Institut de Lingüística Aplicada

delinqüents (5)
(170)   mitjana, pena infamant aplicada als delinqüents, que consistia a
(1550)       encarregats de la defensa dels delinqüents i de vetllar | |
(5597)         als menors i a | persones no delinqüents de conducta
(5908)   penitenciari on són acollits certs delinqüents, o | també infants
(5915)         totes les notícies sobre els delinqüents condemnats o |
delinquit (1)
(6046)         criminal | en el cas d'haver delinquit pel fet de venjar
delme (1)
(3211)    pagaven a llurs senyors a més del delme. |
demana (9)
(107)     o un tribunal superior en què hom demana la | | modificació  |
(471)     segons el qual el litigant que el demana s'obliga a | | acceptar
(797)     mateixa categoria en | | què li | demana que ordeni de practicar
(961)               del litigant que | | el demana en | l'acte de
(1399)   | poder de concedir | allò que hom demana. | Cadascuna de les
(1401)             instància. | Allò que es demana a la fi d'una
(1643)         | Acció real per la qual hom demana la rescissió de l'acte
(6557)   fa reu d'un delicte que l'agreujat demana que sigui castigat i |
(6590)     enviat pel jutge quan un | altre demana el compliment d'un
demanada (2)
(6288)      a la cosa venuda, que pot ésser demanada | pels interessats en
(6698)   | seu preu els creditors que l'han demanada. | Subordinació a una
demanant (3)
(3984)      d'adreçar-se a les autoritats | demanant tot el que sigui
(6484)         que una de les parts formula demanant la resposta del
(6728)           per un jutge o tribunal, | demanant permís per a procedir
demanar (10)
(2291)    | als propis drets. | Facultat de demanar que un determinat
(2315)        lesionats en llurs drets i de demanar comptes a les | |
(2730)   a obtenir el | | càrrec. | Acte de demanar almoina els religiosos
(2738)      abans | d'entrar al noviciat. | Demanar com a prelat d'una
(2740)    beatificació o de canonització. | Demanar d'ésser admès en un
(6217)            dilatòria, | consistent a demanar al jutge que
(6587)          | contra l'administració. | Demanar o citar, el jutge o
(6595)     en tota | mena de judicis, per a demanar l'esmena d'una
(6631)    una causa | processal. | Acció de demanar en nom del dret. |
(6648)         amb sentència definitiva pot demanar i exigir un nou examen
demanat (1)
(6319)   plet. | Diferència entre el que ha demanat una part i el que se
demanava (1)
(727)   creia | haver rebut de l'inferior i demanava que la sentència
demanda (23)
(432)   en judici per confessar o negar (la demanda de l'actor). |
(522)    | Abandonar un dret. | Retirar una demanda. | Tècnica jurídica
(695)   judicial criminal. | Principiar una demanda judicial, iniciar un
(762)     per | l'actor en el seu escrit de demanda. | Dit de l'acció que
(1230)         que han vençut a causa d'una demanda en justícia o de l'| |
(1576)    | Acció de reconvenir. | Càrrec o demanda amb què hom reconvé. |
(2288)        contra l'| | administració. | Demanda, instància,
(3137)    el causant de l'herència. | Clam, demanda, querella o denúncia.
