Institut de Lingüística Aplicada

discutir (2)
(4216)     d'assistir a un esdeveniment, de discutir | temes d'interès
(5939)     d'assistir a un esdeveniment, de discutir temes d'interès |
disminució (3)
(2711)     mort d'un familiar | | o per una disminució | física o
(3952)      la mort d'un familiar o per una disminució física o |
(4140)      preu pactat amb anterioritat. | Disminució de la quantia
disminueix (1)
(3768)     com a hereu, legatari o donatari disminueix la | part de valor
disminueixen (1)
(5474)     | Circumstàncies que augmenten o disminueixen la
disminuir (1)
(7105)    | Conjunt de mesures destinades a disminuir els riscs
disminuït (1)
(490)          | Denunciar-l'hi. | Individu disminuït, totalment o
dispensa (8)
(2495)   | Per a un religiós, abandó, sense dispensa, dels vots solemnes.
(2559)    regular atorgat a un secular, amb dispensa de la | | professió
(2727)    repartiments comuns. | Petició de dispensa que fan els
(2729)    església o religiós, necessita la dispensa per a obtenir el | |
(2734)    a l'autoritat eclesiàstica la | | dispensa per a una |
(2858)   sol·licitud de gràcia, privilegi o dispensa. | Avocació d'un
(2878)    per a viure com a laic amb la | | dispensa del | celibat i de
(5062)       respectius. | Protecció que es dispensa a certs establiments
dispensat (1)
(556)             matrimonial que pot ésser dispensat ja per l'autoritat
dispensava (2)
(4345)        en l'habitació del malalt, es dispensava el requisit | que
(4570)     l'habitació | | del malalt, es | dispensava el requisit que el
disposa (5)
(1752)       la pretensió o l'acció que hom disposa per a | |
(3554)   pel qual una persona, | el donant, disposa gratuïtament d'una
(4747)       | Conjunt dels recursos de què disposa l'estat, provinents de
(5385)    assenyala la llei. | Acció de què disposa el tenidor d'una
(6831)     | Resolució per la qual el jutge disposa el trasllat del
disposada (1)
(5500)    bé jurant en forma distinta de la disposada. | Apologia de fets
disposar (6)
(266)       cap). | Tot allò de què hom pot disposar jurídicament per a
(558)   de la porció de béns de què hom pot disposar per | | donació o per
(1154)       | Facultat per la qual hom pot disposar testamentàriament
(3246)        autoritzat pel testador per a disposar lliurement dels | |
(3831)       | Facultat per la qual hom pot disposar | testamentàriament
(4050)    l'arrendatari). | Dret de fruir i disposar d'una cosa, sense
disposar-ne (5)
(163)    | amb | intenció de gaudir-ne o de disposar-ne en concepte de
(2310)     d'expropiar béns | particulars o disposar-ne temporalment i
(3998)         d'una cosa o d'un dret per a disposar-ne. | Acció de
(4063)          explotar-la econòmicament i disposar-ne | de qualsevol
(4536)    més, que el marit només podia | | disposar-ne en | restar vidu o
disposat (2)
(3250)    quals el primer instituït no hagi disposat per | | actes entre
(4365)           | Execució d'allò que està disposat en un testament. |
disposava (2)
(73)     dels dos advocats assessors de què disposava la diputació del | |
(7004)      (del 139 al 107 aC) en què es | disposava que els sufragis en
disposició (45)
(35)       d'un militar o un agent armat. | Disposició que fa la persona
(98)        que designa la persona que, per disposició legal o d'una | |
(256)        de la | gestió de l'empresa. | Disposició de caràcter general
(259)       crida a malfactors i tota altra disposició d'ordre | |
(496)     dret o una cosa o més ordenada en disposició | | testamentària.
