Institut de Lingüística Aplicada
Universitat "Pompeu Fabra"
Conversió de concordances a HTML
cosa (164)
(16) d'una facultat, d'un dret, d'una cosa, etc, més enllà del | |
(27) de cap mena, és aprovada una | | cosa o és | elegida una
(49) a favor d'| | un licitador la | cosa objecte d'una subhasta. |
(52) | Atribució a una persona d'una cosa, d'un dret o d'una
(126) les càrregues que pesen sobre una cosa. | Eximir algú del
(162) pel qual una persona fa seva una cosa, incorporant-la al seu
(184) que dóna en arrendament alguna cosa o bé contracta la | |
(186) o que pren en arrendament alguna cosa o efectua una obra o
(307) jurídiques. | Privació d'alguna cosa. | Tutela. | Cadascun
(317) domini útil o | | tenidor de la | cosa donada en emfiteusi a nua
(352) | Desnonament 2. | Pèrdua d'una cosa moble o immoble, de
(417) qual el | | venedor resta | amb la cosa alienada com a
(461) de curador. | Acció de donar una cosa a una altra persona quan
(496) | Donació singular d'un dret o una cosa o més ordenada en
(533) de fer quelcom, de | | donar una cosa o | de pagar una
(536) | | altre a ell. | Que fa que una cosa sigui devoluta. | Dia que
(679) | Acció d'enantar o adduir alguna cosa en procés. | Procediment
(681) judicial criminal. | Adduir una cosa en procés. | Procedir. |
(787) | | explotar, | vendre o fer alguna cosa prohibida als altres. |
(800) de mort. | Dit del fet, de la cosa, de l'obligació o del
(834) | Certificar. | Assegurar una cosa que hom ha vist. |
(885) de | robatori l'apoderament d'una cosa moble amb ànim de lucre.
(902) de cassació. | Revestir alguna cosa dels requisits legals. |
(956) | Que no té aptitud legal per a una cosa determinada. | Que no
(963) mateix. | Possessió en comú d'una cosa de la propietat de la
(983) és justificada o provada alguna cosa. | Relatiu a un
(1020) de dir la veritat sobre una cosa o de procedir
(1023) | Afirmar, prometre (alguna cosa) apel·lant a Déu, a una
(1023) cosa) apel·lant a Déu, a una cosa que hom jutja | |
(1063) com a jutge sobre algú o alguna cosa. | Tribunal d'un jutge
(1104) | Justificar la veritat d'una cosa o la qualitat d'una
(1104) cosa o la qualitat d'una persona o cosa segons | | les lleis. |
(1112) que licita. | Oferir preu per una cosa en una subhasta. | En el
(1121) per acte judicial. | Deixar alguna cosa a algú per
(1297) que refereix. | Encobriment d'una cosa que legalment hi ha
(1314) el creditor podia fer seva una cosa rebuda en | | garantia,
(1381) un | desequilibri econòmic. | Cosa que hom posa en mans
(1385) de diner o de qualsevol altra cosa fungible. | Dret real,
(1387) per a | l'obtenció del valor d'una cosa moble aliena, mitjançant
(1397) de tolerar que altres facin alguna cosa. | Sol·licitud, instància
(1404) real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al
(1405) facultant aquest a retenir la cosa i | | alienar-la un cop
(1448) què una persona, una qüestió, una cosa, ha | | d'ésser atesa |
(1453) | Cessar, esdevenir nul·la una cosa establerta, instituïda,
(1471) i peculiar d'una persona o d'una cosa i no d'altres, exclusiu.
