Institut de Lingüística Aplicada

deguts (1)
(2134)            de serveis, per motius no deguts a | | sanció, sense  |
deixa (12)
(284)        títol. | Bé que alguna persona deixa en vida o que ha deixat
(547)   retardar un procediment. | Acta que deixa constància de la manera
(2489)        | Lot de béns que el testador deixa assenyalats
(2625)           un bisbe que (un sacerdot) deixa de formar part
(3051)        o en capítols | matrimonials, deixa tots els seus béns o una
(3446)     senyor directe quan el censatari deixa de pagar pensions |
(3450)    segons el qual una de les parts | deixa gratuïtament a l'altra
(3625)           interessats segons el qual deixa de produir els seus |
(3650)        o | en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una
(4027)      de fidúcia pel qual una persona deixa a una | altra el seu nom
(4219)           la | llei autoritza, i que deixa sense efecte un negoci
(5697)           inútils, | hom no aplica o deixa d'aplicar els mitjans
deixada (2)
(3647)   mani. | Dit del bé o de l'herència deixada en fideïcomís. |
(3819)   Allò que cal afegir a la quantitat deixada pel testador a | un
deixant-li (1)
(1220)        (algun dels seus hereus), | | deixant-li més béns que | als
deixar (16)
(526)       d'un | | termini fixat, ha de | deixar la casa, l'habitació,
(565)          | Conformitat de les parts a deixar sense efecte el
(1121)     | Expropiar per acte judicial. | Deixar alguna cosa a algú per
(1317)      el venedor pogués | | optar per deixar sense efecte | el
(1531)     i posteriors existents,| | o per deixar amb validesa | només
(2194)        dels empleats que moren sense deixar dret a pensió. | Procés
(2601)     per l'autoritat eclesiàstica per deixar de complir | | una
(2876)   Permís obtingut per un religiós de deixar definitivament
(3108)     que cobraven alguns pobles per a deixar pasturar bestiar
(3903)     patrimonial, | consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna
(4404)     de successió abintestada sense | deixar descendents. | Tutor.
(4517)      premoria a l'| | heretant sense deixar | fills.  | Sistema
(5735)   per a la producció d'un delicte. | Deixar sense efecte un
(5802)     | Infracció penal esdevinguda en deixar de fer voluntàriament
(6694)     acabada abans del judici oral. | Deixar sense curs ulterior un
(6948)        el | venedor pogués optar per deixar sense efecte el
deixarà (1)
(4130)      equivalent als lluïsmes que hom deixarà de percebre. |
deixar-li (1)
(4360)       i del seu cònjuge per | tal de deixar-li l'usdefruit. | Forma
deixat (4)
(284)        persona deixa en vida o que ha deixat en morir. | Bé immoble.
(2646)    el dret d'apel·lació. | Patrimoni deixat a una persona moral
(3139)    fa més | | de | dos segles que ha deixat d'ésser un dret vigent,
(5317)     o fins i tot | maliciosament, ha deixat de complir habitualment
deixats (1)
(1588)   del crèdit que procedeix de diners deixats per a adobar o
deixava (2)
(4535)    pubill--, i que per regla general deixava de pagar-se al cap de
(4537)              en | restar vidu o quan deixava la casa. | Contracte
deixen (1)
(6328)            | tàcit de les parts quan deixen passar el termini legal
deixi (3)
(168)        extrem | | que la mateixa llei deixi | al seu judici
(5772)       cometi una acció | delictiva o deixi d'acomplir-ne una altra
(6820)        finca rústica o urbana perquè deixi lliure a disposició del
dejuni (3)
(2705)        penitencials, especialment el dejuni i l'| | abstinència,
(2751)     precepte dominical i | | festiu, dejuni i abstinència els |
(2929)     jurisdicció a tota la diòcesi. | Dejuni que hom fa el dia abans
delegació (6)
(382)    penalitat per una indemnització. | Delegació que, a fi de proveir
(2225)     a les de l'estat, operen per | | delegació d'aquest o hi |
(2431)           d'un país estranger o, per delegació, | | a les legacions
(2509)       arquebisbe. | Prevere que, per delegació del bisbe, exerceix