(560)   testament. | Obrar lliurement en la disposició dels béns propis. |
(662)     la finalitat de promulgar una | | disposició, fer pública |
(1115)          al seu | senyor. | Manca de disposició legal aplicable a
(1121)      | Deixar alguna cosa a algú per disposició testamentària. |
(1443)            del dret, ús o lliure | | disposició d'allò que | hom
(1472)      cosa i no d'altres, exclusiu. | Disposició emanada del poder
(1647)    el | desistiment del contracte. | Disposició unilateral per la
(1767)        que circumscriu o redueix una disposició legal,
(1834)          que provocava | l'esmentada disposició en matèria de
(2021)            en situació de cessant. | Disposició administrativa
(2086)    del segle XV, i sobretot del XVI, disposició legislativa
(2322)        etc) ratifica i fa vàlida una disposició legal. | Acte pel
(2403)   jurídics que provocava l'esmentada disposició en matèria de
(2571)         a un benefici eclesiàstic. | Disposició conciliar o papal
(2601)        per deixar de complir | | una disposició | legal, merament
(3050)        hereus o legataris cridats. | Disposició segons la qual una
(3067)      IX al XII, bé alodial de lliure disposició del sobirà o d'un
(3212)   a llurs senyors a més del delme. | Disposició d'excepció,
(3221)            que | | els afectava, a | disposició d'un darrer
(3235)    així a la condició d'emfiteuta. | Disposició testamentària per
(3432)       de restituir la cosa rebuda. | Disposició d'última voluntat
(3581)        de la pàtria potestat sia per disposició de la llei | sia
(3649)          | Establir un fideïcomís. | Disposició segons la qual una
(3739)   part, per | capítols matrimonials, disposició testamentària o
(3776)   d'un acte, un negoci jurídic o una disposició | normativa que
(3809)     en el seu testament o codicil. | Disposició per causa de mort
(3936)   d'heretar-la, sigui per llei o per disposició d'última voluntat.
(4001)          | Posar realment una cosa a disposició d'algú, lliurar-li
(4140)    Disminució de la quantia d'alguna disposició entre vius | o
(4481)         abans | | del | matrimoni. | Disposició del | causant feta
(4644)    Assentiment del poder civil a una disposició o promulgació de
(4769)      l'autoritat competent la lliure disposició dels seus béns. |
(5183)    | Persona natural o jurídica a la disposició de la qual és
(5360)     el banc es compromet a tenir a | disposició del client una suma
(5473)              la pena principal per | disposició de la llei. |
(6067)      executiu de caràcter general. | Disposició amb força de llei
(6323)   | persona detinguda il·legalment a disposició immediata de
(6519)              posades per l'estat a | disposició dels particulars o
(6683)   Suspensió de la facultat de lliure disposició d'un propietari |
(6820)       o urbana perquè deixi lliure a disposició del | propietari
disposicions (31)
(204)     a trenta dies. | Cadascuna de les disposicions el conjunt de les
(292)    on hom fa públiques les lleis, | | disposicions de | general
(333)   de les parts, les separacions o les disposicions de què pot | |
(373)       | Col·lecció de lleis, d'altres disposicions legals i a
(749)      ordenament jurídic. | Conjunt de disposicions que tenen força
(792)    jutge. | Encarregat d'executar les disposicions del testador;
(1130)        jurídiques de la comunitat. | Disposicions recollides
(1300)   Dit del judici que s'acomoda a les disposicions processals
(1353)        Generals | | examinaven | les disposicions del govern
(1355)     tenia l'estat per a examinar les disposicions de la Santa Seu
(1442)   només com | un sistema de normes i disposicions. S'oposa a les
(1596)   | registre oficial, | determinades disposicions de l'autoritat
(1614)      legal fa a | | altra o altres | disposicions de tal manera que
(2145)        públic o contraventora de les disposicions | |
(2268)        | al dret administratiu i les disposicions de categoria
(2750)     catecisme, cadascuna de les cinc disposicions que constitueixen
(2973)      | Col lecció de lleis, d'altres disposicions legals i a
(3152)           i que es refereix a certes disposicions d'un | | caràcter
(3780)        per diverses | causes, en les disposicions d'última
