Institut de Lingüística Aplicada

falsos (1)
(6650)   posteriorment hom demostra que són falsos. | Nou judici criminal
falta (15)
(1239)          | Imposar una multa per una falta o un delicte que hom ha
(1626)    suscitar en el culpable d'una | | falta la | consciència del mal
(2337)       funcionari públic per causa de falta molt greu. | Servei
(5480)    legalment com a delicte o com a | falta. | ?gio abusiu fet en
(5535)     que participa en el delicte o la falta mitjançant |
(5653)      | Dit de la sanció aplicada per falta contra la disciplina. |
(5765)        | previstes per la llei com a falta o delicte. |
(5786)           de l'agressor. | Delicte o falta comesos per danys
(5877)       que revesteix un delicte o una falta penal. | Dit d'un
(5881)     fer-li expiar un | delicte o una falta. | Pena inherent a un
(5882)    | Pena inherent a un delicte, una falta o una omissió. |
(6002)    Element constitutiu del delicte o falta consistent en |
(6044)          infracció castigada com a | falta, consistent a amenaçar,
(6220)   La mateixa petició declinatòria. | Falta derivada de la
(7138)   diversos pel fet d'haver comès una falta tipificada per la llei.
faltes (4)
(202)         a la comissió de determinades faltes i | | que dura d'un  |
(2542)      | Fer a algú una relació de les faltes que ha comès en
(5515)      a la comissió de determinades | faltes i que dura d'un dia a
(6404)            per al coneixement de les faltes o delictes menys |
fama (1)
(2661)        en la qual els | | llevava la fama. | Causa reservada a la
família (21)
(287)   que una persona ha rebut de la seva família (en contraposició als
(1098)   En algunes legislacions, dit de la família constituïda dins el
(1370)         del rei i dels membres de la família reial. | Diner que
(1751)      social als treballadors caps de família. | Dit de la
(2528)          vinculada als membres d'una família. | Assemblea periòdica
(2951)     l'organització tradicional de la família, fill no constituït
(3002)   Persona que s'acollia a una casa o família amb el dret de
(3003)         | mantingut i atès com de la família, aportant-hi en canvi
(3030)       de la dependència d'un pare de família. | Dit de l'arbre que
(3437)             per un codicil. | Nom de família. | Obligació jurídica
(3758)   En algunes legislacions, dit de la família constituïda, | fora
(3760)   | Dit del fill procreat fora de la família legítima. | Conjunt de
(4269)    rústica i un | agricultor, cap de família, i la representació de
(4416)    necessitats de l'usuari i la seva família. | Equival, bé que
(4461)        segons llur finalitat o en la família determinada pel |
(4504)   segons la posició social | | de la família. | Facultat que
(5957)    els quals sobresurten l'abandó de família, | l'abandó d'infant i
(6952)    alguna | missió al palau. | En la família romana, l'home que no
(6956)      | els forasters ingressats a la família i sobre els fills
(7022)       concedit a un fill per la seva família. | Categoria
(7129)    que | té el treballador i la seva família. | Conjunt de normes
familiar (15)
(774)     llegat sense tenir | | vinculació familiar | amb el qui atorga
(1365)     legislacions assignen a un nucli familiar, amb | | caràcter  |
(2026)        per ells mateixos o per algun familiar i en | | proporció al
(2442)    mantenir íntegre el patrimoni | | familiar. | Cadascun dels
(2711)       o determinada per la mort d'un familiar | | o per una
(2955)   amb una pubilla, pubill. | Estatut familiar establert, en
(2983)    mantenir íntegre el patrimoni | | familiar. | Cadascun dels
(3102)   o esmena. | Associació de caràcter familiar, practicada a la Vall
(3952)     o | determinada per la mort d'un familiar o per una
(4266)    que és a la base de la institució familiar. | A Menorca, i
(4402)             d'una persona, de natura familiar coneguda,
(4552)     | Institució | peculiar del dret familiar català que atribueix
(5909)     als pares i àdhuc nois l'ambient familiar | dels quals
(7112)    mensual del plus econòmic d'ajuda familiar que rep el |
(7116)         percebut en qualitat de plus familiar. | Rendes rebudes pel
familiars (6)
