*A honor, llaor e glòria de Nostre Senyor Déu Jesucrist e de la gloriosa
sacratíssima verge Maria, mare sua, senyora nostra, comença la lletra
del present llibre apellat /Tirant lo Blanc/, dirigida per Mossèn Joanot
Martorell, cavaller, al sereníssimo Princep Don Ferrando de Portugal*

Molt excel·lent, virtuós e gloriós Príncep, Rei expectant:

Jatsia per vulgada fama fos informat de vostres virtuts, molt majorment
ara he hagut notícia d'aquelles, per vostra senyoria voler-me comunicar
e disvetlar vostres virtuosíssims desigs sobre los fets dels antics
virtuosos e en fama molt gloriosos cavallers dels quals los poetes e
historials han en ses obres comandat perpetuant llurs recordacions e
virtuosos actes. E singularment los molt insignes actes de cavalleria
d'aquell tan famós cavaller, que, com lo sol resplandeix entre los
altres planetes, així resplandeix aquest en singularitat de cavalleria
entre els altres cavallers del món, apellat Tirant lo Blanc, qui per sa
virtut conquistà molts regnes e províncies donant-los a altres
cavallers, no volent-ne sinó la sola honor de cavalleria. E més avant
conquistà tot l'imperi grec, cobrant-lo dels turcs qui aquell havien
subjugat a llur domini dels crestians grecs.

E com la dita història e actes del dit Tirant sien en llengua anglesa, e
a vostra il.lustre senyoria sia estat grat voler-me pregar la giràs en
llengua portuguesa, opinant, per jo ésser estat algun temps en l'illa
d'Anglaterra, degués millor saber aquella llengua que altri; les quals
pregàries són estades a mi molt acceptables manaments; com ja jo sia per
mon orde obligat manifestar los actes virtuosos dels cavallers passats,
majorment com en lo dit tractat sia molt estesament lo més de tot lo
dret e orde d'armes e de cavalleria; e jatsia, considerada ma
insuficiència e les curials e familiars ocupacions qui obsten, e les
adversitats de la noïble fortuna qui no donen repòs a la mia pensa,
d'aquest treball justament excusar-me pogués, emperò, confiant en lo
sobiran Bé, donador de tots los béns, qui ajuda als bons desigs suplint
lo defalliment dels desitjants, e porta los bons propòsits a degudes
fins, e vostra senyoria qui per sa virtut comportarà los defalliments,
així en estil com en orde, en lo present tractat per mi posats per
inadvertència, e pus verdaderament ignorància, m'atreviré expondre, no
solament de llengua anglesa en portuguesa, mas encara de portuguesa en
vulgar valenciana, per ço que la nació d'on jo só natural se'n puixa
alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes com hi són;
suplicant vostra virtuosíssima senyoria accepteu com de servidor afectat
la present obra -car si defalliments alguns hi són, certament, senyor,
n'és en part causa la dita llengua anglesa, de la qual en algunes
partides és impossible poder bé girar los vocables-, atenent a l'afecció
e desig que contínuament tinc de servir vostra redubtable senyoria, no
havent esguard a la ruditat de l'ordinació e diferència de sentències, a
fi que per vostra virtut la comuniqueu entre els servidors e altres
perquè en pugueu traure lo fruit que es pertany, movent los coratges
d'aquells a no dubtar los aspres fets de les armes, e pendre honorosos
partits endreçant-se a mantenir lo bé comú per qui milícia fon trobada.

No res menys a la cavalleria moral donarà llum e representarà los
escenacles de bons costums, abolint la textura dels vicis e la ferocitat
dels monstruosos actes. E perquè en la present obra altri no puixa ésser
increpat si defalliment algú trobat hi serà, jo, Joanot Martorell,
cavaller, sols vull portar lo càrrec, e no altri ab mi; com per mi sols
sia estada ventilada a servei del molt il·lustre Príncep e senyor Rei
expectant Don Ferrando de Portugal la present obra, e començada a dos de
giner de l'any mil quatre-cents e seixanta.

Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria,
sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de
temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat
doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e
històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt
clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell
gran orador Tul·li.

Llegim en la Santa Escriptura les històries e sants actes dels sants
pares, del noble Josuè e dels Reis, de Job e de Tobies, e del fortíssim
Judes Macabeu. E aquell egregi poeta Homero ha recitat les batalles dels
grecs, troians e de les amazones; Titus Lívius, dels romans: d'Escipió,
d'Anibal, de Pompeu, d'Octovià, de Marc Antoni e de molts altres. Trobam
escrites les batalles d'Alexandre e Dari; les aventures de Lançalot e
d'altres cavallers; les faules poètiques de Virgili, d'Ovidi, de Dant e
d'altres poetes; los sants miracles e actes admirables dels apòstols,
màrtirs e altres sants; la penitència de Sant Joan Baptista, Santa
Magdalena e de Sant Pau ermità, e de Sant Antoni, e de Sant Onofre, e de
Santa Maria Egipcíaca. E moltes gestes e innumerables històries són
estades compilades per tal que per oblivió no fossen delides de les
penses humanes.

Mereixedors són d'honor, glòria e de fama e contínua bona memòria los
hòmens virtuosos, e singularment aquells qui per la república no han
recusat sotsmetre llurs persones a mort, perquè la vida d'aquells fos
perpetual per glòria. E llegim que honor sens exercici de molts actes
virtuosos no pot ésser adquirida; e felicitat no pot ésser atesa sens
mitjà de virtuts. Los cavallers animosos volgueren morir en les batalles
ans que fugir vergonyosament. La santa dona Judic ab ànimo viril gosà
matar Holofernes par delliurar la ciutat de l'opressió d'aquell. E tants
llibres són estats fets e compilats de gestes e històries antigues, que
no seria suficient l'enteniment humà compendre e retenir aquelles.

Antigament, l'orde militar era tengut en tanta reverència, que no era
decorat d'honor de milícia sinó lo fort, animós, prudent e molt expert
en l'exercici de les armes. Fortitud corporal e ardiment se vol exercir
ab saviesa: com, per la prudència e indústria dels batallants, diverses
vegades los pocs han obtesa victòria dels molts, la saviesa e astúcia
dels cavallers ha bastat aterrar les forces dels enemics. E per ço foren
per los antics ordenades justes e torneigs, nodrint los infants de poca
edat en l'exercici militar, perquè en les batalles fossen forts e
animosos, e no haguessen terror de la vista dels enemics. La dignitat
militar deu ésser molt decorada, perquè sens aquella los regnes e
ciutats no es porien sostenir en pau, segons que diu lo gloriós Sant
Lluc en lo seu /Evangeli/. Mereixedor és, doncs, lo virtuós e valent
cavaller d'honor e glòria, e la fama d'aquell no deu preterir per
longitud de molts dies. E com entre los altres insignes cavallers de
gloriosa recordació sia estat aquell valentíssim cavaller Tirant lo
Blanc, del qual fa especial commemoració lo present llibre, per ço
d'aquell, e de les sues grandíssimes virtuts e cavalleries, se fa
singular e expressa menció individual, segons reciten les següents
històries.

/Comença la primera part del llibre de Tirant, la qual tracta de certs
virtuosos actes que féu lo comte Guillem de Varoic en los seus
benaventurats darrers dies./

/ /

En tan alt greu excel·leix lo militar estament, que deuria ésser molt
reverit si los cavallers observaven aquelll segons la fi per què fonc
instituït e ordenat. E per tant com la divina Providència ha ordenat e
li plau que los set planets donen influència en lo món e tenen domini
sobre la humana natura, donat-los diverses inclinacions de pecar e
viciosament viure, emperó no els ha tolt l'universal Creador lo franc
arbitre, que si aquell és ben regit les poden, virtuosament vivint,
mitigar e vençre, si usar volen de discreció; e per ço, ab lo divinal
adjutori, serà departit lo present llibre de cavalleria en set parts
principals, per demostrar l'honor e senyoria que los cavallers deuen
haver sobre lo poble.

La primera part serà del principi de cavalleria; la segona serà de
l'estament e ofici de cavalleria; lo terç és de l'examen que deu ésser
fet al gentilhom o generós qui vol rebre l'orde de cavalleria; lo quart
és de la forma com deu ésser fet cavaller; la cinquena és què
signifiquen les armes del cavaller; la sisena és dels actes e costumes
que a cavaller pertanyen; la setena e darrera és de l'honor que deu
ésser feta al cavaller. Les quals set parts de cavalleria seran deduïdes
en certa part del llibre. Ara, en lo principi, se tractarà de certs
virtuosos actes de cavalleria que féu l'egregi e estrenu cavaller, pare
de cavalleria, lo comte Guillem de Varoic en els seus benaventurats
darrers dies.

/Com lo comte Guillem de Varoic proposà d'anar al Sant Sepuclre e
manifestà a la Comtessa e als servidors la sua partida/.

En la fèrtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra habitava un cavaller
valentíssim, noble de llinatge e molt més de virtuts, lo que per la sua
gran saviesa e alt enginy havia servit per llong temps l'art de
cavalleria ab grandíssima honor, la fama del qual en lo món molt
triümfava, nomenat lo comte Guillem de Varoic. Aquest era un cavaller
fortíssim qui en sa viril joventut havia experimentada molt la sua noble
persona en l'exercici de les armes, seguint guerres així en mar com en
terra, e havia portades moltes batalles a fi. Aquest s'era trobat en set
batalles campals on hi havia rei o fill de rei i de deu mília combatents
ensús, e era entrat en cinc llices de camp clos, u per u, e de tots
havia obtesa victòria gloriosa.

E trobant-se lo virtuós Comte en edat avançada de cinquanta-cinc anys,
mogut per divinal inspiració, propasà de retraure's de les armes e
d'anar de peregrinació e de passar a la casa santa de Jerusalem, com tot
cristià deu anar, si li és possible, per fer penitència e esmena de sos
desfalliments. E aquest virtuós comte hi volgué anar havent dolor e
contricció de moltes morts que en la joventut sua havia fetes, seguint
les guerres e batalles on s'era trobat.

E feta la deliberació, en la nit manifestà a la Comtessa, muller sua, la
sua breu partida, la qual ho pres ab molta impaciència, per bé que fós
molt virtuosa e discreta, per la molta amor que li portava; la feminil
condició promptament no pogué resistir que no demostràs ésser molt
agreujada.

Al matí, lo Comte se féu venir davant tots dos servidors, així hòmens
com dones e dix-los semblants paraules:

-Mos fills e fidelíssims servidors, a la majestat divina plau que jo
m'he a partir de vosaltres, e la mia tornada m'és incerta, si a
Jesucrist serà plasent, e lo viatge és de grandíssim perill, per què ara
de present vull satisfer a cascú de vosaltres lo bon servir que fet m'haveu.

E féu-se traure una gran caixa de moneda e a cascú de sos servidors donà
molt més que no devia, que tots ne restaren molt contents. Aprés féu
donació a la Comtessa de tot lo comdat, a totes ses voluntats, si bé es
tenia un fill de molta poca edat. E havia fet fer un anell d'or ab les
armes sues e de la Comtessa, lo qual anell era fet ab tal artifici, que
es departia pel mig restant cascuna part anell sancer, e, ab la meitat
de les armes de cascú, com era ajustat, se mostraven totes les armes.

E complit tot lo dessús dit, girà's a la virtuosa Comtessa e ab cara
molt afable féu-li principi ab paraules de semblant estil.

/Com lo Comte manifestà a la Comtessa sa muller la sua partida; e les
raons que li fa, e lo que ella replica./

-Experiència manifesta que tinc de vostra verdadera amor e condició
afable, muller senyora, me fa sentir major dolor que no sentira, car per
la vostra molta virtut jo us ame de sobirana amor, e grandíssima és la
pena e dolor que la mia ànima sent com pens en la vostra absència; però
la gran esperança que tinc me fa aconhortar, havent notícia de vostres
virtuoses obres, que só cert que ab amor e paciència pendreu la mia
partida, e, Déu volent, lo meu viatge, mitjançant les vostres justes
pregàries, prestament serà complit e s'augmentarà la vostra alegria. Jo
us deise senyora de tot quant he, e us prec que tingau per recomanats lo
fill, los servidors, vassalls e la casa; e veu's ací una part de l'anell
que jo he fet fer; prec-vos carament que el tingau en lloc de la mia
persona e que el guardeu fins a la mia tornada.

-Oh trista de mi! -dix l'adolorida Comtessa-. ¿E serà veritat, senyor,
la vostra partida que façau sens mi? Almenys feu-me gràcia que jo vaja
ab vós perquè us puga servir, car més estime la mort que viure sens
vostra senyoria; e si lo contrari feu, lo jorn que finaré los meus
darrers dies no sentiré major dolor de la que ara sent; e a tot mon seny
desitge sentísseu l'extrema pena que lo meu adolorit cor sosté, com pens
en l'absència vostra. Digau-me, senyor, ¿és aquest lo goig e consolació
que jo esperava de vostra senyoria? ¿Aquest és lo conhort d'amor e fe
conjugal que jo tenia en vós? Oh mísera de mi! ¿On és la mia grandíssima
esperança, que jo tenia, que lo restant de ma vida aturàs la senyoria
vostra ab mi? ¿E no havia prou durat lo meu adolorit viduatge? ¡Oh
trista de mi, que tota la mia esperança veig perduda! ¡Vinga la mort,
puix res no em pot valer, vinguen trons e llamps e gran tempesta, per ço
que lo meu senyor ature que no es puga partir de mi!

-Oh Comtessa e senyora!, de mi jo bé conec que la vostra extrema amor
vos fa passar los límits de la vostra gran discreció -dix lo Comte-; e
deveu considerar que com Nostre Senyor Déu fa la gràcia al pecador, que
el fa venir a notícia de sos pecats e defalliments, e vol fer penitència
d'aquells, que la muller qui ama tant lo seu cos, deu amar molt més
l'ànima, deu amar molt mé l'ànima, e no li deu contrastar, ans deu fer
gràcies a Nostre Senyor Déu com l'ha volgut il·luminar; e majorment jo,
que só tan gran pecador, que en lo temps de les guerres he fets molts
mals e dans a moltes gents. ¿E no val més, puix me só apartat de les
grnas guerres e batalles, que em dó tot al servei de Déu e faça
penitència de mos pecats, que no viure en los mundanals negocis?

-Bona cosa seria aqueixa -dix la Comtessa-, emperò veig que aquest
càlzer de dolor a beure s'ha, e tan amarg és per a mi, qui só estada
tant de temps, que no es poria recitar, orfe de pare e de mare e viuda
de marit e senyor viu, e ara que pensava que la mia fortuna fos passada,
e tots los passats mals haguessen remei, e veig que les mies tristes
dolors augmenten; per què poré dir que no em resta sinó aquest miserable
de fill en penyora de son pare, e la trista de mare s'haurà a conhortar
ab ell.

Pres lo petit fill per los cabells e tirà'ls-hi, e ab la mà li donà en
la cara dient-li:

-Mon fill, plora la dolorosa partida de ton pare, e faràs companyia a la
trista de ta mare.

E lo petit infant no havia sinó tres mesos que era nat , e presse a
plorar. Lo Comte, qui veu plorar la mare e lo fill, pres en si molt gran
congoixa, e volent-la aconhortar no pogué retenir les llàgrimes de la
sua natural amor, manifestant la dolor e compassió que tenia de la mare
e del fill, e per bon espai estigué que no pogué parlar, sinó que tots
tres ploraven. Com les dones e donzelles de la Comtessa veren fer tan
extrem plor als tres, mogudes de gran compassió se prengueren totes a
plorar e fer grans lamentacions, per la molta amor que li portaven a la
Comtessa.

Les dones d'honor de la ciutat, sabent que lo Comte devia partir, anaren
totes al castell per pendre son comiat; com foren dins en la cambra,
trabaren que lo Comte estava aconhortat la Comtessa.

Com la Comtessa véu entrar les honrades dones, esperà que es fossen
assegudes; aprés dix semblants paraules:

-Mitigant los treballosos assalts que en lo feminil coratge desesperades
eleccions e molts greus enuigs procurant infonen, gran és l'aturmentat
esperit meu, per on les mies injustes afliccions poden ésser per
vosaltres, dones d'honor, conegudes. E acompanyant les mies doloroses
llàgrimes e aspres sospirs, vençuts per la mia justa querella, presenten
l'aflicció e obra per l'execució que tal sentiment los manifesta. A
vosaltres, doncs, dones casades, endrece los meus plors, e les mies
greus passions signifique, per on los meus mals, faent-los vostres, ab
mi us dolgau, com semblant cas com lo meu seguir vos puga, e dolent-vos
del vostre, qui us pot venir, haureu compassió del meu, qui m'és
present, e les orelles dels llegints la mia dolor tal senyal facen, per
on dels mals qui m'esperen me planguen, puix fermetat en los hòmens no
es troba. Oh mort cruel! ¿Per què véns a qui no et vol e fuigs als qui
et desitgen?

Totes aquelles dones d'honor se llevaren e suplicaren a la Comtessa que
fos de sa mercè que donàs espai a la sua dolor, e, ab lo Comte ensems,
aconhoratven-la en la millor manera que podien, a ella pres-se a dir:

-No és novella cosa a mi abundar en llàgrimes, com aquest sia mon
costum, car en diversos temps e anys que lo meu senyor era en les
guerres de França, a mi no és estat dia freturós de llàgrimes; e, segons
veig, lo restant de ma vida hauré de passar ab noves lamentacions, e
millor fóra per a mi passàs ma trista vida en dorment, perquè no sentís
les cruels penes qui em turmenten, e com a lacerada de tal viure, fora
de tota esperança de consolació diré: los Sants gloriosos prengueren
martiri per Jesucrist e jo el vull pendre per vostra senyoria, qui sou
mon senyor, e d'ací avant tot lo que plasent vos sia, puix fortuna alre
no em consent per ésser-me vós marit e senyor. Emperò, vull que vostra
senyoria sàpia tant de mi que absenta de vós estic en infern, e prop de
vós en paradís.

Acabant la Comtessa les sues doloroses lamentacions, parlà lo Comte en
la següent forma.

/Raons de consolació que lo Comte fa a la Comtessa e lo que ella replica
en lo comiat; e com lo Comte anà en Jerusalem./

/ /

-Gran és la contentació que la mia ànima té de vós, Comtessa, del so de
les darreres paraules que m'haveu ara dites, e, si a la majestat divina
serà plasent, la mia tornada serà molt presta en augment de vostra
alegria a salut de la mia ànima. E onsevulla que jo sia, la mia ànima
serà ab vós contínuament.

-¿Quina consolació puc jo haver de la vostra ànima sens lo cos? -dix la
Comtessa-. Mas bé só certa que per amor del fill sereu en record alguna
volta de mi, car amor de lluny e fum d'estopa tot és u. Voleu que us
diga, senyor?: més és la mia dolor que no és la vostra amor, cas si fos
així com la senyoria vostra diu, crec restaríeu per l'amor mia. Mas,
¿què val al moro la crisma si no coneix la sua error? Què vol a mi amor
de marit sens res valer?

-Comtessa senyora -dix la Comte-,¿voleu que donem fi a parules? Que a mi
és forçat de partir, e l'anar e lo restar està en la vostra mà.

-Puix més no puc fer -dix la Comtessa-, entrar-me'n he en la mia cambra,
plorant la mia trista desaventura.

Lo Comte pres dolorós comiat d'ella, besant-la moltes voltes, llançant
dels seus ulls vives llàgrimes, e de totes les altres dames pres comiat
ab dolor inefable. E com se'n partí no se'n volgué portar sinó un sol
escuder.

E partir de la sua ciutat de Varoic recollí's en una nau, e navegant ab
pròsper vent, per son discurs de temps ell arribà en Alexandria ab bon
salvament. E eixit en terra ab bona companyia féu la via de Jerusalem, e
junt en Jerusalem, ell confessà bé e diligentment sos pecats e rebé ab
grandíssima devoció lo preciós cos de Jesucrist. Aprés entrà per visitar
lo sant sepulcre de Jesucrist e aquí féu molt fervent oració ab moltes
llàgrimes e ab gran contrició de sos pecats, d'on meresqué obtenir la
santa perdonança.

E havent visitat tots los altres santuaris qui són en Jerusalem, e
tornat en Alexandria, recollí's en una nau e passà en Venècia, e essent
junt en Venècia, donà tots quants diners li eren restats a l'escuder,
perquè l'havia ben servit, e col·locà'l en matrimoni perquè no es curàs
de tornar en Anglaterra; e féu posar fama a l´escuder com era mort, e
ginyà ab mercaders que escriviren en Anglaterra com lo comte Guillem de
Varoic era mort tornant-se'n de la casa santa de Jerusalem.

Sabent la virtuosa Comtessa tal nova, fonc molt atribulada e féu molt
desmoderat dol, e féu-li fer les obsèquies que un tan virtuós cavaller
era mereixedor. Aprés, per discurs de temps, lo Comte se'n tornà en la
sua pròpria terra, tot sol, ab los cabells llargs fins a les espatles e
la barba fins a la cinta tota blanca, e vestit de l'hàbit del gloriós
Sant Francesc, vivint d'almoines; e secretament se posà en una devota
ermita de Nostra Dona, senyora nostra, la qual distava molt poc de la
sua ciutat de Varoic.

Aquesta ermita estava en una alta muntanya, molt delitosa d'arbres de
gran espessura, ab una molt lúcida font qui corria. Aquest virtuós Comte
s'era retret en aquesta deserta habitació, fent solitària vida per fugir
als mundanals negocis, a fi que de sos defalliments pogués fer condigna
penitència. E perseverant en sa virtuosa vida, vivint d'almoines, una
volta la setmana ell anava a la sua ciutat de Varoic per demanar
caritat, e, desconegut per les gents, per la gran barba e cabells llongs
que ell portava, sol·licitava ses almoines e anava a la virtuosa
Comtessa, muller sua, per demanar-li caritat, la qual, veent-lo ab
humilitat tan profunda demanar-li almoina, li feia dar molt més caritat
que a tots los altres pobres; e així passà per algun temps la sua pobra
e miserable vida.

/Com lo rei de Canària, ab gran estol, passà en l'illa d'Anglaterra/.

 

Seguí's aprés que lo gran rei de Canària, jove fortíssim, ab la viril
inquieta joventut de nobles esperances guarnida, sempre aspirant a
honorosa victòria, féu gran estol de naus e de galeres e passà a la
noble illa d'Anglaterra ab gran multitud de gents, per ço com algunes
fustes de corsaris havien robat un lloc seu. Pres en si molt gran ira e
inflamat de gran supèrbia perquè algú havia tengut gosar d'enutjar-lo,
ab molt gran armada partí de la sua terra, e navegant ab pròsper vent
arribà en les fèrtils e pacífiques ribes d'Anglaterra; e en l'escura nit
tot lo replegat estol entrà dins lo port d'Antona e ab gran astúcia
desembarcaren, e tota la morisma isqué en terra, sense que per los de
l'illa no foren sentits. Com forem tots en terra, ordenaren llurs
batalles e començaren a córrer per l'illa.

Lo pacífic Rei, sabuda la mala nova de llur venguda, ajustà la més gent
que pogué per resistir-los e donà batalla als moros, on hagué molt gran
conflicte: que hi morí molta gent d'una part e d'altra, e molt més dels
cristians. E per ço com los moros eren molts més, llevaren lo camp, e
l'anglès Rei fonc romput e s'hagué a retraure ab la gent que restada li
era, e recollí's dins una ciutat qui es nomena Sant Tomàs de Conturberi,
allí on jau lo seu sant cos.

Lo rei d'Anglaterra tornà ajustar més gent e sabé que los moros anaven
conquistant per l'illa, fent morir molts cristians, e desonint dones e
donzelles e posant-les totes en captivitat. Com lo cristianíssim Rei
sabé que los moros havien de passar prop d'una ribera d'aigua, mès-se en
un pas a l'hora de la mitja nit, emperò tan secretament no es féu, que
no restà que los moros n'hagueren sentiment e detingueren-se fins que
fonc lo dia clar; donaren-los molt cruel batalla, en la qual moriren
molts cristians, e los qui vius restaren fugiren ab l'infortunat Rei, e
lo rei moro restà en lo camp.

Gran fonc la desaventura d'aquest Rei cristià, que nou batalles perdé,
una aprés d'altra, e s'hagué a retraure dins la ciutat de Londres e allí
se féu fort. Com los moros ho saberen, posaren-li siti entorn de la
ciutat, e donaren-hi prestament un bon combat, que entraren e prengueren
fins a la meitat del pont. E cascun dia s'hi feien de molts bells fets
d'armes, emperò a la fi l'afligit Rei hagué d'eixir per força de Londres
per la gran fam que hi havia, e féu la via de les muntanyes de Gales, e
passà per la ciutat de Varoic.

Com la virutosa Comtessa sabé que lo Rei venia fugint e molt
desaventurat, féu aparellar per aquella nit viandes e tot lo que mester
havien. La Comtessa, com a dona de gran prudència, pensà com poria
restaurar la sua ciutat que no es perdés tan prest; e com véu lo Rei,
dix-li semblants paraules:

-Virtuós senyor, en gran aflicció veig posada la senyoria vostra e a
tots quants en aquesta illa som; emperò, senyor, si vostra altesa volrà
aturar en aquesta vostra ciutat e mia, la trobareu abundosa de viures e
de totes coses necessàries per a la guerra, car mon senyor e marit, En
Guillem de Varoic, qui era comte d'aquesta terra, forní esta ciutat e lo
castell així d'armes com de bombardes, ballestes e colobrines, e
espingardes e molta altra artelleria; e la divina Bondat per sa
clemència, qui ens ha dats quatre anys següents molt gran abundància
dels fruits de la terra. Per què, la senyoria vostra pot ací segurament
estar.

Respòs lo Rei:

-Comtessa, a mi par que vós me donau bon consell, pus la ciutat és tan
fort e ben proveïda de totes coses necessàries a la guerra, e tota hora
que jo me'n vulla anar ho poré ben fer.

-Sí, Santa Maria, senyor -dix la Comtessa-: posat cas que los moros
fossen molts més que no són, per força han de venir per lo pla, que per
l'altra part no poden per lo gran riu que hi és, qui fir a les muntanyes
de Gales.

-Molt só content -dix lo Rei- de restar ací, e us prec, Comtessa, que
vós doneu orde que la mia host ab sos diners sia ben proveïda de les
coses necessàries.

De continent la virtuosa Comtessa se partí del Rei ab dos donzelles, e
ab los regidors de la ciutat anà per les cases, fent traure forment e
civades e tot lo que havia necessari. Com lo Rei e tots los altres veren
tan gran abundància de totes coses, foren molt contents, en especial de
la molta diligència de la virtuosa Comtessa.

Com los moros saberen que lo Rei s'era partit de la ciutat de Londres,
seguiren-lo fins que saberen que s'era recollit dins la ciutat de
Varoic. Los moros, fent aquella via, combateren un castell e
prengueren-lo, qui es nomenava Alimburg, qui era a dues llegües on
estava lo Rei. E ja que havien conquistat una gran part del regne, e lo
dia de Sant Joan, lo rei moro, per fer alegria, venc ab tot son poder
davant la ciutat de Varoic. L'afligit Rei cristià, veent-se ab
l'esperança perduda, no sabé què pogués fer: pujà-se'n alt en una torre
del castell, mirant la gran morisma qui cremaven e destruïen viles e
castells, faent morir tants crestians com podien, així hòmens com dones.
Los qui campar podien venien cridant e corrent devers la ciutat, qui de
bona mitja llegua los podien ben sentir los mortals crits que daven, per
lo gran perdiment que feien, per ço com los convenia de morir o d'ésser
catius en poder d'infels.

E estant en tal manera, lo Rei, mirant la morisma e lo gran dan que
feien, de grandíssima dolor pensava morir, e no podent més mirar la sua
desolació, davallá de la torre on estava e entrà-se'n dins un petit
retret, e aquí començà de llançar dolorosos sospirs, e los seus ulls
destil·lant vives llàgrimes, faent les majors lamentacions que un home
jamés pogués fer. Los cambrers qui estaven fora del retret, estaven
escoltant lo dol que lo Rei feia, e com hagué molt plorat e lamentat,
féu principi a semblants paraules.

/Lamentació que féu lo Rei./

/ /

-Si a Déu plasent pot ésser que jo més que vivent miserable sia
envergonyit, vinga la mort sobre mi, qui és lo darrer remei de tots los
mals; car a mi creixen infinits sospirs, tants e tals, que si virtut no
em resistís, abreujaria los dies meus. ¡Oh de mi, desaventurat Rei, que
tot lo món mos dans a pietat mouen, e tan pocs advocats en ma justa
causa trobe! ¡Oh Rei sobirà de glòria, si la passió e poc saber vivament
les mies fatigues a dir no em donen lloc, supleix tu, Senyor, los
defectes de la mia ignorància, puix tan ample a clar camí te mostra la
mira justícia! E no vulles, Senyor, per la tua pietat e misericòrdia,
que aquest teu poble crestià, encara que sia gran pecador, no permeta la
tua clemència que sia afligit per la morisma, mas conserva'l e defén-lo,
e sia reduït al teu sant servei, perquè et puga servir e donar llaor e
glòria. Car en tal punt estic com lo treballat mariner, que fallint-li
aquell port a on esperança de repòs presumia, per ço recorrec a tu,
sacratíssima Mare d'aquell Déu Jesús, que em vulles per la tua pietat e
misericòrdia socórrer e ajudar; e delliura'm d'aquesta gran impressió en
la qual só posat, a fi que en lo meu regne sia glorificat lo sant nom
del teu gloriós Fill.

E estant l'afligit Rei en aquestes lamentacions, posà lo cap sobre lo
llit, e donà-li de parer que ves entrar per la porta del retret una
bellíssima donzella, vestida de domàs blanc, ab un petit infant en los
seus braços; e moltes altres donzelles venien aprés d'ella cantant totes
lo /Magnificat/. Com fon acabat de dir, la senyora d'elles s'acostà
devers lo Rei e posà-li la mà sobre lo cap e dix-li semblants paraules:

-No dubtes, Rei, en res; hages bona confiança que lo Fill e la Mare
t'ajudaran en aquesta gran tribulació en què posat estàs. E lo primer
home que veuràs ab llonga barba, que et demanarà per amor de Déu
caritat, besa'l en la boca en senyal de pau, e prega'l graciosament que
deixe l'hàbit que porta, e fes-lo capità de tota la gent.

L'adolorit Rei se despertà, e no véu res; estigué admirat del somni que
fet havia e pensà molt en aquell, recordant-li tot lo que vist havia. E
ixqué fora del retret, e foren allí tots los majors cavallers, qui
digueren al Rei:

-Senyor, tots los moros se són atendats davant la ciutat.

Lo Rei féu molt bon esforç en la millor manera que pogué, e féu molt ben
guardar aquella nit la ciutat.

Lo matí següent lo Comte ermità era pujat en l'alta muntanya per a
collir herbes per a sustentació de sa vida, e véu la gran morisma que
corrien tota la terra; desemparà la sua deserta habitació e recollí's
dins la ciutat, la qual trobà molt adolorida.

Lo pobre de vell, que molts dies eren passats que no havia menjat sinó
herbes, véu la ciutat molt atribulada, anà-se'n al castell per demanar a
la Comtessa li plagués donar caritat. Com fonc dins lo castell, véu lo
Rei qui eixia d'oir missa, e veent-lo molt prop de si, agenollà's davant
ell e suplicà'l que per reverència de Déu li volgués dar caritat. E lo
Rei, recordant-li lo somni, ajudà'l a llevar, e besà'l en la boca, e
pres-lo per la mà e mès-lo dins en una cambra. E asseguts, lo Rei féu
principi a semblants paraules.

/Com lo rei d'Anglaterra pregà a l'ermità./

/ /

-L'esperança gloriosa que tinc de la tua molta virtut, pare reverent, me
dóna ànimo de pregar-te que ens vulles donar ajuda e consell en la molta
nostra necessitat, com te veja home de santa vida e amic de Jesucrist,
que vulles considerar e dolre't del gran dan e destrucció que aquests
malvats infels fan e han fet en lo nostre regne, que la major part de
l'illa han destruïda, e han-me vençudes moltes e diverses batalles e
morta la millor cavalleria que en lo meu regne era. E si no has dolor de
mi, hages compassió de tant de poble crestià qui és jutjat a perpetual
captiveri, e dones e donzelles qui són e seran desonides e posades en
captivitat; e contempla que encara que aquesta ciutat sia ben proveïda
de vitualles e de les altres coses pertanyents a la guerra, que per açò
no ens porem molt sostenir, per la morisma que és molta: que ja tenen
conquistada la major part de l'illa e no entendran sinó en la nostra
destrucció, e majorment com no esperam socors de nengú, si ja no de la
misericòrdia de Nostre Senyor per mitjà de ta reverència. Per què et
prec carament, si tens amor a Déu ni caritat en tu habita, que hages
compassió d'aquest afligit regne e desolació d'aquell, que per ta virtut
te vulles despullar aqueixes robes que portes de penitència, e vulles-te
vestir les de caritat, que són les armes; que mitjançant l'adjutori
divinal e la subjecció tua, nosaltres atenyerem gloriosa victòria de
nostres enemics.

Acabant lo Rei paraules de tanta compassió acompanyades, l'ermità féu
principi a parlar de semblant estil.

/La resposta que l'ermità fa al Rei./

/ /

-La celsitud de vostra senyoria e excel·lència, mon senyor, me fa estar
molt admirat com jo, essent pobre e dèbil, que la senyoria vostra me
demane consell e ajuda, considerada la condició e disposició mia. Com
l'excel·lència vostra no ignora la mia dèbil e antiga persona ésser
posada en decrepitud gran, així per los molts dies com per l'aspra vida
que per llong temps he sostenguda en la muntanya, no vivint sinó
d'herbes e de pa, la mia virtut no pot ésser tal que bastàs a comportar
les armes, majorment com no en sia usat. ¿E demana la senyoria vostra a
mi consell, qui teniu en lo regne vostre tants barons e cavallers
valentíssims, aptes e molt destres en les armes, qui us poden millor de
mi aconsellar e ajudar? Bé us sé, dir, mon senyor que si jo fos estat
virtuós cavaller, ni sabés alguna cosa en l'art de la cavalleria, e
destre en les armes, jo de bona voluntat serviria la majestat vostra e
posaria la mia dèbil persona a tot perill de mort per posar en llibertat
tant poble cristià, e majorment a la majestat vostra, de la qual serà
gran dany que en tan gran joventut hajau ésser desposseït de la vostra
real senyoria; per què suplic a l'excel·lència vostra que m'hajau per
excusat.

L'adolorit Rei, molt enutjat de tal resposta, féu principi a tal parlar.

/Rèplica que lo Rei fa a l'ermità./

/ /

-No és d'admetre excusació de tan justa demanda si pietat e misericòrida
en tu habiten, car no ignora la tua reverència que los sants
benaventurats e los màrtirs, per augmentar e defendre la santa Fe
Catòlica, han batallat contra los infels e han obtesa gloriosa corona de
martiri e triümfant glòria, confortat lo llur virtuós ànimo per la
divina potència. Per què, pare reverent, m'agenolle als teus peus e ab
aquestes mies doloroses llàgrimes te torne a suplicar que si fidelíssim
cristià est, que per reverència d'aquella sacratíssima passió que lo
nostre mestre e senyor Déu Jesús volgué passar en l'arbre de la vera
creu, per rembre natura humana, que hages compassió de mi, afligit Rei,
e de tot lo poble cristià, qui tota la mia e llur esperança està en la
misericòrdia de Déu, e en la tua molta virtut; e açò no em vulles
denegar per la molta bondad tua.

Mogueren a pietat les doloroses llàgrimes de l'entrestit Rei a l'ermità,
e amollit lo seu piadós cor, llançà dels seus ulls vives llàgrimes de
gran compassió. Per bé que lo prepòsit seu tostemps fon de subvenir-los,
emperò volgué experimentar la constància del Rei.

Après un poc espai que l'ermità hagué fet llevar lo Rei, alleujades les
sues llàgrimes, féu principi a tals paraules.

/La resposta definitiva que l'ermità féu al Rei./

-A tu, rei prudentíssim, jove, qui has viscut en benaventurada vida,
mèritament s´esguarda en l'execució de les obres virtuoses subtilment
mires; e a mi, vell, seguint les regles de cavalleria, ab grandíssim
perill gloriosa fama atenga. Als vells animosos, basta que sens fer
lletgea de covardas actes sostinguem la primera que en la joventut, ab
excés de perillosos treballs, guanyaren. E posat cas veritat les tues
piadoses paraules advoquen raonablement, han tengut en mi força les tues
doloroses llàgrimes, ans que mon deliber, no essent a tu publicat
justament, m'hagués obligat a l'execució de tal empresa. ¡Oh entrestit
Rei, i en tan poca esperança tens la vida! Estutja aqueixes llàgrimes a
menys desitjada fortuna que aquesta. Puix veig que tes pregàries són tan
humils e justes, per amor d'aquell per qui m'has conjurat e per amor de
tu, qui est mon natural senyor, jo só content d'obeir los teus manaments
e entendre ab summa diligència en la lliberació de tu e de ton regne, e
em dispondré, si mester serà, d'entrar en batalla, així vell com me só,
per defendre la cristiandat e augmentar la santa fe catòlica, e per
baixar la supèrbia de la mafomètica secta, ab pacte tal que ta
excel·lència se regesca a mon consell, car ab lo divinal adjutori jo et
daré gloriosa honor a fer-te he vencedor de tots los teus enemics.

Respòs lo Rei:

-Pare reverent, puix me feu tanta gràcia, jo us promet, a fe de rei, que
no passaré un punt l'ordenació vostra.

-Ara, senyor -dix l'ermità-, com seràs de fora, en la gran sala, mostra
als cavallers e a tot lo poble la tua cara alegre e molt contenta, e ab
gran afabilitat parlaràs a tots, e al dinar menja bé e dóna't plaer, e
mostra molt més alegria de la que acustumat havies, per ço que tots
aquells qui tenen l'esperança perduda la puguen recobrar; car lo senyor
o lo capità, per gran adversitat que li vinga, no deu mostrar la sua
cara trista per no esmaiar la sua gent. E fes-me dar unes vestidures de
moro e veuràs lo que jo faré; car anant a la Casa Santa de Jerusalem fui
en Alexandria, e en Barut me fonc mostrada la llengua morisca, perquè
aturí grans dies ab ells, e aprenguí dins Barut fer magranes de certs
materials compostes, que estan sis hores en poder-se encendre, e com són
enceses bastarien a tot lo món a cremar, que com més aigua hi llencen
més s'encenen, que tota l'aigua del món no les bastaria apagar, si ja no
les apaguen ab oli e ab resina de pi.

-Cosa és de gran admiració -dix lo Rei- que ab oli e ab resina de pi
s'hagen apagar, e no ab altra cosa, car jo creia que l'aigua apagava
tots los focs del món.

-No, senyor -dix l'ermità-; si la senyoria vostra me dóna llicència que
vaja fins a la porta del castell, jo portaré sol un material e ab aigua
clara o ab vi encendreu una antorxa.

-Per la mia fe -dix lo Rei-, molt hauré singular plaer de veure-ho.

E l'ermità prestament anà a la porta del castell per ço com a l'entrar
hi havia vista calç viva, pres-me una poca gleva e tornà on era lo Rei;
e pres una poca d'aigua e llançà-la-hi dessús, he encès ab una palleta
una candela.

Dix lo Rei:

-Jo jamés haguera pogut creure experiència tal si de mos ulls no ho
hagués vist. Ara no tinc res per impossible que los hòmens no sàpien
fer. En especial tals sabers cauen en gents qui van molt per lo món; e
prec-te, pare reverent, me faces gràcia de dir-me totes les coses
necessàries per aquest fet de les magranes, del que hi és mester.

-Jo, senyor -dix l'ermità-, les iré a comprar, per ço com sé millor
conèixer los materials si són bons, per ço com jo les he fetes moltes
voltes de les mies mans. E com seran fetes, jo, senyor, iré tot sol
devers lo camp dels moros, e prop la tenda del rei jo posaré les
magranes; e com vendrà quasi l'hora de la mitja nit, les magranes seran
enceses, e tots los moros cuitaran devers aquella part per apagar lo
fos; e la tua senyoria estarà armat ab tota la tua gent. Com veuràs lo
gran foc, ab tota la gent fir sobre ells, e faç certa la senyoria tua
que deu mília dels teus basten a desconfir cent mília dels altres; car
jo puc dir ab tota veritat a l'excel·lència tua que trobant-me en Barut
viu un altre cas semblant d'un rei contra altre, e ab l'ajuda de Nostre
Senyor Déu e per consell meu la ciutat fonc lliberada dels enemics, e lo
rei qui estava dins la ciutat fonc venedor, e l'altre, qui el tenia
assetjat, fonc vençut. E la senyoria tua deu fer son poder, e
qualsevulla cavaller, de saber coses per a ofendre sos enemics e
defendre sos amics.

/Les gràcies que lo rei d'Anglaterra fa a l'ermità./

/ /

Plagueren a l'entrestit Rei les avisades paraules de l'ermità e féu-li
infinides gràcies de la sua graciosa proferta, e pres en si molt gran
alegria, coneixent que lo consell que li dava era de virtuós cavaller.
Acceptà aquell ab molta benignitat e prestament féu fer tot lo que
l'ermità havia ordenat.

E com hagueren dat fi a llur raonament, lo Rei isqué en la gran sala e
mostrà la sua cara a la gent, molt alegre, e lo seu gest, que paria
tenir molt gran ànimo. Tots els cavallers estaven admirats com veien al
Rei tenir tanta contentació, car molts dies eren passats que no l'havien
vist riure, ne la sua cara alegrar-se.

L'ermità, qui s'era partit del Rei, poc espai passà que fon tornat de
comprar les coses necessàries per a les magranes, e dix al Rei:

-Senyor, un sol material nos manca, emperò jo sé que la Comtessa ne té.
Com son marit Guillem de Varoic era viu ne tenia molt, per ço com
serveix a moltes coses.

Dix lo Rei:

-Ara vull que los dos hi anem a la Comtessa per haver-ne.

Lo Rei tramès a dir a la Comtessa com volia anar a parlar ab ella. E
eixint la Comtessa de la sua cambra, véu-se lo Rei davant ab l'ermità.

-Comtessa -dix lo Rei-, per vostra gentilesa e virtut feu-me gràcia que
em doneu un poc de sofre viu, d'aquell que té a foc que no es pot
cremar, d'aquell que lo Comte, vostre marit, tenia e en les antorxes,
per gran vent que fes, apagar no es podia.

Respòs la Comtessa:

-¿Qui ha dit a vostra senyoria que mon marit Guillem de Varoic sabia fer
tals antorxes ab tal llum?

-Comtessa -dix lo Rei-, aquest ermità que ací és.

E la Comtessa prestament anà a la cambra de les armes e portà'n tant que
lo Rei ne fonc molt content.

Com lo Rei fonc tornat en la gran sala e lo dinar era ja prest, lo Rei
pres per la mà a l'ermità e posà's en la taula, e féu seure l'ermità al
costat seu, fent-li aquella honor que ell era mereixedor. Estaven
admirats los servidors del Rei de la molta honor que lo Rei feia a
l'ermità, e molt més estava admirada la virtuosa Comtessa, per ço com li
acostumava de donar caritat e prenia molt gran plaer e consolació de
parlar ab ell, com li venia a demanar almoina, que de les raons sues
restava molt aconsolada. E dolia-li molt, per la molta honor que lo Rei
li feia, com més caritat no li havia feta, si bé d'ell havia la natural
coneixença perduda. E dix a les sues donzelles les següents paraules:

-¡Oh, com estic molt enutjada de la mia gran ignorància, com no he feta
molt més honor a n'aquest pobre d'ermità, car jo crec que ell deu ésser
home de santíssima vida, com l'haja tengut tant de temps en la mia terra
e no li he sabuda fer l'honor que ell era mereixedor! E veig ara que mon
senyor lo Rei, qui és tan benigne e piadós, lo fa menjar al seu costat.
A tots los dies de ma vida me dolrà la poca honor que li he feta. ¡Oh
Rei virtuós, pare de misericòrdia, lo que jo he fallit ho esmenau ara!

/Com lo Rei anglès donà llicència a l'ermità que anàs a fer les magranes
compostes./

/ /

Llevant-se de taula, lo confortat rei d'Anglaterra donà llicència a
l'ermità que anàs a fer les magranes, les quals en pocs dies foren
fetes. E acabades aquelles, l'ermità se n'anà al Rei e dix-li:

-Senyor, si vostra senyoria me dóna llicència, jo iré per donar
compliment al que és estat deliberat; l'excel·lència vostra faça posar
en orde tota la gent qui té d'eixir defora.

E lo Rei dix que era molt content. E en l'escura nit lo virtuós ermità
mudà's les vestidures que tenia aparellades de moro, e per la porta
falsa del castell isqué molt secretament, que per negú no fonc vist ne
conegut; e posà's dins lo camp dels moros.

E com a ell li paregué hora, llançà les magranes a una part del camp,
prop d'una tenda d'un gran capità parent del rei moro, e com fonc quasi
passada la mitja nit, lo foc fonc tan gran e tan espantable que tots
n'estaven admirats de les grans flames que llançava. E lo rei e los
altres moros, desarmats així com estaven, cuitaren en aquella part lo
major foc per apagar-lo, e no el pogueren jamés apagar per molta aigua
que hi llançassen, ans com més aigua hi llançaven més s'encenia.

Lo virtuós rei d'Anglaterra com véu lo gran foc, armat com estava, ab
aquella poca gent que restada li era, isqué de la ciutat e ab gran ànimo
ferí en los moros, e feien tan gran destrucció d'ells que era cosa
d'espant, que no prenien nengú a mercé.

Com lo rei moro véu tan gran foc e tanta gent sua morta, cavalcà sobre
un ginet e fugí, e recollí's dins un castell que havia pres, qui havia
nom Alimburg, e allí féu-se fort ab tots aquells qui del camp eren campats.

Fonc molt admirat ell e tots los altres moros, com eren estats així
romputs, car no podien pensar quina era estada la causa de tan gran
desbarat, com ells fossen cinquanta vegades més que los cristians. Com
los moros foren fugits, los cristians robaren lo camp dels moros, e fonc
ja de dia clar, ab grandíssima victòria entraren dins la ciutat.

Lo rei moro, aprés passats quatre dies, tramès sos ambaixadors ab una
lletra de batalla al rei d'Anglaterra, la qual era de la tenor següent.

/Lletra de batalla tramesa per lo rei de la Gran Canària al rei
d'Anglaterra./

/ /

/A tu, rei cristià, qui senyorejaves l'illa d'Anglaterra, dic jo,
Abraïm, rei e senyor de la Gran Canària, que si tu vols que aquesta
guerra fine entre tu e mi e cesse la mortaldat entre lo teu poble e lo
meu, si bé jo en esta illa d'Anglaterra sia més poderós que tu no est,
així de viles com de castells com de gent e esforç de cavalleria, car si
lo gran Déu t'ha donada victòria sobre la mia gent, jo e los meus
l'havem haguda de tu e de tots los teus moltes vegades dins la tua
pròpia terra, emperò si tu volràs que no hi haja més escampament de
snag, entrem en camp clos rei per rei, sots tals pactes e convinences:
que si jo venç a tu, tendràs tota Anglaterra sota la mia potestat e
senyoria, e em faràs de traüt dos-cents mília nobles cascun any, e en la
festa del gran Sant Joan vestiràs unes robes mies, les quals jo et
trameteré, e aquell dia t'hages a trobar en l'una d'aquestes quatre
ciutats, ço és, en la ciutat de Londres, o de Conturberi, o de
Salasberi, o en esta ciutat de Varoic per ço com ací só estat desconfit.
E ací vull que es faça la primera festa, e açò serà en memòria e
recordació de la victòria que jo hauré haguda de tu; e si fortuna
administra que tu sies vencedor, jo me'n tornaré en la mia pròpia terra
e tu restaràs ab pau en la tua, e ab gran repòs e tranquilitat tu e tots
los teus, e més te restituiré totes les viles e castells que ab la mia
pròpria mà victoriosa he guanyat e conquest./

/

Aquestes paraules no són per vanaglòria ne per menysprear la corona
real, mas per ço com Déu és gran e darà a cascú la part que per sos
mèrits serà mereixedor.

/

/Com los ambaixadors del rei de Canària portaren la lletra de batalla al
rei d'Anglaterra./

/ /

Partiren dos grans cavallers moros del castell d'Alimburg, los quals
trametia lo rei de Canària a la ciutat de Varoic per ambaixadors al rei
d'Anglaterra, e ans de llur partida trameteren un trompeta a la ciutat
per demanar salconduit.

Com lo trompeta fon al portal de la ciutat, les guardes li digueren que
s'esperàs un poc e tornarien-li resposta. Una de les guardes anaren
prestament al Rei per dir-lo-hi; lo Rei, hagut son consell, dix a la
guarda que el deixassen entrar. Com lo trompeta fonc dins la ciutat, lo
comte de Salasberi parlà ab ell e dix-li:

-Trompeta, jo us dic de part de la majestat del senyor Rei que los
ambaixadors poden venir salvament e segura, que no els serà fet negun dan.

E lo Comte donà-li una roba de seda e cent nobles. Lo trompeta se'n
tornà molt content, e ans que los ambaixadors vinguessen, l'ermità dix
al Rei les següents paraules:

-Senyor, espantem aquests moros de vista: ordene vostra altesa dos grans
senyors que isquen al portal per rebre los ambaixadors, e vagen ab molta
gent e ben armats, tots en blanc, mas que no porten bacinets al cap, e
al portal per guardar aquell estiguen tres-cents hòmens així armats com
los altres, e faça l'excel·lència vostra emparamentar tots los carrers
per on han a passar, e totes les dones e donzelles així velles com
jóvens, qui comportar-ho poran, per les finestres e per los terrats
posen draps a l'entorn, tan alts que donen a les dones fins als pits, e
cascuna d'estes tinga una armadura de cap. E com los ambaixadors
passaran, veuran l'arnès lluir, pensaran que tot és gent d'armes. E los
tres-cents qui guardaran lo portal, a les espatles, per altres carrers
desviats, isquen per les places e cantons, e com los ambaixadors seran
passats, facen així com he dit, fins que sien davant l'altesa vostra. E
certament ells pendran gran espant, com veuran tanta gent d'armes ab la
batalla que han perduda, que no saben com ne en quina manera; e ara que
vegen la molta gent, hauran a creure que socors de moltes gents nos és
vengut d'Espanya o de França o d'Alemanya.

Lo Rei tingué per molt bo lo que l'ermià havia dit, e tots los de son
consell; e així fonc fet. Elegiren al duc de Lencastre e al comte de
Salasberi que rebessen los ambaixadors, e ab ells anassen quatre mília
hòmens, e cascú d'aquells portàs en lo cap una garlanda de flors.
Isqueren fora de la ciutat per recebir los ambaixadors una bona milla.
Dix lo duc de Bètafort:

-Digau, pare ermità, puix tantes cerimònies han de fer, los ambaixadors,
¿com trobaran al Rei, vestit o despullat, o armat o desarmat?

-Si ira no hi mescalu en vostres paraules -dix l'ermità-, bona demanda
feu, emperò veig lo que signifiquen vostres paraules, que és més
inclinació de mal que de bé. Per ço com só vell e ermità, me voleu
vituperar en lo consell e davant mon senyor lo Rei: arreglau-vos en
vostre parlar; si no, jo us posaré una brida en la boca que us faré
parar a cada pas.

En açò, lo Duc se llevà de peus, a mès mans a l'espasa, e dix:

-Si no perquè sou tan vell e portau l'hàbit de Sant Francesc, ab aquesta
espasa, la qual és venjadora de paraules injurioses, jo us acurçaria les
faldes fins a la mitat de la cinta.

En açò lo Rei se llevà en peus ab molta ira que tenia, e pres al Duc, e
llevà-li l'espasa de la mà, e féu-lo posar pres dins una gran torre. E
tots los altres senyors que allí eren, pacificaren a l'ermità, segons sa
edat e l'hàbit que portava devia perdonar, e ell fonc content perdonar.
E jamés lo Rei ho admeté, per molts precs e suplicacions que l'ermità e
los altres magnats senyors li feren, ans ab un giny lo vòlia llançar
perquè isqués a recebir los ambaixadors.

Estant en aquestes congoixes, portaren nova al Rei com los ambaixadors
moros venien, e prestament isqueren los qui eren estats elets, ab tot
aquell orde damunt mencionat.

Com los ambaixadors foren davant lo Rei, donaren-li la lletra de batalla
ab la creença ensems, e en presència de tots lo Rei féu llegir la
lletra. E l'ermità s'acostà al Rei e dix-li:

-Senyor, vostra altessa accepte la batalla.

Llavors lo Rei dix: -Jo accepte la batalla, segons les condicions que el
vostre rei demana.

E pregà als ambaixadors aturassen allí fins en l'endemà, que els daria
major resposta; féu-los molt bé aposentar, e donaren-los totes les coses
necessàries per a la humanal vida.

Lo Rei aplegà consell general, e en aquell espai que s'ajustaven
l'ermità ab altres senyors se n'anà al Rei, agenollà's als seus peus, e
besà-li la mà e ab grandíssima humilitat lo suplicà que fos de sa mercè,
li volgués donar les claus de la torre perquè pogués traure lo Duc, per
ço com lo Rei fon forçat donar-les-hi. E l'ermità ab altres anaren a la
torre on estava pres lo Duc, e allí trobaren un frare qui l'oïa de
confessió, car certament ell se tenia per mort, e com sentí obrir la
porta, pres tan gran alteració que pensà eixir de seny, pensant que el
volien traure per fer-ne justícia.

Com l'ermità lo véu, dix-li:

-Senyor Duc, si vós haveu a mi algunes paraules injurioses, e jo a vós,
en gràcia e mercè vos demane que em perdoneu, que jo de molt bona
voluntat vos perdone.

Com la pau fon feta, tornaren tots al consell, on era lo Rei e tots los
ducs, comtes e marquesos, e tornaren llegir la lletra del rei moro. E
per quant lo Rei e tots los altres amaven e reverien a l'ermità, e veien
que era home de santa vida, e mostrava molt saber en l'art de la
cavalleria, e destre, segons lo seu parlar, en les armes, per tots foren
dades les veus que ell primer parlàs; lo qual féu principi a semblant
parlar.

/Com per tots los del consell fon deliberat que l'ermità digués primer
son vot sobre la lletra de batalla que tramès lo rei de la Gran Canària
al rei d'Anglaterra./

/ /

-Puix ab dret natural la raó em força obeir als manaments de vostra
excel·lència, mon senyor, e en mostra de mon poc saber e no avisat
entendre, no perjudicant les senyories d'aquests magnànims senyors, me
manau que jo parle primer en aquest negoci, jo us diré lo que a mi par,
per bé que jo conega no ésser digne de parlar en semblants fets, com jo
sia home qui sé molt poc en l'exercici de les armes; emperò no
oblidant-me que proteste e demane vènia e perdó, aixi a mon senyor lo
Rei com a tots los altres, que si diré algunes coses que no sien ben
dites, vos plàcia corregir-les e no vagen en compte de res, com isquen
d'home criat en ermitatge, havent més notícia de bèsties feres que no
d'armes, emperò, dic, senyor, a vostra altesa, per satisfer a la lletra
del Gran moro, que diu que a tota sa requesta se vol combatre amb la
senyoria vostra cos per cos, e puix acceptada haveu la batalla així com
bon rei e virtuós deu fer, no tement los perills de la mor, só de parer
que més val al rei mort sobtada que no ésser rei envergonyit; e
considerant com lo rei moro sia home fortíssim e de gran ànimo, e diu en
la sua lletra que rei per rei vol fer la batalla, tendria per bo que la
senyoria vostra, per salvar la promesa fe, e per quant Nostre Senyor
Déu, qui és jutge e coneixedor de veritat, com a ell no li sia res
amagat, que l'hajam tot de nostra par, no façam cosa neguna ab engan, si
victòria volem haver de nostres enemics; e com siam certs de la
indisposició de mon senyor lo Rei, qui és molt jove, e de dèbil
complexió e visca malaltís, encara que tinga l'ànimo de virtuós
cavaller, no seria cosa condecent ne justa que ell entràs en camp clos
ab un tan fortíssim home com és lo rei moro, mas lo duc de Lencastre,
qui és oncle de mon senyor lo Rei, emprenga de fer aquesta batalla, e lo
senyor Rei se despulle del ceptre e de la corona real, per ço que la
Gran moro no sia decebut que es combata ab rei.

Acabant l'ermità les darreres síl·labes de ses paraules, se llevaren
tres ducs moguts d'extrema ira, ço és: lo duc de Clòceste, lo duc de
Bètafort e lo duc d'Atzètera, e ab grans crits començaren dir que no
volien consentir que lo duc de Lencastre entràs en la batalla e fos
alçat per rei, com cascú d'ells era més lícit de fer la batalla que no
era lo duc de Lencastre.

Lo Rei no comportà que més parlassen, sinó que ab forçada veu féu
principi a semblants paraules.

/Les raons que lo rei d'Alnglaterra fa en lo consell ab los seus
cavallers per entrar en la batalla ab lo rei de la Gran Canària, e lo
que ells li repliquen/

/ /

- Justa cosa és que tan desordenada demanda no sia oïda. Millor fóra que
ab dubtoses paraules temptat haguésseu ma volentat; perquè a mi no plau
ni vull que negú de tots vosaltres entre per a mi en la batalla: puix jo
l'he acceptada, jo tot sol la vull portar a fi.

Llevà's un gran baró e dix semblants paraules:

-Senyor, perdon-me l'exel·lència vostra del que diré, car lo que vostra
altesa diu jamés per nosaltres vos serà consentit. Per bé que Nostre
Senyor Déu vos haja dat lo voler, vos ha llevat lo poder, per quant tots
nosaltres coneixem que l'altesa vostra no és hàbil per a tan fort e tan
dura batalla com és aquesta; regisca's la senyoria vostra a consell e
voluntat de tots nosaltres, car si nosaltres coneixíem la vostra
virtuosa persona ésseer diposta per a tal mester, de bon gran haguérem
adherit al que l'altesa vostra hagués manat.

E tots los altres barons e cavallers lloaren lo que aquest baró havia dit.

-Puix així és que a vosaltres, fidelíssims vassalls e súbdits meus - dix
lo Rei-, no plau, e coneixeu en mi que no só dispost per a combatre lo
rei moro, jo us regracie la molta amor que em mostrau tenir, e disponc
de mi enseguint la volentat de tots vosaltres. Emperò jo vull e man que
no sia negú, sots pena de la vida, que tinga tant atreviment que diga
que farà per mi la batalla, sinó lo que jo elegiré; e aquell vull que
sia per mi i en lloc meu, e en aquell renunciaré la corona, lo regne e
lo ceptre real.

Respongueren tots que eren contents. Aprés lo Rei féu principi a tal
parlar.

/Com lo rei d'Anglaterra, ab voluntat de tots sos barons e cavallers,
renuncià lo regne, la corona e lo ceptre a l'ermità, que fes la batalla
e entràs en camp clos ab lo rei de la Gran Canària./

/ /

-Així acostuma afalagar la iniqua fortuna, quan del tot vol destruir al
qui engana, que de la sua adversitat alguna part no mostra, perquè
aquell a qui prospera contra ella no s'arme. ¡Oh gran infortuni, que els
molt prosperats en la més alta fortuna acompanya, que no tenint
experiència d'adversitat alguna los pocs dans majors estimen e los grans
sostenir no poden! E per ço ducs, comtes e marquesos, e tots los altres
súbdits fidelíssims meus, vull manifestar que, puix a la divina
Providència és estat plasent que m'ha privat de la força e corporal
sanitat, e tots vosaltrees me dieu e afermau jo no ésser suficient per
entrar en camp clos, volent enseguir a la molta amor e bona voluntat de
tots vosaltres, jo done mon lloc, lo ceptre e la corona real, e
despull-me de tota ma senyoria, e done-la de bon grat, no constret ni
forçat ab pactes ni convinences, al meu amat pare ermità, qui ací
present és.

Despullà's les seues robes e dix semblants paraules:

-Així com jo em despulle aquestes vestidures reals, e les vist e pose
sobre lo pare ermità, així em despulle de tot lo meu regne e senyoria,
donant e revestitnt-lo sobre lo pare ermità, e prec-lo que li plàcia
d'acceptar-ho e que faça la batalla per mi ab lo rei moro.

Com l'ermità oí dir semblants paraules al Rei, llevà's molt prest per
voler parlar, e tots los grans senyors que allí eren d'un acord se
llevaren e tingueren tan a prop a l'ermità que jamés lo lleixaren
parlar; ans li despullaren l'hàbit que vestia e feren-li vestir les
robes reals. E lo Rei renuncià tota la sua senyoria sobre l'ermità ab
acte de notari, en presència de tot lo consell e ab consentiment de tots
los barons. E vistes per lo Rei ermità les pregàries de tots los del
consell, acceptà lo regne e la batalla, e prestament demanà que li
portassen unes armes que li vinguessen bé. Portaren-li'n moltes, emperò
de totes quantes li'n portaren no n'hi hagué nengunes que li vinguessen
bé al plaer seu.

-Per la mia fe -dix lo Rei ermità-, per açò no restarà la batalla,
encara que hi sabés entrar en camisa. E prec-vos, senyors -dix lo Rei
ermità-, vos plàcia voler anar a la Comtessa, e pregau-la molt carament
que per la sua molta virtut e bondat me vulla prestar les armes de son
marit En Guillem de Varoic, aquelles ab què ell acostumava entrar en les
batalles.

Com la Comtessa véu venir tants ducs, comtes e marquesos, e tot lo
consell del Rei, e oït lo perquè venien, respòs la virtuosa Comtessa e
dix que era molt contenta, e donà'ls unes armes que no valien molt. Lo
Rei com les véu dix:

-No són aquestes les que jo demane, car altres n'hi ha que són molt millors.

E tots los barons tornaren altra volta a la Comtessa e demanaren-li les
altres armes, e la Comtessa los dix que no n'hi havia altres. Cobrada la
resposta, lo Rei dix:

-Senyors e germans meus, anem-hi tots així com estam; ensajarem nostra
ventura.

Com tots foren davant la Comtessa, dix lo Rei:

-Senyora Comtessa, per vostra gran bondat e gentilesa vos prec me vullau
prestar les armes qui eren de vostre marit En Guillem de Varoic.

-Senyor -dix la Comtessa-, així Déu me prest aquest fill, que altre bé
en aquest món no tinc, com ja les vos he trameses.

-Veritat és -dix lo Rei-, emperò no són aquelles les quals jo demane;
emprestau-me vós aquelles qui estan en lo petit retret de la vostra
cambra, les quals són cobertes d'un domàs verd e blanc.

Dix la Comtessa, qui donà de genolls en terra:

-Senyor, en gràcia e mercè demane a vostra senyoria que em vulla fer
certa de vostre nom e com coneixíeu vós a mon senyor lo comte Guillem de
Varoic.

/La resposta que lo Rei ermità féu a la comtessa de Varoic, com lo
suplicà que li fes mercè de dir-li son nom ni quina amistat havia
tenguda ab son marit lo comte Guillem de Varoic, e lo que ell li
respongué, recitant-li les batalles de la ciutat de Roam, e dels seus
actes./

/ /

-Comtessa- dix lo Rei ermità -, no és ara temps ne hora per a poder-vos
manifestar lo meu nom, car en altres coses més necessàries e útils per a
tots tinc d'entendre; per què us prec que em vullau prestar les armes
que us he demanades, e açò us hauré a gràcia singular.

-Senyor- dix la comtessa-, jo de bon grat só contenta de prestar-les a
vostra altesa; mas, si Déu vos done bona victòria del rei moro, me façau
gràcia que, puix lo vostre nom no puc saber, almenys que em diga vostra
senyoria quina coneixença e amistat ha tenguda ab mon marit.

Respòs lo Rei:

-Senyora, puix tant me forçau e voleu que us ho diga, jo só content per
lo molt merèixer vostre.Bé sou en record d'aqueslla gran batalla que
vostre marit vencé al rei de França en la ciutat de Roam. Vostre marit
era capità major de la ciutat, e venc lo rei de França ab seixanta mília
combatents entre de peu e de cavall, e vostre marit Guillem de Varoic
isqué ab poca gent de la ciutat, e lleixà los portals molt ben proveïts;
e al cap del pont féu-s'hi un bell fet d'armes, de què moriren dels
francesos en lo pont, ab los qui caigueren en la ribera, passats cinc
mília hòmens. E vostre marit retragué's devers la ciutat, e tots los de
Picardia passaren un pas e pensaren pendre la ciutat, si no per Guillem
de Varoic, qui es féu fort a la porta. E plegà lo Rei ab tot son poder,
e féu allí un singular fet d'armes, en tant que vostre marit se n'entrà,
e mols franceses ab ell ensems. E aquells qui guardaven les torres del
portal de la ciutat deixaren caure la porta caladissa com veren que ja
n'hi havia prou de francesos, e lo Rei restà defora. Com Guillem de
Varoic hagué destrossada tota la gent, e posats en forts presons, e véu
que lo rei de França combatia la ciutat ab fran esforç per pendre-la,
vostre marit, lo Comte, isqué per altra porta de la ciutat e ferí en
aquell lloc on era lo rei de França. E los de la ciutat isqueren també,
e lo Rei fonc ferit de dos nafres, e mataren-li lo cavall; e un cavaller
dels seus, qui véu tan malament nafrat lo Rei, e estava a peu, davallà
del seu cavall e féu-hi pujar lo Rei a cavall, e fon-li forçat que se
n'anàs, e la batalla fon perduda. Comtessa, sou en record com aprés pocs
dies passats vostre marit venc en aquest regne per manament del senyor
Rei, e ab quanta d'honor fon rebut per lo Rei e per tots los del regne,
e romperen-li un tros del mur, car no consentiren que entràs per porta
neguna, e anava sobre un carro emparamentat de draps de brocat e los
cavalls qui tiraven lo carro anaven ab paraments de seda, e ell anava
tot sol sobre lo carro, armat tot en blanc ab l'espasa nua en la mà.
Aprés vengueren en esta vostra ciutat de Varoic, e ací estigueren per
alguns dies, e jo contínuament fui en sa companyia e en les guerres fom
frares d'armes.

No tardà gran espai que la Comtessa féu principi a tal parlar.

/Raons que fa la Comtessa al Rei ermità com li demanà en gràcia que li
prestàs les armes de son marit lo comte Guillem de Varoic; e com ordenà
la batalla per entrar en camp clos ab lo rei moro, del qual guanyà
gloriosa victòria./

/ /

-Ab alegria de goig inefable, senyor, me record que és veritat tot lo
que la senyoria vostra m'ha dit; e reste molt aconsolada com oig recitar
los singulars actes del meu virtuós marit e senyor, que jo en extrem
amava e en grandíssima estima tenia, com aquell qui era digne de fama
gloroisa e mereixedor de real corona per les sues virtuts insignes. Mas
la fortuna m'és estada molt adversa, qui em fa viure adolorida, que el
m'ha llevat davant los meus ulls. E des que de mi es partí no sé què són
bons dies ni menys bones nits: entre les unes coses e altres, tots los
dies me són de passió. E d'açò no vull més parlar per no enutjar
l'altesa vostra; sol vos deman, en gràcia e mercè, me vulla perdonar la
senyoria vostra com en lo temps de vostre ermitatge jo no fiu per
l'altesa vostra lo que bé haguera pogut fer e si jo hagués sabut la
germandat que havíeu tenguda ab mon senyor Guillem de Varoic, jo us
haguera feta molt més honor e donat de mos béns que fet no he.

Molt fon content lo Rei de les paraules de la virtuosa Comtessa.

-Lla on no ha erra no fretura demanar perdó. Vostres virtuts són tantes
que no es porien recitar, ni jo no us bastaria a fer les gràcies del que
us só obligat. Sol vos preec, per la vostra gran virtut e gentilesa, que
les armes que us he demanades me vullau prestar.

E prestament la Comtessa li féu traure unes altres armes qui eren
cobertes de brocat blau. Com lo Rei les véu, dix:

-Senyora Comtessa, ¡com teniu ben guardades les armes de vostre marit!
Per molt que aquests senyors e jo vos hajam pregada, no les nos haveu
volgudes prestar. Aquestes són les que Guillem de Varoic entrava en los
torneigs; aquelles que jo demane estan penjades dins lo vostre retret,
qui són cobertes d'un domàs blanc e verd, ab un lleó d'or coronat, e ab
aquelles sé jo bé que ell entrava en les molt cruels batalles. E si vós,
senyora Comtessa, enuig no hi preníeu que jo entràs dins lo retret, a
mon parer, jo les trobaria.

-¡Ai trista- dix la Comtessa-, par que tota vostra vida siau criat en
esta casa! Bé porà entrar la senyoria vostra, e mire e prenga tot lo que
millor li parega.

Vent lo Rei la sua bona volentat, lo hi regracià, e entraren tot dins lo
retret e veeren-les allí penjades. Lo Rei les se féu dar e féu-les
adobar de tot lo que necessari era.

La batalla fon concertada per a l'endemà, e en la nit lo Rei se n'anà a
l'església major e allí estigué tota la nit agenollat davant l'altar de
la sacratíssima Mare de Déu, senyora nostra, ab totes ses armes qui
estaven sobre l'altar. Com fon dia clar, oí missa ab gran devoció;
acabada la missa, se féu armar dins l'eglésia, e menjà d'una perdiu, per
ço que natura s'esforçàs un poc. Aprés isqué al camp, e totes les dones
e donzelles isqueren de la ciutat descalces, les donzelles en cabells,
fent professó, suplicant a la Divina Majestat e a la sacratíssima Mare
de Déu Jesús que donàs victòria al llur Rei contra lo rei moro.

Com lo Rei ermità fonc dins lo camp, venc lo rei moro ab tot son poder
de peu e de cavall, e entrà en lo camp ab ànimo de virtuós cavaller. E
tots los moros pujaren alt en un tossal per mirar la batalla, e los
cristians estigueren prop de la ciutat. Lo Rei ermità portava una llança
ab lo ferro ben esmolat e una pavesina en lo braç, l'espasa e un punyal;
lo rei moro portava un arc de fletxa, espasa e al cap una cervellera ab
moltes tovalloles embolicades.

Com los dos animosos reis foren dins lo camp, la u anà devers l'altre ab
molt fran ànimo. Lo rei moro tirà prestament una fletxa e donà-li en lo
mig de la pavesina, e passà-la-hi de clar ensems ab lo braç, qui no s'hi
pogué aturar, e prestament li'n tornà a tirar altra, e donà-li enmig de
la cuixa, ab l'arnès que portava: la fletxa no pogué passar del tot e
feia-li molt d'empatx al passejar que feiea; ell fon ferit de dues
nafres ans que acostar s'hi pogués, e tirà-li la llança com fon prop
d'ell. E lo rei moro era molt destre en les armes, e ab lo seu arc, com
véu venir la llança, rebaté-la e féu-la anar lluny de si més de deu
passes. En açò lo Rei ermità se fonc tan acostat a ell que no el lleixà
més tirar. Com li fonc quasi que ab la mà lo podia tocar, dix en alt,
cridant: -Ajuda'm, Déu, e vinga tota la morisma contra mi!

Com lo rei moro véu l'altre tan prop de si e no podia tirar ab l'arc,
tingué's per perdut.

Com lo Rei ermità hagué tirada la llança, prestament mès mans a l'espasa
e acostà's tant com pogué a ell e donà-li un gran colp sobre lo cap,
emperò no li féu gran mal, tantes eren les tovalloles que portava. E lo
rei moro ab l'arc defenia's e rebatia-li molts cops, en tant que el Rei
ermità li tirà un gran colp que li tallà lo braç, e mès-li l'espasa tota
dins lo costat, e fon forçat al rei moro que caigués en terra; e tan
prestament com pogué lo Rei ermità li tallà la testa, pres la llança a
mès la testa en la punta, e ab aquella victòria lo Rei se'n tornà dins
la ciutat.

Pensau ab quanta alegria estaven los cristians, dones e donzelles,
pensant com eren ja fora de captivitat. Com lo Rei fon dins la ciutat,
feren venir los metges e curaren les nafres del Rei.

Lo dia següent, de matí, lo Rei tingué son consell en la cambra on jaïa,
e fon deliberat que trametessen dos cavallers per ambaixadors als moros,
dient-los que volguessen observar les convinences per ells promeses e
jurades per tots ells, e se'n podien anar salvament e segura, ab tots
llurs navilis, robes, joies, en ses pròpries terres, sens que per nengú
del regne no els serà fet mal ne dan.

Com los ambaixadors foren elets, trameteren un trompeta per salconduit.
Los moros foren contents de dar lo salconduit tan bastant com lo
volgueren. Los ambaixadors partiren; com foren junts ab los moros
explicaren llur ambaixada. Feren-los ben aposentar e pregaren-los que
esperassen la resposta. E açò digueren per fer-los una gran maldat, car
tornaren en major malícia per la molta dolor que tenien de la mort de
llur rei.

Entre ells fonc molt gran altercació a qui farien rei. Los uns volien
que fos Cale ben Cale, los altres volien que fos Aduqueperec, cosín
germà del mort rei. Feta l'elecció per ells de Cale ben Cale, per ço com
era bon cavaller e valentíssim, de continent que l'hagueren alçat rei
manà que prenguessen los ambaixadors e tots los qui eren venguts ab
ells, e féu-los matar. Llevaren-los a tots les testes e posaren-les dins
una sàrria, e ab un ase les trameteren devers la ciutat. Les guardes qui
estaven en les torres de la ciutat veren dos ginets ab l'ase que feien
anar; com foren prop de la ciutat desempararen l'ase e tornaren-se'n
molt corrent. Lo capità de les guardes véu lo cas, manà a deu hòmens a
cavall que anassen a veure quin cas era aquell; com ho hagueren vist, no
volgueren ésser eixits per veure un tan nefandíssim cas, ne tan gran
perdició; e prestament ho anaren a dir al Rei e a tot lo consell. Com lo
Rei sabé tal novtiat, posat fonc en gran admiració e dix semblants paraules.

/Lo vot solemne que lo Rei ermità féu, estant nafrat per lo rei de la
Gran Canària/

/ /

- Jo he oferta la mia persona en perillosa conquesta, e açò perquè
eternament ma fama revisca, car estime morts lo jorn primer de llur
naixença aquells qui, en tenebres d'escura vida, així callat ociós viure
passen; que ans d'aquest món los implacables fats los transporten que a
coneixença d'algú lo seu viure previnga, essent menys que pedres o
arbres, los quals, per útils propietats e suavitat de fruits delitosos,
los vivints en gran estima colen. E aquells estime gloriosament viure,
los quals ab estrenuïtat d'ànimo, morint sens jamés poder morir, en
segura vida, ab serenitat de gloriosa fama eternalment reviuen. ¡Oh
infels crudelíssims e de poca fe, car no podeu donar lo que no teniu!
Ara ja faç vot splemne, així nafrat com estic, de jamés entrar dins casa
coberta, si no és església per oir missa, fins a tant que jo haja
llançat tota aquesta morisma fora de tot lo regne.

E prestament se féu dar la roba e llevà's del llit, e féu tocar les
trompetes; e lo primer qui isqué fora de la ciutat fon lo Rei, e féu fer
crida que tots quants fossen d'onze anys ensús e de setanta en avall,
sots pena de la vida, tots l'haguessen en seguir. E aquell dia
atendaren-se en aquell lloc on los moros eren estats vençuts, e en
aquell cas lo Rei féu traure molta artelleria necessària per a la guerra.

Com la virtuosa Comtessa, sabé que lo Rei tal crida feta fer havia, e
tota la gent lo seguia que fossen d'onze anys ensús, fonc molt
atribulada, coneixent que son fill era comprès en aquella, e era forçat
d'anar-hi, e ab gran cuita, a peu, ella anà on era lo Rei e donant dels
genolls en la dura terra, ab veu piadosa féu principi a paraules de
semblant estil:

- A vós, Rei prudentissím, antic en benaventurada vida, a la vostra
santedat mèritament s'esguarda haver pietat e compassió de les persones
afligides, per què jo, adolorida Comtessa, vinc a la vostra excel·lència
a suplicar que així com sou misericordiós e ple de tota bondat e virtut,
que hajau pietat de mi, com no tinga en aquest món altre bé sinó aquest
fill, qui és de tan poca edat, que en res no us pot ajudar; e sia de
vostra mercè ésser en record de la gran amistat, amor e confederació del
meu virtuós marit, ab lo qual vostra altesa ha tenguda tanta amistat en
lo temps de les guerres e batalles; e reduesc a la memòria de la
senyoria vostra aquelles almoines e caritats que en lo temps del vostre
ermitatge jo us feia dar, que us plàcia obeir als meus desigs e
suplicacions, ço és, que em vullau lleixar mon fill, qui és orfe de
pare, e jo no tinc altre bé ab qui em puga aconsolar sinó ab aquest
miserable de fill. Doncs, senyor, puix sou pare de misericòrdia e de
pietat, obtinga de la mercè vostra aquesta tan alta gràcia, per qui jo e
mon fill per a sempre restem obligats a la senyoria vostra.

Lo Rei conegué la desordenada voluntat de la Comtessa, e no tardà de
fer-li tal resposta.

/Com lo rei ermità s'excusà que no volguè lleixar a la Comtessa son fill./

/ /

-Molt vos desitjara obeir, senyora Comtessa, si la vostra demanda fos
honorosa e justa, com l'honor e estima de vostre fill jo tinc per mia;
car sabuda cosa és que los hòmens han d'exercitar les armes e han a
saber la pràctica de la guerra e lo gentil estil que aquest benaventurat
orde de cavalleria té, e és deguda cosa e de bona consuetud que los
hòmens d'honor en gran joventud deuen principar les armes, car en
aquella edat aprenen molt millor que els altres, així en batalles de
camp clos com en guerres guerrejades. E per quant aquest és ara en la
millor edat del món per veure e sentir les honors grandíssimes que els
cavallers aconsegueixen en semblants fets exercint virtuosos actes, per
què jo vull portar en ma companyia de tenir-lo en compte e estima de
fill, e jo fer-li he tota aquella honor que em serà possible, per amor
de son pare e per contemplació vostra. ¡Oh quina glòria és per a la mare
tenir fill jove e dispost que es sia trobat e es trobe en semblants
batalles dignes de gloriosa fama! E per çó és de necessitat que vinga
ell ab mi, e jo demà fer-l'he cavaller per ço que ell puga emitar als
virtuosos actes de son pare Guillem de Varoic; e si ara hi va, tots los
bons cavallers lo tindran per millor, e jo, qui tant he amat a son pare
en vida, també lo dec amar en la mort, car en aquest món jamés portí més
voluntat e amor a home nengú com a vostre marit, e ara en lloc seu vull
amar e honrar a son fill, per ço com a present altre bé no li puc fer.
Per què us prec e us consell, virtuosa Comtessa, que us ne torneu dins
la vostra ciutat, e que em deixeu ací vostre fill.

