Institut de Lingüística Aplicada

extensiva (1)
(137)       un | | cas | determinat és feta extensiva a casos anàlegs no
exterior (2)
(4892)    des d'on hom dirigeix la política exterior | d'un estat.  |
(6545)        per a les parts i de cara a l'exterior. | Certificació de
exteriorment (1)
(1162)   religiosa | | i a manifestar- | la exteriorment. | Conjunt dels
exteriors (4)
(4668)   vegades està encarregat dels afers exteriors o altres | |
(4926)        davant el | ministeri d'afers exteriors del país receptor. |
(5013)           de | fronteres interiors o exteriors d'un estat, o el
(5030)    però | reservant-se les relacions exteriors. |
extern (3)
(413)    la voluntat respecte a un acte | | extern, propi o | estrany.  |
(716)    fluctuacions d'un element econòmic extern a la relació jurídica i
(2766)   té jurisdicció ordinària en el fur extern o que té | | aquest
externa (2)
(1893)     de qualsevol força | | o coacció externa. | Principi d'unitat i
(2773)    eximent | causi una ofensa greu i externa a un clergue cau en
externs (3)
(895)   a un jutjat. | Conjunt de requisits externs per a l'eficàcia d'un
(1674)            manifestada amb actes | | externs, a un agent | de
(3905)    a | apoderar-se de béns materials externs que no pertanyen a
extinció (14)
(10)    a abeurar el bestiar. | Supressió o extinció d'un costum, un ús,
(297)            per la llei o per pacte. | Extinció d'un permís, una
(1391)      | Anul·lació per prescripció. | Extinció de drets pel fet
(2139)   constitucional ordinari. | Forma d'extinció del dret de propietat
(3475)    futur i incert la producció o | l'extinció dels seus efectes. |
(3488)      que té com a | efecte jurídic l'extinció de l'obligació. |
(3492)         o no pot rebre-ho. | Forma d'extinció dels drets reals,
(3584)     | minoritat, caracteritzat per l'extinció de la pàtria potestat
(3956)       per part de qui en té poder. | Extinció de la pena quan el
(4021)         cartes | de pagament, etc. | Extinció o adquisició de drets
(4127)     qualsevol raó o títol. | Forma d'extinció dels censos pel qual
(4138)   el temps de la condemna. | Forma d'extinció d'una servitud
(5849)         la responsabilitat. | Mode d'extinció dels delictes i les
(7037)     de | treball efectuat. | Forma d'extinció de la relació laboral
extingeix (4)
(651)    que, essent intransmissible, s'| | extingeix amb la | mort.  |
(3893)         d'una causa preexistent, que extingeix la primera. |
(4327)    data o de les condicions en què s'extingeix (terme resolutori),
(5493)     penal de | determinats actes i n'extingeix la responsabilitat
extingint-la (1)
(1584)     | Alliberar algú d'una obligació extingint-la tot pagant una
extingir (6)
(369)          d'una escriptura. | Manera d'extingir les obligacions
(4132)   l'emfiteuta o | censatari de poder extingir l'emfiteusi
(4506)        que té l'emfiteuta | de poder extingir l'emfiteusi
(5280)    que aquest li té consignat fins a extingir el deute. | Persona o
(5904)     una retribució al seu | autor. | Extingir l'acció d'injúria,
(6852)             | l'heretatge. | Forma d'extingir les obligacions
extintius (1)
(6168)     de provar els fets | impeditius, extintius o excloents d'aquell
extracció (2)
(1846)    | qual els membres, generalment d'extracció popular, actuen amb
(6764)   el qual els membres, generalment d'extracció | | popular,  |
extractat (1)
(253)        de comptes determinat. | Estat extractat o derivat
extracte (2)
(442)   hom reprodueix íntegrament o en | | extracte. | Conjunt de cartes,
(1595)          | Copiar literalment --o en extracte, segons els casos--,
extradició (1)
(4948)    | seu territori. | Fer efectiva l'extradició (d'un estranger). |
extrajudicial (3)
(378)           una multa, etc. | Resolució extrajudicial d'un conflicte
(1533)     anteriors i preferents. | Recurs extrajudicial presentat, de
(6940)    Institució consistent en la crida extrajudicial i pública, feta
extralimitació (1)
(1938)   o per a la defensa nacional. | 1 | Extralimitació d'una autoritat
extraordinari (2)
(1748)      o col·lectives. | Ajut econòmic extraordinari atorgat en
(1749)   de les explotacions rurals. | Ajut extraordinari concedit al
extraordinària (2)
(5136)                  | Qualsevol despesa extraordinària o eventual feta
(7066)     en el treball en acabar la tasca extraordinària per a | la qual
extraordinàries (4)
(1349)        ciutadans | | en condicions | extraordinàries. | Document
(3344)    de les quals, en | circumstàncies extraordinàries, la llei
(5135)   seva ruta per causes imprevistes i extraordinàries. | Qualsevol