(603)          en matèries successòries | i familiars. | Sistema de normes
(1750)     i tenint en compte les càrregues familiars. | Prestació de la
(3016)    sosteniment de | | les despeses | familiars, d'acord amb el
(3364)        l'obligació de complir envers familiars propers en | cas de
(3568)         en matèries successòries | i familiars. | Sistema de normes
(3728)        | Dret d'ocupar, amb els seus familiars estrictes o |
familias (2)
(6857)        civil existent entre el pater familias (el cap de | casa) i
(6954)   casa. | Poder jurídic que el pater familias tenia sobre els
famílies (1)
(2129)      nucli (separat) d'edificacions, famílies o béns amb |
fan (12)
(342)   un codi les lleis i els costums que fan referència a | | una
(382)     càrrecs civils o eclesiàstics,| | fan els electors | en un o més
(1359)   corporació, els antics del | | cos fan pagar al | nou entrat.  |
(2727)    comuns. | Petició de dispensa que fan els capitulars d'una
(2999)         resultants. | Obsequi que es fan els promesos en
(4806)      d'entrada en un indret que no | fan sinó travessar. | Procés
(6130)    funcions d'execució. | Examen que fan els jutjats i els
(6284)      a través del qual els creditors fan efectius | els crèdits que
(6315)   fa d'ofici a tot testimoni i que | fan referència a les seves
(6677)             en un | sumari mentre es fan les diligències tendents
(7023)     professional de treballadors que fan preferentment | tasques
(7089)   d'una persona o d'unes quantes que fan | gestions entre les parts
farga (1)
(3041)    reparar les eines de treball a la farga del baró. | Acció de
fase (3)
(5698)        la vida d'una | persona en la fase terminal d'una malaltia.
(6647)    que no l'hagi | confessat. | Nova fase del procés penal, amb la
(6710)    i són tramitats més ràpidament. | Fase del procés, que segueix
fases (1)
(6458)   com a demandat. | Cadascuna de les fases o parts de què consta el
faunístiques (1)
(2305)      les afinitats o diferències | | faunístiques. | Estat o
favor (53)
(8)         | Servitud que grava un predi a favor d'un altre, el
(48)         o administrativa que declara a favor d'| | un licitador la  |
(157)     un poder; | l'efecte. | Persona a favor de la qual ha estat
(187)   una obra o presta | | un servei a | favor d'altri. | Quantitat que
(328)     dret, una obligació o un bé | | a favor | d'una altra
(352)    immoble, de mercaderia o diner, en favor del | | fisc o de la  |
(487)   del client. | Al·legar raonaments a favor de la innocència
(645)     la llei o l'autoritat estableix a favor seu o | | li és permès
(817)       | Servitud que grava un predi a favor d'un altre el propietari
(940)      d'obligacions, càrrecs o penes a favor d'una persona o d'un
(1087)     signatura. | Dit de la persona a favor de la qual hom ha fet un
(1222)        que té un cònjuge d'atorgar a favor de l'| | altre que el  |
(1313)           el dret real d'anticresi a favor d'un creditor. |
(1473)      un dret especial o un tracte de favor, | | distint del que
(1650)   noves | | núpcies de | reservar, a favor dels fills del matrimoni
(1659)   de reservar els béns | esmentats a favor dels parents fins al
(1805)   | propietat. | Cedir o renunciar a favor d'altri una atribució,
(1906)           pot emetre diversos vots a favor d'| | un mateix  |
(2971)        de béns per part d'un hereu a favor dels altres cohereus per
(3001)            abans de | celebrar-se, a favor d'un o d'ambdós
(3028)     o a | constituir, el testador, a favor del cònjuge o bé del
(3208)    | conté atribució de | cap mena a favor del legitimari ni el
(3233)      es desprèn del domini directe a favor | d'un altre,
(3238)     a fer-ho, per tal que ho facin a favor | | dels descendents  |
(3239)    | d'aquesta i, en llur defecte, a favor dels descendents dels
(3240)          a manca | d'uns i altres, a favor de qualsevol persona
(3281)           de fruits o de materials a favor del propietari o
(3399)              circumstàncies neix | a favor d'alguna persona i que
(3446)     del domini útil de l'immoble a | favor del senyor directe quan
(3470)     tenint expectatives jurídiques a favor | seu, no consolida els