(1477) unit a la possessió d'una cosa o d'un càrrec, i que pot
(1490) o autoritat, prohibint | | alguna cosa. | Compromís per a
(1573) o indagació que fa d'alguna cosa un jutge o un perit. |
(1585) una quantitat. | Recuperar una cosa, reprendre'n la
(1588) per a adobar o fabricar una | | cosa, o bé | del valor dels
(1589) emprats en l'obra, per la qual cosa té | | un dret de
(1604) que correspon al propietari d'una cosa contra el qui la deté, Í
(1632) pel qual hom abandona una cosa o un | | dret que li |
(1701) sota salvaguarda alguna persona o cosa. | Pena que la llei
(1763) contracte, amb especificació de la cosa objecte de | |
(1792) en què hom testifica alguna cosa legalment. | Dret que hom
(1805) un dret o un domini sobre | | una cosa. | Pagar mitjançant la
(1812) Que transfereix la propietat d'una cosa. | Fer passar un dret o
(1856) | Dit de qui té dret d'usar una cosa d'altri. | Dit de qui,
(1859) públic. | Tenir l'usdefruit d'una cosa i gaudir-ne. | Relatiu o
(1861) persona que té l'usdefruit d'una cosa. | Reconeixement de
(1866) de l'autenticitat d'una cosa, de la regularitat d'un
(1875) rastre, senyal, que resta d'alguna cosa o d'algun fet, pel qual
(2179) la inspecció o vigilància d'una cosa. | Persona que
(2636) al papa. | Dit de la persona o la cosa no sotmesa a la
(2869) profanació, d'una persona, cosa o lloc sagrats. |
(2959) el dret de tornar a adquirir la cosa venuda. | Costum vigent a
(3032) té el senyor directe d'adquirir la cosa emfitèutica | | quan |
(3061) pel testador de | | lliurar una | cosa determinada a un tercer.
(3086) | Dit de la persona, el lloc o la cosa que gaudeix de la
(3131) | anotació. | Cessió d'una cosa, d'un dret o béns, en
(3146) de gràcia de poder | adquirir la cosa venuda pel preu mateix de
(3147) a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o | feudal
(3194) a una altra l'ús gratuït d'una cosa | | pel | temps que li
(3308) | Dret que té el propietari d'una cosa de fer seu tot el que |
(3327) conjunció, que té lloc quan una | cosa moble és afegida a una
(3431) genera l'obligació de restituir la cosa rebuda. |
(3448) | Persona que porta alguna cosa en comodat. | Contracte
(3450) | deixa gratuïtament a l'altra una cosa no fungible (o una cosa |
(3450) una cosa no fungible (o una cosa | fungible sempre que hom
(3463) | l'efecte. | Domini d'una cosa compartit entre diverses
(3467) de copropietat respecte a una cosa moble o | immoble que es
(3476) en la qual la propietat d'una cosa | corporal pertany a una
(3490) judicial que fa el deutor de la cosa objecte de |
(3502) d'assegurança. | Restitució de la cosa per part del comprador i
(3531) que té una persona de donar una cosa o de | pagar una
(3535) | - lliura temporalment una cosa a una altra part --el
(3546) legalment reconegudes sobre una | cosa. | Domini que es reserva
(3554) donant, disposa gratuïtament d'una cosa a favor d'una altra, el |
(3576) | actiu de la relació i la cosa, sense que calgui, per a
(3578) persona, car el dret segueix la | cosa, en sigui quin vulgui el
(3592) | (emfiteuta) el domini útil d'una cosa immoble, tot retenint-ne
(3598) a l'emfiteusi. | Dit de la cosa cedida a emfiteusi. |
(3612) forçosa, total o parcial, de la cosa comprada | que sofreix el
(3618) reclamació d'un tercer sobre la cosa venuda. | Motiu al·legat
(3629) persona té que fa o posseeix una | cosa amb dret legítim. |
(3631) hom fa, posseeix o deté alguna | cosa. | Aprovació,
(3663) pel | testador de lliurar una cosa determinada a un tercer.