(3526)            per canvi del | creditor (delegació de crèdit) o del
(3526)             de crèdit) o del deutor (delegació de deute). |
delegada (1)
(2933)      directrius pastorals. | Persona delegada per un superior
delegades (1)
(1970)     l'alcalde per a exercir funcions delegades. | Oficial municipal
delegat (6)
(1897)       per | | tot el poble o | només delegat en una persona o unes
(2163)   A l'estat espanyol, representant i delegat permanent del govern
(2466)    dignitat d'ablegat. | Antigament, delegat d'un legat pontifici o
(2759)    el consistori. | Bisbe o sacerdot delegat per la congregació de
(3097)        borbònics. | Funcionari reial delegat del governador general
(4699)       per | | tot el | poble o només delegat en una persona o unes
delegats (7)
(1534)        i des d'aquest | | davant els delegats | permanents dels
(1874)     poders dels | representants, els delegats o els diputats. |
(1921)   | Vot en el qual l'elector designa delegats (electors en segon
(2761)            | Cadascun dels cardenals delegats pel papa per presidir
(4692)       poders dels representants, els delegats o els diputats. | En
(5088)    conveni dels caps d'estat o llurs delegats. | Sistema de govern
(5105)     poders dels representants, els | delegats o els diputats. | En
deliberació (4)
(31)      convenció, una obligació, una | | deliberació, | un acord o una
(1872)   etc. | Procediment preliminar a la deliberació d'una assemblea,
(4690)        | Procediment preliminar a la deliberació d'una assemblea,
(5102)        | Procediment preliminar a la deliberació d'una assemblea,
deliberacions (2)
(1877)   de parlar i de prendre part en les deliberacions d'una junta o Í
(4022)     del temps. | El qui dirigeix les deliberacions, els treballs,
deliberadament (2)
(2772)         per la qual tota persona que deliberadament i sense | |
(6006)      del delicte. | Acció d'infligir deliberadament a una persona
deliberant (2)
(210)    constitueix | | llur màxim òrgan | deliberant. | Anotació que hom
(4652)     | Llei per la qual una assemblea deliberant pot continuar en
deliberar (3)
(2532)     estatuts propis, | | destinada a deliberar i prendre | acords.
(2535)   persones reunides en comunitat per deliberar i prendre acords | |
(3572)   moral i patrimonial. | Benefici de deliberar. | Dret que
deliberat (1)
(413)        en el mateix tribunal. | Acord deliberat, conscient i lliure
deliberatives (1)
(2054)          i també | jurisdiccionals o deliberatives i executives. |
delicte (136)
(53)    obligació que abans | | no tenia. | Delicte consistent en la
(217)      etc) | | entorn d'un | presumpte delicte practicades per la
(238)     jutge per suposar que ha comès un delicte en l'exercici de | |
(353)      perjudicada, ja sigui per raó de delicte, per infracció de | |
(515)     gaudeix perquè ha comès algun | | delicte dels | assenyalats per
(691)      judicial o governatiu per raó de delicte o d'| | infracció.  |
(782)   tributs, multes, etc; | l'efecte. | Delicte que comet l'autoritat
(814)    hom no hagués començat a fer-ho. | Delicte contra la propietat
(1004)         judicial,| | llevat casos de delicte | flagrant.  |
(1108)      | | damnosa, un | atemptat o un delicte. | Acció de licitar;
(1239)         una multa per una falta o un delicte que hom ha comès. |
(1432)   satisfer el | preu del passatge. | Delicte consistent a
(1674)    càrrecs o | beneficis titulars. | Delicte consistent en
(1686)     en elles resoltes. | Arrestar. | Delicte, equivalent al fals
(2029)    penalitat imposada a l'autor d'un delicte. | Funcionari de
(2521)      el primer vincle matrimonial. | Delicte consistent a contreure
(2896)       | deshonests. | Incórrer en el delicte de sol·licitació. |
(3590)     a conseqüència d'un deute o d'un delicte. | Contracte pel qual
(3956)        | Extinció de la pena quan el delicte privat és perdonat |
(3958)   només | l'acció civil derivada del delicte, però no pas la pena.
