3287)      per | objectiu l'execució d'una obligació assumida per una
(3306)    litigant. | En determinats casos, obligació que té el
(3345)            un bé al compliment d'una obligació, | imposant-li
(3364)         persones | legalment tenen l'obligació de complir envers
(3377)       del | deutor en garantia d'una obligació i que autoritza el
(3412)      d'una persona o d'un bé a una | obligació legal concreta de
(3418)          | assumeixi una determinada obligació contractual. |
(3421)   que cedeix a un altre un dret, una obligació, un | bé, etc, i
(3431)    quelcom per | error, que genera l'obligació de restituir la cosa
(3438)      un codicil. | Nom de família. | Obligació jurídica que neix de
(3454)            d'un contracte comodat. | Obligació de tota persona,
(3479)       o perdó de l'acompliment d'una obligació. | Acord entre
(3488)   a | efecte jurídic l'extinció de l'obligació. | Adjunció.  |
(3491)     deutor de la cosa objecte de | l'obligació quan el creditor no
(3531)   l'herència algun | hereu forçós. | Obligació que té una persona
(3536)     dipositari--, que | la rep amb l'obligació de custodiar-la,
(3635)     seguretat que | hom complirà una obligació. |
(3636)      | hom complirà una obligació. | Obligació subsidiària contreta
(3637)      assegurar el | compliment d'una obligació principal, tant si
(3695)       al creditor el compliment de l'obligació. | Successió de
(3708)       i que produeix per al gestor l'obligació | de donar comptes
(3742)        en el cas d'incompliment de l'obligació | garantida.  |
(3794)      per tal que | compleixi la seva obligació, amb l'advertiment
(3837)     liberalitat que només | produeix obligació a una de les parts,
(3863)     voluntari en el compliment d'una obligació. | Contracte
(3892)     determinats. | Substitució d'una obligació civil per una altra
(3945)        lliurement llur paternitat. | Obligació que tenen el pare i
(3955)   pena merescuda, d'un | deute o una obligació pendents, per part
(4024)        junta, societat o tribunal. | Obligació que dimana de la
(4119)   Exigència judicial de satisfer una obligació incomplida. |
(4169)      total o parcial, al llogater. | Obligació que té la persona
(4178)           amb diners, d'un gravamen, obligació o | crèdit.  | Dit
(4183)        en virtut de la qual hom té | obligació de respondre dels
(4185)    o no vol | complir la seva prèvia obligació i que resta
(4223)           contractes onerosos, etc), obligació | que té el venedor
(4231)   possessió o despossessió d'ella. | Obligació d'un professional de
(4789)   motius no han estat ingressades. | Obligació del substitut del
(4791)   | determinada a compte, assumint l'obligació d'efectuar-ne
(4809)            o qualsevol altra forma d'obligació fiscal. | Normativa
(5332)   d'un document o efecte mercantil l'obligació de pagament | del
(5399)       d'una societat, | o bé per una obligació que els accionistes
(5418)        persona on hom fa constar | l'obligació que contreu, el qui
(5570)      | per altres de no tan greus. | Obligació de tota persona,
(5719)     deure de veracitat que tenen | l'obligació d'observar els
(5796)      poden cometre els qui | tenen l'obligació de guardar-la. | En
(5863)    | Delicte propi del qui manca a l'obligació del càrrec que |
(5926)    corresponent al primer delicte. | Obligació que té la persona
(6166)     causes | civils. | En un procés, obligació que correspon al
(6202)         en les causes criminals, o l'obligació al demandat de |
(6308)      raó del lloc d'acompliment de l'obligació, o bé per | | motiu
(6469)    | d'un dret o el compliment d'una obligació, però no la
(6581)   Exigència judicial de satisfer una obligació incomplida. |
(6673)    justícia més ràpida i eficient. | Obligació d'un professional de
(6772)     contrària, fer | una tríplica. | Obligació de practicar
(6789)     menors en dies i hores fixats. | Obligació anual que té el
(6914)        semovent o un | esclau, amb l'obligació de tornar-la,
(6915)         o bé complir | | una | altra obligació similar. | Part de
(6927)           a un deutor per combatre l'obligació del deute | o,
(6949)    a poder exigir el compliment de l'obligació. | A l'època
(6998)   fiadors, el | | compliment | d'una obligació principal prèviament
(7018)        per objectiu l'execució d'una obligació | assumida per una