(3482)          renuncia els seus drets a | favor del segon. | Conveni
(3543)      | Dit de la propietat immoble a favor de la qual hom ha |
(3554)    disposa gratuïtament d'una cosa a favor d'una altra, el |
(3560)   | institució irrevocable d'hereu a favor del donatari o
(3668)           al fideïcomís. | Persona a favor de la qual hom estableix
(3868)     entre els | esposos contraents a favor del que sobrevisqui, amb
(3894)         de l'usdefruit, el qual té a favor | seu una altra persona
(3914)           el dret real d'anticresi a favor | d'un creditor.  |
(3988)        per a poder actuar en nom i a favor | d'una altra persona
(4079)        d'una promesa de recompensa a favor | del qui acompleixi un
(4086)     perquè posseeix un | testament a favor, malgrat que legalment
(4087)    | un altre testament més recent a favor d'una altra persona. |
(4250)     grava sobre el domini d'altri, a favor | d'una persona distinta
(4358)   contingui únicament disposicions a favor de tots els |
(4359)      | descendents del testador, o a favor d'aquests i del seu
(4490)                 | Llegat | ordenat a favor de l'hereu únic o a
(4490)          a favor de l'hereu únic o a favor d'un cohereu. | Segons
(4534)   que la | pubilla solia estipular a favor del seu marit que no
(4636)    tal de | prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels
(5303)      document de | crèdit. | Cedir a favor d'altri la titularitat
(5417)    l'arrendament. | Document estès a favor d'una persona on hom fa
(7046)             | Testimoni que deposa a favor del processat. | Comiat
(7107)   | Conjunt de providències legals a favor dels treballadors. |
favorable (1)
(6567)      del procés, en cas de sentència favorable. | Persona que no
favorables (1)
(6225)    del judici per sostenir les tesis favorables al seu | client i
fe (26)
(68)      popular del fiscal promotor de la fe en les causes de
(228)       plens efectes jurídics. | Donar fe de l'autenticitat d'un
(326)    | autoritzada | legalment que dóna fe d'un fet, del contingut
(577)   les | | seves | funcions i que dóna fe per ell mateix. | Document
(832)    un acte censurable. | Exercitar la fe pública. | Certificar.  |
(1275)    i tota mena d'instruments, i dóna fe de llur contingut. |
(1278)         forma per un notari que dóna fe del seu | | contingut;  |
(1377)   dret a percebre el cònjuge de bona fe el matrimoni del | | qual
(1706)          d'estendre les actes, donar fe dels acords, redactar | |
(2493)   papa legítim. | Abandó total de la fe cristiana després de rebut
(2571)           o papal sobre qüestions de fe o sobre els costums. |
(2604)       (àdhuc | | consumat) | quan la fe catòlica d'un dels cònjuges
(2828)     dels dos contraents, de | | bona fe i | fins que no se'n
(2868)        | o rebut sense sinceritat de fe i de voluntat. | Violació,
(3045)          o bé acte judicial que dóna fe de la col locació de | |
(3269)      els seus sentits, i que en dóna fe. | Transcripció literal
(3271)         el | | notari | sota la seva fe pública. | Dret especial de
(3509)   | de prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar
(3746)         béns atorgats al marit, sota fe | notarial.  | Hipoteca que
(4085)    cura d'un tutor. | El qui de bona fe creu ésser hereu
(4371)    els seus sentits, i que en | dóna fe. | Signe distintiu o
(4728)      comesa mitjançant engany o mala fe per tal d'eludir el
(6034)    bé s'apodera d'un dret amb mala | fe, amb violència o engany, en
(6113)        auxiliar del jutge que donava fe de | diverses actuacions
(6679)     | Funcionari encarregat de donar fe dels actes i les
(6739)      els seus sentits, i que en dóna fe. | Declaració i examen del
fecundació (1)
(1720)   adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica | |
federals (1)
(2376)         política. | En alguns estats federals, entitat
federats (1)
(2771)      i els monestirs que no hi estan federats. | Immunitat personal
feia (10)
(84)          jurament de fidelitat que hom feia al senyor feudal a | |
(260)        d'ordre | | judicial que | hom feia pública. | Multa.  |
(320)    medievals, dit de tot allò que | | feia referència | a un tribut.