(4202)     la satisfacció del seu crèdit. | Delicte consistent a callar en
(5423)   i el | preu de la cosa comprada. | Delicte comès per un
(5434)           etc. | Tribunal militar. | Delicte que comet el militar o
(5437)     on és afectat. | Fer deserció. | Delicte que comet qui de forma
(5452)           | legals i governatives. | Delicte comès per un
(5459)   o consulta alguna | | pretensió. | Delicte que consisteix a
(5467)     un paper en blanc i que, en | el delicte d'estafa, suposa
(5467)         agreujant específica del | | delicte. | Segons el codi
(5476)       | Acte o actes que l'autor del delicte fa abans de començar |
(5479)    acció qualificada legalment com a delicte o com a | falta.  |
(5487)       de perjudicar els creditors. | Delicte consistent a intimidar
(5498)       dictades contra una persona. | Delicte consistent en
(5516)   que dura d'un dia a trenta dies. | Delicte consistent en el fet
(5525)         que facilita la comissió del delicte. | Delicte consistent
(5526)           la comissió del delicte. | Delicte consistent en l'ús de
(5535)   etc. | Persona que participa en el delicte o la falta mitjançant
(5542)     legalment dissolt | el primer. | Delicte consistent a contreure
(5546)          una descàrrega elèctrica. | Delicte consistent en
(5559)    de les autoritats governatives. | Delicte contra la llibertat de
(5566)           de cometre un | determinat delicte i en la posterior
(5567)    penalitat imposada a l'autor d'un delicte. | Indult parcial que
(5579)     secundària de participació en un delicte, a la qual | correspon
(5591)    amb una altra és responsable d'un delicte. | Acord entre dues o
(5592)      o més persones per a cometre un delicte. | Fer tots els actes
(5593)   actes necessaris per a cometre un (delicte) i dur- | lo a terme.
(5602)   terme en establiments especials. | Delicte consistent en la
(5607)     coneixements científics sobre el delicte que té per | objecte
(5615)        | Responsabilitat criminal. | Delicte que consisteix en la
(5630)    sobre el qual ha estat comès un | delicte. | En el moment de
(5632)      delinqueix, que participa en un delicte. | Pena consistent a
(5636)   | llibertat i de treball forçós. | Delicte que comet el militar o
(5647)    | aprofitat per a l'execució d'un delicte, constitueix una
(5655)   | Mitjà emprat en la comissió d'un delicte per tal d'evitar |
(5668)        | Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a
(5670)      a aprofitar-se dels efectes del delicte. | Fer-se responsable
(5671)    responsable de l'encobriment d'un delicte. | Cadascuna de les
(5680)         procediments publicitaris. | Delicte contra la propietat
(5685)        que | consisteix a cometre el delicte mitjançant inundació,
(5691)        estupre (contra una menor). | Delicte consistent a efectuar
(5695)      mitjans adequats, | considerada delicte en gairebé totes les
(5701)      | penal on es trobava reclòs. | Delicte que comet l'autoritat
(5715)         posteriors a la comissió del delicte. | Arrabassar a
(5718)    del poder, amb | amenaces, etc. | Delicte consistent a violar el
(5721)        els jutges o els tribunals. | Delicte que hom comet en
(5734)   necessaris per a la producció d'un delicte. | Deixar sense efecte
(5760)      | Persona que comet homicidi. | Delicte que consisteix a matar
(5761)          | que donin lloc a un altre delicte especial, com ara un
(5765)            per la llei com a falta o delicte. | Relació sexual
(5771)       ni de paraula ni per escrit. | Delicte consistent a induir
(5782)         algú amb la inhabilitació. | Delicte consistent en tota
(5786)   els béns jurídics de l'agressor. | Delicte o falta comesos per
(5795)     delictes perpetrats amb armes. | Delicte contra la propietat
(5804)   que és manat de fer per la llei. | Delicte consistent a no
(5811)           o cònjuge (conjugicidi). | Delicte consistent a cooperar
(5816)    jurídic, degut a la comissió d'un delicte, entès com a |
(5836)             destinats a aquest fi. | Delicte comès per qui dóna un
(5845)         i | la impulsa a executar un delicte el mal del qual és
(5854)   de | penes, segons la gravetat del delicte. | Relatiu o
(5860)         | Circumstància agreujant de delicte, en el sentit que el |
(5863)    hom tenia intenció de | causar. | Delicte propi del qui manca a
(5867)   presumptes autors o còmplices d'un delicte. | Diversos jocs