(3286)   concedida una excepció a qualsevol demanda o petició | | judicial
(6092)         en el seu escrit | inicial o demanda. |
(6147)        apel·lada. | Assentiment a la demanda. | Acceptar el
(6148)      els fets o part dels fets de la demanda de | l'actor, sense
(6179)       al deutor per a oposar-se a la demanda. | Comunicat escrit
(6241)            | Persona que formula una demanda. | Actor.  | Presentar
(6243)    demanda. | Actor. | Presentar una demanda. | Exposar en judici
(6245)       contra la qual hom formula una demanda o a la qual és |
(6253)     legal ja | iniciada o retira una demanda interposada
(6513)   Fonament legal i oportunitat d'una demanda, d'un recurs o d'una |
(6555)        total que hom reclama en la | demanda dels judicis
(6591)   un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició. |
(6600)   predisposat. | En un procés penal, demanda adreçada al jutge
(6613)        en | la seva contestació a la demanda. | En un judici
(7017)   concedida una excepció a qualsevol demanda o | petició judicial
demandada (3)
(1414)              del demandant a la part demandada. |
(1577)   persona contra una altra, que l'ha demandada o acusada, i | |
(6186)     figurar com a part | demandant o demandada, per prestar ajut a
demandant (10)
(1414)        | Formulació d'acusacions del demandant a la part
(1578)   d'acusat o demandat, en acusador o demandant. | Acció de
(6166)   procés, obligació que correspon al demandant de provar | els fets
(6186)   procés, sense figurar com a part | demandant o demandada, per
(6203)      de | satisfer les peticions del demandant en les causes
(6237)           en la seva | tramitació. | Demandant. | Petició que una
(6275)           a | l'acció plantejada pel demandant. | Al·legar una
(6457)    autoritat. | El qui pledeja com a demandant o com a demandat. |
(6609)   jutge. | Manifestació expressa del demandant sobre la
(6822)         de resposta a la rèplica del demandant. | Contestar el
demandar (2)
(501)        davant un jutge o un tribunal, demandar. | Bé de domini
(6702)    el qual hom renuncia al dret de | demandar i d'ésser demandat
demandat (15)
(1017)   es vana de | tenir drets contra el demandat perquè exerceixi
(1578)     i | | convertir-se, | d'acusat o demandat, en acusador o
(3645)      dóna un tercer responent que el demandat | es presentarà a la
(6148)          a la demanda. | Acceptar el demandat els fets o part dels
(6167)      constitutius del seu dret, i al demandat de provar els fets |
(6202)   causes criminals, o l'obligació al demandat de | satisfer les
(6274)       o motiu jurídic que al·lega el demandat en oposició a |
(6457)      pledeja com a demandant o com a demandat. | Cadascuna de les
(6570)   del jutge. | Situació jurídica del demandat, imputat o processat
(6612)     mitjans de defensa al·legats pel demandat en | la seva
(6615)   contestar l'actor l'excepció del | demandat presentant escrit de
(6639)    coacció. | En un procés civil, el demandat. | En un judici
(6702)      al dret de | demandar i d'ésser demandat davant el tribunal de
(6805)    que eximeix de tota | condemna el demandat o acusat. |
(6823)        del demandant. | Contestar el demandat la rèplica de
demandes (1)
(1400)   que hom demana. | Cadascuna de les demandes contingudes en una
demani (1)
(1016)         en el fet que una persona en demani una altra | | que es
demanin (1)
(1302)       es faci o executi allò que | | demanin les | parts.  |
demarcació (4)
(2233)          administrativa d'Andorra. | Demarcació administrativa,
(2235)          districte. | Corregiment. | Demarcació on abasta la
(4337)    el notari, sinó el rector de la | demarcació parroquial on es
(4562)    el notari, | sinó el rector de la demarcació parroquial on es
demarcacions (1)
(2502)         títol que porten els caps de demarcacions | | territorials
dement (2)
(3579)       que administrava els béns d'un dement o d'un | pròdig.  |
(6920)     l'abastament del blat. | Persona dement, la qual, per raó de la
democràticament (1)
(4642)      en el qual el parlament, elegit democràticament, és l'eix | |
democràtics (3)
(1167)    llibertats establertes als països democràtics que permeten als
(4620)    llibertats establertes als països democràtics que permeten als |
(4656)           | Capacitat que, en règims democràtics, tenen les cambres
democràtiques (1)
(4674)       prevista per les constitucions democràtiques, decretada pel
demostra (1)
(6650)    | documents que posteriorment hom demostra que són falsos. | Nou
demostrar (5)
(254)    | | vol fer | constar, comprovar o demostrar l'exactitud de les
(483)               | Dret de la persona de demostrar, per ella mateixa o
(4393)    d'ésser descobert, ningú no pot | demostrar el darrer
(6477)       que tenen tots els qui poden | demostrar uns ingressos o
(7010)      d'ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer |
demostren (2)
(4074)           interrogatoris, etc, | que demostren satisfactòriament la
(6538)           interrogatoris, etc, que | demostren satisfactòriament la
denegatòria (1)
(6091)        en un plet civil, sentència | denegatòria de totes les
denominació (6)
(1131)         legislacions | | estatals. | Denominació que hom sol donar
(1979)         als | interessos generals. | Denominació antiga dels
(2343)    cap de l'administració municipal, denominació | comuna a l'estat
(3241)       persona capaç per a succeir. | Denominació tradicional del
(5788)      sense la | intenció de matar. | Denominació que hom sol donar
(6426)    forma amb ella | una sola part. | Denominació que hom sol donar
denominats (1)
(606)        que constitueixen la base dels denominats drets especials. |
denúncia (2)
(3137)          | Clam, demanda, querella o denúncia. | Dret especial de
(6710)    | Fase del procés, que segueix la denúncia o querella,
denunciar-l (1)
(489)   Ministeri o exercici de defensor. | Denunciar-l'hi. | Individu
departament (10)
(2302)            en temps de | | guerra. | Departament marítim. |
(2327)       | Cap de l'òrgan superior d'un departament ministerial col
(2329)       | Cap de l'òrgan superior d'un departament ministerial amb
(2332)       sobre les matèries pròpies del departament, així com de
(2351)              inferior al prefecte de departament que |
(2353)   districte comunal. | Subdivisió de departament administrat per un
(2392)    encara la condició de resident. | Departament de
(2396)    finances públiques. | Edifici del departament o ministeri del
(2412)   andorrà format pels components del departament de | serveis
(4624)     al seu càrrec la direcció de cap departament. | Cap o president
departaments (2)
(2064)          | consells. | Cadascun dels departaments del govern
(2258)         del govern a cadascun dels | departaments. |
depèn (4)
(24)      un | altre de principal, del qual depèn la seva existència. |
(26)    altra de principal,| | de la qual | depèn i que, normalment, té la
(232)     autoritat, a un funcionari que en depèn o a | | un particular.