-Per ma fe - dix la Comtessa-, senyor, vostre consell no em par bo ni
bell per a mi. ¿Vol-me dar entendre vostra senyoria que aquesta art de
cavalleria és benaventurada? Ans vos dic que és prou desaventurada,
dolorosa, trista e de mal servir. Sí: ¿voleu major experiència que de
vostra senyoria? Car ahir éreu sa e alegre, e ara vos veig prou trist,
coixo e malalt, ¡e trists d'aquells que hi dieixen les persones! E açò
és lo que em fa a mi dubtar del meu fill, car si jo era certa que no
morís en les batalles o no fos nafrat, bé seria contenta anàs ab la
senyoria vostra; mas, ¿qui és aquell qui m'assegura los dubtes de les
batalles? Que la mia ànima tremola d'extrema dolor, car lo seu ànimo és
alt e generós que voldrà emitar los virtuosos actes de son pare. Senyor,
jo sé que són molt grans los perills de les batalles e per ço la mia
ànima repòs no pot haver; lo millor consell per a mi és que l'altesa
vostra me done mon fill, e vosaltres feu la batalla.

Lo Rei ab gran afabilitat dix:

- Totes coses estan bé en boca de dona. Senyora Comtessa, no vullau en
va despendre vostres paraules; anau ab la pau de Nostre Senyor, e
tornau-vos-ne dins la vostra ciutat, que res no acabaríeu.

Los parents de la Comtessa e de son fill la pregaren se'n tornàs e
deixàs allí son fill, puix lo Rei ne prenia càrrec. Com ella véu que més
no s'hi podia fer, dix plorant.

/Lamentació que féu la Comtessa com hagué lleixat lo fill./

/ /

- ¡Oh cosa desraonable, si dir-se pot, que la gravitat de les mies
dolors a totes les altres avancen! ¡Oh doloroses llàgrimes, qui la
destrucció e misèria mia representen: transportau los oïnts entristits
en la presència de la mia gran pèrdua; no consentissen sinó ab gemecs,
tristors e sospirs e sanglots ésser oïdes! Aquestes són dolors de mare
qui no té sinó un fill, e aquell per força li és llevat oferint-lo a la
cruel, espantable e dolorosa mort ab senyals de molta amistat e amor.
¡Oh mare, semblant a ovella fecunda, qui has parit lo fill per a ésser
mort e trossejat en la cruel batalla! Mas, ¿què m'aprofita dolre sobre
cas inremeiable, puix lo Rei no pot haver pietat de mi ni de mon fill?

Lo Rei, mogut de compassió de les adolorides paraules e lamentacions de
la Comtessa, corrent dels seus ulls espesses llàgrimes, apartà's un poc
e dix als parents de la Comtessa que la portassen a la ciutat. Dos
cavallers qui parents eren de la mare e del fill llevaren l'adolorida
Comtessa de terra, e en braços la portaren fins al portal de la ciutat,
aconhortant-la en la millor manera que podien.

-Bé us pensau vosaltres- dix la Comtessa- aconhortar la mia grandíssima
dolor, car com més paraules me dieu de consolació, més me turmentau e
major pena sent la mia atribulada ànima. E per aquest sol fill que a mi
resta jo só dita mare, e si aquest mor en la batalla, ¿què serà de mi,
trista, desaventurada, que hauré perdut marit e fill e tot quant bé
tenia en aquest miserable món? ¿E no fóra millor jo fos morta, ans que
veure tanta dolor davant los meus ulls, e hagués hagut vida lo meu marit
e son fill? ¿Què em valen a mi los béns ni les riqueses, puix só
destituïda de tot goig, plaer e consolació e tot mon fet no és sinó
abundar en llàgrimes doloroses e viure en contínues lamentacions?
Almenys me fes Déu gràcia que pogués atènyer a la verd delitosa riba del
gran riu, on, oblidant los meus passats e esdevenidors mals, passàs
eterna e reposada vida.

Acabant la Comtessa semblants paraules, lo fill féu principi a tal parlar:

- Senyora, jo us suplic que sia de vosta mercè que no ploreu ni vullau
fatigar la vostra virtuosa persona per mi; e jo us bese les mans de la
molta extrema amor que en la senyoria vostra tinc coneguda. Mas deveu
pensar que só ja en tal edat que dec eixir dejús les ales de ma mare, e
só per a portar armes e entrar en batalles pel mostrar de qui só fill ni
qui és estat mon pare. Car si serà plasent a la divina Majestat, ell me
guardarà de mal e em lleixarà fer tals actes que seran plasents a ell, e
l'ànima de mon pare ne serà aconsolada allà on és, e la mercè vostra se
n'alegrarà.

Com la Comtessa li oí dir tals paraules, girà's devers sos parents, que
la portaven, e dix-los:

- Ara deixau-vos morir per fill nengú! Jo pensava que la voluntat del
meu fill fos conforme ab la mia, apartant-se de vosaltres, e s'amagaria
per los racons per fugir als perills de les batalles, perquè és de poca
edat; e jo veig que ell fa tot lo contrari. Bé és veritat l'exemple
vulgar que diu: per natura caça ca.

Com foren al portal de la ciutat, los cavallers prengueren comiat per
tornar al camp, lo fill donà dels genolls en la dura terra e besà los
peus e les mans e la boca a la mare, e suplicà-la que li volgués donar
la sua benedicció; e la Comtessa lo senyà e dix-li:

- Mon fill, Nostre Senyor Déu te vulla tenir en la sua protecció e
custòdia e et guarde de tot mal.

E besà'l moltes voltes al departir, e dix la Comtessa:

- Tan trist comiat és aquest per a mi, que altra cosa no em fallia per
augmentar la mia misèria.

Com lo fill fonc partit, la Comtessa se n'entrà dins la ciutat, fent
molt grans lamentacions, e moltes honrades dones de la ciutat
l'acompanyaven aconhortant-la en la millor manera que podien.

/Com los cavallers qui havien acompayada la Comtessa se'n tornaren al
camp ab lo fill, e recitaren al Rei les lamentacions de la Comtessa./

/ /

Dos cavallers se'n tornaren al camp ab lo fill de la Comtessa e feren
relació al Rei de tot lo que la Comtessa havia dit ne lo fill, e lo Rei
s'alegrà molt de la bona discreció del fill. E aquella nit lo Rei féu
molt bé guardar lo camp, que no consentí que negú se desarmàs; e al
matí, com lo sol fon eixit, féu regonèixer entorn del seu camp si hi
havia gent alguna; aprés féu tocar les trompetes e féu mudar lo camp
envers los moros, quasi mitja llegua d'allí on ells estaven: atendà's en
un gran pla que hi havia, e parades totes les tendes féu refrescar tota
la gent. Açò era ja passat lo migdia.

Los moros, que saberen que los cristians eren eixits fora de la ciutat,
estigueren molt admirats quina era estada la causa, car poc temps era
passat que no tenien atreviment d'eixir sol un pas defora la ciutat, e
que ara los venien a cercar. Digueren alguns capitans que açò havia fet
la grandíssima crueltat del llur rei Cale ben Cale, qui sobre fe havia
fet morir a cruel mort los ambaixadors cristians, e ells havien proveït
d'haver gent d'Espanya o de França:

- E per açò nos van cercant, e podeu ésser certs que tants com ne
pendran de nosaltres, tots seran tallats a peces menudes.

Parlà u d'aquells ambaixadors qui havia portada una lletra de la
concòrdia de la batalla, e dix:

- Ells nos feren molta d'honor, e com fon dins la ciutat vem infinida
gent per les torres e per les places, finestres e terrats, que era una
gran admiració de veure tanta gent armada, que, per Mafomet, jo
arbitrava que devien ésser dos-cents mília combatents. E aquest malvat
de rei ha fets fer morir los llurs ambaixadors, sens que no ho mereixien.

Oïdes per tots los capitans moros les paraules d'aquest ambaixador,
reberen informació dels altres moros qui eren entrats ab ell dins la
ciutat, e vista la veritat, mataren lo rei Cale ben Cale e alçaren altre
per rei. Emperò per tot açò ells s'armaren com si haguessen a dar
batalla a vengueren a vista del cristians.

Era ja quasi lo sol baix, emperò deliberaren de pujar-se'n alt en un
mont que hi havia prop. Lo Rei ermità, qui véu açò, dix:

-Per la mia fe, ells mostren tenir temor de nosaltres e per ço se'n són
pujats tan alt. Ara digau, senyors e germans meus, ¿voleu que vençam
aquests cruels moros per força d'armes o per aptea de guerres? Car ab
l'ajuda de Nostre Senyor Déu e de la sua sacratíssima Mare, jo us daré
vencedors.

Tots digueren:

- Senyor, a dificil cosa tenim nosaltres ésser vencedors si ja la
misericòrdia de Nostre Senyor Déu no ens ajuda e la vostra virtut, car
com ells han vist lo llur rei mort, han ajustada tota la més gent que
han pogut e són en nombre molt més que nosaltres; e per ço tots creem
que la pitjor part serà la nostra.

-Oh senyors! -dix lo Rei-, jo us deman en gràcia que no sia d'esmaiar. E
com! ¿No haveu vist vosaltres en les batalles los pocs vençre als molts,
e los flacs vençre als forts? Parau bé esment en lo que us diré: en les
guerres més val aptesa que fortalesa, e per bé que nosaltres siam poca
gent e ells molta, ací serà lo gran renom e fama que reportarem per tot
lo món, e tots los qui aprés de nosaltres vendran mal al·legaran en
exemple de perpetual glòria; e jo, qui faç ermitana vida, tots quants en
aquesta batalla ab mi pendran mort jo els absolc a pena e a culpa. E
cascú deu esforçar lo seu ànimo en semblants actes e no tembre los
perills de la mort, car més val morir com a cristians que no ésser
catius en poder d'infels. Doncs, cascú deu fer esforç per bé a fer, e
donem la batalla e siam vençedors com se vulla que sia, car no será
príncep en lo món qui incriminar-nos puga d'infidelitat ne de poc ànimo,
que no hajam fet tot lo posible en defendre'ns d'aquests infels enemics
nostres, qui ens volien llevar la nostra pròpia terra, e les mullers,
fills e filles jutjar a perpetual captivitat.

Acabant lo Rei ermità paraules de tant ànimo, lo qui solia ésser Rei ab
ànimo viril féu principi a tal parlar:

- La tua real e elegant senyoria, afabilíssim pare, m'assegura que los
teus virtuosos actes són tals, que clarament manifesten tu qui est. No
resta sinó que tu alçes la tua poderosa mà ab tallant espasa, puix és la
nostra esperança e refugi, e ab la tua victorosa mà, anem contra los
infels; e mana a nosaltres que façam actes que sien de gloriosa
recordació, car tots som prests obeir-te e servar los manaments teus. E
no és lícit ja a nosaltres tenir pus consell, sinó que, ab armes cruels
e venjadores de tanta inhumanitat, ab gran alegria firam contra nostres
enemics, car més val als caballers bona mort que mala e penosa vida.

Plagueren al Rei ermità les animoses paraules de l'altre Rei, qui solia
ésser, e dix en tal forma.

/Com lo Rei ermità féu vallejar lo seu camp, e tramès a la Comtessa que
li trametés dues bótes de llavor d'espinacs de coure./

/ /

- D'inestimable alegria m'alegre jo, mon natural senyor, com vos veig ab
tan esforçat ànimo de valerós cavaller e per ço no vull fer més raons,
sinó que puix lo poder de Nostre Senyor Déu és a mi dat, e aprés per
l'exel·lència vostra, faça cascú així com jo faré, car ab lo divinal
adjutori jo us daré venjança de vostres enemics.

E pres un cabàs en la una mà e una aixada en l'altra, e mèsse primer de
tots. E com los grans senyors veren fer tal cosa al Rei, cascú féu així
com ell feia.

E ja lo virtuós Rei, de continent que isqué de la ciutat, proveí de
totes les coses qui eren necessàries per a la guerra. E entorn del seu
palenc féu un gran vall bé una llança d'armes en alt, e duia fins a una
gran ribera d'aigua que hi havia, e lleixaren enmig un gran portell que
bé cent cinquanta hòmens podien passar al colp. A l'altra part cavaren e
feren altre gran vall que tenia fins al cap d'una gran penya que hi havia.

Dix lo Rei:

- Puix açò és fet, d'ací fins al dia no hi ha sinó dues hores, anau-vos
cuitadament, duc de Clòcestre, e vós, comte de Salasberi, a la Comtesa
que per amor mia e per amor de vosaltres me vulla trametre dues grans
bótes que té d'En Guillem de Varoic, alt en la cambra de les armes, que
són plenes de llavor d'espinacs, los quals són tots de coure.

E ells prestament hi anaren, e ab precs e manaments que li féren de part
del Rei los hagueren de la Comtessa, si bé estava mal contenta del rei
perquè no li havia volgut donar son fill; emperò, coneixent la gran
necessitat qui la'n constrenyia, fon contenta, per bé que no es pogué
estar que no digués:

- Val-me Déu, ¿e què és açò d'aquest Rei de ventura que tant sap en la
mia casa? Que no tinc res que d'armes sia o de guerra que tot no ho
sàpia. Jo no sé si sap d'adevinar o sia nigromàntic.

Los barons fèren carregar en carros les bótes de la llavor dels espinacs
e portaren-les al camp. Com foren davant lo Rei, digueren-li tot lo que
la Comtessa havia dit, e lo virtuós del Rei se prés a riure e ab cara
afable los féu molta festa.

Aprés féu portar la llavor dels espinacs en lo portell e llançaren-los
per terra, , a fi que, com los moros passassen, los se ficassen per los
peus; e així fon fet. E més, féu fer molts clots fondos a manera de
pous, que com los moros passassen, los se ficassen per los peus; e així
fon fet. E més, féu fer molts clots fondes a manera de pous, que com
eixissen d'un mal, que donassen en l'altre; e tota la nit los cristians
altra cosa no feren.

Com clarejar començà l'alba, los moros feien grans alegries, sonant
tabals, trompetes e anafils, e ab multilplicades veus cridaven batalla;
e ab aquella alegria del mont baixaren, venint contra la gent cristiana.
L'ermità Rei manà que tota la gent sua estigués en terra gitada, fent
demostració que dormien; com foren quasi a tret de bombarda, se llevaren
tots, mostrant ésser mal destres en la guerra, e començaren ordenar ses
batalles. Com los moros foren dins lo portell, dix lo Rei:

-Senyors, en gràcia vos deman que no sia d'esmaiar; voltem l'esquena
fengint que fugim.

E los moros, que fugir los veien, cuitaren lo més que pogueren. Com
foren dins lo dit portell, que per altra part passar no podien,
ficaven-se aquells grans de coure per les soles dels peus. Com lo
virtuós Rei ermità véu los moros dins lo portell, féu un poc detenir la
gent sua, així com aquel qui era en la guerra e en les armes destre, e
véu aturar los moros per les nafres de la llavor dels espinacs, e altres
que caïen en los pous, qui eren coberts de rama e dessùs terra. Llavors
lo Rei ab alta veu se pres a cridar.

/Com lo Rei ermità donà la batalla als moros e fon vencedor./

/ /

-¡Oh cavallers dignes d'honor, deixau la vista de la ciutat e girau la
cara als enemics de la cristiana fe e nostres; firam ab gran ànimo, que
la jornada és nostra; donem-los cruel batalla, e no prengam nengú a mercè!

Lo Rei fon lo primer feridor; aprés, tots los altres. Los moros, qui
veren tan bravament ferir los cristians e tots los de més no es podien
moure per les grans nafres que tenien, los fon forçat de morir e fon
feta molt gran destrucció d'ells. Los qui venien detràs, com veren que
los cristians havien feta tan gran destrossa dels moros, sens fer
resistència alguna fugiren devers lo castell d'allí on eren partits, e
feren-se allí forts.

Lo Rei perseguí l'encalç, matant e degollant tants com aconseguir-ne
podian. Lo Rei, fatigat per les nafres que tenia, aturà's un poc; e
prengueren un moro molt alt e de desmesurada figura, e lo Rei, aprés que
hagué fet cavaller lo fill de la Comtessa, volgué que matàs aquell moro.
E lo fadrí ab gran ànimo li donà tants colps ab l'espasa fins que
l'hagué mort. Com lo Rei veu mort lo moro, pres al petit infant per los
cabells e llança'l damunt lo moro , e fregà'l fort, que los ulls e la
cara tot estava ple de sang, e les mans li feu posar dins les nafres, e
així l'enconà en la sang d'aquell moro. Aprés isqué molt valent cavaller
e virtuós de sa persona: tant valgué en son temps, que en una gran part
del món no s'hi trobà cavaller que tant valgués.

Com lo bon Rei véu la batalla vençuda anà seguint los moros; de tants
com n'aconseguien tots los feien morir. Aquesta fon la més gran
desconfita mortaldat de gents que en aquell temps fos feta, que en espai
de deu dies moriren noranta-set mília moros. E lo Rei per le nafres que
tenia no podia molt anar: aportaren-li un cavall perquè cavalcàs.

-Verament -dix lo Rei-, no faré. Tots los altres van a peu; que jo anàs
a cavall, cosa seria molt desigual.

Anaren a poc pas fins que foren al castell on los moros s'eren fets
forts, e aquí pararen lo camp e reposaren aquella nit ab alegria
inestimable; e al matí, en l'alba clara, lo Rei féu tocar les trompetes
e armà's tota la gent. Lo Rei se vestí la sobrevesta real e mès-se lo
primer de tots e donaren un gran combat al castell, a on foren bern
servits de ballestes e llances e de canteres que d'alt del castell
tiraven; e tant s'esforçà lo Rei, que passà tot sol, que no era negú que
ajudar-li poguès.

E lo petit infant, fill de la Comtessa, dix ab grans crits:

-¡Cuitau, cavallers d'honor; cuitem per ajudar al nostre rei e senyor,
qui s'és posat en gran perill!

E pres una pavesina petita que un patge li portava, e mès-se dins lo
vall per passar lla on lo Rei era. Los altres, qui veren lo petit infant
que passava, tots se lleixaren anar al colp per passar a l'altra part,
on foren molts cavallers morts e nafrats; emperò l'infant, ab l'ajuda de
Nostre Senyor, no pres mal negú.

Com tots foren passats, hagueren foc e molta lleya e posaren foc a la
porta del castell, e d'allí posà's en la primera coberta. L'infant se
pres a cridar tan alt com pogué e dix:

-¿Oh dones angleses, eixiu defora e tornau en vostra primera llibertat,
car vengut és lo dia de la vostra redempció!

Tres-centes nou dones estaven dins lo castell. Com sentiren aquella veu,
totes cuitaren a la porta falsa del castell, car a l'altra gran foc s'hi
tenia, e totes les dones foren rebudes per los cristians, en les quals
hi havia moltes dones d'honor.

Com los moros veren lo gran foc e que tot lo castell se cremava,
volien-se dar a presó, e jamés lo valeròs Rei ho volgué consentir, sinó
que tots morissen a foc e a flama; e los qui eixien de fora del castell
prestament eren morts o ab llances los feien tornar dins. Així foren
morts e cremats aquell dia vint-e-dos mília moros.

Partí lo Rei ermità del castell ab tota la gent, e anaren per tot lo
regne en aquelles parts que els moros preses havien. No trobaren moro
nengú que a mercè els volguessen pendre e anaren fins al port d'Antona,
on trobaren allí totes les fustes e navilis ab que eren venguts, e tots
los moros que trobaren en les fustes llançaren en mar e cremaren totes
les fustes ab què eren venguts. Aprés lo rei ordenà e féu llei general
qualsevolgués moro qui entràs dins l'illa d'Anglaterra, per quins afers
se volgués, que morís sense nenguna mercè.

Com hagueren recobrat tot lo regne, lo vot fon complit del Rei e ab tota
la gent se n'entrà dins la ciutat de Varoic . La Comtessa, com sabé que
lo Rei venia , ixquè a rebre'l ab totes les dones e donzelles de la
ciutat, car hòmens no n'hi havia restats sinó los que eren malalts o
nafrats. Com la Comtessa fon prop del Rei donà dels genolls en la dura
terra, e totes les altres dones, cridant ab altres veus:

-Bé sia venguda la senyoria del Rei vencedor!

E lo virtuós senyor, ab cara afable, les abraçà a totes d'una en una, e
pres la Comtessa per la mà e anaren així parlant fins que foren dins la
ciutat, e la Comtessa féu-li infinides gràcies de la molta honor que
feta havia a son fill, e aprés les féu a tots los altres grans senyors.

/Com lo Rei ermità se manifestà a la Comtessa sa muller./

/ /

Havent reposat per alguns dies, lo virtuós Rei ermità, puix havia donada
fi a la guerra e posat tot lo regne en tranquil·le pau e segur estament,
un dia, estant en la sua cambra, deliberà manifestar-se a la Comtessa,
muller sua, e a totes les altres gents, perquè pus prest pogués
restituir la senyoria al primer Rei e tornàs a fer l'acostumada penitència.

Cridà un seu cambrer e donà-li lo mig anell que havia partit ab la
Comtessa com d'ella pres comiat volent anar a la casa santa de
Jerusalem, e dix-li:

-Amic, vés a la Comtessa e dóna-li aqueix anell e digues-li semblants
paraules.

Lo cambrer anà prestament a la Comtessa, agenollà's davant ella i dix-li:

-Senyora, aquest anell vos tramet aquell qui d'amor infinida vos ha
amada e us ama.

La Comtessa pres l'anell e alterà's tota com lo véu e fon posada en fort
pensament. Entrà-se'n en la sua cambra molt prestament, e ans que obrís
la caixa, agenollà's davant un oratori que tenia en lo petit retret, on
era la Mare de Déu, Senyora nostra, e féu principi a tal oració:

-Oh humil Mare de Déu! Senyora misericordiosa, /ab initio et ante
saecuela/ creada /in mente divina/, vós sola fos digna de portar en lo
vostre verge nou mesos lo Rei de glòria; feu-me, Senyora, complida
gràcia, qui sou complida de totes les gràcies, e per aquella consolació
que la vostra sacratíssima ànima hagué per la salutació de l'àngel me
vullau aconsolar lo cos e l'ànima, e que us plàcia, Senyora gloriosa,
fer que lo vostre preciòs Fill me faça gràcia que aquest anell sia del
meu virtuós marit, car jo us promet de servir-vos un any complit en la
vostra devota casa del Puig de França e donar-hi cent marcs d'argent.

E llevà's de l'oració e obrí una caixa on ella tenia l'altra part de
l'anell, ajustà'ls la u ab l'altre e véu que totes les armes se
mostraven en l'anell e que tot era u. Conegué que era del Comte, son
marit, e dix ab molta torbació:

-Digau-me, gentilhom, ¿on és mon senyor lo comte de Varoic? - E lo
cambrer entrès que ho deia per son fill-. Digau-me per vostra bondat si
és estat pres ne cativat per los moros, ne què és estat d'ell que no es
sia trobat en les forts batalles ab lo Rei e ab los altres cavallers,
car jo crec verdaderament que si ell fos estat en llibertat sua, que no
hi haguera fallit. Oh mísera de mi! E feu-me certa on és, que
cuitadament hi vull anar.

E volgué eixir fora de la cambra e anava tan torbada e fora de son
natural sentiment, que no trobava la porta per on pogués eixir. E açò
causava la inestimable alegria que tenia de la venguda de son marit; e
tanta fon la torbació, que perdé los sentiments e caigué en terra esmortida.

Com les sues donzelles la veren en tal punt estar, ab grans cirts
llançaren doloroses llàgrimes e feren tristes lamentacions. Com lo
cambrer véu estar en tal punt a la Comtessa, molt espantat se'n tornà al
Rei ab la cara molt alterada. Lo Rei li dix:

-Amic, com vés tal? ¿Quines noves me portes d'allà on t'he tramès?

Lo cambrer donà dels genolls en terra e dix:

-Senyor, per una gran ciutat jo no volguera que vostra senyoria m'hi
haguès tramès. Jo no sé l'anell quina mala virtut té, ni si és estat fet
per art de nigromància, que l'haja hagut vostra senyoria dels moros, car
de continent que la Comtessa lo s'ha mès al dit, és caiguda morta en
terra. Açò em par cosa de gran admiració la mala proprietat que té.

-Oh Santa Maria val! -dix lo Rei-. ¿E serà veritat que la virtuosa
Comtessa sia morta per causa mia?

Lo Rei se llevà de la cadira e prestament anà a la sua cambra, e
trobà-la més morta que viva ab tots los metges qui treballaven en la
salut sua. E lo Rei, admirat de semblant cosa, pregà als metges que en
tot cas del món li donassen socors e no s'hi planguès res, que la
Comtessa cobràs la perduda sanitat, e lo virtuós Rei d'aquí jamés se
volgué partir fins que fon tornada en son bon record.

E com la Comtessa hagué cobrada la natural coneixença e véu lo marit e
Rei, llevà's corrent e agenollà's davant ell per voler-li besar los peus
e les mans, mas lo benigne senyor no ho volgué consentir, sinó que la
pres del braç, llevà-la de terra e abraçà e besà-la moltes voltes; e en
aquella hora donà's a conèixer a tots los senyors del regne e a tot lo
poble.

La fama anà per tot lo castell e per tota la ciutat, com lo Rei ermità
era lo Comte Guillem de Varoic, e tots los senyors, grans e pocs, dones
e donzelles de la ciutat, vengueren a la cambra de la Comtessa per
festejar lo Rei e a la novella Reina.

Com lo fill sabé que lo Rei era son pare, cuitadament anà a la cambra,
s'agenollà als seus peus i besa`ls-hi moltes voltes ab les mans ensems.
E tots aquells barons prengueren lo rei e la novella reina e tots ensems
anaren a la major església, e aquí feren llaors e gràcies infinides a la
divina Bondat, com, per mans d'un tan valentíssim cavaller, Anglaterra
era estada lliberada de poder d'infels.

Aprés tornaren al castell ab moltes trompetes i tamborinos, ab gran
triünfo e alegria. Com foren en la gran sala del castell, la Comtessa
suplicà al Rei son marit e a tots quants allí eren volguessen sopar ab
ella aquella nit, e cascun dia menjassen allí tant com hi aturarien, e
lo Rei e tots los altres li otorgaren e foren contents.

La Comtessa se partí del rei, e pres totes les dones e donzelles de sa
casa e prestament se despullaren, e ben arromangades emparamentaren una
gran sala de molts bells draps de ras, tots obrats d'or, de seda e de
fil d'argent de molt gran estima. Les altres dones, les unes al rebost,
les altres a la cuina, en tant que aquesta virtuosa senyora dins de poc
espai féu molt noblemet adobar de sopar.

Com tot fon prest, tramès a dir al Rei que, tota hora que li fos
plasent, que sa senyoria vingués a menjar ab tots los altres. Lo Rei, ab
los altres grans senyors, entrà en la gran sala, e com la véu així en
orde, ab totes les viandes prestes e lo tinell parat de molt rica
veixella d'or e d'argent, dix:

-Si Déu me salve la persona, bé par que la Comtessa ha tengut les mans
en tot, com ella sia la més diligent dona del món.

Lo virtuós Rei manà que primer de tots sigués l'altre Rei, qui solia
ésser; aprés féu seure la Comtessa sa muller, aprés sigué lo Rei ermità,
aprés seien los altres ducs, segons per ordre venien; aprés en altres
taules foren col·locats los marquesos, comtes, nobles e cavallers; tots
foren molt ben servits de diverses viandes, segons tals senyors eren
mereixedors. E tant com en la ciutat aturaren, contínuament menjaren a
despesa sua, e cascun dia s'hi feien molt grans festes.

Passats que foren nou dies, vengueren quatre-cents carros carregats d'or
e d'argent, de joies e de coses de gran estima, les quals havien trobat
en poder dels moros. Manà lo Rei que aquestes joies, l'or e l'argent fos
posat en poder de quatre senyors, e fon acomanat al duc de Clòcestre, al
duc de Bètafort, al comte de Salasberi e al comte d'Estàfort.

Fet açò, lo Rei manà per al següent dia consell general. Com tots foren
ajustats, lo Rei ermità isqué d'una cambra e entrà en lo consell molt
ben abillat, ab roba de brocat rossegant, ab lo mantell de carmesí
forrat d'erminis, ab la corona al cap e lo ceptre en la mà, e assegut en
lo consell, en presència de tots, féu principi a paraules de semblant estil.

/Com lo Rei ermità restituí al primer Rei les robes, la corona, lo
ceptre e lo regne, e tornà a servir Déu./

/ /

-La segura glòria que tenim d'ésser estats victoriosos nos deu molt
alegrar e d'aquella devem retribuir infinides gràcies a Nostre Senyor
Déu, com totes les gràcies davallen de la sua immensa bondat e
misericòrdia, car ab lo seu adjutori havem vençudes totes les batalles e
morts tots los nostres enemics e de la cristiana fe, e ab espases nues
som estats vencedors e havem venjades les nefandíssimes injúries e dans
que ens havien fets, e és venguda tota la llur desferra en nostre poder.
Per què jo vull e man que tot aquella sia repartida entre vosaltres; e
tots aquells qui són estats nafrats en lo recobrament de castell, vila o
ciutat, hagen dues parts; e tots aquells qui seran afollats de
qualsevulla de sos membres, que armes no poran portar, aquets tals hagen
tres parts; los qui no hauran pres mal negú, hagen una part e l'honor,
qui més val. E vós, mon Rei e senyor, bé deu ésser contenta l'altesa
vostra de la gràcia que l'omnipotent Déu vos ha feta, que ab ajuda de
vosaltres vassalls hajau cobrada tota l'illa d'Anglaterra e reduïda en
lo primer estament. Per què jo ara, en presència de tots aquests
magnànims senyors vos restituesc tot lo regne e la senyoria d'aquell, la
corona, lo ceptre e les reals robes, e suplic a la vostra real majestad
que les vullau acceptar d'un vostre servidor e vassall.

E de continent les se despullà e tornà's a vestir l'hàbit. Lo Rei e tots
los barons lo hi tingueren a molta virtut e gentilesa e ferent-li
infinites gràcies de la sua grandíssima cortesia. Lo Rei se vestí les
robes reals, posà's la corona al cap en lo ceptre en la mà, e pregà molt
a l'ermità que li fes tanta gràcia, que volgués aturar en la sua cort,
que ell li daria lo Principat de Gales, e que poria tant manar en la sua
cort en lo regne com la sua pròpia persona; e tots los del consell
pregaren-lo'n molt. E ell s'excusà dient que no lleixaria lo servier de
Déu per les vanitats d'aquest món. Ací es pot contemplar quant era la
virtut e singularitat d'aquest cavaller, que podia restar Rei, e son
fill aprés d'ell, e jamés ho volgué fer, si bé sos parents e sa muller
lo n'havien molt pregat.

Com lo Rei véu que no volia restar en la sua cort, deliberà fes alguna
gràcia al fill, per amor e esguard de premiar al pare, e donà-li la
major part del regne de Cornualla, e que es pogués coronar de corona
d'acer e no d'altra cosa, e que s'haguès a coronar lo dia dels tres Reis
d'Orient e lo dia de Cincogesma. E tots quants eixiren d'ell servaren
aquest ordre, e hui en dia se coronen de corona d'acer.

Com lo Comte ermità sabé la gràcia que lo Rei havia feta a son fill, anà
davant ell, agenollà's als seus pares e besà-li la mà, si bé lo Rei no
li volia dar, e féu-li infinides gràcies del donatiu que havia fet a son
fill. E pres comiat del Rei e de tots los de la cort, los quals lleixà
molt adolorits de la sua partida, per ço com tots l'amaven de major amor
que a l'altre Rei, e a tot lo poble desplagué molt com havia renunciada
la senyoria.

Com l'ermità fon partit del Rei, se n'anà fora de la ciutat, en una sua
vila qui distava una llegua de la ciutat, e aquí aturà per alguns dies.
Lo Rei ab tot lo consell ordenaren que li fossen tramesos trenta carros
carregats de les millors joies que havien preses dels moros. Com
l'ermità véu los carros, dix als qui els portaven:

- Tornau-los a mon senyor, lo Rei, e digau-li que jo no vull sinó
l'honor; que lo profit sia d'ell e de tots los altres.

E tornaren-se prestament a la ciutat.

Com lo Rei e los altres senyors saberen que no havia volgut respendre,
tots digueren que aquest era lo més magnànim e virtuós cavaller que
jamés fos estat en lo món, e que d'aquesta conquesta no se n'havia
portat altra cosa sinó honor, perill e nafres.

Com la virtuosa Comtessa sabé que son marit se n'era anat, desemparà lo
castell e no dix res al Rei ne a negú, sinó ab ses dones e donzelles anà
on son marit era. Emperò lo Rei e los altres grans senyors pocs dies
eren que no anassen a parlar ab l'ermità per haver consell de l'estament
del regne e de moltes altres coses.

Un dia, estant parlant lo Rei ab l'ermità, la Comtessa entrà en la
cambra, e lo Rei dix-li:

-Senyora, no prengau enuig del que us diré. Vós sou estada causa que jo
haja perdut lo Comte, vostre marit, al qual jo de bon grat daria la
terça part del mon regne e que ell aturàs a la contínua en ma companyia.

-Ai trista! -dix la Comtessa-. ¿E com, senyor, só jo estada causa
d'haver la vostra senyoria per mi perdut?

-Per ço com sé que ell vos ama sobre totes les coses del món -dix lo
Rei-, e si vós l'haguésseu molt pregat ell fóra vengut ab mi.

-Per la mia fe, senyor -dix la Comtessa-, jo tinc molt major dubte que
no és aqueix, que no perda a vostra senyoria, e a ell que no es pose en
algun monestir.

Així passaren entre ells moltes raons. Lo Rei, com li paregué hora, se'n
tornà a la ciutat, e dins tres dies lo Rei ab tota la gent fon pres per
partir. Lo Comte ermità dix a son fill que se n'anàs ab lo Rei e que el
servís de tot son poder, e que si debats o qüestions venien en lo regne,
en nengun cas del món no vengués contra son Rei el senyor.

-Per molts mals e dans que et fes, e dic-te verdaderament que la major
infàmia que el cavaller pot haver en aquest món, sí és com ve contra son
senyor natural. Posat cas que el Rei te llevàs tots els béns que tens ne
pories haver, no vulles venir contra la majestat sua, car així com los
lleva, los pot tornar. Hages aquesta doctrina de mi, per moltes injúries
que el Rei te faça, així dar-te de mà o de bastó o espasa o qualsevulla
altra cosa, que vergonya no et pot fer: bé et poria fer dan en ta
persona, mas no vergonya, per ço com és ton Rei e senyor natural. Jo
viu, estant en la cort de l'Emperador, un duc vassall e sots la senyoria
de l'imperi. Un dia de Nadal, eixint l'Emperaddor de missa ab infinida
gent de ducs, comtes e marquesos e molt noble cavalleria, l'Emperador
anava un poc enutjat d'un bisbe qui la missa dita havia, e dix algunes
paraules d'ell, e lo duc, per quant era parent e amic del bisbe, volgué
satisfer en les paraules que l'Emperador dites havia. L'Emperador en
aquell cas no tingué prou paciència, alçà la mà e donà-li un gran bufet.
Dix lo duc:"Senyor, açò e molt més pot fer la majestat vostra, per ço
com só vostre súbdit hi hauré paciència; e si nengun altre rei o
emperador en lo menor cabell el meu cap contra ma voluntat me tocàs, jo
el ne fera penedir." E per ço, mon fill, te prec tan carament com puc ni
sé, contra ton rei no vulles venir.

E així lo hi promès lo fill, de complir tot lo que li manava.

Lo Comte ermità féu molt bé abillar a son fill e a tots los qui ab ell
anaven, de joies e robes e bones cavalcadures de cavalls e hacanees, e
pres son comiat així del pare com de la mare, e no partí d'allí fins que
sabé que lo Rei volia partir.

Com lo Rei fon al portal de la ciutat demanà lo fill del Comte ermità, e
jamés se volgué partir del portal fins que fon vengut, e allí a la porta
lo féu conestable major de tota Anglaterra.

Lo Rei partí e féu la via de la ciutat de Londres. Com la Comtessa sabé
que lo Rei era partit, pregà al Comte que tornassen a la ciutat, e lo
Comte fon content e aquí estigueren per espai de cinc mesos. En la fi
d'aquells lo Comte pregà a molt a la Comtessa que no se n'enutjàs, que a
ell era forçat que havia de complir lo vot que tenia fet de servir Déu
en vida ermitana. Dix la Comtessa:

- Senyor, lo meu esperit dies ha estat alterat, havent sentiment de la
mia dolor, car no ignorava la mia adolorida ànima que pitjor havia
d'ésser la recruada que no la malaltia; almenys vostra mercè faça'm
gràcia que vaja ab vós perquè puga servir la vostra virtuosa persona, e
farem una ermita ab dos apartaments, ab una església que haurà enmig, e
no vull que ab mi estiguen sinó dos dones ancianes e un prevere que ens
diga missa.

Tantes raons dix la Comtessa que al Comte fon forçat d'obeir los seus
precs. Com la Comtessa véu que de tot s'havia de fer, no volgué que en
aquella ermita aturasssen on solia estar, mas elegí un altre lloc, lo
qual era molt delitós, de gran espesssura d'arbres, on havia una molt
bella lúcida font que sobre les verds florides herbes ab suau remor
corria, e enmig d'aquella delitosa praderia havia un pi de singular
bellea, e cascun dia en aquella lúcida font venien a beure totes les
bèsties salvatges de tota aquella silva, que era un gran delit de veure-les.

Com l'ermita fon acabada de fer e fon fornida de totes les coses
necesàries a la humana via, lo Comte e la Comtessa havien donat orde en
lo regiment de la ciutat e de tot lo comdat, e hagueren col·locades les
dones e donzelles de llur casa e volien partir per anar a l'ermitatge,
arribà lo comte de Notàrbalam, qui venia ambaixador per lo Rei al Comte
e a la Comtessa ab lletra de creença. L'ambaixador pregà molt al Comte e
a la Comtessa de part del Rei que li volguessen fer tanta gràcia que los
dos volguessen anar a la ciutat de Londres, per ço com ell havia
contractat matrimoni ab la filla del rei de França: almenys si ell no
podia anar, que la Comtessa no li fallís perquè era de gran necessitat
perquè ella rebès la Reina e li mostràs la pràtica e costum
d'Anglaterra; e perquè era dona de gran llinatge e de gran discreció, lo
Rei li volia fer aquesta honor per lo seu molt merèixer.

Lo Comte ermità respòs en semblant forma:

-Ambaixador, direu a la majestad del senyor Rei que jo fóra molt content
que pogués servir l'excel.lència sua, emperò no puc lleixar lo vot que
tinc fet de servir a Déu. De la Comtessa, jo só molt content que ella
satisfaça per la sua honor e la mia.

La virtuosa Comtessa estimara més restar per servir son marit que no
veure les festes; mas com véu la voluntat del Comte son marit e la justa
raó que en tal necessitat no devia fallir al Rei, dix que era contenta.
Lo Comte ermità pres comiat de tots, ab infinides llàgrimes fon fet llur
departiment, e anà-se'n al seu ermitatge, on estigué ab gran repòs per
llong temps. E cascun dia, aprés que havia dites ses hores, venia-se'n
davall aquell bell arbre per veure les bèsties qui venien a beure a la
lúcida font.

/Com lo rei d'Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les
bodes foren fetes molt grans festes./

/ /

Aflaquint de jorn en jorn e deixant-se anar los ànimos ociosos dels
cavallers anglesos, molts dies eren passats en pau, tranquil·litat, e
repòs folgat havien. Lo virtuós rei d'Anglaterra, perquè a total oci e
llanguiment no es sotsmetessen, deliberà, puix havia contractat
matrimoni, de fer cridar cort general a fi que s'hi fes gran exercici
d'armes. La fama fon divulgada per tots els regnes de cristians, de la
grandíssima festa que lo famós Rei preparava.

Seguí's que un gentilhom, de llinatge antic e natural de Bretanya, anant
en companyia de molts altres gentilshòmens qui a la gran festa anaven,
aturà's més darrer de tots e dormí's sobre el rossí, fatigat del treball
del gran camí que fet havia; son cavall lleixà lo camí e pres per una
senda qui dreçava a la delitosa font on l'ermità estava, qui en aquell
cas se delitava llegir un llibre qui és nomenat /Arbre de Batalles/, e
feia contínuament gràcies, com aquest llibre llegia, a Nostre Senyor Déu
de les singulars gràcies que en aquest món havia aconseguides servint
l'orde de cavalleria.

Estant així, véu venir per aquell pla un home a cavall e conegué que
venia dormint; lleixà's de llegir e no el volgué despertar. Com lo rossí
fon davant la font e véu l'aigua, acostà-s'hi per voler beure, e perquè
tenia la falsa regna en l'arçó de la sella no podia; e tant bascà, que
fon forçat al gentilhom que es despertàs. E obrint los ulls, se véu
davant un ermità ab molt gran barba, tota blanca, e quasi les vestidures
rompudes, e mostrava's flac e descolorit: e acò causava la molta
penitència que feia contínuament; e per les moltes llàgremes que els
seus ulls destil·laven li eren los ulls molt apoquits. Lo conspecte seu
era d'home admirable e de gran santeddat.

Lo gentilhom s'admirà de tal visió, emperò, per lo bon sentit que tenia,
conegué que devia ésser algun home de santa vida qui s'era allí retret
per fer penitència e salvar la sua ànima; e com a home desembolt,
prestament descavalcà e féu-li gran reverència. L'ermità lo rebé ab cara
afable e assegueren-se en la verd e deleitosa praderia. L'ermità féu
principi a tal parlar:

- Gentilhom, prec-vos per vostra cortesia e gentilesa que em vullau dir
lo vostre nom, e com sou en aquest desert vengut ni per quins negocis.

No tardè gran espai que lo gentilhom repòs ab tal raonament.

/Com Tirant manifestà son nom e son llinatge a l'ermità./

/ /

- Pare reverent, puix a la santedat vostra plau tant saber mon nom, jo
só molt content dir-lo-us. A mi dien Tirant lo Blanc, per ço com mon
pare fon senyor de la Marca de Tirània, la qual per la mar confronta ab
Anglaterra, e ma mare fon filla del duc de Bretanya e ha nom Blanca; e
per ço volgueren que jo fos nomenat Tirant lo Blanc. Fama és per tots
los regnes de cristians com lo sereníssim rei d'Anglaterra ha manadda
celebrar cort general en la ciutat de Londres e ha contractat matrimoni
ab la filla del rei de França, qui és la més bellíssima donzella que sia
en tota la cristiandat e té moltes singularitats que les altres no
tenen; entre les altres ne puc recitar una: trobant-me jo en la cort del
rei de França lo dia de Sant Miquel passat, en la ciutat de París,
perquè aquell dia era estat fermat lo matrimoni, lo Rei feia gran festa,
e lo Rei e la Reina e la Infanta menjaven en una taula los tres, e
verdaderament vos puc dir, senyor, que, com la Infanta bevia vi vermell,
que la sua blancor és tan extrema que per la gola li veia passar lo vi,
e tots quants hi eren n'estaven admirats. Aprés se diu que lo Rei se vol
fer cavaller e aprés farà a tots los altres cavallers qui volran rebre
l'orde de la cavalleria. E jo he demanat a reis d'armes e a herauts per
què lo Rei no s'era fet cavaller en lo temps de la guerra que tenia ab
los moros. Han-me respost que per ço com en totes les batalles que havia
hagudes ab los moros era estat vençut fins que venc aquell famós
cavaller vencedor de batalles, lo comte Guillem de Varoic, qui
prestament destruí tots los moros e li posà tot lo regne en repòs. E
més, dien que lo jorn de Sant Joan serà la Reina en la ciutat de Londres
e s'hi faran de grans festes qui duraran un any e un dia,  e per causa
d'açò som partits de Bretanya trenta gentilhòmens de nom e d'armes,
dispostos per a rebre l'orde de cavalleria. E venint jo per lo camí, fon
sort que per cansament de mon rossí fui un poc restat atràs per lo gran
treball que he sostengut de les grans jornades que he fetes per ço com
partí pus tard que negú dels altres; adormí'm anant pensant, e lo meu
rossí ha lleixat lo camí real e ha'm portat davant la reverència vostra.

Com l'ermità oí parlar al gentilhom que anava per rebre l'orde de
cavalleria, recordant-li l'orde quina cosa és e tot ço que pertany a
cavaller, llançà un gran sospir e entrà en gran pensament, essent en
record de la grandíssima honor en què cavalleria l'havia llongament
mantengut. Veent Tirant lo pensament en què l'ermità estava, dix les
següents paraules.

/Com Tirant demanà a l'ermità en què pensava./

/ /

-Reverend pare, plàcia a la vostra santedat fer-me gràcia que em diga
quin és lo vostre fort pensament.

Dix l'ermità:

-Amable fill, lo meu pensament és de l'orde de cavalleria e de la gran
obligació en què és posat lo cavaller com haja a mantenir l'alt orde de
cavalleria.

-Pare reverent-dix Tirant-, suplic a la mercè vostra que em digau si sou
cavaller.

-Mon fill -dix l'ermità-, bé ha cinquanta anys que jo rebí l'orde de
cavalleria en les parts d'Àfrica, en una gran batalla de moros.

-Senyor e pare de cavalleria-dix Tirant-, sia de vostra mercè dir-me,
vós qui tant de temps haveu servit l'orde de cavalleria, com pot hom
millor servir aquell orde, com Nostre Senyor l'haja posat en tan alt
grau e dignitat.

-E com!-dix l'ermità-, ¿no saps tu qual és la regla e l'orde de
cavalleria? ¿E com pots tu demanar cavalleria fins que sàpies l'orde?
Car negun cavaller no pot mantenir l'orde si no el sap, e tot lo que
pertany a l'orde; e negun cavaller si no sap l'orde de cavalleria no és
cavaller, car desordenat cavaller és qui fa altre cavaller e no li sap
mostrar los costums que pertanyen a cavaller.

Com Tirant véu que l'ermità lo reprenia ab tan justa causa, alegrà's
d'alegria inestimable e ab humil veu féu principi a tal parlar.

/Com Tirant pregà a l´ermità que li volgués dir quina cosa era l´orde de
cavalleria./

/ /

-¡Oh quina glòria és per a mi que la divina Bondat m´haja feta tanta
gràcia que m´ha fet venir en part que puc ésser instruït del que tant lo
meu ànimo ha desitjat, e per cavaller tan virtuós e de tanta
singularitat, amic de Déu , que aprés que ha ben servit son orde s´és
retret en lo desert, fugint als mundanals negocis del món per servir a
son Creador, donant-li compte del temps que ha despès en aquest món sens
fruits de bones obres! Perquè, senyor, puc dir a la mercè vostra, com jo
só estat en la cort de l´Emperador, del rei de França, de Castella e
d´Aragó e em só trobat ab molts cavallers; no oí jamés parlar tan
altament de l´orde de cavalleria. E si la mercè vostra no ho prenia a
enuig, vos hauria a molta gràcia que em diguésseu quina cosa és l´orde
de cavalleria, car prou me sent dispost, e l´ànimo que m´hi basta, en
complir tot ço que l´orde e la regla de cavalleria manen seguir e observar.

-Mon fill -dix l´ermità-, tot l´orde és en aquest llibre escrit, lo cual
jo llig algunes vegades perquè sia en record de la gràcia que Nostre
Senyor m´ha feta en aquest món, per ço com honrava e mantenia l´orde de
cavalleria de tot mon poder. E així com cavalleria dóna tot ço que
pertany a cavaller, així cavaller deu donar totes ses forces a honrar
cavalleria.

E l´ermità obrí lo llibre e llegí davant Tirant un capítol en què
recitava com fon trobat l´orde de cavalleria ni per quina causa fon
ordenat, segons se segueix.

/Com l´ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de
Batalles./

/ /

-Fallint en lo món caritat, llealtat e veritat, començà mala voluntat,
injúria e falsedat, e per ço fon gran error entre lo poble de Déu, e
gran confusió. E per ço que Déu sia amat, conegut, honrat, servit e
temut en lo món, en lo principi fon poc estimada justícia per
defalliment de caritat, per què fon necessària cosa e condecent que
justícia fos tornada en sa honor e prosperitat. E per aquesta causa, de
tot lo poble foren fets milenars, e de cascun miler fon elet un home més
amable e de més afabilitat, més savi, més lleal, més fort, e ab més
noble ànimo, ab més virtuts e bones costumes que tots los altres. E
aprés, feren cercar de totes les bèsties, qual seria més bella, més
corrent e que pogués sostenir major treball, e qual fos més convinent
per a la servitud de l´home, e de totes, elegiren lo cavall e donaren-lo
a l´home qui fonc elet de mil hòmens u, per ço aquell home hagué nom
cavaller, com haguessen ajustada la més noble bèstia ab lo més noble
home. E seguint l´orde que t´he dit, après que fon poblada Roma per
Ròmulus, qui fon lo primer rei de Roma, la qual població fonc feta a
cinc mília e trenta-un anys aprés de la creació d´Adam -e de la població
de Roma fins a la nativitat de Jesucrist passaren setcents cinquanta-dos
anys-, e perquè fos més nomenada Roma en honor e noblesa, elegí lo dit
rei Ròmulus mil hòmens jóvens d´aquells que ell conegué que serien
millors en armes, e armà´ls e féu-los cavallers, e posà´ls en dignitats,
e donà´ls grans nobleses e que fossen capitans de les altres gents e
fossen defenedors de la ciutat; e foren nomenats miles, e açò perquè
foren mil, tots fets cavallers en un temps.

Com Tirant entès que cavaller és de mil hòmens u elet, en haver més
noble ofici que tots los altres hòmens, e hagué compresa la regla e orde
de cavalleria, fonc posat en gran pensament, e dix:

-Glòria sia data a tu, Senyor Déu, qui est sobirana Bondat, qui m´has
fet venir en part tal, que haja poguda aconseguir vera notícia de l´orde
de cavalleria, lo qual longament he sevit ignorant la sua gran noblesa,
e l´honor e magnificència en què són posats aquells qui llealment la
serveixen. E ara ha molt més augment en mi lo desig e volentat d´ésser
cavaller que ans no tenia.

-Amar se deu la tua persona, segons lo meu parer-dix l´ermità-, per les
virtuts que de tu tinc conegudes, e per ço conec tu ésser digne de rebre
l´orde de cavalleria. E no penses tu que en aquell temps fossen fets
cavallers tots aquells qui ho volien ésser, ans hi foren triats hòmens
forts e ab molta virtut, hòmens lleals e piadosos, perquè fossen escut e
defensa de les gents simples, que negú no els fes sobres. E per tal,
cové al cavaller sia més animós e més valent que tot altre, perquè puga
perseguir los mals, no havent dubte dels perills que els ne puga
esdevenir; e d´altra part deu ésser afable e graciós en totes coses e
comunicable a totes gents de qualsevulla condició que sien; perquè gran
treball e fatiga és ésser cavaller.

-Doncs, senyor -dix Tirant-, ¿major força e poder deu haver lo cavaller
que nengú altre?

-No pas -dix l´ermità-, ans n´hi ha tan poderosos com ells, emperò
cavaller deu tenir virtuts que a altre home no pertanyen.

-Per ma fe -dix Tirant-, molt desitge saber què és lo que pertany a
cavaller e no a altre home.

-Mon fill -dix l´ermità-, jo vull que sàpies que, així apartat com
estic, cascun dia reduesc a la mia memòria los excel.lents actes, dignes
de gloriosa recordació, qui són en aquell benaventurat orde de
cavalleria. Lo cavaller fonc fet en lo principi per mantenir llealtat e
dretura sobre totes les coses, e no penses que lo cavaller sia de més
alt llinatge eixit que los altres, com tots naturalment siam eixits d´un
pare e d´una mare.

/Com l´ermità llegí a Tirant lo segon capítol./

/ /

-Primerament, fon fet cavaller per mantenir e defendre la santa mare
Església -dix l´ermità-, e no deu retre mal per mal, ans deu ésser humil
e perdonar liberalment an aquells qui l´hauran damnificat, puix vinguen
a sa mercè; perquè lo cavaller és tengut defendre l´Església, car
altrament seria perduda e tornaria en no-res. E en lo principi del món,
segons se llig en la Santa Escriptura, que no era home qui tingués tant
atreviment de cavalcar en cavall, fins que foren fets cavallers per
subjugar les males gents e foren trobades les armes; puix foren armats,
se tingueren per segurs de tots aquells qui contrastar-los volien. E per
ço, mon fill, te diré les armes així ofensives com defensives què
signifiquen, e la valor d´aquelles.

Lo cavaller qui les armes porta, no li foren dades sens causa, e són de
molt gran significança, que així deu lo cavaller cobrir la santa mare
Església, e la deu defendre de tot mal com a fill que li és. E pren
experiència d´aquell tan famós cavaller, qui es sabé percaçar molta
honor en aquest món e glòria en l´altre, lo nom del qual era Quinto lo
Superior, qui fonc tramès ambaixador per lo Papa a l´Emperador de
Contestinoble, ab dues galeres. Arribà al port de Contestinoble, e eixit
en terra en la ciutat, e véu-la que estava molt subjugada per los turcs,
e sabé com los turcs feien estables per als cavalls de la major església
de la ciutat. E ab poca gent, anà a fer reverència a l´Emperador, e dix
semblants paraules: "Senyor, ¿com pot consentir la majestat vostra que
aquests turcs, gent de poca estima, hagen a destruir tan singular
església com és aquesta, car en tot l´univers no és tal? De què estic
admirat com ho podeu consentir, car lo vostre cor deuria plorar gotes de
sang.""Cavaller-dix l´Emperador-, a mi no és forçat que puga fer més del
possible, car ells són tanta multitud de gent, que tenen quasi tota la
ciutat per sua; entren per les cases e fan de les dones e donzelles tot
lo que volen, e si negú los diu res, prestament són morts o presos. E
per aquesta causa, jo e tots quants som, havem a comportar encara que no
vullam.""Oh gent de poc ànimo! -dix lo cavaller-, ¿e per temor de morir
vos haveu així lleixat senyorejar? Tothom s´arme e deixau fer a mi."
"Cavaller -dix l´Emperador -, prec-vos per vostra gentilesa, que no
vullau fer novitat neguna, car si ho fèieu seria llançat de tota la
senyoria de l´Imperi, car més ame estar en aquesta subjugació ab tots
los meus, que no ésser desposseït de tot." Dix Quinto: "¡Oh gent de poc
ànimo e de poca fe! Bé mostrau ésser mals cristians, que no confiau de
l´adjutori divinal. Ara jo faç vot a Déu que lo primer qui parlarà, jo
li daré ab aquesta mia tallant espasa un tal colp, que los crits
sentiran los qui estan dins l´església." L´Emperador, com lo véu parlar
ab tanta fúria, no gosà més parlar; e lo cavaller se n´anà, e pres
aquella poca gent que tenia de les galeres, e entrà dins l´església ab
ànimo molt esforçat, agenollà´s davant l´altar de la Mare de Déu,
Senyora nostra, e féu aquí oració. Estant en l´oració, véu venir molts
turcs qui anaven per desfer l´Realtar major; llevà´s cuitadament e
demanà qual d´ells era lo capità. Fon-li mostrat que anava per
l´església fent fer cambres e estables e altres vils coses. "Digues,
capità de mala gent -dix lo cavaller-, ¿per què fas tanta deshonor a la
nostra església, qui és casa de Déu? Mana a la tua gent que cessen e
tornen totes les coses al primer estat, si no jo, ab la tua pròpria sang
e dels teus, pastaré lo morter ab les mies mans e tornaré adobar tot lo
que tu has desfet e gastat.""Qui ets tu, qui ab tan gran audàcia parles?
-dix lo capità-. De quina nació est, e sots quina senyoria estàs?" Lo
cavaller respòs ab paraules de semblant estil.

/Com l´ambaixador del Papa menaçà al capità del Gran Turc dins
Contestinoble./

/ /

/ "Jo só de l´Imperi Romà, ambaixador del Sant Pare, e só vengut per
castigar a tu, qui est dissipador de la cristiandat, ab aquesta espasa
nua que tinc en la mà, qui és molt cruel, e daré la mort a tots aquells
qui volen destruir la casa de Déu." Lo capità respòs en la següent
forma: "Cavaller, jo no m´espante pas de les tues menaces, perquè ací tu
no em pots fer sobres, com sia de gents molt poderós, mas per quant só
informat de les virtuds d´aqueix vostre Sant Pare de la cristiandat, per
la reverència e santedat sua ho faré, e no per temor de les tues
paraules." E manà lo capità a la sua gent que totes les coses que eren
estades desfetes en l´església fossen tornades com de primer estar
solien, e prestament fon fet; e molt millor foren tornades que no solien
ésser. Partí´s lo capità turc de la ciutat de Contestinoble ab tota la
sua gent, e promès que de vida sua no enutjaria més a l´Emperador, e lo
cavaller féu restituir la senyoria a l´Emperador, lo qual li´n féu
infinides gràcies de la sua molta virtut. Pres comiat lo romà cavaller
de l´Emperador, e recollí´s en les galeres, e ab pròsper vent se´n tornà
en Roma. Lo Sant Pare, sa -/

/ /

/bent que lo seu ambaixador venia ab bon compliment de tot lo per què
era anat, féu eixir tots los cardenals e bisbes ab molta cavalleria per
rebre´l, e ab gran triümfo lo portaren davant lo Papa, lo qual lo rebé
ab molta amor e benignitat, e donà-li en premi de sos treballs dels seus
tresors, que ell e tots los seus ne foren rics. E aprés la sua mort, li
fon feta grandíssima honor, e lo seu cos fon soterrat en l´església de
Sant Joan de Lletrà, al peu de l´altar, ab molta solemnitat. Mira, mon
fill, aquest cavaller quanta honor adquirí per ésser virtuós. E dir-te
què significa la cuirassa que porta lo cavaller que li guarda tot lo
cos. Significa l´Església, que deu ésser tota closa e murada de la
defensió del cavaller, qui deu anar contra totes les gents per
defendre-la. E així com l´elm ha d´estar en lo més alt lloc del cos,
així deu estar més alt l´ànimo per emparar e mantenir lo poble, e no
consentir que lo rei ne negun altre los faça mal ni dan. Los avantbraços
e manyopes signifiquen que no hi deu trametre a negú, sinó ell mateix hi
deu anar; e ab los braços e ab les mans deu defendre l´Església e lo
poble qui és bo, e tots aquells qui són de bona vida; e ab los braços e
ab les mans deu també punir los mals hòmens de mala vida. Los
guardabraços signifiquen que lo cavaller deu guardar que los homicides
ne nigromàntics no facen mal ne dan a les esglésies. L´arnès de cames
significa si lo cavaller sent o sap negú vulla fer dan a l´Església, o
infels entrassen per damnificar la cristiandat, si no pot a cavall, a
peu hi deu anar a la batalla, per defendre aquella./

/ /

/ -Oh senyor e pare de cavalleria! -dix Tirant-. ¡Quina consolació és
per a la mia ànima en jo poder saber los grans secrets que són en aquest
tan alt orde de cavalleria! E sia de vostra mercè, puix he sabut la
proprietat de les armes defensives, que sàpia la significança de les
ofensives, perquè haja notícia d´aquelles. Alegrà´s l´ermità de la molta
voluntat que véu a Tirant en saber l´orde de cavalleria, al qual
responent dix./

/ /

/ /

/ /

/ /Com l´ermità dix a Tirant la significació de les armes.//

// / /

/-Lo bon grat que tinc de vós, Tirant, m´obliga en dir-vos ab molta
voluntat tot lo que he sabut en l´art de cavalleria. Primerament la
llança, que és llarga ab lo ferro agut, significa que el cavaller deu
fer tornar atràs tots aquells qui mal ni dan volen fer a l´Església,
així com l´Església és llarga, deu fer tant lo cavaller, que ell sia
dubtat e temut per tots aquells qui jamés no l´hauran vist; així com la
llança és dubtada e temuda per encontre, així deu ésser ell temut. E ab
los mals deu ésser molt mal; e ab los bons, ésser lleal e verdader; ab
los forts e de mala vida, ésser cruel. La significança de l´espasa és
que talla a dues parts, e pot-ne hom fer mal en tres maneres; car hom
pot matar e nafrar a dues parts, aprés ab la punta. E per açò l´espasa
és la més noble arma que lo cavaller pot portar e de major dignitat, e
per aquesta raó, lo cavaller deu servir en tres guises. La primera
defensant l´Església, matant e malmetent totes les gents qui mal volen
fer en aquella. E així com la punta de l´espasa forada tot lo que
aconsegueix, així lo bon cavaller deu foradar e aconseguir a tots
aquells qui mal volen fer a la cristiandat ni a l´Església, no
havent-los pietat ni mercè alguna, ans ab l´espasa los deu ferir a totes
parts. La corretja de l´espasa significa com lo cavaller la´s ciny per
mig del cos, així deu ésser cenyit de castedat. Lo pom de l´espasa
significa lo món, per ço lo cavaller és obligat a defendre la república.
La cruera significa la vera Creu, en la qual lo nostre Redemptor volgué
pendre mort e passió per rembre natura humana. Així ho deu fer cascun
bon cavaller: deu pendre mort per restauració e conservació de tot lo
dessús dit, e si per açò moria, se n´iria la sua ànima dret en paradís.
Lo cavall significa lo poble, lo qual lo cavaller deu mantenir en pau e
en verdadera justícia, car així com lo cavaller fa son poder de
conservar lo cavall aquell haja de fer tració ne maldat, ne tals actes
que defrauden l'honor de cavalleria. Los esperons són ajuts perquè
puguen fer córrer lo cavall, e signifiquen que lo cavaller deu punxar lo
poble per fer-lo virtuós, car un cavaller, virtuós basta a fer-ne molts
virtuosos; e d'altra part deu punxar lo mal poble en fer-lo temerós. Lo
cavaller qui per or ni per argent deixa de fer sa honor, menysprea
l'orde de cavalleria. En tal cas mereix tots los reis d'armes, herauts e
porsavans facen instancia e requesta als bons cavallers, e aquells són
tenguts d'anar al rei, e ab gran instància e sol.licitud, tots ensems,
si pendre'l poden lo deuen armar de totes armes, tan bé en ordre con si
devia entrar en batalla o en alguna gran festa, e posar-lo sobre un gran
cadafal, perquè tots lo puguen veure. E deuen ésser allí tretze preveres
dient continuament hores de defuns, així pròpriament com si el tenien
allí mort, après, a cadascun psalm que dien, llevar-li primer lo
bacinet, per ço com es lo pus principal membre del cavaller, ab lo qual
ha consentit ab los ulls venir contra l´orde de cavalleria. Après, li
deuen llevar la manyopa de la mà dreta, per ço com és ofensiva, car si
per or a difraudat l'orde de cavalleria, ab aquella mà lo pres e el
tocà. Aprés li deu ésser llevat tot l'arnès, així de les armes ofensives
com defensives, e deuen ésser llançades cadascuna per si, dalt del
cadafal en terra, e deuen dir tots dos reis d'armes primer, après los
herauts, tercerament los porsavans, nomenant caddascuna peça per si,
dient en alt cridant. /

/ /

/ /

/ /

/ /Com desagraduen los cavallers.//

// / /

/"Aquest és lo bacinet d'aquell deslleal difraudador d'aquell
benaventurat orde de cavalleria." Fet açò, deuen tenir allí aigua
calenta en un bací d'or o d'argent, dient ab altres veus lo herauts:
"Com anom aquest cavaller?" Responen los porsavants: "Tal", nomenant-lo
per son nom. Responen los reis d´armes: "No és pas veritat, que ans és
aquell mal cavaller vilà qui ha poc estimat l´orde de cavaleria." Dien
los capellans: "Posem-li nom!" Dien los trompetes: "¿Com haurà nom?"
Respon lo Rei: "Sia ab gran vituperi llançat e bandejat de tots nostres
regnes e terres lo mal cavaller que ha volgut desestimar l´alt orde de
cavalleria." Aprés, dites per lo rei semblants paraules, los herauts e
reis d´armes, ab l´aigua calenta li donen per la cara, dient-li: "Tu
seràs nomenat d´ací avant per ton dret nom, traïdor. "Aprés lo rei se
vist de dol, ab dotze altres cavallers ab gramalles e caperons tots
blaus, e fan una gran demostració de tristor, e cascuna peça de l´arnès
que li lleven, li llancen de l´aigua calenta per lo cap. Après que és
del tot desarmat, davallen-lo de cadafal, no per l´escala on pujà com
era cavaller, mas aprés que l´han desarmat, ab una corda lo lliguen e
calen-lo en terra. Aprés lo porten amb molts improperis a l´església de
Sant Jordi, e aquí, davant l´altar, fan-lo gitar en terra, e dien-li lo
psalm de maledicció, e allí és lo rei present ab los dotze cavallers,
que signifiquen Jesucrist ab los dotze apòstols, e donen-li sentència de
mort o de carçre perpètua, ab molts improperis que li son fets. Per què,
fill, pots veure com es fort cosa rebre l'ordre de cavalleria. Encara
tens més a fer, que per aquest ordre es tengut de mantenir pubils,
viudes, orfens, e dones casades, si negú los vol enutjar en fer-los
força ne llevar-los béns, car los cavallers són obligats de posar les
persones a tot perill de mort si per alguna dona d'honor són requests
que sien defeses. E tot cavaller jura, lo jorn que rep l'orde de
cavalleria, que mantendra de tot son poder tot lo que dessús és dit,
perquè et dic, mon fill, que és gran treballa fatiga ésser cavaller, car
a molt és obligat; e lo cavaller qui no dóna compliment al que és
obligat, met la sua ànima en infern, perquè val més viure simplement,
que ésser obligat en alguna cosa. Encara no he dit lo que és pertany per
a ésser complit cavaller, com sien dubtoses totes les condicions perfetes./

/ /

/Tirant, per molta voluntat que tenia de saber totes les coses que
pertanyen a cavaller, féu principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant demanà a l'ermità que li digués en quina edat del món eren
estats millors cavallers.//

// / /

/-Si les mies paraules no deuen enutjar a vostra senyoria, pare
reverent, vos hauria a molta gràcia la reverència vostra me volgués dir,
en lo principi que cavalleria fon començada en lo món, si hi ha haguts
cavallers tan virtuosos e singulars com són estats aprés./

/ /

/-Mon fill -dix l'ermità-, segons recita la Sacra Escriptura, de molts
singulars e virtuosos cavallers són estats en lo món, car llegim en les
històries dels Sants Pares la gran virtut del noble Josuè, e de Judes
Macabeu, e dels Reis, e d´aquells singulars cavallers grecs e troians, e
d´aquells invencibles cavallers Escipió e Anibal e Pompeu, Octavià e
Marc Antoni e de molts altres cavallers que seria prolixitat gran de
recitar-los. /

/ /

/-E de l´adveniment de Jesucrist ençà -dix Tirant-, ¿han n´hi haguts de
tan bons?/

/ /

/-Sí -dix l´ermità-, car lo primer fon Josep Abarimatia, qui llevà de la
creu a Jesucrist e el posà en lo moniment, e molts altres qui davallaren
del seu llinatge, que foren valentíssims cavallers, los quals foren
Lançalot del Llac, Galvany, Boors e Perceval, e sobre tots Galeàrs, qui
per virtut de cavalleria e per sa virginitat fon mereixedor de
conquistar lo Sant Greal./

/ /

/-E ara en nostre temps - dix Tirant-,¿a qui porem dar l'honor en aquest
regne?/

/ /

/Respòs l'ermità:/

/ /

/-Certament ell és digne de gran honor lo bon cavaller Muntanyanegra,
qui ha fet molt bones cavalleries dignes de recitar, e lo duc
d'Atzètera, jove dispost e de singular força: estimà més ésser presoner
en poder d'infel que fugir vergonyosament, per ço que los cavallers
reptar no el poguessen: e misser Joan Stuart, molt valerós en son orde,
e molts d'altres que no cur de recitar. /

/ /

/Encara no fon content Tirant que no tornàs a replicar les següents
paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant tornà a replicar a l´ermità del precedent capítol.//

// / /

/-Pare, senyor, ¿per què vostra senyoria no parla així bé d´aquell tan
famós cavaller lo comte Guillem de Varoic, del qual he oït recitar de
singulars actes, com per la molta virtut sua són estades vençudes moltes
batalles en França e en Itàlia e en moltes altres parts, e delliurà la
comtessa del Bell Estar, la qual lo marit ab tres fills la incriminaven
d´adulteri? E volent executar la dita senyora per cremar-la, que la
lligaven en un pal e lo foc aparellat entorn, En Guillem de Varoic s´hi
encontrà e anà cuitadament al rei que era allí present, qui feia
executar aquesta cruel sentència, e dix-li: "Senyor, vostra altesa faça
apagar lo foc, que jo vull per batalla delliurar aquesta senyora car a
gran tort és incriminada e ab defalt de justícia la voleu fer morir." E
lo marit se féu avant ab los tres fills e dix: "Cavaller, no és ara hora
de vós defendre aquesta mala dona, mas aprés que ella serà morta, així
com mereix, jo us respondré o per armes o en la manera que voldreu." Dix
lo rei: "Lo Comte diu molt bé." Com En Guillem de Varoic véu tanta
inhumanitat del rei e del marit e fills, tirà l´espasa e donà al marit
tan gran colp al cap que mort lo mès per terra. Aprés cuità devers lo
rei e d´un colp li llevà lo cap, e cuità per los fills e feu-ne morir
los dos e l'altre fugí que no el pogué aconseguir, e moltes gents per la
mort del rei eren contra ell, e lo valerós cavaller féu tant ab son
esforçat ànimo que entrà dins lo cèrcol del foc que li havien fet entron
e tallàs la cadena que la comtessa lligada estava. Com los parents de la
comtessa veren lo gran esforç del cavaller que l'havia lliberada de
mort, molts anaren en sa ajuda e per bella força la tragueren de mig de
la gent e la se'n portaren en un monestir de monges, on estigué allí
molt honradament. E ans que partís d'allí, lo comte de Varoic la féu
tornar dins la ciurtat a la comtessa ab voluntat de tot lo poble, e li
restituïren tot lo comdat. E partint-se de la ciurtat lo valerós comte
de Varoic, anant per son camí,. se diu que trobà un gran lleó qui se'n
portava una criatura, e per la molta gent qui el seguien no es gosava
aturar per menjar-la. Com En Guillem de Varoic se véu davant lo lleó ab
l'infant wic que portava, davallà del cavall molt prest e tirà l'espasa.
Lo lleó, qui el véu que venia devers ell, lleixà la criatura e anà
devers ell, de què molts volen dir que entre los dos hagué una brava
batalla, que es vengueren abraçar, e adeés era la u alt e adés l'altre
baix, e es feren moltes nafres. A la fi lo Comte sobrà de força lo lleó
e matà'l, e pres la criatura en los braços, que encara mamava, e lo
cavall per la regna, e anà a peu devers la ciutat, que tan nafrat estava
que no podia cavalcar. E així caminant trobà la mare ab molta gent qui
venia seguint lo lleó e reté'ls l'infant. E ara poc temps ha que los
moros havien conquistada la major part d'Anglaterra, on lo Rei fon
deposat, e per ell ésser tan virtuós cavaller alçaren-lo rei e combaté's
cos per cos ab lo rei moro e vencé'l e matà'l dins lo camp. Aprés ab la
sua victoriosa mà féu morir infinida morisma, no volent-ne pendre negú a
mercè, e per la sua molta virtut tragué de captivitat a tots los
cristians de l'illa d'Anglaterra e restituí al primer rei la corona e la
senyoria del regne. Moltes altres honors que s'ha sabudes percaçar, les
quals lo dia no em bastaria per a recitar-les. /

/ /

/L'ermità, per no fer demostració que ell fos aquell, féu principi a tal
parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant se partí de l'ermità, content de les bones doctrines que
li havia dades.//

// / /

/-Veritat és, mon fill, lque jo he oït parlar d'aqueix cavaller comte
Guillem de Varoic, mas jamés l'he vist ne conegut e per ço me só lleixat
de parlar d'ell, emperò molts bons cavallers són estats i són en aquest
regne, qui són estats morts e nafrats per defendre la cristiandat. /

/ /

/-Ara -dix Tirant-, pare e senyor, puix tants són estats e tan singulars
actees han fets nobles cavallers, segons vostra santedat m'ha dit,
suplic a la senyoria vostra que no s'enutge del que diré. ¿Oh com me
tendria per vil, e per abatut ab poc ànimo, si dubtava en rebre l'orde
de cavalleria, per mal ni treball que seguir-me'n pogués! Perquè caxcú
deu conèixer per a quant l'ànimo li basta, e certament dic a la senyoria
vostra que si molts més preills hi hagu´´es en l'orde de cavalleria que
no ha, jo no deixaria per es de cavalleria si trobe negú qui la'm vulla
dar, e servint aquella de tot mon poder perquè no sia reptat per los
bons cavallers./

/ /

/-Ara, mon fill -dix l'ermità-, puix tant voluntat teniu de rebre
l'ordre de cavalleria, rebeu-lo ab renom, e fama, ço és que en aquell
dia que el rebreu façau exercici d'armes, que tots vostres parents e
amics coneguen que sou per a mantenir e servir l'orde de cavalleria. E
per ço com és ja hora tarda e vostra companyia és molt avant, jo tendria
per bo que partísseu, per ço com sou en terra estranya e no sabeu los
camins e seríeu en perill de perdre-us per los grans boscatges que en
aquesta part són. E prec-vos que us n'aporteu aquest llibre e el mostreu
a mon senyor lo Rei e a tots los bons cavallers per ço que sàpien quina
cosa és l'orde de cavalleria. E al tornar que fareu, vos prec, mon fill,
que torneu per ací e que em sapiau dir qui són estats fets novells
cavallers e totes les festes e gales que s'hi faran, que jo les puga
saber, que us ho tindré a gran servei./

/ /

/E donà-li lo llibre ab lo comiat ensems./

/ /

/Tirant pres lo llibre ab inestimable alegria, faent-li'n infinides
gràcies, e promès-li de tornar per ell, e a la partida Tirant li dix:/

/ /

/-Digau-me, senyor, si lo Rei e los altres cavallers me demanen qui és
lo qui tramet lo llibre, de qui diré?/

/ /

/Respòs l'ermità:/

/ /

/-Si tal demanda vos és feta, direu que de part d'aquell qui tostemps ha
amat e honrat l'orde de cavalleria./

/ /

/Tirant li féu gran reverència, pujà a cavall e tingué son camí. E la
companyia sua estaven molt admirats què era d'ell com tant tardava;
pensaven-se que no es fos perdut en lo bosc e molts dels seus lo
tornaren a cercar, e trobaten-lo en lo camí que anava llegint les
cavalleries que dins lo llibre eren escrites e tot l'orde de cavalleria./

/ /

/Com Tirant fon arribat a la vila on sos companyons eren, recità'ls la
bella ventura on Nostre Senyor l'havia portat e com lo sant pare ermità
li havia dat aquell llibre; e tota la nit estigueren llegint fins al
matí, que fon ja hora de cavalcar./

/ /

/E anaren tant per ses jornades, que arribaren a la ciutat de Londres,
on era lo Rei ab molta cavalleria, així d'aquells del regne com dels
estrangers, que molts hi eren ja venguts e no tenien a passar sinó
tretze dies fins a la festa de Sant Joan./

/ /

/Com Tirant ab sos companyons fon aplegat, anaren a fer reverència al
Rei, lo qual los rebé ab cara molt afable, e tothom se més en punt com
millor pogueren, segons llur estar e condició. E la Infanta era a dos
jornades d'allí, en una ciutat qui és nomenada Conturberi, on jau lo cos
de Sant Tomàs de Conturbeir./

/ /

/Lo dia de Sant Joan principiaren les festes, e aquell dia se véu lo Rei
e de la Reina e cascú se'n tornà en ses terres./

/ /

/Tirant, aprés que fon partit de la ciutat de Londres ab sos companyons,
fon en record de la promesa que havia feta al pare ermità, e essent prop
d'aquella part on ell habitava, dix a sos companyons:/

/ /

/-Senyors germans, a mi és forçat de passar per lo pare ermità./

/ /

/E tots los de la companyia lo pregaren que poguessen anar ab ell,
perquè tenien molt desig d'haver notícia de la santedat de l'ermirà, e
Tirant fon molt content e tots pregueren lo llur camí devers l'ermita e
en aquella hora que ells venien l'ermità estava davall l'arbre dient ses
hores./

/ /

/Com l´ermità véu tanta gent venir estigué admirat quina gent podia
essér. Tirant se fon mès primer de tots los altres e com fon prop d´ell
descavalcà, e tots los altes ab ell, e acostaren-se ab humilitat
profunda a l´ermità, fent-li gran reverència de genoll, fent-li l´honor
que mereixedor era, e Tirant li volgué besar la mà e tots los altres, e
ell no ho volgué comportar./

/ /

/E l´ermità, així com aquell qui era molt pràctic e cortesà, los féu
molta honor, abraçant-los a tots, e pregà´ls per gentilesa se volguessen
seure en l´herba prop d´ell; e ells respongueren que ell se volgués
seure, que ells tots estarien de peus, mas lo valerós de senyor no ho
volgué consentir, ans los féu seure a tots prop d´ell. Com tots foren
asseguts, estigueren tots esperant que l´ermità parlàs. L´ermità,
coneixent l´honor que li feien, féu principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant ab sos companyons, tornant de les grans festes que s´eren
fetes en les bodes del rei d´Anglaterra, passaren per l´ermità on estava
lo pare ermità.//