(4332)       hereus i l'ordenament d'altres disposicions. | Testament
(4343)   dret romà. | Testament regulat per disposicions de dret romà, |
(4358)       | està que contingui únicament disposicions a favor de tots
(4568)   dret romà. | Testament regulat per disposicions de dret romà,
(4659)    amb relació als decrets | | i les disposicions, | que aquesta
(4686)    Declaració oficial de les lleis o disposicions que han d'ésser
(4793)    | tributària. | Dit de les lleis, disposicions, mesures, etc,
(4943)      públic o | contraventora de les disposicions administratives
(5906)    a Andorra als infractors de les | disposicions vigents que dins
(5978)        o contra els governants o les disposicions legals |
(6036)          d'altri, dicta reglaments o disposicions generals,
(6874)   | que sortia diàriament i contenia disposicions legislatives,
dispositiva (1)
(6201)     l'escrit de qualificació. | Part dispositiva de la sentència,
dispositives (2)
(3059)         fiduciari) té unes facultats dispositives més àmplies que
(3661)       fiduciari) té unes facultats | dispositives més àmplies que
disputar (1)
(6418)    tramitació abreujada. | Pledejar, disputar sobre una cosa en
disputava (1)
(2541)      | Aconseguir (o no) allò que es disputava entre molts. | Fer a
dissoldre (2)
(7100)        de les parts contractants pot dissoldre el vincle si no
(7109)     | cadascun dels contractants pot dissoldre el contracte si no
dissolt (6)
(2519)        matrimoni no estant legalment dissolt el primer. | Segones
(2521)      matrimoni sense haver estat | | dissolt | l'anterior.  |
(3225)         que el contracte restava | | dissolt en haver | mort dos
(4455)     | casada quan el matrimoni resta dissolt per mort del cònjuge.
(5540)        matrimoni no estant legalment dissolt | el primer.  |
(5543)        matrimoni sense | haver estat dissolt l'anterior. | Artifici
dissoltes (1)
(6071)      cambres quan aquestes han estat dissoltes o n'ha expirat | el
dissolució (3)
(569)   a cadascú la part que li pertoca. | Dissolució voluntària i legal
(2603)              en un cas particular. | Dissolució del vincle
(2702)     (que l'atribueix a sant Pau), de dissolució | | del vincle  |
distància (1)
(3716)      les persones. | En el parentiu, distància que separa les
distingeixen (1)
(2304)     de les zones geogràfiques que es distingeixen sobre | la
distingir (1)
(363)      que no es poden | | separar ni | distingir. | Persona que
distingir- (1)
(4260)   al nom d'una persona, sobretot per distingir- | la d'altres del
distingir-les (1)
(3328)      inseparable, però que permet de distingir-les | totes dues.  |
distint (3)
(1473)   especial o un tracte de favor, | | distint del que dóna la llei |
(5876)          entre persones del mateix o distint sexe. | Caràcter de
(7141)      han de traslladar-se en un lloc distint de llur | residència.
distinta (5)
(2127)      | ?rea on hom parla una llengua distinta de la zona
(2588)     en tot o en part | a una persona distinta. | Representant
(3895)   té a favor | seu una altra persona distinta del propietari,
(4251)     d'altri, a favor | d'una persona distinta del seu titular. |
(5500)    | legalment, o bé jurant en forma distinta de la disposada. |
distintes (1)
(4054)          pisos o locals per persones distintes, i copropietat |
distintiu (2)
(2907)       d'un altre | | prelat. | Signe distintiu o
(4372)          i que en | dóna fe. | Signe distintiu o
distribució (2)
(1218)         o als seus descendents, o la distribució | | entre ells de
(3177)            | d'una parada o caixa de distribució per a regar
distribueixi (1)
(2456)     els béns a un | | parent o els | distribueixi entre els parents
distribuïdor (1)
(2456)    donant universal o del mateix | | distribuïdor | lliurement o
distribuir (4)
(568)          o coses. | Que serveix per a distribuir donant a cadascú la
(1223)    | sobrevivent d'ells, vidu, pugui distribuir entre els fills els
(3056)              | o també la de | poder distribuir lliurement
(3657)                o també la | de poder distribuir lliurement
distribuïts (1)
(5558)       de peu d'impremta, o que són | distribuïts d'amagat de les
districte (3)
(2233)         | Demarcació administrativa, districte. | Corregiment.  |