(402)             del compliment de la qual depèn la validesa d'un | |
dependència (11)
(620)   | | compte d'altri en situació de | dependència, en canvi d'un
(2000)        o arrendat. | Persona sota la dependència de la qual, per
(2159)    troba en una situació especial de dependència | | respecte a
(2856)       i que li permet de passar a la dependència d'un altre bisbe.
(3030)      | Persona que estava fora de la dependència d'un pare de
(3119)      a la terra | | estava | sota la dependència del senyor del mas
(3122)    o de remença que | estava sota la dependència exclusiva d'un sol
(4439)       jurídiques comarcals o locals, dependència | personal
(5249)           o un empresari i sota la | dependència d'aquest, a canvi
(7053)    per compte d'altri en situació de dependència, en | canvi d'un
(7057)     o jurídica, per compte i sota la dependència | de la qual hom
dependències (2)
(2220)       o servei. | Conjunt d'òrgans i dependències en
(2313)   inspecció de les persones o de les dependències d'un
dependent (4)
(1195)     | Organisme de l'estat espanyol, dependent del ministeri del
(5110)           territorial pròpia, bé que dependent d'un consolat | |
(5914)        | A l'estat espanyol, oficina dependent del ministeri de
(7074)         de la voluntat de les parts, dependent d'aquesta | voluntat
dependre (1)
(3474)      jurídic | mitjançant la qual fa dependre d'un fet futur i
depenen (3)
(2023)   funcionament | dels serveis que en depenen. | Títol que, en
(2811)      un | territori determinat i que depenen d'un mateix superior o
(7114)   fills i d'altres persones | que en depenen (dona, marit
depenia (1)
(4220)   jurídic la | subsistència del qual depenia d'una voluntat. | Dret
deposa (2)
(509)       o | | del senyor. | Persona que deposa. | Declarar en judici.
(7046)          bilaterals. | Testimoni que deposa a favor del processat.