// / /

/-No us poria recitar, magnífics senyors, la gran contentació que los
meus ulls tenen de veure tanta gent de bé; per què un hauré a molta
gràcia me vullau dir si veniu ara de la cort de mon senyor lo Rei, e
desitge saber los qui són estats fets novells cavallers, e de les
honrades festes que pens seran estades fetes. E prec a vós, Tirant lo
Blanc, vos plàcia dir-me los noms de tots aquests senyors que ací
present estan, perquè la mia ànima ne reste aconsolada./

/ /

/E donà fi a son parlar. Tirant se girà devers la sua companyia, per ço
com n'hi havia així en llinatge, com en riquesa, com en altres coses de
major autoritat e senyoria, e dix-los:/

/ /

/-Oh valerosos cavallers!Suplic-vos que vullau respondre e satisfer a
les demandes qui ens són estades fetes per la reverència del pare
ermità, del qual jo a vosaltres moltes voltes he parlat del saber, de la
santedat sua; com ell sia pare de cavalleria e mereixedor de molta
honor, que li'n vullau fer relació./

/ /

/Respongueren tots:/

/ /

/-Digau vós, Tirant, e parlau per tots, puix lo sant paree ha haguda
primer notícia ab vós./

/ /

/-Ara jo us demane en gràcia -dix Tirant-, puix a vosaltres plau e lo
reverend pare m'ho mana, que si jo fallia en alguna cosa, m'ho vullau
reduir a memòria./

/ /

/E tots digueren que eren contents, e Tirant, llevant-se lo barret del
cap, féu principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant recità a l'ermità les grans festes, solemnitats e
magnificències, les quals no es troben per escriptura tan bells actes
com foren fets en les bodes del rei d'Anglaterra, e del divís que fon
entre els oficis.//

// / /

/-Senyor de molta reverència e santedat: la senyoria vostra deu saber
que, la vespra de Sant Joan pus proppassat hagué un any, féu mostra lo
Rei, e tots los qui eren en la ciutat, així dones com donzellers, e tots
los oficis, e tots los estrangers que hi eren venguts de moltes parts de
la cristiandat sabent les grans festes que s'hi aparellaven, com lo Rei
hagués tramès molts reis d'armes, herauts e porsavant a notificar-ho
peer tot la món. E primerament, senyor, vos diré una gran magnificència,
la qual he oït que lo Rei ha feta, que no es troba en escriptura ni
menys és estada en nostre temps, que a cadascun port de mar o per
qualsevulla altres camins o viles o llocs reals, tots aquells qui venien
per veure les festes o per fer armes, los de les viles o ciutadans los
daven viandes molt abundosament a tots: del dia que desembarcaven fins
al dia que eixien de l'illa d'Anglaterra, tostemps havien la despesa
franca./

/ /

/"Lo dia de Sant Joan lo Rei s'abillà molt bé, ab un mante tot brodat de
perles molt grosses, forrat de marts gibelins, les calces d'aquella
semblant brodadura molt riques, lo gipo de brocat de fil d'argent
tirant; no portant rres d'or, perquè no era encara cavaller, sinó al cap
que portava una corona d'or molt rica e de gran estima e lo ceptre en la
mà. Cavalcant en un bell cavall, en lo seu gest mostrava ésser bé rei./

/ /

/"Així partí del seu gran palau e anà a la gran plaça de la ciutat,
acompanyat de tots los gentilshòmes que es trobaren en la ciutat que
fossen de quatre corters, e negun altre no anava ab lo Rei./

/ /

/"Estant lo Rei en la plaça, venc lo duc de Lencastre tot armat en
blanc, ab quinze mília combatent; e lo Rei, aprés que li hagué feta
reverència, manà-li que isqués primer de tots e que portàs
l'avantguarda. Lo Duc de continent se mès primer e tota la gent d'armes
passà davant lo Rei, molt ben armats e ab bell orde e ab molts cavalls
ab paraments de brocat e de xaperia d'or e d'argent, e moltes cobertes e
pennatxos e cimeres a modo d'Itàlia e de Llombardia./

/ /

/"Aprés del Duc anaven tots los órdens, cascú ab un ciri encès en la mà.
Aprés venien tots los menestrals, cascun ofici ab sa llurea que feta
havien; e fon molt gran divís entre los oficis, que jo pensí que los uns
ab los altres se matarien./

/ /

/-Sobre quina causa fon aqueixa divisió? -dix l'ermità./

/ /

/-Senyor -dix Tirant-, jo us ho diré. Entre los ferrers e los teixidors
fon lo divís, car los teixidors de lli deien que devien preceir als
ferrers, e los ferrers deien lo contrari, que ells devien haver l'honor
dels teixidors. Ajustaren-se en cascuna part passats deu mília hòmens; e
los juristes foren causa de tot açò, car al.legaven per part dels
teixidors que no es podia dir missa ni consagrarl lo preciós Cos de
Jesucrist sens drap de lli, e los juristes per part ddels ferrers
al.legaven que primer fon l'ofici de ferrer que no de teixidor, per
quant lo teler del teixidor no podia ésser fet sens ferramenta, per què
era provat l'ofici de ferrers ésser més antic e deure preceir als
teixidors./

/ /

/"Moltes al.legacions s'alegaren per cascuna part, que no tinc en
record, e aquesta fon la caussa del divís; e si no fos estat lo duc, qui
es trobà a cavall e armat, fort jornada fóra estada, car lo Rei ja no hi
podia ddar remei. Lo Duc se mès enmig de la pressa d tota la gent e pres
sis juristes, tres de cascuna part, e tragué'ls fora de la ciutat. Ell
se pensaren que lo Duc los volia per demanar quala part tenia millor
justícia. Com foren fora de la ciutat, al cap del pont, féu restar mil
hòmens d'armes quer no deixassen passar a negú, si la persona del Rei no
era. Lo Duc descavalcà enmig del pont e tant prestament com pogué féu
posar duees forques, ben altes, e féu penjar tres juristes en cascuna,
cap avall per fer-los molta honor, e no es partí d'allí fins que
hagueren trameses les miserables ànimes en infern./

/ /

/"Com lo Rei sabé tal nova, prestament anà on era lo Duc e dix-li
semblants paraules: "Mon oncle, en lo món no em podíeu fer major plaer e
servir del que fet haveu, per quant aquests hòmens de lleis fan rics a
si mateixs e destrueixen tota Anglaterra e tot lo poble; per què jo man
que estiguen ací en las manera que estan fins a demà e aprés sien-ne
fets quarters o posen-los per los camins." Respòs lo Duc: "Senyor, si la
majestat vostra me volia creure, fésseu en vostre regne que no hi hagués
sinó dos juristes, e aquells dins deu o quinze dies haguessen
determenada qualsevulla causa ab sentència difinitiva a dar-los bon
salari a cascú, e si prenien de negú que no hagen altra pena sinó
aquesta que havem executada." E lo pròsper Rei manà que així fos fet./

/ /

/"Sabut per tot lo poble lo virtuós acte que lo Duc havia fet,
donaren-li infinides llaors, e gens per açò la festa no restà que no es
fes en la foma que era estada ordenada./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo Rei isqué de la ciutat ab gran professó, ab tots los estats e
ab tot lo clero.//

// / /

/-Aprés dels menestrals venien moltes maneres d'entramesos. Aprés venia
tot lo clero, ço és, arquebisbes, bisbes, pabordres, canonges e preveres
ab molt relíquies. Aprés venia un pal.li nmolt gran e ric, e dins lo
pal.li venia lo Rei ab tots aquells qui volien rebre l'orde de
cavalleria. E tots anaven vestits de setí blanc, qui significa
virginitat, o de bracat d'argent; e tots aquests no tenien mullers sinó
que eren esposats, emperò, encara que no tinguessen l'esposada en lo
regne, bé hi podien anar./

/ /

/"Aprés del Rei venien tots los grans senyors, tots vestits der brocat o
de xaperia, o de setí o vellut carmesí o domàs; e totes les dones
casades anaven així vestides com los marits.Aprés venien tots los hòmens
viudos, e les dones vídues aprés, tots vestits de vellut negre, e tots
los guarniments de les bèsties d´aquella mateixa color. Aprés venien
totes les donzelles ab tots aquells qui no eren estats casats, e tots
anaven vestits de blanc o de ver grosses cadenes d´or e fermalls d´or,
ab moltes perles, diamants e pedres de gran estima, e cascú feia son
poder d´anar lo més abillat que podia./

/ /

/"Aprés venien totes les monges de tots los órden, e cascuna qui volia
portar hàbit de seda ho podia ben fer, encara que per son orde fos
defès, per ço com lo Rei havia obteesa llicència del Papa que
qualsevolgués monja que estigués en religió estreta, que aquell any e un
dia podia estar fora del monestir, e podien vestir seda de qual drap se
vulla, que fos de la color del seu orde. E lo Rei als órdens que eren
pobres manà que els fossen donats diners per a vestir; e totes les
monges jóvens e galants s´abillaren, e encara moltes de les ancianes se
vestiren totes de seda e cascuna d´aquestes portava una candela encesa
en la mà. Aprés d´elles venien totes les dones de la terça regla, no
menys vestides de drap de seda burella que les monges, e cascuna portava
en la mà un estadal, cantant totes lo Magnificat./

/ /

/"Aprés venien tots los oficials reals del regne e tots los hòmens
armats a peu, així com si deguessen entrar en batalla, e tots ab llurea
del Rei blanca e vermella, ab los erminis tots brodats qui es feien per
divisa./

/ /

/"Aprés venien totes les dones públiques e les qui vivien enamorades, e
ab tots los rufians qui anaven ab eles, e cascuna portava en lo cap una
garlanda de flors o de murta perquè fossen conegudes; e si n´hi havia
neguna casada que se´n fos anada del marit havia portar en la mà una
petita bandera. E anaven ballant ab tamborinos./

/ /

/"En tal forma, senyor, com devisat vos he anava cascun estat, e anam
fora de la ciutat de Londres distant de tres milles. La Infanta, que
sabé que lo Rei venia, isqué d'un lloc qui es nomena Granuïg, en lo qual
lloc ha un molt ric palau, e molt ben abillada posà's dins un castell
que portava tot de fusta sobre un carro de dotze rodes, que tiraven
trenta-sis cavalls, los més grans e forts que en tota França pogueren
trobar. E ab la Infanta anaven cent trenta donzelles totes espodades, e
altra dona ni donzella no anava ab ella./

/ /

/"Aprés venien a cavall molts ducs, comtes e marquesos entorn de la dita
carreta e per semblant moltes dones e donzelles de gran estima. E enmig
d'una gran praderia, la Infanta s'aturà; ee primerament aplegà lo duc de
Lencastres, armat, ab tots los seus, e descavalcaren e feren gran
reverència a la Infanta qui estava a la porta del castell, que no volgué
eixir fins que lo Rei vingués. E cascun estat, així com venia per ordre,
així anaven a fer reverència tots a la Infanta./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo rei d'Anglaterra pres la benedicció ab la filladel rei de
França.//

// / /

/-Aplegant lo Rei ab aquell estat que portava e com fon prop lo castell
descavalcà, e tots los qui venien ab ell. E la Infanta, com véu que lo
Rei descavalcava, llevà's de peus e prestament li fon mesa una escala
tota d'argent per on ella abaixà, e totes les donzelles esposades qui ab
ella eren. La filla del duc de Berrí pres la Infanta del braç, e la
filla del comte de Flandes li prers les faldes, e tots los esposats que
allí eren se posaren davant la Infanta per acompanyar-la, e totes les
sesposades venien aprés d'ella./

/ /

/"Com la Infanta fon prop del Rei féu-li una petita reverència de
genoll, e lo Rei abaixà lo cap retent-li les saluts; aprés tots los qui
venien ab ella besaren la mà al Rei, així los hòmens com les dones. Fet
açò, fo n aquí lo cardenal d'Anglaterra ja vestit dels vestiments
sacerdotals per dir missa ab un altar portàtil que portaven, e en la
praderia pararen l'altar./

/ /

/"Lo Cardenal començà la missa; com fon a l'Evangeli tornà a esposar lo
Rei ab la Infanta; llavors lo Rei la besà una e moltes voltes. Com la
missa fon dita, lo Rei s'acostà a la Infanta e estigueren allí parlant
per bon espai, festejant-se de les festes que entre esposats
s'acostumen, en presència de tota la gent./

/ /

/"Com se foren ben festejats, venc lo duc de Lencastre, oncle del Rei;
en presència de tots donà l'ordre de cavalleria al Rei. E havia allí
molts qui en aquell cas hagueren volgut rebre l'ordre de cavalleria,
sinó per los reis d'armes, herauts e porsavants, qui publicaren que en
aquell dia negú no es podia fer cavaller./

/ /

/ /

/ /

/ /De les festes que foren fetes lo dia de les bodes del rei d'Anglaterra.//

// / /

/-Com lo Rei fon fet novell cavaller, entrà-se'n dins un petit papalló e
despullà's totes les robes que portava de gentilhom ae tramès-les al
fill del duc d'Orliens, qui era vengut ab la Infanta, per ço com era
cosín germà d'ella, e ab les robes li donà dues grosses viles. E lo Rei
ixqué ab una roba de brocat sobre brocat carmesí, forrada d'erminis, e
hagué deixada la corona, e portava en lo cap un petit bkonet de vellut
negre ab un fermall que estimaven valer cent cinquanta mília escuts; e
partiren tots d'allí. E lo Rei lleixà los gentilshòmens e mès-se en
companyia hòmens no perderen la possessió del pal.li ab aquè eren
venguts, e així anaren tots fins a la ciutat./

/ /

/"Diré, senyor, a la senyoria vostra la Infanta com anava devisada. Ella
portava una gonella de brocat carmesí de fil d'or tirat, e on se
mostrava la seda se mostraven cards d'argenteria brodats, los caps de
les carxofes alt eren d'or ab esmalts; la aroba era tota de xaperia,
sembradfa de robins e de maragdes; anava en cabell,s los quals mostraven
de fil d'or ésser, llargs fins en terra: jamés per negunes gents tals
cabells foren vists; la cara e les mans se demostraven d'inestimable
blancor e bellea. Deu-se contemplar que, en l'agraciat gest que mostrava
femenil, totes les amagades coses no podien ésser sinó més estimades de
les donzelles esposades que ab ella venien./

/ /

/"Se pot dir ab veritat que hi era tota la flor de França, e encara de
cavallers e grans senyors, e de dones e donzelles, e totes ricament
abillades. En la forma que dit he a la senyoria vostra, anam tots per
ordre fins a una milla prop de la ciutat. E com fon enmig d'una gran
praderia, trobam moltes tendes parades, e molts ministres e altres
diverses maneres d'esturments que contínuament sonaven./

/ /

/"Lo Rei descavalcà e tots los cavallers qui eren esposats, e pujaren
alt al castell de la Infanta; e pres-la per la mà e baixà-la en la
praderia, e tots los esposats ab les esposades aprés d'ell, e en la
bella praderia començaren a dansar. Aprés que lo Rei e la Infanta
hagueren dansat, dansaren los cavallers esposats ab les donzelles
esposades, aprés dansaren tots los estats així com venien per orde. E
com la un estat acabava a l'altre volia començar, lo Rei se prenia
dansar ab la Infanta, e com l'havia lleixada prenia la més gentil dama
d'aquell estate dansava una dansa ab ella./

/ /

/"Com tots los estats hagueren acabat de dansar, portaren la col.lació
de matí, gingibre verd ab malvasia; e açò fan per ço com la terra és
molt freda. Partim d'aquí e venguem prop de la ciutat, vora una gran
ribera que hi ha molt ben arborada de diversos arbres, e davell los
arbres trobam moltes taules parades; e cascun estat tenia son
alleujament per a menjar, ab moltes cases de fust que hi havien fetes e
moltes tendes parades ab singulars llits, per ço que negun estat no
hagué ocasió d'entrar dins la ciutat, e si plovia ja tenien allí cases
de fusta e tendes on se podien recollir./

/ /

/"E cascun estat vos dic, senyor, que ren ben servits de molt eletes
viandes, així en los dies de carn com de peix; e açò durà tot l'any e un
dia, ab bon compliement de gran magnanimitat. Lo primer dis tot fon de
gales e fetes; lo segon, qui era divendres, de matí anam a missa, e
aprés la missa entram en la ribera ab moltes barques, totes cobertes de
drap de seda e de draps de ras e de brocat e cascun estat ab sa divisa,
e anam pescant per la ribera passades dues-centes barques./

/ /

/"Aprés que lo Rei fon dinat apartà's ab son estat; venc lo muntero
major ab molts sauessos e cans de presa e llebrers de Bretanya e ab tota
la munteria, e anam tots ab lo Rei a caça fent gran matança de salvatgines./

/ /

/"Lo dissabte per lo matí fon ajustat consell general de tots los
estats, així d'hòmens com de dones, e foren allí en presència de tots
publicat e manifestat per los reis d'armes e per los porsavants e
herauts cascun dia de la setmana què tenien de fer./

/ /

/ /

/ /

/ /Los capítols de les armes que es podien fer en aquelles festes.//

// / /

/-Primerament lo diumenge, qui és dia de benedicció, fossen festees
danses tot aquell dia per tots los estats, així per los órdens com per
los menestrals; e qualsevulla orde que dansàs e ho fes mitjor, o fessen
jocs o entramesos ab més gràcia a parer dels jutgers, que guanyassen
vint marcs d'argent e tot lo que costaven los entramesos; e tot aquell
dia no s'hi tenia de fer sinó danses o momos, o entramesos o coses
semblants que fossen d'alegria./

/ /

/ /

/ /

/ /D´això mateix.//

// //

/-Lo dilluns fon publicat per los dessús dits reis d´armes e herauts,
qualsevulla que volgués junyir ab armes reals o ab armes de guerra,
fossen los ferros de les armes reals ab quatre puntes en lo broquet molt
encerades, ab cera gomada cascuna punta de la billeta; les altres
llances de les armes de seguir al cap de la llança, una planxa de ferre
redona, on hi estigués cinc puntes d´acer fetes a tall de diamaà, molt
ben esmolades, e aquesta planxa redona ab los ferres de diamà se vénen
encasar dins la llamça d´un ferre tot sol. Lo que més llances rompria e
millor ho fes, guanyàs cascun dilluns de l´any cinc marcs d´or; e la un
dilluns junyen ab arnès real i l´atre ab arnès de guerra./

/ /

/ /

/ /

/ /D´això mateix.//

// / /

/-Lo dimarts, qualsevulla cavaller o gentilhom que volgués fer armes a
peu en camp clos, u per u, o dos per dos, o deu per deu, o vint per
vint, o vint-e-cinc per vint-e-cinc, que no poguessen ésser de major
nombre, per ço com los mantenidors no eren sinó vint.e.sis, perquè lo
premi del camp no restàs sens defensor. E qualsevulla que fes armes
retretes, lo millor qui ho fes, guanyàs una espasa d´or que pesàs de deu
marcs ensús; e lo qui pitjor ho fes, que fos tengut de posar-se en poder
del millor per presoner, e estiga tant pres fins que ixca per rescat o
per altra via./

/ /

/ /

/ /

/ /D´això mateix.//

// / /

/-Lo dimecres, tots aquells qui volran combatre a cavall a tota
ultrança, o puntes sangrentes: aquest aital qui millor ho farà, li sia
dada una petita corona d´or que pese de vint-e-cinc marcs ensús./

/ /

/ /

/ /

/ /D´això mateix.//

// / /

/-Lo dijous, qualsevulla cavaller o gentilhom o qui vol entrar en camp
clos a peu a tota ultrança, així com dessús és dit, u per u o dos per
dos, en tal cas aquell guanye una dama tota d´or, a semblança de la
Infanta; e per ço com aquelles armes són les pus forts e més perilloses
que el cavaller pot fer, pesarà d´or trenta-cinc marcs. E farà jurament
en poder dels jutges lo vençut que en tota sa vida no requerrà a negun
altre cavaller o gentilhom a tota ultrnça; e no portarà dins aquell dia
e any espasa, ni en brega que sia no pendrà armes nengunes, si ja no era
contra infels. Aprés haja de venir a posar-se en poder de la senyora
Infanta e la dita senyora faça d´ell a tota sa voluntat./

/ /

/ /

/ /

/ /D´això mateix.//

// / /

/-Lo divendres, per ço com és dia de passió, no s´hi facen armes
nengunes, sinó que, aprés de la missa e vespres seran dites, poran anar
a caçar./

/ /

/ /

/ /

/ /D´això mateix.//

// / /

/-Lo dissabte és a fonc donat a tots aquells qui es volran fer
cavallers; e lo Rei de bon grat, aprés queseran examinats si són
mereixedors de rebre l´orde de cavalleria, ell los farà cavallers./

/ /

/"Veu´s ací, pare e senyor, com eren repartits los dies de la setmana: e
foren elets vint-e-sis cavallers capitans del camp, tals que negú
reprotxar no els podia./

/ /

/ /

/ /

/ /D´això mateix.//

// / /

/-Aprés que lo consell fon tengut e ordenats los capítols, foren
publicats generalment per los sobredits reis d´armes e herauts. E era ja
hora tarda, lo Rei ab tots los estats de continent ab molts ministres
anam on estaven los vint-e-sis cavallers elets per fer les armes, qui
distaven de l´alleujament de l´estat del Rei un tir de ballesta. E dins
lo camp, lla on ells estaven , tenien un clos de fusta molt alta, que
negú no els podia veure sinó per la porta o entrant dins; e tots estaven
asseguts veure sinó per la porta o entrant dins; e tots estaven asseguts
en cadires, tretxe a una part e tretze a l´altra, e tots armats en
blanc, e al cap portaven corones d´or molt riques. E com lo Rei entrà e
la Infanta no es mogueren gens sinó que ab lo cap saludaren lo Fei, e no
fos negú d´ells que gosàs parlar ni digúes res. Lo Rei ab tots los
estats estigueren allí un poc, e com lo Rei se´n volgué anar, isqueren
quatre donzelles d´inestimable bellea, ricament abillades, e suplicaren
al Rei fos plasent a sa majestat volgués aturar fins hagués presa
col.lació; e lo Rei graciosament los ho atorgà. De continent isqué la
col.lació molt gran e abundosa, de marsapans, e pasta real e totes
altres maneres de confits de sucre, e tots foren molt ben servits; e los
cavallers e gentilhòmens cascú seia en faldes de dona o de donzella./

/ /

/"Aprés la col.lació feta, lo Rei isqué en la praderia e aquí començaren
de dansa. E los mantenidors prestament foren desarmats e tots vint-e-sis
vingueren vistits ab sos jaserans e ab jaquetes totes d´una color e
d´una faixó, brodades d´orfebreria; i en lo cap cascú portava un bonet
de grana ab un bell fermall, que bé parien que fossen cavallers de gran
estat e d´alta cavalleria./

/ /

/"Com hagueren dat fi a les danses, lo Rei ab tots los estats anam a
veure totes les llices, ço és a saber, la lliça on junyien, que era molt
ben feta, ab molts cadafals que hi havia, e per semblant eren totes les
altres, ab los cadafals molt ben emparamentats de molt bells e singulars
draps de ras, e així mateix les llices./

/ /

/"Aprés d´açò vist, vengueren a suplicar al Rei de part dels mantenidors
del camp que anàs a sopar ab tots los estats, e lo Rei fon content. E
estant en la fi del sopar, los reis d´armes publicaren que qualsevolgués
cavaller o cavallers o gentilshòmens que volguessen junyir o fer armes
ja dessús mencionades havien de venir la vespra d´aquell dia segons les
armes que fer volia; e portava-les escrites en un paper vermell, e venir
acompanyat ab tots los del seu estat e no hi anava negú dels altres
estats, e venia enmig de dues donzelles d´honor o dones, segons sa
voluntat era, acompanyat de molts ministres que li anaven davant; e com
aplegaven al palenc, s´havien de nomenar per llur nom propi, e qui era
son pare, e de quina terra era natural, e les armes que volíeu fer, si
les fèieu per donar o per donzella, monja, viuda o casada. E si dèieu
que era donzella, deixaven-vos aquelles dones que us portaven, e
prenien-vos dos donzelles e aquelles vos acompanyaven e us fèien molta
d´honor, e totes les donzelles deien en alt cridant: "Nostre Senyor
vulla donar victòria al nostre cavaller, qui és digne d´haver honor, e
mereix haver amor de donzella. " E si és viuda, monja o casada, fan
cascunes segons les donzelles. E aprés donen-vos llicència que podeu
entrar dins lo castell on estan los vint-e-sis cavallers, e no podeu
saber ab qual d´ells haveu de fer les armes. Aprés, lo cavaller qui
venia a fer les armes dava lo paper vermell escrit ab les armes qui
volia fer a la dona o donzella, viuda, monja o casada, e aquella pujava
alt al cadafal on los vint-e-sis cavallers estaven e posava l´escrit
sobre una capsa d´or. E los cavallers tots se llevaven de peus, e feien
molta d´honor a la senyora qui havia l´escrit portat, e abaixava la
senyora del cadafal, e tornaven-se´n per a l´endemà que les armes havien
de fer./

/ /

/ /

/ /

/ /

/LIII. /Com Tirant manifestà a l´ermità les magnificències de la roca.//

// / /

/-Com tot lo dessús fon fet, partim d´allí e anam prop de la ciutat en
una gran praderia molt arborada que hi ha, per on passa un gran riu; e
enmig d´aquella praderia ven una cosa de gran magnificència que no crec
en lo món una tal sia estada feta./

/ /

/-Molt me plauria saber -dix l´ermità- quina cosa de tanta estima és
estada aqueixa./

/ /

/- Jo, senyor, vos ho diré -dix Tirant-. Enmig de la praderia trobam una
gran roca feta de fusta per subtil artifici tota closa; e sobre la roca
se demostrà un gran e alt castell ab forniment de molt bella muralla, on
havia cinc-cents hòmens d´armes que el guardaven, tots armats en blanc./

/ /

/"Aplegà primer lo Duc ab tota la get d´armes e manà que obrissen les
portes de la roca; e los qui estaven dins digueren que per negú ells no
obririen, per ço com llur senyor no ho volia, sinó que tornassen atràs.
"Sus! -dix lo Duc-, tothom faça lo que jo faré." Davallà del cavall e
mès-se lo primer de tots, e los seus feren lo que ell havia fet; ab les
espases en les mans e ab les llances combateren molt fort la dita roca.
Los qui estaven alt en la muralla llançaven de grans canteres e
bonbardes, colobrines e espingardes, barres que semblaven de ferro, e
pedres; e tot açò era de cuiro negre, e les pedres de cuiro blanc, on
n´hi havia de grans e de poques, e totes eren plenes dins d´arena:
emperò, senyor, si dava a negun home d´armes, plegat lo metia per terra.
E certament fon un combat molt gentil: e los qui no ho sabíem pensam, en
lo primer combat, que anava de veres, e molts descavalcam e aba les
espases en les mans cuiatam allà; emperò prestament coneguem que era burla./

/ /

/"Aprés aplegaren tots los estats d´u en u, e pregaren-los se volguessen
dar; ne tampoc los volgueren obrir la porta, ni menys per lo Rei./

/ /

/"La Reina, que véu que a negú no volien obrir, acostà-s´hi ab lo seu
estat la porta, e demanà qui era lo senyor del castell, e digueren-li
que lo déu d´Amor, lo qual tragué lo cap en una finestra. La Reina, que
el véu, féu-li gran reverència de genoll, e aprés féu principi a
paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /De la suplicació que la Reina féu al déu d´Amor.//

// / /

/-"De la celsitud de vostra majestat, déu d´Amor, està la mia pensa
alterada, que a suplicació de tants vostres servents hajau denegada
veure la vostra beatitud e glòria. E puix en lo món predominau los
ànimos dels lleals amadors, no siau avar de subvenir als qui bé e
llealment vos serveixen, car se veu per experiència que los qui
llealment vos obeeixen e tenen més desig la majestat vostra servir, los
deixau passar més penes, que no poden atènyer ne sentir la dolçor de la
vostra desitjada beatud; per què us suplique, mon senyor, puix vos só
devota, que plàcia a la celsitud vostra fer obrir les portes de la vosta
gloriosa habitació a mi, ignocenta de tal delit, puix vos desitge
servir, e acceptar-me per serventa, e en lo voste benaventurat repòs
ésser companyona de tots los altres estaments femenils, e acollir-me en
la vostra desitjada glòria."/

/ /

/"Acabant la Reina la sua humil suplicació, sobtosament ab un gran tro
s´obrí la porta de la roca. E lo Rei e la Reina ab tots los estats a peu
entram dins un gran pati, tot entorn emparamentat de draps de ras,
llavorats d´or e de seda e de fil d´argent, de diverses històries, les
imatges fetes per art de subtil artifici. Lo cel era tot cobert de draps
de brocat blau, e alt, sobre los draps de ras, havia entorn naies on se
mostraven àngels tots vestits de blans, ab ses diademes d´or al cap,
sonant diverses maneres d´esturments, e altres cantant per art de
singular música, que los oïnts estaven quasi alienats d´oir semblant
melodia./

/ /

/"Aprés un poc espai ixqué en una finestra lo déu d´Amor molt
resplandent, e ab cara afable féu principal a tal parlat./

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que lo déu d´Amor féu a la Reina.//

// / /

/-"Lo molt merèixer vostre, graciosa Reina, m´obliga fer-vos senyora de
mon voler, acceptant-vos per filla obedient e dispensera de les gràcies
que ixen d´aquest delitós paraís, donant-vos potestat absoluta de poder
premiar e punir tots aquells i aquelles que en la mar d´amor navegaran,
donant a uns tempestat vàlida sens atènyer al port que desitgen, als
altres pròsper vent per atènyer a port de llur voler, exemptant-ne tots
aquells i aquelles qui ab frau e engan amen, que sien exempts de trobar
en vós mercè."/

/ /

/"E dites questes paraules, lo déu d´Amor desparegué que jamés pus no
fon vist, ni los àngels, e tots los draps se començaren a moure quasi
com a terratrèmol. E tot pujam alt a l´apartament de la Reina, e como
nos fem a les finestres del pati, no vem drap negú sinó la bella praderia./

/ /

/"E diré a la senyoria vostra cosa de gran admiració d´aquesta roca: que
de continent que los draps foren fora, la vem en quatre parts partida, e
en cascuna part d´aquestes, en l´una s´aposentava lo Rei ab tot son
estat, en la segona estava aposentada la Reina ab ots los francesos qui
ab ella eren venguts, en la terça estaven aposentats tots los
estrangers, així com eren los d´Alemanya, d´Itràlia, de Llombardia,
d´Aragó, de Castella, de Portugal e de Navarra./

/ /

/"Senyor, sé-us dir que en cascuna part d´aquestes havia moltes sales
molt bé emparamentades, e molt llits molt ricament abillats, en tant que
tots quants eren allí estaven molt ben aposentats, e si més gent hi
hagués, dos voltes més que no havia, tots hi tingueren bon lloc. Açò han
dit tots los estrangers qui han cercat lo món, que jamés veren ne han
oït dir que negun gran senyor hagués feta una festa de tanta
magnanimitat e abundància de totes coses, ne que tant duràs./

/ /

/"E trobaren que en l´alleujament del Fei estava una dona tota d´argent
quasi ab lo ventre un poc ruat e les mamelles que un poc li penjaven, e
ab les mans les estava exprement, e per los mugorons eixis un gran raig
d´aigua molt clara qui venia del riu per canons d´argent, e l´aigua que
caïa de les mamelles dava en un bell safareig de cristall. En l´altra
estància on la Reina estava, havia una donzella tota d´or esmaltada e
tenia les mans baixes en dret de la natura, e d´allí eixia vi blanc molt
fi e especial, e aquell vi dava en un safareig de vidre crestallí. En
l´altre apartament estava un bisbe ab sa mitra al cap, qui era tot
d´argent, e tenia les mans plegades mirant devers lo cel, e per la mitra
li eixia un raig d´oli qui dava en un safareig fet de jaspis. En l´altre
apartament estava un lleó tot d´or, ab una molt rica corona d´or al cap,
ab moltes pedres fines, e per la boca llançava mel, qui era molt blanca
e clara, e dava en un safareig qui era fet de calcedònies. E enmig
d´aquestes quatre estáncies, estava un nan molt diforme a natura e tenia
l´una mà al cap e l´altra al ventre, e eixí-li per lo melic un raig de
vi vermell molt fi e especial, e dava en un safareig qui era fet de
pòrfir: lo dit nan era lo mig d´or e mig d´acer, e mostrava´s cobert de
mig manto, e estava enmig del pati de les quatre estàncies, e no podia
entrar negú dins la roca que no el ves, e cascú podia pendre
llibertament de tot lo que hi havia. E un poc més amunt del nan estava
un home tot d´argent, mostrava´s ésser vell ab la barba molt blanca, era
molt geperut, ab un bastó en la mà, e en la gran gepa que tenia estava
carregat de pa molt bell e blanc, que tothom ne podia pendre./

/ /

/"E totes aquestes coses, senyor, no pense vostra senyoria sien fetes
per encantament ni per art de nigromància, sinó artificialment. E no es
trobà dia, tant com les festes han durat, que de totes les coses que
dites vos he no fos més abundantment lo darrer dia que lo primer; e
sé-us ben dir que aquest bo de panicer no estava jamés que no tingués
prop de si passats trenta mília pans, que estava molt abundós. Les
taules jamés se desviandes en gran abundància, e en cascun apartament
havia son bell tinell parat contínuament ab molt bella veixella
d´argent, que tots quants eren menjaven e bevien en argent./

/ /

/"Senyor, jamés acabaria de recitar a la senyoria vostra les grans
magnificències que són estades fetes en aquestes festes; car cascun
estat menjava per si, e tots eren molt ben servits de molta volateria de
diverses natures, de potatges molt singulars, de vins de quantes natures
se poden nomenar, de confits en molt gran abundància, de totes coses que
tots los estrangers n´estaven admirats "En les espatles de la roca havia
un jardí molt ben arborat, on el Rei molt sovint entrava per deport,
perquè era molt delitós, e en aquest hort havia una porta que entrava en
una gran parc on hi havia diverses naturals d´animals salvatges, ço és,
onços cervos, cabirols, porcs salvatges, e de totes altres bèsties de
molt que lo Rei hi havia fetes posar per son delit, perquè prenia molt
gran delit de veure-les; e tenia-hi moltes tendes parades que paraia fos
un real./

/ /

/"Aquell dia, senyor, tot fon de festes, e lo dia següent, que era
divendres, de matí, aprés la missa e l´ofici, anam a la ribera ab moltes
barques, totes cobertes de drap de seda, e de brocat, e de draps de ras,
cascun estat ab sa divisa; e anam per lo riu solaçant e peixcant e
prenent plaer ab moltes trompetes, clarons e tamborinos. Aprés que lo
Rei e tots foren dinats, venc lo muntero major ab tota la munteria, e
tots anam ab lo Rei a caçar./

/ /

/Gran plaer pres l´ermità en les festes per Tirant recitades, e ab cara
afable pronuncià semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Com l´ermità demanà a Tirant que li digués qui erra estat lo millor
dels vencedors.//

// / /

/-Molta és la glòria, per als cavallers qui en armes són experimentats,
com se trobem vencedors sen ésser reprotxes. E per ço suplic a la molta
gentilea de vosaltres, senyors, vos plàcia dir-me qui és estat lo milor
dels vencedors ne a qui han donada l´honor e premi d´aquesta solemne festa./

/ /

/-Senyor -dix Tirant-, en aquestes honrades festes hi són venguts molts
cavallers de gran autoritat e senyoria: car aquí havia reis, ducs,
comtes e marquesos, nobles e cavallers e infinits gentilshòmens de
llinatge molt antic; e quasi los demés qui no eren cavallers en aquest
honrat pas ha rebut l´orde de cavalleria, e no és estat negú qui novell
cavaller se sia fet que no haja fer armes civils o criminals. Allí féu
armes ab esforçat ànimo de cavaller lo duc d´Aigües Vives, e ab ell
venia molta genmt, e de sa companyia se feren cavallers passats seixanta
gentilshòmens de nom e d´armes e de quatre quarters; e aquest dic féu
armes a peu e a cavall, e de totes fon vencedor. Lo germà del duc de
Burgunya ab gran ànimo ixqué de la batalla com a virtuós cavaller qui
és. Aprés féu armes lo duc de Cleves e fon-li donada molta llaor e
honor. E de molts altres senyors que hi són venguts han fetes armes com
a nobles cavallers, e puc-vos dir, senyor, ab tota veritat, que passats
cent cinquanta cavallers hi són morts./

/ /

/"E diré a la senyoria vostra una cosa de gran admiració: que un infant
(a mon parer no passa de catorze o quinze anys, e tots li fan molta
d´honor e dien-li lo gran Conestble d´Anglaterra, e lo Rei li fa molta
d´honor) un dia venc a la posada d´aquests mos senyors que ací són, e
demanà per mi; no sabent lo meu nom, quasi per senyals me trobà, e
pròpiament és de la mia disposició, e com me pregà tan graciosament que
jo li volgués prestar lo meu cavall e les armes, per ço com lo senyor
Rei e la Comtessa sa mare no volien que fes armes ni a peu ni a cavall,
per lo gran perill que en les armes són, e tant me pregà e de tan bona
gràcia, que no li poguí dir de no, ans li diguí que de bona voluntat lo
hi diria./

/ /

/"E dins lo camp los cavallers vos daven armes e cavall a tota vostra
voluntat, emperò ell no volgué sinó les armes mies e lo meu cavall; e sí
li diguí: "Conestable, senyor, mos béns e la persona, de tot vos faré
plaer e servir." E d´alta part me dolia lo cor per veure´l tan jove e
tan bell cavaller: no volguera que la sua persona rebés mal ne dan;
emperò son desig se complí, que féu les armes que lo Rei ni sa mare la
Comtessa no ho saberen fins a tant que les armes foren del tot finides./

/ /

/"Dic-vos, senyor, que de tots los cavallers qui armes han fet en aquest
honrat pas, un encontre tan bell e singular s´hi és fet tal com aquest,
car, de la primera que féu, l´encontrà per mig de la careta del bacinet
que de l´altra part li passà una gran braça de la llança. Com lo
cavaller fon mort e lo Rei sabé que aquell tan bell encontre havia fet
lo seu Conestable, tramès per ell, e aquell, molt temerós, excusà´s de
no anar-hi; a la fi, més de força que de grat, anà davant lo Rei, e lo
Rei lo reprès molt. Bé mostrà sa excel.lència que l´amava de grandíssima
amor, dient-li que havia fet armes sens llicència sua ab home de tan
gran força com era lo senyor d`Escala Rompuda (en aquella companyia
deien tots que era lo millor cavaller dels mantenidors del camp e de
major força e ànimo de cavalleria). E més li dix, que no tingués
atreviment de fer més armes sens llicència e manament seu./

/ /

/"E com lo Conestable véu la gran reprensió que lo Rei li havia feta,
dix ab gran ira un tal parlar: "Doncs, senyor, ¿aserà veritat que jo
haja rebut l´orde de cavalleria e que haja ésser tengut per lo més
abatut cavaller de tots, que per temor de la mort vostra majestat no em
lleixe fer armes? Puix só cavaller tinc a fer obres de cavaller, així
com fan tots los altres bons cavallers: e si vostra altesa no vol que
veja los perills de les armes, mane´m que estiga vestit com a dona entre
les donzellas de la senyora Reina, així com féu aquell invencible
cavaller Aquil.les entre les filles del rei Príam de Troia. ¿E no sap la
majestaat vostra d´aquell pare e senyor meu Guillem, comte de Varoic,
com tenin lo ceptre real fon vencedor de tantes batalles, e ab lo seu
virtuós braç a tall d´espasa fon vencedor e destruïdor dels moros, e
pres a mi per los cabells e féu-me matar un moro, si bé era de poca
edat, e tot sollat de sang volgué fer-me vencedor e lleixar-me all`per
doctrina de bé a fer? E plàcia a la divina Bondat que no vixca jo en lo
món si tal com ell no dec ésser. Doncs, mon senyor, si jo vull imitar a
mon pare en l´honor e virtut de cavalleria, vostra altesa no m´ho deuria
vedar, per què suplic a la sereníssima majestat vostra dar-me llicència
demà puga combatre un cavaller a tota ultrança, cosw per cos, ab armes
defensives e ofensives." /

/ /

/"Féu principi lo Rei a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que lo Rei féu al Conestable.//

// / /

/-"Sí Déu me salve l´estat, honor e la real corona, jo cree
verdaderament que aquest serà lo millor cavaller del món o serà lo
pitjor, perquè serà poca sa vida; e per la fe que dec a cavalleria jo no
hi daré lloc. Puix ventura t´ha portat que estat vencendor, bé et
deuries contentar del premi de la batalla." E no el volgué més oir. "La
mia ànima està molt atribulada -dix lo Conestable-, si la mercè de la
senyora Reina no m´ajuda."/

/ /

/"Anà prestament a la cambra de la Reina, agenollà´s davant ella e
besà-li moltes vegades les mans, suplicant-la li recaptàs gràcia ab lo
senyor Rei li deixàs fer armes. Com la Reina véu la molta voluntat del
Conestable, dix-li que era contenta de pregar per ell. No tardà molt que
lo Rei vingué a veure la Reina, e ella molt graciosament lo suplicà que
volgués donar llicència al gran Conestable que pogués fer armes de tota
sa voluntat. "Com, senyora! -dix lo Rei-, ¿voleu vós que un fadrí que
escassament se sap cenyir l´espasa, que entre en camp clos? Ell vos n´ha
suplicat, e vós, per amor de sa mare, que tant val, li deuríeu ésser
contrària, e vós pregau per son mal. Jo per res no hi daria lloc, car lo
seu virtuós pare ha fet tant per mi e per la corona d´Anglaterra, que jo
no bastaria jamés a satisfer-lo-hi; e si prenia algun dan en sa persona
jo ho estimaria més tenir. E lo gran perill que en les armes és! Seria
cosa poc difícil de rebre algun dan e deshonor."/

/ /

/"Com la Reina véu la molta amor que lo Rei mostrava tenir al
Conestable, no el volgué més enutjar e mès-lo en altres raons. Com la
Reina se´n tornà a son apartament, lo Conestable li fon davant, e la
Reina li dix tot lo que lo Rei li havia dit e que les sues suplicacions
en aquest temps no podien ésser admeses./

/ /

/"Lo Conestable estigué molt congoixat e venc al meu alleujament, e
tornà´m molt a pregar que jo el consellàs com poria tornar a combatre
altre cavaller. E diguí-li tot mon parer: que puix havia mort un
cavaller, lo millor dels vint-e-sis, no volgués enutjar la majestat del
senyor Rei, puix tanta honor havia obtinguda./

/ /

/-¡Sí Déu vos prospere e us lleixe complir lo vostre bon desig! -dix
l´ermità-. Aqueix Conestable que dieu ¿tenia pare ni mare ni afixos
parents?/

/ /

/-Si bé -dix Tirant- allí era la Comtessa sa mare, la qual és de les
majors de la cort, e no hi ha neguna que major enyoria tinga (car de
continent que la Reina fon venguda, lo Rei ab tot son consell ordenà e
volgué que la comtessa de Varoic la tingués en custòdia e totes les sues
donzelles), de son pare no curí de demanar-ne, per quant la mia pensa
estava més ocupada en les armes que no en demanar dels llinatges; e més
avant no n´haguera sabut sinó per causa que la Comtessa, sa mare, tramès
per mi, e quant fui davant ella demanà`m si tenia muller ni fill;
diguí-li: "¿Senyora, per què m´ho demana vostra senyoria?" "Jo us diré
-dix la Comtessa-: si fill teniu, amar-lo deveu, e si muller teniu,
deveu-la guardar d´enuig e congoixa, car fort cosa és a la dona d´honor
no tenir sinó un fill e aquell posar en tan gran perill."/

/ /

/"E ab paraules molt agraciades me dix per què havia prestat lo meu
cavall e les armes a un fadrí de tan poca edat,lo qual era orfe de pare
e de mare, si bé era allí, car la sua ànima estava molt alterada que si
per mala sort, així com son fill, havia mort aquella famós cavaller, que
l´altre hagués mort son fill, no li restara sinó que la terra s´obrís e
que la sumís. Pregà´m ab gran afabilitat que, puix la divina Providència
havia volgut dar vida a son fill, que jo no volgués ésser causa de la
sua mort e de la sua desolació, que altre bé no tenia en aquet món. E jo
li prometí, a fe de cavaller, de jamés fer cosa que a dan pogués venir a
son fill, sinó fer-li tota aquella honor que a mi fos possible; e
vaig-la suplicar que em fes gràcia dir-me son marit si era mort de
malaltia o en batalla. E la virtuosa senyora respòsme ab paraules
afables, no alçant los ulls de terra, e dix: "Cavaller virtuós, jo só
viuda de marit viu per mos pecats e per ma desaventura: marit he tengut
en lo temps de mon jovent, qui per lo món era per ses virtuts molt
conegut, e nomenat lo comte Guillem de Varoic, e Rei se poguera ésser
intitulat si hagués volgut." E puix viu sa bona voluntat, no curí de pus./

/ /

/-Digau-me -dix l´ermità-, puix tant m´haveu dit d´aqueix
Conestable,¿qui és estat aquell qui ha guanyat lo premi e honor del camp?/

/ /

/-Certament, senyor -dix Tirant-, hom no pot ben judicar una tal faena,
per ço com hi són venguts tan grans senyors, e los demés han fet armes
molt honoroses. E sabuda cosa és, com los grans senyors s´esforcen a fer
armes, ans donen l´honor a aquell, encara que no jo faça del tot bé, que
no fan a un pobre gentilhom qui ho farà molt millor./

/ /

/-Tot això se pot ben fer -dix l´ermità-, mas per ço com en aquest regne
és en pràtica que, com se fan imperials armes, si es compleixen de fer
aquelles armes e festes, per los reis d´armes, herauts e porsavants ab
trompetes e ministres publiquen-lo per millor dels vencedors; e com
aquestes sien estades molt solemnes e imperials, que per tot lo món són
estades publicades e admeses a la vera execució d´ultrança, volria saber
qui és estat aquell qui la glòria e honor sobre tots ha obtesa./

/ /

/Tirant callà e no volgué més parlar, sinó que ab lo cap baix e los ulls
en terra estigué immoble./

/ /

/-Tirant, mon fill -dix l´ermità-, ¿com no em responeu al que us demane?/

/ /

/Llevà´s un cavaller qui es nomenava Diafebus, e dix:/

/ /

/-Senyor, paraules hi ha que no han resposta; emperò, senyor, jo us jur,
per aquell sant orde de cavalleria que jo, indigne, rebí lo dia de
Nostra Senyora d´Agostm que us diré veritat de tot lo que s´és seguit
del que vostra senyoria demana, e açò sens ficció neguna. Senyor, la
santedat vostra deu saber com lo millor de tots los vencedors, e qui ha
guanyat lo premi del camp jutjat per lo senyor Rei, e per los jutges de
camp, i encara per tots los reis d´armes, herauts e porsavants, e per
tots los grans senyors de la cristiandat d´aquells que allí eren, qui
fornen testimonis ab escriptura de llur mà e ab segell de llurs armes ab
carta rebuda per vint-e-cinc notaris, havent tots autoritat real e
plenària llicència de rebre semblants actes en forma pública, e closa
per los dits notaris posant-hi cascú son signe, la qual puc bé mostrar a
la senyoria vostra.../

/ /

/-Oh com me plauria veure aquest singular acte! -dix l´ermità./

/ /

/E Tirant llevà´s d´allí on seia, que no hi volgué més aturar, e manà
descarregar totes les atzembles enmig de la praderia, e que parassen les
tendes, e prop de la font posassen les taules e que adobassen de sopaar./

/ /

/E Diafebus se féu donar una botgeta en què portava la carta, e
començaaren a llegir, la qual era del tenor següent./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Diafebus llegí a l´ermità la carta que lo rei d´Anglaterra havia
feta a Tirant, donant-lo per millor cavaller de tots.//

// / /

//Nós, Enric, per la divina gràcia rei d´Anglaterra, e senyor de la Gran
Bretanya, e encara del Principat de Gales, e de Cornualla e d´Irlanda,
ganfanoner major de l´Església santa e del sant Pare de Roma, notificam
a tots aquells qui en plaer e grat los vendrà e a tots generalment, a
emperadors, reis, ducs, comtes, marquesos, prínceps, nobles, cavallers e
gentilshòmens, com per mi sien estades celebrades festes a honor, llaor
e glòria de nostre senyor Déu e de la sua sacratíssima Mare, e a honor
dels cavallers qui en aquest honrat pas d´armes són venguts per fer
armes a tota ultrança: és de necessari, per quant l´honor ha ésser dada
a aquell o aquells qui millor ho hauran fet en aquest honrat pas, e són
estats temps vencedors, sens neguna volta ésser estat vençut, e sens
reprotxe negú, ordenam, manam e sentenciam dar la mundana glòria, honor
i fama a l´egregi e virtuós cavaller, de nostra mà fet. Tirant lo Blanc.
Volem que sia per tots los quatre cantons de les llices publicat per lo
millor dels cavallers, per los reis d´armes, herauts e porsavants ab
trompetes e ministres, ab consentiment meu e dels jutges del camp,
representant la mia persona. Encara manam sia pujat sobre un gran cavall
tot blanc, e tots los qui seran ací, hòmenns com dones, vagen ab mi tots
a peu, e sia feta processó general e Tirant vaja dins lo pal.li fins a
l´església del gloriós cavaller monsenyor Sant Jordi, e allí sia dita
missa cantada ab solemne sermó de les cavalleries de Tirant lo Blanc que
ha fetes. Aprés manam e ordenam, eixint de l´església de Sant Jordi anem
per totes les llices, e Tirant prenga la possessió d´aquelles, e per los
reis d´armes li sien dades totes les claus de les dites llices en senyal
de vistòria. Encara manam sien celebrades festes que duren quinze dies
en llaor e glòria d´aquell virtuós ja dessús nomenat. E perquè tothom
conega la real veritat d´aquests afers, havem signada la present carta
ab tinta vermella e segellada ab nostre segell patent, dada en la vostra
ciutat de Londres a catorze de juliol de l´any de la nativitat de nostre
Senyor, etc. Rex Enricus, Sig†ne de tots los jutges del camp. Sig†ne de
tots los reis d´armes, herauts e porsavants. Sig†ne de tots los magnats
e grans senyors qui allí eren.//

// / /

/-Molt me plauria saber de ses cavalleries -dix l´ermità-, car molt me
par home de bé. Ell s´és llevat d´ací per no dir ni oir les sues llaors.
Conec verdaderament ell ésser digne d´ésser cavaller, per què us prec me
digau los seus actes quins són estats./

/ /

/-Senyor -dix Diafebus-, no volria que la senyoria vostra hagués a
pensar negun contrari de mi, per ço com som d´una terra e d´una
voluntat; mas ab tota veritat recitaré a la santedat vostra així com
s´és seguit. E lo primer a qui lo Rei donà l´orde de cavelleria fon a
Titant lo Blanc, e lo primer qui fér armes fon ell. Aquell dia, senyor,
ell ajustà tot lo seu estat de gentilshòmens e de donzelles, e anaren al
cadafal lla on lo Rei havia ordenat de fer los cavellers; trobam les
portes tancades e tocam a la porta grans colps; aprés, passat bon espai,
los reis d´armes se feren sobre la porta alt del cadafal, e digueren:
"¿Què és lo que voleu?" Digueren les donzelles: "Gentilhom tenim qui vol
rebre l´orde de cavalleria e demana cavalleria puix és digne e
mereixedor de rebre-la." Prestament obriren les portes e tots los qui
pujar volgueren, pujaren alt. Com foren enmig d´una gran sala, feren
seure lo gentilhome en una cadira tota d´argent, que era coberta de
canemàs verd, e allí examinaren-lo si era per rebre l´orde de
cavalleria, ni de ses cos tumes, e si era coixo o afollat d'algú de sos
membres per què no fos dispost per entrar en batalla, e trobant-lo tal
com ésser devia, e rebuda informació de testimonis dignes de fe, venia
l'Arquebisbe d'Anglaterra revesit com a diaca, ab lo missal obert en les
mans, e venia davant lo gentilhom, e aquí present lo Rei e tots los
altres que allí eren, deia-li semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Lo jurament que lo rei d'Angalterra feia fer als gentilshòmens aprés
que eren examinats, ans que els donàs l'orde de cavalleria.//

// / /

/- "Vos, gentilhom, qui rebeu l'orde de cavalleria, ¿jurau a Déu e als
sants quatre Evangelis de no venir en neguna manera contra lo molt alt e
molt excel.lent rei d'Angalterra, si ja no era ab vostre senyor natural,
tornant-li lo collar de la divisa, que lo dit senyor acostuma de donar a
tots aquells a qui fa cavallers? En tal cas podeu fer guerra contra ell,
sens que no us porien reprotxar los bons cavallers; altrament cauríeu en
cas molt lleig e de mala fama, e si éreu presoner en la guerra, de tot
cert seríeu en perill de mort. Més, ¿jurau per lo sagrametn que fet
haveu, que de tot lo poder vostre mantindreu e defensareu a dones e
donzelles, viudes, òrfens, desemparades, e encara a casades, si socors
vos demanen e de tot vostre poder posareu la persona e entrareu en camp
a tota ultrança, si bon dret tenen aquella o aquelles qui socors vos
demanaran?"/

/ /

/"Fet lo jurament, dos grans senyors, los majors que allí ereeen, lo
preengueren per los braços e portaren-lo davant lo Rei, e lo Rei li posà
l'espasa sobre lo cap e dix: "Déu te faça bon cavaller e mon senyor Sant
Jordi." E besà'l en la boca./

/ /

/"Aprés vengueren set donzelles, vestides de blanc, significant los set
goigs de la verge Maria, e cenyiren-li l'espasa; aprés vengueren quatre
cavallers, los majors en dignitat que allí es trobaren, e calçareen-li
los esperons, significant los quatre evangelistes; après venc la Reina e
pres-lo de l´un braç, e una duquessa de l´altre,e així el portaren fins
a un bell estrado, e posaren-lo en la cadira real;aprés lo Rei s´asigué
a l´una part e la Reina a l´altra, e totes les donzelles e los cavallers
baixa, entorn d´ell. Après portaren la col.lació molt abundosament. E
aquest orde, senyor, han servat a tots los qui es són fets cavallers./

/ /

/-Digau-me, si plasent vos serà_dix l´ermità_,lo principi e la fi de les
armes que Tirant ha fetes./

/ /

/-Senyor. la vespra del dia assignat de fer les armes, Tirant cavalcà ab
tots los del seu estat, en la forma segons dessús és dit, e anà on
estaven los vint-e-sis caavallers. Com foren a la porta donà un escrit
que deia que, qualsevolgués cavaller que volgués fer armes ab ell,
havien a córrer tant i tan e tan llongament fins que vint colps de
puntes sangrentes ixqués de l'u o de l'altre, ab ferros esmolats, o
qualsevulla d'ells s'hagués a dar per vençut. E prestament fon admesa la
sua demanda e tornam al nostre alleujament. L'endemà, totes les
donzelles lo prengueren e ab molta honor lo portaren fins a la porta de
la lliça tot armat, lliurant-lo als fels que mort o viu lo'ls haguessen
a restituir. E los fels lo reberen ab aquella convivença e ab molta
d'honor que li feren. Lo Rei e la Reina ja eren en los cadafals, e
Tirant entrà tot armat en blanc, sinó lo cap, e en la mà portava un
ventall que a l'una part era pintat lo crucifici de Jesucrist, e en
l'altra part era pintada la imatge de la Verge senyora nostra./

/ /

/"Com Tirant fon enmig del camp, féu gran reverència al Rei e a la
Reina, e anà tots los quatre cantons de la lliça, e ab lo ventall senyà
cascun cantó. Fet açò davallà del cavall, e los fels posaren-lo dins un
petit papalló qui estava posat en lo cantó de la lliça; allí portaren-li
viandes e confits perquè pogués refrescar, si mester ho havia, e tornà's
adobar les armes, e pujà a cavall, e trobà ja lo mantenidor del camp.
Com tota la gent fon assossegada, lo Rei manà als fels que els
lleixassen anar. Prestament ferien dels esperons ab les llances en los
rests, e encontraren-se tan ferament que es romperen les llances en
peces; aprés feren moltes carreres, e fere-se de molts singulars encontres./

/ /

/"La vintena carrera, lo mantenidor encontrà a Tirant en mig de la
bavera del bacinet, e passà-la-hi tota doblada e alt en lo revolt del
peto de les plates, e nafrà'l un poc en lo coll, e si la llança no es
fos rompuda lo nostre cavaller era mort, e lo cavall i ell caigueren en
terra. Prestament se lleva Tirant e féu-se dar un altre cavall millor
que no era l'altre, e pregàr als jutges del camp que li donassen
llicència de pendre altra llança, e los jutges digueren que cascú
prengués les llances a sa voluntat. Tirant se féu donar una molt grossa
llança,e l'altre féu per lo semblant, e corregué l'u envers l'altre ab
molt gran fúria, e Tirant l'encontrá un poc davall lo rest. L'encontre
fon tan poderós, e la llança no es volgué rompre, que el passà de
l'altra part e caigué mort en terra. Les donzelles prestament foren a la
porta del camp, e demanaren als fels que els fos restituït lo llur
cavaller. Los fels los feren obrir les portes, e les donzelles
prengueren lo cavall de Tirant per les regnes, e ab molt gran honor lo
se'n portaren al seu alleujament, desarmaren-lo e miraren-li la nafra
que tenia al coll, e feren venir los cirurgiants qui el curassen;e
Tirant fon molt ben servit de les donzelles, per ço com estaven molt
contentes que lo primer cavaller qui havia fet armes per donzella era
estat vencedor./

/ /

/" Lo Rei ab tots los grans senyors que allí eren entraren dins lo
palenc on jaïa lo cavaller mort, e ab molt gran processó e honor lo
portaren a l'església de Sant Jordi, on havien fet una singular capella
per aquells qui en les armes serien morts, e en aquesta capella no hi
podia ésser soterrat negú qui cavaller no fos, e si era gentilhom
portaven-lo a l'església major, en havia altres capelles on los posaven./

/ /

/" Senyor, com Tirant fon bé guarit, tornà ajustar tot lo seu estat,
segons que l'altra volta havia fet, e anam on eren los vint-e-cinc
cavallers, e donà'ls un escrit com volia combatre un cavaller a preu de
tota ultrança, e admetren-li sa demanda; entrà dins la lliça armat així
com se pertanyia, ab gran esfoprç que en si mostrava, ab atxa, espasa e
daga. Com foren dins los papalloms cascú en lo seu, adobaren-se les
coses necessàries; eixits defora, los fels los partiren lo sol, perquè
no donàs més a la u que a l'altre en la cara. Lo Rei fon aplegats ab los
altres estats, e passaren per lo camp per pujar als cadafals. Los
cavallers cascú estava armat a la porta de papalló ab les atxes en les
mans. Com veren lo Rei, cascú ficà lo genoll en terra fent gran
reverència al Rei e a la Reina, que mostraven bé que eren cavallers de
gran valor, e totes les donzelles s'agenollaren en terra e pregaren a
nostre Senyor que donàs victòria al seu cavaller./

/ /

/" Com les gents foren assossegades e los papallons trets fora del camp,
les trompetes sonaren e los heraauts digueren ab alta veu no fos home ni
dona gosàs parlar, senyalar, tossir ne fer-se senyal negú sots pena de
la vida./

/ /

/"Com la crida fon feta, dels uit cavallers fels, los quatre prengueren
l'u e los altres quatre, e posaren-los enmig del camp en les ralles, e
d'aquí partiren l'u envers l'altre, e feren armes los dos molt
valentment, sens que no es coneixia qual tenia milloria. La batalla durà
molt, e per lo gran treball que passava lo mantenidor del camp,
mancava-li l'alè; a la fi estava en tal punt que no podia tenir l'atxa,
e en son continent mostrava que amara més pau que guerra. Coneixement
Tirant en quin punt son contrari estava, pres l'atxa ab dues mans, e ab
lo martell li donà tal colp en lo bacinet que tot lo torbà, e véu que ab
gran treball se podia tenir de peus. Tirant s'acostà a ell, e donà-li
una gran empenta que el féu caure en terra. Com lo véu tan mal adobat,
llevà-li lo bacinet del cap, tallant-li ab la daga les tiretes ab què
estava lligat, e dix-li les següents paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo
tingué vençut.//

// / /

/-" Cavaller virtuós, bé pots veure com la tua mort, o la vida, està en
ma llibertat, per què mana a mi què vols que faça de tu: si vols vida o
mort, car més aconsolat seré del bé que del mal. Mana a la mia mà dreta
que t'haja tant de mal a la tua persona com poria."/

/ /

/" Més dolor tinc -dix lo cavaller- de les tues cruels paraules,
abundoses d'extrema vanaglòria, que de perdre la vida, e més estime la
mort que no demanar perdò a la tua superbiosa mà./

/ /

/" La mia mà a acostumat de personar als hòmens vençuts -dix Tirant-, e
no fer-los dan; e si tu vols, jo et perdonaré de bon cor a tot lo mal
que fer-te poria./

/ /

/" ¡Oh quina glòria és - dix lo cavaller qui en terra estava-, com los
hòmens són vencedors per sort o per desventura, e abundar en moltes
paraules! Jo só lo cavaller de Muntalt sens reprotxe negú, amat e temut
de moltes gents; só estat tostemps piadós e havent misericòrdia a totes
gents./

/ /

/" Jo vull usar d'aqueixos actes que dits has envers tu -dix Tirant-,
per la tua molta virtut e bondat. Anem davant lo Rei, e quí agenollat
als meus peus demanar-m'has mercè, e jo perdonar-t'he lliberalment./

/ /

/"Lo cavaller, ab ira mortal, féu principi a tal parlar./

/ /

/" No plàcia a Déu, ni me'n done lo poder, que jo jamés faça acte de
tanta vergonya per a mi e als meus, ni en aquell egregi senyor meu lo
comte Guillem de Varoic, del qual rebí aquest amargós orde de
cavalleria; per què, fes de mi tot lo que bé et vinga, que més estime bé
morir que mal viure./

/ /

/"Com tirant véu la sua mala voluntat dix:/

/ /

/" Tots los cavallers qui bé volen usar e seguir les armes e l'estil
d'aquelles per haver renom e fama han ésser cruels e tenir cadira enmig
d'infern./

/ /

/"Tirà la daga e més-li punta en l'ull, e ab l'altra mà donà-li gran
colp sobre lo cap de la daga, que la hi féu passar a l'altra part. ¡Quin
ànimo de cavaller fon aquest, que més estimà morir que no viure
envergonyit, per no ésser blasmat dels bons cavallers!/

/ /

/"Los jutges del camp eren dotze, los sis tenien un llibre dels
vencedors, los altres lo tenien dels vençutss. Aquells que morien sens
que no es volien desdir, feien-los procés de màrtirs d'armes, los qui es
desdeien, feien-los altre procés de mals cavallers, vençuts e posats en
gran deshonor e infàmia, e aquesta pràtica han servada fins a la fi./

/ /

/"Aprés pocs dies, senyor, se seguí que la mejestat del senyor Rei e de
la senyora Reina estaven en gran solaç enmig de la praderia prop del
riu, dansant er fent moltes festes. E estava allí una parenta de la
Reina, que era nomenada la bella Agnés, e era filla del duc de Berrí,
que és la més agraciada donzella que jo jamés haja vist. És veritat que
de bellea la Reina passa a totes quantess són, se gràcia e de gentil
loqüela, a totes gents afable, e de grandíssima honestat, lliberal més
que dona que jamés haja vist, per ço com les dones la major part són
avares per son natural; aquesta galant dama, si vestia robes que
valguessen lo preu d'una ciutat, no pensava, en donar-les, e joies e
altres coses que ella tingués: tant era de gentil condició! Senyor,
aquesta bella Agmés portava aquell dia en los pits un molt gentil
fermall. E en presència del Rei e de la Reina e de tots los cavallers,
fetes les danses, Tirant s'acostà a la gentil dama, e donant del genoll
en la dura terra féu principi a un tal de parlar:/

/ /

/"-Per la coneixença que tinc, senyora, del vostre molt valer, així de
llinatge com de molta bellea, gràcia e saber, e de totes les altres
virtuts que en un cos més angélic que humà trobar se deixen, vos desitge
molt servir; e hauria-us a molta gràcia que la mercè vostra benigna
mercè me serà atorgat, jo l'accepte e portaré aquell de grat per l'honor
e servir vostre, prometent e jurant sobre l'altar, e per l'orde de
cavalleria, de combatre un cavaller a peu o a caavall a tota ultrança,
armat o desarmat, en la millor manera que ell sabrà divisar./

/ /

/"-Ah, Santa Maria val! -dix la vella Agnès-. ¿E per una cosa tan mínima
e de tan poca valor voleu entrar en camp clos a tota ultrança, no tement
los perills de la mort e lo dan que seguir poria? Però, perquè represa
no sia de dones e donzelles e dels bons cavallers dignes d´honor, de bon
grat jo consentiré en presència del senyor Rei e de la senyora Reina
peruè no perdau lo premi de bé a fer e de l´orde de cavalleria: ab les
vostres mans prengau lo fermall./

/ /

/"Tirant fon molt content de la resposta de la bella Agnès. E per quant
lo fermall estava lligat ab la coordodnera del brial e no es ppodia
llevar sens que no fos descordada, e descordant-la, per força ab les
mans lki havia de tocar als pits, Tirant ab la mà pres lo fermall e
basà´l; aprés donà dels genoolls en la dura tera e dix:/

/ /

/"-Infinides gràcies, senyora, a la senyoria vostra faç del gran do que
m´haveu donat, car més l´estrime que si m´haguésseu dat tot lo realme de
França. E promet a Déu que qui lo fermall me llevarà, la sua persona me
lleixaarà./

/ /

/"E posà´l-se alt al cap dún bonet que portava./

/ /

/"Lo dia següent, estant lo Rei en missa, venc un cavaller francès, lo
qual se nomenava lo senyor de les Vilesermes, molt valentíssim de sa
persona, e en armes molt experimentat, e diz a Tirant un tal parlar:/

/ /

/"-Cavaller, d'onsevulla que vós siau, haveu hagut massa gran atreviment
de tocar en un cos glorificat com és de la bella Agnès, e tan mala
demanda jamés féu cavaller en lo món. Per què és de necessitat me doneu
lo fermall de grat o de força; que de dret jo el dec haver per raó com
de ma pueerrícia fins ara he amada, servidaa e venerada aquesta
senyoram, qui és mereixedora de tots los béns qui en el món són. E per
quant a mi és dada la glòria, perquè ab mosss innumerables treballs,
enuigs e pensaments, jo la m'he sabuda guanyar, per què jo tinc a cobrar
lo premi del temps de ma joventut, que he perduda part d'aquella per
servir a sa mercè, e si dar no el me volreu, la vida vostra serà de poca
durada. Cu-lo'm ab pau ans que més mal no se'n segueixca./

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà
lo fermall que la bella Agnès li havia dat.//

// / /

/-"Gran ofensa seria per a mi -dix Tirant-, que jo ddonàs lo que m'és
estat donat lliberalment e deslligat ab les mies mans, e la preomesa, fe
e jurament que jo he fet. Bé seria tengut per lo més vil e abatut
cavaller que jamés en lo món fos nat e cap si jo tal cosa feia. Emperò,
cavaller, vós mostrau, segons vostre mal parlar, massa gran supèrbia, e
seràaa mester que jo la us faça abaixar"/

/ /

/"Lo cavaller féu demostració de coler-li llevar lo fermall; emperò
Tirant fon avisat: que mès mans a una copagorja que portava, e tots los
altres arrancaren; e allí fon entre ells una brega civil, emperò ans que
fossen departits hi morireen dorçtza entre cavallers e gentilshòmens. La
Reina, que estava més prop d'ells, sentí la remor e los grans crits que
less gents daven, posà's enmig de la gent e departí'ls los uns dels
altres. E jo us ne puc bé contar novess, que fui nafrat de quatre colps
en la mia persona, e molts altres per fer-me companyia. Com lo Rei fon
atèss, tot fon ja pacificat. E no passaren tres diesss que lo francés
cavaller tramès a dir a Tirant per una lletra, que li tramès per un
petit patge, que era del tenor següent./

/ /

/ /

/ /

/ /Lletra de batall tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo
Blanc.//

// / /

/-/A tu, Tirant lo Blanc, qui est estat principi de la destrucció de la
sang militar://

// //

//Si lo teu ànimo esforçat gosarà mirar lo perill de les armes que entre//

// //

//cavallers són acostumades, armaat o desarmat, a peu o a cavall, vestit
o despullat, en la manera a tú més segura, concorda't ab mi ab condició
que l'espasa tua e la mia ajustar-se puguen a mort determenada. -Escrit
a mà mia e segellat ab lo segell secret de mes armes/: LO SENYOR DE LES
VILESERMES./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant demanà de consell a un rei d´armes sobre la lletra del
senyor de les Vilesermes//

// / /

/ /

/ /

/Llesta per Tirant la lletre, pres lo petit patge e posà´l en una
cambra, e donà-li mil escuts d´or, e féu-li prometre que no en diria res
a negú. Com lo patge fon partit, Tirant anà tot sol e pres a un rei
d´armes e portà´l-se´n tres milles lluny d´allí, e dix-li semblants
paraules:/

/ /

/"-Rei d´armes, per la fe que a tu és dada e per lo jurament que fist lo
dia que rebist aquest ofici en poder e mans del senyor Rei, de tenir
secret lo que et diré, e consellar-me bé e llealment segons que per
estil e dret d´armes est obligat de fer. /

/ /

/"Lo rei d´armes, qui havia nom Jerusalem, repòs en la següent forma:/

/ /

/"-Senyor Tirant, jo us promet per l´ofici que tinc e per lo jurament
que he fet, de tenir secret tot lo que per vós me serà dit./

/ /

/"E Tirant li mostrà la lletra que li era estada tramesa e féula-hi
llegir. Com l´hagué llesta, Tirant li dix:/

/ /

/"-Mon bon amic Jerusalem, jo tindré a molta glòria de poder complir
l´apetit e voluntat d´aquell virtuós cavaller, lo senyor de les
Vilesermes. E per quant jo só jove e no sé la pràtica ne l´estil de
cavalleria, que ara he complits vint anys, e confiant de la vostra molta
discreció, vos demane de consell perquè só cert que sou pràctic entre
reis e grans senyors, e sabeu tot l´estil d´armes molt millor que negun
altre. E lo que us he dit no penseu que per poc ànimo ni temor ho diga,
mas pense que no fes ofensa a la majestat del senyor Rei, qui tantes
d´honors me fa, per ço com ell ha ordenat en son regne lleis morals en
aquest pas honrat de cavalleria; per què no voldria ésser reprotxar per
defalliment negú./

/ /

/"Repòs lo rei d´armes en la forma següent./

/ /

/ /

/ /

/ /Lo consell que Jerusalem, rei d´armes, donà a Tirant lo Blanc.//

// / /

/-"¡Oh cavaller, jove virtuós e de bona ventura, amat de totes gents! Lo
consell que la mercè vostra a mi demana jo el vos daré e jo el salvaré
davant la majestat del senyor Rei e los jutges del camp: vós, Tirant lo
Blanc, podeu bé combatre aquest cavaller sens reprotxe negú ne blasme
negú de Rei, jutges ne de cavallers, per quant ell és requeridor e vós
defenedor, ell és principiador del mal e tostemps sereu excusat. E jo
prenc tot lo càrrec sobre mi. Si negú vol dir res de vós, jo us salvaré
la vostra honor davant tots los bons cavallers. Sabeu quan seria lo dan
e culpa vostra? Si vós fósseu estat requeridor, e lo senyor Rei que us
ha dat primer que a negú l´orde de cavalleria, e mudar pràtiques e lleis
en sa cort, no poseu dubte negú, vós caïeu en cas de blasme entre los
bons cavallers, e per ço feu com a bon cavaller e mostrau tostemps a les
gents ànimo esforçat de cavaller. E si escriptura de la mia mà vós
volreu, jo la us daré del consell que us he dat. Anau prestament a la
batalla e no us faça temor la mort"./

/ /

/"-Molt estic aconsolat de bé a fer -dix Tirant-, del consell que dat
m´haveu, per ço com me dieu que no puc ésser reprès per lo senyor Rei,
dels jutges ni dels cavallers. Ara vullvos molt pregar, Jerusalem, per
l´ofici que teniu, d´ésser jutge de nostra batalla, del senyor de les
Vilesermes e de mi, e tot passe per la vostra mà per ço que façau ver
testimoni de tot lo que passarà entre ell e mi a tots los qui us ho
demanaran./

/ /

/"Dix Jerusalem:/

/ /

/"-Jo, de concordar-vos seré molt content. Emperò jo no poria ésser
jutge de vosaltres, segons requir l´ofici nostre, e dirvos he per què:
car negun cavaller, rei d´armes, heraut o porsavant que done consell, no
pot ésser jutge, car gentilea poria ésser difraudada. Ni mon senyor lo
rei d´Anglaterra, si és jutge d´una batalla, per ésser senyor de tots,
en son consell no du dir paraules favorables de negú; e si ho feia poria
ésser dit injust jutge, e tal batalla no deuria haver lloc. Posat cas
l´u fos vençut, davant l´Emperador ab testimonis dignes de fe se poria
retractar tal batalla. Emperò, perquè no perdau vós o ell lo premi de la
batalla, jo us hauré jutge competent, en res a vós i a ell sospitós: és
de nostre ofici, rei d´armes creat, qui es nomena Clarós de Clarença
home molt entès en les armes./

/ /

/"-Bé el conec -dix Tirant-, e bé soc content que ell hosia, si al
senyor de les Vilesermes plau, perquè és bon rei d´armes e darà l´honor
a aquell qui la sabrà guanyar. E vull que siau avisat de tot, ço és; com
ell m´ha tramès aquesta lletra per un petit patge, e si jo li trametia
la resposta per un altre semblant, llaugerament se poria saber, e la
batalla no vendria a la fi que ell e jo desitjam. Per què, façam així
que tornem al meu alleujament, e jo dar-vos he una carta blanca signada
de mà mia, e segellada de les mies armes; e vós concordau la batalla a
tot avantatge seu e dan meu. E per quant ell és requeridor e jo só
request, e em dóna lo devisar de les armes, així com diu en sa lletra,
jo de bon grat hi renuncie e li done facultat que ell les devise en
aquella manera que a ell ben vist li serà; que no faré sinó lo que direu
e ordenareu. E com més cruels les divisarà, vós les confermareu per part
mia, e tant me serà major glòria./

/ /

/"Tirant se´n tornà ab lo rei d´armes al seu alleujament, e féu de
continent la carta blanca, ço és, signada de sa mà e segellada ab les
seus armes, e donà-la a Jerusalem, rei d´armes. E donà-li una roba
d´estat que era de brocat e forrada de marts gebelins, pregà´l que la
prengués e que la portàs per l´amor sua./

/ /

/"Lo rei d´armes se partí per dar compliment a la batalla, e podia
trobar entrà dins la ciutat e trobà´l dins un monestir de frares que es
confessava. Com hagué confessat, Jerusalem l´apartà e dix-li que anassen
a parlar fora de l´església, car en tals llocs no és donat parlar de
coses criminals. Prestament ixqueren de l´església e de lloc sagrat, e
Jerusalem féu principi a tal parlar:/

/ /

/"-Senyor de les Vilesermes, jo per mon ofici seria molt aconsolat que
pogués posar pau e bona confederació entre vóstra lletra e la resposta
d´aquella en paper blanc segelllat ab segell de les armes e signat de la
sua mà, requerint-me per mon ofici jo vingués a vós per concordar la
batalla, donant-me tot son poder en aquesta forma: que de les armes així
ofensives com defensives, a peu o a cavall, segons la vostra lletra
conté pus llargament, diu e vol, no perjudicant res de son dret com a
defenedor, vos dóna poder e facultat que deviseu les armes en la manera
que plasent vos sia, ab què sien eguals e sens falsa maestria. E la
batalla sia esta nit, si ésser porà./

/ /

/"-Molt só content -dix lo senyor de les Vilesermes- de la gentil
pràtica de Tirant. No es deu esperar altra cosa d´ell sinó tota virtut.
Jo accepte lo poder per vós a mi donat per part sua, que devise les
armes e la batalla, e serà en la següent forma./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes.//

// / /

/-"Jo devise que la batalla se faça a peu, ab camises de tela de França,
ab sengles targes de paper, e al cap un xapellet de flors, sens altra
vestidura neguna. Les armes ofensives, sengles coltellines genovesques,
tallant cascuna a dues parts ab puntes ben agudes, de llargària de dos
palms e mig, cana de Montpeller. En esta manera lo combatré a tota
ultrança. E estic admirat de vós, rei d´armes, com feu de la concòrdia
discòrdia. Nosaltres som concords de nostra batalla, e parlau-me de pau."/

/ /

/"-Lo que jo he dit -dix lo rei d´armes-, hi só tengut per mon ofici: no
voler la mort del cavaller qui d´honor sia./

/ /

/"-Puix som concordes, e jo accepte la batalla per Tirant, par-me que
siam concordes e no discordes./

/ /

/"-E jo só molt content -dix lo rei d´armes- que siau concordes. Anem
per haver les armes e tot açò que mester haveu ans que vinga la nit./

/ /

/"-De continent los dos anaren a comprar les coltellines e feren-les
molt bé esmolar, e feren fer les puntes molt ben agudes; e hagueren drap
de tela de França, e molt prest feren tallar e cosir les camises, e
feren-les un poc llargues, e les mànegues curtes fins al colze perquè no
els torbassen en lo combatre. Aprés hagueren un full de paper e
partiren-lo per mig, e de cascun mig feren una tarja a manmera d´adarga:
mirau quanta defensió podia fer mig full de paper!/