(5874)     | Acció d'incitar a perpetrar un delicte. | Acció delictiva
(5877)          de punible que revesteix un delicte o una falta penal. |
(5878)        o una falta penal. | Dit d'un delicte que reuneix totes les
(5881)   pena a algú per fer-li expiar un | delicte o una falta. | Pena
(5882)    o una falta. | Pena inherent a un delicte, una falta o una
(5889)      o imperícia. | A l'antiga Roma, delicte privat, consistent en
(5891)         per a obtenir de l'autor del delicte una
(5893)     quàdruple de la cosa sostreta. | Delicte consistent en la
(5895)      i amb intencions deshonestes. | Delicte comès pels qui s'alcen
(5897)     contra un govern | constituït. | Delicte consistent a
(5898)       de béns que procedeixen d'un | delicte contra la propietat,
(5899)           previ de la comissió del | delicte. | Pena privativa de
(5902)       | a estimular la comissió d'un delicte mitjançant una
(5912)    costums vigents en la societat. | Delicte de lesa majestat
(5923)    consistent en | la repetició d'un delicte de pena igual o
(5925)     la pena | corresponent al primer delicte. | Obligació que té la
(5933)     imprudència o negligència), d'un delicte. | Condició principal
(5941)          amigablement. | Variant del delicte de furt que alguns
(5944)     cosa robada. | La cosa robada. | Delicte consistent a obtenir
(5953)       a mantenir relacions sexuals | Delicte comès pel qui deté o
(5968)          de socors) | constitueix un delicte castigat pel codi
(5977)     | Alteració de l'ordre públic. | Delicte que inclou tota mena
(5983)          | o en la clandestinitat. | Delicte consistent en el fet
(5985)    frases que en variïn el sentit. | Delicte consistent a ocupar el
(5987)    | mitjans il·lícits. | Cometre el delicte de suplantació. |
(5993)       un fet del qual no és autor. | Delicte comès pels qui
(5999)        i començament d'execució d'un delicte que no arriba a |
(6002)     conat. | Element constitutiu del delicte o falta consistent en
(6004)   Definició legal específica de cada delicte que en determina els |
(6005)       Hom l'anomena també figura del delicte. | Acció d'infligir
(6011)    per a assegurar l'execució d'un | delicte sense córrer cap risc
(6014)     alguns condemnats per raó d'un | delicte i que formen part de
(6022)       | Sediciós. | Pena corporal. | Delicte o, més sovint,
(6029)          diversos del qui els usa. | Delicte comès per qui presta
(6032)   de necessitat o d'inexperiència. | Delicte comès per qui, sense
(6035)    o engany, en perjudici d'altri. | Delicte comès pel funcionari
(6048)         o reparar- | ne el greuge. | Delicte dels anomenats contra
(6052)     perquè és menor de dotze anys. | Delicte consistent a entrar en
(6054)     del propietari o de l'inquilí. | Delicte contra els drets de la
(6057)        o per part d'un particular. | Delicte consistent en la
(6248)     presenciat la perpetració | d'un delicte perseguible d'ofici o
(6336)   testimonis el presumpte autor d'un delicte per tal d'evitar la |
(6348)   jurídica i legal d'un fet o d'un | delicte. | Prova consistent a
(6525)     concorren en la perpetració d'un delicte i determinar la |
(6557)    contra algú que | hom fa reu d'un delicte que l'agreujat demana
(6635)   citar un presumpte | culpable d'un delicte o perquè hom cerqui i
(6640)    un judici criminal, l'acusat d'un delicte, el presumpte | autor
(6641)   delicte, el presumpte | autor d'un delicte. | El condemnat
(6644)   | El qui declara voluntàriament el delicte. | Aquell al qual hom
(6645)         al qual hom ha provat el seu delicte, bé que no l'hagi |
(6712)          de qualificació legal | del delicte i a determinar la seva
(6793)       un delinqüent o proves d'algun delicte. | Acte judicial,
(6962)    i una petita quantitat de béns. | Delicte penat en el dret
(6988)    administratiu. | A l'antiga Roma, delicte privat, consistent en
(6990)         per a obtenir de l'autor del delicte una
delictes (23)
(200)        per la comissió de determinats delictes, que | | pot durar
(951)           que porta a actes que foren delictes si | | hi hagués  |
(1373)    de prevenció i repressió dels | | delictes en llur | aspecte de
(3957)       | per la part ofesa. Quant als delictes públics, el
(5513)     per la comissió de determinats | delictes, que pot durar d'un
(5585)             aplicada generalment a | delictes polítics. | Condemnar