(2237)     en la seva respectiva capital. | Districte marítim. | Classe 1
(2352)        que | té l'administració d'un districte comunal. |
districtes (2)
(1909)   mateix candidat en | | diferents | districtes, de manera que
(1966)   la població o per al regiment dels districtes | | urbans en les
dit (161)
(113)           de qui la dictà. | Aixec. | Dit del contracte en el qual a
(184)               derivades del procés. | Dit de la persona que dóna en
(212)      fa en els llibres de registre. | Dit de la persona a la qual
(319)     | Relatiu o pertanyent al cens. | Dit de tot allò que correspon
(320)   i als països romanitzats medievals, dit de tot allò que | | feia
(359)    determinada. | Relatiu al comís. | Dit dels béns o les coses
(365)      una altra en la mateixa causa. | Dit del qui compareix. |
(422)               | Litigi entre parts. | Dit de tot el que és
(423)    discussió davant els | | jutges. | Dit de l'assumpte sotmès a la
(456)     | d'ésser regulat jurídicament. | Dit de l'acció o
(470)    o una causa judicial, sentència. | Dit d'un fet que tot sol
(471)   determina la decisió d'un procés. | Dit del jurament segons el
(517)     | assenyalats per a aquest cas. | Dit de
(535)    cosa o | de pagar una quantitat. | Dit d'allò atribuït a algú en
(556)       | | d'un càrrec | determinat. | Dit de l'impediment
(558)   l'eclesiàstica, segons els casos. | Dit dels béns o de la
(692)   raó de delicte o d'| | infracció. | Dit de l'individu sotmès a
(763)        en el seu escrit de demanda. | Dit de l'acció que té per
(777)       enllestir, complir un tràmit. | Dit de cadascun dels drets o
(800)           de certes causes de mort. | Dit del fet, de la cosa, de
(810)   i els | | aspectes que contempla. | Dit de l'infant exposat i
(823)      | Qualitat d'extraterritorial. | Dit del text no inclòs en un
(824)       o una col·lecció preexistent. | Dit del notari o escrivà que
(830)   de lesionar els béns d'un tercer. | Dit del termini que és
(841)      d'ésser pertanyents a la dona. | Dit del tracte establert amb
(879)      civil vigent a l'estat espanyol, dit del | | dret propi de les
(923)          al garant o a la garantia. | Dit del dia o del temps en
(925)         de l'administració pública. | Dit de la persona que
(932)     dret d'habitació en un immoble. | Dit de l'escola jurídica
(961)       de la seva capacitat d'obrar. | Dit del jurament o la promesa
(967)      | Contrari a un deure natural. | Dit dels actes d'última
(993)           vigorós sota advertència. | Dit de les cartes o documents
(997)        no assenyalades per la llei. | Dit de la llei en
(1087)    document o d'| | una signatura. | Dit de la persona a favor de
(1098)     dret. | En algunes legislacions, dit de la família constituïda
(1099)     constituïda dins el matrimoni. | Dit del fill d'una
(1100)      del fill d'una unió legítima. | Dit del germà carnal procedent
(1107)   persona per a un càrrec o ofici. | Dit de la persona, institució,
(1113)   una subhasta. | En el dret feudal, dit de l'homenatge d'un
(1135)     recollir la llenya en un bosc. | Dit del contracte en què una
(1200)       en la clàusula del trasllat. | Dit de les obligacions on hi
(1260)        o d'autogovern dels pobles. | Dit de l'ésser amb forma i
(1262)   estat tallat el cordó umbilical. | Dit de l'obligació fonamentada
(1288)    viva veu davant | | testimonis. | Dit de l'acte jurídic efectuat
(1300)   de normes jurídiques d'un estat. | Dit del judici que s'acomoda a
(1306)    o una | | comunitat | autònoma. | Dit de qualsevol obra
(1320)    de béns entre | | els | cònjuges, dit també agermanament, que ha
(1331)     d'| | un col·legi | electoral. | Dit dels béns privatius que la
(1433)    nau aèria, un | | vaixell, etc. | Dit dels parents sobrevinguts
(1439)   | Cobrador del dret de pontatge. | Dit del dret, llei, etc,
(1552)      els usos i costums dels país. | Dit del matrimoni vàlid. |
(1588)     d'una hipoteca, d'una penyora. | Dit del crèdit que procedeix
(1672)   radica el càrrec que | exerceix. | Dit del càrrec o benefici que
(1727)    | autoritza un document públic. | Dit de la llei que en un codi
(1739)   Que té el vincle de solidaritat. | Dit de l'obligació insolutum.