/ /

/"Com de tot hagueren compliment, dix lo cavaller al rei d´armes:/

/ /

/"-Vós qui haveu concordat la batalla e sou per la part de Tirant, jo no
desitge haver negú per la mia sinó sol Déu a les mies pròpies mans. les
quals són acostumades de llevar-se en la noble sang militar. Preneu
l´una part de les armes, e la que vós deixareu jo pendré./

/ /

/"-Senyor de les Vilesermes, jo no só ací perquè haja a fer part entre
cavallers dignes d´honor. Jo só obligat per mon ofici consellar e
concordar a cavallers e a gentilshòmens, e no fer part neguna, car si
vós me dàveu quant teniu, jo no difraudaria me llicència e cercau /

/ /

/altri qui no us sia sospitós./

/ /

/"-Per mon Déu e mon creador, rei d'armes, jo no he parlat a la intenció
que vós ho preneu, sinó que voldria que fóssem a la batalla, per ço com
veig que la nit nos és veina. Puix sou nostre jutge, feu que la
prestament se veja./

/ /

/"-Senyor, jo us diré com serà -dix lo rei d'armes-. Jo no puc ésser
jutge entre vosaltres per quant jo he aconsellat a vós e a Tirant, e
podria ésser reptat, si tal cosa feia, com injust jutge. Emperò jo hauré
un altre jutge competent, en res no sospitós a vós ni a ell, lo qual se
nomena Clarós de Clarença, rei d'armes e home molt sabent en la guerra i
en armes molt destre, que és vengut ara novament ab lo duc de Clarença,
e és persona que per son ofici ans se deixaria morir que venir en res
contra l'honor sua./

/ /

/"-De tot seré content -dix lo cavaller-, puix la cosa vinga en egualtat
e sia secreta./

/ /

/"-I jo us dó la fe -dix lo rei d'armes- de no manifestar aquest fet a
persona del món a Clarós de Clarença./

/ /

/"-Ara -dix lo cavaller-, preneu les armes e porteu-les a Tirant, e
prenga les que millor li parran. E jo esperar-vos he en aquella ermita
de Santa Maria Magdalena, per ço que si em veia algú de ma companyia
pogués mostrar que estic ací per fer oració./

/ /

/"Partí's Jerusalem, e anà a cercar Clarós de Clarença, rei d'armes, per
tots los estats. Com l'hagué trobat, dix-li tot l'ésser, e l'altre dix
que ho faria de bona voluntat. Però l'hora era ja tarda, que el sol
havia complit son viatge, e per l'escura nit no volia posar en perill
dos cavallers, mas lo següent dia de matí, quan lo Rei seria en missa e
la gent seria assossegada, que en aquella hora era content d'ésser jutge./

/ /

/"Jerusalem tornà a Tirant e dix-li tot lo que era mester dir ab
honestat de son ofici, e recità-li la forma de la batalla com s'havia de
fer, e les armes que havia devisades, e que triàs d'aquelles dos la que
millor li paregués. E que al matí, com lo Rei seria en missa, se faria
la batalla./

/ /

/"-Puix la batalla no ha ésser esta nit -dix Tirant-, no vull tenir les
armes en mon poder; car si jo el vencia o el matava no voldria digués la
gent que hi hagués feta alguna art en les armes tenint-les la nit, e per
açò l'havia vençut, així com feren aquells dos cavallers qui al port de
la mar matà l'u a l'altre e aprés deien que ab art de nigromància era
estada feta la llança ab què el matà. No les vull veure ni tocar fins en
aquella hora que farem la batalla. E tornau-les al senyor de les
Vilesermes e demà, com la batalla serà, que les porte, que bé trobarà
qui les pendrà./

/ /

/"Com Jerusalem oí parlar en tal so a Tirant, mirà'l en la cara e dix:/

/ /

/"-Oh cavaller virtuós e en armes experimentat! Si desaventura de mala
sort no és contrària a la persona vostra, digne e mereixedor sou de
portar corona real: jo no puc creure que no siau vencedor d'aquesta
batalla./

/ /

/"Partí's lo rei d'armes de Tirant, e anà a l'ermita on estava l'altre
cavaller e dix-li com l'hora era tarda e lo jutge no poria bé jutjar la
batalla si de dia no era, mas que haviem concertat per a l'endamà com lo
Rei entraria en missa per ço com los cavallers los uns acompanyaven al
Rei, los altres la Reina, los altres per veure les galants dames estaven
torbats. Lo senyor de les Vilesermes dix que era content./

/ /

/"Los reis d'armes, bon matí perquè no fossen vist de negú, prengueren
los dos cavallers e portaren-los enmig d'un bosc, dque per negú no
podien ésser vists. Com veren que estaven en lloc dispost, Jerusalem féu
principi al següent parlar:/

/ /

/"-Cavallers de molta virtut, veu's ací la mort e sepultura vostra.
Aquestes són les armes per aquest cavaller devisades e per Tirant
acceptades. Cascú prenga la part que li plaurà./

/ /

/"E posà-les en la bella herba del prat./

/ /

/"-Ara –dix Clarós de Clarença-, senyors de gran noblesa e cavalleria,
vosaltres sou en aquest lloc apartat que no esperau adjutori negú de
parents ne d´amics; e estau en lo darrer pas de la mort, que no confiau
sinó de sols Déu e de la vostra virtut; e vull saber de vosaltres a qui
voleu per jutge en aquesta batalla./

/ /

/"-Com! -dix lo senyor de les Velesermes-. ¿E ja no som concordes que
vós sereu?/

/ /

/"-E vós, Tirant, a qui voleu per jutge?/

/ /

/"-Jo vull aquell que lo senyor de les Vilesermes vol./

/ /

/"-Puix a vosaltres plau que jo sia vostre jutge, haveu a jurar, per
l´ordre de cavalleria que haveu rebut, d´estar a tota ordinació mia./

/ /

/"E així lo hi prometeren e juraren. Aprés del jurament dix lo cavaller
a Tirant:/

/ /

/"Preneu les armes que volreu, e aquelles que vós lleixareu, ab aquelles
entraré jo en lo camp./

/ /

/"-No -dix Tirant-; vós primer qui sou requeridor, e aprés jo pendré./

/ /

/"E estigueren los cavallers altercant per punt d´honor. Lo jutge, per
cessar porfídia, pres les armes: les unes posà a la part dreta e les
altres a la sinestra; e pres dues palles, una llarga e l´altra curta.
Dix lo jutge:/

/ /

/"-Qui pendrà la més llarga prenga les armes de man dreta, e qui pendrà
la curta, les armes de mà sinestra./

/ /

/"Com cascú hagué preses ses armes, en un punt se foren despullats tots
nus, e vestiren-se les camises doloroses qui pogueren ésser dits celicis
d´amagor. Lo jutge féu dues ralles en lo camp, e posà l´u en una ralla,
e l´altre en l´altra; e manà´ls negú no es mogués fins a tant que ell ho
digués. Tallaren rames d´un arbre perquè lo jutge pogués estr a manera
de cadafal. Com tot fon fet, lo jutge pogués estar a manera de cadafall.
Com tot fon fet, lo jutge anà al senyor de les Vilesermes e dix-li
paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /Lo raonament que lo rei d´armes, com a jutge de la batalla, féu als
dos cavallers.//

// / /

/ /

/ /

/-"Jo só jutge per lo poder per vosaltres a mi dat. E per dret de mon
ofici só obligat d´amonestar e pregar-vos, e a vós primer, qui sou
requeridor, que us plàcia de no voler venir en tan estret pas com és
aquest. Hajau Déu davant los vostres ulls, e no vullau morir així
desesperat, car bé sabeu que l´home qui la mort se procura, de justícia
nostre Senyor no li perdona, e és eternalment damnat."/

/ /

/"-Deixem per ara aqueixes paraules -dix lo cavaller-, car cascú coneix
en si lo que val ni pot fer, així en lo temporal com en l´esperitual.
Feu venir a Tirant ací davant mi e per ventura porà ésser que ens
concordarem./

/ /

/"-No em par que demanau raó -dix lo jutge-. Vosaltres sou eguals en lo
camp; com vendrà aquell a vós? Emperà vés tu, Jerusalem, e digues a
Tirant si volrà venir ací per parlar ab aquest cavaller./

/ /

/"Jerusalem anà a Tirant e dix-li li seria plasent d´anar fins allí.
Respòs Tirant:/

/ /

/"-Vós qui sou fel entre nosaltres, digau-me: si lo jutge m´ho mana, que
jo hi vaja, jo de bon grat hji iré; per lo cavaller que allí està no
volria donar un pas avant ni altre atràs per quant ell val./

/ /

/"Jerusalem dix-li com lo jutge per dret de son ofici era obli gat de
fer son poder de concordar als cavallers que no venguessen en tan gran
perill. Parlà Tirant e dix:/

/ /

/"-Jerusalem, digau al cavaller que jo no sé causa que jo dega anar a
ell. Si ell vol res de mi, que vinga ací./

/ /

/"Aquell tornà la resposta. Dix lo jutge:/

/ /

/"-Bé em par que Tirant fa lo que fer deu. Però, cavaller, vós podeu
venir fins enmig del camp e Tirant vendrà allí./

/ /

/"E així font fet. Com los dos foren presents, l'u de l'altre, lo senyor
de les Vilesermes féu principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com fon feta la batalla de tirant ab lo senyor de les Vilesermes.//

// / /

/-"Si tu, Tirant, vols haver pau, amor e bona voluntat ab mi, e volràs
que perdone a la tua joventut, ho faré ab condició tal que em dónes lo
fermall d'aquella ínclita senyora dona Agnès de Berrí, ensems ab la
coltellina que tens en la mà e la tarja de paper, perquè ho puga mostrar
a les dames d'honor. Car tu saps bé que no est digne ne mereixedor de
posseir cosa alguna que sia d'una tan alta e tan virtuosa senyora com
aquella, per quant lo teu estat, llinatge e condició no és suficient per
a descalçar-li lo tapí esquerre. Ni est per egualar-te ab mi, sinó que
jo, per la mia benignitat, he volgut consentir d'egualar-te ab mi e de
voler-me combatre ab tu."/

/ /

/"-Cavaller -dix Tirant-, no ignore la tua gentilea, qui est, què vals
ni què pots fer. Emperò no som ara en temps ni lloc que hajam a venir a
mèrits dels llinatges. Mas jo só Tirant lo Blanc; ab l'espasa en la mà,
rei, duc, comte ne marquès refusar no em pot. Açò notori és a les gents.
Emperò, en tu prestament poria hom trobar tots los set pecats mortals. E
pensa que ab paraules vils e deshonestes me penses espantar e donar
càrrec a mi e a ma condició. Dic-te que de tan llibert cavaller com tu
est no me´n tinc per injuriat ni em tendria per lloat si negun bé em
dies, car sentència és comuna que tant val a l´hom ésser lloat de mals
hòmens com ésser lloat de males coses. Vingam a la batalla e façam lo
per què hi som, e no estigam més en supèrflues paraules de poc valer,
car sol un cabell de mi fos caigut en terra no el te volria haver dat ni
consentiria menys que el prenguesses./

/ /

/"-Puix concordar no us voleu -dix lo jutge-, ¿voleu vida o mort?/

/ /

/"Dix lo senyor de les Vilesermes:/

/ /

/"-Bé em dol la mort d'aquest jove superbo. Vingam a la batalla e cascú
torne a son lloc./

/ /

/"Lo jutge pujà alt en un cadafal que s'havia fet de rames e dix cridant:/

/ /

/"-¡Sus, cavallers, cascú faça com a valent e bon cavaller!/

/ /

/"L´u anà devers l´altre com a hòmens rabiosos. Dels primers colps que
es tiraren, lo cavaller francès portava la coltellina alt damunt lo cap,
e Tirant la portava damunt los pits. Com foren prop l´u de l´altre, lo
cavaller francès tirà gran colp a Tirant per mig del cap, e aquell
rebaté-lo-hi e contrapassà, e de revés donà-li un colp sobre l´orella, e
tant com ne pres tant li´n féu caure sobre lo muscle; quasi lo cervell
li paria. L'altre donà a Tirant enmig de la cuixa, que un gran palm
badava la coltellada. E tornà-li'n tan prest a /

/ /

/dar altra en lo braç esquerre que fins a l'os li aplegà. E tantes armes
feia cascú que era cosa d'espant. E estaven-se tan prop, que a cascun
colp que es tiraven se traïn sang que era una gran pietat qui els veia
les cruels nafres que l'u e l'altre tenien, que totes les camises eren
tornades vermelles de la molta sang que perdien. ¡Tristes de les mares
que parits los havien! E Jerusalem deia molt sovint al jutge si volia
que els fes lleixar la batalla, e lo cruel jutge responia:/

/ /

/"-Lleixau-los venir a la desitjada fi de sos cruels dies./

/ /

/"Jo crec bé que en aquell cas cascú d'ells estimara més la pau que no
la guerra. Emperò, així com aquells qui eren valentíssim cavallers e de
gran ànimo, contínuament se combatíen sens haver-se pietat alguna. A la
fi, veent-se Tirant prop de la mort per la molta sang que perdia,
acostà's tant com pogué envers l'altre e tirà-li de punta e donà-li en
la mamella esquerra en dret del coll. E l'altre donà-li gran coltellada
sobre lo cap, que la vista li féu perdre dels ulls, e caigué en terra
primer que l'altre. E si lo francès se fos pogut sostenir com Tirant
caigué, ell l'haguera pogut bé matar si hagués volgut. Emperò ell no
tingué tanta virtut que no caigués de continent mort en terra./

/ /

/"Com lo jutge véu estar los dos cavallers tan pacífics, davallà del
cadafal e acostà's a ells e dix-los:/

/ /

/"-Per la mia fe vosaltres haveu fet com a bons cavallers dignes de
molta honor: e no és negú qui us puga dar càrrec./

/ /

/"E va'ls senyar dues vegades a cascú, e pres dos trossos de bastons e
féu-ne creus e posà-les, sobre los cossos e dix:/

/ /

/"-Encara veig que Tirant té un poc los ulls oberts, e si no és mort,
ell n'està molt prop. Ara, Jerusalem, jo us requir que atureu ací per
guardar aquests cossos e jo iré a la cort per manifestar-ho al Rei e als
jutges del camp. -Com per dret així es devia fer./

/ /

/"E trobà lo Rei que eixia de missa e en presència de tots li dix les
següents paraules:/

/ /

/"-Senyor, certa cosa és que dos cavallers valentíssims de nom e d'armes
hui de matí eren en la cort de la majestat vostra e ara estan en tal
punt que de mort no poden ésser estalvis./

/ /

/"-Qui són los cavallers? -dix lo Rei./

/ /

/"-Senyor -dix Clarós de Clarença-, l'u és lo senyor de les Vilesermes e
l'altre és Tirant lo Blanc./

/ /

/"-Molt me desplau -dix lo Rei- de semblant nova. Bo serà que ans de
dinar allà e vejam si els porem ajudar en res./

/ /

/"-Per ma fe -dix Clarós-, l'u és passat d'esta vida; jo pens també que
l'altre li volrà fer companyia: tan mal nafrats estan./

/ /

/"Com los parents e amics dels cavallers saberen tal nova, prengueren
armes e a peu e a cavall cuitam lo més que poguem, e nostre senyor Déu
féu-nos gràcia que arribam primers que los altres. E trobam a Tirant tot
ple de sang: no era home qui el conegués e tenia un poc los ulls oberts./

/ /

/"Com los altres veren llur senyor mort,cuitaren a gran pressa envers lo
nostre cavaller per voler-li tolre la vida, e nosaltres lo defensam molt
bé. Nosaltres nos fem dos parts, e posam lo cos enmig les espatles, unes
envers les altres, perquè eren molt més que nosaltres: emperò a cascuna
part que venien trobaven gent qui els tenia cara. Ab tot açò tiraren una
fletxa, ab moltes d'altres, e donà al pobre de Tirant, qui jaïa en terra./

/ /

/"A poc instant aplegà lo gran Conestable armat tot en blanc, ab molta
gent que portava, e departi'ns los uns dels altres. E aprés, molt prest,
fon aquí lo Rei ab los jutges del camp. Com veren los cavallers, l'u
mort, l'altre que paria que estigués en passament, manaren que no els
llevassen d'allí fins lo consell fos tengut./

/ /

/"E estant lo Rei en lo consell e oint la relació feta per Clarós de
Clarença i per Jerusalem, reis d'armes, aplegà la Reina ab tots los
estats ab totes les dones e donzelles. Com veren estar així tan mal
adobats los cavallers, de gran dolor e compassió llançaren dels ulls
vives llàgremes dolent-se de la mort de dos tan singulars cavallers. Com
la bella Agnès véu estar cascú en tan trist comport, girà's devers la
Reina e los estats e dix:/

/ /

/"-Senyors, veu's ací les honors e grans dolors!/

/ /

/"E girà's als parents de Tirant e dix-los:/

/ /

/ "-Cavallers, los qui amau a Tirant, ¿e tan poc esforç mostrau devers
lo vstre bon amic e parent, que així el deixau passar d'esta vida per
culpa de vosaltres? Així morrà, que jau en la terra freda e tot se
dessagna. Si mitja hora està, no li restarà sang al cos./

/ /

/"-Senyora, què voleu que façam? -dix un cavaller-. Que lo Rei ha manat,
sots pena de mort, no sia negú qui los gos tocar ni llevar-los d'allí./

/ /

/"-Ai mesquina! -dix la bella Agnès-. Nostre Senyor no vol la mort del
pecador, e volrà-la lo Rei? Feu-li portar un llit en què estiga la sua
persona e posem-lo allí fins a tant que lo Rei haja tingut son consell,
car lo vent li entra per les nafres e fa-li molt gran dan./

/ /

/"De continent los parents trameteren per un llit e per una tenda. E en
aquest espai que ells anaven, Tirant bascava molt per les nafres qui es
refredaven e la molta sang que perdia. E com la bella Agnès véu així
fortment congoixar a Tirant, dix:/

/ /

/"-Per ma consciència, jo no dec ésser inculpada de pare ni de mare, de
germans ni de parents, ni del senyor Rei ni de la senyora Reina, puix ho
faç ab santa intenció./

/ /

/"Despullà's les robes que vestia, qui eren de vellutat blanc forrades
de marts gebelins, e féu-les posar en terra, e féu posar a Tirant sobre
la roba e pregà a moltes de les sues donzelles se despullassen les robes
e les posassen sobre Tirant. Com Tirant sentí la calor de la roba trobà
gran remei e obrí los ulls més que ans no havia fet. E la bella Agnès
assigué's prop d'ell e pres lo seu cap e posà'l sobre les sues faldes e
dix:/

/ /

/"-Ai trista de mi, Tirant! ¡I tan mal fermall fon aquell que jo us
doní!Mal dia, mala hora e mal signe fon aquell quan jo el fiu fer e
pitjor com lo us doní. E si sabés que tal cas se n'hagués a seguir, no
el vos volguera haver donat per cosa en lo món, emperò la ventura cascú
la's procura, e jo, trista de mi, reste adolorida de la gran desaventura
de vosaltres, car jo puc ésser dit causa de tot aques mal. Prec-vos,
cavallers, tots los qui amau gentilesa, que em porteu ací, prop de mi,
lo cos del senyor de les Vilesermes, car puix no l'he volgut amar en
vida, vull-li fer honor en la mort./

/ /

/"E prestament lo hi portaren, e féu-li posar lo cap sobre les sues
faldes a la part sinestra, e dix:/

/ /

/"-Veu's ací amor e dolor. Aquest senyor de les Vilesermes que ací jau
tenia de son patrimoni trenta-set castells, e en aquells ciutats e viles
forts e circuïdes de moltes torres e de bell mur; e tenia una ciutat
entre les altres, que es nomena Ermes, e un fortíssim castell qui es
nomena Viles, e per ço era intitulat lo senyor de les Vilesermes: home
de gran riquesa, e molt valentíssim cavaller, que valia tant com negun
altre cavaller pogués valer; e confiant del seu esforçat ànimo, podeu
veure lo pobre de cavaller en què és vengut: que set anys ha volguts
perdre per amar-me, e a la fi aquest és lo premi que n'ha hagut. E ha
fetes de singulars cavalleries per amor mia desitjant haver-me en sa
senyoria per lícit matrimoni, ço que jamés haguera aconseguit per jo
ésser de major autoritat de llinatge e de béns de fortuna. Jamés volguí
adherir en cosa que fos en plaer e contentació sua: e ara lo pobre de
cavaller és mort per zels, per sa gran desaventura./

/ /

/"Lo Rei ixqué del consell havent rebuda plenària informació dels reis
d'armes dessús nomenats e féu venir los tres arquebisbes e los bisbes ab
tot lo clero ab solemne processó de la ciutat per fer honor al cavaller
mort. E los parents de Tirant feren venir metges, llit e tenda e tot lo
necessari per a curar-lo; e trobaren que tenia onze nafres en la sua
persona en les quals n'hi havia quatre que eren mortals. A l'altre li'n
trobaren cinc totes mortals./

/ /

/"Com Tirant fon curat e tot lo clero fon vengut, lo Rei ab los jutges
ordenaren lo cavaller mort fos mès dins la caixa que porten los morts,
molt honradament cobert ab un molt bell drap d'or que tenien per als
cavallers qui morien en armes. Aprés d'ell venia Tirant, posat sobre un
gran pavès; e per bé que la sua mà estigués sens útil e profit negú e no
la pogués sostenir, fon determenat la hi lligassen en un bastó ab
l'espasa nua en la mà, ab aquella que l'havia mort./

/ /

/"E en tal forma anaren les creus ab lo clero primer, e aprés venia lo
mort cavaller ab tots los cavallers a peu. Aprés venia lo Rei ab tots
los grans senyors de títol. Venia aprés Tirant en la forma dessús dita,
ab la Reina aprés ab totes les dones e donzelles de títol e de gran
estat. Aprés venia lo gran Conestable ab tres mília hòmens d'armes. E
així anaren fins a l'església de Sant Jordi; e aquí li digueren la missa
de rèquiem ab gran solemnitat. E com posaren lo cos en lo vas, acostaren
a Tirant tan prop d'ell que quasi de la mà de l'espasa senyalava que el
posassen dins (si bé s'era més mort que viu), car així era estat ordenat
per los jutges del camp./

/ /

/"Partit lo Rei e la Reina de l'església ab tots los altres,
acompanyaren a Tirant fins al seu alleujament, ab honor excelsa que li
fon feta, e cascun dia lo Rei ab tots los estats anaven a veure a Tirant
fins que hagué cobrada la primera sanitat. E tal pràtica tenien a tots
los qui eren nafrats. E a Tirant foren donades trenta donzelles que
contínuament lo servissen. /

/ /

/"Com hagueren posat a Tirant en lo llit era ja gran dia, e lo Rei no
havia encara menjat. Digueren al Rei si seria plasent a la majestat sua
dinar-se primer ans que tornàs a l'església de Sant Jordi per dar la
sentència al senyos de les Vilesermes; e los jutges del camp eren allí
presents. Digueren al Rei que sa majestat se podia bé anar a dinar,
perquè migjorn era passat, que, dites vespres, porien fer los actes que
restaven per fer; e així ho feren./

/ /

/"E a l'hora de les vespres lo Rei e la Reina ab tots los estats anaren
a l'església de Sant Jordi e feren portar allí Tirant e, dites les
vespres, lo Rei féu pronunciar la sentència del tenor següent./

/ /

/ /

/ /

/ /Com los jutges del camp donaren sentència que Tirant hagués la glòria
de la batalla.//

// / /

/-/Com per la majestat del sereníssim senyor Rei sia estada dada
llicència e facultat a nosaltres, jutges del camp, de jutjar e dar
sentència en totes les batalles qui es faran dins lo temps per la
majestat sua consignat, així en lliça com dins palenc, en pla o en
muntanya, a peu o a cavall, ab tela o sens tela, armats o desarmats, en
lloc públic o apartat, e per lo poder a nosaltres dat, sentenciam e
declaram://

//

Que lo senyor de les Vilesermes és mort com a bon cavaller e màrtir
d'armes, e per quant no pot ni deu ésser admès a eclesiàstica sepultura
sens expressa llicència de nosaltres, per què declaram, puix nes
mereixedor, que sia soterrat e admès a sufragis de santa mare Església,
dada la glòria a Tirant lo Blanc, de la dita batalla. E aprés que els
responsos seran dits, que sia posaten aquella sepultura d'aquells
cavallers qui en les armes moren sens ésser desdits. Aquella és nostra
sentència, segellada ab segell de nostres armes.

/ /

/"Com la sentència fon publicada, tot lo clero cantaren una molt bella
lletania sobre la sepultura del cavaller, e durà que era prop de mitja
nit l'honor que li feren perquè no s'era desdit i era mort fent armes. /

/ /

/"Aprés tornaren a Tirant al seu alleujament ab grandíssima honor que lo
Rei i la Reina li feren e tots los estats. E semblant honor d'aquesta
feien a tots los altres vencedors cavallers./

/ /

/-Així hajau goig e consolació del que amau -dix l'ermità-, me digau
que, de tantes nobles festes que són estades fetes, és estat vencedor
Tirant del camp per tres cavallers qui ha vençuts. Jo en prenc molta
consolació, per la primera notícia que d'ell haguí, com ell és estat lo
millor dels vencedors, e estic molt admirat que per tres camps que ha
vençuts li hagen dada l'honor, que lo defalt està en los altres cavalles
e no en ell./

/ /

/-No, senyor -dix Diafebus-, que encara ha fets de més singulars actes
que no he recitats a la senyoria vostra./

/ /

/-D'això hauré jo molta consolació -dix l'ermità-, si plasent vos serà
en dir-los-me, com hi prenc molt gran delit./

/ /

/-Senyor, la santedat vostra deu saber que, dos mesos aprés que Tirant
se fon llevat del llit e podia bé portar armes, li seguí un cas que
recitaré a la senyoria vostra./

/ /

/"Emperò, senyor, jo lleixe de recitar les armes que han fetes molts
altres bons cavallers qui han vençuts camps e mort cavallers, per no
ésser prolix, sinó escassament los actes de Tirant perquè la senyoria
vostra conega si ab raó e ab justícia és estada dada l'honor a Tirant e
jutjat per lo millor cavaller de tots./

/ /

/"En aquestes festes era vengut lo príncep de Gales ab molt gran estat
de cavallers e gentilshòmens. E per quant és gran caçador portava de
molts grans alans molt braus de presa, e estava aposentat prop la
muralla de la ciutat. E font sort que un dia lo rei sol ab tres o quatre
cavallers era vengut al seu alleujament per festejar-lo per causa com en
puerícia havien tenguda gran amistat, i parents que eren molt acostats.
E per quant lo Príncep volia fer armes e véu lo Rei en sa posada,
suplicà'l que fes venir los jutges del camp per dar-li consell. Lo Rei
prestament los féu venir, e tenint son consell secret era quasi migjorn
passat, que en aquella hora les gents reposen. Tirant venia de la ciutat
perquè es feia brodar una roba d'orfebreria. Com fon davant
l'alleujament del Príncep un alà havia rompuda la cadena e era eixit de
la posada, e havia-hi molta gent qui el volien pendre per lligar-lo, e
ell era tan brau que negú no tenia gosar d'acostar-s'hi./

/ /

/"Com Tirant fon enmig de la plaça, que passava, ell véu venir l'alà
corrent devers ell per damnificar-lo; descavalcà prestament e tirà
l'espasa. Com l'alà véu l'espasa torna atràs, e Tirant dix:/

/ /

/"-Per un animal no vull perdre la vida ni l'honor de la vida temporal./

/ /

/"E tornà a cavall. Lo Rei e los jutges estaven en lloc que ho podien bé
veure. Dix lo príncep de Gales:/

/ /

/"-Per ma fe, senyor, jo conec aquell alà de tan mala condició, que puix
ell és solt, que lo cavaller que passa, si és gens valent, entre ells
veureu una gentil batalla./

/ /

/"-Par-me -dix lo Rei- que aquell és Tirant lo Blanc, e ja l'ha fet
fugir una vegada; no pens hi gose tornar més a ell./

/ /

/"Com Tirant hagué passat vint passes més avant, l'alà fon tornat ab
gran fúria devers ell, que Tirant hagué a tornar a descavalcar altra
volta, e dix:/

/ /

/"-Jo no sé si est diable o casa encantada./

/ /

/"Tornà a tirar l'espasa altra volta e cuità devers ell, e l'alà li
anava entorn, mas per temor de l'espasa no tenia atreviment d'acostar-s'hi./

/ /

/"-Ara -dix Tirant-, puix conec tu has temor de les mies armes, no cull
que diguen de mi que ab armes sobergues me só combatut ab tu./

/ /

/"Llançà l'espasa detràs. E l'alà donà dos o tres salts e cuità tant com
pogué, e ab les dents pres l'espasa e apartà-la un tros lluny, e tornà
corrent envers Tirant./

/ /

/"-Ara som a la cominal -dix Tirant-: ab aquelles armes que em vols
damnificar, ab aquelles te damnificaré./

/ /

/"Abraçaren-se ab gran furor l'u a l'altre, e a morsos mortals se daven.
L'alà era molt gran e soberg e féu caure tres voltes a Tirant en terra,
e tres voltes lo sotsobrà. Entre ells durà aquest combat mitja hora, e
lo príncep de Gales manà a tots los seus no s'hi acostàs negú per
departir-los fins a tant que l'u fos vençut./

/ /

/"Lo pobre de Tirant tenia moltes nafres en les cames i en los braços. A
la fi Tirant ab les mans lo pres per lo coll e estregué'l tan fort com
poguée e ab les dents mordé'l en la galta tan ferament que mort lo féu
caure en terra./

/ /

/"Lo Rei ixqué prestament ab los jutges, e prengueren a Tirant e
portaren-lo en la casa del Príncep, e allí feren venir los metges, e
curaren a Tirant./

/ /

/"-Per la mia fe -dix lo príncep de Gales-, jo no volguera, cavaller,
per la millor vila d'Anglaterra, vós haguésseu mort lo meu alà./

/ /

/"-Senyor -dix Tirant-, així Déu me deixe guarir d'aquestes nafres que
tinc, per la mitat del vostre heretatge no volria estar en lo punt que
estic./

/ /

/"Com la Reina e les donzelles saberen lo cas de Tirant, prestament lo
vengueren a veure. Com la Reina lo véu tan mal aparellat dix-li:/

/ /

/"-Tirant, ab mal e treball se guanya honor: eixiu d'un mal e donau en
altre./

/ /

/"-Sereníssima senyora, complida de totes les humanes e angèliques
perfeccions, la majestat vostra sia jutge de mon pecat -dix Tirant-. Jo
no anava per mal a fer e és-me aparegut un diable en forma de gos, ab
consentiment de son senyor, e desitgí mon desig complir./

/ /

/"-No us deveu de res entrestir -dix la Reina-, per molts mal que seguir
vos puguen, car aquí mostrareu més la virtut./

/ /

/"-Jamés fon negú, sereníssima senyora, que em ves trist -dix Tirant-
per gran pèrdua que fes, ni menys alegrar més per molt de bé que
aconseguís. Està en veritat que la pensa de l'home està vacil.lant, e lo
cor algunes vegades se mostra alegre, altres fa demostració de tristor.
Mas qui ha acostumat de sostenir treballs e congoixes, e nafres e forts
desventures, no es pot esmaiar de res que li puga esdevenir. Més nou a
la mia persona una sinraó que veja fer que tots los perills en què jo em
pogués veure./

/ /

/"En açò ixqué lo Rei ab los jutges e digueren a Tirant, per ço com ells
havien vist lo combat d'ell e d'alà, e per quant havia llançada l'espasa
e los dos eren iguals d'armes, los jutges li daven honor e premi de la
batalla com si hagués vençut un cavaller en camp. E manaren als reis
d'armes, herauts e porsavants fos publicat per tots los estats e per la
ciutat de l'honor que a Tirant fon donada en aquell dia. E com lo
portaren al seu alleujament li feren aquella honor que en les altres
batalles li havien acostumades de fer./

/ /

/"Aprés, senyor, de tot açò, segons sabem, per relació de molts
cavallers e gentilshòmens, com lo rei de Frisa e lo rei d'Apol.lònia,
germans de pare e de mare, s'amaven d'amor extrema e desitjant-se molt
veure, deliberaren d'anar en Roma l'any passat, perquè era la santa
perdonança del jubileu, e trameteren-se a dir l'u a l'altre que es
trobassen en certa jornada en la ciutat d'Avinyó, e d'allí ensems
partiren per anar en Roma, e per semblant hi anaren molt altres grans
senyors per guanyar la santa perdonança./

/ /

/"E trobant-se los dos reis germans en Roma, dins l'església del gloriós
senyor Sant Pere, lo dia que mostraven la sagrada Verònica a les altres
santes relíquies (e aquests dos germans eren venguts desfressats ab molt
poca gent perquè no fossen coneguts), acabades de mostrar les relíquies,
un vailet del duc de Burgunya conegué lo rei d'Apol.lònia, acostà's a
ell e féu-li gran reverència segons a rei se pertany. E lo Rei li demanà
son senyor lo Duc si era allí. /

/ /

/"Sí, senyor -dix lo vailet-; en aquella capella està fent oració./

/ /

/"Dix lo Rei:/

/ /

/"-Gran plaer tinc que sia ací, e major l'hauré com lo veja./

/ /

/"Los dos reis anaren a la capella on era lo Duc. Lo vailet cuità a dir
a son senyor com los dos germans reis eren allí que el venien a veure.
Lo Duc n'hagué gran plaer, ixqué prestament de la capella, e com se
veren fon molt gran la consolació entre ells per ço com Burgunya
confronta quasi ab Apol.lònia, e molt sovint se veien e tenien molt gran
amistat. Entre ells passaren moltes raons de llur venguda./

/ /

/"-Ara -dix lo Rei-, puix la sort és estada tan bona que així ens siam
vists, jo us prec que vós dineu hui ab mi, e tant com en aquesta terra
aturarem./

/ /

/"Lo Duc li regracià molt la sua bona voluntat e dix-li:/

/ /

/"-Senyor, per a hui la senyoria vostra m'haurà excusat, car ací és
Felip, duc de Bavera./

/ /

/"Dix lo Rei:/

/ /

/"-¿És aquest lo qui féu testimoni contra sa mare, e la féu morir en presó?/

/ /

/"-Sí, senyor, i és fill de l'emperador d'Alemanya. Car no pot ésser
emperador si no és d'aquests dos llinatges, de Bavera o d'Estalric. E
l'elecció de l'Imperi és venguda al pare d'aquest. E jo tinc-los
convidats a ell e al duc d'Estalric./

/ /

/"-No es pot fer -dix lo Rei-: o vosaltres haveu tots a menjar ab mi, o
mon germà e jo nos irem a dinar ab vós. Gran serà la gràcia que la
senyoria de vosaltres me farà si venir-hi volreu./

/ /

/"Tots cavalcaren, e anant per la ciutat encontraren-se ab lo duc de
Bavera e ab lo duc d'Estalric, e aquí lo duc de Burgunya posà'ls en
coneixença dels reis, de què en foren molt contents d'haver llur
amistat. Dinaren-se tots ab molta consolació; e foren servits
abundantment de totes les coses pertanyents a tals senyors./

/ /

/"E tant com en Roma aturaren menjaren ensems, e aprés fins que els
posaren en lo fossar./

/ /

/"Estant un dia sobretaula, vengueren a parlar del rei d'Anglaterra, e
de la Reina, dient que era de les bellíssimes dones del món, e parlant
de les grans festes e de les honors que feien als estrangers e a tots
aquells que hi anaven. E per semblant, de les armes que cascú feia, qui
fer les volia a ultrança o retretes. Més parlaren entre ells de la molta
gent que hi anava, un per fer armes, altres per veure lo triümfo gran de
les festes que dins la Roca se feien. Parlà lo rei de Frisa e dix:/

/ /

/"-Jo seria molt content d'anar-hi, puix só estat en aquesta santa
perdonança./

/ /

/"Aquest rei de Frisa era d'edat de vint-e-set anys, e lo rei
d'Apol.lònia n'havia trenta-u./

/ /

/"Dix lo duc d'Estalric:/

/ /

/"-Per ma consciència, si no fossen los grans bandos e guerres que són
dins la mia terra, jo de bon grat vos hi faria companyia, e volria
experimentar la mia persona ab aqquells virtuosos cavallers, los quals
dien que són vint-e-sis, e volguera fer armes retretes, aprés fer-les a
tota ultrança./

/ /

/"Parlà lo duc de Burgunya:/

/ /

/"-Senyors, ¿voleu fer bé d'aquestes festes i honor, que no en pot hom
haver cascun dia? Si a la senyoria de vosaltres serà plasent d'anar en
Anglaterra, jo lleixaré tots los afers que tinc a fer ací ab lo Pare
Sant, e de bon grat vos faré companyia. E promet en poder de vosaltres,
com a cavaller que só, de jamés tornar en la mia terra fins a tant jo
haja combatut un cavaller a tota ultrança./

/ /

/"-Senyor Duc -dix lo rei d'Apol.lònia-, puix lo meu germà, rei de
Frisa, té voluntat d'anar-hi, de bon grat vos ofir d'anar ab vosaltres e
fer armes així perilloses com negú que hi sia./

/ /

/"Lo fill de l'Emperador, duc de Bavera, dix:/

/ /

/"-Senyors, no restarà certament per mi l'empresa, que de bon grat jo no
hi vaja./

/ /

/"-Puix som concordes -dix lo rei de Frisa-, siam tots quatre
juramentats de servar amor e llealtat los uns als altres en aquest
viatge, e no hi haja entre nosaltres majoritat ni senyoria, sinó que
tots siam eguals, germans e frares d'armes./

/ /

/"Tots lloaren e aprovaren lo dit del rei de Frisa e tots ensems anaren
a l'església de Sant Joan de Lletrà e damunt l'altar feren son jurament
solemne. Aprés meteren-se en orde de tot lo que els era necessari, així
d'armes com de cavalls, e moltes altres coses que aprés se nomenaran, e
per ses jornades, per terra e per amar, arribaren a la delitosa illa
d'Anglaterra, que jamés se donaren a conèixer a negú. E ells ben
informats de la pràtica e manera del Rei, una nit arribaren prop la Roca
on lo Rei estava, quasi a dos tirs de ballesta poc més o menys./

/ /

/"En aquella nit feren parar quatre grans tendes, e per lo matí al sol
eixit los poms alt de les tendes relluïen molt per lo sol qui els dava,
e perquè les havien parades en una poca d'altura parien molt millor. Los
qui primer les veren ho anaren a dir als jutges del camp, e aquells ho
digueren al Rei./

/ /

/"Deliberà lo Rei, ab consell dels jutges, de trametre-hi un rei d'armes
per saber quina ventura era aquella. Fon elet Jerusalem que hi anàs.
Vestí's la cota d'armes, e tot sol anà a les tendes. Com fon a la porta
de la tenda, ixqué-li un cavaller ancià ab la barba molt blanca e
llarga, ab un gros bastó en la mà, ab roba de vellut negre d'estar
forrada de marts, e en l'altra mà portava un paternostres de
calcedònies, e al coll portava una grossa cadena d'or. Com lo rei
d'armes véu lo cavaller sol, fon admirat, llevà's lo barret del cap e
féu-li honor de cavaller. E lo cavaller ancià ab gran afabilitat li reté
les saluts, emperò no li parlà nee li dix res. E Jerusalem li dix:/

/ /

/"-Senyor cavaller, quisvulla que vós siau, mon senyor lo Rei ab los
jutges del camp m'han manat venir ací per visitar e haver notícia de
vós, si sou mestre e senyor d'aquesta companyia, o dels altres qui
capitans són; per ço que jo puga fer verdadera relació, vos hauré a
molta gràcia que em digau tot vostre ésser; e si jo us poré servir de
mon ofici jo seré prest d'obeir a tots vostres manaments./

/ /

/"Lo cavaller, oït lo perquè venia, sens parlar-li mot tornà's a llevar
lo barret del cap, abaixant un poc lo cap, mostrant li regraciava tot lo
que dit havia, e pres-lo per la mà. E primerament lo posà en una tenda
on havia quatre cavalls sicilians molt grans e bells ab les selles
acerades e les brides totes daurades. Aprés lo portà en altra tenda on
hi havia quatre llits de camp molt singulars e molt bells./

/ /

/-Quina era la singularitat d'ells? -dix l'ermità./

/ /

/-Senyor, jo us ho diré; en cascun llit hi havia còceres e matalafs, e
los papallons eren de brocat verd, la forradura dins era de setí
carmesí, tots brodats d'orfreberia ab molt batents que penjaven, e com
gens de vent feia tots se menejaven. E tal era l'un llit com l'altre, e
tots d'una color e d'una faisó sens que no hi havia milloria neguna. Als
peus de cascun llit estava una donzella galantment abillada, e
d'inestimable bellea; e açò feia, senyor, lo llit singular. E los dos
llits estaven a l'un cap de la tenda e los altres dos estaven a l'altre
cap, e com entraven en dret de la porta de la tenda estaven quatre
escuts penjats molt bé pintats./

/ /

/"Aprés lo portà en una altra tenda e a la porta estaven quatre grans
lleon coronats; e com veren a Jerusalem tots se llevaren en peus; e ell
hagué molt gran temor. E prestament fon aquí un petit patge, e ab una
verga prima donà a cascun un colp, e prestament se tornaren a gitar en
terra. Con fons dins la tenda véu quatre arnesos molt bé febrits e bé en
punt, ab quatre espases molt ben guarnides e ben daurades. E al cap de
la tenda, un poc més de la mitjania, estava una cortina de vellut verd,
e véu que un altre petit patge tirà la cortina; e lo rei d'armes véu
quatre cavallers asseguts en un banc, e tenien en dret dels ulls una
gran tovallola de fil de seda ben clara; ells podien ben veure a tots
los qui eren en la tenda e los altres no els podien bé divisar. E tenien
esperons calçats e espases nues, la punta en terra e lo pom porp dels
pits. Com lo rei d'armes hagué estat mirant un poc espai, lo cavaller
ancià lo tragué defora e posà'l en una altra tenda./

/ /

/"E totes aquestes tendes, que dites vos he, de part de dins eren de
carmesí i totes brodades així com los papallons dels llits. Com fon dins
aquella tenda véu un gran tinell parat ab molta veixella d'or e
d'argent, e moltes taules parades. E no entrava negú en aquella tenda
que per força o per grat havien a menjar e a beure; e si no volien
menjar tots lo lleixaven, e venia un lleó qui es posava a la porta de la
tenda e no el lleixava eixir. Molta d'honor fon feta al rei d'armes; e
com hagué menjat, que se'n volia anar, l'ancià cavaller pres del tinell
un gran plat d'argent qui pesava trenta-cinc marcs, daurat, e donà-lo-hi
ab lo comiat./

/ /

/"Com lo rei d'armes fon davant lo Rei, recità-li tot lo que havia vist,
e li dix que jamés en tota la sua vida no havia haguda més temor. Dix lo
Rei:/

/ /

/"-No es deu negú admirar de res que veja, car cascú ve ab sa fantasia.
Si cavallers són d'estima, ells vendran ací./

/ /

/"Lo Rei anà a oir missa, e aprés dinar, que era ja hora tarda, veren
venir los quatre cavallers. Lo Rei, com ho sabé, posà's la porta de la
Roca, e la Reina, asseguts l'u prop de l'altre e tots los estats
estigueren de peus, e apartaren-se a una part e a l'altra, faent carrer./

/ /

/"Ara, senyor, recitaré a la senyoria vostra ab quina magnificiència
vengueren davant lo Rei. Primer de tots venien quatre patges de poca
edat, ab gipons tots d'argenteria, jaquets sens mànegues trepats fins a
la cinta; e les trepes e lo cos ben brodat; les calces totes brodades de
perles molt belles. E cascú portava un lleó lligat ab una trenyella d'or
e de seda, ab grans collars d'or que los lleons al coll portaven; e los
patges anaven primers en la forma que dit he. Aprés venien los quatre
cavallers a cavall ab sengles hacanees totes blanques ab guarniments de
vellut morat e brodats d'una divisa e d'una color; les robes que
portaven eren de domàs burell, les mànegues obertes e feses a costats,
ab gipons de brocat carmesí; portaven papafigos de vellut negre; al cap
portaven capells de palla coberts tots dalt de planxes d'or a forma de
teulada; e sobre los papafigos portaven grosses cadenes d'or; los
estivals eren de setí negre, ab les llargues polaines que parien molt bé
ab los esperons ben daurats, e los estivals eren forrats de fina grana,
e la volta dalt que fan prop la cuixa eren brodats de grosses perles
orientals molt fines. Los papafigos portaven tan alts que escassament
los ulls mostraven, ab les espases cenyides, que los llurs gests se
mostraven ésser de grans senyor que venien de camí. E ab veritat se pot
dir que de tots quants grans senyors hi són venguts no n'hi ha vengut
negú qui ab tan gentil orde sia vengut, ne més acceptes a totes les gents./

/ /

/"Com foren prop del Rei descavalcaren e saludaren-lo ab lo cap; e a la
Reina, perquè és don, feren-li una poca reverència de genoll. E lo Rei e
Reina los reteren les saluts e tornaren-se a seure. E los cavallers
estigueren segurs, sens fer negun moviment més de mitja hora, sinó
mirant l'estat e lo comport del Rei e de la Reina: e no era negú que els
pogués conèixer, e ells coneixen a molts així de sos vassalls com
d'estrangers./

/ /

/"Com hagueren bé mirat a tot llur plaer, acostà's u dels patges a ells
ab lo lleó que portava per trenyella, e l'un cavaller mès en la boca del
lleó un escrit, e baixà's a l'orella del lleó e parlà-li. No es pogué
saber què li dix. Lo lleó anà devers lo Rei e conegué'l així com si fos
una persona. Con la Reina véu venir lo lleó solt, no pogué estar que no
es llevàs del costat del Rei, e totes les donzelles ab ella. Lo Rei la
pres per la roba e aturà-la e dix que es tornàs a seure, que no era de
pensar ni creure que tals cavallers que fossen venguts en la sua cort
que ab animals haguessen d'enutjar negú. E la Reina, més per força que
per grat, se tornà en son lloc. E no era admiració que la Reina
s'espantàs, que cosa era de temorejar./

/ /

/"Lo lleó era tan domèstic que no feia mal a negú. Lo lleó anà dret al
Rei ab la lletra que portava en la boca, e lo valerós Rei sens temor
alguna li pres de la boca l'escrit, e lo lleó prestament se gità als
peus del Rei. Lo qual escrit era del tenor següent:/

/ /

//Sàpien per cert tots aquells qui la present carta veuran, com aquests
quatre frares d'armes són compareguts en presència del senat de Roma, e
del cardenal de Pisa, e del cardenal de Terranova, e del cardenal de
Sant Pere de Lucembor, e del Patriarca de Jerusalem, e de misser Alberto
de Campobaixo e de misser Ludivico de la Colonda, e han request a mi,
notari per autoritat imperial, que fes acte públic com aquests són
cavallers de quatre quarters, ço és a saber, de pare e de mare, d'avi e
d'àvia; e negun senyor del món reprotxar no els pot per llinatge ni per
títol negú. E per senyal de veritat pos ací mon acostumat signe de
notari públic/. † AMBROSINO DE MÀNTUA. /Dada en Roma a dos de març, any
mil...//

// / /

/ /

/ /

/ /Con los quatre cavallers germans d'armes se presentaren davant lo rei
d'Anglaterra, los quals eren dos reis e dos ducs, e donaren-li per
escrit lo que volien.//

// / /

/-Com lo Rei hagué vista la carta e véu que parlar no volien, manà que
per escrit los responguessen. Lo secretari fon aquí prestament e féu
semblant resposta: que ells fossen ben venguts en sos regnes e terres i
en la cort sua; e si res volien per llur plaer, honor o delit, que ho
diguessen, que ell ho faria de molt bona voluntat./

/ /

/"E lo Rei de sa mà posà en la boca del lleó l'escrit, e lo lleó llevà's
prestament e anà a son senyor. E lo cavaller pres l'escrit e llegí'ls
als altres, e tots ensems llevaren-se los barrets del cap e
humiliaren-se devers lo Rei fent-li gràcies de l'honor e oferta que els
feia. Vengué l'altre parge ab l'altre lleó, acostà's a son senyor e posà
un altre escrit en la boca del lleó, e féu per aquell orde que havia fet
lo primer cavaller. Lo Rei pres l'escrit de la boca del lleó; féu-lo
llegir en presència de tots, així com havia fet l'altre, e deia
semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo segon cavaller donà al Rei lo seu albarà de les armes que
volia fer.//

// / /

//Nosaltres quatre, germans d'armes, estant en la gran ciutat de Roma,
sabem nova com lo molt alt e molt poderós senyor rei d'Anglaterra tenia
camp segur a tots aquells qui venien en sa pròspera cort, e sens engan e
mal enginy. E com nosaltres quatre, germans d'armes, siam desitjosos de
fer armes a tota ultrança, per què suplicam a l'altesa vostra nos done
llicència de fer aquelles que a nosaltres sia ben vist.//

// / /

/"E lo Rei féu fer resposta en altre escrit que era molt content e els
atorgava lo lloc, la jornada e hora que a ells fos plansent, aprés que
alguns diees haguessen reposat, e pregava'ls molt volguessen venir al
seu alleujament, e seria'ls feta l'honor que ells eren mereixedors. E de
ses mans lo Rei la mès en la boca del lleó, e aquell tornà a son senyor./

/ /

/"Com los cavallers hagueren vista la resposta del Rei e l'oferta que
els feia, tornaren-se altra volta a llevar los capells del cap e ab una
poca de reverència humiliaren-se a ell. E lo Rei ab gest graciós los
reté les saluts. Lo tercer cavaller féu així com los altres havien fet,
e portà un escrit del tenor següent./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant entrà en lo camp ab los tres cavallers, l'u aprés l'altre,
e de tots fon vencedor.//

// / /

/-Venint lo dia que era assignat per fer la batalla, Tirant s'armà tan
secretament com pogué. En aquest fet no pense la senyoria vostra que
tots los de la mostra companyia hi sabésem sinó tres de nosaltres,
parents de Tirant, e un servidor seu antic. Tirant féu portar les
banderes e sobrevestes per a ell e per als reis d'armes e herauts, de
les armes de son avi, car les primeres foren de l'àvia; e ben armat pujà
sobre son cavall emparamentat. Aquest cavaller qui és ací restà tancat
dins una cambra perquè Tirant lo'n pregà molt, e tots se pensaven que
fos ell./

/ /

/"Tirant anà acompanyat en la manera acostumada com dessús és dit; com
fon dins la lliça ja trobà un cavaller dee l'escut d'Honor. I havien a
córrer sens tela e ab arnès sens guarda neguna. Pocs encontres féu l'u
ni l'altre, que no roemperen sinó cinc llances. L'onzena carrera Tirant
llancà la sua llança e demanaà que li'n donassen una més grossa, e ab
aquella encontra'l tan fort que la llança no volgué haver pietat de
negú, e passà'l de l'altra/

/ /

/part, que la llança bi es rompé. E al passar que Tirant féu ab la
llança en lo rest, al voltar que el cavall que Tirant féu ab la llança
en lo rest, al voltar que el caall féu, la llança se voltà al revés e
féu-li molt gran dan, que li obrí molt la nafra, que no haguera fet si
la llança se fos rompuda. Emperò així havia d'ésser, que lo pobre de
cavaller caigué en terra, e ab la basca de la mort fortment cridava./

/ /

/"Tirant descavalcà prestament, tirà l'espasa e posà's prop d'ell, que
si es volgués llevar que el ferís ab l'espasa, que el matàs o el fes
desdir o dar per vençut segons és pràctica en les armes a tota ultrança.
E Tirant li demanà si volia fer més armes, e l'altre era més mort que viu. /

/ /

/"Los jutges del camp davallaren del cadafal e digueren a Tirant que ell
se'n podia bé anar sens perjuí negú seu. E Tirant així armat com estava
tornà a pujar a cavall e tornà-se'n al seu alleujament, que negú no
pogué conèixer que fos ell, ans tots los de la companyia e los de la
casa del Tei pensaven que aquest fos lo qui era estat assignat en
l'altre dia per fer/

/ /

/la batalla./

/ /

/"Lo dia assignat per al terç cavaller de l'escut de Valor fon een lo
camp, e lo Rei e la Reina. Tirant entrà per lo camp per l'orde
acostumat, e com la trompeta tocà, los jutges manaren que els lleixassen
anar, e ells ab ànimo esforçat de cavallers anà l'u devers l'altre am
les espases en les mans, que semblaven dos lleons, e les petites atxes
portaven en l'anella de l'arçó de la sella. Combateren-se primer ab les
espases molt ferament, que els feia molt bell veure. És veritat que
Tirant tenia lo cavall molt pus llauger que l'altre e mostrava's molt
millor a parer de les gents. Acostaren-se molt prop l'un de l'altre, e
Tirant li tirà una estocada am l'espasa dejús lo braç, que li féu una
gran nafra. Com Tirant véu que perdia molta sang, mès prestament
l'espasa en la mà dela regna e tragué l'atxa e començà'l a sobtar de
colps molt fers. Com lo cavaller véu que mal se pintava lo joc, volgué
fer així com havia fet l'altre, colgué tornar en la baïna l'espasa no
podia: que un home armat prou té a fer de poder estotjar l'espasa. E en
aquest espai que ell estava torbat d'estotjar l'espasa, Tirant li donava
tan desmesurats colps que el feia estar molt més torbat. Lo cavaller
s'hagué a posar l'espasa dejús lo braç e volgué pendre l'atxa, e Tirant
lo tingué tan a prop e sobtava'l tant de mortals colps que no podia
pendre l'atxa, e tant com prenia de l'avantbraç o del guardabraç, tant
li'n llevava; car verdaderament, senyor, la pus mala arma és de totes
una per una. Tirant li doná tres o quatre colps sobre lo cap, que el
torbà tant que jamés pogué traure l'atxa dee l'arcó dee la sella; tenia
l'espasa dessots lo braç per no perdre-la; e no podia voltar lo cavall.
Ell mostrava que era maldstre en les armes; e tals com aquest moren
envergonyits perqu`3e no saben la pràctica ni l'estil de les armes. E a
parer del Rei e de tots los altres, snes fer defensió neguna, morí molt
desaveenturadament e no com a cavaller. E tants colps li donà Tirant
sobre lo braç, que el tenia llan¡çat sobre lo coll del cavall, que no el
podia alçar. E lo darrer colp que li donà fon sobre loc cap, que tota la
celada li enclotà dins lo cap, que lo cervell li féu eixir per los ulls
e per orelles, e caigué mort del cavall./

/ /

/"E Tirant, ab voluntat del sjutges del camp e dels fels, obriren-li la
porta del camp, e les donzelles, qui ja esperaven per rebre'l, perquè
havien vist mort l'altre cavaller, e ab molta alegria lo reberen a ab
molta honor l'acompanyaren fins al seu alleujament. Emperò Tirant no es
volgué desarmar lo cap per no ésser conegut. Abillà's molt bé, e tan
secretament com pogué se mesclà ab los altres cavallers./

/ /

/-Bé fon mala sort -dix l'ermità- de morir així tres cavallers. Vejam lo
quart quina fi féu./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant vencè lo quart cavaller.//

// / /

/-Senyor, la senyoria vostra deu saber que aquesta batalla s'havia de
fer a peu. E lo dia assignat ells entraren los dos en la lliça, present
lo Rei e la Reeina, los jutges del camp e tots los grans senyors que en
la cort eren. E combateren-se molt ferament, e vengueren-se abraçar, e
per força l'u e l'altre lleixaren caure les atxes e tiraren les dagues,
car de les espases no se'n podien servir: tant abraçats estaven. E
tallaren-se les cordes de seda amb què los baciments estaven lligats. /

/ /

/-Com! -dix l'ermità- ¿E tan poc sap Tirant e los altres, que ab seda
hagen a lligar lo bacinet?/

/ /

/-¿Ab què es pot lligar millor -dix Diafebus-, sí Déu vos done llonga
vida en aquest món e paradís en l'altre?/

/ /

/-Mon fill -dix l'ermità-, en lo temps de mon jovent, no que ho haja
acostumat de portar ni de fer armes, mas estiguí alguns dies ab un
cavaller qui sabia molt en les armes, e viu-lño combatre en lliça a tota
ultrança, e ell fóra mort d'aquella volta si no fos estat lo cordó de
seda que portava. E ara vos diré, mon fill, com se deu fer. Preneu fil
de ferre d'aquell que posen en les llànties, que es doblega a totes
parts, e cobriu-lo tot de seda a manera de cordó, e per fort que el
lligueu tostemps presta e es doblega en aquella part que el volreu, e si
l volen tallar no poden; la seda porien tallar, ams no lo ferro. EE
aquest és bon secret en les armes. /

/ /

/-Ara vejam la fi de la batalla. Si us plaurà, senyor, diré a la
senyoria vostra que stant ells així abraçats e los cordons del s
bacinets tallats, donaren-se motls colps l'u a l'altre, e los dos
caigueren en terra e llevaren-se com a valents cavallers, e tan prest
com foren de peus tornaren les dagues en les baïnes e tiraren les
espases, ee tornaren a la batalla molt aspre e cruel: que lo cavaller
tenia gran desesperació per los tres germans d'armes que li havien
morts, e feia molt gran esforç. E Tirant s'esforçava per no perdre lo
violari: que tantes armes feien los dos cavallers que tots los miradors
n'estaven admirats, e prengueren plaer que tal batalla no vingués a fi
perquè negú d'ells no morís. E tornaren-se altra volta abraçar e
hegueren a llançar les espases e venir a les dagues, e puc bé dir,
senyor, que negú dels dos cavallers no fon nafrat en lo cos, sinó en lo
coll i en lo cap, davall lo bacinet; per ço com lo bacinet estava fuix,
posaven les dagues dejús la faltda del bacinet e allí se ferien
malament. Aprés tornaren a caure altra volta. E lo cavaller portava
l'arnès de les cames de paper engrutat covert de fulla d'argent, que
pròpiament paria arnès de cama e de cuixa, e da part de tras portava
cuiro de bou clavat ab lo peto, e anava molt llauger, que tenia molt
gran avantatge. Emperò, ab la valentia que tenien los dos, se tornaren a
llevar altra volta e tornaren a fer armes, mas estaven molt empedits
l'un e l'altre, que no es podien dar tants colps com hagueren, per los
bacinets que tenien deslligats, que els torbava la vista, que no es
podien bé veure; emperò lo cavaller tant s'estrengúe am Tirant que el
féu caure en terra, e Tiorant lo tingúe tan forta abraçat al caure que
l'hagué a seguir, e los dos caigueren en terra. E Tirant donà tan gran
colp en terra del cap, que lo bacinet li sortí tres passes lluny, e
trobà's més llauger que de primer, e per temor de morir féu son poder de
llevar-se ans que l'altre; e fon-li bé mester, que com Tirant fon de
peus l'altre tenia les mans e genolls en terra per llevar-se, e Tirant,
qui fon més prest llevat e véu l'altre qui estava ja per alçar-se,
donà-li am les mans gran empenta e féu-lo caure de l'altra part, e
tenia'l tan a prop que no el lleixava menejar, e posà-li los genolls
sobre lo cos per voler-li llevar lo bacinet. Lo cavaller qui en terra
estava sentí que Tirant li tenia los genolls en dret dels pits, voltà
tot lo cos, e l'arnès dee Tirant am l'arnès de l'altre allenegà, que
Tirant no es pogué tenir e caigué a l'altra part, e los dos treballaren
qual primer se llevaria. La sort e fortuna volgué ajudar a Tirant: per
ço com lo bacinet li era caigut trobà's molt més llauger que l'altre e
llevà's més prestament, que li valgué molt. /

/ /

/"Senyor, jo tinc compassió de la mort d'aquests quatre cavallers
germans d'armes com així moriren, e aquest jamés se volgué dar per
vençut sinó que volgué morir martre d'armes. E, senyor, Tirant ha hagut
de grans ventures perquè és molt destre en les armes ee més t´giny quee
no força; e la major virtut que té és que li dura molt l'alè, que si
combat del matí al vespre, e estiga tostemps armat, jamés se perd per alè./

/ /

/-Aqueixa és la principal virtut que el cavaller pot haver -dix
l'ermità- qui ha de fer armes. Vejam vosaltres, cavallers qui sou jóvens
e sabents en l'exercic dee les armes, qual estimaríeu més: ¿ésser fort e
no destre ni ginyós, o molt destre e ginyós e no fort?/

/ /

/Entre aquells cavallers que allí eren haugué de moltes opinions. Aprés
los dix què volrien més:/

/ /

/-¿Entrar en batalla concordada, egualment armats a cavall, espasa sens
esperons, o esperons sens espasa e que així us haguésseu de combatre? E
dic-vvos certament que jo he vist fer tals batalles. Encara jo en viu
fer una altra batalla ddavant lo duc dee Milà e fon mès en elecció de
dos cavallers que es volien mal, a cavall l'u e l'altre a peu, armats
egualment ab armes defensives; lo de cavall portava espasa sola sens
altres armes ofensives, e lo de peu portava llança ab un punyal: ¿qual
d'aquestes elegiríeu si reequests ne fósseu?... Ara deixem açò -dix
l'ermità a Diafebus-: digau-me Tirant si ha fet altres cavalleries en
aquest honoróspas d'armes a tota ultrança./

/ /

/-Senyor, jo us ho diré -dix Diafebus-: aprés que aquests quatre
cavallers foren morts vengué un cavaller qui es nomenava Vilafermosa,
molt valentíssim cavaller, e natural d'Escòcia; un dia estant en la
cort, en presència deel Rei e de la Reina, dix Tirant les següents
paraules. /

/ /

/ /

/ /

/ /Com un cavaller nomenat Vilafermosa requerí de batalla a Tirant.//

// / /

/-"Cavaller virtuós, la vostra ínclita fama resplandeix per tot lo món
de molta bondat e gentilea. E jo, oint aquella, só vengut de la mia
terra deixant lo servir de mon rei e senyor, aquell qui senyoreia
l'Escòcia; e la causa de la mia venguda és per quant jo, departint un
dia, per mos pecats, ab una senyora que té la mia ànima cativa, no em
volgué admetre ma demanda ni pendre'm a mercè, sinó que ab crueltat me
dix que jamés me parlaria fins a tant jo hagués combatut e vençut en
camp clos a tota ultrança aquell cavaller qui tanta glòria en aquest món
havia sabuda guanyar. E per ço com vós, Tirant, sou aquell a qui ma
senyora me remet, vos requir per l'orde que haveu rebut de cavalleria
que em vullau admetre la mia deemanda a tota ultrança a cavall e ab
bacinet sens careta; les altres armes vós devisau en la manera que ben
vist vos sia, que puix jo he devisat l'una part, que vós deviseu
l'altra, e açò us hauré a molta gràcia."/

/ /

/"No tardà respondre Tirant en manera de semblants paraules:/

/ /

/"-Cavaller, a mi par que vostra demanda és més voluntària que de
necessitat; e consell-vos que la lleixeu per a temps de necessitat; e
consell-vos que la lleixeu per a temps de necessitat car batalla a tota
ultrança és fort e de mala digestió. E per quan jo no só sa de ma
persona, que les nafres que tinc no són bé guarides, que per vostra
bondat e gentilesa cerqueu altra cavaller, dels quals trobareu en
aquesta pròspera cort tants e de tanta virtut que us contentaran a tot
lo vostre desig./

/ /

/"-Bé poria ésser lo que vos dieu -dix lo cavaller-, mas, ¿què puc fer,
que ma senyora no és contenta si no em combat ab vós, e altri no vull
sinó a vós? E si per temor de mort estau de no combatre-us ab mi, ací
davant la majestat del senyor Rei vos ofir dar-vos una peça d'arnès
d'avantatge, puix no sia l'espasa. /

/ /

/"-Jo per salut de la vostra persona mes volia excusar de no venir a
batalla ab vós -dix Tirant-, però puix tant me'n forçau e m'en requeriu,
no volria pensassen los bons cavallers que per covardia ho lleixe de
fer. Jo só content ab l'ajuda de la divina Bondat delliurar-vos , e
accepte vostra baralla e requesta. E puix haveu començat de devisar
l'una part de les armes, jo us done llibertat, jatsia a mi pertanga, que
vós les deviseu totes a to útil vostre. De la peça d'armès que m'oferíeu
donar, jo no l'acceptaria. E par-me que en lo vostre parlar que
trementina bullenta no us ha tocat./

/ /

/"-Ara puix som concordes de nostra batalla -dix lo cavaller-, vós,
Tirant, m'haveu a jurar a fer sagraments ací, en presència de la
majestat del senyor Rei e de la senyora Reina e dels bons cavallers que
aci són, de no acceptar requesta de negun altre cavaller me fer armes
negunes, per ço que llaugerament se poria seguir ésser nafrat o alesiat
d'algú de vostres membres e la batalla per vós acceptada no pogués venir
en aquella fi per mi tan desitjada./

/ /

/"E Tirant en presència de tots féu lo jurament. E dat compliment a tot,
lo cavaller pres comiat del Rei e de la Reina e de tots los de la cort,
e tornà-se'n en Escòcia. E suplicà a la reina d'Escòcia fos de sa mercé
que li volgués assegurar lo camp e deixar venir la batalla a fi segons
era concordada entre ells. E la Reina graciosament lo hi atorgà, de
tenir-li lo camp segur dins quatre mesos apr´s que la citació fos
presentada, perquè Tirant hagués prou temps d'ésser guarit./

/ /

/"Senyor, Tirant tramès aquell servidor qui tant de temps l'havia servit
e sabia en sos secrets més que tot altre, e tramèslo a casa de son pare
e mare perquè li fallien los diners per posar-se en orde de les coses
necessàries per anar en Escòcia per fer la batalla./

/ /

/"E com fon al port de Dobla per passar la mar, trobà allí tots los
servidors dels quatre cavallers que Tirant havia morts, qui estaven
esperant una nau qui prestament devia partir, per passar en la terra ferma./

/ /

/"Com se foren tots recollits, lo servidor de Tirant pres amistat ab los
altres, e parlant dels quatre cavallers morts sabé com l'u era rei de
Frisa e l'altre son germà lo rei d'Apol.lònia; estigué molt admitat e
pres molt gran alteració per la mort del rei de Frosa, qui era son
senyor natural, e començà a fer gran dol, lamentant-se de la sua
desaventura, e ab llàgremes que dels seus ulls abundants corrien, ab veu
piadosa plorant deia:/

/ /

/"-Oh trist e desaventurat de mi! ¡E quina mala sort m'ha portat que ab
ajuda mia se sia armat cavaller qui haja mort a mon senyor natural! Bé
és estada mala sort mia que a tal cavaller jo hagués a servir. Oh
fortuna!, ¿e per què has permès que un tan excel.lent senyor com era lo
rei de Frisa, mon senyor, que vassall seu, ignocent de tal culpa, sia
estat participant en la sua mort dolorosa?/

/ /

/"Aquestes e altres semblants paraules adolorides e de molta compassió
deia lo servidor de Tirant, qui es nomenava Maldonat, que tots los qui
eren en la nau estaven admirats de les grans lamentacions que aquest
pobre de gentilhom feia. E durà tant que pevengué a notícia d'aquell
cavaller ancià qui era majordom dels quatre cavallers morts, qui estava
dins la nau tancat en una cambra plorant sa desaventura. E ixqué de la
cambrea ab ton son dol e apartà lo servidor de Tirant a una part e
pregà'l molt que li digués de què feia tan extrem dol./

/ /

/"-Senyor -dix lo gentilhom-, jo só vassell del rei de Frisa, e tinc
pare e mare en la sua terra, e de molt poca edat ixquí del seu regne e
passí per ma sort e per ma desaventura en Bretanya. Trobí'm en servitud
d'aquest cavaller, que nunca jamés jo l'hagués conegut, per causa de jo
ajudar-lo a arnar e fer les banderes, les sobrevestes, e fer pintar los
escuts e totes les coses necessàries per a la batalla desegual. ue un
cavaller sol hagués a fer morir dos reis e dos ducs, en especial a mon
senyor natural, aquesta és la dolor que més m'atribula com pens que ab
engan ho ha fet./

/ /

/"Lo cavaller ancià, com véu així parlar lo gentilhom, posà'l dins la
sua cambra e volgué saber tot lo fet com era passat; en haver oït tot lo
que aquella deia, dix-li:/

/ /

/"-Amic, prec-vos que si amau a vostre senyor natural que us n'aneu ab
mi e lleixeu lo servei de Tirant./

/ /

/"E lo gentilhom, per la feeltat, amor e voluntat que tenia a la pàtria
d'on era natural, deixà d'anar en Bretanya. Com foren en la terra ferma
ana-se'n ab lo cavaller, emprò hagué un home e pagà'l bé, que portà les
lletres de Tirant en Betranya./

/ /

/"Com lo cavaller ab lo criat de Tirant foren arribats en la major
ciutat de Frisa, torvaren tots los de la ciutat e del regne molt
adolorits per la mort de llur rei e senyor./

/ /

/"E per la relació d'aquell e del cavaller ancià vengué lo cas a notícia
d'un cavaller, qui havia nom Kirieleison de Muntalbà, lo qual venia de
natura de gigants, qui era de molt gran estatura, molt fort e animés més
que tot altre, e certament era un valentíssim cavaller. Lo qual dix en
presència de tots que aquest fet no passaria sens condigna punició del
mal cavaller Tirant. E prestament ordenà una lletra e pres un rei
d'armes qui havia nom flor de Cavalleriam, e una donzella qui anà per
parlar, e lo rei d'armes per obrar. Posaren-se dins una nau e, ben
acompanyats, passaren en Anglaterra. Com foren davant lo rei
d'Anglaterra, la donzella ab veu esforçada cridant dix. /

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant fon reptat de cas de tració per una donzella en presència
del Rei.//

// / /

/-"Oh Rei prundentíssim e de gran excel.lència, jo só venguda ací davant
la majestat tua per posar clam e demanda contra un fals e reporvat
cavaller, qui es fa nomenar Tirant lo Bolac, e los seus actes són ben
negres, e si ací és, vinga avant, que jo li diré com ell ab gran
tradició e maldat e ab armes dissimulades e de gran engan ha morts ab
les seus falses mans a dos reis e dos ducs e açò no ha un mes complit."/

/ /

/"-¿Com pot ésser, donzella -dix lo Rei-, lo que vós dieu? Que Tirant ha
prop d'un any que és en la mia cort que no he vist ni sabut que tals
coses ell haja fetes com vós l'incriminau, en especial de cas de tració./

/ /

/"Eren allí alguns parents de Tirant que hi volien satisfer, e lo Rei
dix que callassen, que no permetria que negú hi parlàs. Puix Tirant era
allí, que el fessen venir, que ell volia saber aquest cas de tració com
passava./

/ /

/"E prestament ho anaren a dir a Tirant, lo qual trobaren que encara
estava en lo llit, que no s'era llevat, car per causa de la molta sang
que havia perduda e per les nafres que encara no eren ben guarides no es
llevava massa matí per donar repòs al cos, e per ço ell no es trobà ab
lo Rei en aquella hora que anava lo Rei e la Reina, qui el reptava de
tració./

/ /

/"-¡Ah, Santa Maria val -dix Tirant-, jamés en tota la mia vida pensí
fer cas de tració! ¿Com se pot fer que aquesta donzella sia venguda tan
mal informada contra tota veritat en posar-me tan lleig crim?/

/ /

/"E molt prest fon vestit sense acabar-se de cordar, e féu-se dar un
manto tot brodat de perles e d'orfebreria pe ço com li havien dit que
venia ab la donzella un rei d'armes. E ab passos anà on lo Rei era, qui
l'esperava a la porta de l'esglèsia, e ab ànimo esforçat de cavaller feu
principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant s'excusà de paraula del cas de tració en presència del Rei
e acceptà la lletra de batalla tramesa per Kirieleison de Muntalbà//

// / /

/-"Senyor, qui és lo qui m'icrimina de cas de tració? Jo só ací per
defendre mon dret, ma honor e fama." /

/ /

/"La donzella s’acostà a ell, e conegué que era Tirant lo Blanc, e dix-li:/

/ /

/"-¡Oh traïdor e mal cavaller, desegual en l'orde de cavalleria,
escampador de la sang real, qui ab armes falsificades e d'engan has
morts ab les tues pròpies mans cruels a dos ducs e morts no et pots
excusar sens gran nota e punició cruel en la tua reprovada persona./

/ /

/"Parlà lo Reí e dix:/

/ /

/"-Donzella, sí Déu me salve la vida, jo no sé ni he conegut que reis
sien venguts en mon regne ne menys en ma cort./

/ /

/"-E com, senyor? ¿No és la majestat vostra en recods pos dies ha -dix
la donzella- de quatre cavallers, germans d'armes, que no volien parlar
e portaven ab ells quatre lleons coronats?/

/ /

/"-Sí -dix lo Rei-, bé em recorda. Mas sobre nostra fe real jamés d'ells
poguí saber qui eren ni de qual terra; que si jo hagués sabut que eren
reis i en ma cort fossen venguts, jamés haguera consentit que haguessen
fetes armes voluntàries a tota ultrança, per ço com lo perill és molt
gran e no deu ésser donat a reis fer armes voluntàries en especial a
tota ultrança. Si eren necessàries, gran raó seria; mas vos puc dir ab
tota veritat que jamés ho sabí. ¿Digau-me, donzella, qui eren los ducs?/

/ /

/"-Senyor, jo us ho diré, l'u d'ells era lo duc de Burgunya, lo queal
vengué ací a vostra altesa per ambaixador del rei de França./

/ /

/"-Bé só en record d'ell -dix lo Rei-, e m'es molt enuig la sua mort. E
l'altre, qui era?/

/ /

/"Dix la donzella:/

/ /

/"-Fill era de l'emperador d'Alemanya i era duc de Bavera. E lo traïdor
de Tirant ab engan e maldat los ha morts a tots quatre, ab aquelles mans
de mal cavaller que jamés perdonen la mort a negú./

/ /

/"Tirant no pogué més comportar de parlàs, sinó que ab gran ira dix:/

/ /

/"-Donzella, no tinc altra dolor en aquest món sinó que sou dona, car si
fósseu cavaller, així com sou donzella, jo us ne fera anar ab les mans
al cap plorant. Emperò jo pregaré a la mia ànima que no es vulla gens
alterar de les paraules vils e deshonestes que d'eixa vostra vil boca
ixen, car en lo vostre mal parlar jo no hi perd res, com sabuda cosa es
que tot l'esforç de les dones és en la llengua. Emperò si ací és aqueix
cavaller qui es fa anomenar Kirieleison de Muntalbà e ell diu de mi lo
que vos haveu dir davant mon senyor lo Rei, poria ésser, ab l'ajuda de
nostre senyor Déu, jo el faré anar on he tra´mès los altres en breu
temps. Donzella, jo us prec per gentilea vos arregleu vostre parlar e
deixau fer als cavallers a qui toca aquest fet./

/ /

/"Aprés se girà Tirant devers los cavallers e dix:/

/ /

/"Si jo he morts los quatre cavallers he-ho fet així com fer devia, sens
engan negú ni milloria d'armes. Emperò la majestat del senyor Rei és ací
qui ha vistes fer les armes, e los jutges del camp e tots los nobles
cavallers poran-ne fer verdader testimoni. E jo em vull sotsmetre
d'estar-ne en juí davant la majestat del senyor Rei e de los jutges del
camp./

/ /

/"Com lo Rei lo véu parlar així justificadament, ne fon molt content, e
no menys los jutges del camp; e tots digueren que Tirant era valentíssim
cavaller e molt discret. Oïdes per lo rei d'armes Flor de Cavalleria les
paraules de Tirant, acostà's a ell e en presència de tots presentà-li la
lletra de Kirieleison de Muntalbà. Tirant li féu la següent resposta:/

/ /

/"-Rei d'armes, per ton ofici est tengut dar e presentar lletres de
batalla e concordar cavallers e gentilshòmens, si request ne sou, així
en batalles necessàries com voluntàries. E per quan a vegades és dubtosa
l'execució, jo, davant la majestat del senyor Rei i de la senyora Reina
i en presència de tots los altre, jo accepte la lletra o requesta: si és
de batalla a tota ultrança, e si és armes retretes ni civils o fos per
altra cosa, jo m'ature acord./

/ /

/"Tirant pres la lletra e donà-la a u qui savia molt bé llegir, e en
presència de tots fon llesta, la qual era del tenor següent./

/ /

/ /

/ /

/ /Lletra de batalla tramesa per Kirieleison de Muntalbà a Tirant lo
Blanc.//

// / /

//A vós, Tirant lo Blanc, més cruel que lleó famajant, falsificador i
escampador de la sang real d'aquells benaventurats cavallers mon senyor
lo rei de Frisa e lo rei d'Apol.lònia, ab armes falses e dissimulades,
entre cavallers d'honor no acostumadess portar: e per quant vós sou
desegual cavaller e, per més porpi parlar, traïdor, falsificat en armes
i en tot lo que d'honor és, e jo, havent notícia de la vostra gran
maldat, per bé que só cert que en seré blasmat per molts bons cavallers
que a tan vil e desordenada persona e traïdora jo haja admesa per
companyia d'entrar dins lliça en camp clos a tota ma ultraça com si fos
de persona en llibertat posada, a tota ma requesta vos combatré a ús e
costum de França. E us dó poder de divisar les armes, e vostra resposta
esperaré per espai de vint-e-cinc dies aprés que us serà presentada, de
la qual estaré a relació de Flor de Cavalleria, rei d'armes. E si per
temor de mi acceptar no la gosareu, siau cert jo us reversaré les armes
e us penjaré cap avall segons de traïdor se pertany e per totes les
corts dels grans senyors jo iré mostrant la gran tració que feta haveu
en les persones d'aquests dos reis e serà notificat a tots aquells qui
saber-ho volran. Escrita e sotscrita de la mia mà, segellada de mes
armes pròpies e partida per A. B. C. Dada en la ciutat de Frisa a dos de
juliol.//

// / /

/KIRIELEISON DE MUNTALBÀ/

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo rei d'Anglaterra anà ab tots los estats a l'església de Sant
Jordi per solemnizar novelles obsèquies als dos reis e als dos ducs.//