(3732) legatari. | El qui posseeix alguna cosa per herència. | Succeir
(3797) nul·la i sense valor ni efecte una cosa. | Condició d'un acte
(3799) vici o defecte legal, per la qual cosa | aquell és privat o pot
(3862) o un | altre dret real sobra la cosa. | Retard voluntari en el
(3903) deixar de fer o lliurar alguna cosa. | Forma originària
(3963) a bescanviar- | se alguna cosa. | Fer una permuta. |
(3977) pròpies de | la natura humana. | Cosa accessòria que pertany
(3979) que hom té a la propietat d'una cosa. | Terme o espai
(3998) el propietari real. | Gaudir d'una cosa o d'un dret per a
(4000) materialment | d'una cosa, que inclou el poder
(4001) sobre d'ella. | Posar realment una cosa a disposició d'algú,
(4002) a símbol de la tradició real de la cosa o de la |
(4016) | compradors per a adquirir una cosa moble sempre que n'hagi
(4046) que té el títol de propietat d'una cosa o d'un | dret. |
(4050) | Dret de fruir i disposar d'una cosa, sense més | limitacions
(4052) a les lleis. | La mateixa cosa posseïda, especialment si
(4125) | Adquisició de nou d'una cosa o d'un dret que s'ha
(4164) d'autor. | Recobrament d'alguna cosa. | Restabliment d'algú en
(4194) | perjudicat. | Devolució d'una cosa o rescabalament d'un
(4199) de | poder continuar posseint una cosa després del termini en
(4200) el deutor, o al detentor d'una cosa de retardar-ne la |
(4205) a una | persona sobre una cosa venuda, en les mateixes
(4211) donatari al donador de la mateixa cosa | que havia rebut
(4225) la possessió pacífica de | la cosa venuda i
(4229) | que hagi sofert per vici de la cosa comprada o pel fet
(4238) | El qui té la propietat d'alguna cosa. | Sistema econòmic
(4271) socis. | Persona que dóna alguna cosa en sots-arrendament. |
(4278) | Prendre en arrendament una cosa del qui n'és |
(4280) | Persona que pren o rep alguna cosa en sots- | arrendament.
(4291) | Posar una persona o una cosa en el lloc o la situació
(4292) situació | que una altra persona o cosa ocupava. | Hereu o
(4304) al senyor. | Dret real sobre cosa aliena que correspon a
(4317) per costum jurídic, d'adquirir una cosa que ha d'ésser alienada
(4381) | Transmissió del domini d'una cosa en virtut d'un |
(4387) | Cessió a títol gratuït d'una cosa que hom té en propietat |
(4415) de l'ús, | de servir-se d'una cosa aliena i de percebre'n la
(4418) | Dret real de gaudiment sobre cosa d'altri, que atorga a |
(4419) les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre'n |
(4426) el dret de propietat (d'una cosa) i altres drets | reals
(4445) | comprar. | Transferir alguna cosa a algú en canvi d'una
(4450) | Defecte no manifest que té una cosa venuda o llogada i | que
(4510) de la possibilitat de recobrar la cosa. | Facultat que el dret
(4523) que el venedor té | sobre la cosa per prèvia compra al seu
(4538) de sots-establiment de la cosa emfitèutica a terceres
(5324) no ha pagat el | preu de la cosa adquirida dins el termini
(5329) un temps determinat, | d'alguna cosa que hom ven i de
(5422) la procedència i el | preu de la cosa comprada. | Delicte comès
(5716) delicte. | Arrabassar a algú una cosa abusant de la força, del
(5726) interessos | de l'estat i de la cosa pública, intervé i
(5890) en la sostracció | violenta d'una cosa aliena, que comportava
(5892) equivalent | al quàdruple de la cosa sostreta. | Delicte
(5942) | per l'apoderament violent de la cosa robada. | La cosa robada.
(5943) violent de la cosa robada. | La cosa robada. | Delicte
(5994) que no n'és la mare, amb la qual cosa alteren l'estat civil de
(6244) dret que hom creu tenir sobre una cosa. | Persona contra la qual
(6246) o a la qual és | reclamada una cosa en judici. | Acte
(6287) execució. | Presentació d'una cosa moble, d'un document
(6288) o de documents referents a la cosa venuda, que pot ésser
(6366) o testimonis, d'un lloc o d'una cosa per a fer constar en acta
(6418) | Pledejar, disputar sobre una cosa en judici. | Plet,
(6489) procurador. | Dictaminar sobre una cosa pendent d'una
(6913) | Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent
(6943) el creditor podia fer seva una cosa | rebuda en garantia,
(6973) a una altra l'ús gratuït | d'una cosa pel temps que li sembli.