(1752)      treballadors caps de família. | Dit de la responsabilitat, la
(1767)   deduir | | el caràcter delictiu. | Dit d'allò que circumscriu o
(1856)      | amb algunes lleis escrites. | Dit de qui té dret d'usar una
(1857)   té dret d'usar una cosa d'altri. | Dit de qui, per
(1861)        o pertanyent a l'usdefruit. | Dit de la persona que
(1883)      | | en conducció | ordinària. | Dit de les lleis, les ordres i
(1926)           la identitat del votant. | Dit d'una de les quatre
(1941)   de les seves funcions públiques. | Dit del funcionari que
(2017)       a d'altres | organitzacions. | Dit del funcionari que, sense
(2136)            el cos al qual pertany. | Dit del funcionari o
(2224)           en una data determinada. | Dit de les institucions o
(2244)              i el seu manteniment. | Dit de les autoritats o
(2371)     amb | concessió de més crèdit. | Dit del funcionari de
(2389)     exclusiva el seu poder sobirà. | Dit de la persona que es troba
(2562)     | Benefici confiat en comenda. | Dit de qui rebia la guarda,
(2599)   | Despatxar, privar d'un càrrec. | Dit de tot impediment o
(2636)           | | directament al papa. | Dit de la persona o la cosa no
(2657)   | gràcia pontifícia. | Entredit. | Dit de la persona que incorre
(2669)   i, | actualment, en la vaticana. | Dit de la persona que, no
(2684)    de jurisdicció dins l'Església. | Dit del poder de
(2784)           generals del propi orde. | Dit d'un religiós que, després
(2828)         de | la pròpia innocència. | Dit del matrimoni invàlid
(2850)        | En contraposició a secular, dit del sacerdot o conjunt de
(2852)            als ordes | religiosos. | Dit de les observances que són
(2867)        | Que implica un sacrilegi. | Dit d'un sagrament celebrat
(2873)   col·laborador immediat del papa. | Dit del clergue o sacerdot que
(2882)     la | vacant del càrrec d'abat. | Dit especialment del tipus
(2918)   II i el bisbe Ponç de Barcelona. | Dit del rescripte que uneix
(2943)    social | | i amb la quantia | del dit patrimoni. | Dret que
(2946)    la que el | | veí ja | té feta. | Dit de la persona que ha
(3031)              d'un pare de família. | Dit de l'arbre que per la seva
(3069)      | altri. | Als segles XIV-XVII, dit del foc o la llar que
(3086)    li havia cedit | | el monopoli. | Dit de la persona, el lloc o
(3170)         la meitat | del producte del dit bestiar. | Després de la
(3301)   sense que hom en tingui notícia. | Dit de la persona que ha
(3315)           d'un cànon o una pensió. | Dit del predi, la possessió o
(3405)   sigui administrada gratuïtament. | Dit de tot negoci jurídic en
(3406)      en què intervenen dues parts. | Dit del contracte que assigna
(3519)      béns | d'una herència jacent. | Dit del tutor o curador
(3521)    | tutor testamentari o legítim. | Dit de la tutela deferida pel
(3522)   de la tutela deferida pel jutge. | Dit del curador del fideïcomís
(3524)        en defecte de testamentari. | Dit del document on consta
(3543)     voluntària d'un fet | punible. | Dit de la propietat immoble a
(3598)        o pertanyent a l'emfiteusi. | Dit de la cosa cedida a
(3647)      sempre que aquest li ho mani. | Dit del bé o de l'herència
(3688)   del mateix país, sia d'un altre. | Dit del negoci jurídic que pot
(3731)        ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari. | El qui
(3758)           | En algunes legislacions, dit de la família
(3760)     lliure de l'home i de la dona. | Dit del fill procreat fora de
(3801)        dels seus efectes jurídics. | Dit de l'herència de què hom
(3839)     li reporta | utilitat o guany. | Dit d'aquell que, pel fet
(3846)   de béns d'una herència indivisa. | Dit de la persona que, pel fet
(3991)    acta en què consta aquest dret. | Dit del matrimoni en què una