// / /

/-Com Tirant hagué feta llegir la lletra e véu lo contengut en aquella,
dix al Rei: /

/ /

/"-Senyor, cascuna cosa ve en so temps. Bé veu la majestat vostra com
aquest cavaller m'incrimina de cas de tració. Jo me¡n defendré fins a la
mort e tindré la mia mort per ben espletada si jamés jo consentí ni
ginyí mal negú per als quatre cavallers./

/ /

/"-Bé som certs -dix lo Rei- que vostra honor és salva. Emperò, puix lo
cas s'és seguit, anem a l'església del senyor Sant Jordi e oirem aquí la
missa e farem-los l'honor que ells són mereixedors, puix sabem que són
reis coronats./

/ /

/"Los jutges del camp sigueren que era molta raó, que així es devia fer.
Lo Rei e la Reina ab tost los estats hi anaren. Dix Tirant:/

/ /

/"-Senyor, jo requir a la majestat vostra e als jutges del camp me
complau de justícia, puix los reis són estats morts per mi lícitament e
ab tota veritat, sens engan, frau ni decepció. Puix la majestat vostra
los vol traure d'aquella sepultura on estan e posar en altra, a mi par,
segons les ordinacions per l'altesa vostra, e per los jutges del camp és
estat ordenat, jo dec anar armat aprés d'ells fins sien dins en l'altra
sepultura. E açò, senyor, requir per salvar mon dret, per ço com de
justícia fer-se deu./

/ /

/"Lo Rei tingué son consell ab los jutges del camp e ab altres cavallers
e tots concordaren, segons les ordinacions que eren estades fetes,
Tirant demanava gran raó. Dix-li lo princep de Gales:/

/ /

/"-E bé voleu ésser fart d'honor, Tirant lo Blanc, e no us contentau
d'haver-los morts que encara voleu haver més d'ells. /

/ /

/"-Senyor -dix Tirant-, lo perill de les armes és tant gran e tanta sang
és eixida de la mia persona, que a cascuna part que em gire tota em dol;
e si ells haguessen hagut de mi lo que jo he hagut d´ells, ¿ells
hagueren fet altrament de mi lo que jo no he fet d´ells? E per ço
aquesta honor no la lleixaria per res que no la rebés segons és ordenat
per estil e pràctica d´armes. /

/ /

/"E Tirant prestament s´anà armar e ab tot son estat de donzelles e
cavallers entrà per l´església de Sant Jordi ab molts ministres,
trompetes e tamborinos, reis d´armes, herauts e porsavants, e ell tot
armat en blanc ab l´espasa nua en la mà./

/ /

/"Lo Rei e la Reina ab tots los estats, qui ja eren en l´església,
acostaren-se tots a la tomba o vas on los quatre cavallers estaven,
cascú en sa caixa, molt closes e empeguntades. E de tots los altres ho
havien fet així perquè si los parents los volguessen portar en llur
terra que ho poguessen fer. Tirant ab l´espasa donà grans colps sobre la
tomba e dix:/

/ /

/"-Ixquen los reis qui ací jauen adormits./

/ /

/"Prestament los ministres de la justícia obriren la tomba e tragueren
les dues caixes dels reis, e per manament del Rei les posaran enmig de
l´església on havia fetes aparellar dues grans e altes tombes, ab molt
rics draps de brocat per terra, e les tombes cobertes. E aquí foren
posats los dos reis e fon-los feta la major honor que fer pogueren ab
totes aquelles cerimònies que a reis són acostumades de fer./

/ /

/"Aprés lo Rei los féu fer una molt bella tomba de lignum àloe, obrada
molt artificialment.E sobre la tomba, un bell tabernacle, e féu-hi
pintar les armes dels dos reis;e sobre aquestes armes estaven pintades
les armes de Tirant, e entorn del tabernacle havia lletres d´or que
deien: /Ací jaen lo rei d´Apol.lònia e lo rei de Frisa,germans, qui eren
reis coronats, qui moriren com a valentíssim cavallers màrtirs d´armes,
per mans d´aquell virtuós cavaller Tirant lo Blanc/./

/ /

/"E com la tomba fon feta, lo Rei los hi féu posar dins. Com les
obsèquies dels reis foren acabades, lo Rei e la Reina se´n tornaren. E
Tirant, enmig de tots los estats e ab molta d´honor, fon acompanyat al
seu alleujament e tan pres com se fon desarmat se pres a fer resposta a
la lletra que lo rei d´armes li havia portada, lo principi de la qual
fon en estil de semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta a la lletra de batalla per Tirant lo Blanc.//

// / /

//Kirieleison de Muntalbà: vostra lletra he rebuda per Flor de
Cavalleria, rei d´armes, partida per A. B. C., escrita e sotscrita de
vostra mà, ab segell empremtada de vostres armes, la qual conté paraules
vils e deshonestes: e par-me que no estan bé tals raons en boca de
cavaller, volent mostrar a la gent ab paraules colorades venjar la mort
dels dos reis. E si vós tinguésseu tal desig com mostrau haver, no em
devíeu escriure, sinó vós venir ací (puix sabíeu que jo era en la cort
del senyor rei d´Anglaterra, emperò cavallers hi ha que més amen cercar
que trobar), dient que jo ab armes falses e dissimulades hauria morts
los dos reis e ab tració ensems mesclada. Dic que mentiu e mentireu
tantes vegades com ho direu. Jo els he morts com a cavaller, dins camp
clos, ab aquelles pròpies armes per ells devisades així ofensives com
defensives; e, si per la victòria per nostre Senyor a mi dada, e les
mies mans han sabut guanyar lo preu e l´honor davant la majestat del
sereníssim rei d´Anglaterra e dels jutges del camp, com a cavaller
obrant envers ells, no coneixent ni sabent qui eren, la mort així bé era
presta per a mi com per a ells. E si los magnífics jutges del camp seran
requests per vós o per altri, trobareu ab tota veritat venir armat
contra mi ab armes injustes, no de cavallers, qui ab empresa feta vénen,
portant en les cames de paper engrutat, argent pellat e altres coses les
quals no cur dir.E lo cas per vós a mi posat malament, defensant mon
dret, honor i fama só content, ab l´ajuda de nostre senyor Déu e de la
sacratíssima Mare sua, senyora nostra, e del benaventurat cavaller mon
senyor Sant Jordi, vostra requesta a tota ultrança, a ús e a costum del
realme de França, acceptar. E per lo càrrec per vós a mi dat, jatsia a
mi pertanga, devise fer la batalla, no a cavall perquè no diguésseu que
ab milloria de cavall vos hagués mort o vençut, mas a peu, ab atxa de
set palms sens croixet ne falsa maestria, tal com és acostumat de portar
en lliça; espasa de quatre palms e mig del pom fins a la punta; punyals
de dos palms e mig. Pregant-vos no m´escrivísseu més, car no rebria pus
lletra vostra, sinó que vingau personalment e no ab procurador, e
assegur-vos que no tindreu treball d´anar per les corts dels grans
senyors ni de reversar armes, e de moltes altres deshonestats que són
eixides d´aqueixa falsa boca. Sotscrita de la mia mà, ab lo segell de
les mies armes empremtada, partida per A.B.C., en la ciutat de Londres
feta a tretze de juliol.//

// / /

/TIRANT LO BLANC./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo rei d´armes e la donzella se´n tornaren ab la resposta de Tirant//

// / /

/-Lo dia aprés que lo rei d´armes presentà la lletra a Tirant, hagué la
resposta, e prestament partí ab la donzella. E aplegats que foren en la
terra ferma, prestament sabé Kirieleison de Muntalbà com lo rei d´armes
venia ab bona resposta, e desempatxà de posar-se en orde de totes les
coses necessàries. Com lo rei d´armes e la donzella foren aplegats,
llegí la resposta, e lo dia següent pres comiat de tots los parents e
parentes e partí de la sua terra molt ben acompanyat, e lo rei d´armes
se´n tornà ab ell: caminà tant per ses jornades per terra e per mar fins
que fon davant lo rei d´Anglaterra./

/ /

/"Com hagué feta reverència al Rei e la Reina, demanà qual era Tirant.E
per lo rei d´armes, qui vestia lo manto que Tirant li havia dat com li
presentà la lletra, e estimaven que valia passats tres mília escuts, e
lo rei d´armes li dix:/

/ /

/"-Senyor, aquest és lo qui em donà aquest manto que porte, e en aquest
doní la vostra lletra, e aquest l´acceptà e em féu resposta./

/ /

/"Kirieleison anà un poc devers Tirant, e també Tirant anà devers ell e
abraçaren-se, mas no ab bona voluntat.Parlà lo cavaller e dix:/

/ /

/"-Tirant, puix som concordes de nostra batalla, per mi requesta e per
vós acceptada, supliquem al senyor Rei o aquells qui ho han de fer, que
esta nit o per lo matí nos posen dins lo camp e deixen complir nostres
armes./

/ /

/"-Molt só content-dix Tirant,e pres-lo per la mà sinestra e posà´l a la
part dreta./

/ /

/"Com forem davant lo Rei, graciosament los dos lo suplicaren que fos de
sa mercè que en aquell dia ells poguessen entrar dins lo camp./

/ /

/"-A mi par-dix lo Rei-que no és raó, per ço com vós veniu ara de camí,
e si altra cosa s´hi esdevenia poria dir la gent per cansament del
treball del camí vos seria vengut; emperò vinguen los jutges./

/ /

/"E venguts, digueren que per res fer no es poria, com lo dia passat
era, dat per entrar dins camp clos, e forçat li convenia d´esperar fins
en aquella jornada. Dix lo cavaller Kirieleison:/

/ /

/"- Jo fóra molt content que ara jo pogués executat lo perquè só vengut,
més que si em donassen un regne./

/ /

/"- Per contentar vostra voluntat -dix Tirant -, volria ésser ja dins la
lliça./

/ /

/"Lo Rei li féu molta honor, e tots los de la cort. E lo príncep de
Gales l´afavoria molt fer-ne enuig a Tirant, per ço com li havia mort
l´alà, e perquè havia combatuts los quatre cavallers que ell ab altres
los volien combatre; e lo Príncep cercava-li totes les coses que dan i
deshonor li´n pogués venir./

/ /

/"Lo següent dia Kirieleison suplicà al príncep de Gales que anassen a
la sepultura dels dos reis, que ell volia veure si res hi fallia.E lo
Príncep, per contentar-lo, fon content d´anar. Com lo cavaller véu la
sepultura estigué mirant, e véu los quatre escuts dels quatre cavallers,
e sobre aquells véu los altres quatre escuts de Tirant, los quals havia
allí fets posar: com havia vençut a cascun cavaller, prenia lo seu escut
e aquell del cavaller que havia vençut e de continent los feia portar a
l´església de Sant Jordi e comanava´ls al prior de l´església per a quan
ell tornàs en sa terra los fes posar en la sua capella per haver aquella
mundana glòria. Kirieleison conegué prestament les armes de son senyor e
del rei d´Apol.lònia e dels ducs; llançà dels seus ulls abundants
llàgremes, e ab grans crits se lamentava de la mort de son rei e senyor,
e tanta fon la dolor que hagué de la mort de son senyor que cuitadament
anà per despenjar los escuts de Tirant; e tant era gran que ab la mà hi
bastà. E pres-los ab gran ira e llançà´ls per terra, e los altres lleixà
allí penjats. E anant així plorant, véu en lo tabernacle les armes de
son senyor pintades e, sobre aquelles, les armes de Tirant; e ab lo cap
hi donà de tan grans colps que quasi mig esmortit lo´n llevà lo Príncep
e los altres que allí eren. Com fon retornat, obrí lo tabernacle e véu
son senyor en lo punt que estava, e pres-li´n tanta de dolor, mesclada
ab extrema ira, que la fel li esclatà e aquí de continent morí./

/ /

/"E certament, senyor, si ell no fos mort en la forma que morí, no
s´excusava una mala jornada, car sabuda la nova per Tirant, del gran
ultratge que lo cavaller li havia fet en los escuts, prestament nos fom
armats tres-cents hòmens, tots ab arnès blanc, ab Tirant. E lo Príncep
forçadament tenia d´ajudar a Kirieleison, e així es fóra mesclada tota
la gent que hi fóra morta e nafrada molta gent d´una part e d´altra./

/ /

/"E segons, senyor, que he oït recitat, aquest Kirieleison era molt amat
e favorit per lo rei qui era de Frisa, e li havia dat molt de sos béns,
e ultra açò l´havia fet visrei de tota la terra. E aquest tenia un altre
germà que no era menys afavorit del rei d´Apol.lònia, e l´un germà
estava ab l´un rei e l´altre estava ab l´altre. E com lo germà de
Kirieleison sabé que son germà era posat en gatge de batalla per venjar
la mort dels dos reis, ab molta dolor e congoixa se partí d´Apol.lònia
per anar on era son germà. Com fon en Frisa demanà de son germà, e sabé
nova certa com pocs dies havia que era passat en Anglaterra per
combatre´s ab Tirant lo Blanc; e sens altre deliber partí per anar a la
mar./

/ /

/"Com fon arribat al port trobà los servidors de son germà que li
recitaren lo cas de son germà. Aquest, amb molt gran ira, així per la
mort dels reis com per la desaventura de la mort de son germà,
prestament s´embarcà e passà a la cort del Rei. E ans que li anàs a fer
reverència volgué anar a l´església de Sant Jordi e no trobà allí los
escuts, car Tirant los havia fets portar al seu alleujament. Com aquest
cavaller véu que no hi eren, féu sa oració, aprés mirà la sepultura dels
Reis e dels Ducs, e lo lloc on havien posat son germà, contínuament
llançant dels seus ulls vives llàgremes, lamentant-se de la llur gran
desaventura. Partí´s d´aquí e anà a fer reverència al Rei e a la Reina,
e demanà prestament de Tirant, lo qual en aquell cas estava parlant ab
unes dames./

/ /

/"Com Tirant sabé que aquell cavaller lo demanava, deixà les raons de
les dames e anà prestament davant lo Rei. Lo cavaller, qui el véu, féu
principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tomàs de Muntalbà requirí de batalla a Tirant per venjar la mort
dels Reis e la mort de son germà.//

// / /

/-"Tirant, jo só vengut ací per venjar la mort d´aquell virtuós cavaller
Kirieleison de Muntalbà, germà meu, e per dret d´armes refusar no em
deveu; e aquella, per aquella requesta que mon germà vos volia combatre,
aquella mateixa vos combatré a tota ultrança sens afegir-ne llevar-ne
res." /

/ /

/"-Cavaller-repòs Tirant-, la vostra requesta seria dita voluntària e no
necessària, e tal batalla no hauria lloc ne los jutges la lleixaren
venir a la vera d´ultrança. Parlau de vostra boca lo que dir deveu, car
jo us assegure, si lo preu és honor, que en breu vós sereu servit de tot
lo que demanau./

/ /

/"-Tirant, a mi par que jo us he prou dit per venir a la vera pràctica
de cavallers; majorment veus ací la lletra que mon germà vos féu e la
resposta per vós feta, ab segell de vostres armes segellada. Tot lo que
en aquestes lletres se conté, a ultrança vos ho combatré./

/ /

/"- Estrenyeu la batalla- dix Tirant- e no us poseu per les rames, que
tot lo que dit haveu no hi basta, car de vostra pròpia boca ho haveu a
dir; altrament no acceptaria vostra requesta./

/ /

/"- Jo só persona conjunta a Kirieleison de Muntalbà, e sens dir tantes
rondalles, e no abundar en paraules, dic: com a gran traïdor haveu mort
a mon sobiran rei e senyor lo rei de Frisa e son germà lo rei
d´Apol.lònia, qui graciosament m´havia criat, e per aquest cas de tració
vos ofir, com a requeridor a ultrança, executadora de mort, no pugam
falllir l´u o l´altra, mesclant-hi la mort del meu bon germà, qui jo
tant amava./

/ /

/"E donà fi en son parlar. Dix Tirant:/

/ /

/"- La concòrdia de la batalla jo accepte com a defenedor del cas de
tració per vostre germà e per vós a mi posat, e dic que mentiu per
vostra falsa boca. No resta més entre nosaltres sinó que poseu vostra
gatge en poder dels jutges del camp per ço que si a la jornada per ells
assignada vós fallíeu, segons costum del realme de França, segons vostre
germà l´havia requesta e per mi acceptada, jo pogués usar de tots
aquells drets pertanyents a defenedor contra requeridor, de tan lleig
cas com per dos germans m´és estat posat./

/ /

/"Lo cavaller se llevà del cap lo bonet que portava, e Tirant pres una
cadena d´or e posaren-ho en poder dels jutges del camp.E com açò fon fet
los dos cavallers s´abraçaren e es besaren a manera de perdó que es feia
l´u a l´altra si es mataven./

/ /

/"Lo dia assignat de la batalla, Tirant per guanyar a Nostre Senyor de
sa part, dix al cavaller, present lo Rei, a l´entrar de l´església:/

/ /

/"- Jo seria bé content, si a vós plaïa, entre nosaltres hagués pau,
amor e bona amistat, e vós que perdonàsseu a mi, e jo perdonaré a vós de
les injúries que vostre germà e vós m´haveu dites. E açò no penseu que
ho diga per covardia, ans só prest per entrar en la batalla, ara o tota
hora que els jutges m´ho manaran. E prometré-us d´anar a peu descalç a
la casa santa de Jerusalem e estar-hi un any e un dia, e fer dir cascun
dia trenta misses per les ànimes dels Reis i dels Ducs que jo de mes
mans he morts, e per la mort de vostre germà que no hi he res sabut./

/ /

/"Aquest cavaller era nomenat Tomàs de Muntalbà, home d´extrema força,
molt ben proporcionat, e era tan alt de cos que Tirant escassament li
plegava a la cinta. E era molt més valentíssim cavaller que Kirieleison
son germà. Com lo cavaller véu parlar així a Tirant pensà en si que per
temor ho deia que havia d´ell, e molts altres cavallers lo´n volgueren
jutjar per lo que havia dit, e era tot lo contrari, car no ho feia sinó
per fer alguna satisfacció de la mort dels quatre cavallers./

/ /

/"Moltes dones e donzelles digueren a Tirant que es concordàs ab Tomàs
de Muntalbà, e que no entràs en lo camp ab ell per quant era home lo més
fort e més gran que en tota la crestiandat se trobàs en aquell temps. E
Tirant los respòs:/

/ /

/"-Senyores, no dubteu en res que si dues voltes era major que no és e
fos tan fort com Samsó, puix ferro haja enmig d´ell e de mi, no em fa
dubte me faça sobres./

/ /

/"- Mirau, Tirant- digueren les senyores -, no deveu desestimar les
coses que de si se fan estimar, car no volríem perdésseu lo mèrit de la
fe, e les cavalleries e honors que per vostre virtut haveu sabudes
atènyer se perdessen totes en un punt, car lo cavaller a parer de
nosaltres té molta valentia; e per ço vos volríem consellar e pregar, si
bonament se podia retractar, que no es fes aquesta batalla: molt ne
seríem aconsolades./

/ /

/"- Senyores, jo he feta l´oferta un poc carregosa per a mi. D´ací avant
ell sap què s´ha de fer. Sia Nostre Senyor de ma part, e la resta vinga
com venir puga. Jo sé bé que lo cavaller és valentíssim, e tal fama li
fan per lo món. Emperò a valentia de negú no hi fretura dar testimonis,
e moltes voltes se segueix que tal és lloat de virtut que en posseix
molt poca. Ara daume llicència, que hora és que em vaja a armar./

/ /

/"Totes aquelles dames se feren venir lo cavaller e pregaren-lo molt la
batalla cessàs ab voluntat de les parts, e jamés lo cavaller hi volgué
adherir, ans ab molta supèrbia repòs que no en faria res per elles ni
per persona del món./

/ /

/"Aprés que lo Rei se fon dinat a l´hora assignada, los cavallers anaren
al camp en la següent forma. Lo Tomàs de Muntalbà anava a peu tot armat
e portaven-li quatre llances baixes; en la primera llança anava lo
príncep de Gales ab molts ducs que la portaven; la segona llança, al
costat dret, portaven comtes e lo marquès del Sant Empeire; la llança
del costat sinestre portaven cavallers; la llança de tras portaven
honrats gentils-hòmens; e ell anava enmig de tots. E així el portaven
fins a la porta del camp on estava una gran tenda parada e allí el
posaren. E tots los qui l'havien acompanyat prengueren comiat d'ell./

/ /

/"E Tirant anà ab les quatre llances, emperò no volgué consentir
cavallers portassen les llances sinó donzelles a totes les quatre parts
de les llances, les més belles e més galanes e més abillades de tota la
cort. E ell anava sobre un bell cavall tot blanc ab molts ministres,
trompetes e tamborinos, mostrant gran alegria. Com Tirant fon dins la
sua tenda regracià a totes les dames la molta honor que feta li havien,
e totes les donzelles s'agenollaren en terra e suplicaren a la divina
Bondat que donàs vida e victòria a Tirant./

/ /

/"Los fels elets per los jutges prengueren primer a Tomàs de Muntalbà,
per ço com era requeridor, e posaren-lo dins lo camp en un petit papalló
que cascú tenia de setí, a la un costat del camp. E cascú portava en la
mà un ventallet per senyar los quatre cantons del camp. Aprés entrà
Tirant, per ço com era defenedor, e féu reverència al Rei e a la Reina,
e servà lo camp. Fet aço, cascú en son papalló, vengueren dos frares de
l'ordre de Sant Francesc de l'observança, per manament dels jutges, e
tornaren a confessar; fet açñò combregaren ab un bocí de pa car no els
darien en aquell cas lo cos de Jesucrist. aprés que los frares foren
partits e fora de la lliça, vengueren los jutges e pregaren molt al
cavaller qui era conqueridor volgués perdonar injúries que fetes li
haguessen; e d'açò lo pregava lo Rei e ells. Lo cavaller respòs:/

/ /

/"-Senyors molt magnífics, bé pordeu veure que no és ara temps ne hora
que io haia a perdonar la injúria de mon rei e senyor lo rei de Frisa, e
del meu germà, e d'aquell qui m'havia criat, lo rei d'Apol.lònia. E per
cosa en lo món no deixaria mon clam e demanda: Per tot lo tresor, la
glòria e honor que en aquest món jo pogués haver./

/ /

/"-Oh cavaller! -digueren los jutges-, posau vostra llibertat en poder
de la majestat del senyor Rei e de nosaltres, jutges del camp: triarem
la major part de l'honor per a vós, per ço com sou requeridor e l'ofensa
és de vostre senyor natural, del vostre germà e del rei qui criat vos
havia. Ací som per fer esmena de tot./

/ /

/"-Eh! no tingam tantes noves -dix lo cavaller, ab gran supèrbia que ho
dix-, que la batalla vull, e no em parleu de concòrdia, ni perdó no por
haver negú de mi, sinó que ab la mà mia cruel, e tallant espasa, daré
mort nefandíssima a aquell mal cavaller e gran traïdor Tirant lo Blanc,
falsificador d'armes, entre cavallers d'honor no acostumades portar en
batalla./

/ /

/"-¿Com sou tal -digueren los jutges- que ab supèrbia voleu vençre les
batalles? ¿No sabeu com Llucifer ne fon llançat del cel, e perdé la
cadira de benaventurança de la glòria eternal volent ésser egual ab
aquell qui l'havia creat? E lo Senyor, quie és humil e piadós, ple de
molta misericòrida, perdonà a aquells qui tant de mal li feren i en la
creu lo posaren./

/ /

/"E hagueren fet venir un prevere ab la custòdia, e ab loCorpus en la mà
entrà dins lo papalló, e dix-li:/

/ /

/"-Cavaller, no sies cruel a ton Senyor e creador, lo qual t'ha creat a
imatge e factura sua. Puix ekk perdonà als qui mort li donaren, perdona
lo que bonament deus./

/ /

/"Lo cavaller s'agenollà com véu lo preciós cos de Jesucrist e adorà'l.
Après dix:/

/ /

/"-Senyor, tu perdonist a tots aquells qui mort te donaren; jo no perdó
ni vull perdonar a aquell traïdor reprovat perjur de Tirant lo Blanc./

/ /

/"Los jutges anaren al papapalló on estava Tirant, e diguren-li si volia
perdonar a son contrari. Dix Tirant:/

/ /

/"-Haveu parlat ab lo requeridor?/

/ /

/"Digueren ells que sí./

/ /

/"-Jo parlaré com a defenedor -dix Tirant-. Si lo cavaller vol batalla,
jo só ací prest; si vol pau, per lo semblant. Veja ell qual li par
millor e més segur per a ell, que de tot seré jo content./

/ /

/"Los jutges, veent la bona resposta de Tirant, tornaren al cavaller e
digueren-li:/

/ /

/"-Nosaltres som estats ab Tirant, e ha'ns oert per part sua de fer tot
lo que nosaltres jutjarem, e per ço volem tornar a pregar que poseu
aquests fets en nostre poder, e ab l'ajuda de Nostre Senyor l'honor
vostra serà ben salva./

/ /

/"-¡Oh, quant me desplau -dix lo cavaller-, que voleu turmentar als qui
tan turmentat està! Prou paraules haveu desprès, e com més ne direu més
en va les despendreu./

/ /

/"Dix l'u dels jutges:/

/ /

/"-Anem-nos-ne, que en aquest home cruel no trobaríem res que de bé fos./

/ /

/"Partiren-se los jutges malcontents del cavaller. E feren tres ralles a
cascuna part, e partiren lo sol segons acostumen de fer perquè no donàs
més en la cara a l'u que l'altre. Fet açò, los jutges pujaren en son
cadafal, e tocà una trompeta e feren crida per tots los quatres cantons
de la lliça, no fos negú gosàs parlar, tossir, senyalar, sots pena de
mort. E feren fer tres forques fora de la lliça./

/ /

/"Com tot açò fon fet, la trompeta tocà, llevaren los papallons e
posaren los cavallers en la primera ralla. E los quatre fels estaven ab
l'u, e los altres quatre estaven ab l'altre, ab una llança que davant a
cascú d'ells los tenien, los dos a l'un cap, los altres dos a l'altre:
açò es fa per detenir los cavallers, perquè no prengués més terra l'u
que l'altre sinó que vinga a la cominal; e porten-li la llança en dret
del ventre perquè no li faça enuig en la llança o atxa o ço que porta en
les mans./

/ /

/"Com foren en la primera ralla estigueren per bon espai, e tornà a
tocar la trompeta, la qual està alt al cadafal del Rei o dels jutges, e
com hagué tocat so adolorit, dix un rei d'armes: "Deixe-los aler por far
son dever." E passaren-los en la segona ralla. Après un poc espai tornà
la trompeta a tocar, e passaren-los en la tercera ralla, e l'u estava en
dret de l'altre. La tercera volta que tocà la trompeta dix lo rei
d'armes: " Lleixa-los aler." E los fels alçaren les llances sobre lo cap
e lleixaren-los anar./

/ /

/"E com los fels los hagueren lleixats, lo cavaller s'aturà e no es
mogué. E Tirant , que véu que no es movia, girà un poc al través del
camp e anava's passejant. Com lo cavaller hagué estat un poc pensant,
cuità envers Tirant e dix-li:/

/ /

/"-Gira't, traïdor./

/ /

/"E ell respòs:/

/ /

/"-Tu ments, e això et combat jo./

/ /

/"Lo combat fon entre ells molt dur e fort. Emperò lo cavaller era tan
gran e de tant força que dava los colps tan poderosos a Tirant que
cascun colp que li dava li feia inclinar lo cap ben baix. Com hagué
durat així per bon espai la batalla, e al parer de tots Tirant havia lo
pitjor, fon-li forçat de posar-se en defensió; e lo cavaller li tornà a
donar un tan fer colp sobre lo bacinet que los dos genolls li féu ficar
en terra. E Tirant així com estava ab l'un genoll en terra agenollat,
tirà-li una punta d'atxa e donà-li en l'engonal e nafrà'l, car no
portaven bragues de malla. Tirant se llevà prestament, e la batalla
tornà molt fort entre ells e molt gera, en tant que lo cavaller, qui es
sentia nafrat, pensà en portar la batalla restament a fi havent dubte no
es dessagnàs, e tirà-li una punta en dret de la vista, ab tanta força,
que la bavera del bacinet li pass`z e allí l'enferrissà que la punta de
l'atxa li tocava el coll, e féu-li algunes nafres, emperò no entraven
molt, e així enferrissat lo portà de mig del camp fins a posar-li les
espatles en la lliça, e així el tingué per bon espai, que Tirant no
podia moure peu ni mà./

/ /

/"E ja ha vist la senyoria vostra, senyor, que les batalles, com se fan
a costum de França, si traen peu, braç o mà fora de la lliça, si request
n'és lo jutge, de justícia lo hi ha de fer tallar, e certament en aquell
cas jo estimava molt poc la vida de Tirant. E estant així en la forma
dessús dita lo cavaller no el podia sotsobrar, per què soltà la mà dreta
de l'atxa e alçà-li la careta del bacinet, e ab lo cos e ab la mà
sinestra tenia'l fort enferrissat; e com ell véu que li tenia la careta
alta, ab la manyopa dava-li en la cara e deia-li:/

/ /

/"-Atorga, traïdor, la tració que has feta./

/ /

/"Com veu que Tirant no parlava ni deia res e que ab la manyopa no li
feia prou mal, epnsà de llançar la manyopa de la mà, e prestament ho
féu, e posà-li la mà entre la galta e lo bacinet, e com lo tingué molt
fort soltà l'altra mà de l'atxa, e llançà la manyopa de la mà, e
posà-la-hi en l'altra part entre la galta e l'estofa del bacinet; a
l'atxa caigué el cavaller. Com Tirant se véu desenferrissat(emperò
estava ben pres) alçà la sua atxa ab l'una mà a feria en la mà del
cavaller; aprés ab la punta donà-li dos ferides, e fon-li forçat de
soltar les mans. E lo cavaller trobà's sense atxa e sens amnyopes, e
tirà l'espasa, mas li valia molt poc, que Tirant, veent-se delliure,
sobtà'l de grans colps ab l'atxa; e així el féu retraure fins a l'altre
cap de la lliça e féu-li posar les espatles pegades ab lo palenc. Com lo
cavaller se véu en tal punt féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant e Tomàs de Muntalbà se combateren e Tirant fon vencedor.//

// / /

/ /

/ /

/"-Oh trist miserable de mi sens ventura! E bé fon trista l'hora del meu
naiximent, e bé és estada gran la mia desaventura de perdre les manyopes
de l'atxa, lo millor de tot lo que tenia."/

/ /

/"-Ara, cavaller -dix tirant-, vós m'haveu incriminat de tració;
renunciau al clam e lleixar-vos he cobrar les manyopes e l'atxa, e
tornarem altra volta a combatre a tota ultrança./

/ /

/"-Tirant -dix lo cavaller-, si aqueixa gràciea vós me feu, jo de bon
grat renunciaré a tot lo que volreu./

/ /

/"Prestament Tirant cridà los fels e, present ells, lo cavaller renuncià
al clam de la tració, e donaren al cavaller l'atxa e les manyopes, si bé
les mans tenia bé nafrades, e la nagra del ventre que li feia gran dan
per la molta sang que perdia. Tirant s'adobà la careta del bacinet e
posà's enmig del camp esperant l'altre quan vendria./

/ /

/"Com lo cavaller hagué cobrat ses armes, tornaren a la batalla, molt
més brava que no era estada, e daven-se los colps molt fers sens pietat
alguna. E Tirant té aquesta virtut, que no es pot perdre jamés per alè,
que li dura tant com vol; e l'altre cavaller, així com era gran e gros,
tenia molt poc alè a moltes voltes li fallia; e reposava's sobre l'atxa
per recobrar l'alè. Tirant conegué lo defalt que l'altre tenia e no el
deixava reposar perquè es cansàs, e l'altra, perquè es dessagnàs,
tenia'l a noves, una volta aocstatn-se molt a ell, altra se n'apartava,
en tant que lo pobre cavaller feia son gran esforç de dar grans colps
tan mortals com podia; emperò a la fi, per la sang que perduda havia e
per defalliment de l'alè, que no li ajudava, vengué en punt que les
cames no el podiens sostenir./

/ /

/"Com Tirant conegué que los colps que lo cavaller li dava eren molt
fluixos, que n'havia molt poc sentiment, acostà's a ell ab l'atxa alta e
donà-li sobre lo cap, en dret de l'orella, tan gran colp que tot lo
torbà, e tornà-li a dar latre, que li fon forçat que caigués en terra. E
donà molt gran colp perquè era molt pesat. E prestament Tirant li fon
dessús. Alçà-li la careta del bacient e posà-li lo punyal en l'ull per
matar-lo, e dix-li:/

/ /

/"-Cavaller de bona ventura, estalvia la tu ànima e no vulles consentir
que vaja a total perdició. Atorga't per vençut puix ja has renunciat al
clam e a la infàmia que tu e ton germà m'havíeu posada, e dona'm per
lleal e quiti, car Nostre Senyor, qui és coneixedor de veritats e
vencedor de les batalles ha vista la mia ignocència, no mereixent mal en
res, mas com a cavaller, ab tot aquell perill de la mia persona com era
dels Reis e dels Ducs, ab lo divinal auxili jo obtenguí victòria d'ells.
E si tu vols fer lo que t'he dit, jo só content de perdonar-te la vida./

/ /

/"-Puix la fortuna ha permès o vol que així sia -dix lo cavaller-, jo só
content de fer tot lo que em manaràs, per delliurar la mia miserable
ànima de la mort eterna./

/ /

/"Tirant cridà als faels; e en presència d'ells se desdigué del lleig
cas de tració que posat li havia; e als notaris del camp féu llevar acte./

/ /

/"Aprés Tirant lo lleixà e posà's enmig del camp, posà los genolls en
terra, e féu llaors e gràcies a la divinna Bondat com ab la subvenció su
havia obtesa victòria, e féu principi a semblant oració./

/ /

/ /

/ /

/ /L'oració que féu Tirant aprés que hagué vençuda la batalla.//

// / /

/-"Oh, sacratíssima Trinitat gloriosa! Ador-te genolls ficats, besant
aquesta terra, que així com aquell qui sou un Déu, un Senyor, un
Creador, del qual rebem tots benefici, que et sia dada honor, glòria e
benedicció, ara e en por tostemps, amén.Oh Jesucrist, salvador e
redemptor del món! Prec-te per la cara amor que ens has, e per la tua
humanitat gloriosa, e per la tua preciosa sang, que em guardes de pecat,
em portes a bona fi, e em faces participant en los mèrits de la tu mort
amargosa. E faç-te, Senyor, infinides gràcies de les moltes honors que
m'has fetes e em fas cascun dia, no essent-me jo mereixedor, com jo sia
un gran pecador, mas per la tu infinida misericòrida e pietat m'has
volgut delliurar d'aquest perill, e de tots los altres. Per què et
plàcia, per los mèrits de a tu sacratíssima passió, me vulles dar
victòria contra tots los meus enemics; puix m'has dat a e posat en
l'ordre de la cavalleria, me faces gràcia que puixca mantenir aquell a
honor e glòria tua, e en augment de la santa fe catòlica, e no permetes,
Senyor, que en negun temps me puga llunyar de Tu, perquè puga venir a la
fi per què só creat. ¡Oh immaculada Verge, reina de paradís, advocada
dels pecadors! Oh vera consolidació mia! Grandíssimes gràcies te faç, e
al teu gloriós Fill, de la victòria e honor que he obtesa d'aquesta
batalla e de totes les altres. Verge digna, no em desempars en negun
temps, perquè puga lloar e beneir lo teu gloriós Fill e a tu per
tostemps. Amén."/

/ /

/ /

/ /

/ /Com tragueren ab molta honor a Tirant, e donaren sentència de traïdor
contra l'altre cavaller.//

// / /

/-Finida l'oració, Tirant se llevà e anà al Rei, e als jutges, e
suplicà'ls lo complissen de justícia. E los jutges davallaren al camp e
feren pendre al cavaller e ab les espatles primeres lo feren portar fins
a la porta de la lliça sens negunes armes ofensives; e Tirant anava
après d'ell cara per cara; e Tirant ab l'espasa alta en la mà. Com foren
a la porta de la lliça, aturaren aquí lo cavaller e feren-lo desarmar, e
a cascuna peça d'arnès que li llevaven la llançaven sobre lo palenc, e
caïa fora de tot lo camp. Com fon del tot desarmat, los jutges donaren
sentència, donant-lo per fals e deslleal, de vençut e de perjur e de
fementit, ab l'esquena que tenia girada devers la porta, e així a revers
lo feren eixir primer que a negú, e així el portaren fins a l'església
de Sant Jordi, ab molts imporperis que los fadrins li feien; E Tirant
tostemps anava aprés d'ell. Com foren dins l'església, un porsavant pres
un bací d'estany, e ab aigua molt calenta li donà per lo cap e por los
ull, dient:/

/ /

/"-Aquest és aquell cavaller desdit e vençut e fementit./

/ /

/"Aprés vengué lo Rei ab tots los estats e dones e donzelles, e Tirant
anà a cavall, armat així com estava e acompanyaren-lo fins a
l'apartament del Rei. Allí lo desarmaren les donzelles, e los metges
curaren-lo, e vestí's un amnto borcat forrat de marts gebelins que el
Rei li donà, e féu-lo sopar ab ell. Aprés sopar li feren moltes danses,
qui duraren tota la nit fins prop del dia./

/ /

/"Aprés, senyor, que lo cavaller vençut fon guarit, mès-se a frare en un
monestir de l'observança de Sant Francesc./

/ /

/"Aprés pocs dies partim ab llicència del Rei e anam en Escòcia ab
Tirant per fer-li honor al dia de la batalla. E per lo rei d'Escòcia e
per la Reina nos fon feta molta honor./

/ /

/"La Reina, la qual era jutge de la batalla e del camp, com ells foren
dins la lliça per fer les armes, véu que lo seu cavaller portava lo
bacinet ab milloria e ab gran frau: no els volgué lliexar combatre sinó
un poc, e no lleixà venir la batalla a fi./

/ /

/"Vejam, senyors, vosaltres cavallers entesos en honor i en les armes:
Tirat, en presència del Rei e molts nobles senyors e cavallers, féu
jurament solemne de no entrar en batalla ni empendre fer armes negunes
fins a tant que aquesta batalla fos venguda a fi. E Tirant de tot açò
fon content e així ho jurà e ho promés. Aprés vengué Kirieleison de
Muntalbà a requeri'l de batalla incriminant-lo de cas de tració. ¿A qual
d'aquests dos devia primer acórrer: al jurament que fet havia, present
los bons cavalers, o al cas de tració que li posaren Kirieleison e son
germa? Moltes raons s'hi poden fer d'una part i d'altra: la determinació
deixe als bons cavallers d'honor. Senyor, ¿què diré a la senyoria vostra
de Tirant? En onze camps de lliça a tota ultrança és entrat e de tots és
estat vencedor, sens altres que n'ha fet, qui eren armes retretes.
Senyor -dix Diafebus-, jo hauré enutjada la senyoria vostra en tantes
raons que he explicat. Lo sopar és prest e Tirant és majordom esta
vegada. Aprés lo sopar diré a la senyoria vostra l'ordre e fraternitat
que lo senyor rei d'Anglaterra ha establit. Quasi és ressemblant a
l'ordre de la Taula Redona que lo bon rei Artús en aquell temps complí
de fer./

/ /

/-Diafebus- dix l'ermità-, molt estic aconsolat de l'estil de vostre
gentil e avisat parlar, e de tota la pràctica que en l'estil de les
armes s'és reservadda, en especial del famós cavaller Tirant lo Blanc,
qui tantes bones e virtuoses cavalleries en molt gran jovent ha fetes. E
certament jo em tinguera per lo més benaventurat crestià del món si
tingués un fill així virtuós e complit de tantes bondats i en l'ordre de
cavalleria tan sabent, e si ell viu poran dir serà lo segon monarca./

/ /

/Acabant l'ermità les darreres paraules, vingué Tirant ab molta
humilitat al pare ermità e ab genoll en terra li dix:/

/ /

/-Mereixedor de molt més honor, si a la senyoria vostra era plasent
d'acceptar un petit sopar d'aquests mos senyors que ací són e germans
meus, molta seria que la senyoria vostra nos faria a ells e a mi./

/ /

/Lo virtuós senyor, pràctic en tota gentilea, ab cara molt afable se
llevà e dix:/

/ /

/-Per bé que a mi no sia donat açò de fer, jo per contemplació e amor de
vosaltres ho faré./

/ /

/E tots ensems anaren aprés de la lúcida font on trobaren moltes taules
parades; e asseguts, donada la benedicció per lo pare ermità, foren
servits de viandes singulars e en tanta abundància com si pròpiament
fossen dins una gran ciutat, per ço com Tirant hi havia sabut proveir./

/ /

/Aquella nit passaren ab molt gran plaer parlant de moltes cavalleries
que en les honrades festes eren estades fetes, les quals si totes havia
de recitar no hi bastarien deu mans de paper./

/ /

/Emperò lo dia següent, com l'ermità fon davalat de la sua cetla, que
havia acabat de dir les hores, Tirant ab los altres ixqueren-li a
l'encontre, e tots li feren gran reverència de genoll faent-li molta
honor. E ell molt graciosament los regracià la molta honor que tots li
feien./

/ /

/Assegueren-se en la verd e florida praderia, així com fer havien
acostumat.L'ermità los tornà ab amor gran a pregar que ell pogués saber
com era estada instituïda aquella fraternitat que per lo Rei son senyor
ara novament era estada fets. Entre tots los cavallers foren fetes
moltes cortesies qual de tots parlaria, e de tots foren dades les veus a
Tirant, emperò el no volgué parlar, sinó que pregà a Diafebus que, puix
havia dit lo principi, que també digués la fi. E Tirant llevà's e
anà-se'n per dar ordre d'haure les coses que tenien a servir al pare
ermità. Lo virtuós Diafebus se llevà lo bonet del cap, e féu principi a
tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com fon instituïda la fraternitat dec l'ordre dels cavallers de la
Garrotera.//

// / /

/-Ja era passat l'any e lo dia, e les festes eren complides de
solemnizar, com la majestat del senyor Rei tramès a pregar a tots los
estats que es volguessen esperar alguns dies, per ço com la majestat sua
volia fer publicar una fraternitat, la qual novament havia instituïda,
de vint-e-sis cavallers, sens que negú no fos reprotxe, e tots de bon
grat foren contents d'aturar. E la causa e principi d'aquesta
fraternitat,senyor,és atada aquesta ab tota veritat, segons jo e aquests
cavallers que ací són havem oïda recitar per boca del senyor Rei mateix,
com, un dia de solaç que es feien moltes danses, e lo Rei havent dansat
restà per reposar al cap de la sala, e la Reina restà a l'altre cap ab
les seues donzelles, e los cavallers dansaven ab les dames, e font sort
que una donzella, dansat ab un cavaller, aplegà fins en aquella part on
lo Rei era, e, al voltar que la donzella féu, caigué-li la lligacama de
la calça, e al parer de tots devia ésser de la sinestra cama, e era de
cimolsa. Los cavallers qui prop lo rei eren veren la lligacama que li
era caiguda en terra. La donzella aquesta se nomenava Madresilva. E no
penseu, senyor,que aquesta fos més bella que altra, ni res de tot lo que
mostrava fos gentil:mostra una poca de parenceria, és un poc desembolta
en lo dansar i en lo parlar, e canta raonablement, emperò, senyor,
trobar-s'hi han d'estes tres-centes més belles e més agraciades que
aquesta;mas l'apetit e voluntat dels hòmens són repartits en moltes
maneres.Un cavaller d'aquells qui estaven prop del Rei li dix:/

/ /

/"-Madresilva, les armes de vostra cama haveu perdudes. Par-me que hajau
tengut mal patge que no les vos ha sabudes lligar./

/ /

/"Ella, un poc vergonyosa, deixà's de dansar e tornà per cobrar-la, e un
altre cavaller fon més prest que no ella a pres-la. Lo Rei, qui véu la
lligacama en poder del cavaller, prestament lo cridà e dix-li que la hi
lligàs en la cama sobre la calça a la part sinestra, davall lo genoll./

/ /

/"Aquesta lligacama ha portat lo Rei passats quatre mesos, jamés la
reina li dix res, e com lo Rei més s'abillava, de millor voluntat la
portava a vista de tot lo món. E no fon negú, tot aquell temps, tingués
atreviment de dir-lo-hi, sinó un criat del Rei qui era molt afavorit,
qui véu que massa durava. Un dia que estava sol ab ell li dix:/

/ /

/"-Senyor ¡si la majestat vostra sabia lo que jo sé, e la murmuració de
tots els estrangers, e del vostre regne mateix, e de la Reina e de totes
les dones d'honor!/

/ /

/"-Qué pot ésser? -dix lo Rei-. ¡Digues -m'ho prestament! /

/ /

/"-Senyor, jo us ho diré: que tots estan admirats d'una tan gran novitat
com vostra altesa ha volgut fer d'una mínima e dejecta donzella e de
baixa condició, entre les altres molt poc estimada, que l'altesa vostra
en porte senyal en la persona vostra, a vista de tot lo món tan llong
temps. Ja bastaria que fos Reina o Emperadriu per fer tanta menció
d'ella. E com, senyor! ¿No trobarà vostra altesa en aquest vostre regne
donzelles de major autoritat en llinatge i en bellea, en gràcia i en
saber e complies de moltes més virtuts? E les mans dels reis qui són
molt furgues que apleguen lla on volen./

/ /

/"Dix lo rei:/

/ /

/"-¡Doncs la Reina està d'açò mal contenta e los estrangers e los del
meu regne n'estan admirats! -Dix tals paraules en francès: /Puni soit
qui mal y pense!/- Ara jo promet a Déu -dix lo Rei-: jo instituiré e
faré sobre aquest fet un orde de cavalleria, que tant com lo món durarà
serà en recordació aquesta fraternitat e orde que jo faré./

/ /

/"E en aquell punt se féu deslligar la cimolsa, que no la volgué més
portar, ab molta malencolia que li restà, emperò no en féu demostació
alguna./

/ /

/"Aprés, senyor, complit de fer les festes així com dit he a la senyoria
vostra, féu la següent ordinació:/

/ /

/"Primerament, fos feta una capella sots invocació del benaventurat
senyor Sant Jordi, din un castell qui es nomena öndisor, ab una gentil
vila que hi ha, la qual capella fos feta a manera de cor d'església de
monestir de frares, e a l'entrant de la capella, a man dreta, fossen
fetes dos cadires, e a la part sinestra altres dos, e d'allí avall, en
cascuna part fossen fetes onze cadires, e fins que fossen en nombre de
vint-e-sis cadires, e en cascuna que segués un cavaller una espasa molt
ben daurada, e la coberta de la baïna fos de brocat o de carmesí, bodada
de perles o d'argenteria, de ço que a cascú millor li parega, la més
rica que cascú puga fer. E al costat de l'espasa cascú tinga un elm a
manera fet d'aquells que junyen, e que el puguen tenir d'acer ben febrit
o de fusta ben daurat, e sobre l'elm estiga lo timbre de la divisa que
volrà, e en les espatles de la cadira en una planxa d'or o d'argent sien
pintades les armes del cavaller, e allí estiguen clavades./

/ /

/"Aprés diré a la senyoria vostra les cerimònies que s'han de fer en la
capella, e ara diré los cavallers qui foren elets. Primerament, lo rei
elegí vint-e-cinc cavallers e ab lo Rei foren vint-e-sis; lo Rei fon lo
primer qui jurà de servar totes les ordinacions en los capítols
contengudes, e que no fos cavaller negú qui demanàs aquest orde que el
pogués haver. Tirant fon elet lo primer de tots los altres cavallers,
per ço com fon lo millor de tots los cavallers; aprés fon elet lo
príncep de Gales, lo duc de Bètafort, lo duc de Lencastre, lo duc
d'Atzètera, lo marquès de Sófolc, lo marqués de Sant Jordi, lo marqués
de Belpuig, Joan de Varoic, gran Conestable, lo comte de Nortabar, lo
comte de Salasberi, lo comte d'Estàfort, lo comte de Vilamur, lo comte
de les Marches Negres, lo comte de la Joiosa Guarda, lo senyor d'Escala
Rompuda, lo senyor de Puigverd, lo senyor de Terranova, Misser Joan
Stuart, Misser Albert de Riusec; aquests foren del regne. Los estrangers
foren lo duc de Berrí, lo duc d'Anjou, lo comte de Flandes, e foren tots
en nombre de vint-e-sis cavallers./

/ /

/"Senyor, a cascun cavaller que volien elegir per posar en l'ordre de la
fraternitat, feien-li aquesta cerimònia:prenien un arquebisbe o bisbe e
daven-li los capítols de la fraternitat closos o segellats, e
trametien-los al cavaller que volien elegir que fos de la llur
germandat, e trametien-li una roba tota brodada de garroteres e forrada
de marts gebelins,e un manto llarg així com la roba fins als peus,
forrat d'erminis, qui era de domàs blau, ab un cordó tot de seda blanca
per lligar alt, a les ales del manto podien llançar sobre los muscles e
mostrava's la roba e lo manto. Lo capiró era brodat e forrat d'erminis;
la brodadura era tal com la garrotera, qui estava feta en semblant
forma, ço és, d'una corretja de cenyir ab cap e ab sivella, així com
moltes dones galanes e d'honor porten en les cames per tenir les calces,
e com han ensivellada la garrotera, donen una volta de la corretja sobre
la sivella retent nu, e lo cap de la corretja penja quasi fins a mitja
cama, e enmig de la garrotera estan escrites aquelles mateixes lletres:
/Puni soit qui mal i pense/. La roba, lo manto e lo capiró, tot és
brodat de garroteres, e cascun cavaller és tengut tots los dies de sa
vida de portar-la, iaxí dins ciutat o vila on estiga com defora, e en
armes o en qualsevulla manera que sia. E si per oblit, o no la volgués
portar, qualsevulla rei d'armes manera que sia. E si per oblit, o no la
volgués portar, qualsevulla rei d'armes, heraut o porsavant qui el veurà
anar sens la garrotera, té potestat absoluta que li pot llevar la casena
d'or del coll, o lo que portarà al cap, o l'espasa o lo que portarà,
encara que sia davant lo rei o en major plaça que sia. E cascun cavaller
és tengut, per cascuna vegada que no l'aportarà, dos escuts d'or dar-los
al rei d'armes o la l'heraut o al porsavant, e aquell és tingut,
d'aquests dos escuts, l'u donar en qualsevulla capella de Sant Jordi per
a cera, e l'altre escut és per a ell, perquè hi ha tengut esment./

/ /

/"E aquell bisbe o arquebisbe o altre prelat té d'anar com ambaixador de
la fraternitat e no del Rei, e porta lo cavaller en una església,
qualsevulla que sia, e si de Sant Jordi n'hi ha, allí van dretament, e
lo prelat fa 'ls posar la mà sobre l'arar de l'altar e diu-los les
següents paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Lo jurament que fan los cavallers de la Garrotera/./

/ /

/-"Vós, cavaller, qui haveu rebut l'ordre de cavalleria, e sou tengut en
opinió de no ésser reprotxe entre los bons cavallers, jo só tramès ací
per ambaixador de tota la fraternitat e d'aquell prósper orde del
benaventurat senyor sant Jordi, que per aquell jurament que fet haveu,
que tendreu totes les coses secretes e que per via directa o indirecta,
de paraula o per escrit, no ho manifestareu."/

/ /

/"E lo cavaller promet per virtut del jurament, complir e servar totes
les coses dessús dites, e donen-li los capítols. Aprés que els ha
llests, si els accepta, agenolla's en terra davant l'altar o imatge de
Sant Jordi, e ab molta honor e reverència rep l'orde de la fraternitat.
E si acceptar no la vol, ha tres dies d'espai de pensar-hi, e diu o pot
dir: "La mia persona no és disposta per a rebre un tan alt orde com és
aquest, ple de molta excel.lència e virtut."/

/ /

/"Torna a cloure los capítols, escriu dins son nom, e així els torna a
trametre per l'ambaixador als de la fraternitat./

/ /

/ /

/ /

/ /Los capítols de la fraternitat són aquests://

// / /

/-Lo primer és, si no s'és cavaller creat en armes, no puga ésser de la
fraternitat de l'ordre del benaventurat senyor Sant Jordi./

/ /

/ /

/ /

/ /D'això mateix.//

// / /

/-Lo segon és de jamés desnaturar-se de son rei e natural senyor, per
molts mals e dans que li faça./

/ /

/ /

/ /

/ /D'aixó mateix.//

// / /

/-Lo terç és d'ajudar, emparar a dones viudes, pubils e donzelles, si
request ne serà, posar-hi tots los béns, entrar en camp clos ab armes o
sens armes, e ajustar gent, parents, amics o ben volents, dar combat o
combats en viles o ciutats o castells si era cas tal senyora d'honor fos
presa o detenguda per força./

/ /

/ /

/ /

/ /D'aixó mateix.//

// / /

/-Lo quart és, qualsevulla cavaller que en armes se trobarà, així en mar
com en terra, no fugirà per molts enemics que veja. Bé es pot retraure,
tornant atràs ab la cara davant los enemics, no girant aquella, e si
girava la cara cauria en molt lleig cas de fals e de perjur, llançant-lo
de la fraternitat, desagraduant-lo de tot l'orde de cavalleria, faent un
home de fust ab mans, braços e peus, armant-lo de totes armes, donant-li
baptisme, e posant-li son propi nom en la desagraduació./

/ /

/ /

/ /

/ /D'aixó mateix.//

// / /

/-Lo cinquèn és, si lo rei d'Anglaterra pendrà empresa per anar a
conquistar la terra santa de Jerusalem, en qualsevulla estat que lo
cavaller nafrat estiga, o de qualsevulla altra malaltia, sia tengut de
venir per mar a la nostra fraternitat, per ço com la conquesta de
Jerusalem pertany a mi, qui só rei d'Anglaterra, e altri no./

/ /

/ /

/ /

/ /Les cerimònies que los cavallers de la Garrotera fan, com tots són
ajustats en l'església de Sant Jordi on és lo cap de l'orde.//

// / /

/-Aquests són los capítols que trameten a cascun cavaller. E la
Garrotera que li trameten és molt rica, ornada de diamants e robins, e
d'altres pedres fines. Si accepta la Garrotera e vol ésser de la
fraternitat, un dia d'aquella setmana fa gran festa per tota la ciutat o
lloc on està, e vist-se aquelles robes, cavalca sobre un gran cavall tot
blanc, si haver-ne poder, e tota l'altra gent van a peu entorn d'ell, e
així van per tota la ciutat fent mostra, e van a fer oració a l'església
de Sant Jordi, si n'hi ha, si no en altra, ab dues banderes, l'una de
les própies armes e làltra de la seus divisa./

/ /

/"D'aquí avant, lo rei lo nomena germà d'armes o comte, qui vol tant dir
com germà d'armes. Si negú d'aquests cavallers és dins l'illa
d'anglaterra, e està sa de la sua persona, és tengut de venir en aquell
castell on se fa aquella fraternitat, e si és fora de l'illa encara que
no hi vinga no s'hi donen res; e si és dins l'illa e no hi ve, ha de
pagar deu marcs d'or, e tots han a ésser destribuïts en cera./

/ /

/ /

/ /

/ /Los vots que fan les dones d'honor.//

// / /

/-Lo primer és que jamés dirà a marit, fill o germà que, si és en
guerra, que se´n vinga./

/ /

/ /

/ /

/ /Dàixò mateix.//

// / /

/-Lo segon és que, si sap que alguns d'aquests estiguessen assetjats en
vila, castell o ciutat, e passassen necessitat de vitualles, e elles
faran tot son poder de trametre'ls-ne, e hi treballan./

/ /

/ /

/ /

/ /D'això mateix.//

// / /

/-Lo terç és que, si negú d'aquests era pres, de tot son poder los
ajudaran en traure'ls de presó, e hi posaren de sos béns fins a la
meitat de son dot. E les dones sien tengudes de portar la garrotera
lligada en lo braç esquerre, sobre tota la roba, en lo braó./

/ /

/ /

/ /

/ /Com fom trobada la devisa del collar que lo rei d'Anglaterra donà.//

// / /

/-Senyor, puix a la senyoria vostra he recitat de la Garrotera, ara diré
del collar de la devisa que fa ara novament lo Rei. /

/ /

/-D'açò vos prec que ho sàpia -dix l'ermità./

/ /

/-Anant lo Rei e la Reina ab tots los estats a caça -dix Diafebus-, lo
Rei havia manat a los munteros que per aquella jornada concertassen
moltes salvatgines de diverses natures, e tanta era la gent que anaven
entre hòmens e dones, que en fem una gran matança, car ab la gran
multitud de la gernt fem venir la salvatgina en un portell, e allí, ab
fletxes, ballestes e llances ne fon feta una gran destrucció, e ab
atzembles portaren-los a la ciutat. Los cocs, escorxant un gran cervo al
coll quasi era tot blanc per antiquitat, trobaren-li un collar al coll
tot d'or; los qui l'escorxaven foren los més admirats del món e
digueren-ho al comprador major. Aquell prestament ho anà a veure, e pres
lo collar en la mà e portà'l al Rei. E lo Rei hi pres molt gran plaer, e
veren lletres en lo collar escrites qui deien que en lo temps de Július
Cèsar vengué per conquistar anglaterra, e la poblà d'alemanys e de
biscaïns, a la partida que féu presss aquell cervo e féuu-li tallar lo
cuiro del coll, e posaren-li allí aquell collar e tornaren a cosir lo
cuiro e deixaren-lo anar. E pregava a aquell rei qui aquest collar
trobaria lo fes per devisa. Havia, segons lo calendari, del temps que lo
hi posaren, quatre-cents noranta-dos anys, e per ço volen molts dir que
no ha animal en lo món qui tant vixca. E lo collar era tot d'esses
redones, e per ço com en tot l'ABC no trobareu lletra, una per una, de
major autoritat e perfecció que puga significar més altes coses que
aquesta lletra S./

/ /

/ /

/ /

/ /.La significació de la devisa.//

// / /

/-La primera, santedat, saviesa, sapiència, senyoria e moltes altres
coses que per S principien. E d'aquests collars lo magnànim Rei n'ha
donats a tots los de la fraternitat. Aprés n'ha dats a molts cavallers
estrangers e del regne, e a dones e donzelles, e a molts gentilshòmes
los dava collars d'argent. E a mi, senyor, n'ha donat u, e a tots
aquests cavallers que ací són, a cascú ha donat lo seu./

/ /

/-Molt reste content de tot lo que la gentilesa vostra m'ha dit -dix
l'ermità-. L'ordre de la Garrotera me plau molt, per què és estat
constituït ab virtuoses lleis de cavalleria, e de tan gran dignitat
jamés no l'he vist ne oït dir, e és molt conforme a ma voluntat e
l'esperit meu se n'alegra. Digau-me, cavaller virtuós, ¿no és cosa de
gran admiració lo collar que han trobat en poder d'un salvatge animal de
tan gran discurs de temps, e de totes les coses per la virtut vostra a
mi dites, així de les festes com de les armes? Tant com só estat en
aquest miserable de món, no les oí jamés dir que ab tan gran triümfo
sien estades solemnisades./

/ /

/Aquestes e semblants paraules l'ermità raonava, com vengué Tirant e dix:/

/ /

/-Pare senyor, vostra mercè faça'm gràcia de venir prop de la lúcida
font, per pendre ab nosaltres una poca de refecció, e atorgau-noss
gràcia que pugam aturar ací quatre o cinc dies per fer companyia a
vostra santedat./

/ /

/E l'ermità fon molt content, e aturaren ab ell passats deu dies. En
aquests dies parlaren de molts actes virtuosos d'armes e de molts bons
consells que l'ermità los donà./

/ /

/Al temps de la partida, Tirant, havent vist que lo pare ermità no
menjava sinó herbes e bevia aigua, mogut d'amor e caritat féu portar
moltes viandes e totes coses necessàries per a la humanal vida així com
si tingués a fornir un castell qui espera ésser assetjat d'enemics. E
cascun dia lo ho havien a fer menjar ab molts precs./

/ /

/Lo dia que tenien que partir, Tirant ab tots los altres ab molta amor
lo suplicaren que volgués restar aquella nit en una tenda d'aquelles per
ço com ells volien partir de matí e no partirien que ell no els donàs la
benedicció. E l'ermità, creent que per aço ho volien, dix que era
content. Adobaren-li allí un petit llit e, reposant l'ermità, Tirant li
féu portar dins la sua ermita gallines e capons e altres vitualles per a
més d'un any, fins a carbó e a llenya perquè no hagués anar fora de
l'ermita si era cas que plovia./

/ /

/Com los paregué hora de partir, tots prengueren comiat del pare ermità
faent-se los uns als altres moltes gràcies./

/ /

/Com ells foren partits tenint son dret camí devers Bretanya, lo pare
ermità se'n pujà al seu ermitatge per a dir ses hores, e trobà tota la
casa plena de vitualles e dix:/

/ /

/-Certament açò ha fet aquell virtuós de Tirant: en quantes oracions jo
faré vull que haja part, sol per conèixer la sua bondat e virtut, car
açò és demesiat per a mi./

/ /

/E d'ací avant no es fa més menció de l'ermità./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant ab sos companyons partien de l'ermità de l'ermità e
tornaren en llur terra. //

// / /

/Tirant ab sos companyons per ses jornades caminaren tant que arribaren
en la ciutat de Nantes. Com lo duc de Bretanya sabé que Tirant venia ab
la sua parentela ixqué'ls a rebre ab tots los regidors de la ciutat e ab
gran cavalleria, e feren-li la major honor que fer pogueren per ço com
era estat lo millor cavaller de tots los que eren estats en les grans
festes d'Anglaterra, e lo Duc afavoria'l molt e li dava de sos béns, e
Tirant era tengut en aquella terra en molt bona opinió de totes les gents./

/ /

/E estat un dia Tirant ab lo Duc e ab molts altres cavallers solaçant e
parlant, vengueren dos cavallers de la cort del rei de França, e lo Duc
los demanà si en la cort hi havia noves negunes. Digueren los cavallers:/

/ /

/-Senyor, sí, car nova hi ha certa que, com los templers foren morts e
destruïts, fon instituït un altre orde, qui es nomena de Sant Joan de
Jerusalem fon perdut, aquests poblaren l'illa de Rodes, e restà buit lo
temple de Salamó. E de grecs e moltes altres nacions fon poblada aquesta
illa de Rodes. Com fon molt fortificada la ciutat e lo castell, e venint
en notícia del soldà d'Alcaire, desplagué-li molt que crestians
haguessen poblada aquella illa. E lo Soldà cascun any feia los aparells
per poder-la haver. E los genovesos, sabent tal nova que lo Soldà feia
gran aparell, veent lo port ésser molt bo e la terra fructícera e de
moltes mercaderies abundosa, e per quant ells ab llurs nmaus van molt
sovint en Alexandria e en Barut, que els vendria molt bé tinguessen allí
aquell bon port e bona retreta, fon posat en consell davant lo Duc e lo
consell deliberà com ab poca dificultat se poria pendre la ciutat e lo
castell, e havent-ho deliberat ho posaren en obra, que armaren
vint-e-set naus de molta gent e bona, e a l'entrada de la quaresma ne
trameteren tres, e passats quinze dies ne trameteren cinc faent
dmostració que volien allí adobar e mostrar carena; aprés mitjant
quaresma ne trameteren altres tantes, feren-ho en tal forma que lo dia
de Rams foren totes les vint-e-set naus fengien que les unes anaven en
Alexandria e les altres en Barut; les altres se detenien voltejant dins
mar perquè de terra no fossen vistes. E acostant-se lo Divendres Sant,
totes les naus foren dins lo port de Rodes, esperant lo Divendres Sant,
com en aquell dia havien de pendre la ciutat e lo castell tenen moltes
relíquies, e qui hi ou aquell dia lo divinal ofici, guanya indulgència
plenària a pena e culpa per molts papes atorgada. Entre les altres
relíquies tenen una espina de la corona de Jesicrost reté l'esperit.
Aquella espina és de junc marí, e és d'aquelles que li entrraven dins lo
cap e li tocaren al cervell, e cascun Divendres Sant la mostren e la
tenen a vista de tothom./

/ /

/"E los mals crestians de genovesos, sabent la pràctica del Mestre de
Rodes e de sa religió, ab consentiment de dos genovesos cavallers de
l'ordre, qui estaven dins lo castell, los quals prengueren totes les
nous de les ballestes e posaren-n'hi d'altres que eren de sabó blanc e
de formatge, per ço que en lo temps de la necessitat ajudar no se'n
poguessen. E lo Mestre e tota sa religió no hi hagueren jamés pensat,
ans certament los hagueren tots presos e morts./

/ /

/"Mas Nostre Senyor algunes vegades permet algun gran pecat major
benefici. Dins aquella ciutat estava una galant dama, la qual per la sua
molta bellea de molts cavallers de l'ordre era festejada, e per la molta
virtut sua negú no tenia res en ella. En especial l'amava un cavaller
qui es nomenava frare Simó de Far, natural del regne de Navarra. Aquesta
dama al parer de les gents se mostrava d'honestat excelsa. Seguí's que
un escrivà de la nau del capità dels genovesos era eixit en terra e véu
la gentil dama e enamorà's molt d'ella. E congoixat d'amor infinida va a
parlar ab la senyora ee diu-li com ell té molt bon grat d'ella, e que la
prega qui li faça tanta gràcia que li done la sua amor, que ell li darà
tant de sos béns que en serà molt contenta. E de continent presentà-li
un diamà e un robí que valien cinc-cents ducats, a mès la mà en una
botgeta que portava en la cinta e tragué una gran grapada de ducats e
llançà'ls-hi en la falda, que tota la feren alegrar. Passades moltes
paraules entre ells, ell obtingué tot lo que volgué; e açò fon lo Dijous
de la Cena. La gentil dama, perquè pogués haver d'ell molt més, li féu
grans festes mostrant-li amor infinida./

/ /

/"-Ara -dix lo genovés-, puix jo he hagut de vós tot lo que volia, jo us
promet demà en aquell dia dar-vos la més rica casa de tota aquesta
ciutat ab tot lo moble perquè siau la més rica dama e més benaventurada
de totes./

/ /

/"-Ai, mesquina! -dix ella-, ¿ara que haveu hagut de mi lo que volíeu,
vos voleu burlar de mi ab prometences impossibles que no es poden fer?
Anau ab la pau de Déu, e no em vingau pus en casa./

/ /

/"-Oh senyora! -dix l'escrivà-, jo em pensava haver conquistat un regne,
e tenia 'm per lo més benaventurat home del món pensant que la vida
vostra e la mia seria tota una, e que los cossos no es poguessen separar
sinó per mort natural, e fer vos la més rica senyora de tota l'illa, ¿e
vós me dau comiat? E no pense la vostra galant persona que ho haja dit
per burlarme de vós, que us ame més que ala vida mia, sinó que ab tota
veritat vos parle. E d'ací a demà per tot lo dia, no hi ha tant, que en
veureu l'experiència verdadera./

/ /

/"-Si lo vostre verdader parlar fos ab efecte, deixant paraules
colorades, e alguna cosa en bé venir s'espera, dir-m'ho deuríeu, puix
tanta amor dieu que em portau, perquè lo meu esperit ne restàs
aconsolat. Emperò vosaltres genovesos sou gent descomeixent, que sou
tals com los àsens de Sòria, que van carregats d'or e mengen palla, e
per ço crec que tot deu ésser burla e no ho dieu sinó per enganar-me./

/ /

/"-Senyora, si vós me prometeu de tenir-me secret, jo us ho diré./

/ /

/"E la gentil dama lo hi promès. E lo genovès li dix tota la veritat del
fet com se tenia de fer./

/ /

/"Com l'escrivà fon partit de la dama, ella tramès al castell un fadrí
ben entès e discret; e trobà lo Mestre en l'església ab tots los frares
que oïen los fasos. Lo fadrí parlà ab lo Simó de Far e féu-lo eixir fora
de l'església e dix-li les següents paraules:/

/ /

/"-Senyor Comanador, ma senyora vos prega que, si d'ella jamés esperau
haver compliment del que desitjau, encara que siam en dies de Passió,
que de continent, totes coses lleixades, siau ab ella; que ab molta
humilitat vos espera e desitja-us servir de cosa que jamés vos oblidarà./

/ /

/"Lo cavaller, mogut més d'amor que la devoció, lleixà lo servei de
Nostre Senyor, e tan secretament com pogué se n'anà a la casa de la
senyora, la qual com lo véu lo rebé ab molta amor abraçant-lo, e pres
per la mà s'assegueren en l'estrado, e la senyora ab veu baixa féu
principi a semblants paraules:/

/ /

/"-Cavaller virtuós, perquè tinc conegut la molta amor que em portau e
los treballs que haveu sostenguts per voler obtenir lo que de mi
desitjau, e jo volent guardar l'honor e fama que deu resplandir en les
dones d'honor, no he volgut jamés admetre les vostres pregàries, ara,
perquè tals treballas ne l'amor que em portau sia sens premi, ni em
tingau per ingrata, vos vull premiar de dues coses: la primera és que só
contenta de servirvos de tot lo que a mi sia possible per lo molt
merèixer vostre; la segona, vos he fet venir en tal dia perquè la
necessitat ho requir, per manifestar-vos la dolor inestimable que la mia
ànima sent, que freda suor corre per lo meu cos d'un terrible espant que
tinc davant los meus ulls, e açò per causa del gran prediment del Mestre
de Rodes e de tota la religió e aprés de tot lo poble d'aquesta ciutat;
e no donant-vos més espai sinó fins a demà que el ser sermó sia acabat,
que tota la vostra religió serà perduda./

/ /

/"-Senyora de molta estima - dix lo cavaller-, molta glòria és per a mi
que de tan poca servitud que us he fet obtinga tan gran premi com és
d'acceptar-me per servidor, la qual gràcia estime més que m'haguésseu
fet monarca del món. E suplique a la vostra gentilea voler-me manifestar
tal cas perquè per mitjà meu puga ésser restaurada la nostra religió e
no plàcia a la virtut divina que es segueixca un tan gran dan. E
besant-vos les mans vos suplique que haja de vós alguna doctrina perquè
veja si en aquest fet algun remei s'hi porà dar, car sobre totes les
dones d'honor deveu ésser exalçada, e per ma part vos ofir, encara que
ja sia tot vostre, la persona e los béns e honor./

/ /

/"Molt restà contenta l'agraciada senyora de les paraules del cavaller.
E recità-li llargament tot lo que l'escrivà li havia dit. Com lo
cavaller oí semblants paraules recitar, estigué molt admirar pensant en
la gràcia que la divina Providència li havia fet en fer-li revelar un
tan gran secret, e donà dels genolls en la dura terra per voler besar
los peus e les mans a la virtuosa senyora, e ella no ho comportà, e
prengué'l del braç e alçà'l de terra e abracà'l e besà'l e besà'l d'amor
virtuosa. Lo cavaller, per la necessitat gran que lo cas requeria
d'avisar-ne lo Mestre perquè hagués termps de proveir en los remeis,
pres graciós comiat de la gentil dama. La nit era ja escura, e lo
castell tancat. No tement los perills que seguir li'n poguessen, fon a
la porta del castell e tocà grans colps. Los cavallers qui feien la
guaita alt en la muralla del castell demanarn qui era lo qui de tan gran
pressa tocava. E lo cavaller nomenant-se Simó de Far, que l'hi obrissen.
Digueren los de la guaita:/

/ /

/"-Vés-te'n, malvat, no saps los perills e dans que t'estan estotjats si
lo senyor Mestre sap que en aquesta hora tu est fora del castell.
Torna-te'n e per lo matí poràs entrar a ton plaer./

/ /

/"-Jo só ben cert de tot lo que vosaltres me dieu - dix Sim´lo de Far-,
mas a mi cové en tot cas del món d'entrar esta nit dins lo castell, per
què us prec molt afectuosament que digau al senyor Mestre que me faça
obrir, car no tem ni vull tembre negun perill que siguir me puga./

/ /

/"Una de les guaites anà a l'església, e trobà lo Mestre qui estava prop
del moniment dient ses hores. Com sabé que Simó de Far a tal hora era
fora del castell, dix ab gran ira:/

/ /

/"-Jo li promet, si Déu me deixa veure lo matí, li faré dar del mal
frare que així deixa la religió! Des que jo só mestre no he vist ni
sabut que negú sia a tal hora fora del castell. Anau e digau-li que esta
nit no pot entrar, mas que demà haurà la bona estrena./

/ /

/"E lo Mestre tornà en sa oració, e la guaita se´n tornà ab la resposta.
Com Simó de Far oí tals raons, humilment tornà a pregar als cavallers
que la guaita feien volguessen tornar a dir al senyor Mestre que l´hi
fes obrir, que l´entrada sua era de gran necessitat, e aprés que
l´hagués oït li donàs la penintència que rereixia. Per tres voltes lo hi
tornaren a dir, e lo Mestre en nenguna manera no l´hi volia fer obrir.
Estava allí un cavaller molt antic, qui dix al Mestre:/

/ /

/"-Senyor, ¿per què vostra senyoria no dóna audiència a aquest frare
Simó de Far? A vegades se segueixen coses en una hora que no s´esdevé en
mil anys. Aquest cavaller ja sap la pena que li va en lo que ha comès.
No el tingau per tan foll que sens causa ell vulla entrar en aquesta
hora, puix al matí poria entrar segurament. Per què tendira per bo que,
guardades les portes, e dalt per les torresles guardes estiguen armats e
ben proveït de gorsses canteres. Car, senyor, jo he vist en mon temps,
si no haguessen oberta la porta del castell a l´hora de la mitja nit, lo
castell de Sant Pere se perdia, per la gran multitud de turcs que hi
vengueren a hora incogitada, e hora per hora lo Mestre, que Déus haja,
lo socorregué, e lo castell fon delliurat dels enemics./

/ /

/"Lo Mestre, per les paraules de l´antic cavaller, fon content que l´hi
obrissen e manà que les portes fossen ben guardades e la muralla, e
feren-lo entrar, lo qual venia ab la cara molt alterada. Com lo Mestre
lo véu davant si, li dix:/

/ /

/"-Oh mal frare e pitjor cavaller, no tement Déu ni l´ordre en què est
posat, que en les hores indispostes e no honestes per a frares de
religió ésser fora del castell! Jo et daré la penitència que est
mereixedor. Veniu vosaltres, ministres de justícia, e posau-lo en lo
carçre, e no li doneu a menjar sinó quatre onces de pa e dues d´aigua./

/ /

/"-La senyoria vostra -dix lo cavaller- no ha acostumat de condemnar a
negú sens que no sia oït. E si la raó que daré de mi no basta a rembre
la pena, jo vull rebre ab paciència la pena doblada./

/ /

/"Dix lo Mestre:/

/ /

/"-Oh senyor! -dix lo cavaller-, ¿e així seré jo vilment tractat que no
em voleu oir? Jo em pens que la senyoria vostra me volria haver oït e
haver-me donat la millor comanda de tota la religió, car no us hi va
sinó la vida, la dignitat e que es perda tota la religió. Aprés, si lo
que jo diré no es veritat, no vull altra menys pena sinó que em façau
llançar dins mar ab una mola al coll, e jo vull morir màrtir per
mantenir la nostra religió./

/ /

/"Lo mestre, qui véu que lo cavaller tant se justificava, manà que el
lleixassen e dix:/

/ /

/"-Ara veurem què sabràs dir./

/ /

/"-Senyor -dix lo cavaller-, no és cosa que a dir faça en públic./

/ /

/"Lo Mestre féu apartar tota la gent, e lo cavaller féu principi a tal
parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un
cavaller de l´ordre.//

// / /

/ -"Senyor, per la immensa e divina clemència o bondat de nostre senyor
Déu és estada feta a la nostra religió la major gràcia que jamés fes a
negú, car demà la senyoria vostra fóra mort, e tots nosaltres, e
destruït tot lo nostre orde, la ciutat e tot poble robat, dones e
donzelles deshonrades, e tot posat en total deestrucció. E per açò,
senyor, só jo vengut a tal hora per informar-me bé d´aquest fet, no
tement negun perill per salvar la vida de la senyoria vostra e de tots
los frares de la religió. E si de tal cosa punició mereix, jo la
comportaré ab molta paciència, car més estime morir que si la religió
s´havia de perdre."/

/ /

/"-Prec-te, fill -dix lo Mestre-, que em digues la forma ni com se devia
fer; car après de mi jo et faré lo major de tot lo nostre orde./

/ /

/"E lo cavaller donà del genoll en terra e besà-li la mà; aprés dix:/

/ /

/"-La senyoria vostra deu saber com dos frares de la nostra religió,
genovesos, nos tenen venuts, car a consell d´aquests són vengudes
aquestes naus d´aquests malvats genovesos ab gran multitud de gent e ab
poca mercaderia. E aquests traïdors que tenim dins lo castell han feta
una gran amldat, que de la cambra de les armes han llevades totes les
nous de les ballestes e han-n'hi posades de sabó blanc o de formatge
perquè en la necessitat no ens ne pugam ajudar. E demà, qui és lo
Divendres de Passió, han elets los més forts e disposts hòmens de totes
les naus per entrar dins lo castell, e cascú d´aquests portarà una
ballesta desencavalcada, que ara novament han trobat, que està lligada
lo barç, ab l´asbrer, ab fil com acostumen les altres d'estar, mas ab
l'estrep vénen tan justes e ab un petit pern s'encavalquen molt bé. E
cascú portarà espasa o secretament armat, portant sobre les armes
clotxes negres, llargues fins en terra. E vendran de dos en dos ab
excusa d'adorar la Creu e per a oir l'ofici perquè negú no n'haja
notícia. E com hi haurà prou gent, que lo divinal ofici se farà,
facilment poden eixir de l'església, e ab ajuda dels dos frares, qui
tendran ja la torre de l'homenatge presa, daran entrada als altres, e
pendran les altres torres que prop los estan. E ans que la senyoria
vostra n'hagués sentiment, fóra presa la mitat del castell, e de mort o
de pres no podíeu ésser estalvi, e tots nosaltres ab vós ensems./