(7064)     per a la realització de | feines extraordinàries i de durada
extraterritorial (1)
(822)       d'una jurisdicció. | Qualitat d'extraterritorial. | Dit del
extrem (1)
(168)         a jutjar, o complementi algun extrem | | que la mateixa llei
extremitats (1)
(176)       al coll, a la cintura o a | les extremitats. | Senyal de
extrems (2)
(1415)           raonada i correlativa dels extrems que s'oposen als
(6777)   es tramita de paraula, llevat dels extrems que en tot | judici
extret (1)
(1765)       document original. | Testimoni extret d'un procés judicial
extreta (1)
(1764)    | contractació. | Còpia autèntica extreta d'un document
extreure (1)
(817)        el propietari del qual pot | | extreure aigua | d'aquell en
fa (93)
(33)   que n'hi hagi constància. | Acte que fa referència a l'acompliment
(35)     o un agent armat. | Disposició que fa la persona sobre els seus
(79)     advocat que el | | defensi i no ho fa | voluntàriament.  | Fiscal
(95)            | Persona que per professió fa d'intermediari en
(115)          | Qualitat dels béns que els fa alienables. | Persona
(141)        anònima. | Assentament que hom fa constar en els llibres de
(162)           | Acte pel qual una persona fa seva una cosa,
(211)      | deliberant. | Anotació que hom fa en els llibres de
(258)    la població. | Cartell amb què hom fa públic un ban. | Als segles
(292)            de caràcter oficial on hom fa públiques les lleis, | |
(315)   | Persona que paga cànon o pensió o fa una prestació censual, en
(328)              que una persona (cedent) fa d'un dret, una obligació o
(535)     a algú en virtut d'un dret que ho fa passar d'un | | altre a
(536)    passar d'un | | altre a ell. | Que fa que una cosa sigui
(720)    diputat. | Document en el qual hom fa constar un acte o negoci
(826)   o un | òrgan oficial. | Persona que fa una falsedat. |
(851)         | | la realització del | qual fa néixer
(854)     penada per la llei. | Persona que fa fiança, fiançador. |
(855)   fa fiança, fiançador. | Persona que fa fiança. | Acció de fiançar.
(884)        sobre les coses, l'ús del qual fa que es | | qualifiqui de  |
(886)       amb ànim de lucre. | Greuge que fa un jutge o un oficial
(946)           diriment) el matrimoni o el fa | | il·lícit (impediment  |
(955)    una impugnació. | Estat del qui no fa ús d'un dret que li
(1029)       o pertanyent al dret. | Que es fa en justícia, segons les
(1060)    a la justícia, en tant que es | | fa solidària de les |
(1199)      | Ordre del jutge que el notari fa constar en la clàusula del
(1265)    de les sentències, en la qual hom fa constar els magistrats | |
(1267)   a les actes de les reunions on hom fa constar els noms dels | |
(1325)   el qual una de les parts atorgants fa ús d'engany en perjudici de
(1340)            enterrament, etc, que hom fa | | en els  | llibres de la
(1372)   que percep un pres pel treball que fa a la presó. | Ciència que
(1553)          vàlid. | Declaració que hom fa de la seva voluntat
(1572)       d'arrendament. | Confessió que fa una persona d'una
(1573)          | Escorcoll o indagació que fa d'alguna cosa un jutge o un
(1613)   en la referència que un text legal fa a | | altra o altres  |
(1617)    | | reconegut. | Renúncia que hom fa plenament, sense
(1630)      han rebut. | Nova prova que hom fa per tal de corroborar o
(2281)   on consta la queixa. | Petició que fa el jutge competent de
(2322)   | una | república, etc) ratifica i fa vàlida una
(2394)   central i amb altres països; també fa funcions de control i d'| |
(2599)   tot impediment o circumstància que fa inhàbil la persona per a Í
(2606)            exigida o voluntària, que fa al convent una noia que es
(2606)    que fa al convent una noia que es fa | | monja.  | Conjunt de
(2614)   lloc del propietari. | Capellà que fa les funcions de rector
(2644)   Promotor de justícia. | Greuge que fa un jutge o un oficial
(2682)      per dret diví o eclesiàstic que fa | | partícip del poder de
(2789)       d'un institut. | Professió que fa un religiós per a tota la
(2791)     | Professió o simple promesa que fa un novici per a un període
(2929)    tota la diòcesi. | Dejuni que hom fa el dia abans d'una festa. |
(2960)     a les zones rurals catalanes que fa que, en cas de necessitat,
(3014)     caràcter voluntari, que el marit fa a la muller, que compensa
(3112)      per a la pastura. | Persona que fa la concessió de terrenys
(3138)     en els seus costums escrits, que fa més | | de  | dos segles
(3148)   tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret | | de fadiga.