deriva (1)
(5611)   o de prudència comunes, de la qual deriva un resultat | | danyós
derivada (6)
(2478)    d'un sacerdot a una parròquia, no derivada de cap obligació o Í
(3198)            | oposades. | Presumpció, derivada del dret romà, en
(3942)    entre el pare i els seus fills, | derivada de la
(3958)   perdó afecta només | l'acció civil derivada del delicte, però no
(6220)        petició declinatòria. | Falta derivada de la no-aplicació de
(7075)     dependent d'aquesta | voluntat o derivada de les condicions del
derivades (3)
(183)      d'assegurar les responsabilitats derivades del procés. | Dit de
(189)      | especialment amb relació a les derivades del matrimoni i de
(1858)     d'un | | aprofitament | d'aigües derivades d'un corrent
derivant (1)
(2957)      i les que amb el temps s'aniran derivant del matrimoni. |
derivar-se (1)
(1582)     d'un defecte del qual podria | | derivar-se | perjudici per a
derivat (3)
(253)       determinat. | Estat extractat o derivat d'anotacions
(657)      física o jurídica que té un dret derivat o transmès d'un altre
(4414)      intransferible i no embargable, derivat de l'ús, | de
derivativament (1)
(224)    un regne o una entitat política o, derivativament, en un | |
derivats (4)
(2471)   a l'abstenció de menjar carn o | | derivats de | carn determinats
(3724)       conjunt de deures i de drets | derivats de la
(5462)      deures especials de lleialtat | derivats de lligams entre
(5932)     és afectat | pels efectes legals derivats de la comissió,
deriven (2)
(908)          a la llei o als drets que en deriven amb intenció de | |
(5006)    l'acompliment | d'obligacions que deriven d'un tractat o de
deroga (1)
(6037)         | en les seves atribucions o deroga o suspèn
derogació (2)
(531)      sense que això n'impliqui | | la derogació. | Practicar una
(1691)   | Anul·lació, substitució, esmena, derogació o cassació de les
derogar (2)
(511)      | Declarar en judici. | Acció de derogar; | l'efecte.  |
(6534)            de les parts litigants de derogar el fur | territorial,
des (16)
(74)   general o | generalitat de Catalunya des de les corts del 1413. |
(322)   referència | a un tribut. | A Roma, des dels temps de Dioclecià,
(506)      en l'acompliment d'una obligació des que és exigible. | Cedir
(659)   Període d'existència de la persona, des del moment de la naixença
(1116)      de llançar mercaderies a la mar des d'un vaixell en perill. |
(1514)             | | cada any, | comptant des del primer de gener al
(1534)    General de les Valls d'Andorra, i des d'aquest | | davant els
(1690)   aquesta. | Donar efecte a una llei des d'una data anterior a la
(2450)    urbanes, que hom compta a | Aragó des de Nadal fins al 24 de
(4391)     objecte de preu, amagat o colgat des de | temps, del qual, en
(4892)   cap de missió. | Centre diplomàtic des d'on hom dirigeix la
(5138)         el vaixell i les mercaderies des de la sortida | del port o
(5139)       des de la sortida | del port o des de la seva càrrega fins a
(5190)          del seu estat a un vaixell, des del port | d'expedició del
(7009)     objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del | qual, en
(7025)     | Període de temps transcorregut des del dia que hom ha
desacord (2)
(5060)   o més estats | a conseqüència d'un desacord, que es fa efectiu
(7029)        d'entesa en negociacions o de desacord en | l'aplicació de
desaforament (1)
(2775)          secular excepte en casos de desaforament. | Privilegi
desaparegui (1)
(2318)      que motivà l'expropiació i quan desaparegui l'afectació. |
desaparegut (3)
(2520)          | Segones noces, una vegada desaparegut el primer vincle
(3299)      | Condició de la persona que ha desaparegut del seu | últim
(3301)           | Dit de la persona que ha desaparegut del seu últim |
desaparèixer (1)
(1619)     errors, pecats, mals, etc. | Fer desaparèixer o alleujar un
desapareixia (1)
(3372)       al patrimoni | d'una mà morta, desapareixia de fet
descans (2)
(7076)    feiner assimilat al diumenge o al descans setmanal | obligatori.
(7149)        d'altri a un | quant temps de descans anual retribuït, que
descàrrega (6)
(5140)    destinació | | o | fins a la seva descàrrega. | Acte il·lícit
(5155)      estipulat per a la càrrega i la descàrrega, | pels quals cal
(5219)        ja per a atendre la càrrega o descàrrega, ja per altres
(5426)   militar de la pena de mort amb una descàrrega de | fusells.  |
(5545)   | condemnats a mort mitjançant una descàrrega elèctrica. |
(5666)    consistent en l'aplicació | d'una descàrrega elèctrica de
descendent (4)
(863)          uns efectes | determinats. | Descendent més directe d'una
(865)       | de parentiu en línia recta. | Descendent per adopció. | Fill
(1657)        a l'ascendent que hereti d'un descendent | | béns que aquest
(3202)   el testament no menciona el fill o descendent | del testador que
descendents (14)
(349)       de consanguinitat que uneix els descendents d'un antecessor
(1218)        a qualsevol d'ells o als seus descendents, o la
(1219)        que la llei atribueix als | | descendents legítims. | En
(1650)        del matrimoni anterior o dels descendents | | legítims
(2443)   | Cadascun dels fills i els altres descendents a qui pertanyen
(2984)   | Cadascun dels fills i els altres descendents a qui pertanyen
(3238)    tal que ho facin a favor | | dels descendents | d'aquesta i, en
(3239)     i, en llur defecte, a favor dels descendents dels substituents
(3539)     | Part de l'herència transmesa a descendents de grau |
(3696)       de l'obligació. | Successió de descendents en línia directa.