(6989) en la sostracció | violenta d'una cosa aliena, que comportava
(6991) equivalent | al quàdruple de la cosa sostreta. | A la Roma
coses (28)
(99) seguretat de les persones i de les coses i ha | | d'executar
(359) al comís. | Dit dels béns o les coses afectades pel comís i de
(362) | una pena | determinada. | Unió de coses que es barregen i es
(527) li tenia llogada. | Apoderament de coses o drets d'altri sense
(567) jurídic existent entre persones o coses. | Que serveix per a
(860) a determinades | | persones o coses | una qualitat o una
(884) natural de l'home emprat sobre les coses, l'ús del qual fa que es
(1126) certa categoria de | | persones, coses | o relacions jurídiques
(1363) a l'estat, integrat per les coses públiques, els | | béns
(1607) una o més persones i una o més coses, una | | altra persona
(1788) dret els fets jurídics i les | | coses pel fet d'ésser | en el
(2891) de confessió. | Compra o venda de coses sagrades (gràcia,
(2903) benefici que posseeix, o ambdues coses alhora. | Rendes que
(3277) en l'obligació de transportar | coses per a les hosts. |
(3278) de traginar amb un animal coses en benefici o utilitat
(3574) atribuït a les persones sobre les coses (s'oposa a dret real). |
(3865) | una altra una certa quantitat de coses i aquesta altra resta
(4003) de la | transmissió d'uns drets o coses incorporals. | Dit del
(4103) la propietat. | Usdefruit de les coses consumibles, dels
(4202) a callar en un contracte coses que | haurien determinat
(4209) o sigui, que | quedin les coses en el mateix estat com
(4213) comprador al venedor, tornant les coses | a l'estat en què es
(4930) sotmeses les persones i les | coses amb relació a la
(4950) jurídica que considera | persones, coses i locals com si
(5120) l'assegurador la propietat de les coses que són objecte de
(5732) condemnats a mort. | Força en les coses. | Execució sense els
(5738) les persones ni fent força en les coses furtades (| | altrament,
(6307) de les persones contendents o coses | reclamades o per
cossos (2)
(2172) Nota característica de determinats cossos de funcionaris, únics
(2174) reservades exclusivament a aquests cossos en les diferents | |
costa (2)
(909) de | | treure'n un profit a | costa de l'estat o d'altri. |
(5134) un vaixell un indret de la costa no previst en | la seva
costanera (1)
(4958) s'estenia més | enllà d'una zona costanera colonitzada i que
costat (1)
(4876) Dit de les tropes que combaten al costat de les regulars d'un |
costell (2)
(171) al coll, que els subjectava al costell a la | | plaça
(178) subjectar els presos | fixada a un costell o a una columna de
costes (1)
(1932) determinat per l'espai de les costes o | | fronteres
costum (8)
(10) bestiar. | Supressió o extinció d'un costum, un ús, una
(291) que es regeix per l'ús i el | | costum locals. |
(1854) dret consuetudinari inicial del costum, que sol conviure com a
(2538) com a consell del bisbe. | Costum monàstic segons el qual
(2960) a adquirir la cosa venuda. | Costum vigent a les zones
(3211) territorials, | per pacte o per costum, pagaven a llurs
(4317) per ministeri de la llei o | per costum jurídic, d'adquirir una
(5370) per imposició legal o per costum, | determinats
costums (15)
(342) en un codi les lleis i els costums que fan referència a
(373) legals i a vegades també de | | costums, | catalogats
(1147) les lleis, la | | moral i els bons costums. | Dret a la lliure
(1328) contra la | moral o els bons costums, sense mitjançar causa
(1551) de conformitat amb els usos i costums dels país. | Dit del
(1883) Dit de les lleis, les ordres i els costums que són aplicats i
(2571) sobre qüestions de fe o sobre els costums. | Efectuar els
(2905) dóna testimoni de la vida, els costums i la | | llibertat
(2973) legals i a vegades també de | | costums, | catalogats
(3138) de Lleida, recollit en els seus costums escrits, que fa més Í
(3830) les lleis, la moral i els bons | costums. | Facultat per la
(3921) contra la moral o els bons costums, sense | mitjançar
(4913) contra les lleis, els acords o els costums de guerra. | Acte
(5678) contra el pudor i els bons costums, que tingui una | gran
(5911) tal de readaptar-los als usos i | costums vigents en la
cot (2)
(5907) el | pagament de la multa dita cot de la terra i cot de
(5907) de la multa dita cot de la terra i cot de parròquia. |
cotitzables (1)
(5237) mena d'efectes o de valors públics cotitzables. | Intermediari
cotitzat (1)
(7156) o d'un funcionari que hagi cotitzat a la seguretat
crea (1)
(1853) | Obligació o compromís que es crea a càrrec del deutor per
creà (5)
(1832) | Organisme jurisdiccional que creà la llei de 31 de desembre
(1839) | Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a
(2401) | Organisme jurisdiccional que creà la llei de 31 de desembre
(2916) | Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a
(4394) | Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a |
creades (1)
(2957) | regir les relacions | jurídiques creades i les que amb el temps
creador (2)
(2704) amb ell ??sense ofensa del Creador'| | '. | Conjunt de
(4057) | etc). | Dret que té l'inventor o creador de procediments, |
creat (1)
(1195) del ministeri del treball, creat | | per a resoldre |
creats (1)
(5003) Cadascun dels organismes centrals creats per a l'aplicació i el
crèdit (22)
(736) al deutor, una vegada vençut el crèdit, | | sense recórrer |
(1231) o de l'| | ajornament del | crèdit exigible. | Període
(1405) per | obtenir el pagament d'un crèdit, facultant aquest a
(1545) el | creditor pot provar el seu crèdit. | Document privat
(1588) hipoteca, d'una penyora. | Dit del crèdit que procedeix de diners
(1637) determinat. | Pagar el rescat d'un crèdit, obligació o gravamen.