(3293)   través d'un predi veí. | Crida que fa la llei o el causant a tots
(3340)   qual qui és cridat en una herència fa | seus els béns que li són
(3474)         jurídic | mitjançant la qual fa dependre d'un fet futur i
(3490)   | Adjunció. | Dipòsit judicial que fa el deutor de la cosa
(3556)     el | donatari. | Donació que hom fa sense consideració a la
(3563)     rep una donació. | Aportació que fa la muller al marit
(3616)                | Estipulació que hom fa figurar en el contracte de
(3628)   | Convicció que una persona té que fa o posseeix una | cosa amb
(3630)   legítim. | Malícia amb la qual hom fa, posseeix o deté alguna |
(3907)           unilateral que una persona fa a una altra per | establir
(3916)   el qual una de les parts atorgants fa ús | d'engany en perjudici
(4089)      en el registre de la propietat, fa el | qui ha d'ésser
(4116)   on consta la queixa. | Petició que fa el jutge competent de
(4171)    patrimonial trencat. | Cessió que fa un municipi, una
(4451)     cosa venuda o llogada i | que en fa minvar el valor. | Nom
(4585)            | Document en el qual hom fa constància dels resultats i
(4654)       seus | | poders. | Votació que fa el poble per aprovar o no
(4667)      en alguns estats americans, que fa les funcions de | | primer
(4787)    procediments. | Devolució que hom fa al tresor públic de
(4889)    enemic que l'estat | bel·ligerant fa seus. | En una
(4986)    altres estats, no hi pren part ni fa cap acte d'assistència ni
(5020)          | Nau enemiga o neutral que fa contraban de guerra i de la
(5060)   conseqüència d'un desacord, que es fa efectiu per la retirada
(5293)     llur | circulació. | Lloc on hom fa el pagament d'un efecte,
(5389)            | Declaració judicial que fa cessar totes les
(5397)      el dipòsit. | Limitació que hom fa del principi de la lliure
(5408)             | estancades o imposades fa constar la seva conformitat
(5417)   estès a favor d'una persona on hom fa constar | l'obligació que
(5420)   el termini fixat. | Certificat que fa un venedor o agent que ha
(5476)      o actes que l'autor del delicte fa abans de començar |
(5682)     mitjançant engany. | Persona que fa una estafa. | Fer una
(6250)   l'autoritat judicial. | Abandó que fa un litigant o un processat
(6314)     | Preguntes rituals que el jutge fa d'ofici a tot testimoni i
(6355)    llur càrrec. | Exposició oral que fa el lletrat o el fiscal
(6545)      pel públic, que indica que | es fa efectiu per a les parts i
(6557)       el jutge contra algú que | hom fa reu d'un delicte que
(6578)   on consta la queixa. | Petició que fa el jutge competent de
(6696)      | sumarial. | Venda pública que fa l'autoritat judicial dels
(7058)      la dependència | de la qual hom fa un treball en canvi d'una
fàbrica (2)
(3295)    del causant. | Part d'una obra de fàbrica o d'un element
(4159)     patents d'invenció, marques de | fàbrica, noms comercials,
fabricació (1)
(6900)    | Funcionari que tenia cura de la fabricació de monedes |
fabricar (1)
(1588)     de diners deixats per a adobar o fabricar una | | cosa, o bé  |
faci (5)
(838)       per | | veritable, mentre no es faci prova | en contrari.  |
(1302)        que lliura el jutge perquè es faci o executi allò que | |
(4549)      d'un d'ells dos, el supervivent faci seva la | | totalitat del
(5360)         una suma de diners perquè en faci ús mitjançant | lletres,
(5549)       a presentar un fiador que | es faci responsable que no
facilita (3)
(447)   qual una de les parts, el corredor, facilita, | | mitjançant una
(5525)        importància i | idoneïtat que facilita la comissió del
(6443)   timbrat amb timbre sec que l'estat facilita gratuïtament | a
facilitar (1)
(737)      la llei li concedeix, per tal de facilitar el | | pagament.  |
facin (3)
(1397)     que imposa de tolerar que altres facin alguna cosa. |
(3238)         per a fer-ho, per tal que ho facin a favor | | dels