(4359)   disposicions a favor de tots els | descendents del testador, o a
(4404)           abintestada sense | deixar descendents. | Tutor.  | Poder
(5809)     | Acció de matar els ascendents, descendents legítims o |
(6955)         de qualsevol sexe, sobre els descendents legítims
descobert (2)
(4392)       del qual, en el moment d'ésser descobert, ningú no pot |
(7010)     del | qual, en el moment d'ésser descobert, ningú no pot
descobriment (2)
(5669)    que té per finalitat d'impedir el descobriment o la | | captura
(6677)   es fan les diligències tendents al descobriment de la veritat |
descobrir-ne (1)
(5608)      el delicte que té per | objecte descobrir-ne les causes,
desconeguda (2)
(345)       en el cas que aquella | | sigui desconeguda, o | d'establir-ne
(2367)           que hom atorga quan n'és | desconeguda una d'anterior
desconegut (1)
(5495)       una amnistia. | Escrit d'autor desconegut que conté paraules
desconeguts (1)
(1460)      fet o d'una | | circumstància | desconeguts a partir de la
desconeixen (2)
(427)      que violen l'ordenament jurídic, desconeixen un | | dret
(2071)     violen l'ordenament jurídic, | | desconeixen un | dret
descuit (1)
(5887)       que causa dany o perjudici per descuit, | imprudència o
desembarcades (1)
(5149)       estrangers per les mercaderies desembarcades i venudes en
desembarcar (1)
(4814)    port, on poden estar o es poden | desembarcar, manipular i
desembre (3)
(1514)   del primer de gener al trenta-u de desembre, enquadernats en | |
(1832)            que creà la llei de 31 de desembre de 1945 sobre | |
(2401)            que creà la llei de 31 de desembre de 1945 sobre |
desemparada (1)
(5804)            a no auxiliar una persona desemparada i que | es troba
desenvolupada (2)
(5789)    regulen l'activitat procedimental desenvolupada pels |
(6427)    regulen l'activitat procedimental desenvolupada pels |
desenvolupament (4)
(1240)   l'estructura, el funcionament i el desenvolupament de la | | vida
(1931)     especial | per a millorar el seu desenvolupament social i
(1936)      d'| | especial interès per | al desenvolupament econòmic i
(5841)      que tendeix a impedir el normal desenvolupament d'un | acte,
desenvolupat (1)
(920)        gravamen, etc. | Dret bizantí, desenvolupat a partir del dret
desequilibri (1)
(1380)         o divorci | | produeixi un | desequilibri econòmic. | Cosa
deserció (2)
(5436)   l'establiment on és afectat. | Fer deserció. | Delicte que comet
(5638)   l'establiment on és afectat. | Fer deserció. | Acció de
desfalc (1)
(5641)    Acció de desfalcar; | l'efecte. | Desfalc. | Sostreure
desfalcar (1)
(5639)           | Fer deserció. | Acció de desfalcar; | l'efecte.  |
desfer (1)
(567)            existents | entre elles. | Desfer el lligam jurídic
desgravar (1)
(4730)          o contribucions. | Acció de desgravar; | l'efecte.  |
deshereta (1)
(3208)    mena a favor del legitimari ni el deshereta. | A l'edat mitjana,
desheretar (1)
(3527)     (delegació de deute). | Acció de desheretar; | l'efecte.  |
deshonesta (2)
(1844)     tal | | de judicar la | conducta deshonesta, bé que no
(3201)      | hagués adquirit per una causa deshonesta. | Preterició que
deshonestes (1)
(5894)     seva | voluntat i amb intencions deshonestes. | Delicte comès
deshonests (1)
(2895)    un penitent a | | cometre actes | deshonests. | Incórrer en el
deshonra (1)
(5777)           materns a fi | d'amagar la deshonra d'aquella. | Que ha
designa (6)
(98)   d'| | assegurança. | Nom genèric que designa la persona que, per
(1919)           | Vot en el qual l'elector designa una persona
(1921)   cobrir. | Vot en el qual l'elector designa delegats (electors en
(3235)        testamentària per la qual hom designa un substitut
(5794)            a judici. | Expressió que designa els delictes
(6783)              | Expressió amb què hom designa, en una resolució o en
designació (2)
(943)              d'un contracte, a la | | designació d'una | persona per
(1776)   la superioritat d'intervenir en la designació d'una persona | |