(5623)        agressió injusta. | Gènere de delictes contra la propietat
(5626)     als condemnats per determinats | delictes especials. |
(5674)    graus i les | circumstàncies dels delictes i de la
(5675)    Circumstància específica d'alguns delictes, especialment el |
(5794)          | Expressió que designa els delictes perpetrats amb
(5800)    Qualitat de nocturn, que en certs delictes pot ésser una |
(5847)       a | l'amenaça rebuda. | En els delictes d'homicidi i de
(5849)               | Mode d'extinció dels delictes i les penes, o de
(5923)      igual o superior o de dos o més delictes | de penalitat
(5928)          agreujant específica en els delictes de robatori | amb
(5935)           penal civil nascuda | dels delictes contra la propietat
(6025)         jurídica referida a diversos delictes sancionats pel | dret
(6124)         per a perseguir i jutjar els delictes que exigeix |
(6364)       per a perseguir i | jutjar els delictes, oposat al sistema
(6404)   per al coneixement de les faltes o delictes menys | greus. En la
(6415)              per al coneixement dels delictes. | Dit dels
(6438)     funcions de fiscalització dels | delictes. | Breu apuntament
delictiu (8)
(264)        i a d'altres actes de caràcter delictiu (sovint | | formant
(313)   d'omissió) i el | resultat d'un fet delictiu perquè hi hagi
(1766)   el sumari i deduir | | el caràcter delictiu. | Dit d'allò que
(5554)    Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica |
(5735)    | Deixar sense efecte un propòsit delictiu. | Acció delictiva
(6003)             en | l'adequació del fet delictiu al tipus legal
(6023)   circumstància agreujant d'un fet | delictiu consistent a injuriar
(6837)     seva | responsabilitat en el fet delictiu que li és imputat. |
delictius (1)
(5728)         i la | comprovació dels fets delictius i la imposició de
delictiva (11)
(144)   acció per a poder-la considerar | | delictiva. | Contradicció real
(1844)     | conducta deshonesta, bé que no delictiva, d'alguns de llurs
(2146)    estrangers, sense arribar a ésser delictiva. | Persona
(4944)              sense | arribar a ésser delictiva. | Lliurament d'un
(5477)     començar | l'execució de l'acció delictiva. | Exercici d'una
(5644)          a la continuació de l'acció delictiva. | Paratge solitari,
(5736)        un propòsit delictiu. | Acció delictiva consistent a
(5772)       algú perquè cometi una acció | delictiva o deixi
(5773)      l'omissió de la qual és també | delictiva. | Gràcia especial
(5875)      a perpetrar un delicte. | Acció delictiva consistent a induir
(5974)    alienes a la veritat. | Activitat delictiva encaminada a
delictives (2)
(4678)       | Nom donat a diverses figures delictives, previstes en el
(5442)       | Nom donat a diverses figures delictives, previstes en el
delictuós (2)
(5576)       prendre part directa en un fet delictuós, hi | coopera.  |
(5651)   suposa | relacionada amb algun fet delictuós
delictuosos (2)
(498)        o d'accions. | Conjunt d'actes delictuosos i de
(5606)   a | perseguir i castigar els actes delictuosos. | Conjunt de
delimitació (1)
(3046)        | Posar fites per senyalar la delimitació d'una finca o un
delimitar (1)
(519)       peça de l'actuació. | Separar i delimitar conceptes que
delinqueix (1)
(5632)   moment de cometre'l. | Persona que delinqueix, que participa en
delinqüència (3)
(1508)    | | la seva | correcció en cas de delinqüència. | Dret que un
(4068)     o de la seva correcció en cas de delinqüència. | Persona que,
(5873)     o de la seva correcció en cas de delinqüència. |
delinqüent (12)
(2511)            | Immunitat reconeguda al delinqüent o al perseguit que
(3960)      el perdó d'una pena, quan en el delinqüent | concorren motius
(4945)   ésser delictiva. | Lliurament d'un delinqüent refugiat en un
(5596)       de la | readaptació social del delinqüent, dedicat
(5600)     correcció i la | readaptació del delinqüent a través de
(5798)        que hom feia en el cos d'un | delinqüent, amb ferro roent o
(5819)         o la integritat | física del delinqüent. | Pena màxima
(5821)            que priva de la vida | el delinqüent. | Relatiu o
(5920)    de | la condemna. | Situació d'un delinqüent que ja ha estat
(5924)     penalitat inferior, abans que el delinqüent hagi sofert la
(5936)    de què fou privat per l'acció del delinqüent o del | responsable
(6793)    o tribunal per tal | de cercar un delinqüent o proves d'algun