(4548)   de pactar en les compra-vendes que facin | | conjuntament i per
facto (2)
(495)          a la | realitat efectiva (de facto) o no. |
(2777)         o a un religiós incorre ipso facto en pena d'| |
faculta (5)
(1346)   organitzacions internacionals, que faculta per a viatjar per
(1386)             d'una obligació, que | | faculta per a | l'obtenció del
(2173)         únics per tot | l'estat, que faculta els seus membres per a
(3291)   de carta de gràcia. | Servitud que faculta a obrir forats i
(3740)    real immobiliari de garantia, que faculta el creditor |
facultant (1)
(1405)   | obtenir el pagament d'un crèdit, facultant aquest a retenir la
facultat (54)
(16)    del si matern. | Acció d'usar d'una facultat, d'un dret, d'una
(167)            sotmès a | | arbitratge. | Facultat que la llei dóna al
(445)              mentre era vigent | | la facultat | de sots-establir
(644)            d'un ordenament jurídic. | Facultat d'exigir hom allò que
(1035)         als tribunals de justícia. | Facultat de les persones
(1154)   no són propietat | de cap estat. | Facultat per la qual hom pot
(1222)    | als altres. | En dret castellà, facultat que té un cònjuge
(1355)   als furs o a les lleis del país. | Facultat que tenia l'estat per
(1641)       a algun dels | contractants. | Facultat que el dret civil
(1878)            amb | independència de la facultat de votar. | Dret de
(1892)      el subjecte d'un acte té la | | facultat de determinar- | ne
(1915)    junta directiva. | Autorització o facultat que es dóna a
(2291)    perjudicial | als propis drets. | Facultat de demanar que un
(2446)    procés de firma i manifestació. | Facultat concedida al
(2627)          de | | la seva | diòcesi. | Facultat donada per la Santa
(2669)     persona que, no essent bisbe, té facultat d'usar mitra. |
(2699)   que ostenta el dret de patronat. | Facultat de presentar un
(2997)        o sobrant d'un | predi veí. | Facultat de poder dividir la
(3054)     | fiduciari gaudeix alhora de la facultat de poder escollir,
(3145)   lar una servitud o una hipoteca. | Facultat que es reserva el
(3237)      per part dels ascendents, en la facultat de testar, d'una |
(3242)    part del pare o de la mare, en la facultat de | | testar, del  |
(3415)    perdre l'usdefruit legal i amb la facultat | de transmetre'l al
(3529)   Acció de desheretar; | l'efecte. | Facultat del testador
(3654)       fiduciari gaudeix alhora de la facultat de | poder escollir,
(3812)         que atribueix al legatari la facultat d'exigir al | gravat
(3821)   a la llegítima que li correspon. | Facultat que l'ordenament
(3831)     la moral i els bons | costums. | Facultat per la qual hom pot
(3940)   per a després de la | seva mort la facultat de dur a terme la
(3943)         que comporta la generació. | Facultat de què gaudeixen els
(3959)      delicte, però no pas la pena. | Facultat que alguns codis
(3982)          públiques, consistent en la facultat | que té cada persona
(4131)       que hom deixarà de percebre. | Facultat que el dret
(4198)          pel dany (lucre cessant). | Facultat que de vegades la
(4464)   dret civil català, que | atorga la facultat de percebre
(4505)          social | | de la família. | Facultat que té l'emfiteuta |
(4508)         de la pensió i del domini. | Facultat que la llei atorga al
(4509)     gràcia de poder alienar | | la | facultat de redimir o de
(4511)               de recobrar la cosa. | Facultat que el dret | civil
(4577)   o | de l'antic bisbat de Girona. | Facultat dels hereus del |
(4579)      de | | poder succeir-lo | en la facultat de poder acceptar o
(4580)       o repudiar aquesta herència. | Facultat de què | gaudeix
(4651)         pels òrgans | titulars de la facultat legislativa amb
(5114)     càrrec o ofici de vice-cònsol. | Facultat que tenen els estats
(5747)          i del dret de portar-les. | Facultat de les més altes