/ /

/"-Puix així és -dix lo Mestre-, anem secretament a la cambra de les
armes e veurem primer si és veritat açò de les ballestes./

/ /

/"E trobaren que de cinc-cent ballestes ensús que hi havia no en
trobaren sinó tres que tinguessen nous, sinó de sabó de formatge. Lo
Mestre en aquell punt estigué esbalaït e conegué que lo cavaller li
havia dita veritat e prestament féu ajustar consell de cavallers e féu
turmentar, atorgaren com tenia de morir lo Mestre e tota la religió sens
mercè neguna. Prengueren-los e llançaren-los en un sòl de torre on havia
moltes serps e escurçons e altres vils animals./

/ /

/"En tota la nit negú no dormí, ans secretament doblaren les guaites, e
triaren cinquanta cavallers jóves e disposts per dar recapte als qu
vendrien. E tots los altres s'armaren perquè, si havien mester socors,
que els poguessen ajutdar. Al matí, com hagueren oberts les portes, los
genovesos començaren a venir de dos en dos; e venien demostrant que
deien hores. Havien a passar tres portes. La primera era tota oberta, ab
dos portes que la guardaven. A les altres portes no podien entrer sinó
per la portelleta poca, e com eren dins lo gran pati, davant l'església,
estaven allí los cinquanta cavallers ben armats qui els prevenien, e els
desarmaven e sens tocar de peu en terra los llençaven en sitges fondes
uns sobre altres, e encara que cridassen no ho podien oir los de defora.
D'aquesta ventura moriren mil tre-cents setanta-cinc genovesos aquell
dia, e si més n'hi fossen entrats, més n'hi foren morts. Lo capità, que
estava defora, véu que tants genovesos eren entrats e que no n'eixia
negú, prestament se recollí en naus. Lo Mestre, qui véu que més gent no
entrava, féu eixir fora del castell la major part dels cavallers e
manà´ls que tants com ne trobassen que els prenguessen e en aquella
jornada fon feta gran destrucció dels genovesos./

/ /

/"Lo capità, de continent que es fon recollit, féu recollir tota la sua
gent e féu dar vela a les naus, faent la via de Barut, perquè sabien que
lo Soldà era aquí. Lo capità fon davant ell e recità-li tot lo fet que
li era seguit en Rodes. Hagueren consell entre ells, a instància e
requesta dels genovesos, e fon concordat per tots que lo Soldà en
persona passàs en l'illa de Rodes ab lo major poder que pogués; que en
les sues naus porien passar en dos o en tres viatges. Lo Soldà féu posar
en orde vint-e-cinc mília mamelluts e tramès-los en la dita illa./

/ /

/"Com les naus tornaren, passà lo Soldà ab trenta-tres mília moros. Les
naus anavaen venien, que passats cent cinquanta mília combatents se
trabarne dins l'illa; com l'hagueren tota destruïda, d'un cap fins a
l'altre, posaren lo siti sobre la ciutat, a les naus guardaven lo port
perquè no hi entràs vitualles. E cascun dia daven tres combats al
castell, u per lo matí, altre al migjorn e l'altre ansdel sol post. E
los de dins defenien-se molt virilment com a cavallers. Emperò estaven
ab congoixa perquè els fallient les vitualles e vengueren en gran
necessitat, que havien de menjar los cavalls, los gats, fins a les
rates. Lo Mestre féu lletres al Papa, a l'Emperador e a tots los reis e
príncps de crestinas, notificant-los la grandíssima necessitat en què
era posat, pregant-los que el volguessen subvenir./

/ /

/"Partí lo bergantí una nit que plovia e feia molt gran fosca; passaren
que no foren gens sentits, e per son discurs donaren les lletres. E
cascun príncep los feia bona resposta, emperò l'ajuda era molt tarda. E
aquestes lletres eren vengudes al rei de França, que proferí molt e féu
poc./

/ /

/Totes aquestes raons que dites he, recitaren los cavallers qui de la
cort del rei de França eren venguts al duc de Bretanya, e lo Duc
mostrava dolre's molt del Maestre e de la religió, dient, allí presents
tots, moltres vituoses paraules, entre les quals en ell volia trametre
socors al gran Mestre de Rodes e li seria pasent que ell hi anàs per
capità, ho faria de molt bona voluntat, e hi despendria de ço del seu
dos-cents mília escuts./

/ /

/L'endemà per lo matí tingué consell, e foren elets quatre ambaixadors:
un arqubisbe e un bisbe, un vecompte, e lo quat fon Tirant lo Blanc, per
ço com era bon cavaller e de la fraternitat de la Garrotera./

/ /

/Com los ambaixadors foren davant lo rei de França, explicaren llur
ambaixada e dix-los que al quart dia los retria resposta. E passà més
d'un mes ans que d'ell poguessen saber lo que deliberava de fer. Com
hagué prou estat, dix-los que per al present ell no podia entendre en
tals fets, com fos ocupat en altres negocis que li anava més interès.
Los ambaixadors se'n tornaren ab la resposta./

/ /

/Com Tirant sabé que tanta morisma estava sobre Rodes e que negú no els
socorria, parlà ab molts mariners demanant-los de consell si seria
possible que ell los pogués socórrer. E digueren-li que si ell hi anava,
així com deia, ell los poria bé socórrer e poria entrar dins lo castell
de Rodes, no envers la part del moll, mas a l'altra part./

/ /

/Tirant, ab voluntat del Duc e ab llicència e voluntat de son pare e de
sa mare, comprà una grossa nau e féu-la molt bé armar e proveir de
moltes viutalles. Seguí's que, per la coneixença que Tirant havia ab los
cin fills del rei de França, e lo menor de tots havia nom Felip, que era
un poc ignorat e tengut en possessió de molt grosser, e lo Rei per causa
d'açó ne feia poca estima, e la gent no en feien negunas menció d'ell, e
un gentilhom qui el servia, sabent que Tirant anava ab una nau en Rodes
e per passar en Jerusalem, havent desig gran d'anar en aquelles terres,
dix a Felip les següent paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant armà una nau per socórrer al Maestre de Rodes, e anà-se'n
en sa companyia Felip, fill menor del rei de França, del qual se tractà
matrimoni ab la filla del rei de Sicília.//

// / /

/-Los cavallers, senyor, qui aconseguir volen honor, com són jóven e
disposts per exercir armes, no deurien aturar en casa de llurs pares,
especialment los qui són de menor edat dels altres germans, e majorment
que lo pare no en faça menció neguna d'ell. E si jo fos en lo punt que
vós sou, ans irai peixent les herbes per los monts que sol un dia jo
aturàs en aquesta cort. ¿E no sabeu vós com diu aquell refrany antic?:
mudant edat muda's ventura; e poríeu-la en altre lloc millor trobar que
no ací. E mirau d'aquell famós cavaller Tirant lo Blanc: aprés de la
molta honor que ha sabuda guanyar en les batalles que en Anglaterra ha
vençudes, ara novament arma una grossa nau per anar en Rodes i a la casa
santa de Jerusalem. ¡Oh, quina glòria seria per a vós secretament partir
d'ací, vós e jo tot sols, e no dir res a negú fins fóssem dins la nau e
cent milles dins mar! E Tirant és virtuós cavaller que us obeirà e us
farà aquella honor que sou mereixedor segons la casa d'on veniu./

/ /

/-Mon bon amic Tenebrós, jo conec molt bé lo bon consell que em donau
-dix Felip-, e só molt content que ho metam en execució./

/ /

/-A mi paar, senyor -dix lo gentilhom-, que jo dec anar primer en
Bretanya al port on Tirant aadoba la nau, e per la molta amistat que jo
tinc ab ell li diré que em faça gràcia que en companyia sua jo puga
passar en la terra santa de Jerusalem, e quines coses he mester per a mi
e a dos escuders; e vista sa intenció, posarem en la nau totes les coses
que seran necessàaries. /

/ /

/Felip restà molt content daquest deliber, e dix:/

/ /

/-Tenebrós, en aquest temps que vós ireu a parlar ab Tirant, jo
replegaré los més diners que poré, e robes e joies perquè em puga
mostrar onsevulla que sia./

/ /

/Lo dia següent lo gentilhom partí ab dos escuders qui l'acompanyaven, e
tant caminà Tenebrós per ses jornades que pervengué on era Tirant.
Feren-se grandíssima festa com se veren, e Tenebrós li dix la causa de
sa venguda. Com Tirant sabé la sua ambaixada, hi trobà molt gran plaer,
per ço com sabia que Tenebrós era gentilhom valentíssim e molt discret,
e estimaava la sua companyia; e respòs-li en la següent forma:/

/ /

/-Senyor e germà meu Tenebrós, los béns, la persona e la nau e tot quant
jo tinc és prest a tot lo que vós ordeneu. E jo ho tinc a bona sort de
vós anar en ma companyia, e per cosa en lo món jo no compartiria que
cavaller ne gentilhome, qualsevulla que fos, en la mia nau posàs
vitualles;que de tot lo que en la nau serà, així pròpiament com a la mia
persona, vos serà dat tot lo que volreu./

/ /

/Com Tenebrós oí així parlar a Tirant, fon lo més content home del món;e
féu infinides gràcies a Tirant de la molta gentilea sua./

/ /

/Lleixà allí u dels servidors perquè fes adobar dins la nau una cambra
on se poguessen retraure per a dormir e a menjar, e que Felip pogués
estar allí alguns dies secret. E Tenebrós se'n tornà per ses jornaades
cavalcant fins que fon ab Felip, lo qual l'estava esperant ab molt gran
desig./

/ /

/No fon poca la consolació que Felip hagué de la bona resposta de
Tirant. E Tenebrós li dix que donassen ordre que fos presta la llur
partida; e Felip li dix que ja tenia tot lo que se n'havia de portar./

/ /

/L'endemà Felip anà a son pare lo Rei e suplicàl, davant la Reina, que
fos de sa mercè li donàs llicència d'anar fins a París per veure la
fira, que estava a dos jornades d'allí. Lo Rei ab la cara molt fluixa li
dix:/

/ /

/-Fes lo que et vulles./

/ /

/Ell li besà la mà, e a la Reina per semblant. Egran matí ells partiren
e tingueren son camí, e per ses jornades arribaren al port de la mar. E
Felip se posà dins una cambra en la nau e no es lleixà veure a negú./

/ /

/Com la nau fon partida, e ben dues-centes milles dins mar, Felip se
mostrà a Tirant. E aquell estigué lo més admirat del món de tal ventura.
E puix se trobaren dins mar, fon-los forçat de tenir son dret camí
divers Portugal, e arribaren a la ciutat de Lisboa. Lo rei de Portugal
com sabé que Felip, fill del rei de França, venia en aquella nau,
tramès-li un cavaller pregant-lo graciosament li fos plasent deixir en
terra per ço com venia enutjat de la mar. E Felip lli tramès a dir que
per la sua amor era molt content. Tirant i Felip s'abillaren molt bé e,
ben acompanyats de molts cavallers e gentilhòmens que Tirant portava
tots ben abillats e ab cadenes d'or, ixqueren de la nau e feren la via
devers lo palau. Lo Rei com véu a Felip abraçà'l e féu-li molta honor, e
a tots los altres. E aturaren en la cort del Rei deu dies./

/ /

/Com se'n volgueren anar, lo Rei los féu molt ben fornir la nau de totes
les coses necessàries en molt gran abundància. E d'allí Tirant tramès un
gentilhom seu ab lletres al rei de França, recitant-li la veritat de son
fill. Com lo rei de França sabé que ab tan bona companyia son fill anava
ne fon molt content, en especial la Reina, que tant de temps havia
passat que no n'ahavia pogut saber res, ans pensaven que fos mort o que
es fos posat en algun monestir./

/ /

/Felip pres comiat del rei de Portugal, e la nau fés vela e vingué al
cap de Sant Vicent per passar l'estret de Gibaltar. E allí trobaren
moltes fustes de moros. Com veren la nau, totes les fustes se posaren en
orde per pendre-la e donaren-li un gran combat que durà mig dia, on hi
morí molta gent d'una part e d'altra. Com la gent de Tirant hagueren
refrescat, tornaren altra volta a la batalla, la qual era molt brava. És
veritat que la nau de Tirant era molt major e més alterosa que neguna
dels moros, emperò era sola, e les altres, entre grans e poques, eren
quinze, e totes feien armes. Com la nau de Tirant partí de Portugal hi
havia passats quatre-cents hòmens d'armes./

/ /

/Un mariner molt destre que havia molt en la nau, qui es nomenava
Cataquefaràs, aquest havia molt navegat, era molt subtil e valentíssim
mariner, veent que mal anava llur fet, pres moltes cordes que havia en
la nau e féu-ne un filat a manera d'eixàvega que porten la palla; e del
castell de popa fins a la proa, abraçant l'arbre, posà aquelles cordes e
féu-les lligaar alt, que los hòmens que dins la nau combatien, aquelles
cordes no els feien gens d'enuig a les armes, ans los restauraren
d'esser presos; car les canteres que los moros tiraven eren tantes e tan
espesses que era una gran admiració de veure; e si aquella eixàvega de
cordes no fos estada, tota la coberta de la nau fóra estada plena de
pedres e de barres de ferro; e ab aquell aartifici fon restaurada que
jamés una pedra hi pogué entrar, ans així com la pedra donava en les
cordes sortia en mar. Què féu més aquest mariner? Pres tots los matalafs
que trobà dins la nau, entoldà los castells e los costats de la nau, e
com les bombardes tiraven daven damunt los matalafs e no podieen fer mal
ni dan a la nau. Encara féu més. Pres oli bullent e pegunta, e així com
les naus estaven afrenellades, ab caces llançaven oli, e ab la pegunta
bullent daven de gran passions als moros, de què els fon forçat
d'apartar-se de la nau. Emperò tot l'estret de Gibaltar passaren
combatent nit e dia, e tantes foren les bombardes, dards e passadors que
les veles tenien clavades ab l'arbre de la nau, e volgueren acalar
l'antena aprés que los moros los hagueren llexat, e no pogueren; e eren
molt prop de la ciutat de Gibaltar. Los mariners foren tan bons que
prestament giraren la nau e alçaren les veles: ixqueren de l'estret e
entraren en la gran mar./

/ /

/E en aquests combats foren nafrats Felip e Tirant e molts altres.Anaren
en una illa despoblada prop terra de moros, e aquí curaren de les nafres
e aadobaren la nau lo millor que pogueren e navegaren per la costa de
Barbaria on hagueren molts combats ab fustes de genovesos e de moros
fins que foren prop de Tunis. Aauí acordaren d'anar a l'illa de Sicília
per carregar de forment. Com foren ddins lo port de Palerm, on era lo
Rei e la Reina e dos fills que tenia e una filla d'inestimable bellea,
que havia nom Ricommana, donzella molt sabuda e de moltes virtuds
complida, e estant la nau dins lo port e volent pendre vitualles, que
freturosos n'estaven, feren exir en terra a l'escrivà e cinc o sis ab
ell, ab manament que no diguessen res de Felip ni de Tirant, sinó que
era una nau que era partida de ponent e anava en Alexandria ab alguns
pelegrins que anaven al sant sepulcre./

/ /

/Com lo Rei sabé que del ponent venien, per saber noves d'aquella terra,
tramès a manar l'escrivà de la nau e tots los altres venguessen davant
la senyoria sua, e fon-los forçat de fer-ho.E recitant davaant lo Rei
los combats grans que en l'estret de Gibaltar havien haguts ab moros e
ab genovesos, no recordant-se en aquell cas del manament que Tirant los
havia fet, digueren com allí venia Felip, fill del rei de França, en
companyia de Tirant lo Blanc. Com lo Rei sabé que Felip era en aquella
nau, féu fer un gran pont de fusta de la terra fins a la nau tot cobert
de draps de ras. Lo Rei per fer-li honor entrà dins la nau ab dos fills
que tenia, e pregà molt a Felip e a Tirant que ixquessen en terra e
reposassen allí alguns dies per la gran congoixa de la mar que passat
havien, e dels combats dels moros. Felip e Tirant li'n feren infinides
gràcies e digueren que per contentar-lo irien ab sa ssenyoria./

/ /

/Lo Rei los tragué en la ciutat e féu-los molt bé aposentar e servir de
molt bones viandes e d'altres coses pertanyents per a hòmens que ixen de
mar./

/ /

/Emperò Felip, per consell de Tirant, dix al Rei que no aturaria en sa
posada fins que hagués vista a la Reina. E lo Rei ne fon molt content.
Com foren alt en lo palau, la Reina los rebé ab cara molt afable, e sa
filla la Infanta. E tornats en sa posada trobaren-la segons fill de rei
era mereixedor./

/ /

/Aprés, cascun dia a la missa e aprés dinar eren ab lo Rei, en especial
ab la Infanta, la qual mostrava tanta afabilitat als estrangers que
anaven e venien que per tot lo món se parlava de la sua virtut. E
practicant cascun dia en la cort del Rei e ab la Infanta, Felip
s'enamorà molt d'ella, e ella per semblant d'ell. Emperò Felip era tan
vergonyós, com era davant ella, que escassament gosava parlar, e com
ella lo posava en raons, algunes no hi sabia respondre, e Tirant
prestament responia per ell, e deia a la Infanta:/

/ /

/-Oh senyora, quina cosa és amor! Aquest Felip, com som a la posada o
fora d'ací, jamés la sua boca se cansa en dir llaors e béns e virtuts de
la senyoria vostra, e com vos és present, ab gran treball pot parlar, de
sobres d'amor. Certament vos dic que si jo fos dona e trobàs algú ab
aquesta gentil calitat e conegués en ell ésser home dispost e d'antic
llinatge, jo deixaria d'amar a tots los altres e amaria un tal com aquest./

/ /

/-Ai Tirant! -dix la Infanta-, vós bé dieu; emperò si naturalment li ve
d'ésser grosser de sa pròpia natura, ¿quin plaer, quina consolació pot
ésser a una donzella que tothom se riga d'ell, e li donen sus i mat en
la darrera casa? Per amor de mi no em digau tal raó, car per mon delit
volria home que fos entès e compartiria ens en estat i en llintge e que
no fos grosser ni avar./

/ /

/-Senyora -dix Tirant-, natural raó dieu, emperò aquest no seu en aqueix
banc que vós dieu. Aquest és jove e de pocs dies e vell de seny,
liberal, animós més que tot altre, molt afable e graciós en totes coses.
En la nit se lleva e no em lleixa reposar com volria. La nit li par un
any: lo dia lli és delitós. Si plaer li vull fer no havem a parlar sinó,
de la senyoria vostra. Si açò no és amor, si no, digau-me qué seria.
Senyora, amau a qui us ama, e de tot cert aquest és fill de rei, ab vós
egual, qui us ama més que a la sua vida; e si no parla tant com la
senyoria vostra volria, per millor lo'n deuríeu tenir. Guardau-vos,
senyora, d'aquells hòmens qui ab gran audàcia e ab atreviment gosen
requerir a dona, o a donzella; e tal amor com aquesta no és gens bona,
car amor que prest és venguda més prest és per duda. E tals com aquests
són dits hòmens cossaris, qui van a roba de tothom. Dau-me vós, senyora
e escassament li pot eixir la paraula de la boca, e ab les mans plenes
de temor diu lo que vol dir./

/ /

/-Tirant -dix la Infanta-, per la molta amista que vós teniu ab Felip
feu bé d'asseure'l en la cadira d'honor. Ab lo noble orde de cavalleria
que teniu vós no poríeu dir sinó lo bé que de vós se pertany e per ço us
ne tinc per millor. Mas no penseu sia dona que crega de llauger, ans si
res havia d'ésser hi volria posar les mans fins als colzes en sentir e
saber la sua pràctica, estat e condició quiina és, e si seria per dar
consolació a la mia ànima en aquest món. Emperò los meus ulls contents
són de la vista d'ell, lo meu cor se combat ab mi, e l'experiència me
manifesta que és, aquell que jo contemple, d'esser grosser e avar, les
quals dos malalties són incurables./

/ /

/-Oh senyora!, qui en totes les coses del món vol molt subtilment mirar
moltes voltes li esdevé que elegeix la més roín.e en especial en els
amors honestes e lícites. E no són passats tres dies que passejant-nos
lo senyor Rei vostre pare e jo per lo jardí parlam de molts estats de
prínceps de la crestiandat, e de moltes altres coses, e venguem a parlar
de la senyoria vostra, dient-me com volia en sa vida repartir tot son
estat, e per la molta amor que lo pare naturalment ama los fills, en
especial a vós, qui sou donzella que li sou estada tostemps molt
obedient, vos vol dotar de totes les terres del ducat de Calàbria ensems
ab dos-cents mília ducats, e açò desitjava molt veure de visa sua, per
ço que, com la sua ànima se partiria del seu cos, aconsolada se n´anàs.
Jo veent la bona e recta intenció sua, lo hi lloí, per ço que, com la
senyoria vostra és mereixedora de molta dignitat e honor excelsa. per
què suplic a vostra altesa que algunes hores dispostess me vullau dar
audiència e no perdre enuig de res que jo diga a la senyoria vostra; car
jo veig ací venir en la cort del senyor Rei ambaixadors del Papa per
contractar matrimoni de son nebot, que volen dir alguns seria fill, ab
vostra altyesa, e d´altress parts n´hi veig del rei de Nàpols, del rei
d´Hongria e del rei de Xipre. E encara que jo tinga poder del
crestianíssim e superior en dignitat de tos los reis de la crestiandat,
lo rei de França, vull contractar ab vostre pare e ab l´altesa vostra
d´aquest matrimoni. Gran cosa és, senyora, ab los ulls corporals poder
veure si és coixo o tort, o alesiat d´algú de sos mençmbres, si és vell
o jove, o si és de bona gràcia o de mala, o si és valent o covard. De
totes aquestes coses e moltes altres en què natura pot fallir, l´altesa
vostra n´haurà d´estar a relació d´altri, qui us porà dit tot lo
contrari del que serà. Sàvia e discreta vos veig, senyora, e més sabent
que tota altra, e per tal vos tinc. E no pense la senyoria vostra que
per jo ésser servidor de Felip diga nengunes coses fictes ne
manllevades, que de totes les que damunt he dites podeu veure totes les
perfeccions en aquest. mas oer ka vistra singular persona posseeix, sou
mereixedora de seure en cadira emperial e sotsmesa a la corona de
França, èr ésser de major aaltesa ans que a l´Imperi romà. E s´és
mostrada per experiència la gran dignitat del rei de França, que les
armes no li foren donades sens gran causa, car per manament de Nostre
Senyor li foren trameses per un àngel tres flors de lliri alrei de
França que les fes, lo que no es llig que jamés per àngel sien estades
trameses a negun rei. Doncs, senyora, la senyoria vostra pot pendre part
del mundanal e de l'espeitual, e de santedat serà complida la vostra
excelsa persona per causa d'aquest Infant. ¿E qui és aquella qui puga
haver glòria en aquest món e paradís en l'altre?/

/ /

/En açò vengué la Reina e torbà'ls de ses delitoses raons. Com hagueren
estat un poc espai, dix la Reina a Tirant:/

/ /

/-Cavaller virtuós, no és passada una hora que el senyor Rei e jo
parlàvem de vós e de les cavalleries vostres e lo Rei vol-vos acomanar
un gran fet en què li va molt a ell e a mi. E jo us tinc per tal, que,
si vós ho empreu, que en volreu a l'honor vostra eixir així com de bon
cavaller se pertany. Emperò per esquivar los molts dubtes que hi són, jo
hi daré tot aquell empediment que poré./

/ /

/-Senyora -dix Tirant-, vostra excel.lència me parla tan cobert, que jo
no sé qué hi puga respondre, si ja no havia altra doctrina més clara de
la que l'artesa vostra m'ha dit. Empeò lo que jo poré fer per
l'excel.lència vostra, ab consentiment del senyor Rei ho faré de molt
bona voluntat fins a portar-ne la creu al coll./

/ /

/La Reina li regracià molt la sua bona voluntat. Tirant pres comiat de
la Reina e de la Infanta. E com fon en la ssua posada congoixava's molt
que la nau no fos adobada perquè pogués prestament partir./

/ /

/Tirant véu dins en alta mar venir una nau. E ans que anàs a menjar
volgué saber noves e ttramès-li prestament un bergantí armat que anà
molt prestament i tornà. E digueren-li com aquesta nau venia
d'Alexandria e de Barut e que havien tocat en l'illa de Xipre;emperò que
en Rodes no havien pogut tocar tanta era la multitud dels moros que la
tenien assetjada per mar i per terra; on hi havia moltes fustes de
genovesos qui guardaven lo port e la ciutat de Rodes que estava en fort
punt que ja no tenien res que menjar de pa;passats tres mesos havia que
lo Mestre ni negú del castell ni de la ciutat menjat no n'havien, e no
menjaven sinó carn de cavall, e tan bon dia si en podien haver. Ecreien
verdaderament que en breus dies s'haurien aretre als moros; e ja es
foren donats sinó que lo Soldà no els havia volguts pendre a mercè./

/ /

/Com Tirant sabé aquestes noves, entrà en gran pensament;e com hagué
molt pensat, deliberà carregar tota la nau de forment e d'altres
vitualles, e que anàs a socórrer la religió de Rodes. E així ho féu.
Prestament tramès per mercaders, e donà'ls tanta moneda que carregaren
la nau de forment e de vins e de carns salades./

/ /

/Com lo Rei sabé açò, tramès per Tirant e dix-li son voler ab paraules
de semblant estil. /

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo rei de Sicilia pregà a Tirant que l'acollis en la sua nau per
passar al sant Sepulcre de Jerusalem.//

// / /

/-Per lo bon grat que tinc de vós, Tirant, e per la molta virtut que en
vós tinc coneguda, m'obliga que desitge fer per vós alguna cosa que us
fos accepta, e us tindré a molta gràcia que us vullau emprar de mi, que
no serà cosa neguna que us sia denegada, car jo us ame e us vull tenir
en compte d'un germà o fill per los actes que us veig fer de virtuós
cavaller, qui són tals e de tan gran renom e fama que sou mereixedor
d'haver premi de nostre senyor Déu en aquest món, e en l'altre la sua
eterna glòria; car la glòria de la vostra empresa posa en gran dejecció
a tots los prínceps de la crestiandat, que en tan gran necessitat no han
volgut socórrer lo Mestre de Rodes. E si la divina Bondat me feia gràcia
que em donàs a sentir en aquest sant viatge la sua eterna vida, per jo
poder anar ab vós a la santa perdonança de Jerusalem (desfressat per ço
que de negú conegut no sia), e açò seria cosa que us tendria a més grat
que si em dàveu un regne, e de tota la vida mia vos ne restaré obligat;
per què us prec ab molta amor que m'ho denegueu, e haja de vós tal
resposta com de la vostra acostumada virtut s'espera./

/ /

/Acabant lo Rei, féu principi Tirant a un tal parlar:/

/ /

/-Molta glòria seria per ami que l'excel.lència vostra me volgués pendre
per servidor, com de germà o de fill jo no en só mereixedor ne us ho he
servit. E faç infinides gràcies a l'excel.lència vostra de la bona
voluntat vostra. Si la necessitat m'ho requeria m'empraria de l'altesa
vostra com si fósseu mon natural senyor a qui tota ma vida hagués
servit; e us nel bese les mans. D'anar en la mia nau, senyor, la nau,
los béns meus e la persona és tot de l'excel.lència vostra, e podeu
manar e ordenar de tot així com de cosa vostra pròpia, car, senyor, jo
desitge servir l'altesa vostra e obeir de tot lo que maneu. Emperò,
senyor, la principal intenció mia, com jo partí de ma terra, fon ab
propòsit lleal e verdader d'anar en Rodes e socórrer aquella santa
religió, la qual està en punt d'ésser del tot desolada, e açò per causa
dels cruels genovesos, que solament los plau la glòria dels vençuts e no
dels vencedors, no tenint clemència ne pietat a llur proïsme crestià,
ans fan part manifesta ab los infels./

/ /

/-Tirant- dix lo Rei-, jo veig la vostra santa intenció e bon propòsit,
e feu com a cavaller singular e catòlic crestià. Jo só bé content del
mèrit de la vostra empresa, la qual és santa, justa e bona, e per ço
tinc jo ara molt major voluntat d'anar-hi ab vós e us vull ajudar de tot
mon poder de totes les coses per a vós e a la vostra empresa necessàries./

/ /

/E Tirant li'n féu infinides gràcies e així restaren d'acord. E Tirant
suplicà al Rei fos de sa mercè entràs dins la nau e miràs qual
apartament més li plauria. Com lo Rei hagué mirada la nau, elegí li fos
feta una cambra prop l'arbre per ço com allí va la nau més segura com
corre fortuna./

/ /

/Entre lo Rei e Tirant cascun dia passava moltes raons de moltes coses,
e vengueren a parlar de Felip, lo qual Tirant desitjava que fes
matrimoni ab la Infanta ab lo dot que lo Rei li havia dit; e lo Rei
venia-hi bé per lligar-se ab la casa de França, e dix:/

/ /

/-Tirant, d'aquests afers jo no clouria res sens voluntat de ma filla,
perquè a ella té de servir. E si ella és contenta, per ma part vos ofir
lo matrimoni e dar-li he tot lo que li oferta. Jo de bon grat ne parlaré
ab la Reina e ab ma filla e, sabuda llur intenció, ans de nostra partida
lo matrimoni se fermarà./

/ /

/Lo Rei féu venir en la sua cambra a la Reina e a sa filla e dix-los
semblants paraules:/

/ /

/-La causa, Reina, e vós ma filla, per què us he fetes venir ací és per
manifertar-vos la mia breu partida, car jo tinc deliberat, ab lo divinal
auxili, d'anar en companyia e Tirant a la santa perdonança del sant
Sepulcre de Jerusalem; e perquè conegut no sia, no vull portar ab mi
sinó un gentilhom qui em serveixca. E perquè la vida e mort mia està en
les mans de nostre Déu, voldria que ans de ma partida vós, ma filla,
fósseu col.locada en matrimoni, que restàsseu contenta e consolada, e
que jo en ma vida n'haja aquest plaer. Ei si aquest fill de rei que ací
és voleu per lligar-nos en germandat ab lo més alt rei de la
crestiandat, jo só cert que ab consell e ajuda de Tirant i ab la
voluntat que Felip hi mostra, la cosa vendrà a bona conclusió./

/ /

/-Dóna'm de parer -dix la Infanta- que la senyoria vostra sap bé com la
nau passaran quinze dies que no haurà acabat de carregar ne serà en orde
per partir; e dins aquest temps l'altesa vostra, ab consell de mon oncle
e germà vostre lo duc de Messina, poreu concordar lo negoci, puix lo Duc
s'espera esta nit o demà ésser ací./

/ /

/-Molt bé dieu, ma filla -dix lo Rei-, e raó és que hi sia demanat./

/ /

/-Perdone'm altesa vostra -dix la Infanta-, que, puix l'excel.lència
vostra té deliberat d'anar en aquest sant viatge, deuríeu fer una gran
festa a fi que Tirant e tots los de sa companyia, com sereu dins mar,
vos serveixquen de millor voluntat; e d'altra part, si venia en orelles
del rei de França, conegués que l'altesa vostra fa menció de son fill
Felip. E diumenge qui ve sia manada celebrar festa e sala general que
dure tres dies, que les taules estiguen parades nit e dia, e que
contínuament trobassen viandes abundantment per a tots aquells qui venir
hi volguessen./

/ /

/- Per la mia fe, ma filla -dix lo Rei-, vós hi haveu millor pensat que
jo no havia, e só molt content que es faça. E per quant estic molt cupat
per causa de la mia partida en deixar lo regne en bon estament, e que
negú no puga res sentir de la partida mia per los grans inconvenients
que seguir se'n porien com siam en terra de moros, e per tots aquests
esguards voldria vós, ma filla, hi tinguésseu les mans en ordenar-ho./

/ /

/Lo Rei prestament féu venir lo majordom e los compradors, e manà'ls que
fessen tot lo que sa filla Ricomana los manàs, e ells digueren que eren
contents./

/ /

/Totes les coses per la Infanta foren molt bé ordeenades e devisades de
moltes e diversses maneres de viandes per mostrar la sua gran discreció.
E aquesta festa no fon ordenada per la Infanta per pus sinó per provar a
Felip a veure een son menjar quin comport feia./

/ /

/Lo dia assignat del solemne convit, la Infanta havia ordenat que lo Rei
e la Reina e Felip i ella, tots quatre, menjassen alt en una taula del
Rei. Venint la vespra de la festa, lo Rei tramès dos cavallers a Felip e
a Tirant, pregant-los que per a l'endemà a la missa e al dinar fossen ab
ell. E ells ab molta humilitat acceptaren lo convit./

/ /

/Per lo matí ells s'abilllaren lo millor que pogueren, e tots los seus
per lo semblant foren al palau e feren reverència al Rei. E lo Rei ab
gran afabilitat los rebé a pres a Felip per la mà, e lo duc de Messina a
Tirant, e així anarem fins a l'església. Com lo Rei fon en la sua
capella, demanaren-li llicència d'anar acompanyat-les, Felip pres del
braç a la Infanta per estar-li prop, e Tirant no es partia prop de Felip
per dubte que no fes o que no digués alguna bajania que vingués en
desgrat de la Infanta./

/ /

/Dita la missa e lo Rei tornat en lo palau ab tots los altres, lo dinar
fon prest. Lo Rei s'assigué en mig de la taula ee la Reina al seu
costat. E lo Rei per fer honor a Felip lo féu seuere al cap de la taula,
e la Infanta davant Felip. Tirant volia restar de peus per estar prop de
Felip, e lo Rei li dix:/

/ /

/-Tirant, mon germà lo duc de Messina vos està esperant, que no es vol
seure sens vós./

/ /

/-Senyor, sia de vostra mercè -dix Tirant- manar-li que es sega, car en
tal festa com és aquesta de raó és que jo haja a servir a fill de rei./

/ /

/La Infanta, no ab prou paciència, li dix ab la cara un poc irada:/

/ /

/-No cureu, Tirant, d'estar totemps en les faldes de Felip, car en la
casa del senyor Rei mon pare hi ha prou cavallers qui el serviran, e no
fretura ésser-hi vós./

/ /

/Com Tirant véu la Infanta parlar ab passió, e era forçat d'anar-se'n,
acostà's a l'orella a Felip e dix-li:/

/ /

/-Com lo Rei pendrà aigua e vuereu que la Infanta se lleva e done del
genoll en terra i ab l mà té lo bací, feu vós lo que ella farà, e
guardau-vos de fer alguna grosseria./

/ /

/E ell respòs que sí faria. Tirant se n'anà. E com tots foren asseguts
portaren l'aiguamans al Rei, e la Infanta donà dels genolls en terra e
prengué un poc del bací. E Felip volgué fer per lo semblant, emperò lo
Rei no ho volgué fer consentir. E tal orde mateix servà en la Reina. E
venint al llavar de la Infanta, ella pres la mà a Felip perquè ensems se
llavassen, e Felip, usant dee cortesia e de gentilea dix que no era raó
e donà del genoll en terra e volgué-li tenir lo plat, emperò ella jamés
se volgué llavar fins que los dos se llavaren ensems. Aprés portaaren lo
pa e posaren-lo davant lo Rei e a cascú d'ells, e negú no hi tocà
esperant que portassen la vianda. Felip, com véu lo pa davant, pres
cuitadament un ganivet e pres un pa e llescà'l tot, e féu-ne dotze
llesques grans a adobà-les. Com la Infanta véu tal entramès no es pogué
detenir de riure. Lo Rei e tots los que allí eren e los cavallers jóvens
qui servien feien un joc mortal a Felip, e la Infanta que es concordava
ab ells, fon forçat vingués a notícia de Tirant per ço com no partia
jamés l'ull de Felip. Llevà's corrents de taula, e dix: /

/ /

/-Per mon Déu! Felip haurà fallit en sa honor, que deu haver feta alguna
gran bajania./

/ /

/E posà's al costat seu, davant la taula e véu les llesques del pa que
Felip havia tallat e véu que lo Rei ni negú no havien tocat een lo pa e
prestament presumí l'ocasió de les rialles. Tirant li llevà prestament
les llesques, mès mà a la bossa e tragué dotze ducats en or e posà en
cascuna llesca un ducat e féu-lo donaar a via feet, tots cessaren de
riure. Dix lo Rei a Tirannt quina significança tenia lo que havia fet./

/ /

/-Senyor -dix Tirant-, com hauré complit lo que hi tinc a fer, ho diré a
vostra altesa./

/ /

/Tirant donà totes les llesques, cascuna ab son ducat, e la darrera
s'acostà a la boca e dix-li una avemaria, e donà-la. Dix la Reina: -Molt
me plauria saber aquest entramès./

/ /

/Repòs Tirant en la següent forma./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo rei de Sicília féu un convit a Felip e a Tirant ans que
partissen, e com Tirant reparà un gran defalt que Felip havia fet.//

// / /

/-Senyor, l'excel.lència vostra està admirada, e tots los altres, del
que Felip ha fet principi e jo he feta la fi, faent-ne tots burla. E la
causa d'açò, senyor, és, puix l'altesa vostra ho desitja saber, que los
crestianíssims senyors reis de França, per les moltes gràcies que
obteses han de la inmensa bondat de nostre senyor Déu, instituïren que
tots los llurs fills, ans que rebessen l'orde de cavalleria, al dinar,
ans que mengen, lo primer pa que els posen davant ne fan dotze llesques,
en cascuna posen un real d'argent e donen-ho per amor de Déu en
reverència dels dotze Apòstols; e com han rebut l'orde de cavalleria
posen en cascuna llesca una peça d'or. E fins al dia de hui ho
practiquen tots los qui ixen de la casa de França. E per açò, senyor,
Felip ha tallat lo pa, e n'ha fetes dotze tallades, perquè cascun
Apòstol haja la sua./

/ /

/-Sí Déu me salve la vida -dix lo Rei-, aquesta caritat és la més bella
que jo jamés oís dir. E jo, qui só rei coronat, no faç tanta caritat
d'un mes./

/ /

/La vianda fon coneguda; la Infanta dix a Tirant que se n'anàs a dinar,
e Felip, coneixent son gran defalt e la discreta reparació que Tirant
feta li havia, en lo menjar tingué's esment, que no menjava sinó tant
com la Infanta feia./

/ /

/E com se foren llevats de taula, se pres a parlar la Infanta ab una
donzella sua de qui ella molt fiava, e, ab una poca d'ira ab amor
mesclada, féu principi a tal lamentació./

/ /

/ /

/ /

/ /Lamentació que féu la filla del rei de Sicília aprés del convit.//

// / /

/-¿No és fort pena la mia, que aquest Titant és fet enemic de mon voler,
que sola una hora jo no puc ab Felip parlar? Que si li fos fill o germà
o natural senyor no el tendria tan a prop, que temps no tinc en dir-li
raó neguna que ell no es pose en les nostres raons. Oh Tirant!, vés-te'n
ab la tua nau e sies benaventurat en los altres regnes; sol me lleixa a
Felip per repòs de la mia ànima e consolació de ma vida; car si no te'n
vas, tostemps viuré en pena, car ab la tua gran discreció reparades les
indiscrecions dels altres. Digues, Tirant, e per què tant m'enutges? Car
si jamés has amat en algun temps, duries pensar quant és gran repòs
practicar de raons a soles ab aquella persona que hom ama; e jo fins ací
jamés he sabut ni he sentit les passions d'amor: bé m'era plaent lo
festejar i ésser amada, mas com pensava que eren vassalls e de la casa
de mon pare, tant m'estimava ésser lloada com ésser amada. Mas ara,
miserable de mi, que com vull dormir no puc, la nit és més llarga que no
voldria, res que menge no sent dolç ans me par amarg com a fel, les mies
mans inútils me desdenyen que no em volen ajudar a lligar, la mia ànima
no té prou temps per a pensar. Sola desitge sempre estar, que negú res
no em digués:¿si açò és viure, no sé què es serà morir!/

/ /

/E ab tals e semblants paraules l'enamorada Infanta se lamentava,
derrocant destil.lades llàgremes d'aquells ulls qui moltes flames de foc
havien enceses en lo cor de Felip. E estant ab aquest trist la Infanta,
per la sua cambra entrà lo Rei e son germà, lo duc de /

/ /

/Messina, lo qual restava per visrei e lloctinent general de tot lo regne./

/ /

/Com foren dins la cambra, lo Rei la véu estar ab la cara e gest molt
adolorit e dix-li:/

/ /

/-Què és açò, la mia filla? Com estau així vós adolorida?/

/ /

/-E com, senyor, no tinc gran raó -dix la Infanta- que la senyoria
vostra estiga per partir. Què faré jo desconsolada? Ab qui m'aconsolaré?
En què pendrà repòs la mia ànima?/

/ /

/Girà's lo Rei devers son germà e dix-li:/

/ /

/-Duc, què us par de la humanitat com se sent? E la pròpia sang no es
pot tornar aigua./

/ /

/Lo Rei ab paraules de molta amor aconhortà a sa filla tant com pogué. E
trameteren per la Reina que vengués, e tots quatre tingueren llur
consell, e lo Rei féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo rei de Sicília comanà la muller e sa filla a son germà lo duc
de Messina, e pregà'l que digués lo parer seu en lo matrimoni de Felip e
de sa filla.//

// / /

/-Puix la bona sort mia ha ordenat e a la divina Providència plau que
aquest sant viatge excusar no es pot, la mia ànima se'n va aconsolada,
puix lo meu germà resta ací en lloc meu, qui és la mia pròpia ànima, al
qual prec que us tinga per recomanades en tot lo que manareu e
ordenareu, e aquest serà lo major plaer que fer-me porà. E més vos prec,
Duc, que digau vostre parer en aquest matrimoni de Felip, puix Déu lo'ns
ha ací aportat, e diu-nos la intenció vostra./

/ /

/E donà fi a son parlar./

/ /

/-Senyor -dix lo Duc-, puix a l'excel.lència vostra plau, e de la
senyora Reina, que jo hi diga mon parer, só molt content; e que dic, com
a les donzelles los parlen algun matrimoni de què elles se contenten, e
tan prest no ve a conclusió segons l'apetit e llur voltuntat, resten
molt aagreujades. E puix l'altesa vostra va en aquesta santa perdonança,
e Felip hi va també, só de parer que aquest matrimoni se deuria fer ab
consentiment de son pare e de sa mare. E la senyoria vostra trameta per
Tirant, e féu-li escriure lletres al rei de França d'aquest matrimoni
discòrdia e de la pau guerra; perquè no pogués dir que per son fill
ésser molt jove e de poca edat l'haguessen enganat; caar si era ma
filla, més l'estimaria dar a un cavaller ab voluntat de los parents ans
que dar-la a un rei contra voluntat del seu poble./

/ /

/Lo Rei e la Reina tingueren per molt bo lo consell del Duc, e la
Infanta de vergonya no hi gosà contradir, e d'altra part fon contenta
que tan prestament no es fes per ço com volia haver major experiència de
Felip, perquè no el tenia prou conegut, e concordà's ab la voluntat de
tots./

/ /

/Prestament trameteren per Tirant e recitaren-li llargament tot lo
consell que havien tengut sobre lo matrimoni. E Tirant los lloà lo bon
deliber que havien tengut. E restà lo càrrec a Tirant d'escriure. E
escriví lletres al rei de França narrant-li llargament la forma de la
concòrdia del matrimoni, si a ell era plasent. Lo Rei féu armar un
bergantí per passar en la terra ferma, qui anà ab les lletres dret a
Pumblí./

/ /

/La nau de Tirant fon ben carregada de forment e d'altres vitualles. Com
lo bergantí degué partir, lo Rei féu demostració que se n'anava ab lo
bergantí, e tancà's dins una cambra que de negú no fos vist, e posaren
fama que anava la via de Roma per parlar ab lo Papa. E en la nit, Tirant
féu recollir lo Rei e Felip, e com tota la gent fon recollida, Tirant
anà a pendre comiat de la Reina e de la Infanta e de tots los de la
cort. E la Reina féu molta honor a Tirant e pregà'l que volgués tenir
per recomanat al Rei perquè era home de delicada complexió:/

/ /

/-Senyora -dix Tirant-, no dubte la senyoria vostra que serà per mi així
servit com si fos mon natural senyor./

/ /

/E la Infanta lo hi recomanà molt, la qual restà ab molta dolor e
pensament, e açò per causa del Rei son pare que se n'anava, e molt més
per l'amor que tenia a Felip./

/ /

/E en la primera guaita la nau féu vela e ixqueren del port ab molt bon
temps e hagueren lo vent molt pròsper, que en quatre dies passaren lo
golf de Venècia e foren en vista de Rodes, e anaren al castell de Sant
Pere e aquí sorgiren per esperar vent que fos un poc fortunal. E Tirant,
a consell de dos mariners que de sa terra havia portats, qui amaven molt
l'honor sua, com veren lo vent llarguer e bo, en la nit donaren vela, e
de matí, apuntant l'alba, ells foren en vista de Rodes, molt prop./

/ /

/Com les naus de genovesos veren aquella nau venir, pensaren que era una
de dues que havien trameses per portar vitualles per al camp; e veien
que venien de llevant e no podien pensar que neguna altra nau tingués
atreviment de venir enmig de tantes naus com en lo port estaven. La nau
s'acostà, e com fon prop d'elles carregà de tantes veles com podia
portar; en açò conegueren los genovesos, e en lo gàlib de la nau, que no
era de les sues, e posaren-se en ordre del que pogueren. Emperò la nau
los fon tan prop que neguna nau no pogué alçar vela, e aquesta a veles
plenes passà per mig de totes les naus al llur despit; emperò ells foren
ben servits de llances e de passadors e de molts colps de bombardes e de
tot lo que en la mar s'usa. E Tirant manà al timoner e al nauxer que no
voltassen la nau, sinó que donassen la proa en terra en dret de la
ciutat en un arenal que hi ha pegat ab la muralla. E a veles plenes
donaren allí./

/ /

/Com los de la ciutat hagueren vist la nau donar la proa en terra,
pensaren-se que fos de les dels genovesos que acordadament hagués dat en
terra per pendre la ciutat. Tota la gent cuità en aquella part, e
combatien-los molt bravament. E los de les naus los combatien d'altra
part; que ells estaven en prou congoixa, fins a tant que un mariner anà
prestament e pres una bandera, detingueren-se, que no feren armes.
Prestament feren saltar un home, qui els dix com aquella nau era de socors./

/ /

/Com los de terra saberen que lo capità de la nau era francès e portava
la nau carregada de forment per socórrer la ciutat, anaren-ho a dir al
Mestre, lo qual, sabuda la bona nova, s'agenollà en terra e tots los qui
ab ell eren e feren llaors e gràcies a la divina Providència com era
estat en record d'ells, que no els havia oblidats. Lo Mestre davallà del
castell ab tots los cavallers. E los hòmens de la ciutat ab taleques
entraven dins la nau per traure forment e posaven-lo en botigues./

/ /

/Lo Mestre, com hagué haguda verdadera relació que era Tirant, tingué
gran desig de veure'l, coneixent per experiència la molta virtut sua; e
manà a dos cavallers de l'orde, dels majors que hi eren, que anassen a
la nau e que pregassen a Tirant de part sua que volgués eixir en terra.
Los cavallers pujaren en la nau e demanaren lo capità, e Tirant, així
com aquell qui era pràctic e cortesà, los rebé ab molta honor. Los
cavallers li digueren semblants paraules:/

/ /

/-Senyor capità, lo senyor Mestre és davallat del castell e és en la
ciutat qui us espera e prega-us li façau gràcia d'eixir en terra. Per la
virtuosa fama que de vós ha oïda mencionar, desitja molt la vostra vista./

/ /

/-Cavallers senyors -dix Tirant-, direu a mon senyor lo Mestre que molt
prest jo seré ab la senyoria sua; que ja fóra eixit a fer-li reverència,
sinó que espere que haja fet alleujar la nau, perquè tinc dubte que ab
lo gran càrrec que té no s'obra e que es perda lo forment. E sa mercè
prenga càrrec de posar en segur lo forment que trauen. E vosaltres,
cavallers, vos prec me façau dues gràcies. L'una és que per gentilea
vullau pendre una poqueta col.lació ab mi; la segona que dos
gentilshòmens meus se'n vagen en companyia vostra, perquè de necessitat
tenen a parlar ab lo senyor Mestre ans que jo ixca en terra./

/ /

/-Capità senyor -dix l'un cavaller-, dues coses nos demanau que no us
poden ésser denegades. La primera és tan delitosa per a nosaltres que
per a tots los dies de nostra vida vos restarem obligats./

/ /

/E Tirant, que hi havia ben proveït en lo passat dia en fer coure moltes
gallines e altres maneres de carns fiambres, e aquí els donà bé a menjar
e a ells paregué ésser tornats de mort a vida. E Tirant hagué proveït ab
lo seu majordom e ab los servidors seus que en la ciutat li hagueren una
gran posada, e allí féu aparellar de menjar per al Mestre e a la religió
perquè sabia que ho havien molt mester. E per causa d'açò Tirant se
detingué, que no volgué eixir en terra fins que lo dinar fos aparellat./

/ /

/Com los cavallers se'n volgueren anar, Tirant pres dos gentilshòmens
dels seus e dix-los que en secret parlassen ab lo Mestre, e que li
diguessen com ell portava en la sua nau lo rei de Sicília, e Felip, fill
del rei de França, qui anaven a la santa perdonança de Jerusalem, si
serien segurs en la sua terra. Com los gentilshòmens hagueren explicada
l'ambaixada al Mestre, ab aquella honor e reverència que a ell se
pertanyia, lo Mestre los dix semblants paraules:/

/ /

/-Gentilshòmens, digau al virtuós Tirant lo Blanc que jo só molt content
de tenir secret tot lo que ell volrà, e que en la mia terra ell no deu
demanar seguretat neguna, que jo vull que ell la tinga per sua, que los
seus actes són estats de tanta virtut e singularitat, que ell nos ha
guanyada tant la la voluntat, que és senyor de les persones nostres e
dels béns; e que en la mia terra jo el prec que ell mane e ordene així
com si fos Mestre de Rodes, car tot lo que manarà serà complit sens
contradicció neguna; e si vol lo ceptre de la justícia e les claus del
castell e de la ciutat, de continent li seran lliurades./

/ /

/Cobrada la resposta Tiran dels seus ambaixadors, ne féu relació al rei
de Sicília, de la molta cortesia del Mestre. E lo Rei e Felip
desfressats ixqueren en terra e anaren a la posada que els havien
aparellada. E Tirant ixqué molt bé abillat e devisà's en aquesta forma,
ço és, ab gipó de brocat carmesí e sobre lo gipó un jaseran de malla, e
sobre lo jaseran un jaquet d'orfebreria, e ab moltes perles que hi havia
brodades, ab espasa cenyida, i en la cama portava la garrotera, e al cap
un bonet de grana ab un fermall de molt gran estima./

/ /

/Entrant Tirant dins la ciutat trobà lo Mestre en una gran plaça. Tirant
anava molt bé acompanyat de m olts cavallers així de l'ordre com dels
seus. Les dones e les donzelles estaven per les finestres e per les
portes e terrats per veure qui era aquell benaventurat cavaller qui de
tan cruel fam los havia delliurats e de penosa captivitat. Com Tirant
fon davant lo Mestre féu-li honor de rei, ficà lo genoll e volgué-li
besar la mà, emperò lo Mestre no ho consentí, e per bon espai estigueren
altercant. Lo Mestre lo pres per lo braç, llevà'l de terra e besà'l en
la boca ab molta amor afable. Aquí passaren moltes raons en presència de
tots, recitant-li lo Mestre los grans combats que lo Soldà nit e dia los
daven per terra e los genovesos per mar, e com estaven d'hora en hora
per dar-se, per l'extrema fam que tenien, e no els era possible poder-se
més sostenir, que tots los cavalls e altres animals s'havien menjats,
fins als gats, que a meravella se'n trobàs u./

/ /

/-Moltes dones prenyades se són afollades, e los petits infants se moren
de fam. Aquesta és la major misèria que en lo món sia estada./

/ /

/Acabant lo Mestre de recitar los passats mals, Tirant féu principi a un
tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant arribà en Rodes ab la nau e la socorregué.//

// / /

/-Les vostres justes pregàries, reverendíssim senyor, e les doloroses
llàgremes de l'afligit poble, han mogut la immensa e divina bondat de
nostre senyor Déu d'haver clemència e pietat de la senyoria vostra e
d´aquesta pròspera e benaventurada religió, que no ha permès ni permetrà
que sia destruïda per mans dels enemics de la santa fe catòlica. E
alegre's la mercè vostra que, mitjançant lo divinal auxili, prestament
tota aquesta morisima serà fora de tota l'illa. Mas per quant a la major
necessitat deu hom primer acórrer, suplique a la senyoria vostra me faça
gràcia que en la casa vostra vullau pendre de mi un petit dinar ab tots
los que ací són./

/ /

/-Cavaller virtuós -dix lo Mestre-, vós me pregau de cosa que és a mi
tan accepta e delitosa que, atesa la gran necessitat, ab infinides
gràcies l'accepte, car en tal punt estic que ab fatiga gran me poden
eixir les paraules de la boca, e Déu me faça gràcia que us ho puga
satisfer en tot bé e honor vostra./

/ /

/E prestament enmig de la gran plaça Tirant féu posar moltes taules e
féu seure lo Mestre ab son estat e tots los cavallers de la religió. E
lo Mestre pregà a Tirant que es volgués seure prop d'ell, e ell s'excusà
que li perdonàs la senyoria sua, que volia dar recapte a la gent. E pres
un bastó de majordom e féu portar les viandes al Mestre e donà-li dos
parells de pagos e molts capons e gallines de Sicília que havia portat,
e aprés féu donar a tots los altres compliments de totes coses./

/ /

/Com hagueren començat de menjar, Tirant manà tocar les trompetes e féu
fer crida que tots aquells qui volguessen menjar e no tinguessen taules
prestes allí s'asseguessen en terra, que aquí los seria dat tot lo que
haurien mester per a la humanal vida. E molt prestament se foren
assegudes entorn de la `plaça, que era molt gran, moltes dones e
donzelles d'honor e gran multitud de poble. E Tirnat donà orde, que en
poca hora tots tingueren què menjar; e d'altra part Tirant tramès moltes
viandes als qui guardaven lo castell. E ab l'ajuda de Nostre Senyor, qui
dóna compliment de la sua gràcia a tot lo món, e ab la bona diligència
de Tirant, tots restaren contents. Com lo Mestre e tots foren dinats, la
col.lació fon presta de molts confits per al Mestre e els cavallers./

/ /

/Aprés Tirant féu traure de la nau moltes bótes de farina e féu-les
posar enmig de la plaça e suplicà al Mestre fos de sa mercè dos
cavallers de l'orde ab los regidors de la ciutat repartissen tota
aquella farina entre la gent popular, com ell ne tingués més per fornir
lo castell. E més, lo suplicà que fes posar en orde los molins perquè
havia bon temps que no havien mòlt. E Tirant féu fer una crida que tots
los qui volguessen farina que vinguessen a la plaça. Com la farina fon
repartida, féu repartir lo forment per cases segons los menjadors que
tenien: al major daven sis cafissos, e així desminuint segons les cases
fins a u. E per aquest orde mateix repartiren los olis e los llegums e
les carns e de totes les altres coses de provesió./

/ /

/No es poria recitar les llaors e benediccions que lo mansuet poblet
daven a Tirant; que les devotes pregàries que feien per ell eren
suficients a posar-lo en paradís encara que jamés altre bé no hagués
fet. Repartides totes les vitualles, e la gent que estava molt contenta,
lo Mestre pregà a Tirant que l'aportàs a la posada del rei de Sicília e
de Felip de França. Tirant fon molt content, e tramès-los avisar perquè
els trobasen en orde./

/ /

/Lo Mestre e Tirant entraren per la cambra e lo Rei e lo Mestre
s'abraçaren e feren-se molta d'honor. E après lo Mestre abraçà a Felip./

/ /

/E lo Mestre los pregà que mudassen de posada, que venguessen a posar al
castell. E lo Rei jamés se volgué mudar d'allí, dient que ell estava
molt bé aposentat./

/ /

/-Senyor -dix Tirant-, vespre es fa, pujau-vos-ne en vostra fortalea e
demà entendrem en la guerra e en delliurar la ciutat e l'illa d'aquesta
morisma./

/ /

/Lo Mestre pres comiat del Rei e de Felip, e Tirant l'acompanyà fins
prop del castell. Com fon nit escura, lo castell e la ciutat estava ab
molt gran lluminària e gran alegries de tocar trompetes, tabals e
d'altres maneres d'instruments; e les lluminàries eren tan grans que de
la Turquia les veien. La fama anà per tota la terra com lo Soldà havia
pres lo gran Mestre de Rodes ab tota la religió e lo castell e la ciutat
per les grans lluminàries que havien vistes./

/ /

/Aquella nit Tirant ab los seus féu guaitar envers lo port. Les naus
dels genovesos estaven molt prop de terra, en especial la nau del
capità, que n'estava més prop que totes les altres. E quasi envers la
mitja nit un mariner s'acostà a Tirant e dix-li:/

/ /

/-Senyor, ¿què daria la mercè vostra al qui en nom vostre cremàs aquesta
nau, en la nit que ve, qui més prop de terra està, que es diu que és del
capità dels genovesos?/

/ /

/-Si tu tal cosa fas -dix Tirant-, jo de bon grat te daré tres mília
ducats d'or./

/ /

/-Senyor -dix lo mariner-, si la mercè vostra me promet a fe de cavaller
de dar-los-me, jo hi posaré tot mon saber; e si no ho faç m'obligue
d'ésser catiu vostre./

/ /

/-Amic -dix Tirant-, jo no vull que tu poses penyores negunes no
t'obligues a neguna cosa, car la infàmia e vergonya que en reportaràs si
no fas lo que m'has dit te serà prou punició e pena. E de mi jo et
promet, per l'orde que he rebut de cavalleria, que si tu demà entre tot
lo dia e la nit tu la cremes, jo et daré tot lo que t'he promès e molt
més avant./

/ /

/Lo mariner restà molt content, perquè ell ho tenia per cert per la gran
destrea que tenia en la mar e en la terra. Al matí ell donà orde en
totes les coses que havia necessàries./

/ /

/Com lo Mestre hagué oïda missa, vingué a veure al Rei e a Felip e a
Tirant, e parlaren molt sobre la guerra e deliberaren moltes coses en
útil de la ciutat, les quals deixe de recitar per no tenir prolixitat.
Un cavaller de l'orde, molt antic, qui era vengut ab lo Mestre, dix les
següents paraules:/

/ /

/-A mi par, senyors, que puix la senyoria vostra ha molt ben proveït,
que la ciutat estarà ben fornida per alguns dies, que mon senyor lo
Mestre fes un present al gran Soldà de moltes e diverses maneres de
vitualles per fer-li perdre l'esperança que té de pendre'ns per fam. E
ara que saben que aquesta nau és venguda e a pesar llur és entrada,
coneguen que estam molt ven proveïts de totes coses, e per voler-los fer
més plaer los ne volem fer part./

/ /

/Per tots los magnànims senyors fon lloat e aprovat lo consell de
l'ancià cavaller, e de continent orderaren que li fossen tramesos
quatre-cents pans calents així com eixiren del forn, vi e confits de mel
e de sucre, tres parells de pagos, gallines e capons, mel, oli e de
totes les coses que havien portades. /

/ /

/Com lo Soldà véu tal present dixx als seus:/

/ /

/-Cremat sia tal present e lo traïdor qui el tramet. Açò serà causa de
fer-me perdre ma honor e tot l'estat que tinc./

/ /

/Emperò ell lo rebé ab cara afable e féu gràcies al Mestre del que
tramès li havia. Com cobraren la resposta era ja hora de dinar, e lo
Mestre que prenia son comiat del Rei e dels altres. Dix lo Rei:/

/ /

/-Senyor Mestre, vós fos convidat ahir del meu singular amic Tirant, per
què us prec vós dineu hui ab mi, convit de camp, segons hòmens qui no
estan en llibertat de poder haver los coses pertanyents a tal senyor com
vós./

/ /

/Lo Mestre fon content d'acceptar lo convit e aturà's a dinar, e entre
ells passaren moltes cortesies e dinaren-se ab molt gran plaer, e tots
los qui ab lo Mestre eren venguts menjaren en la gran sala perquè no
volien que vessen lo Rei. Com foren dinats, Tirant dix a Felip que
convidàs lo Mestre per a l'endemà, e lo Mestre ho acceptà de bon grat./

/ /

/Lo Mestre e Tirant de la posada partiren anant regoneixent la ciutat
perquè Tirant volgué veure e saber per on escaramussaven ab los morors.
E com ho hagué tot vist paregué-li prou bon lloc per entrar e eixir./

/ /

/Com lo Mestre véu que era hora, partí's de Tirant e recollí's al
castell, e Tirant tornà a la posada del Rei. E aprés que ha guerem sopat
posaren-se en ordre per anar a fer la guaita e per veure lo mariner si
faria lo que havia dit./

/ /

/Com fon quasi la mitja nit, e feia molt gran escuredat, lo mariner
tingué ses coses prestes per cremar la nau del capità e féu-ho en
semblat forma./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant féu cremar la nau del capità dels genovesos, qui fon causa
que tots los moros se n'anaren de l'illa.//

// / /

/L'avisat mariner hagué fermat un argue en terra vora mar molt fort;
aprés hagué una molt grossa gúmena e posà-la dins una barca ab dos
hòmens que vogaven, e ab ell foren tres, e pres una corda tan grossa com
lo dit, de cànem, molt llarga. Com foren prop la nau, que sentien parlar
los qui feien la guaita al castell de popa, féu detenir la barca e
despullà's tot nuu e cenyí's una corda, e posà's en la cinta un petit
coltell ben esmoltat, per ço que si havia a tallar alguna corda que ho
pogués fer, e posà'l-se de part de tras que al nadar no l'enutjàs; e en
la baïna del coltell lligà lo cap de la corda. Manà als qui restaven en
la barca que tostemps li donassen corda. Com ho hagué tot ordenat
llançà's en l'aigua e nadant anà prop de la nau, que sentia molt bé
parlar los que guaitaven. Llavors mès lo cap davall l'aigua perquè no
fos vist e aplegà a la nau on està lo timó e aquí s'aturà un poc perquè
no temia que de negú pogués ésser vist. E més baix del timó en totes les
naus trobareu grosses anelles de ferro per ço com volen mostrar carena o
volen espalmar, o com corren gran fortuna e es trenquen les agulles del
timó, lliguen lo timó en aquelles anelles, les quals van totes avall
l'aigua. E lo mariner passà la corda per l'anella e pres lo cap de la
corda e torná'l-se a lligar, e posà's davall l'aigua e tornà a la barca;
e pres lo cap de la corda e lligà'l al cap de la gúmena e va-la molt bé
enseuar e portà-se'n un gran tros de sèu per enseuar l'anella per ço que
passàs millor e no fes tanta remor. E deixà manat que, com haguessen
cobrat lo cap de la gúmena, que prenguessen un fus de ferre e que el
passassen per mig de la gúmena per ço com aplegàs a l'anella e no pogués
passar, que ell hagués notícia que ells havien cobrat lo cap de la
gúmena. E tornà's a llançar en l'aigua e tornà a la nau. E enseuà molt
bé l'anella, e los de la barca tiraren la corda prima fins a tant que
cobraren lo cap de la gúmena. Lo fus fon posat de ferro en la gúmena;
com fon a l'anella no podia passar, conegué l'avisat mariner que lo cap
de la gúmena era en la barca. Com li paregué hora anà-se'n. Ixqué en
terra e lligà l'un cap de la gúmena en l'argue, e l'altre lligaren a una
barca gran, a manera de balener, que ja la tenia plena de llenya e de
tea, ruixat tot ab oli perquè cremàs bé. Posaren-hi foc e lleixaren-lo
bé encendre e posaren-se cent hòmens a l'argue e començaren molt fort a
vogir. E ab la força de l'argue fon fet tan prest que escassament fon
partit lo balener que fon pegat al costat e la nau, e ab les grans
flames de foc que portava prestament se pres lo foc en la nau ab tan
gran fúria que res en lo món no bastara apagar-lo, sinó que los de la
nau no pensaren altra cosa sinó de fugir ab les barques; altres se
llençaven en la mar per passar en les altres naus, per bé que no
pogueren excusar que molts n'hi moriren cremats per no haver temps de
poder eixir, e a molts que lo foc aconseguí dormint./

/ /

/Los qui feien la guaita alt en lo castell anaren prestament a dir al
Mestre com gran foc havia en les naus del genovesos. Lo Mestre se llevà
e pujà alt en una torre; com véu lo gran foc dix:/

/ /

/- Per mon Déu, jo pens que açò haurà fet Tirant, car ell me dix anit
que volia assajar si poria fer una poca de lluminària entre les naus
dels genovesos./

/ /

/Com fon de dia Tirant pres tres mília ducats e donà'ls al mariner, e
una roba de seda forrada de marts e un gipó de brocat. Lo mariner li'n
féu infinides gràcies e restà molt content./

/ /

/Com lo Soldà véu la nau cremada, dix:/

/ /

/-¿Quins hòmens del diable són aquests que no temen los perills e la
mort, que a veles en lo port, e han socorregut la ciutat? E puix han
começat a cremar la nau del capità, sí es faran totes les altres, car no
poden saber los mariners com pot ésser estat açò. Cosa de gran admiració
és que negú no ho puga saber./

/ /

/Com la nau se cremava, la gúmena ab què tenia lligat lo balener
cremà's, e ab l'argue cobraren lo cap. I ells no podien pensar lo
balener com era vengut així dretament en aquella nau més que en nenguna
de les altres. Aprés lo Soldà tramès per tots los capitans així de la
mar com de la terra. E recità'ls tot aquest fet, e del present que lo
Mestre li havia fet per mostrar com la ciutat estava molt ben proveïda
de totes coses e més encara com eren en l'entrada de l'hivern que los
fredss e les pluges los començaven d'enutjar; per què eliberava e llevar
lo camp e tornar-se'n, mas que altre any ell hi tornaria./

/ /

/E prestament manà sonar les trompetes e anafils del camp,e les naus
donassen vela e anassen al cap de l'illa, que ell seria allí per
recollir ab tota la sua gent. E així fon fet./

/ /

/Com lo camp fon llevat, tota la morisma se n'anava molt cuitada ab gran
desorde per dubte que tenien que no ixquessen los de la ciutat. La
pressa era tanta entre los moros per anar-se'n que un ginet se soltà e
corregué molt per lo camp que no el pogueren penddre, que tirá devers la
ciutat e no el gosaren seguir perquè estava molt delitós ab lo folgar e
no es lleixava pendre./

/ /

/Com Tirant véu que los moros llevaven lo camp armà's ab tota la sua
gent e ixqué fora de la ciutat e aplegaren fins a on era lo camp e
posaren foc a les barraques per ço que si tornassen haguessen son
treball de tornar-les a refer. E estant així, lo ginet s'acostà allí on
ells eren e prengueren-lo. Tirant fon molt content com havien pres lo
ginet./

/ /

/E aquella nit tots los moros s'atendaren prop d'una ribera d'aigua. Per
lo matí Tirant oí missa e posà en punt lo ginet ab sella de la guisa, e
pres una ballesta d'aquelles que es paren a cavall ab una gafa, e moltes
sagetes ab herba e posà-les en la corretja; e pres una llança curta en
la mà, e tot sol ixqué de la ciutat e anà per mirar los moros si eren
partits d'allí on havien alleujat aquella nit, e pujà en un mont e véu
que tots los moros se n'anaven e pressa la via de la mar. E mirà a totes
parts e véu venir per lo camí on los moros anaven, gran tros atrás, una
atzembla carregada ab dihuit moros qui l'acompanyaven; e eren-se autrats
atràs per ço com era caigua en un fang./

/ /

/Com Tirant lo véu tan lluny dels altres, e que los primers no els
podien veure per causa d'una poca muntanya que enmig los estava, fermà
d'esperons e féu la llur via e conegué que eren moros e véu que negú
d'ells no portava ballesta sinó que tots portaven llances e espases./

/ /

/-No pot ésser menys -dix Tirant- que jo no en mate algú d'aquests
perros de moros./

/ /

/E ficà la llança que portava en terra, pres la ballesta e posà-hi una
sageta ab herba e acostà's tant als moros que els podia bé tirar. E tirà
a un moro e ferí'l en lo costat, que no anà trenta passos que en terra
caigué mort. Tirant fermà dels esperons, llunyà's un poc e tornà a parar
la ballesta, posà-hi una altra sageta en tornà devers ells e tirá a un
altre moro e morí prestament. Tots los moros se remeteren a ell. Ferí
dels esperons e no el podien aconseguir. Per aquest orde mès per terra
huit moros, entre morts e mal nafrats; los altres no curaven sinó de
cuitar camí. E si Tirant hagués tengudes tantes sagetes, per aquell orde
tots los haguera morts encara que fossen estats cent. Acostà's als qui
eren restats e dix-los que es donassen a presó. E ells deliberaren que
més los valia ésser catius que no morir, puix veien que no tenien
defensió ni esperaven socors./

/ /

/Fet llur acord, digueren que eren contents de donar-se. Dix Tirant:/

/ /

/-Deixau totes les armes aquí./

/ /

/Com les hagueren deixades, féu-los tornar atrás e llunyar de les armes
bon tros, e ell posà's enmig dels moros e e les armes; e féu pendre una
cordda e dix a l'u d'aquells que lligàs a tots los altres les mans
detràs e alt en los braons:/

/ /

/-E si tu els lligues bé, que negú no es puga soltar, jo et promet de
fer-te franc e posar-te en segur lla on és lo Soldà ab tota la sua gent./

/ /

/Lo moro per haver llibertat lligà'ls molt bé. E prengueren l'atzembla,
que era carregada de moneda e de joies de molta vàlua, e tiraren la via
de la ciutat./

/ /

/Tirant entrà ab la sua presa per la ciutat e trobà lo Mestre en la
plaça ab molts cavallers de l'ordre qui l'estaven esperant per a dinar.
Com lo Mestre lo véu venir tot sol ab deu presoners, estigué lo més
admirat home el món, e tots los altres, de les grans cavalleries que
Tirant feia./

/ /

/Aprés que foren dinats, Tirant féu armar un bergantí e tramès-lo per
veure lo Soldà e la sua gent si es recollien ne en quin punt estaven.
Aprés que lo bergantí fon partit, donà al moro una roba de seda e féu-lo
passar en la Turquia per la promesa que li havia feta. Molts hòmens de
la ciutat anaren on era estaa la brega e trobaren encara alguns moros
vius e feren-los morir e prengueren-los les armes que trobaren e
tornaren-se'n a la ciutat./

/ /

/Lo dia mateix tornà lo bergantí que era partit e dix que el Soldà s'era
ja recollit, e tots los cavalls eren dins les naus. Tirant suplicà al
Mestre que li donàs dos o tres guies que sabessen bé la terra, com ell
volia aquella nit anar a visitar los moros. Molta gent li desconsellà
que no anàs a empresa d'altri, emperò ell s'apoderá d'anar-hi e pres
cinc-cents hòmens, e tota la nit caminaren e posaren-se en una muntanya
sens que per negú no foren vists. E d'aquella muntanya miraven molt bé
la pressa que los moros tenien de recollir-se. Com Tirant véu que ja no
hi havia sinó estima de mil hòmens poc més o menys, Tirant ixqué de la
muntanya e ferí enmig dels moros tan bravament que en feren una gran
destrossa. Com lo Soldà véu fer la destrucció dels moros estava molt
desesperat; tramès les barques perquè es poguessen recollir, mas pocs ne
cobraren, que la major part foren morts o ofegats per recollir-se./

/ /

/Veent açò lo Soldà féu dar vela e tornà-se'n en sa terra. Com fon
aplegat, los grans senyors qui restats eren foren molt ben informats de
la cusa de la sua venguda. Ajustaren-se tots e anaren-lo a veure. E un
gran alcadi parlà per tots e féu principi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que Tirant feu al Mestre de Rodes. Aprés partí de Rodes e
anà al sant Sepulcre en companyia del rei de Sicília e de Felip.//

// / /

/-Començ-me a recordar com venc en lo món aquell profeta e sant gloriós,
Joan Baptista, per denunciar l'adveniment del nostre redemptor Déu
Jesos. Aixó, per permisió divina jo só vengut ací ab ferma fe e ab
deliberada pensa, per a socórrer e subvenir a la reverend senyoria
vostra e a tota la Religió, e açó per causa d'una lletra que viu en mans
d'aquell prósper e cristianíssim rei de Francia, la qual per la
reverencia vostra li era estada tramesa./

/ /

/E faç infinides gràcies a la Majestat divina, com m'ha feta tan gran
honor e misericòrdia que m'ha fet aplegar ací, ab bon salvament, en lo
temps de la major necessitat, e per haver jo obtesa tanta glòria en
aquest món que per mitjà meu aquesta santa Religió sia estada
delliurada. L'honor que me'n raesta es suficient premi dels treaballas e
despesa, e lo mèrit espere haver de nostre senyor Déu en l'altre món.
Per que a honor, llaor e glòria del nostre mestre e senyor Déu Jesús e
d'aquest sant gloriós Joan Baptista, protector e defenedor d'aquesta
illa, sots invocaciò del qual aquesta santa Religió està fundada, done
de abon grat tots mos drets del que jo tenia d'haver a la santa Religió
vostra, e no vull altra satisfacció de vosaltres sinó que cascun dia me
fa×au celebrar una missa cantada de rèquiem per la mia ànima. E més vos
deman en gràcia que tot lo poble sia quiti de tot lo que els es estat
repartit, aixó del forment e farina com de les altres mínimes coses, que
res no paguen; e d'açò, senyor suplic a vostra senyoria que això es faça./

/ /

/-Tirant, senyor - dix lo Mestre-, tot lo que la vostra gran gentilesa
diu no es pot fer, sinò que ab la vostra mà plena de caritat haveu a
pendre tot lo que us pertany, car si en algun temps los moros tornavcen,
e la fama anès per lo món dient com vós per vostra virtut éreu ací
vengut per donar-nos socors,e havðeu perduda la nau, e fornida de
vitualles molt bé la ciutat, e que fósseu estat mal contentat, en
semblant necessitat no trobarðem qui socòrrer nos volgués; per què us
suplic, e us demane de gràcia que prengau tot lo que volreu del nostre
tresor./

/ /

/-Digau-me, senyor molt reverent-dix Tirant-,quin pot a mi empedir si jo
vull donar tots mos b'ns per amor de Déu? E no pense la senyoria vostra
que jo sia tal que haja anar per lo món clamant-me de la vostra Religió,
car més estime l'honor e lo premi de Nostre Senyor que tot lo tresor del
món; e no em tingau per tal que jo volgués dir cosa qui no fos vera. E
per ço que la snyoria vostra sia contenta, e tots los que ací són ho
puguen veure, e fer verdader testimoni que só content de tot lo que acð
he portat, en presència de tots pose les dues mans sobre lo tresor./

/ /

/E manà als tarompetes que fessen crida com ell se tenia per content de
la mercè del senyor Mestre e de tota sa Religió, e dava de bon grat al
poble lo forment e la farina e totes les altres oses que preses havien,
que volia que nego no pagés res./

/ /

/Moltes foren les llaors e benediccions que lo poble cascun dia daven a
Tirant. Com la crida fon feta, Tirant suplicà al Mestre que anasse a
dinar. E venint la nit, lo Rei, Felip e Tirant plrengueren comiat dael
Mestre e recolliren-se en les galeres dels veneciants ab molt poca gent
que se'n portaren, que tota l'altra deixaren en Rodes. E Diafebus,
parent de Tirant, no volgué restar; ne Tenebrós, per servir a Felip./

/ /

/E corregueren fortuna vàlida tres dies e tres nits. Aprés hagueren lo
temps tan pròsper que en pocs dies arribaren al port de Jafa; e partint
d'allí, que lo temlps fon abonançat, ab la mar tranquil.le arribaren en
Barut ab bon salvament. Aquí ixqueren tots los pelegrins e prengueren
bones guies, de deu en deu una guia; junts que foren en Jerusalem,
aturaren aquð catorze dies lper visitar tots los antuaris. E partint de
Jerusalem anaren en Alexandria on trobaren allí les galeres e moltes
naus de crestians./

/ /

/Anant un dia lo Rei e Tirant per la ciutat trobaren un catiu crestià
qui estava fortment plorant. Com Tirant li véu fer tan trist e adolorit
comport dix-li:/

/ /

/- Amic, jo et prec que em vulles dir per que et dols tant./

/ /

/Car la pietat que tinc de tu, si en res de puc ajudar ho faré de molt
bona voluntat./

/ /

/- No em fretura despendre paraules, -dix lo catiu-; com vos ho haurà
dit, consell ni ajuda en vos ni en altre no trobaré, que tal és la mia
fortuna: vint-e-dos anys ha que so catiu per la mia mala sort, desitjant
més la mort que la vida; perque no vull renegar a mon Déu a mon creador
so fart de bastonades e freturos de viandes./

/ /

/Dix Tirant:/

/ /

/- Per bonea te vull pregar me vulles dir e mostrar aqueix tan cruel qui
et té catiu./

/ /

/- Aquí el trobareu en aqueixa casa -dix lo catiu-, qui ab vergues de
dolor està en la mà per llevar-me de l'esquena lo ciuro./

/ /

/Tirant suplicà ab veu baixa al Rei lo deixàs entrar dins la casa
d'aquell seu catiu era don parent, si lo hi valia vendre o donar a
rescat. Lo moto dix que sð; acordaren-se que li donés cinquanta-cinc
ducats d'or, e Tirant lo pagà de continent e pregá al moro que si sabés
si hi havia altres moros que tinguerssen altres catius crestians que ell
los compraria. E fon sabut per tota la ciutat d'Alexandria. E casco que
tenia catius los portaven a l'alfondec on posava Tirant. E dins dos dies
Tirant remà quatre-cents setanta-tres catius; e si més n'hagués trobats
més n'haguera quitats. Tota la sua veixella d'or e d'argent, e totes les
joies que portava vená per quitar los dits catius e foulos recollir en
les faleres e en les naus e portar en Rodes./