(2370) pública, amb | concessió de més crèdit. | Dit del funcionari
(3131) d'un dret o béns, en pagament d'un crèdit, amb el | consentiment
(3526) canvi del | creditor (delegació de crèdit) o del deutor
(3901) creditor) té un | dret (dret de crèdit) que li permet d'exigir
(4179) d'un gravamen, obligació o | crèdit. | Dit de la persona
(4201) a obtenir la satisfacció del seu crèdit. | Delicte consistent a
(4533) la vigència del contracte. | Crèdit que la | pubilla solia
(5230) societat anònima. | Reconèixer un crèdit. | Qualsevol acte
(5297) de canvi o un altre document de | crèdit; | l'efecte. | Escrit
(5300) de canvi o d'un | document de crèdit en endossar-la. |
(5302) de canvi o un altre document de | crèdit. | Cedir a favor
(5304) canvi o | d'un altre document de crèdit expedit a l'ordre,
(5307) qual hom endossa un document de | crèdit. | Conjunt de béns
(5310) empresa. | Posseir, un títol de crèdit, els requisits legals
(5783) contra l'honor, el | prestigi o el crèdit de les persones. |
(6904) penes. | Transcripció d'un crèdit constitutiu de la base
creditor (30)
(153) altre document en el qual el creditor | | declara que | el
(736) una diligència. | Temps que el creditor concedeix al deutor,
(1263) no és exigible | | legalment pel | creditor. | Votació en la qual
(1313) dret real d'anticresi a favor d'un creditor. | Convenció per la
(1314) | Convenció per la qual el creditor podia fer seva una
(1404) cosa aliena que hom lliura al | | creditor per | obtenir el
(1545) contreta i | | amb el qual el | creditor pot provar el seu
(1562) tenen la | mateixa qualitat de creditor i deutor. | Dret
(3132) crèdit, amb el | consentiment del creditor, que es dóna per
(3377) d'una obligació i que autoritza el creditor | d'aquesta a
(3408) quantitat a pagar, admesa pel creditor. | Conjunt de béns i
(3480) d'una obligació. | Acord entre creditor i deutor segons el
(3487) testament, de les qualitats de creditor i de deutor, que
(3491) objecte de | l'obligació quan el creditor no vol rebre-ho o no
(3526) de les obligacions per canvi del | creditor (delegació de crèdit)
(3695) té per finalitat | d'assegurar al creditor el compliment de
(3740) de garantia, que faculta el creditor | hipotecari per a
(3749) de constituir obligatòriament el | creditor, per ministeri de la
(3771) que un deutor té envers un mateix creditor. | Restricció de la
(3900) jurídica en què una persona (el creditor) té un | dret (dret
(3915) real d'anticresi a favor | d'un creditor. | Pacte en el qual
(4198) de vegades la llei concedeix al creditor de | poder continuar
(4288) de subrogar. | Dret concedit al creditor que tenia hipoteca
(4328) o | bé la pròrroga concedida pel creditor al deutor (terme de
(5279) | diner que un altre consigna. | Creditor que, per conveni amb
(6491) de preferència que dóna dret al creditor, que no ha | pogut
(6734) per un tercer que no és ni el creditor ni el deutor,
(6896) | una interrogació feta pel futur creditor, que definia la
(6928) del deute | o, d'acord amb el creditor, per substituir-lo. |
(6943) fer-ho. | Convenció per la qual el creditor podia fer seva una
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es