(6096)            | legalment establerts. | Facultat d'exigir als òrgans
(6104)         | Exercir una acció legal. | Facultat dels tribunals o dels
(6234)          del processat o encartat. | Facultat que un jutge o un
(6445)        en determinades actuacions. | Facultat que tenen els jutges
(6683)          criminal. | Suspensió de la facultat de lliure
(6704)   jurisdicció d'un altre tribunal. | Facultat concedida a una
(6787)        | en la forma de procedir). | Facultat que el jutge dóna al
(6848)          | Segons el dret quiritari, facultat que posseïa una
(6850)    el bandejament dels seus fills. | Facultat concedida als hereus
facultatiu (2)
(542)        escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte
(6534)         del ministeri públic. | Dret facultatiu de les parts
facultats (15)
(1001)       voluntat. | Acció d'abrogar-se facultats o atribucions
(1645)      | Clàusula contractual que dóna facultats concretes a alguna
(1849)           de l'estat. | Tribunal amb facultats reformadores,
(1938)       autoritat en l'ús de les seves facultats o els seus | |
(1947)       pública en | l'exercici de les facultats i les competències
(3059)      o | legatari fiduciari) té unes facultats dispositives més
(3336)   o conjuntament amb | d'altres, amb facultats indistintes o
(3545)          una servitud. | Plenitud de facultats legalment
(3550)    sense el seu permís. | Conjunt de facultats d'ús, gaudiment i
(3660)        o legatari fiduciari) té unes facultats | dispositives més
(4061)   | de forma exclusiva. | Conjunt de facultats que la llei
(4397)    Ponç de Barcelona. | Tribunal amb facultats reformadores,
(4419)    que atorga a | l'usufructuari les facultats de posseir la cosa,
(4591)     constitucional d'un estat, tenen facultats per a donar-se | |
(6070)      que té com a missió assumir les facultats que | corresponen a
fadiga (5)
(2963)     en emfiteusi, amb | els drets de fadiga i de lluïsme. | Cens
(3034)        onerós. | Acció o situació de fadiga de dret. | Fer ús del
(3035)        de dret. | Fer ús del dret de fadiga. | Cabaler.  | Quarta
(3148)   el senyor no fa ús del dret | | de fadiga. | Als segles XIII-XV,
(4541)       | | a cens en nua | percepció, fadiga i lluïsme. | Llegat amb
fadrina (1)
(3029)    germà o | | d'una altra persona | fadrina. | Persona que estava
fadristern (1)
(2954)       pares. | A la regió de Lleida, fadristern casat amb una
falli (1)
(1753)   de principal en el cas que aquesta falli. | Modalitat de
fallida (10)
(3)    en el | | registre d'aquest estat. | Fallida. | Abandó o renúncia
(262)    que | hom feia pública. | Multa. | Fallida. | Actuació de qui,
(1209)        de béns d'una herència, d'una fallida, etc. | Unió legítima
(5318)             judicial que prové de la fallida, en el qual hom |
(5325)         dins el termini fixat. | Fer fallida. | Dit de la persona
(5327)        que es troba en situació | de fallida. | Assegurament del
(5367)      que precedeix una declaració de fallida. | Unitat de
(5390)       produïdes per la declaració de fallida, llevat del cas de
(5390)        de fallida, llevat del cas de fallida | fraudulenta.  |
(5400)    d'administració de la massa de la fallida o del concurs | de
fals (3)
(1686)   Arrestar. | Delicte, equivalent al fals testimoni, consistent a
(5546)    en l'atribució conscient d'un fet fals a una | persona que dóna
(5836)      | Delicte comès per qui dóna un fals testimoniatge en un
falsa (2)
(125)     o d'| | una pretensió jurídica. | Falsa acusació. | Aixecar les
(6637)    una confessió prèvia és inexacta, falsa o feta | per coacció.  |
falsedat (2)
(826)         oficial. | Persona que fa una falsedat. | Falsificador.  |
(5991)     | Pena de mort. | Prevaricació o falsedat que comet el qui es
falsejar (1)
(4755)      també dret financer. | Acció de falsejar les declaracions al
falsificador (1)
(827)      | Persona que fa una falsedat. | Falsificador. | Ocultació o