/ /

/Com lo virtuós Mestre sabá que lo Rei e Tirant venien, féu fer dins lo
port un gran pont de fusta que plegava de terra fins a les galeres, tot
cobert de peces de seda. Lo rei de Sicðlia en aquella hora se manifestà
a tots. E lo Mestre entrà en la falera e féu eixir en terra al Rei, a
Felip e a Tirant e portà'ls a posar alt en lo castell e dix-los:/

/ /

/- Senyors, en lo temps de la necessitat me donés a menjar, ara en lo
temps de la prosperitat menjareu ab mi si us plauré/

/ /

/E ells foren molt contents./

/ /

/De continent que Tirant fon en Rodes féu haver moltes peces de drap e
féu vestir a tots los catius de mantos, robes, gipons, calces, sabates e
camises. E féu-los llevar les camises grogues que ells portaven e
tramés-les en Bretanya per ço que com fos mort fossen posades en la sua
capella ab los quatre escuts dels quatre cavallers que vençuts havia.
Com lo Mestre sabé lo que Tirant havia fet, dix al Rei e a Felip e a
tots los qui allð eren:/

/ /

/- Per ma fe jo crec, si si Tirant vi molt temps, ell basta a senyorejar
tot lo món. Ell és liberal, ardit e savi, ginyés més que tot altre.
Dic-vos per cert que si Nostre Senyor m'hagués dotat d'algun imperi o
regne e tingués filla, jo la daria més prest e de millor voluntat a
Tirant que a negun príncep de la crestiandat./

/ /

/Lo Rei adverté molt bé en les prudents paraules del Mestre e tostemps
aprés tingué deliber, con fos en Sicília, de dar sa filla a Tirant./

/ /

/Acabades que foren les robes dels catius e les faleres volien partir,
Tirant ajust. tots los catius e convida'ls tots a dinar. Aprés que foren
dinats Tirant féu principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant posà en llibertat tots los catius que havia comprats en
Alexandria, e com tornaren en Sicília e estrengueren lo matrimoni de
Felip ab la filla del rei de Sicília.//

// / /

/- Amics meus i en voluntat com a germans: no ho molts dies passats que
tots vosaltres éreu detenguts en poder d'infels e ab forts cadenes
apresonats. Ara, per gràcia de la divina Majestat e ab treballa meu, cou
venguts en terra de promissió francs e lliberts de tota captivitat e
submissió, per qué de present jo us done franca llibertat a tots d'anar
o de restar. E tots aquells qui en ma companyia volran venir, jo en serà
molt content. Los qui volran restar en aquesta ciutat en aquesta ciutat
ho poran bé fer, e los qui en altres parts volran anar diguen-m'ho e jo
darlos he diners per a la despesa./

/ /

/Com los catius oïren dir semblants paraules al virtuós Tirant foren
molt acosnsolats e posats en inestimable alegria e llançaren-se tots als
seus peus per besar-los-hi e aprés les mans. E Tirant no ho volgué jamés
consentir. E dona'ls tant de sos bens a cascú que tots se tingueren per
més de contents./

/ /

/Com les galeres foren en punt de partir, lo Rei, Felip e Tirant
prengueren comiat del reverend Mestre e de tota la Religió, e les
galeres ben proveïdes del que havien mester. E al comiat lo Mestre tornà
a sol.licitar al virtuós. E Tirant ab molta gentilea s'execus. que no
volia pendre res./

/ /

/Com forem fins les galeres donaren vela, e hagueren lo temps tant
próspers e favorable que en breus dies arribaren al cap de l'illa de
Sicília. L'alegria que los sicilians feren fon molt gran per la veguda
de son natural senyor, e los de la terra trameteren un correu a la Reina
de la venguda del Rei. Lo Rei deman. de l'estat de la Reina e de la
disposició de sa filla e de sos fills, e del Duc son germà. Fon-li
respós de la prosperitat en qué estaven ecom lo rei de França havia
tramés quaranta cavallers per ambaixadors seus qui venien molt bé
abillats e molt bella companyia de gentilshòmens./

/ /

/Molt fon plasent a Tirant la venguda dels ambaixadors, més que no fon
al Rei pensant e havent record de les paraules del Mestre de Rodes. Ell
reposaren allí per alguns dies perquè venien molt enutjats de la mar.
Aprés que es foren reposats, lo Rei ab tota la companyia partí e feren
la via de Palerm on la Reina estava./

/ /

/E lo dia que devia entrar, ixqué primer lo Duc son germà ab molta bona
gent acompanyat. Aprés ixqueren tots los menestrals molt ben vestits e
abillats, aprés aixqué l'Arquebisbe ab tot lo clero, aprés ixqué la
Reina acompanyada de totes les dones d'honor de la ciutat; aprés per un
poc espai ixqué la infanta Ricomana ab totes les donzelles sues e de la
ciutat molt ben abillades que era cosa de molt gran delit de veure-les,
aprés ixqueren los quaranta ambaixadors del rei de França vestits ab
robes de vellut carmesí, llargues fins als peus, ab grosses cadenes d'or
que portaven, tots devisats en una manera./

/ /

/Com lo Rei se fon vist ab la Reina, e sa filla li hagué feta
reverència, Felip e Tirant feren reverència a la Reina, e Felip pres per
lo braç a la Infanta, e així anaren fins al palau. E ans que aplegassen,
los quaranta ambaixadors vengueren a fer reverència a Felip ans que no
al Rei, e Tirant dix a Felip:/

/ /

/-Senyor, manau als ambaixadors que vagen primer a fer reverència al Rei
ans que parlen ab vós./

/ /

/E Felip hi tramès, e los ambaixadors li trameteren a dir que ells
tenien manament de llur senyor lo rei de França, pare seu, que aprés que
haguessen fete reverència a ell, que anassen al Rei e li donassen les
lletres que portven. E Felip los tramés altra vegada a dir que en tot
cas del món ell los pregava e manava que anassen al Rei ans que
parlassen ab ell./

/ /

/-Puix a Felip plau –digueren los ambaixadors-, nosaltres farem lo que
ell nos mana. E per aquesta causa nos érem posats los més darrers de
tots perquè poguéssem dar primer l´honor e obediència a Felip que al Rei/

/ /

/Com lo Rei fon aplegat al palau ab tota la gent, los ambaixadors del
rei de França li anaren a fer reverència e donaren-li la lletra de
creença. E lo Rei los rebé ab cara afable e féu los molta honor. Aprés
anaren a Felip e feren-li molt gran honor així com hi eren obligats per
ésser fill de llur natural senyor. Felip los féu inestimable festa e fon
gran alegria entre ells. /

/ /

/Aprés que les festes boren passades per la venguda del Rei, los
ambaixadors explicaren llur ambaixada, la qual en efecte contenia tres
coses.La primera era que lo rei de França era molt content que Felip son
fill fes lo matrimoni ab la infanta Ricomana, filla sua,segons que per
lo virtuós Tirant era estat concordat.La segona era, si lo rei de
Sicília tenia fill, ell li daria una filla sua per muller ab cent mília
escut. La terça contenia com ell hagués emprat al Papa e a l´Emperador e
a tots los prínceps de la crestiandat li volguessen valer per mar, com
ell tingués dilebarat d'anar contra infels,e con tots los quia emprats
li han oferta valença;e que de part del rei de França ells l'empraven.E
si sa senyoria deliberaba trametré - li armada, que en fes capità a
Felip e que lo i trametés . /

/ /

/La resposta del rei fon que del matrimoni ell era molt content, mas que
de les altres coses ell s'aturava a cor. Com los missatgers veren que lo
Rei havia otorgat lo matrimoni, donaren a Felip per manament de son pare
cinquanta mília escuts perquè es posà en orde de totes les coses que
havia mester per dar compliment al matrimoni.E tramès lo rei de França
per a la nora quatre peses de brocat molt belles e tres mília martx
gebelins e un collar d'or obrat en París molt vell e de gran estima,
perque hi havia en ell engastades moltes pedres fines qui eren de gran
vàlua.La Reina , mare de Felip, li tramès molta peses de drap de seda e
de brocat e molts cortinatges de seda e de ras molt especials, e moltes
altres coses./

/ /

/Com la Infanta saber que lo Rei son pare habia atorgat lo matrimoni de
felip dics entre si mateixa: /

/ /

/- Si jo puc trobar en felip tal defalt que sia grosser o avar, jamés
serà mon marit. E d'ací abant en altre cosa no vull pensar si no en
saber-ne la veritat./

/ /

/E estant la infanta en aquest penós pensament, entrà per la sua cambra
un doncella en qui ella tenia gran fiança, e dix - li:/

/ /

/-Digau-me, senyora en què pensa vostra altessa, que la vostra cara està
molt alterada. /

/ /

/Repòs la Infanta: /

/ /

/-Jo t'ho diré. Lo senyor rei mon pare a otorgat lo matrimoni als
ambaixadors de França, e jo estic ap tant gran dubte de la grosseria de
Felip que no es pot dir i encara d'èsser abar, car si res de tot açò té
no poria estar una hora ab ell gitada en un llit, ans deliberaria de
fer-me monja e està closa en un monestir, car jo he fet tot mon poder en
conèixer-lo e veig que la sort no m'hi acompanya ab aquest traidor de
Tirant.Sí prec a Déu lo veja rostit e bullit e en ira de sa enamorada
,que aquell dia de les llesques del pa jo l'haguera conegut sinó per
causa sua. Mas ans que jo atorgue lo matrimoni jo el provaré altre
vegada e faré venir de calàbria un gran filòsof, qui es home de
grandíssima ciència qui em dirà certament lo que jo dessitge./

/ /

/Com Felip hagués rebuts los diners que son pare li havia tramès, ell
s'abillà be de robes de brocat rossegant e de xaperia, e ell tenia ja
molts fermalls e cadenes d'or e moltes altres joies d'estima./

/ /

/E lo dia de la Nostra Senyora d'Agost lo Rei convidà a Felip e a tots
los ambaixadors, e del regne tots aquells qui tenien títol; lo Rei
aquell dia los féu seure en la sua taula. E Felip aquell dia vestia una
roba de brocat carmesí rossegant per terra, forrada d'ermenis. E Tirant
se vestí altra d'aquell drap e d'aquella color, e com se fon vestit
pensà en si dix:/

/ /

/-La festa se fa per Felip e per los ambaixadors que representen la
persona del rei de França; e jo que m'abille en tal jornada tant
ricament com Felip no en serà/

/ /

/bé pres ./

/ /

/E prestament se despullà aquella roba e vestí-se'n una altra brodada
d'argenteria, e les calces totes brodades de grosses perles./

/ /

/E estant lo Rei sobretaula vengué molt gran pluja, e la Infanta hi pres
molt gran plaer e/

/ /

/dix:/

/ /

/-Ara poria haver lloc la mia demanda./

/ /

/Com les taules foren llevades, vengueren los ministres e davant lo Rei
e la Reina dansaren per bon espai; aprés vengué la col.locació. Lo Rei
se n'entrà en la cambra per reposar e la Infanta no es volguè deixar de
dansar per dupte que Felip no se n'anàs./

/ /

/Com fon quasi hora de vespre, lo cel fon clar e lo sol ixqué. Dix la
Infanta:/

/ /

/-¿No seria bo que féssem una volta per la ciutat, puix fa bell dia?/

/ /

/Respòs prestament Felip:/

/ /

/-¿E com, senyora, en temps indispost voleu anar per la ciutat? E si
torna a ploure tota /

/ /

/us banyareu. /

/ /

/E Tirant, coneixent la malicia de la Infanta tirà per la falda a Felip
que callàs. La Infanta véu quasi lo senyal que Tirant li féu; pres molt
gran enuig e manà que li portassen les hacanees e tots trameteren per le
bèsties. Com fòren vengudes, Felip pres del braç a la Infanta i portà-la
fins al cavalcador. E com la Infanta fon a cavall, quasi voltà un poc la
esquena de vers Felip, mas no restà que ab la coa de l'ull lo perdés de
vista. E Felip dix a Tirant:/

/ /

/-¡Si em fèieu portar una altra roba perquè no guastàs aquesta!/

/ /

/-Oh -dix Tirant-, e mal profit faça la roba, e no cureu d'ella! Com
aqueixa serà guastada bé n'haureu una altra./

/ /

/-Almenys -dix Felip-, vejau si hi hauria dos patges que em portassen
les faldes perquè no toquen en terra./

/ /

/-¡Bé podeu ésser fill de rei -dix Tirant, que tan avar e tan mesquí
siau! Cuitau prest, que la Infanta vos està esperant./

/ /

/Llavors Felip ab gran dolor de cor se n'anà, e la Infanta estava
contínuament atenta /

/ /

/al que deien. Mas no podia commpendre la sentència de les paraules./

/ /

/Així passejaren per la ciutat prenent molt plaer la Infanta com veia
banyar la roba /

/ /

/d'aquell miserable de Felip, i ell molt sovint se mirava la roba. La
Infanta per pendre més plaer dix que portassen los esparvers e eixirien
un poc defora e pendrien alguna guatla./

/ /

/-¿No veu, senyora -dix Felip-, que no fa temps d'anar a caça? Tot lo
molt és fangs e aigua./

/ /

/-Ai mesquina! -dix la Infanta-. ¡E d'aquest grosser que encara no em
sap contentar un poc de voluntat!/

/ /

/Però ella no curà de res sinó que ixqué fora de la ciutat e trobà un
llaurador. E apartà'l un poc e demanà-li si prop d'allí havia algun riu
o alguna séquia d'aigua. E lo llaurador respòs: /

/ /

/-Senyora, prop d'ací, caminant dret trobareu una gran séquia d'aigua
que dóna a una mula fins a les cingles./

/ /

/-Aqueixa és l'aigua que jo vaig cercant./

/ /

/La Infanta se posà primera e tots la seguiren. Com foren a l'aigua
atesos, la Infanta passà e Felip restà detràs e dix a Tirant si hi havia
alguns mossos que li prenguessen les faldes de la roba./

/ /

/-Cansat estic de tal raó -dix Tirant-, e de vostra pràctica tan
deshonesta. La roba ja no es pot més guastar del que és. No tingau més
pensament, que jo us daré la mia. La Infanta ha passat, que se'n va.
Cuitau per posar-vos al seu costat./

/ /

/E Tirant alçà alçà grans rialles mostrant que les raons d'ell e de
Felip eren d'alguna burla. Com hagueren passada l'aigua, la Infanta
demanà a Tirant de què es reia./

/ /

/-Per ma fe, senyora -dix Tirant-, jo em só ris d'una demanda que Felip
hui tot lo dia me fa, ans que partíssem de la cambra de vostra altesa e
aprés com cavalcam, e ara a l'entrant de l'aigua: me demana quina cosa
és amor e d'on proceeix. La segona cosa que m'ha dit: on se pon amor? Sí
Déu me dó honor, jo no sé quina cosa és amor ne d'on proceeix, però
creuria que los ulls són missatgers del cor, l'oir és causa que es
concorda ab la voluntat, l'ànima té molts missatgers los quals esperança
aconsola, los cinc senys corporals obeeixen al cor e fan tot ço que ell
los mana, los peus e les mans són súbdits a la voluntat, la llengua,
muntiplicant en paraules, dóna remei en moltes coses en l'ànima e en los
cos e a tot quant és, e per ço se diu aquell refrany vulgar: lla va la
llengua on lo cor dol. Perquè, senyora, la vera e lleal amor que Felip
vos porta no pot tembre res./

/ /

/-Tornem -dix la Infanta- devers la ciutat./

/ /

/E al passar de l'aigua ella mirà si tornarien a parlar los dos. E Felip
véu ja la roba banyada e no curà sinó de passar l'aigua. E l Infanta
restà molt aconsolada e donà fe en tot lo que Tirant havia dit. Però la
sua ànima no estava prou reposada, ans dix a Tirant:/

/ /

/-Per l'estament en què só posada estic en mà de la fortuna variable.
Ans elegiria renunciar a la vida e als béns que pendre marit grosser,
vil e avar. E puc-vos bé dir, Tirant, ab veritat, que la fortuna m'és
estada tostemps adversa, que tota l'esperança mia tinc perduda, e no
cové a mi, trista e miserable, sinó que perda la fe, la veritat e
justícia. Si jo prenc aquest per marit e si no m'ix tal comm jo voldria,
hauria ésser homeiera de la mia persona, que seria forçada de fer actes
de gran desesperació, per què a mi és semblant que més val estar sola
que ab mala companyia. ¿E no sabeu vós, Tirant, aquell vulgar exemple
qui diu: qui dóna a l'ase pitral e al grosser cabal, majorment que el
tinga per marit, perd la glòria d'aquest món? Doncs, puix la divina
Clemència me dóna notícia d'aquestes coses, vull-me'n apartar per no
venir a inconvenient./

/ /

/E donà fi a son parlar. No tardà Tirant en fer-li tal resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /Lo raonament que Tirant féu a la infanta de Sicília sobre lo
matrinomi, e com la Infanta féu moltes experiències per conèixer a Felip.//

// / /

/-La celsitud de vostra excel.lència, senyora de totes virtuts complida,
me fa estar admirat, per ésser vós la més discreta donzella que jo jamés
haja conegut, que vol l'altesa vostra fer procés de pensa a Felip, lo
qual (salvant l'honor de l'excel.lència vostra) no preceeix de justícia
ni menys de caritat, per ço com Felip és hui u dels bells cavallers del
món: jove, dispost més que tot altre, animós, liberal e més sabut que no
grosser, e per tal és ell tengut en totes les parts on som anats, de
cavallers, dones e donzelles. E fins a les mores que el veien l'amaven e
el desitjaven servir. Si no, mirau-li la cara, los peus e les mans e tot
lo cos. E si tot nuu lo voleu veure, jo m'hi sent bastant de fer-ho,
senyora, que entre la bellea e castedat ha gran constrast. Jo sé que
vostra altesa l'ama en extrem grau, e cert tal és el que es fa amar a
totes gents. E culpa gran és de vostra senyoria com no el teniu al
costat en un llit ben perfumat de benjuí, algàlia, almesc fi, e a
l'endamà si vós me'n dieu mal, jo vull passar la pena que l'altesa
vostra voldrà./

/ /

/-Ai Tirant! -dix la Infanta-, molta alegria seria per a mi d'aconseguir
persona tal que fos de mon grat. Mas ¿qué em valdria a mi tenir una
estatua prop de mi que no em sabés donar si no dolor e tribulació?/

/ /

/En açò aplegaren al palau e trobaren lo Rei en la sala que estava
parlant ab los embaixadors de França. Com véu a sa filla pres-la per la
mà e posà-la en raons on era anada ne d'on venia. Lo sopar fon aparellat
e Felip ab los embaixadors anaren a llurs posades e prengueren llicència
del Rei e de la Infanta./

/ /

/En aquell dia arribà en la ciutat lo filòsof per qui la Infanta havia
tramès en Calàbria, lo qual ella estava esperant ab molt gran desig per
demanar-li tota la condició de Felip. Aplegà de nit en la ciutat, fent
compte que l'endemà iria a l'església on trobaria la Infanta. Anà a
posar en un hostal, e posà a rostir un tros de carn e venc un rufià ab
un conill e dix al filòsof que apartàs la sua carn com ell volia primer
rostir lo seu conill e com ell hauria acabat de fer poria rostir la carn./

/ /

/-Amic -dix lo filòsof-, ¿no saps tu bé que aquestes cases són comunes a
totes gents, e qui primer és en temps és primer en dret?/

/ /

/-No cur d'això -dix lo rufià. Vós bé veu que jo tinc conill que és de
major estima, e deu preceir al moltó, així com la perdiu preceïx al
conill, per qué li deu ésser feta honor./

/ /

/Entre ells passaren moltes raons de paraules injurioses, en tant que el
rufià donà un gran bufet al filòsof. E aquell tenint-se per injuriat,
alçà l'ast e ab punta donà-li molt gran colp en lo pols, que pretament
caigué mort en terra. De continent fon pres per los oficials lo filòsof,
e posaren-lo en la presó. Per lo matí al.legà corona, e lo Rei manà que
no li donassen si no quatre onces de pa e quatre d'aigua. La Infanta
jamés ne gosà parlar al Rei perquè no sabés que ella l'hagués fet venir./

/ /

/Aprés pocs dies fon pres un cavaller de la cort de Rei, lo qual havia
haguda qüestió ab altres cavallers on hi eren estats molts nafrats, e
posaren-lo en la presó on estava lo filòsof. E lo cavaller, havent
pietat del filòsof, feia-li part de la vianda que li portaven. E aprés
quince dies que lo cavaller havia que estava pres, lo filòsof li dix:/

/ /

/-Senyor cavaller, deman-vos de gràcia que per vostra gentilea demà, com
sereu ab lo senyor Rei, vos plàcia suplicar-lo que vulla haver
misericòrdia de mi, car ja veu la congoixa e pena en què estic, que, si
no fos la caritat que la mercè vostra m'ha feta, ja fóra mort de fam,
que no em fa dar si no quatre onces miserables de pa e quatre d'aigua. E
direu a la senyora Infanta que jo e obeït son manament, e açò us hauré a
molt gràcia e mercè./

/ /

/Respòs lo cavaller:/

/ /

/-E com me podreu dir tal raó? Jo crec que bé passarà aquest any e
l'altre ans que d'ací jo ixca, o Nostre Senyor per la sua immensa bondat
hi hauria a fer miracle./

/ /

/-Ans que passe mitja hora -dix lo filòsof-, sereu en llibertat. E se
aquest punt passa no eixirieu de vostra vida./

/ /

/Lo cavaller estigué molt esmaiat e en gran pensament del que oí dir al
filòsof. E estant en aquestes raons l'alguazil entrà en la presó e
tragué lo cavaller./

/ /

/Seguí's aprés que un gentilhom sabé que lo Rei feia cercar cavalls per
comprar per a trametre a l'emperador de Constantinoble; e aquest
gentilhom tenia lo més bell cavall quei fos en tota l'illa de Sicília.
Deliberà de portar-lo-hi. Com lo Rei lo véu estigué admirat de la gran
bellesa, car era molt gran e molt ben fet, molt llauger e era de quatre
anys, sens que en ell no es trobava defalt sinó u qui era molt gran: que
portava les orelles caigudes./

/ /

/-Certament -dix lo Rei-, mil ducats d'or valia aquest cavall si no
tingués tan gran defalt./

/ /

/E no era negú sabés ni pogués conèixer quina era la causa d'aquell tan
gran defalliment. Dix lo cavaller qui era estat pres:/

/ /

/-Senyor, si l'altesa vostra tramet per lo filòsof qui està en presó,
ell ho coneixerà, car en aquell temps que jo estiguí pres ab ell me dix
coses singulars. E em dix que si dins mitja hora jo no eixia de la
presó, que de ma vida no en tenia d'eixir; e de moltes altres coses, de
tot me dix veritat./

/ /

/Lo Rei manà a l'alguazir que prestament li portàs lo filòsof. Con fon
davant lo Rei, li demanà lo Rei quina era la causa d'aquell cavall tan
vell com portava així les orelles caigudes. Dix lo filòsof:/

/ /

/-Senyor, natural raó hi basta, per ço com aquest cavall a mamat llet de
somera. E per quan les someres tenen les orelles caigudes lo cavall ha
pres de la dida lo seu natural./

/ /

/-Santa Maria Senyora! -dix lo Rei-, ¿e si és veritat lo que diu aquest
filòsof?/

/ /

/Tramès per lo gentilhom de qui era lo cavall, e demanà-li quina llet
havia mamat, puix no li sabia dir lo defalt de les orelles./

/ /

/-Senyor -dix aquest-, com aquest cavall naixqué era tan gran e tan gros
que l'egua no el podia parir, e haguéren-la obrir ab un raor perqué
pogués eixir. E l'egua morí e jo tenia una somera parida e fiu-lo criar
a la somera e s'és criat en casa fins ara en l'edat que la senyoria
vostra lo veu./

/ /

/-Gran és lo saber d'aquest home -dix lo Rei./

/ /

/E manà que el tornasen en la presó; e demanà quan pa li daven a menjar./

/ /

/-Senyor -dix lo majordom-, quatre onzes, així com vostre senyoria manà./

/ /

/Dix llavor lo rei: /

/ /

/Donen-li'n altres quatre, que sien huit./

/ /

/E així fon fet./

/ /

/Era vengut allí un lapidari de la gran ciutat de Domàs e d'Alcaire, i
portava moltes joies per a vendre, en especial portava un balaix molt
gran e fi, del qual demanava seixanta mília ducats; e lo Rei li'n dava
trenta mília; e no es podien concordar. Lo Rei lo desitjava molt haver,
per ço com era tan singular e tan gran peça com jamés fos estada vista
en lo món, ni los qui són engastats en Sant Marc de Venècia ni los que
són en la tomba de Sant Tomàs de Contuberi. E per ço com los embaixadors
de França havien hagudes lletres del Rei son senyor com ell volia venir
en Sicília per veure's ab lo Rei e per veure sa nora, la pomposa
Ricomana, lo Rei de Sicília per mostrar-se en semblants jornades abillat
segons a rei pertany, desitjava haver molt aquell balaix. Dix aquell
cavaller qui era estat pres:/

/ /

/-¿Com pot donar l'altesa vostra tanta cantitat en aquesta pedra?, car
jo veig en la part jussana tres petits forats./

/ /

/Dix lo Rei:/

/ /

/-Jo la he mostrada als argenters qui de pedres s'entenen, e han-me dit
en que l'engastar se posarà baix aqueixa part en no s'hi mostrarà res./

/ /

/-Senyor -dix lo cavaller-, ab tot això bo seria que lo filòsof lo ves
perqué sabria dir què és lo que val./

/ /

/-Bé serà fet que el façam venir -dix lo Rei./

/ /

/Feren venir lo filòsof, e lo Rei li mostrà lo balaix. E com aquell lo
véu ab los forats més-los en lo palmell de la ma e acostà'l-se prop de
l'orella, tancà los ulls estigué així per bon espai. Aprés dix:/

/ /

/-Senyor, en aquesta pedra ha cos viu./

/ /

/-Com! -dix lo lapidari-, ¿qui véu jamés en pedra fina haver cos viu?/

/ /

/-Si així no és -dix lo filòsof-, jo tinc ací tres-cents ducats e jo els
posaré en poder de la senyoria vostra e obligué la mia persona a la mort./

/ /

/E lo lapidari dix:/

/ /

/-E jo, senyor, só prest d'oblidar també la mia persona a la mort puix
ell obliga la sua, e més avant vull perdre la persona e la pedra si cos
viu hi ha./

/ /

/Fetes les obligacions e posats los tres-cents ducats en la mà del Rei,
prengueren lo balaix e sobre una enclusa hi donaren ab un martell e
rompreren-lo per mig e trobaren-hi un cuc. Tots los qui allé eren
estigueren molt admirats de la gran subtilea e saber del filòsof. Però
lo lapidari restà molt empeguit e la sua ànima no estava prou reposada
ne segura de mort./

/ /

/-Senyor, compliu-me de justícia -dix lo filòsof./

/ /

/Lo Rei li tornà de continent los diners e li donà lo balaix. E féu
venir los ministres de la justícia per executar lo lapidari./

/ /

/-Ara -dix lo filòsof-, puix ne mort un mal home, jo vull perdonar a
aquest, qui és bo, la sua mort./

/ /

/E ab voluntat del Rei les tingué manà que el tornassen a la presó e
demanà quant pa li daven. Lo majordom respòs que huit onces. Dix lo Rei:/

/ /

/-Dau-li'n altres huit, que sien setze./

/ /

/Com lo tornaven a la presó, per lo camí dix als qui el portaven:/

/ /

/-Digau al Rei que certament ell no és fill d'aquell magnànim e gloriós
rei Robert qui fon lo més animós e liberal príncep del món. Ell mostra
bé que no és eixit d'ell segons les sues obres, que ans és bé fill d'un
forner. E com ho voldrà saber per manifesta experiència, jo lo hi faré
veure. E posseeix lo regne com a rei tirà e ab poca justícia, com al duc
de Messina pertany lo regne e la corona de Sicília, car bord no pot ni
deu ésser admès a senyoreja regne negú, com diga la Sacra Escriptura que
tot arbre bord deu ésser tallat e mès al foc./

/ /

/Com los alguazirs oïren dir semblants paraules al filò sof prestament
ho anarem a dir al Rei. Com lo Rei ho sabé dix:/

/ /

/-Per consolació de la mia ànima jo vull saber aquest fet com passà; e
com sia de nit portau-lo'm secretament./

/ /

/Com lo filòsof fon davant lo Rei a soles dins una cambra, lo Rei li dix
si era veritat lo que l'alguazir li havia recitat. E lo filòsof ab la
cara molt serena e ab esforçat ànimo li dix:/

/ /

/-Senyor, certament és veritat tot lo que us han dit./

/ /

/-Digues-me com saps tu- dix lo Rei- que jo no sia fill del rei Robert./

/ /

/-Senyor- dix lo filòsof-, raó natural basta a conèixer-ho un ase, e açò
per les següents raons.La primera és, com diguí a la senyoria vostra de
les orelles del cavall com en la cort vostra no havia negú que tal cosa
sabés conèixer ne menys entendre, e fés-me gràcia de quatre onces de
pa.Aprés, senyor, lo fet balaix. Obligar-me jo a la mort ab aquests pocs
diners que tinc; aprés vos doní lo balaix que de dret era meu, e fòreu
estat enganat de gran cantitat de moneda, si no per mi. E per natural
raó haguí a venir a notícia que la senyoria vostra era fill de forner e
no pas d'aquell, de gloriosa memòria, rei Robert./

/ /

/-Si tu vols aturar en mon servei- dix lo Rei -, jo forçaré la mia mala
calitat e fer t'he de mon consell.Però ab tot açò jo en vull saber
millor la veritat./

/ /

/-Senyor, no façau-dix lo filòsof-, que a vegades les parets tenen
orelles; e açò no vullau dar a sentir a negú, car dien en Calàbria que
molt parlar nou e molt gratar cou./

/ /

/Gens per açò no tement lo perill que seguir-se'n podia, l'empeguit Rei
féu venir a la Reina sa mare e ab precs e ab menaces li fon forçat que
digués la veritat, com ella consentí a l'apetit e voluntat del forner
dins en la ciutat de Ríjols./

/ /

/Seguí's aprés que com lo filòsof fon llibertat, la Infanta lo féu anar
a parlar ab ella, e demanà-li què li paria de Felip./

/ /

/-No tardarà molt- dix la Infanta- que ell serà ací./

/ /

/Ab tot açò hi tramès un patge que vingué-se'n en excusa de dansar./

/ /

/-E vós mirau bé lo seu comport e la condició que té./

/ /

/Com lo filòsof hagué bé mirat que se'n foren anats dix a la Infanta:/

/ /

/-Senyora, lo galant que la senyoria vostra m'ha fet veure porta
l'escrit en lo front de molt ignorant home e avar.E dar-vos ha a sentir
moltes congoixes.Serà home animós e valentíssim de sa persona e molt
venturós en armes e morrà rei./

/ /

/L'ànima de la Infanta fon posada en fort pensament, e dix:/

/ /

/-Tostemps oí dir que el del mal que hom té por d'aquell hom se mor.E
més estime ésser monja o muller de sabater que haver aquest marit,
encara que fos rei de França./

/ /

/Lo Rei havia fet fer un cortinatge molt singular tot brocat, per dar a
sa filla lo dia de les bodes.E féu-ne parar un altre tot blanc en un a
cambra perquè el fessen a mesura d'aquell.Com lo cortinatge de brocat
fon fet, posaren-lo l'u prop de l'altre, e lo cobertor era d'aquell
mateix brocat e posaren-hi los coixins brodats, que es mostrava llit
molt singular.L'altre llit era tot blanc. Havia-hi molt gran diferència
de l'un a l'altre./

/ /

/La Infanta ja per art detingué les danses fins a gran hora de la nit.E
lo Rei véu que la mitja nit era passada; entrà-se'n sens dir res per no
trobar lo delit de sa filla.E per quant començava a ploure, la Infanta
tramès a dir al Rei si li plaïa que Felip aturàs aquella nit a dormir
dins lo palau ab son germà l'Infant.Lo Rei respòs que era molt content. /

/ /

/Aprés un poc que lo Rei se'n fon entrat, donaren fi a les danses e
l'Infant pregà molt a Felip, puix la major part de la nit era passada,
que s'aturà allí aquella nit a dormir.E Felip respòs que li'n feia
infinides gràcies, que bé iria fins a la posada.La Infanta lo pres per
la roba e dix:/

/ /

/-Per la mia fe, puix al meu germà l'Infant plau que vos atureu, ací
serà la vostra posada per aquesta nit./

/ /

/Dix Tirant:/

/ /

/-Puix tant ho voleu, restau per fer-los-ne plaer e jo restaré ab vós
perquè us puga servir./

/ /

/-No fretura, Tirant- dix la Infanta-, que entre la casa de mon pare e
de mon germà l'Infant e la mia bé tenim que el servirà./

/ /

/Ab molta fellonia que ho dix.Tirant, qui véu que no lo hi volien, partí
ab los altres per anar a la posada. Com foren partits, vingueren dos
patges ab dues antorxes e digueren a Felip si li plaïa anar a dormir. E
ell repòs que faria lo que la senyora Infanta e son germà manarien. E
ells digueren que hora era.E Felip féu reverència a la Infanta e seguí
los patges e posaren-lo en la cambra on los llits eren./

/ /

/Com Felip véu lo tan pompós llit, estigué admirant e pensà que més
valia que es gitàs en l'altre. E aquella nit, dansant, havia romput un
poc de la calça e pensà que lo seus no vendries tan matí com ell se
llevaria.E los patges eren molt ben avisats per la senyora, i ella
estava en lloc que podia bé veure tot lo que Felip faria./

/ /

/Dix Felip a l'u dels patges:/

/ /

/-Vés, per amor de mi, e porta'm una agulla de cosir ab un poc de fil
blanc./

/ /

/Lo patge anà a la Infanta i ella ja havia vist que tremetia la patge
però no sabia lo que demanava.E la Infanta li'n féu donar una ab un poc
de fil. E lo patge la hi portà e trobà'l que estava passetjant de l'un
cap de la cambra fins a l'altre; e l'altre patge, qui estava allí, jamés
li dix res./

/ /

/Com Felip tingué l'agulla, acostà's a l'antorxa e obrí's algun briant
que tenia en les mans. La Infanta prestament pensà que per causa dels
briants havia demanat l'agulla, e Felip anà-la a ficar en lo llit on
havia deliberat de dormir. Llavors ell se despullà-la roba e restà en
gipó d'orfebreria. Començà's a descordar e segué's sobre lo llit. Com
los patges l'hagueren descalçat, Felip los dix que anassen a dormir e
que li lleixassen una antorxa encesa. E ells ho feren e tancaren la
porta.Felip se llevà de lla on seia per prendre/

/ /

/l'agulla e cosir-se la calça, e pres-se a cercar d'un cap del llit fins
a l'altre e alçà la vànova ab malencolia que en aquell cas tenia, e tant
regirà la vànova que caigué en terra. Aprés llevà los llançols e deféu
tot lo llit, que jamés pogué trobar l'agulla. Pensà d etornar a fer lo
llit e de giatar-se en ell; però com véu que tot estava desfet, dix:/

/ /

/-Com!, ¿no val més que en gite en aquest altre que no tornar-lo a fer?/

/ /

/Molt singular agulla fon aquella per a Felip.Gità's en lo llit de
parament e deixà tota la roba en terra. La Infanta, que hagué vist tot
l'entramès, dix a les sues donzelles:/

/ /

/-Mirau, per vida vostra, quant és lo saber dels estrangers, en especial
lo de Felip. Jo l'he volgut provar així com havia fet les altres
vegades, en aquest dos llits; pensí que Felip, si era grosser ni avar,
no tendria ànimo de gitar-se en tal llit com aquest ans se posaria en lo
més subtil.E ell ha tenguda altra art, que ha desfet lo més subtil e ha
llançada la roba per terra, e és-se gitat en lo millor de mostrar que és
fill de rei e li pertany, com la sua generació sia molt noble,
excel.lent e molt antiga. Ara puc conèixer que aquell vistuós de Tirant,
com a lleal cavaller, m'ha dit tostemps veritat; e tot lo que em deia a
l'orella era per mon bé e honor.E dic que lo filòsof no sap tant com jo
em pensava, ni vull haver més consell d'ell ni d'altri, sinó que demà
faré venir lo bo de Tirant. Puix ell és estat lo principi de mon delitós
bé, que sia la fi de mon repòs./

/ /

/E ab aquest deliber se n'anà a dormir./

/ /

/E bon matí, Tenebrós ab los patges de Felip vengueren a la sua cambra e
portaren-li altra roba, que es mudàs. Com la Infanta fon vestida e es
cordava la gonella no volgué més esperar, sinó així com estava tramès
per Tirant, e ab gest de molta alegria li manifestà sa voluntat./

/ /

/ /

/ /

/ /Com la infanta de Sicília tramès per Tirant e manifestà-li com era
contenta de complir lo matrimoni ab Felip.//

// / /

/-Ab los sol.lícits treballs de la mia enamorada pensa só venguda a
notícia de les singulars perfeccions que de Felip tinc conegudes, car
per ocular experiència he vist la sua pràctica e real condició ésser
molt generosa, e fins ací só venguda molt forçada en atorgar aquest
matrimoni, per algunes coses que la mia ànima estava molt dubtosa. Per
què d'ací avant jo só contenta de complir tot lo que per la majestat del
senyor Rei mon pare me serà manat. E puix vós, per vostra virtut sou
estat lo principi del bé e delit de Felip, que siau la fi de traure deus
ànimes d'una mateixa pena./

/ /

/Oint Tirant les paraules tan afables de la Infanta restà lo més
aconsolat home del món; a la qual no tardà respondre:/

/ /

/-Lo generós ànimo de vostra celsitud, senyora, ha pogut conèixer jo ab
quanta afecció e sol.licitud he treballat en dar-vos tal companyia que
ensems honor e delit aconsseguísseu; per bé que moltes vegades haja
conegut que l'altesa vostra estava enutjada e malcontenta de mi per jo
manifestar les perfeccions de Felip, pensant fer-vos-ne servir, e estic
molt content com la celsitud vostra ha coneguda la veritat e és fora de
totes les passades errors e reduïda a la bona part per on s'havia de
mostrar la vostra gran discreció.Per què ara de continent me'n vaig a
parlar ab lo sehyor Rei per dar-hi presta conclusió./

/ /

/Tirant pres llicència de la Infanta e anà-se'n al Rei e dix-li les
següents paraules:/

/ /

/-La congoixa gran que veig passar als ambaixadors de França sobre
aquest matrimoni me fa venir a vostra majestat a suplicar que, puix
l'haveu atorgat, que s'hi done compliment o doneu llecència als
ambaixadors que se'n puguen tornar a llur senyor. E si l'altesa vostra
no ho prendrà en enuig que jo parle ab la senyora Infanta de part de
vostra altesa, jo crec que ab lo divinal auxili e ab les naturals raons
que jo li sabré dir me pens que ella s'inclinarà a fer tot lo que la
majestat vostra volrà ne manarà./

/ /

/-Sí Déu me done consolació en l'ànima i en lo cos- dix lo Rei-, jo seré
molot content que es faça.E us prec que vós hi vullau anar e pregar-la'n
per part mia e vostra./

/ /

/Tirant se partí del Rei e tornà a la Infanta e trobà-la que es lligava,
e recità-li lo parlament que havia tengut ab lo Rei.Dix la Infanta:/

/ /

/-Tirant, senyor, jo confie molt en la vostra gran noblea e virtut, per
què jo pose tot aquest fet en vostre poder e tot lo que vós fareu jo ho
tindré per fet. E si ara voleu que es faça, també m'hi fermaré de bon grat./

/ /

/Tirant, veent la disposició, véu a Felip qui estava a la porta esperant
d'acompanyar a la Infanta a missa.Suplicà a la Infanta que fes anar
d'allí les donzelles per ço com davant Felip li volia dir altres coses.
La Infanta manà a les donzelles que se n'anassen a lligar, e elles foren
totes admirades com la Infanta tan domèsticament parlava ab Tirant./

/ /

/Com véu Tirant que totes les donzelles se'n foren anades, obrí la porta
de la cambra e féu entrar a Felip./

/ /

/-Senyora- dix Tirant -, veus ací Felip, lo qual té més dessig e
voluntat de servir la senyoria vostra que a totes les princeses del món,
per què suplic a la mercè vostra, agenollat així com estic, de voler-lo
besar en senyal de fe./

/ /

/-Ai Tirant!- dix la Infanta-, jo pregaré a Déu que vostra boca pecadora
no vinga a pa eixut.¿Aquestes són les raons que em volíeu dir? La vostra
cara manifesta lo que té al cor. Com lo senyor Rei mon pare m'ho manarà,
jo ho faré./

/ /

/E Tirant signà a Felip, e aquell prestament la pres en los braços e
portà-la en un llit de repòs que hi havia e besà-la cinc o sis voltes.
Dix la Infanta:/

/ /

/-Tirant, no confiava jo tan poc de vós. ¿Què m'haveu fet fer? Que us
tenia en compte d'un germà e haveu-me posada en mans d'aquell qui no sé
si serà amic o enemic./

/ /

/-Cruels paraules, senyora, veig que em dieu. ¿Com pot Felip ésser
enemic de l'exel.lència vostra, qui us ama més que a la sua vida e us
desitja tenir en aquell llit de parament on ha dormit esta nit, si es
vol tota nua o en camisa? E creeu que seria lo major bé que ell poria
haver en aquest món. E puix, senyora- dix Tirant-, pujant-vos en aquell
superior grau de dignitat que l'altesa vostra mereix, al desaventurat de
Felip, qui mor per la vostra amor, deixau-li sentir part d'aquella
glòria que tant ha desitjada./

/ /

/-Déu me'n defena- dix la Infanta e em guarde de tal error. ¡Com me
tendria per vil de consentir una tan gran novitat!/

/ /

/-Senyora- dix Tirant-, Felip ni jo no som ací sinó per servir-vos.
Vostra benigna mercè prenga una poca de paciència./

/ /

/E Tirant li pres les mans e Felip volgué usar de sos remeis. La Infanta
cridà, e vegueren les donzelles e pacificaren-los e donaren-los per bons
e per lleals./

/ /

/Com la Infanta fon lligada vesti's molt pomposament, e Felip e Tirant
l'acompanyaren a la missa ensems ab la Reina; e aquí ans la missa los
esposaren. E lo diumenge aprés foren fetes les bodes ab molta solemnitat
e foren fetes grans festes qui duraren huit dies de juntes, torneigs e
danses e momos de nit e de dia./

/ /

/Per tal forma fon festejada la Infanta, que ella restà molt contenta de
Tirant e molt més de Felip, que li féu tal obra que jamés l'oblidà./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo rei de Sicília tramès deu galeres e quatre naus armades al rei
de França per valença.//

// / /

/Passsades que foren les festes de les bodes, lo rei de Sicília tenia
deliberat de fer valença al rei de França, e pre aquesta causa féu armar
deu galeres e quatre naus grosses, e pagà la gent per a sis mesos. E
Tirant comprà una galera, lo qual no volgué pendre sou ne acostament de
negú perquè deliberava d'anar a son plaer. Com les galeres foren armades
e ben fornides de vitualles, hagueren nova com lo rei de França era en
Aigües-Mortes, ab totes les fustes del rei de Castella, d'Aragó, de
Navarra e de Portugal./

/ /

/Felip fon elet per capità, e anà-se'n en companyia sua l'infant de
Sicília, e trobaren-se en lo port de Saona ab les fustes del Papa, de
l'Emperador e de totes les comunes qui ofert li havien valença. E tots
ensems partirem e navegaren tant, que trobaren lo rei de França en
l'illa de Còrsega. Prengueren aquí aiguada, e les fustes ben
avituallades de tot lo que mester havien, sens tocar en Sicília ni en
altra part, aplegaren alba de matí davant la gran ciutat de Trípol de
Suria, e negú de tota l'armada no sabien on anaven sinó sol lo Rei; mas
com veren aturar la nau del Rei,e tothom s'armava, presumiren que allí
venien. Llavors Tirant ab la sua galera, acostà's a la nau del Rei ab un
esquif e pujà alt en la nau, e així ho feren molts altres, e trobaren
que lo Rei s'armava e volia oir missa seca./

/ /

/Com foren a l'Evangeli, Tirant s'agenollà davant lo Rei e suplicà'l que
fos de sa mercè li deixàs fer un vot, e lo Rei li dix que era content
que el fes. Tirant anà als peus del prevere qui deia la missa e
agenollà's e lo prevere pres lo missal e girà'l envers lo Rei; e Tirant,
qui estava agenollat, posà les mans sobre lo llibre e féu `principi a
semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Lo vot que Tirant féu davant lo rei de França e molts altres cavallers.//

// / /

/-Com per la divinal gràcia de Déu omnipotent jo sia posat en l'ordre de
cavalleria, franc e llibert de tota captivitat e altre empediment, no
constret ni forçat, mas com a cavaller qui desitja guanyar honor, faç
mon vot a Déu e a tots los sants de paraís, e a mon senyor lo duc de
Bretanya, capità general d'aquest estol, portantveus del molt excel.lent
e crestianíssim rei de França, de jo ésser hui lo primer qui eixirà en
terra e lo darrer qui es recollirà./

/ /

/Après jurà Diafebus, e féu vot d'ell escriure lo seu nom en les portes
de la ciutat ja nomenada de Trípol de Suria./

/ /

/Aprés féu vol altre cavaller, e votà que si lo Rei eixia en terra,
d'acostar-se tant a la muralla de la ciutat, que posaria un dard dins la
dita ciutat./

/ /

/Llevà's altre cavaller, e féu vot dient, que si lo Rei eixia en terra,
d'ell entrar dins la ciutat./

/ /

/Aprés jurà altre cavaller, e féu vot d'entrar dins la ciutat e pendre
donzella mora del costat de la mare, e posar-la dins la nau e dar-la a
Felipa, filla del rei de França./

/ /

/Féu vot altre cavaller de posar una bandera en la més alta torre de la
dita ciutat./

/ /

/Molts cavallers anaven dins la nau del Rei, qui passaven nombre de
quatre-cents cinquanta cavallers d'esperons daurats, e lla on són molts
d'un ofici tostemps s'hi engendra enveja e mala voluntat, car lo pecat
d'enveja té moltes branques, per aquells cruels envejosos qui tenen dol
e despit del bo e virtuós cavaller./

/ /

/Molts foren moguts per fer rompre lo vot a Tirant, que feien tots los
preparatoris ab barques e ab llaüts e ab galeres perquè poguessen primer
eixir en terra./

/ /

/La morisma era tanta com veren tan gran estol, per les fumades que
havien fetes a una part e a altra, que vengueren infinits moros e
posaren-se vora mar per no lleixar pendre terra als crestians. Tirant se
mès en la sua galera; e totes les galeres anaven ajustades per dar
escala en terra, e anaven-se tan prop que quasi lo parament se tocava./

/ /

/Com foren prop de terra, que ja podien donar les escales, totes se
voltaren perquè ciant, acostassen les popes en terra per eixir la gent,
sinó la de Tirant que manà que donàs la sua galera de la proa en terra.
Com sentí que la fusta tocà en terra, que els era encallada, Tirant, qui
estava armat a la proa, saltà en l'aigua. Los moros qui el veren
cuitaren per ell, per matar-lo; emperò Diafebus, ab altres, ab ballestes
e ab espingardes lo defensaven molt bé. Aprés d'ell saltaren molts
hòmens d'armes per ajudar-li, e molts mariners./

/ /

/La galera del Rei e altres hagueren voltat e llançaren les escales en
terra. ¿Però qui era aquell qui gosàs eixir, tanta era la morisma? E lo
major combat fon lla on era Tirant. La virtut, la bondat, la força, e lo
saber fon en lo Rei i en los seus que com a valentíssims cavallers
ixqueren en terra per les escales, e tanta era la pressa d'aplegar als
moros que molts caïen en la mar. /

/ /

/Com tota la gent fon en terra, així de les galeres com de les naus,
donaren gran batalla als moros, on morí molta gent d'una part e d'altra./

/ /

/Com los moros se volgueren retraure disn la ciutat, a la mescla d'ells,
molts bons cavallers entraren ensems ab ells, e pregueren cinc carrers
de la ciutat, e no en pogueren més haver. E tots los cavallers compliren
los vots en aquells cinc carrers que guanyaren, e carregaren les naus e
les galeres de molta riquea que prengueren. E tan gran fon lo socors que
vengué als moros que no pogueren passa més avant./

/ /

/Com vengué al recollir, aquí fon lo gran perill, però lo Rei, per
consell de mariners, féu fer de galera a galera, com estaven les escales
en terra; de l'una a l'altra posaren taules encadenades perquè pogués
passar molta gent, e al recollir ne moriren molts./

/ /

/Com tots foren recollits, restà Tirant, que encara no havia complit son
vot. La sua galera havien ja desencallada, qui tenia l'escala en terra
esperant-lo que pujàs. Un cavaller, lo qual desitjava honor, la qual per
ses virtuts ell bé mereixia, qui es nomenava Ricard lo Venturós, foren
restats sols ell e Tirant. Dix Ricard a Tirant:/

/ /

/-Tota la gent és recollida o morta. No resta ací sinó tu e jo. /

/ /

/Puix has hagut la mundana glòria d'ésser estat lo primer dels vencedros
lo qual ab gentil ànimo i esforç de cavalleria los teus peus
benaventurats tocaren la terra de maledicció on se canta nit e dia la
reprovada secta d'aquell enganador sens fe, amor e caritat de Mafomet,
qui tanta gent decebuda en lo món; puix tanta honor has aconseguida, e
no ignores com jo t'he defès de molts perills qui t'estaven aparellats,
hages coneixença e posa't en raó que vulles entrar primer en la galera,
per ço que siam eguals en honor e fama e bona germandat; car la mundana
glòria, a vegades, qui tota la vol, tota la perd. Posa't en raó e fes-me
part d'açò qui és meu, e ti bé esment al que et diré. Peus e mans e cor,
tot ho tinc; amor e voluntat, cruel com a lleó famejant, tot abunda en
mi; ira, supèrbia, enveja, en aquesta mà la tinc tancada. Com l'obriré
no és negú que mercè puga trobar en ella. Jo la vull subjugar e posar-la
sots la mia potestat e senyoria./

/ /

/-No som en temps d'abundar en paraules -dix Tirant-. La mort o la vida
en la tua mà està. Jo seré dit victotriós si los dos morim per la mà
d'aquests infels e só cert que les nostres ànimes seran salvades, morint
ab ferma fe e com a bons crestians, defenent les nostres persones. E
l'hora que jo fiu mon vot, pensí ans de la mort que de la via, e en tots
los dubtes de la mort; però tot me fon no res en esguard d'aquella honor
e gentil estil de cavalleria, que morint com a cavaller és vida honrada
de gran glòria, honor e fama en aquest món e en l'altre. E si jo tal vot
no hagués fet davant la presència d'un tan excel·lent senyor com és lo
rei de França, no dic encara en presència d'un tal senyor, mas en la mia
pensa fos caigur un tal fet entre les dents, jo hagués dit o promès fer
tal vot, ans morir que venir a menys de la promesa; car cavalleria no és
pus sinó donar fe de virtuosament obrar. Per què, Ricard, dona'm la mà e
anem a morir com a cavallers, e no estigam ací en tantes supèrflues
paraules./

/ /

/Dix Ricard:/

/ /

/-Jo só content. Dóna'm la mà e ixcam de l'aigua, e anem contra los
enemics de la fe./

/ /

/E estaven los dos cavallers en l'aigua de la mar, qui els dava fins al
pits, per les llances, dards, passadors e pedres que els tiraven, sinó
per esguard de les galeres que els feien gran defensió./

/ /

/Com Ricard véu que Tirant ixqué fins a la vora de la mar per ferir en
los moros, ell lo tirà de la sobrevesta e tornà'l disn l'aigua, e dix:/

/ /

/-Jo no conec cavaller en lo món sens temor sinó tu. E puix veig lo teu
ànimo tan esforçat, fes així: posa primer lo peu en l'escala, e jo
llavors pujaré primer./

/ /

/Lo Rei congoixava's molt perquè aquells, dos tan singulars cavallers no
es perdessen. Tirant volgué-li fer part de l'honor e fon content de
posar lo peu dret en l'escala. Llavors Ricard pujà primer, e Tirant fon
lo darrere de tots, e aquí acabà son vot de complir./

/ /

/Fon gran qüestió entre aquests dos cavallers, per quant los uns deien
que Tirant ab molta glòria. E Ricard, veent que tots daven l'honor a
Tirant, en presència del Rei féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Ricard, en presència del rei de França, dix que combatria a
Tirant a tota ultrança. E com lo rei de França combaté Trípol de Suria,
e aprés robà la costa de Turquia./ /

/ /

/-Tots los qui no tenen verdadera notícia de l'honor d'aquest món,
mostren llur poc saber manifestant ab llur boca aquell grosser parlar
qui diu: "Ab la raó de mon compare me'n vaig", no advertint ni sabent lo
gentil estil ni virtuosa pràctica de nostres antecessors, segons se llig
d'aquell famós rei Artús, senyor qui fon de la petita e Gran Bretanya,
lo qual donà fi e compliment a la pròspera e pomposa Taula Rodona, on
tants nobles e virtuosos cavallers en ella segueren, qui foren
coneixedors e mereixedors de tota honor e gentilea, e avorridors de tot
engan, falsia e maldat. E si per art de cavalleria la cosa era ben
jutjada, l'honor e la glòria d'aquest món, ¿a qui deu ésser atribuïda
sinó a mi? Car Tirant, per ésser covard e home poc esforçat en batalles,
per bé que la pròspera fortuna li sia estada favorable e li haja ajudat
en moltes coses, no resta que lo premi d'aquest acte no dega ésser dat a
altri sinó a mi, ab totes les forces e honors de cavalleria que es
mereixen al més benaventurat de tots. E jo, que estic descalç, jamés
calçaré sabates en los meus peus fins a tant que per la majestat del
senyor Rei, e per los nobles cavallers, sia determenat aquest fet. Car a
tots és notori e manifest que aprés que tota la gent fon recollida,
restam Tirant e jo sols a la vora de la mar. D0'ell a mi passaren moltes
raons qui seria aquell qui primer se recolliria. El tenint vot fet e jo
no, volguí veure los majors perills que en les armes poden ésser, ab la
gran multitud de moros que hi havia, e veent ell jo no voler-me
recollir, fon ell content de posar primer lo peu en l'escala ans de mi.
Doncs, senyor, sia de vostra mercè d'ajustar vostre sacre consell, e
sans afecció, la majestat vostra done l'honor a aquell a qui pertany,
com de dret e de justícia a mi pertanga. E si vostra altesa açò jutjar
no volrà, dic, en presència de tots, jo ésser millor cavaller que
Tirant, e de combatre'l, de la mia persona a la sua, a tota ultrança./

/ /

/Lo Rei li respòs semblants paraules:/

/ /

/-Ricard, negun bon jutge no por bé res determenat si no ou primer les
parts, per què no es pot fer si Tirant no hi és present./

/ /

/Aquestes raons vengueren a notícia de Tirant, e ab la sua galera
s'acostà a la nau del Rei. Com fon alt, lo Rei era en la sua cambra que
dormia. Com Ricard sabé que Tirant era vengut, s'acostà a ell e dix-li:/

/ /

/-Tirant, per quesvulla que sia, jo m'ho tindré dins mon cor, però si
gosau dir jo no sia millor cavaller que vós, jo us ofir batalla a tota
ultrança. -E llançà-li uns quants per gatge./

/ /

/Tirant que véu que ab tan poc fonament lo volia combatre, alçà la mà e
donà-li una gran galtada. La remor fon entre ells tan gran, que lo Rei
hi hagué a pujar ab una espasa en la mà. Com Tirant véu lo Rei,
puja-se'n en lo castell de proa, e allí ell se defené molt bé, e dix al
rei:/

/ /

/-Senyor, castigue la majestat vostra aqueix desvergonyit cavaller qui
és principiador de tot mal. Jamés s'és vist en fet d'armes, ni menys
espasa fellona davant los seus ulls, e ara me volia combatre a tota
ultrança entre no-res, e si ell venç a mi, haurà vençudes totes les
cavalleries que ab mon treball jo m'he sabudes vençut un home que jamés
s'és vist en armes./

/ /

/Acabant de dir Tirant semblants paraules, féu senyal a la galera, e ab
una corda baixà en ella, tenint-se allí per segur. E si lo Rei en aquell
cas l'hagués pogut haver, perquè en la sua nau havia fet semblant
ultratge, fóra estada poca meravella no li hagués fet llevar lo cap de
les espatles./

/ /

/Lo Rei partí ab tot l'estol de trípol de Suria, e féu la via de Xipre,
e robà tota la costa de Turquia e mès a foc e a flama, que carregaren
totes les fustes de molta riquea que presa havien. Com foren en Xipre,
ixqueren en la ciutat de Famagosta, e aquí prengueren vitualles e
tiraren la volta de Tunis. Aquí lo Rei desembarcà e combateren la ciutat
molt estretament, e Tirant ab los seus combatien una torre, e al peu de
la torre havia un gran fossat, e Tirant caigué dedins. Ricard anava tot
armat per veure si es podria venjar de Tirant; con fon a la torre véu
que Tirant jaïa disn lo fossat; Ricard saltà, així armat com estava,
dins lo fossat, e ajudà a llevar a Tirant, e dix-li: /

/ /

/-Tirant, vet ací lo teu mortal enemic, lo qual te pot donar la mort e
la vida, e no plàcia a Déu que jo consenta que muires per mans de moros
puix ajudar-te puc./

/ /

/E per bella valentia lo tragué defora, car certament l'hagueren allí
mort si Ricard tan prest no el n'hagués tret. Com fon fora, dix-li:/

/ /

/-Ara Tirant est posat en llibertat. Guarda bé la tua persona de morir,
que jo et faç cert que faré tot mon poder de manar-te./

/ /

/-Cavaller virtuós -dix Tirant-, jo he vista en tu molta bondat e
gentilea, e conec que ab ànimo esforçat de cavaller has restaurada la
mia persona de de cruel mort. Agenoll-me en terra e deman-te perdó de
l'ofensa que t'he feta, e don-te la mia espasa, la qual pos en la tua
mà, que prengues de mi aquella venjança que a tu plaurà. Car posat cas
que tu ara no em vulles admetre mos precs ni una demanda, jamés en dies
de ma vida tiraré espasa contra tu, car la venjança que vols haver de
mi, ací la tens present, e agenollat als teus peus, així com estic, la
pots pendre, puix graciosament la't dó, e jo la rebré ab molta paciència./

/ /

/Lo cavaller, com véu dir a Tirant paraules de tanta humilitat e
submissió, li perdonà e fon content d'ésser son amic. Aprés foren tan
grans amics, que jamés de llur vida se partiren fins que la mort los
separà./

/ /

/Com lo Rei hagué presa la ciutat de Tunis e barrejada, Ricard no volgué
anar en la nau del Rei, sinó en galera de Tirant. Com lo Rei e los
cavallers saberen lo fet com era passat, donaren molta llaor als dos,
perquè cascú havia usat de molta gentilea./

/ /

/Partint lo rei de França de la ciutat de Tunis, tiraren la volta de
Sicília sabé la llur venguda, féu aparellar molt gran festa al rei de
França. Lo rei de Sicília entrà en la nau del rei de França, e com se
veren fon molta alegria entre ells. Ixqueren en terra, e la nora fon a
la vora de la mar, e aquí se feren molt gran festa sogre e nora. E lo
rei de França li donà de grans donatius, e tot lo dia la portava per la
mà que no la's deixava partir. E tants dies com autrà allí lo rei de
França, cascun dia, ans que la Infanta fos llevada, li trametia un ric
present, l'un dia de brocats, altre sedes, cadenes d'or, fermalls e
altres joies de molta estima. Lo rei de Sicília festejà molt bé al rei
de França, e presentà-li cent cavalls molt bells e molt singulars, de
què lo rei de Frnaça féu molt gran estima, e lo rei de Sicília manà a sa
filla que ella en persona entràs en totes les fustes e les regonegués
com estaven de vitualles, e que les fornís de tot lo haurien que mester.
Lo rei de França pres en gran estima del que la nora feia, e tenia'n
molta consolació, com veia que li era dona molt discreta e per a molts
afers, que cascun dia estava del matí fins al vespre en les fuestes, que
no menjava, fins que hagué acabat de fornir-les./

/ /

/Avituallades que foren les fuestes e recollits los cavalls, lo rei de
França pres comiat del rei de Sicília, de la Reina e de la Infanta, e
recollí's, e portà-se'n ab si lo princep de Sicília, e com fon en França
donà-li una filla sua per muller./

/ /

/L'estol partí del port de Palerm e tirà la volta de Barbaria, e
costerejant vengueren a Màlagaa Orà e a Tremicèn, e passaren l'estret de
Gibaltar, foren a Cepta, e Alcàscer Seguer e a Tànger, e al tornar que
féu passà per l'altra costa de Calis e Tarifa, e Gibaltar, passà per
Cartagènia, car tota la costa en aquell temps era de moros, e d'allí
passaren per les d'Eivissa e de Mallorca, aprés anaren a desembarcar al
port de Massella. Donà licència lo Rei a totes les fustes, exceptat les
de son fill Felip, perquè volgué que anàs ab ell per veure la Reina sa
mare, e Tirant anà ab ells, e d'allí passà en Bretanya en companyia de
son antural senyor per veure son pare e sa mare e sos parents./

/ /

/E aprés alguns dies que lo rei de França hagué dat compliment en lo
matrimoni de sa filla ab lo príncep de Sicília, volgué que Felip tornàs
a sa muller, lo qual hagué noca com l'altre fill del rei de Sicília
s'era fet frare, e havia renunciat al món. E Felip suplicà a son pare,
lo rei de França, que volgués trametre per Tirant, perquè li fes
companyia fins que fos en Sicília. Lo Rei escriví lletres, e al duc de
Bretanya e a Tirant, volgués anar per amor sua ab Felip en Sicília, e al
Duc que el ne pregàs molt. Tirant, veent les pregàries dels dos tan
grans senyors, li fon forçat d'obeir los llurs manaments, partí de
Bretanya, e vingué a la cort del Rei; lo Rei e la Reina lo pregaren molt
que volgués anar ab Felip, e ell molt graciosament los ho atorgà./

/ /

/Partiren de la cort Felip e Tirant e anaren a Massella, on trobaren les
galeres que estaven molt en orde de tot lo que mester havien. Felip e
Tirant se recolliren, e hagueren lo temps tan pròsper, que en breus dies
foren en Sicília. Lo Rei e Reina e la Infanta hagueren gran consolació
de la llur venguda, on foren molt ben festejats./

/ /

/Aprés que huit dies foren passats, estant lo Rei en son consell fon en
record de l'emperador de Constantinoble, de la lletra que tramesa li
havia de sos treballs e congoixes. tramès per Tirant e en presència sua
la féu llegir, e era del tenor següent./

/ /

/ /

/ /

/ /Lletra tramesa per l'emperador de Constantinoble al rei de Sicília.//

// / /

//Nós, federic, per la immensa e divina majestat del sobiran Déu
eternal, Emperador de l'Imperi grec, saluts e honor a vós, Rei de la
gran e abundosa illa de Sicília. Per la concòrdia per los nostres
antecessors feta e per vós e per mi pactada e confermada e jurada, en
poder dels nostres ambaixadors: Notificam a la vostra real persona com
lo Soldà, moro renegat, sia ab gran poder dins lo nostre imperi e en
companyia sua lo Gran Turc: han-nos pres la major part de nostra
senyoria, en la qual remei no podem dar per la mia senectut per no poder
exercir les armes. Aprés la gran pèrdua que havem fet de ciutats, viles
e castells, e han-ne mort lo major bé que tenia en aquest món, ço és, lo
meu fill primogènit, qui era la mia consolació e escut e defensa de la
santa fe catòlica, ànimo viril batallant contra los infels ab molta
honor e glòria sua e mia. E tinc per major desaventura com sia estat
mort per los seus mateixos. Aquell trist e adolorit dia fon perdiment de
la mia honor i fama e de la casa imperial. E com a mi sia notori e és
pública fama vós tenir en la cort vostra un esstrenu cavaller, los actes
singulars del qual són molt experimentats, qui donen augment a la
dignitat militar, qui es nomena Tirant lo Blanc, de la fraternitat
d´aquell singular orde de cavalleria qui es diu ésser fundat sots
invocació d´aquell gloriós sant, pare de cavalleria, senyor Sant Jordi
en l´illa d´Anglaterra, e com d´aquest cavaller se diguen molts
assenyalats actes dignes de molta honor, e en especial se diga del que
ha fet el gran Mestre de Rodes com l´ha ddelliurat ab tota sa Religió
del Soldà ab tot lo seu poder, qui ara són ací, e moltes altres coses
virtuoses que per lo món d´ell triümfen, per què us deman de gràcia que
per la fe, amor e voluntat que sou tengut a Déu e a cavalleria, que el
vullau pregar de part vostra emia, de voler venir en mon servei, que jo
li daré de mos béns ttot lo que ell voldrà. E si no ve, suplic a la
divina Justícia que li done a sentir de les mies dolors. Oh ben
aventurat rei de Sicília! Sien-te acceptes les mies pregàries les quals
són de dolorós plant, e puix est rei coronat, hages pietat dde la mia
dolor perquè la inmensa bondat de Déu te guard d´un cas semblant, com
tots siam subjugats a la roda de fortuna e no és negú que lligar-la
pugaa. Déu per sa mercè vulla mirar la nostra bona e sana intenció,
donant fia a la ploma e no a la mà que no es cansaria de recitar per
escriptura los passats, presents e esdevenidors mals.//

// / /

/Llesta que fon la lletra de l´Emperador e per Tirant ben compresa, lo
Rei dreçà les noves a Tirant e féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo rei de Sicília pregà a Tirant, per part sua e de l´emperador
de Constantinoble, que volgués anar en Constantinoble per socórrer-lo.//

// / /

/ /

/ /

/-Infinides gràcies sou tengut de fer a l´omnipotent Déu, Tirant germà,
com vos ha donat de tantes perfeccions que per tot lo món la glòria del
vostre nom triümfa. E encara que los meus precs no mereixquen ésse
obeïts en respecte perquè no em tingau obligació neguna de fer res per
mi per quant jamés fiu res per vós, ans vos tinc molta obligació del que
per mi fet haveu; mas confiat del vostre cor alt e generós qui no pot
fer sinó segons qui és e lo que ha acostumat; e per causa d´açò atrevit
de pregar e emprar-vos de part/

/ /

/de l´emperador de Constantinoble e mia. E si los precs meus tan justs e
de tanta caritat no havien lloc en vós, almenys, en reverència e servei
de l´omnipotent Déu, vullau haver compassió d´aquell trist e afligit
Emperador, qui abb tan gran instància vos prega e us demana que hajau
misericòrdia de la sua senectut, que per mitjà de la vostra gran
cavalleria, e fiant d´aquella, no sia desposseït de la sua imperial
senyoria./

/ /

/Acabant lo Rei paraules de tanta amicícia acompanyades, Tirant feu
principi a paraules de semblant estil:/

/ /

/-No és poca la voluntat que tinc, senyor, de servir l´excellència
vostra, car amor és la més fort obligació que al món sia. E com los
precs de vostra altesa me sien manaments, per tenir-me tan guanyada la
voluntat, e si la majestat vostra me manarà que jo vaja per servir a
aquell pròsper Emperador senyorejant la Grècia, jo ho faré per la molta
amor que porte a l´altesa vostra. Emperò, senyor, jo no puc fer sinó
tant com un home, açò notori és a Déu e al món:per bé que la fortuna
m´haja consentit, e em sia estada amigable, e a la planeta de Març, en
la qual jo naixquí, m´ha volgut dar victòria honor e estaat, no cové a
mi presomir més que la fortuna no m´ha donat. E estic ab gran admiració
d´aquell magnànim Emperador, deixant a tants excel.lents reis com ha en
lo món, ducs, comtess, marquesos, l´art de cavalleria més entesos e més
valents de mi, que vulla deixar aquells per haver a mi. No és molt ben
aconsellat./

/ /

/-Tirant -dix lo Rei-, jo bé sé que de bons cavallers ha per lo món, e
vós no deveu ésser oblidat entre los altres. per ventura si l´honor fos
examinada d´aquells, entre los emprçeradors e reis e los cavallers
entesos seria dat lo premi, honor e glòria a vós per lo millor cavaller
de tots. Per què us prec e us requir com a cavaller, e per lo deute que
deveu a cavalleria, per lo jurament que fésss aquell dia que us fon
donat primer que a totss l´orde de la fraternitat de la Garrotera, que
vós vullau ab molta amor e voluntat anar a servir l´estat imperial, e us
ho conselle així com si em fósseu pròpiament fill. Perquè tinc coneguda
vostra noble condició e gran habilitat, d´on se´n seguiran molts
beneficis per la vostra condició e gran habilitat, d´on se´n seguiran
molts beneficiss per la vostra noble condició e gran habilitat, d´on
se´n seguiran molts beneficis per a lavostra anada, que fareu estalvis
tants pobles de la crestiana fe de dura e greu captivitat, e d´açò sereu
premiat per la Bondat divina en aquest món d´excelses honors, e en
l´altre de l´eterna glòria. Doncs, cavaller virtuós, puix les mies
galeres estan prestes e ben armades e conduïdes a tot lo que vós manareu
e volreu ordenar, vos prec que la vostra partida sia molt breu./

/ /

/-Puix vostra senyoria m´ho mana e m´ho consella, jo só content -dix
Tirant- d´anar-hi./

/ /

/E lo Rei manà que totes les galeres fossen formides de totes les coses
necessàries. E los ambaixadors de l´Emperador, com lo Rei los dix que
Tirant era content d´anar, foren los més contnets hòmens del món e
regraciaren-ho molt a Rei./

/ /

/Los ambaixadors de continent que foren arribats en Sicília havien
parada taula per assoldejar gent. Al ballester donaven mig ducat lo dia,
e a l´home d´armes un educat. E perquè en Sicília no havia tanta gent,
passaren en Roma i en Nàpols, e aquí trobaren molta gent que de bon grat
prengueren sou, e compraren molts cavalls. Tirant no curà de res sinó de
fer preparatori d´armes e comprar cinc caixes grans de trompetes. De
cavalls, lo Rei e Felip li´n donaren prou e feren-los recollir en les
naus ab los altres./

/ /

/Tirant pres comiat ddel Rei, de la Reina, de Felip e de la Infanta. E,
recollida tota la gent, donaren les veles al pròsper vent e navegaren ab
bon temps e la mar tranquil.le, que un matí se trobaren davant la ciutat
de Constantinoble./

/ /

/Com l´Emperador sabé que Tirant era vengut, en los dies de sa vida no
mostrà major alegria e dix que, al parer seu, que son fill era
ressuscitat. Les onze galeres vengueren ab tants de sons e d´alegria que
tota la ciutat feien ressonar. Lo poble, qui trist estava e adolorit,
s´alegrà tot, que els paria que Déu los fos aparegut. L´Emperador se
posà en un gran cadafal per mirar les galeres com venien. Com Tirant
sabé que l´Emperador estava en aquell lloc, en lo cadafal, féu traure
dues banderes grans de rei de Sicília e una de les sues; e féu armar
tres cavallers tots en blanc sens que no portaven sobrevestes e cascú
tenia una bandera en la mà, e cascuna volta que passaven davant
l´Emperador baixaven les banderes fins prop de l´aigua, e la de Tirant
la feien tota en l´aigua. Açò era en senyal que el saludaven e per la
dignitat que l´Emperador tenia s´humiliava tan baix a ell. L´Emperador,
com véu açò, que era cosa nova per a ell, lo que jamés no havia vist,
fon molt content d´haver vista tal cerimònia, e molt més de la venguada
de Tirant./

/ /

/Com les galeres hagueren bé voltejat, una amunt, altra avall, vengueren
a dar l´escala en terra. E ixqué vestit aquell dia Tirant ab un jaseran
de malla e les mànegues de franja d´or, e sobre lo jaseran una jornea
feta a la francesa, ab espasa cenyida, e al cap portava un bonet de
grana ab un gros fermall guarnit de moltes perles e pedres fines de gran
estima. Diafebus ixqué en semblant manera, sinó la jornea que era de
setí morat, e Ricard ixqué tan bé abillat com negú de tots los altres, e
portava la jornea de domàs blau. Totess aquestes jornees eren brodades
d´orfebreria e de perles orientals molt grosses. E tots los altress
cavallers e gentilshòmens anaven molt ben abillats./

/ /

/Com Tirant fon en terra trobà a la vora de la mar lo comte d´Àfrica qui
l´estava esperant ab molta gent, quei el rebé ab molta honor. Partiren
d´aquí e feren la via del cadafal on l´Emperador era. Com Tirant lo véu
ficà lo genoll en terra, e tots los seus com foren a mig cadafal
tornaren a fer altra reverència. Com fos als seus peus, afenollà´s e
volguué-li besarr lo peu, e lo valerós senyor no ho consentí. Besà-li la
mà e l´Emperador lo besà en la boca. /

/ /

/Com tots li hagueren feta reverència, Tirant li donà la lletra, que li
portava, del rei de Sicília. Com l´Emperador l´hagué llesta en presència
de tots, féu a Tirant un tal raonament./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que l´Emperador
li dix./ /

/ /

/-No és poca l´alegria que jo tinc de la vostra pròspera venguda,
cavaller virtuós, regraciant al benaventurat rei de Sicília lo bon
record que ha tengut de la mia molta dolor, car l´esperança que jo tinc
en la vostra molta virtut de cavalleria me fa posar en oblit tots los
passats mals, coneixent en la vostra bella disposició lo que per relació
de moltes gents m´és estat reportat, car lo bé e virtut vostra no pot
estar amagada, e mostra´s per vós ésses vengut ací a petició de l´animós
rei de Sicília, sentint-vos-ne major grat que si per ambaixadors e
lletres mies fósseu vengut. E perquè tots coneguen lo bon grat que tinc
de vós e la molta amor que us porte, de present vos done la capitania
imperial e general de la gent d´armes e de la justícia./

/ /

/E volgué-li dar lo bastó, lo qual era d´or massís e a l´un cap,
d´esmalt, tenia pintades les armes de l´Imperi. Tirant no volgué
acceptar lo bastó de la capitania, sinó que donà del genoll en la dura
terra e ab gest humil e afable li presentà tal resposta:/

/ /

/- La majestat vostra, senyor, no s´agreuge si no he volgut acceptar lo
bastó, car, parlant ab vènia e perdó de vostra altesa, jo no só vengut
ací, ab esforç de cavalleria, per poder ofendre a la gran morisma que en
lo vostree Imperi és, car no som en nombre sinó cent quaranta cavallers
e gentilshòmens, tots com a germans en voluntat, no volent nós res
usurpar que de dret a nosaltres no sia dat justament, com a la majestat
vostra sia notori jo no ésser mereixedor de tal dignitat ni capitania
per moltes justes raons. la primera, per jo no saber l´exercici de les
armes; segona, peer la poca gent que tinc; la terça, lo gran desheret e
injúria que faria al senyor duc de Maceeddònia, al quart pertany la
dignitat mills que no a mi, i en aquesta part estimaria més ésser martre
que confessor./

/ /

/-En la mia casa - dix l´Emperador- no pot manar negú sinó lo qui jo
voldré. Jo vull e man vós siau la tercera persona manat tota la gent
d´armes, puix per ma desaventura he perdut aquell qui aconsolava la mia
ànima; e per la mia indisposició, per la vellea que tinc, no podent les
armes portarr, done tot mon lloc a vós e no a altri, tant com la mia
persona./

/ /

/Com Tirant véu la voluntat de l´Emperador, acceptà lo bastó e la
capitania ensemss ab la justícia, e besà-li la mà. Les trompetes e los
ministres per manament de l´Emperador començaren a sonar e publicaren
per tota la ciutat ab imperial crida con Tirant era elet per Capità
major per manament del senyor Emperador./

/ /

/Com tot açò fon fet, l´Emperador se partí del cadafal per tornar al
palau, e per força tenien a passar per una bella posada que havien feta
abillar on Tirant ab tots los seus posassen. Dix l´Emperador:/

/ /

/-Capità, puix ací som, retraeu-vos en aquesta vostra posada perquè puga
reposar la vostra persona per alguns dies, per lo treball de la mar que
sofert haveu. Feu-me tant de plaer que atureu e lleixau-me anar./

/ /

/-Com, senyor, un tal defalt presumeix vostra altesa de mi que jo us
deixàs!Que repòs meu és acompanyar la majestat vostra e fins als inferns
vos acompanyaria, quant més fins al palau./

/ /

/E l´Emperador se pres a riure del que Tirant li havia dit. E més li dix
Tirant:/

/ /

/Senyor, faça´m gràcia la majesta vostra, que, com siam en lo palau, de
dar-me llicència que puga anar a fer reverència a la senyora Emperadriu
e a sa cara filla la senyora Infanta./

/ /

/Dix l´Emperador que era molt content./

/ /

/Com foren en la gran sala del palau l´Emperador lo pres per la mà e
posà´l dins la cambra on era l´Emperatriu e trobare-la en la següent
forma. la cambra era molt escura sens qu no hi havia llum ni claredat
neguna, e l´Emperador dix:/

/ /

/Senyora, veus ací lo nostre Capità major qui ve per fer-vos reverència./

/ /

/Ella respòs, quasi ab veu esmortida:/

/ /

/-Bé sia ell vengut./

/ /

/Dix Tirant:/

/ /

/-Senyora, per fe hauré a creure aquella que parla sia la senyora
Emperadriu./

/ /

/-Capità major -dix l´Emperador-, quisvulla qui tinga la capitania de
l´imperi grec té potestat d´obrir les finestres e de mirar-les totes en
la cara e llevar-los lo dol que porten per marit, pare, fill o geermà. E
així vull jo que useu vós de vostre ofici./