(1543)   | Religiós, eclesiàstic o laic que feia acaptar per a una obra
(3079)       segles X al XIV, prestació que feia en formatges un emfiteuta
(3084)     segles XIII al XVI, pagament que feia el forner arrendatari o
(5797)       Règim, senyal infamant que hom feia en el cos d'un |
(6869)             ordinari. | Manament que feia un magistrat preceptuant
(6902)      vigilava els treballs públics i feia complir | determinades
(6992)    proposta de llei que el magistrat feia | al poble aplegat en els
feien (2)
(2781)   | retribució de les visites que hi feien personalment. | Clergue
(3217)   a retribució de les visites que hi feien personalment. |
feina (2)
(3158)   tot el bestiar i l'altre aporta la feina | | de  | guardar-lo i
(4137)    pena com a contraprestació a la | feina duta a terme durant el
feiner (1)
(7076)   condicions del contracte. | Dia no feiner assimilat al diumenge o
feines (1)
(7064)     pactat per a la realització de | feines extraordinàries i de
feixurar (1)
(3042)      a la farga del baró. | Acció de feixurar. | Conjunt de les
felip (1)
(5124)         al segle XVIII a Espanya per Felip V, cobrat a | les duanes
femelles (1)
(1719)   d'una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre
feneratòria (1)
(6881)      per a aplicar la llei | Valèria Feneratòria, que permetia de
fenomen (3)
(3258)   fet de no poder com de no voler. | Fenomen jurídic pel qual una
(4295)          el nomenat amb prioritat. | Fenomen jurídic pel qual una
(5609)        les formes d'aparició com a | fenomen individual i social i
fent (7)
(172)      | Pena infamant que hom aplicava fent transitar el reu amb
(661)     o decret publicat per l'autoritat fent ús de les seves | |
(1051)              | com en l'especulatiu, fent estudis jurídics. |
(1291)            injusta o | inacceptable, fent prevaler la decisió de la
(4033)   virtut de poder legal rebut d'ella fent les peticions i altres |
(5738)   o | intimidació en les persones ni fent força en les coses
(6530)   virtut de poder legal rebut d'ella fent les peticions i altres |
fent-ho (1)
(5304)         de crèdit expedit a l'ordre, fent-ho constar així al |
fer (79)
(8)   altre, el propietari del qual pot | | fer ús de | l'aigua d'aquell
(42)   una autoritat) les seves funcions. | Fer ús dels seus drets. |
(253)         a través del qual hom | | vol fer | constar, comprovar o
(493)   o un particular causen a l'estat. | Fer una defraudació. |
(533)         persona que té l'obligació de fer quelcom, de | | donar una
(561)     la disposició dels béns propis. | Fer testament. | Ordre d'una
(588)        a regular la forma d'exercir o fer valer un | | dret  |
(644)          hom allò que li és degut, de fer allò que la llei no | |
(662)      de promulgar una | | disposició, fer pública | alguna
(721)        | Document que hom redacta per fer constar un acte o
(725)       per compilar les seves proves i fer la crítica de les | | del
(769)         | Clàusula. | Que estipula. | Fer un contracte verbal. |
(787)          pot | | explotar, | vendre o fer alguna cosa prohibida als
(794)    | Que dóna el dret d'executar o de fer executar. | Fer ús d'un
(795)       d'executar o de fer executar. | Fer ús d'un dret. |
(859)          | Donar fiança. | Fiançar. | Fer fermances, declarar-se
(948)     | Impossibilitat o incapacitat de fer el coit. | Infecunditat.
(954)       a una | | prudència raonable. | Fer una impugnació. | Estat
(982)    integren un | | sistema jurídic. | Fer hereu algú per testament.