(4004)   d'uns drets o coses incorporals. | Dit del fill nascut després de
(4035)      necessàries per a la defensa. | Dit dels béns que el pare dóna
(4180)    gravamen, obligació o | crèdit. | Dit de la persona que es
(4233)     dels casos que preveu la llei. | Dit dels béns immobles. |
(4254)   veritable d'un acte o contracte. | Dit del contracte en el qual
(4262)      | la d'altres del mateix nom. | Dit del fill nascut després
(4399)    protectores dels menors d'edat. | Dit dels béns hereditaris
(4478)      de béns entre els | | cònjuges, dit també | agermanament, que
(4514)      rescindir el contracte lesiu. | Dit del | pacte que hom solia
(4760)          | Carregar amb un impost. | Dit de la part de riquesa que
(4793)      una infracció | | tributària. | Dit de les lleis,
(4805)            | | de certs documents. | Dit de les mercaderies que no
(4876)              racials o religioses. | Dit de les tropes que combaten
(4880)       que participa en una guerra. | Dit de l'estat i de les
(4953)   llurs països d'origen. | Tutela. | Dit del país sotmès a la
(4956)       que estableix un fideïcomís. | Dit del país que és encarregat
(4982)      | Estatització. | Estatitzar. | Dit d'un territori, que pot
(5049)     | Càrrec de ministre resident. | Dit del ministre, de l'agent
(5326)   el termini fixat. | Fer fallida. | Dit de la persona natural o
(5332)        una vegada vençut el deute. | Dit d'un document o efecte
(5353)   | intervenir mai directament en el dit contracte. | Acció de
(5441)        | Soldat agafat a l'enemic. | Dit del minyó que, en ésser
(5556)     i, inherentment, la penalitat. | Dit de l'escrit, l'imprès o la
(5590)   culpable en benefici de l'estat. | Dit del cònjuge que mata
(5605)       contra el sobirà de l'estat. | Dit de les lleis, les
(5653)           de l'autoritat judicial. | Dit de la sanció aplicada per
(5654)    per falta contra la disciplina. | Dit de la pena imposada per
(5657)      d'evitar | d'ésser reconegut. | Dit de l'acció o
(5709)   de mort a un condemnat. | Botxí. | Dit de la circumstància que
(5798)     ferro roent o bé escapçant-li un dit o un tros d'orella. |
(5878)      un delicte o una falta penal. | Dit d'un delicte que reuneix
(6122)         | Exercir una acció penal. | Dit de la persona contra la
(6140)          de bell nou sobre l'afer. | Dit de la persona que
(6212)    relació als fets controvertits. | Dit del judici que té per
(6214)   l'existència d'un dret anterior. | Dit del pronunciament judicial
(6357)   tribunal | que ha de sentenciar. | Dit de la petició formulada
(6380)          anterior a la definitiva. | Dit de l'ordre o la sentència
(6406)       intervé el ministeri fiscal. | Dit de tot procediment
(6416)      al coneixement dels delictes. | Dit dels procediments
(6552)   qualificació en un procés penal. | Dit de l'atenuant que permet
(6629)    procurador, per representar algú, dit poderdant, en una causa |
(6686)      solvència en cas d'un procés. | Dit de la prova imperfecta,
(6708)    | la pronunciació de sentència. | Dit de certs judicis o
(6716)         | Sotmetre algú a sumària. | Dit del procés militar en
(6880)   Relatiu o pertanyent al dodrant. | Dit de cadascun dels registres
(6889)       o administratiu) o religiós. | Dit de la llei o
(6968)    drets quan podia tornar a Roma. | Dit de l'hereu civil que al
(6974)      cosa pel temps que li sembli. | Dit dels béns que el pare dóna
(7063)           | Contractar a escarada. | Dit del contracte de treball
(7065)              i de durada limitada. | Dit del treballador contractat
(7072)       trencada la relació laboral. | Dit del funcionari o
(7078)     descans setmanal | obligatori. | Dit del treballador que forma
(7139)      falta tipificada per la llei. | Dit de la persona que exerceix