(985)        legal. | Voluntat conscient de fer o no fer allò que la llei
(985)      | Voluntat conscient de fer o no fer allò que la llei prohibeix
(985)   que la llei prohibeix o mana de | | fer. | Restricció de la
(994)        o alguna | | ordre. | Acció de fer ús de les funcions
(1033)   les aplica. | Potestat de jutjar i fer executar allò que ha estat
(1053)             del dret. | Allò que cal fer segons dret i raó. | Poder
(1070)             | separació i divorci. | Fer un laude. |
(1092)       de les lleis. | Que legisla. | Fer, establir, lleis. | Que
(1105)    lleis. | En algunes legislacions, fer legítim el fill que no ho
(1185)   del predi veí. | Gent armada per a fer complir el que el jutge
(1292)    qui es nega al servei militar o a fer servir armes. | Presentar
(1314)        per la qual el creditor podia fer seva una cosa rebuda en Í
(1318)        sense efecte | el contracte i fer seva la paga i senyal o
(1489)   estil forense, exhibir, presentar, fer aparèixer. | Ordre donada
(1604)       el qui la deté, | | per tal de fer | reconèixer el seu dret a
(1619)         errors, pecats, mals, etc. | Fer desaparèixer o alleujar un
(1813)           la propietat d'una cosa. | Fer passar un dret o una
(2088)    El qui té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta. |
(2206)     oficial, | | etc, | consistent a fer una sèrie d'exercicis
(2273)   Persona o societat contractada per fer treballs per a un
(2433)   d'inspecció que tenen obligació de fer anualment, a les presons,
(2460)     la renúncia definitiva que poden fer els | | fills o les filles
(2462)     o la | donació que aquests poden fer en vida als fills. | Dret
(2542)      que es disputava entre molts. | Fer a algú una relació de les
(2756)     | | durant el temps | pasqual. | Fer relació, en el consistori
(2822)         concubinat. | Amonestació. | Fer les amonestacions
(3035)      o situació de fadiga de dret. | Fer ús del dret de fadiga. |
(3072)       | Als segles XII-XVII, dret de fer ús d'un bosc de pertinença
(3081)    termenats pel qual ningú no podia fer pa | | o  | proveir-se'n
(3308)   que té el propietari d'una cosa de fer seu tot el que | aquesta
(3392)    conté la fórmula | on s'atorga. | Fer (un contracte, una
(3399)   d'alguna persona i que aquesta pot fer valer per alliberar-se |
(3627)              | Capacitat de poder-lo fer. | Convicció que una
(3734)         del patrimoni d'un difunt. | Fer hereu algú. | Propietat
(3903)          patrimonial, | consistent a fer, deixar de fer o lliurar
(3903)        | consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa. |
(3964)    a bescanviar- | se alguna cosa. | Fer una permuta. | Subjecte de
(4320)       preu | que aquestes pagaven. | Fer ús del dret de tempteig. |
(4368)      dels executors testamentaris. | Fer testament. | Persona que
(4765)       | | productius a | l'estat per fer cara a les despeses
(4948)   jutjar-lo en el | seu territori. | Fer efectiva
(5325)   adquirida dins el termini fixat. | Fer fallida. | Dit de la
(5436)     o l'establiment on és afectat. | Fer deserció. | Delicte que
(5561)    sobre un altre per a obligar-lo a fer el que no vol o impedir-li
(5593)          per a cometre un delicte. | Fer tots els actes necessaris
(5638)     o l'establiment on és afectat. | Fer deserció. | Acció de
(5683)       | Persona que fa una estafa. | Fer una estafa. | En el codi
(5802)       penal esdevinguda en deixar de fer voluntàriament el | que és
(5803)                 el | que és manat de fer per la llei. | Delicte
(6012)           de la defensa que pogués | fer la persona ofesa. |
(6044)    amenaçar, perseguir, perjudicar o fer patir algú. |
(6087)      els béns de qui ha | mort sense fer testament, a declarar qui
(6343)            | Primera declaració feta fer al processat per tal de
(6366)         d'un lloc o d'una cosa per a fer constar en acta o |
(6383)   tal que | responguin la veritat. | Fer una interpel·lació. |
(6770)   a la dúplica de la part contrària, fer | una tríplica.  |
(6826)    per compilar les seves | proves i fer la crítica de les del
(6943)        per la qual el creditor podia fer seva una cosa | rebuda en
(6948)   deixar sense efecte el contracte i fer seva la | paga i senyal o
(6962)   penat en el dret romà consistent a fer passar un home | lliure
fer-hi (1)
(3073)      baronial o | comunal per tal de fer-hi llenya o treure'n
fer-ho (7)
(813)    si encara hom no hagués començat a fer-ho. | Delicte contra la
(1054)    fer segons dret i raó. | Poder de fer-ho. | Exercici del dret a
(3238)         amb incapacitat mental per a fer-ho, per tal que ho facin a
(3243)    de catorze anys, que doncs no pot fer-ho i en previsió que mori
(3537)     per aquell o per algú amb dret a fer-ho. | Constituir en
(5805)      i manifest perill, quan hom pot fer-ho. | Instrument de
(6942)   després | d'haver estat requerit a fer-ho. | Convenció per la