/ /

/Manà Tirant li portassen una antorxa encessa, e prestament fon fet. Com
la llum fon en la cambra, lo Capità véu un papalló tot negre.
Acostà-s´hi ee obrí´l e véu una senyora vestida tota de drap gros ab un
gran vel negre al cap que tota la cobria fins als peus. Tirant li llevà
lo vel del cap, e restà ab la cara descoberta, e vista la cara, fiçà lo
genoll en terra e besà-li lo peu sobre la roba e aprés la mà. I ella
tenia en la mà uns paternostres d´or esmaltats; besà´ls e féu-los besar
al Capità. Aprés véu un nllit ab cortines negres. E la Infanta estava
gitada damunt aquell llit ab brial de setí negre, vestida e coberta ab
una roba de vellut de la mateixa color. als peus, damunt lo llit, seien
una dona e una donzella. La donzella era filla del duc de Maceeedònia, e
la dona havia nom la Viuda Reposada, la qual havia criada a la Infanta
de llet. Al cap de la cambra véu estar cent setanta dones e donzelles
qui totes estaven ab l´Emperadriu e ab la infanta Carmesina./

/ /

/Tirant s´acostà al llit, e féu gran reverència a la Infanta e besà-li
la mà. Aprés anà a obrir les finestres. E aparegué a totes les dames que
fossen eixides de gran captivitat, per ço com havia molts dies que eren
posades en tenebres per la mort del fill de l´Emperador. Dix Tirant:/

/ /

/-Senyor, ab vènia e perdó parlant, jo diré a vostra altesa e a la
senyora Emperadriu, que present és, la mia intenció. Jo veig que lo
poble d´aquesta insigne ciutat està molt trist e adolorit per dues
raons. La primera és per la pèrdua que l´altesa vostra ha feta d´aquell
animós cavaller, lo Príncep fill vostre; e la majestat vostra no se´n
deu agreujar, puix és mort en lo servei de Déu e per mantenir la santa
fe catòlica, ssinó que en deveu dar llaors e gràcies a la immensa bondat
de nostre senyor Déu, car ell lo us havia acomanat, e ell lo us ha
volgut llevar per major bé per a ell, que l´ha col.locat en la glòria de
paradís. E d´açò li deveu dar moltes llaors, e ell, qui és misericordiós
e d´indifinida pietat, dar-vos ha en aquest món pròspera e llonga vida,
e aprés la mort, l´eterna glòria, e fer-vos ha vencedor de tots vostres
enemics. la segona causa per què estan trists, sí és per la gran morisma
que es veen molt prop, tement perdre los béns e la vida e, lo menys mal,
ésser catius en poder d´infels. Per què la necessitat requir que
l´altesa vostra e de la senyora Emperadriu façau la cara alegre a tots
los qui us veuran, per aconsolar-los de la dolor en què posats són
perquè prenguen ànimo en virilment batallar contra los enemics./

/ /

/-Lo Capità dóna bon consell -dix l´Emperador-. E jo vull e man que de
continent, així hòmens com dones, tots lleixen lo dol./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa
Venus perqquè mirava la filla de l´Emperador.//

// / /

/ /

/ /

/Dient l´Emperador tals o semblants paraules les orelles de Tirant
estaven atentes a les raons, e los ulls d´altra part con templaven la
gran bellea de Carmesina. E per la gran calor que feia, perquè havia
estat amb les finestres tancades, estava mig descordada mostrant en los
pits dues pomes de paradís que crestallines parien, les quals donaren
entrada als ull de Tirant, que d'allí avant no trobaren la porta per on
eixir, e tostemps foren apresonats en poder de persona lliberta, fins
que la mort dels dos féu separació. Mas sé-us bé dir, certament, que los
ulls de Tirant no havien jamés rebut semblant past, per moltes honors e
consolacions que s'hagués vistes, com fon sol aquest de veure la
Infanta. L'Emperador pres per la mà a sa filla Carmesina e tragué-la
fora d'aquella cambra. E lo Capità pres del braç a l'Emperadriu e
entraren en una altra cambra molt ben emparamentada e tota a l'entorn
hestoriada de les següents amors: de Floris e de Blanxesflors, de Tisbe
e de Píramus, d'Eneas e de Dido, de Tristany e d'Isolda, e de la reina
Ginebra e de Lançalot, e de molts altres, que totes llurs amors de molt
subtil e artificial pintura eren divisades. E Tirant dix a Ricard: /

/ /

/-No creguera jamés que en aquesta tera hagués tantes coses admirables
com veig./

/ /

/E deia-ho més per la gran bellea de la Infanta. Emperò aquell no ho entès./

/ /

/Tirant pres llicència de tots e anà-se'n a la posada, entrà-se'n en una
cambra e posà lo cap sobre un coixí als peus del llit. No tardà molt que
li vengueren a dir si es volia dinar. Dix Tirant que no, que lo cap li
dolia. E ell estava ferit d'aquella passió que a molts engana. Diafebus,
que véu que Tirant no eixia, entrà a la cambra e dix-li:/

/ /

/-Capità senyor, prec-vos per amor mia que em digau lo vostre mal quin
és, car si per mi vos porà ésser donat algun remei ho faré ab molt bona
voluntat./

/ /

/-Cosí meu -dix Tirant-, lo meu mal a present no fretura vós saber-lo, e
jo no tinc altre mal sinó de l'aire de la mar qui m'ha tot comprès./

/ /

/-Oh Capità!, ¿e de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e béns
haveu tenguts, jo en só estat arxiu, e ara de tan poca cosa me bandejau
de vostres secrets? Digau-m'ho, jo us clam mercè e no em vullau amagar
res que de vós sia./

/ /

/-No vulllau més turmentar la mia persona -dix Tirant- , que jamés sentí
tan greu mal com lo que era sent, que em farà venir prest a mort
miserable o a glòria reposada si fortuna no m'és coontrària, car la fi
de totes aquestes coses es dolor per aquella amor que és amarga./

/ /

/E girà's de l'altra part de vergonya que no gosà mirar a Diafebus en la
cara, e no li pogué eixir altra paraula de la boca sinó que dix: /

/ /

/-Jo ame./

/ /

/Acabant-ho de dir, dels seus ulls destil.laren vives llàgrimes
mesclades ab sanglots e sospirs. Diafebus, veent lo vergonyós comport
que Tirant feia, conegué la causa per què Tirant reprenia a tots los de
son llinatge e encara a aquells ab qui tenia amistat, com venia cas que
parlaven d'amors. Ell los deia: "Bé sou folls tots aquells qui amau. ¿No
teniu vergonya de llevar-vos la llibertat e de posar-la en mans de
vostre enemic, qui us lleixa ans perir que haver-vos mercè?", faent de
tots una gran burla. Emperò jo veig que ell és vengut a caure en lo llaç
en lo qual humana força no basta a resistir./

/ /

/E pensant Diafebus en los remeis que a tal mal se requiren, ab gest
piadós e afable féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Raons de conhort que fa Diafebus a Tirant perquè el veu pres ab lo
llaç d´amor.//

// / /

/-Natural condició és a la natura humana amar, car diu Aristòtil que
cascuna cosa apeteix son semblant. E encara qué a vós aparega dura cosa
estranya ésser subjugat al jou d'amor, podeu verdaderament creure que no
és en potència de negú poder-hi resistir. Per ço, Capità senyor, tant
com l'home és més savi, tant deu més ab discreció cobrir los naturals
moviments e no manifestar defora la pena e dolor que combat la sua
pensa, car la bondat de l'home apar, que caigut per contraris casos,
sàpia sostenir les adversitats d'amor ab virtuós ànimo. Per què
alegrau-vos e davallau d'aqueix lloc de pensaments on vós sou assegut, e
lo cor vostre manifeste alegria, puix bona sort vos ha portat que en tan
alt lloc hajau mès vostre pensament, e vós d'una part e jo d'altra,
porem donar remei a la vostra novella dolor./

/ /

/Com Tirant véu lo bon conhort que Diafebus li dava, restà molt
aconsolat. Llevà's empeguit de vergonya e anaren-se a dinar, lo qual
tenien de molta singularitat per ço com l'Emperador l'havia tramès.
Emperò Tirant menjà molt poc de la vianda, e begué molt de les sues
llàgremes, coneixent ab viva raó que era pujat en més alt grau que no
devia. Emperò dix:/

/ /

/-Puix aquesta qüestió ha hagut principi en aquest dia, ¿quan a Déu serà
plasent que poré obtenir victoriosa sentència?/

/ /

/Tirant no pogué menjar. E los altres se pensaven que per lo treball de
la mar estava destemprat. E per la molta passió que Tirant tenia,
llevà's de taula e posà's dins una cambra acompanyat de molts sospirs,
car vergonya, per temor de confusió, li feia passar aquell treball. E
Diafebus ab los altres li anaren a tenir companyia fins a tant que ell
volgué un poc reposar./

/ /

/Diafebus pres ab si una altre cavaller e ferem la via del palau, no ab
cor de veure l'Emperador, mas per veure les dames. L'Emperador estava en
una finestra assegut. Véu-los passar; tramès-los a dir que pujassen lla
on ell era. Diafebus ab l'altre pujaren a les cambres on l'Emperador era
ab totes les dames. L'Emperador li demanà què era del seu Capità, e
Diafebus li dix que estava un poc enutjat. E com ho sabé, desplagué-li
molt e manà que los seus metges l'anassen de continent a visitar./

/ /

/Com los metges foren tornats, feren relació a l'Emperador com estava
molt bé, que no era estat lo seu mal sinó mutació dels aires indigests.
Lo magnànim Emperador pregà a Diafebus li recitàs totes les festes que
en Anglaterra s'eren fetes en les bodes del Rei ab la filla del rei de
França, e de tots los cavallers qui armes havien fetes e quals eren
estats los vencedors del camp./

/ /

/-Senyor -dix Diafebus-, a molta gràcia e mercè hauria a la majestat
vostra jo no hagués a dir aquestes coses, per ço com no volria que
vostra altesa hagués a pensar, per jo ésser parent de Tirant, li hagués
a donar llaor neguna, sinó així com realment és passat. E per major
seguretat que la majestat vostra no tinga que creure lo contrari, jo
tinc a ací tots los actes signats de la pròpia mà del Rei e dels jutges
del camp e de molts ducs, comtes e marquesos, de reis d'armes, d'herauts
e porsavants./

/ /

/L'Emperador no pregà que els hi fes portar en l'instant, que ell
recitaria les coses. Diafebus hi tramès, e aprés recità llargament a
l'Emperador totes les festes per ordre així com eren estades fetes, e
per semblant les armes. Aprés llegiren tots los actes e veren per obra
Tirant ésser lo millor cavaller de tots. Molta fon la consolació que
l'Emperador hi pres; e molt major la de sa filla Carmesina e de totes
les dames, qui estaven ab gran devoció escoltant les singulars
cavalleries de Tirant. Aprés volgueren saber lo casament de la infanta
de Sicília e la lliberació del gran Mestre de Rodes./

/ /

/Com totes les coses foren explicades, l'Emperador se n'anà per tenir
consell, lo qual cascun dia acostumava tenir de matí mitja hora, e aprés
vespres una hora. E Diafebus volgué'l acompanyar, e lo valerós senyor no
ho volgué, sinó que dix:/

/ /

/-Cosa acostumava és que los cavallers jóvens llur delit és estar entre
les dames./

/ /

/Ell se n'anà e Diafebus restà e parlaren de moltes coses. La infanta
Carmesina suplicà a l'Emperadriu sa mare que passassen en una altra sala
perquè es poguessen un poc espaiar, car molt temps havia que estaven
tancades per lo dol del germà. Dix l'Emperadriu:/

/ /

/-Ma filla, vés on te vulles, que jo só contenta./

/ /

/Passaren tots en una gran sala molt meravellosa, toda obrada de
maçoneria per art de molt subtil artifici: totes les parets de jaspis e
de pòrfits de diverses colors llavorades, imatges que feien admirar als
miradors. Les finestes e les colones eren de pur crestall, e lo païment,
lo qual era fet tot a centells, qui llançava molt gran resplandor. Les
imatges de les parets divisaven diverses històries de Boors e de
Perceval e de Galeàs com complí l'aventura del Siti perillós, e tota la
conquesta del Sant Greal s'hi demostrava. La sobirana coberta era tota
d'or e d'atzur, e entorn de la coberta eren les imatges, totes d'or, de
tots los reis de crestians, cascú ab sa bella corona al cap e en la mà
lo ceptre, e dejús los peus de cascun rei havia un permòdol en lo qual
havia un escut en què estaven figurades les armes del rei, e lo seu nom
en lletres llatines se manifestava./

/ /

/Com la Infanta fon en la sala apartà's ab Diafebus un poc de les sues
donzelles e començaren a parlar de Tirant. Diafebus, qui véu tan bona
disposició, que la Infanta parlava de Tirant ab tanta voluntat, pres-se
a dir./

/ /

/-¡Oh quanta glòria és per a nosaltres haver travessada tanta mar e
ésser atesos ab salvament al port desitjat de nostra beatitud; e per
gràcia especial havem obtès que los nostres ulls hagen vista la més
bella imatge d'humana carn que de nostra mare Eva ençà sia estada ni
crec que jamés serà, complida de totes les altes gràcies e virtuts,
gràcia, bellea, honestat, e dotada de saber infinit! E no em dol dels
treballs que soferts havem, ni los que són per a venir, per haver
trobada vostra majestat que és mereixedora de senyorejar l'univers món,
e en açò no d'hi deu entendre sinó vostra altesa. E tot lo que he dit ni
diré, preneu-ho com de servidor afectat, e estotjau-ho dins los llocs
més secrets de la vostra ànima, com aquell famós cavaller de Tirant lo
Blanc sia vengut per sola fama, oint recitar de vostra celsitud tots los
béns e virtuds que per natura podien ésser comunicats a un cos mortal. E
no pense la vostra altesa que siam venguts per les amonestacions del
valerós rei de Sicília, ni menys per les lletres de l'Emperador, pare
vostre, qui ha tramès al rei de Sicília, ni pense vostra celsitud que
siam venguts per experimentar les nostres persones en fet d'armes, com
ja les teníem molt bé experimentades; ni menys per la bellea de la terra
ni per veure los imperials palaus, car les cases pròpies de nosaltres,
qualsevulla d'aqueles, estaria bé per temple d'oració: tan grans e tan
belles són, e cascú de nosaltres presumeix ésser un petit rei en sa
terra; e pot creure la celsitud vostra que la venguda de nosaltres no és
estada altra causa sinó per veure e servir vostra majestat. E si guerres
ni batalles se fan, tot serà per amor e contemplació vostra./

/ /

/-Oh trista de mi! -dix la Infanta-, ¿e què és lo que em dieu? ¿Poré jo
gloriejar-me que per amor de mi siau tots ací venguts, e no per amor de
mon pare?/

/ /

/-Sobre açò poria jo fer salva ma fe -dix Diafebus-, com Tirant, qui ens
és germà e senyor de tots, nos pregà que volguéssem venir ab el en
aquesta terra, e li volguéssem fer tanta d'honor, perquè poguéssem veure
la filla de l'Emperador, la qual ell desitjava més veure que a tot lo
restant del món. E de la primera vista que de vostra altesa ha hagut,
tant és lo grat que té de vostra excel.lència que a dat del cap en lo llit./

/ /

/Com Diafebus presentava aquestes coses a la Infanta, ella estava
alienada e posada en fort pensament, que no parlava, e mig fora de
record, e la sua angèlica cara mudant de diverses colors, car la femenil
fragilitat l'havia compresa, que no podia parlar. Car amor d'una part la
combatia, e vergonya d'altra part la'n retraïa. Amor l'encenia en voler
lo que no devia, mas vergonya lo hi vedava per temor de confusió./

/ /

/En aquest instant vengué l'Emperador e cridà a Diafebus, perquè li
plaïa molt lo seu comport. E parlaren de moltes coses fins a tant que
l'Emperador volia sopar. Pres llicència d'ell e acostà's a la Infanta e
dix-li si la majestat sua li manava res que fes./

/ /

/-Sí -dix ella-: preniu abraçars de mi, estotjau-ne per a vós, e feu-ne
part a Tirant./

/ /

/E Diafebus s'hi acostà e féu lo que ella li havia manat./

/ /

/Com Tirant sabé que Diafebus era anat al palau e que parlava ab la
Infanta, estava ab lo major desig del món que vingués perquè pogués
saber noves de sa senyora. Com ell entrà per la cambra, Tirant se llevà
del llit e dix-li:/

/ /

/-Lo meu bon germà, ¿quines noves me portau de la que és en virtuts
complida e té la mia ànima encativada?/

/ /

/Diafebus, veent l'extrema amor de Tirant, abraçà'l de part de sa
senyora, e recità-li totes les raons que havien passades. Tirant restà
més content que si li hagués donat un regne, e pres en si molt gran
esforç, que menjà bé e s'alegrà, desitjant quan vendria lo matí perquè
la pogués anar a veure./

/ /

/Com Diafebus fon partit de la Infanta, ella restà en molt fort
pensament, que li fon forçat de llevar-se del costat de son pare i
entrar-se'n en la sua cambra. La filla del duc de Macedònia havia nom
Estefania, que era donzella que la Infanta tenia en molt gran amor, per
ço com s'eren criades de poca edat ensems, no havent més temps l'una que
l'altra. Com véu que la Infanta se n'era entrada en la cambra, llevà's
prestament de taula e anà-li detràs. Com fon ab ella, la Infanta li
recità tot lo que Diafebus li havia dit, e l'extrema passió que passava
per l'amor de Tirant:/

/ /

/-E dic-te que més m'ha contentat la vista d'aquest tot sol, que de
quants n'he vists en lo món. És home gran e de singular disposició e
mostra bé en lo seu gest lo gran ànimo que té, e les paraules que dela
sua boca ixen acompanyades de molta gràcia. Veig-lo cortès e afable més
que tot altre. E, doncs, tal com aquest qui no l'amaria? ¡E que sia
vengut ací més per amor mia que de mon pare! Certament jo veig lo meu
cor molt inclinat a obeir a tots sos manaments; e a mi par, segons los
senyals, que aquest serà la vida e conservació de la mia persona./

/ /

/Dix Estefania:/

/ /

/-Senyora, dels bons deu hom triar lo millor, e sabudes les cavalleries
singulars que aquest ha fet, no és dona ni donzella en lo món que de bon
grat no el degués amar e subjugar-se a tota sa voluntat./

/ /

/Estant en aquestes delitoses raons, vengueren les altres donzelles e la
Viuda Reposada, que tenia gran part ab Carmesina per la raó ja dita, que
l'havia de llet criada, e demanà'ls de què parlaven. Dix la Infanta:/

/ /

/-Nosaltres parlam de què ens ha recitat aquell cavaller de les grans
festes e honors que feren en Anglaterra a tots los estrangers que s'hi
trobaren./

/ /

/E parlant d'aquestes coses e d'altres, així passaren la nit, que poc ni
molt la Infanta no dormí./

/ /

/E l'endemà Tirant se fon vestit ab un manto d'orfebreria. La devisa era
tota de barbes de mill, e les espigues eren de perles molt grosses e
belles, ab un mot brodat en cascuna quadra del manto qui deia: /Una val
mill e mill no valen una/. Es les calces e lo capiró lligat la francesa,
d'aquella devisa mateixa. E en la mà portava lo bastó d'or de la
capitania. Tots los altres de la sua parentela s'abillaren molt bé de
brocats e de sedes e d'argenteria, e així abillats anaren tots al palau./

/ /

/Com foren a la porta major, veren allí una singular cosa de gran
admiració: que a cascun llindar de la porta, de part de dins, a
l'entrant de la plaça, havia una pinya tota d'or, d'altària d'un home e
molt grosses, que cent hòmens no les porien alçar; les quals en temps
passat havia fetes fer l'Emperador en lo temps de la posperitat per una
gran magnificència. Entraren dins lo palau e trobaren molts onços e
lleons ab cadenes d'argent molt grosses que estaven lligats; pujaren alt
en una gran sala tota obrada d'alabaust./

/ /

/Com l'Emperador sabé que lo seu Capità era vengut, manà que el
deixassen entrar. E trobà'l que es vestia, e sa filla Carmesina qui el
pentinava, e aprés li donà aiguamans; car cascun dia ho acostumava de
fer. E la Infanta estat en gonella d'orfebreria tota llavorada d'una
herba que ha nom amorval, e ab lletres brodades de perles que entorn
eren, e deia lo mot: /Mas no a mi/. Com l'Emperador se fon acabat de
vestir dix a Tirant: /

/ /

/-Digau-me, Capità, ¿quin era lo mal que ahir la vostra persona sentia?/

/ /

/Dix Tirant:/

/ /

/-Senyor, la majestat vostra deu saber que lo meu mal és de mar, car los
vents d'aquesta terra són més prims que los de ponent./

/ /

/Respòs la Infanta ans que l'Emperador parlàs:/

/ /

/-Senyor, la mar no fa mal als estrangers si són aquells que ésser
deuen, ans los dóna salut e llonga vida -mirant tostemps en la cara a
Tirant, sotsrient-se perquè Tirant conegués que ella l'havia entès./

/ /

/L´Emperador ixqué de la cambra ab lo Capità parlant, e la Infata pres a
Diafebus per la mà e detingué´l e dix-li:/

/ /

/-De les paraules que em digués ahir no dormí en tota la nit./

/ /

/-Senyora, voleu que us diga?, nostra part n´havem haguda.Empero molt
reste aconsolat com haveu entès a Tirant./

/ /

/-¿E com pensau vós -dix la Infanta-que les dones gregues sien de menys
saber ni valor que les franceses? En esta terra bé sabran entendre lo
vostre llatí per escur que el vullau parlar./

/ /

/-Per ço, senyora, és major glòria per a nosaltres -dix Diafebus-
practicar ab persones qui sien molt enteses./

/ /

/-Per avant ho veureu -dix la Infant- en lo practicar, e veureu si
coneixerem les vostres passades./

/ /

/La Infanta manà que vengué Estefania ab altres donzelles per tenir
companyia a Diafebus, e prestament ne vengueren moltes.Com la Infanta lo
véu ben acompanyat entrà-se´n dins la sua cambra per acabar-se de
vestir,Tirant en aquest espai hagué acompanyat a l´Emperador a la gran
església de Santa Sofia, deixà`l dient hores, i ell tornà al palau per
acompanyar a l´Emperadriu e a Carmesina. Com fon en la gran sala trobà
allí son cosí Diafebus enmig de moltes donzelles, lo qual los estava
recitant les amors de la filla del rei de Sicília e de Felip. E Diafebus
era tan domèstic e tan pràctic entre les donzelles com si tota sa vida
fos criat entre elles./

/ /

/Com veren entrar a Tirant totes se llevaren de peus e diguere-li que
ell fos lo ben vengut. Feren-lo seure enmig d´elles e parlaren de moltes
coses./

/ /

/Ixqué l´Emperadriu tota de vellut buerell vestida. Apartà´s ab Tirant e
demanà-li de son mal. E Tirant li dix que ja estava molt bé .No tardà
molt que la Infanta ixqué vestida ab una roba del seu mateix -nom,
forrada de marts gebelins, fesa a costats, ab mànega oberta; e al cap
portava una petita corona sobre los cabells ab molts diamants e robins e
pedres de gran estima.Bé mostrava lo seu agraciat gest, ab la bellesa
infinida, que era mereixedora de senyorejar del món totes les altres
dames si la fortuna li hagués volgut ajudar./

/ /

/Tirant pres del braç a l´Emperadriu, per ço com era Capità major, e
preceïa a tots los altres; car aquí havia molts comtes e marquesos,
hòmens de gran estat; e volgueren pendre a la Infanta del braç, i ella dix:/

/ /

/-No vull negú vaja prop de mi sinó mon germà Diafebus./

/ /

/E tots la deixaren e aquell la pres. Mas sap Déu que Tirant estimara
més estar prop de la Infant que no prop de l´Emperadriu. E anant a
l´església dix Diafebus a la Infanta:/

/ /

/-Mire vostra altesa, senyora, los esperits com se senten. /

/ /

/Dix la Infanta:/

/ /

/-Per què ho dieu?/

/ /

/-Senyora- dix Diafebus-, per ço com vostra excel.lència s´és vestida de
gonella de xaperia brodada de grosses perles, e lo cor sentit de Tirant
porta lo que li fa mester. ¡Oh, com me tendria per benaventurart si jo
podia fer que aquest manto jo el pogués fer estar sobre aquesta gonella!./

/ /

/E perquè anaven molt prop de l´Emperadriu, pres del manto de Tirant. E
Tirant, com sentí tirar del manto, detingué és un pas atràs, e aquell
posà´l sobre la gonella de la Infanta. E dix:/

/ /

/-Senyora, ara està la pedra en son llos./

/ /

/-Ai trista!¿Sou tornat foll o haveu del tot perdut lo seny?¿Tan poca
vergonya teniu que en presència de tantes gents dieu tals coses? -dix la
Infanta./

/ /

/-No, senyora, que negú no ho ou ni ho sent ni ho veu-dix Diafebus-. E
jo sabria dir lo paternòster al revés, que negú no l´entendria./

/ /

/-Certament jo crec -dix la Infanta- que vós haveu après en l´escola
d´honor, ,lla on se llig d´aquell famós poeta Ovidi lo qual en tots sos
llibres ha parlat tostemps d´amor verdadera. E qui da son poder d´emitar
al mestre al mestre de la ciència, no fa poc.E si v¢s sab‚seu en qual
arbre se lleva amor e honor, e sab‚seu la pràctica d´esta terra, com
ser¡eu home de bona ventura!/

/ /

/Acabades aquestes raons, foren a l´esglèsia.L´Emperadriu entrà dins la
cortina, e la Infant no hi volgué entrar, dient que faïa gran calor; e
no ho faïa sinó perquè poguès mirar a tot son plaer a Tirant. E Tirant
posà´s prop l´altar ab molts ducs e comtes que hi havia. E tots li
donaren l´honor que estigués primer per esguard de l´ofici que tenia. E
ell tostemps acostumava oir la missa agenollat.Com la Infanta lo véu ab
los genolls en terra, pres un coixí de brocat d´aquells que ella tenia
allí, e donà´l a una de les sues donzelles que el portassen a Tirant. E
l´Emperador qui véu fer aquella gentilea a sa filla, pres-hi molt gran
plaers. Com Tirant véu lo coixí que la donzella lo hi adobà perquè
s´agenollàs, llevà´s de peus e féu gran reverència de genoll a la Infant
ab lo capiró fora del cap./

/ /

/No penseu que en tota aquella missa la Infanta pogués acabar de dir ses
hores, mirant a Tirant e a tots los seus molt ben vestits e abillats a
la francesa.Com Tirants hagué molt bé contemplada la bellea singular de
la Infanta , e lo seu enteniment discorregué fantasiant quantes dones e
donzelles ell en son record haver vistes, e dix que jamés havia vista ni
esperava de veure una altra tal qui fos dotada de tants béns de natura
com aquesta, car aquesta resplandia en llinatge, en bellea, en gràcia,
en riquea, acompanyada d´infinit saber, que més se mostrava angèlica que
humana; e mirant la proporció que la sua femenil e delicada persona
tenia, mostrava que natrua havia fet tot lo que fer podia, que en res no
havia fallit quant al general e molt menys en lo particular; car estava
admirat dels seus cabells, qui de rossor resplandien com si fossen
madeixes d´or,los quals per eguals parts departien una clenxa de blancor
de neu passant per mig del cap; e estava admirant encara de les celles
que paria fossen fetes de pinzell llevades un poc en alt, no tenint
molta negror d´espessura de pèls, mas estant ab tota perfecció de
natura; més estava admirant dels ulls, que parien dues esteles redones
relluints com a pedres precioses, no pas girantlos vigorosament, mas
refrenats per graciosos esguards, parien que portassen ab si ferma
confiança; lo seu nas era prim e afilat e no massa gran ni poc segons la
llindesa de la cara, que era d´esxtrema blancor de roses ab llirirs
mesclada; los llavis tenia vermells com a coral e les dents molt
blanques, menudes e espesses que parien de crestall. E estava més
admirat de les mans, que eren d´extrema blancor e cornudes que no s´hi
mostrava os negú, ab los dits llargs e afilats, les ungles canonades e
encarnades que mostraven portar alquena, no tenint en res negun defalt
de la natura./

/ /

/ Com fon la missa dita, tornaren al palau per l´ordre mateix, e Tirant
pres comiat de l´Emperador e de les dames e tornà-se´n a sa posada ab
tots los seus. Plegant a la posada se n´entrà en la cambra e llançà´s
sobre lo llit pensant en la gran bellea que la Infanta posseïa, e lo seu
gest tan agraciat li féu tant augmentar lo seu mal que d´una pena que
sentia, llavors no sentí cent, acompanyat de molts gemecs e sospirs.
Diafebus entrà en la cambra e véu estar a Tirant en molt trist e
adolorit continent. Dix-li:/

/ /

/-Senyor Capità, vós sou lo més descominal cavaller que jo haja vist de
ma vida. Així com altres farien festade nou lliçons de sobres d´alegria
d´haver vista sa senyora e les festes e honors que us ha fet més que a
tots quants grans senyors hi havia, e trametre-us lo coixí de brocat, lo
qual se llevà a tramès-lo a vós ab tanta gràcia e amor que ho féu en
presència de tots, quant deuríeu restarr lo més gloriós home del món, e
vós feu tot lo contrari ab molt gran desordre, que mostru ésser fora de
tot record. /

/ /

/Veent Tirant lo conhort que Diafebus li faïa, ab veu dolorosa li dix./

/ /

/ /

/ /

/ /Lamentació d´amor que fa Tirant.//

// / /

/-L´extrema pena que la mia ànima sent és com ame e no sé si seré amat.
Entre tots los altres mals que sent, aquest és lo qui més m´atribula, e
lo meu cor és tornat més fred que gel, com esperança no tinc
d´aconseguir lo que desitge, per ço com la fortuna tostemps és contrària
als qui bé amen. ¿E no sabeu vós que en quants fets d´armes me só
trobat, jamés negú no m´ha pogut sobrar ni vèncer, e una sola vista
d´una donzella m´ha vençut e mès per terra, que no he tengut contra ella
resistència neguna? E si ella m´ha fet lo mal, ¿de qual metge puc
esperar medecina? ¿Qui em pot dar vida o mort, o vera salut si no ella?
¿Ab quin ànimo ni ab qual llengua parlar poré, que la puga induir e
moure a pietat, com sa altesa m´avança en totes coses, ço és, en
riquesa, en noblea e en senyoria? E si amor, qui té egual balançaa, qui
eguala les voluntants, no inclina lo seu cor alt e generós, jo só
perdut, car a mi par que totes les vies qui em poden dar remei de salut
me són tancadades; per què no sé quin consell prenga a la mia fort
desaventura./

/ /

/No comportà Diafecus que Tirant més parlàs, tant lo veia atribulat,
sinó que féu principi a un tal parlar. /

/ /

/ /

/ /

/ /Raons que fa Diafebus a Tirant a onhonrat-lo de ses amors.//

// / /

/-Los enamorats passats, los quals desitjaven de llur glòria deixar
fama, ab gran fatiga treballaven per venir en alegria reposada, e vós
voleu mort miserable. Açó no pot passar sens nota, com tal amor vos
hajau percaçada, que no s´ha d´obtenir ab força estranya, mas ab giny e
esforç vostre ho deveu portar a fi. E per ma part vos ofir jo hi faré
tots los preparatoris a mi possibles en conservació de vostres drets,
notificant-vos que si cent ànimes tenia, com no en tinga sinó una, les
posaria totes en ventura per l´amor vostra. E si tal comport de vós feu
cascun dia, vos ne seguirà gran càrrec e perpetual infàmia, la la qual
tot bon cavaller deu excusar refrenant la sua folla voluntat. E si açò
venia en orelles de l´Emperador, lo que Déu no vulla, ¿com restareu vós
e tots nosaltres, que en lo dia que sou aarribat vos siau enamorat de sa
filla, per difamar-li tot son estat, e la corano de l´Imperi, faent-vos
jutge en vostra causa pròpia? Per la qual cosa manifestament se mostra
que vós voldríe ésser cregut de vostra simple paraula, volent raonar a
la gent de batalles e l´excursió d´amors, creent que negú no ho
coneixerà, que vós siau enamorat, e voleu que lo rpimer dia a totes les
gents sia manifest, car bé sabeu aquell exemple vulgar qui diu: "Lla on
se fa foc, fum n´ha d´eixir". Per què, Capità senyor, puix teniu
discreció, usau-ne, e en tot cas del món forçau vostre voler, e no
vullau dar a sentir a negú les vostres passsions./

/ /

/Oint Tirant les sàvies paraules de Diafebus, s´alegrà molt per lo
conhort bo que li dava com a bon amic e parent; estigué un poc pensant,
e aprrés se llevà del llit e ixqué en la sala. E tots los seus estaven
admirats del mal comport de Tirant./

/ /

/Com se fon dinat, pregà a Diafebus volgués anar al palau e dar unes
hores que tenia molt singulars a la Infanta, les quals s´eren fetes en
París ab les cobertes totes d´or massís e molt subtimelt esmaltades, e
tanccaven-se ab tancadura de caragol d´escala que llevant-ne la clau no
era negú sabés conèixer per on s´obria; e dins havia molt singular
lletra e històries fetes d´estranya manera, e molt ben il.luminades, que
tots los qui les veren deien que en aquell temps més pomposes hores no
pogueren ésser trobades./

/ /

/Diafebus pres un ppetit patge molt ben abillat, e les hores cobertes li
dinà que portàs. Com Diafebus on en lo palau, trob`l´Eemperador en la
cambra de les dames e dix-li les següents paraules segons Titant li
havia dit que digués:/

/ /

/-Sacra majestat, lo vostre Capità desitjós de servir vostra altesa en
tot lo que li serà manat, no sap en què us puga servir. Suplica a la
majestat vostra que li done llicència que en breus dies puga anar a
veure lo camp dels moros, e d´altra part tramet a vostra altesa aquestes
hores; e si no us paren bones que sien dades a alguna donzella de la
Infanta./

/ /

/L’Emperador, com les véu, estigué admirat de veure cosa tan singular./

/ /

/-Açò -dix l´Emperador- no pertany sinó a donzella de casa real./

/ /

/E donà-les a sa filla Carmesina. E aquella, tant per la bellesa de les
hores com per tenir alguna casa de Tirant, ne fon molt contenta e
llevà´s de peus e dix:/

/ /

/-Senyor, ¿vendria en plaer a la majestat vostra que trametéssem per lo
Capità e per los ministres e féssem una poca de festa? Car molt temps ha
que ens dura lo dol e la tribulació e voldria que la imperial
prosperitat fos conservada en son degut estament./

/ /

/-Filla per mi en extrem amada, ¿no sabeu vós que no tinc altre bé ni
consolació en aquest món sinó va vós e a Isabel, reina d´Hongria, que
per los meus pecats és foragitada de la vista dels meus ulls, e des que
lo meu fill és mort, no em resta més bé en aquest miserable de món sinó
a vós, qui sou consolació de la mia amarga e trista vida? Tanta alegria
com haver poreu serà gran repòs per a la mia vellea./

/ /

/La Infanta prestament tramès lo patge a Tirant perquè vengués, e féu
seure a Diafebus en les seus faldes./

/ /

/Com Tirant hagué oït lo manament de sa senyora, partí de la posada e
anà davant l´Emperador; e pregà´l que dansàs ab sa filla Carmesina. Les
duraren quasi fins a la nit, que l´Emperador volia sopar. E tonrà-se´n
molt alegre Tirant a la sua posada per ço com contínuament havia dansat
ab la Infanta, la qual li havia dites moltes gracioses parules que ell
havia preses en compte de gran estima./

/ /

/Lo dia següent l´Emperador féu gran convit per amor de Tirant. Tots los
ducs, comtes e marquesos que allí es trobaren menjaren en la taula ab
ell e l´Emperadriu e sa filla. Los altres mejaven en altres taules.
Aprés del dinar vegueren les danses. E com hagueren un poc dansat vengué
la gran col.lació. L´Emperador volgué cavalcar per mostrar tota la
ciutat al seu Capità. E Tirant e los seus foren molt admirats dels grans
edificis que en la ciutat eren de tanta bellea e singularitat. E li
mostrà totes les fortaleses que dins la ciutat eren e les grans torres
sobre los portals e en la muralla, que era cosa innumerable de recitar./

/ /

/L´Emperador féu aturar aquella nit a Tirant a sopar ab ell ab gran
humanitat, per mostrar la bona voluntat que li portava. La Infanta
estava dins la sua cambra, e l´Emperadriu tramès per sa filla Carmesina
que vingués./

/ /

/-Senyor-dix Tirant-, cosa és molt impròpia, segons lo meu parer, que la
filla qui és succeïdora en l´Imperi sia nomenada Infanta. ¿Perquè la
majestat vostra li furta lo seu propi nom de Princesa? Per bé, senyor,
que vostra altesa tinga altra filla, muller del rei d´Hongria e de major
edat, e per lo gran dot que la majestat vostra li dinà en contemplació
del matrimoni, ella renuncià a tots los drets a l´excel.lent Carmesina.
E per ço, senyor, parlant ab aquella reverència que es pertany, li deu
ésser mudat lo nom, com no pertanga sinó a filla de rei dir-li Infanta,
si doncs no havia ésser heretera del Regne, que també la nomenarien
Princesa./

/ /

/L´Emperador, qui véu l´avisada raó de Tirant, manà que d´aquí avant no
li diguessen sinó Princesa./

/ /

/L´Altre dia següent manà l´Emperador tenir consell generall e dix a sa
filla que hi fos perquè moltes voltes li havia dit:/

/ /

/-Ma filla, ¿per què vós no veniu sovint al consell perquè sapiau la
pràtica que en semblants afers és mester, com per dret e per discurs de
natura sou més vividora que no jo, que aprés mort mia sapiau regir e
governar vostra terra?/

/ /

/La Princesa, tant per esguard de veure la pràtica del consell com per
oir lo parlar de Tirant, hi anà. Com foren dins lo consell asseguts,
l´Emperador dreçà les noves a Tirant, e dix paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /La proposició que l´Emperador féu en lo consell, dreçant les noves a
Tirant.//

// / /

/-Com la divina Providència haja permès que, per nostres grans pecats e
delictes, los majors e animosos cavallers de la nostra host sien estats
morts e presos en les passades batalles, en gran dan e destrucció del
nostre Imperi, e los qui resten en lo mateix perill estiguen, si doncs
no són subvengutss per la vostra mà victoriosa, car defallint cascun dia
la noble cavalleria, lo nostre Imperi s´ahuria de poblar de vil gent
replegadissa, e de moros cruels e inhumans, enemics de la santa llei
crestiana, e jo desposseït de la imperial senyoria, car lo dia que jo
perdí aquell famós cavaller fill meu, qui era flor e espill de tota la
cavalleria de Grècia, perddí tota l´honor mia e lo meu bé, no em restà
altra esperança sinó de la vostra pròspera venguda, que mitjançant la
misericòrdia divina, e la virtut del vostre braç vençedor, obtendrem
gloriosa victòria. Per què us prec, Capità virtuós, que us vulllau
dispondre en anar contra los enemics nostres los genovesos, generació
mala, que muiren a cruel mort. E la vostra gloriosa fama per obra sia
manifestada en aquestes parts, que puix teniu la capitania, que prengau
armrçes vencedores, perquè`prest d`aquells pugam aconseguir gloriosa
victòria, tal com de vós esperam, com tingam nova certa que les naus
dels genovesos són arribades al port d`Aulida carregades de gent
d`armes, de cavalls e de vitualles, les quals vénen de Toscana e de
Llombardia. E les nostres naus són arribades en l`illa Judea, qui es
nomena dels Pensaments, e segons ma creença prestament seran ací./

/ /

/No tardà molt Tirant que ab modesta continença, llevant-se lo bonet del
cap, dix paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que Tirant féu a l´Emperador en lo consell.//

// / /

/ /

/ /

/- No és digna cosa ni suficient que la majestat vostra, senyor, m´haja
a mi de pregar, sinó de manar, car a mi és massa gràcia l´honor que
l´altesa vostra m´ha feta de fer-me Capitaà e lloctinent general seu,
sens qu eno n´era mereixedor. E puix he acceptat l´ofici, jo só tengut e
obligat de servir-lo, car lo dia que jo deliberí de partir de la noble
illa de Sicília, me despullí de tota ma llibertat, posant aquella en
mans de la majestat vostra, e de les coses vostres. Doncs, puix vos he
fet mon senyor, e la molta benignitat de l´altesa vostra m´ha volgut
acceptar per servirdor, jatsia indigne, suplic-vos que d´ací avant la
majestat vostra no em vulla de res pregar, sinó manar-me aixó com al més
simple servirdor que l´altesa vostra té, e açò us tindré a gràcia
singular. Per què, mane la majestat vostra quan li serà plasent que jo
vaja a veure los genovesos, que jo só prest de bo grant d´anar-hi.
Emperò, senyor, ab vènia e perdó de vostra altesa diré llo meu parer;
que dic que la guerra guerrejada ha mester tres coses, e si l´una
d´aquestes defall, la guerra no es pot fer./

/ /

/- Molt me plauria, Capità - dix l´Emperador - de saber quines coses són
aqueixes tres que la guerra ha mester./

/ /

/- Senyor - dix Tirant -, jo les vos diré: gent, argent e forment. E si
qualsevulla d´aquestes coses hi fall, la guerra hauria de cessar. Com
los moros hui en dia són molts, e ab esforç e ajuda de genovesos que els
porten moltes vitualles, armes e cavalls encobertats, e gent ben armada,
és de necessari façam toto nostre esforç d´estar bé avisats e molt en
orde per dar-los batalla cruel, fort e dura./

/ /

/- Nós tenim - dix l´Emperador - tot lo que vós dieu. De nostre
replegant tresor podeu dar sou a dos-cents mília bacinets pagats per a
vint o a trenta anys. Tenim gent en nombre qui porien ésser entre los
qui són en la frontera sots la capitania del duc de Macedònia, seixanta
mília combatents, e los qui són en aquesta ciutat e en les terres que
encara posseïm més de huitanta mília. Som molt ben fornits de moltes
armes, de cavalls e de molta artelleria de totes les maneres que són
necessàries per a la guerra. Del forment vos dic ne passam fretura, mas
aquestes naus que ara vénen ne porten prou , emperò de fet que sien
arribades, los maneré tornar en Sicília, e que porten tostemps forment.
E jo he manat per via de l´Esclavònia a Escandalor, que vinga ab forment
e altres vitualles./

/ /

/- De tot lo que la majestat vostra m´hat dit - dix Tirant - estic molt
aconsolat, e d´ací avant, senyor, donem fi al consell, puix som proveïts
de totes coses necessàries, e no entengam sinó en la guerra./

/ /

/- Jo us diré què tenieu a fer - dix l´Emperador -. Anau a la casa a la
Safir, on està la mia cadira del juí, e man-vos que us assigau alló,
oint a cascú de sos drets, usant de justícia e de misericòrdia./

/ /

/Llevà´s u del consell, qui es nomenava Montsalvat, e dix:/

/ /

/- Senyor, vostra majestat deu mirar millor en aquests afers que no ha,
per quant hi ha empediment de tres coses. La primera és com no deu ésser
llevat al duc de Macedònia son dret, que és la capitania general, com a
ell se pertanga essent més afix a la imperial corona. La segona és que
no deu ésser donat lloc que home estranger haja ofici ni benefici en
l´Imperi, majorment que sien de lloc o de terra no coneguda. La terça és
que ans que partixquen d´ací la gent d´armes, deuen anar en romiatge e
fer grans presentalles als déus en l´illa d´on Paris se´n portà la reina
Elena, e per ço hagueren en temps antic los grecs victòria dels troians./

/ /

/No pogué més comportar l´Emperador les folles paraules del cavaller,
sinó que ab molta ira se pres a dir./

/ /

/ /

/ /

/ /Raons que fa l´Emperador en lo consell contra un cavaller mal crestià.//

// / /

/ /

/ /

/- Si no fos esguard de nostre senyor Déu, e de la mia edat,qui dóna
lloc a la ira, de continent te fera llevar lo cap, com los mèrits teus
molt ho meriten, e fóra fer-ne sacrifici a Déu e exemple al món, com tu
sies un mal e reprovat crestià. Per què jo vull e man que Tirant, qui de
present és Capità nostre general, sia superior sobre tots los nostres
capitans, per ço com ell n´és mereixedor per la sua molta virtut e
resplandent cavalleria. Car lo duc de Macedònia, per son flac ànimo e
maldestre en la guerra, no ha sabut jamés vençre una batalla. E aquell
serà Capità que jo manaré, sinó tots los que hi contradiran jo els
castigaré de tal forma, que per a tostemps ne restarà memòria en lo món.
Car l´estil e dret d´armes està en cap de gentilesa, per la major part
aquells regir-se per los antics exemples dels nostres antecessors
passats, e los qui d´aquest mester saben, han aquest dret per clar, no
l´hajan ací a disputar tu e jo./

/ /

/E donà fi a son parlar, per ço com era molt vell e ab la ira fallia-li
la força del parlar. E la Princesa pres les paraules del pare, e dix en
la següent forma:/

/ /

/- A tu pot hom dir fill d´iniquitat, engendrat en la mala planeta de
Saturnus, e est home qui mereixes molt gran reprensió e castic en la tua
persona, que per la tua malícia e iniquitat envejosa vols venir contra
l´ordinació e voler de la imperial majestat, e contra la divina e humana
llei en consellar tan gran pecat d´idolatria, que dius que façam
sacrifici al diable de qui tu est servidor, que mostres bé ent on parlar
que no est crestià, sinó idòlatra. ¿ E no saps tu - dix la Princesa -
que per lo gloriós adveniment del rei Déu Jesús, cessà tota la
idolatria, segons recita la Santa Escriptura en l´Evangeli, que com
Herodes rei se tingués per burlat dels tres Reis d´Orient volgué fer
matar l´infant Déu Jesús, e l´àngel aparec en somni a Josep e dix-li que
prengués la mare e lo fill, e que fugís en Egipte, e entrat per Egipte
totes les ídoles caigueren, e en tot Egipte no n´hi restà neguna? E
encara est més digne de gran punició que hages tenguda tan gran audàcia,
que en presència de la majestat del senyor Emperador vols injuriar a
negú, de dir que home estranger no deu tenir lo ceptre de la justícia ni
de la general capitania, e per ço tu est dit principiador de mals.
Digues-me, e si los estrangers són millors que los de la terra, e són
més hàbils e més forts i més destres en la guerra e en altres coses, ¿
què diràs tu ací ? Si no, pren exemple de la tua flaca persona de poc
ànimo, que jamés has tengut atreviment d´anar a la guerra per defendre
la tua pàtria e a ton natural senyor. ¿ E tu est cavaller qui mostrar-te
deguesses en consell imperial ni encara en lloc on cavallers hi haja ?/

/ /

/E Tirant volgué parlar per satisfer en lo que el cavaller havia dit
d´ell, e la Princesa no ho volgué consentir per esquivar major mal, mas
dix:/

/ /

/- No es pertany d´home savi respondre a paraules folles, car així com
lo foll té franca llibertat d´escampar folles paraules, així és gran
discreció al savi ab paciència oir-les e no satisfer-hi, car en les
paraules és coneguda la follia d´aquell qui la diu, car negú no es deu
egualar ab la roïndat ni en la follia ab negú, sinó en la gentilesa e
virtut. E qui paraules folles diu, digna cosa és que de la sua follia
reporte condigna deciplina. E si no fos per la vostra grn clemència,
aquell qui tan follament ha parlat mereixia que li fos llevada la vida.
E bé és de conèixer que és benaventurar lo Príncep que tal conseller té
en sa casa./

/ /

/L´Emperador se llevà del consell, e no volgué més oir a negú, e
prestament féu fer crida per tota la ciutat, que tots aquells qui
tinguessen clam o demanda de negú, que a l´endemà e d´aquí avant fossen
a la casa del juí, que aquí los seria feta prompta justícia./

/ /

/L´endemà Tirant s´ assigué en la cadira de l´imperial juí, e oí a tots
los qui es clamaren, e a tots administrà justícia, car des que lo Gran
Turc e lo Soldà eren entrats dins l´Imperi, no s´hi havia feta justícia
neguna./

/ /

/Lo dia següent, lo Capità pres e convocà a tots los del consell e los
regidors de la ciutat, e ordenaren primerament la casa de l´Emperador en
esta manera. Tots los servidors que prenguessen acostament del senyor
Emperador fossen compartits de cinquanta en cinquanta, e los de major
dignitat fossen capitans. E per semblant feren per tota la ciutat, que
com havien mester gent, los capitans havien prest la gent que mester
havien, sens gran treball. Tirant ordenà que totes nits a la porta de la
cambra de l´Emperador, en la sala, dormissen cinquanta hòmens, e lo
Capità major venia totes nits, ell o son lloctinent. E com l´Emperador
se n´entrava a dormir, deia lo Capità a tots aquells cinquanta hòmens:/

/ /

/- Veus ací la pròpia persona del senyor Emperador, la qual sots pena de
la vida e de la feeltat vos coman, la qual siau tenguts demà per lo matí
de restitutir-me aquella./

/ /

/Fet açò, per lo semblant faïa de l´Emperadriu e de la Princesa./

/ /

/Com l´Emperador s´era més en lo llit, e les portes tancades de la sala,
e un poc obertes aquelles de la cambra, agenollaven-se allí dos hòmens
d´aquells qui faïen la guaita, e estaben escoltant l´Emperador si
demanava alguna cosa. E com era passada mitja hora llevaven-se aquells,
e venien- n´hi altres dos, e així passaven tota la nit en la gran sala
guaitant cent hòmens. Entorn del palau faïen guaita quatre-cents hòmens
d´armes: en tal manera era guardada la persona de l´Emperador. Per loo
matí, com Tirant venia, aquells li restituïen l´Emperador ab acte de
notari; per lo semblant a les senyores dessús di tes./

/ /

/Com l´Emperador hagué vist lo que lo seu Capità havia fet ne fon molt
content, com mostrava que tan bona guarda havia posada a la sua persona,
e Tirant jamés fallia a les hores que devia, més per veure la Princesa
que per desig de l´Emperador./

/ /

/Més, ordenà per tota la ciutat en cascun carrer posassen de grosses
cadenes, e no les soltassen fins que del seu palau tocàs una petita
campana que hi havia, la qual podien bé sentir per tota la ciutat.
Ordenà més avant que, de nit, per la poca justícia que hi havia dins la
ciutat, per causa de la guerra, havia-hi molts lladres, e que en cascun
carrer la meitat de les cases traguessen llums a les finestres fins a la
mitja nit, e les altres de la mitja nit fins que fos de dia, e per
aquest orde moltes cases foren reservaes, que no les podien robar. E
totes nits lo Capità faïa guaita aprés que eixia de la casa de
l´Emperador, fins a mitja nit ell anava per la ciutat. Passada aquella
hora Diafebus e Ricard, o alguns dels altres, prenien lo bastó de la
capitania, e altra gent anaven fins al matí, i en aquesta forma e ore,
la ciutat era reservada de tot lo mal. Encara més, ordenà ab los
regidors de la ciutat que anassen per totes les cases, e tragueren en la
plaça quant forment e ordis e mills trobaren, e a cascú deixaven tant
forment com mester havien per a son viure, e toto l´altre taxaren que
valgués la càrrega ddos ducats per a qui n´hagués mester. E així
ordenaren totes les vitualles, que ans que Tirant vingués, no trobàveu
en tota la ciutat qui us venés pa, ni vi, ne altres vitualles, e en pocs
dies tota la ciutat fon abundosa de totes coses./

/ /

/Tot lo poble daven gran llaor a Tirant e el beneïen del noble regiment
en què els havia posats, que els feia viure en gran tranquilitat, pau e
amor. L´ànima de l´Emperaor vivia molt aconsoladda per lo bon regiment
que Tirant los havia at./

/ /

/Aprés quinze ies de la venguda de Tirant, totes les naus e l´Emperador
arribaren carregades de gent, forment e cavalls. E ans que les naus
aplegassen, l´Emperador havia fet present al Capità de huitanta-tres
cavalls molt grans e bells e molts arnesos. E Tirant féu venir primer de
tots a Diafebus que triàs a son plaer d´aquelles armes e cavalls. Com
hagué triat, pres Ricard e aprés tots los altres e per a si no s´aturà res./

/ /

/Tirant passava passió inestimable per les amors de la Princesa, car
cascun dia li augmentava la dolor, e tanta era l´amor cesa, cara cascun
dia li augmentava la dolor, e tanta era l´amor que li portava, que com
li era davant no tenia atreviment e poder-li parlar res que d´amor fos.
E los dies s´acostaven de la sua partida, car no esperava sinó que los
cavalls fossen un poc reparats per lo treball de la mar./

/ /

/L´avisat cor de la Princesa havia natural notícia e la molta amor que
Tirant li portava. Tramès un petit patge a pregar a Tirant li fos
plasent a l´hora del migjorn venir al palau, que en aquella hora quasi
tots los demés reposen, e que vingués ab poca gent. Com Tirant hagué
rebut lo manament de sa senyora fon posat segons lo parer seu en lo pus
alt lloc de paradís, e prestament féu venir a Diafebus e manifestà-li
l´ambaixada, e com volia que los dos hi anassen sens altra companyia.
Dix Diafebus:/

/ /

/- Senyor Capità, molt estic content dels principis. No sé la fi quina
serà. Mas feu-me gràcia que com siau ab ella que així com teniu ànimo de
combatre un cavaller per valent que sia, que tingau així ànimo contra
una donzella qui no porta armes ofensives, que ab gran ardiment li
ddigau totes vostres passions, car per millor vos ne tendrà com veja que
ab ànimo esforçat lo hi havu dit; car los precs temorosos moltes voltes
són denegats./

/ /

/E venint l´hora del concert los dos cavallers pujaren al palau e ab
suaus passos entraren dins la cambra de la Princesa esperant hver
esperança de victòria. Com ella los véu hagué gran plaer de la llur
venguda e llevà´s de peus a pres a Tirant per la mà e féu-lo seure prop
d´ella. E Diafebus pres a Estefania per l´un braç e a la Viuda Reposada
per l´altre, e apartà-les a una part per ço que oir no poguessen lo que
la Princesa li volia dir. La Princesa ab baixa veu e ab gest afable féu
principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com la Princesa dóna consell a Tirant que es guard de les falses
astúcies el duc de Macedònia.//

// / /

/ /

/ /

/- Deposada honestat la càrrega de temerosa vegonya, la noblea vostra no
tinga per cosa deshonesta, ne a càrrec sia a mi impuitat, ne a vici, si
per ventura he presumit taonar-me ab vós ab santa e honesta intenció,
dolent-me de la vostra molta virtut e noblea. Per vós ésser estranger no
volria que prenguésseu algú an en la vostra virtuosa persona
incogitadament, per ço com sé vós sou vengut en aquesta terra a
pregàries el gran rei de Sicília, confiant en la glòria de vostres
mèrits, no podent-vos manifestar los perils que seguir-vos porien,
perquè ell los ignora. Per què, jo tinc compassió de la vostra noblea e
virtuosa persona, tinc deliberat donar-vos per mon consell, per què ab
triümfo i gloriosa fama pugau tornar ab salvament a la vostra pròpia
pàtria./

/ /

/La fi de les paraules de la Princesa fon principi del parlar de Tirant,
que dix:/

/ /

/- ¿ Quan poré jo servir a la majestat vostra, senyora de tanta estima,
que sens mèrits precedents, tanta gràcia de l´altesa vostra haja
aconseguida ? Sols lo record és massa per a mi, e ab devot cor faç
humils gràcies e submissions a l´excel.lència vostra, que ab tanta
virtut de caritat hajau volgut mostrar dolreu´s e haver compassió de mi
e de mos treballs. E perquè no em tingau per ingrat el bé que em feu, jo
accepte l´oferta com de senyora qui sobre totes les del món val, e us ne
bese peus e mans, e m´obligue de seguir tot lo que per l´altesa vostra
me serà manat. Car cosa és digna e gran llaor e glòria, com lo do és
donat sens demanar ni sens alguns mèrits, e és acte de gran liberalitat,
e en açò se mostra la vostra excelsa condició ésser més angèlica que
humana./

/ /

/E Tirant la suplicà que li donàs la mà, que la hi volia besar, e
l'excelsa senyora no ho volia consentir, e Tirant la'n suplicà moltes
voltes, e com véu que fer no ho volia, cridà a la Viuda Reposada e a
Estefania, e elles, per fer plaer al Capità, la suplicaren molt que la
hi deixàs besar. E ella féu-ho en aquesta manera, no volent-ho consentir
que de part de fora la hi besàs, mas obrí la mà, e de part de dins que
la hi besàs, perquè besant dins és senyal d'amor, e besant de fora és
senyal de senyoria./

/ /

/La Princesa encara li tornà a dir:/

/ /

/-Cavaller benaventurat, pren esperit de consolació per excel.lència de
les tues virtuoses obres, qui són gracioses e de tan resplandent noblea,
que a nosaltres fan gloriejar de la nostra gran e alta senyoria,
confiant per mà de la tua molta bondat cobrarem tot lo nostre Imperi,
car sabem l´excel.lència de la tua virtut e fama gloriosa quant és
divulgada per les estranyes terres e tenguda per manifesta e verdadera.
E és molta honor e glòria a la majestat del senyor Emperador, pare meu,
e a mi, qui só succeïdora de l´Imperi grec e en lo regne de Macedònia,
qui és ja tot perdut que fper la tua mmà victoriosa nosaltres pugam
cobrar tota la nostra senyoria. E si per la tua excel.lent virtut podien
ésser foragitats aquests genovesos, italians e llombards, ensems ab los
moros, del nostres Imperi e regne de Macedònia la mia ànima restaria
aconsolada. Mas tinc dubte de l´adversa fortuna que no faça pendre
alguna mutació a la imperial dignitat, car grans dies ha que ens
persegueix. Doncs, esperança del nostre bé, si tu ab voluntat sancera
volies pendre aquestes coses per tues, e ab treball de tu e dels teus, e
no denegares les mies pregàries, jo et promet donar-te tal premi que
serà condecent segons la condició e virtut tua, car no sabràs res
demanar que tot o en part atorgat no et sia. Emperò Déu piadós e
misericordiós te vulla guardar de les mans d´aquell famejant lleó, duc
de Macedònia, home molt cruel, e envejós e molt destre e sabut en actes
de tració. E aquesta és la sua reprovada fama que ell més no matà negú
sinó malament. E fama certa és que ell matà aquell valentíssim cavaller
germà meu, car batallant ab gran ànimo contra los enemics, ell li vengué
de part de tras e tallà-li les corretges del bacinet per ço jque li
sortís del cap, e així fon mort per los moros. E per tu un tan gran
traïdor com aquest és digne de gran paor, car en ell regnen tots los set
pecats mortals, e no crec que ell puga fer bona fi. E per ço, cavaller
virtuósñ, vos avise e us consell que com sereu en la guerra que us
guardeu d´ell, e no en fieu ni en menjar ni en dormir. E si aquestes
coses ab prudència guardes e no les poses en olbit, en altra manera
posaràs aguaits a la tua vida. E jatsia que hom diga que la pena deu
enseguir a aquells qui la meriten, emperò no és novella cosa pagar los
justs per los pecadors./

/ /

/Estant en aquests raons vengué l'Emperadriu, que s'era llevada de
dormir, e assigué's prop d'eels e ab gran instància los demanà de què
parlaven. La Princesa respòs:/

/ /

/-Senyora, nosaltres parlam d'aquests gents que dien que han portat los
genovesos en ajuda dels moros, quan los poran fer eixir de la nostra terra./

/ /

/-Qui ho pot saber! -dix l'Emperadriu-. La guerra acompare jo a la
malaltia del cos de l'home, que l'un dia està bé e l'altre mal, l'un dia
li fa mal lo cap e l'altre lo peu: així és de les batalles, que l'un dia
sereu vencedor e l'altre sereu vençut. /

/ /

/Tantes foren les raons de l'Emperadriu, que Tirant no pogué satisfer a
les raons de la Princesa. Com ixqueren de vespres dix l'Emperadriu:/

/ /

/-Anem a mostrar lo nostre palau al Capità, com ell no haja vistes sinó
aquestes sales i cambres qui són ací baix, e mostrarem-li lo replegat
tresor de ton pare./

/ /

/Elles se llevaren. Tirant pres per lo braç a l'Emperadriu, e Diafebus a
la Princesa. Anant per lo palau veren molts bells edificis. Com foren a
la torre del tresor la Princesa obrí les portes per ço com ella tenia
totes les claus. La torre era tota dins obrada de molt blanc marbre, e
historiada de subtil pintura de diverses colors tota la història de
Paris e Viana; e tota la coberta d'or e d'atzur, que llançava molt gran
resplandor. La Princesa féu obrir setanta-dues caixes totes plenes de
moneda d'or, e altres caixes hi havia qui eren plenes de veixella d'or e
de les joies e abillaments de la capella que eren molt singulars e de
gran estima. De veixella d'argent n'hi havia un munt tan alt, una sobre
altra, que plegava fins a la coberta. E la veixella tenia l'Emperador en
la cuina tot era d'argent./

/ /

/Tirant e Diafebus estigueren molt admirats del gran tresor que
l'Emperador tenia, que jamés tan gran riquesa no havien vista./

/ /

/Tirant aquella nit pensà molt en lo que la Princesa havia dit, e
d'altra part en lo que havia vist. Com lo dia fon vengut, féu tornar a
fer altres banderes. E l'una féu pintar, sobre camper verd, cadenats
d'or d'aquest llong que tanquen les portes; e era plena, tota la
bandera, d'aquells cadenats, e deia lo mot:/

/ /

//La lletra que està primera//

//

en lo mon d'esta pintura

és la clau ab què ventura

tancada té la darrera.

/ /

/E l'altra bandera féu tota vermella, e féu-hi pintar un corb ab lletres
llatines entorn de la bandera que deien: /Avis mea, sequere me, quia de
carne mea vel alinea saciabo te/. Molt foren plasents a l'Emperador e a
totes les dames e als cavallers d'honor les paraules d'aquesta bandera./

/ /

/Aprés Tirant tingué esment un dia en lo dinar de l´Emperadriu e de la
Princesa que les aconseguís en taula. E Tirant entrà per la sala, e com
ell hi era servia de majordom e de copa a l´Emperadriu e a sa filla, com
aquell era lo dret de Capità que lla on era lo major cessava lo menor.
Com Tirant véu que ja eren a la fi del dinar dreçà les noves a
l´Emperadriu e suplicàla que fos de sa merçè li fes gràcia que l´altesa
sua li volgués declarar una qüestió en que estava molt dubtós.
L´Emperadriu repòs que si ella hi sabia dar raó que ho faria de bona
voluntat./

/ /

/- Digau-me, senyora -dix Tirant-, al cavaller, ¿qual li és millor e més
honorós:morir mal, puix li és forçat que muira?/

/ /

/E callà e no dix pus. Dix la Princesa:/

/ /

/-Oh Santa Maria val! E quina demanda tan fort feu a la senyora ma mare,
com sia ja conegut açò entre les gents, que més val morir bé que mal.
Puix forçadament li cové de morir almenys que diguen tots aquells qui ho
sabran: certament aquest virtuós cavaller és mort com a valent cavaller.
D'açò li daran molta honor si bé mor, que si havien a dir: Oh del malvat
cavaller, com és mort vilment! E d'acií li ve molta infàmia e deshonor
perpètua per a ell e als seus. Emperò mirau los fets dels romans quanta
honor e glòria aconseguien en lo món com honrosament morien en les
batalles de defensió de la cosa pública. Aquells de llur glòria deixaven
honrosa fama, e com tornaven en la ciutat de Roma, trencaven-li un gran
tros de mur, e entrava ab gran triümfo, e com morien com a cavallers de
poc ànimo, no se'n faïa menció neguna. Així al parer meu més val morir
bé que mal./

/ /

/Acabant la Princesa les sues darreres paraules quan Tirant donà de la
mà en la taula i entre les dents dix que així seria, que escassament lo
pogueren entendre, e sens dir res voltà les espatles e anà-se'n a la sua
posada. Tots estigueren admirats del continent que fet havia Tirant./

/ /

/E no tardà molt que l'Emperador fon en la cambra on era l'Emperadriu e
sa filla, e recitaren-li lo que Tirant havia dit. Dix l'Emperador:/

/ /

/- Jo tinc gran dubte que aquest cavaller no tinga en si alguna gran
passió, o que no es penedia perquè és vingut ací per ésser tan lluny de
sa terra, de sos parents e amics o per ventura no tema lo poder dels
turcs, o d'altres inconvenients que seguir-se poden. D'aquests afers no
en parleu a negú ni en façau demostració neguna ni trameteu per ell, car
ans que la nit vinga jo ho sabré./

/ /

/Partí's l'Emperador de les dames e anà-se'n un poc a reposar./

/ /

/Com l'Emperador se fon llevat de dormir assigué's en una finestra qui
mirava damunt la gran plaça e véu que venia Ricard cavalcant sobre un
gran cavall e dix-li que pujàs alt lla on ell era. Com Ricard fon davant
l'Emperador féu-li gran reverència e l'Emperador li dix:/

/ /

/-Cavaller, jo us prec per aquella amor que portau a la vostra
enamorada, que em digau lo meu Capità per què està tan trist, que ne
tinga tal relació./

/ /

/-Senyor -dix Ricard-. Quisvulla qui haja dit tal raó a la majestat
vostra no us ha dita veritat. Ans, senyor, està molt alegre e fa adobar
les banderes e les armes./

/ /

/-Molt me plau -dix l´Emperador- lo que em dieu. Ara anau e digau-li que
vinga a cavall, que jo l´espere ací./

/ /

/Ricard anà a Tirant e dix-li tot lo que l´Emperador li havia dit.
Prestanent conegué de bon sentit Tirant que l´Emperadriu o sa filla lo
hi havien dit. E anà al palau sobre una hacannea tota blanca. E abillà´s
aquell dia molt bé, e tots los seus qui l´acompanyaven. Trobaren
l´Emperador, que ja volia cavalcar, ab molta gent, que l´esperava, e
totes les dames, que eren per les finestres mirant com l´Emperador
cavalcava./

/ /

/Com Tirant véu la Princesa féu-li molt gran reverència, e ella ab gest
afable lo saludà. L´Emperador demanà a Tirant de què estava ab tan fort
pensament, que així lo hi haviem dit:/

/ /

/-E prec-vos que m´hio vallau dir, que lo remei que jo us daré serà tal,
que l´ànima vostra ne serà aconsolada. E sens vergonya neguna m´ho
vullau prestament dir./

/ /

/No tardà Tirant en fer-li tal resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant satisféu en les raons que l´Emperador li demanava.//

// / /

/-No seria cosa neguna en lo món, senyor, per fort que fos, que jo no
manifestàs a la majestat vostra per la molt amor e voluntat que tinc de
servir-vos. Per bé que sia cosa de gran dolor, jo vull obeir lo manament
que em fa l´altesa vostra. Car jo viu a la sereníssima senyora
Emperaradriu e l´excelsa Princesa, les dues lla en taula posades, e
sentí un fort e profunde sospir que la senyora Emperadriu llançà, pensí
que sospirava per aquell lque havia parit. En aquell cas la mia ànima,
de pietat, sentí dolor inestimable. Fiu vot dins mi mateix, per ço com
lo sospir de la dita senyora no fon manifest a negú, així volguí fer lo
meu vot que no vingués la notícia de negú, de què cativada ma honor e
fama desitge la venjança. E jamés la mia ànima no haurà repòs fins a
tant que la mia mà dreta sangosa e cruel haja fet morir aquells qui
malament escamparen la sang d´aquell gloriós e estrenu cavaller, lo
Príncep fill vostre./

/ /

/Ab los ulls corrents vives llàgrimes, lo benigne senyor regracià a
Tirant la molta amor que li mostrava. E Tirant, que el véu així plorar,
mudà-li altres raons de plaer perquè la dolor li passàs./

/ /

/E anant parlant de moltes coses aplegaren a la ciutat de Pera, qui
distava de la ciutat de Constantinoble tres milles. La qual ciutat era
ornada de molt singular palau, de molts bells jardins e delitosos e de
molts bells edificis, e era en extrem rica perquè era port de mar e cap
de mercaderia./

/ /

/Com ho hagueren bé tot mirat, dix l'Emperador:/

/ /

/-Capità, jo us vull dir aquesta ciutat quant és antiga, car trobareu
que aquesta ciutat ha gran temps que fon edificada e fon poblada de
gentils qui eren gent idòlatra, e après gran temps de la destrucció de
Troia foren convertits a la santa fe catòlica per un noble e valentíssim
cavaller nomenat Constantí, e aquest fon mon avi, e lo pare d'aquest fon
mon avi, e lo pare d'aquest fon elet emperador de Roma, e era senyor de
tota la Grècia e de moltes altres províncies segons copiosament recita
la sua història, car com fon guarit de la gran malaltia que tenia per
Sant Silvestre, féu-se crestià, e féu-lo Papa, e donà-li tot l'Imperi
fon elet per Papa en totes les les sues terres, e Emperador, e per ço
com tenia molta humanitat e era home molt benigne, moltes gents
d'estranyes terres se vengueren a poblar ací, e no cabien en aquesta
ciutat. Llavors mon avi edificà la nostra ciutat de molt nobles
edificis, e posà-li com Constantinoble, e d'aquí avant fon nomenat
emperador de Constantinoble./

/ /

/Com foren partits de Pera e tornats en Constantinoble fon ja nit escura./

/ /

/Tirant pujà ab l'Emperador a la cambra de l'Emperadriu e aquí parlaren
de moltes coses, e Tirant mostrava la sua cara aquí parlaren de moltes
coses, e Tirant mostrava la sua cara no molt alegre. Com li paregué
hora, pres llicència de l'Emperador e de les dames e tornà-se'n a sa
posada./

/ /

/Lo següent dia la Princesa passava gran pena del que Tirant havia dit
per ço com la sua ànima no estava prou reposada per les paraules que li
havia oïdes dir, si bé l'Emperador los dix totes les raons que eren
passades entre ells./

/ /

/Al matí, estant l'Emperador en missa ab totes les dames, Tirant entrà
per l'església e féu sa oració. Aprés entrà dins la cortina de
l'Emperador e dix-li:/

/ /

/-Senyor, les galeres estan en ordre per partir e anar en Xipre per
portar vitualles. ¿Si vol la majestad vostra que parteixquen?/

/ /

/Dix l'Emperador:/

/ /

/-Jo voldria que fossen ja cent milles dins mar./

/ /

/E Tirant se'n tornà prestament al port per fer-les partir. Com la
Princesa véu que Tirant se n'anava, cridà a Diafebus e pregà'l molt
digués a Tirant de part sua com fos dinat que vengués tantost, com ella
tenia gran desig de parlar ab ell e que aprés dansarien./

/ /

/Com Tirant ho sabé, prestament pensà lo que era, e féu comprar lo més
bell espill que pogueren trobar e posà'l-se en la mànega. Com li paregué
hora, anaren al palau e trobaren a l'Emperador ab la filla a raons. Com
l'Emperador los véu venir manà que fessen venir los ministres, e davant
ell dansaren per bon espai. E l'Emperador, com hagué un poc mirat,
retragué's en la sua cambra. E la Princesa se lleixà de continent de
dansar e pres a Tirant per la mà e assigueren-se en una finestra. E la
Princesa començà a fer principi a un tal parlar:/

/ /

/-Cavaller virtuós, molta compassió tinc de vós, del mal que us veig
passar, per què us prec que em vullau manifestar lo mal o lo bé que la
vostra virtuosa persona sent. Car tal mal porà ésser que jo per l'amor
vostra ne pendré ma part. E si és bé, jo seré molt aconsolada que tot
sia vostre. Així feu-me gràcia de prestament voler-m'ho dir./

/ /

/-Senyora -dix Tirant-, mal vull al mal com ve en temps de bé, e molt
pus mal com per ell lo bé, e de tal mal jo no en faria part a vostra
altesa, que més l'amaria tot per a mi que no fer-ne part a negú. E de
semblants paraules no se'n deu més parlar. Parlem, senyora, d'altres
coses que sien de plaer e d'alegria, e lleixem les de passió que
turmenten l'ànima./

/ /

/-Certament no és cosa neguna -dix la Princesa-, per cara que a mi fos,
e vós la volguésseu saber que jo de bon grat no la us digués; e vós a
mir dir no m'ho voleu. Per què us torn a pregar per la cosa que més amau
en aquest món, que vós m'ho digau./

/ /

/-Senyora -dix Tirant-, per mercè vos suplic no em vullau fer tan fort
conjuració, que tal, senyora, m'haveu posat al davant, que tot quant sé
en aquest món vos diré.Senyora, lo meu mal prest serà dit, mas jo só
cert que prestament serà en les orelles de vostre pare e açò serà la
causa de la mia mort. E si no ho dic també de dol e d´ira tinc de morir./

/ /

/-¿E pensau vós, Tirant -dix la Princesa-, que les coses que s´han a
tenir secrets jo les volgués dir al senyor mon pare ni a neguna altra
persona? No penseu que jo vaja vestida d´aqueixa color que vos pensau,
per què no tingau temor de dir-me tot vostra fet, car jo el tindré
tancat dins lo meu retre secret./

/ /

/-Senyora, puix l´altesa vostra me força de dir-ho, no puc més dir sinó
que ame./

/ /

/E no dix pus, sinó que baixà los ulls en les faldes de la Princesa./

/ /

/ /

/ /

/ /Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui
ell tant amava.//

// / /

/-Digau-me, Tirant -dix la Princesa-: sí Déu vos lleixe obtenir lo que
desitjau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mai vos fa passar, que
si en cosa neguna vos hi poré ajudar ho faré de molt bona voluntat, car
molt me tarda de saber-ho./

/ /

/Tirant posà la mà en la mànega e tragué l'espill e dix:/

/ /

/-Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li
vostra altesa que em prenga a mercè./

/ /

/La Princesa pres prestament l'espill e ab cuitats passos se n'entrà
dins la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, e no hi véu
res sinó la sua cara. Llavors ella hagué plena notícia que per ella se
faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir
una dama d'amors./

/ /

/E estant ella ab aquest plaer del que havia vist fer a Tirant,
vengueren la Viuda Reposada e Estefania e trobaren la Princesa molt
alegre ab l'espill en la mà, i elles li digueren:/

/ /

/-Senyora, d'on haveu hagut tan galant espill?/

/ /

/E la Princesa los recità la requesta d'amors que Tirant li havia feta e
dix que jamés no havia oït dir a negú:/

/ /

/-Ne en quants llibres he llests d'històries no he trobada tan graciosa
requesta. ¡Quanta és la glòria del saber que tenen los estrangers! Jo em
pensava que lo saber, la virtut, l'honor e gentilea, que tota fos en la
nostra gent grega; ara conec que n'ha molt més en les altres nacions./

/ /

/Respòs la Viuda Reposada:/

/ /

/-Ai senyora! E com vos veig caminar per lo pedregal!, que l'un peu va
tan que l'altre no el pot aconseguir. Veig les vostres mans de pietat
plenes, e los ulls atorguen ço que los altres volen. Digau-me, senyora,
¿és justa cosa ni honesta que la vostra altesa faça tanta festa com feu
a un servidor de vostre pare, lo qual ha rebut quasi per amor a Déu en
sa casa e és estat llançat per aquell famós rei de Sicília ab gent
replegadissa, ab robes d'or e de seda manllevades? ¿E per tal home com
aquest voleu perdre la perpetual fama de vostra honesta pudícia, no
podent viure en hàbit de donzella ni com a filla d'Emperador, de la qual
persecució e infàmia ne serien leses les orelles dels oïnts? Deixau
l'honestat a part posada, e gloriejau-vos del que deuríeu abominar, la
qual cosa tota donzella se deu llunyar de tals inconvenients qui porten
ab si vergonya, com matrimoni desitgen ab vós ésser ajustats, e aquells
haveu denegats fins ací ab paraules de falsa hostalera, e haveu decebut,
e vera execució del vostre bé, honor e fama, e voleu abandonar e oblidar
lo deute que deveu a natura; e més vos valria morir o no ésser eixida
del ventre de vostra mare, que tal infàmia vingués a notícia de les
gents d'honor. E si us ajustau ab ell per amor no lícita, què diran de
vós? E si per lícit matrimoni vos ajustau ab ell, feu-me gràcia del
títol que té, de duc, comte o marquès, o de rei. No us vull dir més, car
no só dona que em contente de paraules on és dubtosa l'execució
d'honestat. ¿Voleu que us diga ab tota veritat? En negun temps no haveu
sabut honestat ni honor de quina color van vestides. Aquesta és la poca
coneixença que vós teniu; e molt vos seria, ma filla, morísseu amant
honestat que vergonyosament viure./

/ /

/E donà fi en son parlar. La Princesa estigué molt alterada de les
paraules que la Viuda li havia dites, e quasi plorant se n'entrà en lo
seu retret; e Estefania aprés d'ella, dient-li que no es devia tant
congoixar, aconhortant-la en la millor manera que podia./

/ /

/-¿No és fort plaga aquesta -dix la Princesa-, que jo sia subjugada al
pare e a la mare, e encara ens causa neguna sia represa per la dida qui
m'ha alletada? ¿Què faria ella si m'hagués vista fer alguna cosa
deshonesta? Jo crec que ab crida ho haguera publicat per tota la cort e
encara per la ciutat. Esperança tinc en Déu que la sua malvada llengua
deshonesta e maldient, acompanyada d'injurioses blasfèmies, que jo li'n
faré passar condigna pena./

/ /

/-¿Qui em faria a mi estar -dix Estefania-, per temor de pare, de no
dansar e festejar segons a nosaltres, donzelles cortesanes, és dat? Com
sia cosa acostumada com les donzelles estant en cort se tenen a molta
glòria que sien amades e festejades, com tinguen tres maneres d'amor, ço
és: virtuosa, profitosa e viciosa. La primera, que és virtuosa e
honorosa, és quan algun gran senyor, infant, duc, comte o marqués, qui
serà molt favorit e cavaller molt virtuós, si aquest tal ama una
donzella, a ella li és molta d'honor que totes les altres sàpien que
aquest dansa o juny o entra en batalla per amor d'ella, e fa fets
honorosos de renom e fama; ella lo deu amar perquè és virtuós e d'amor
virtuosa. La segona és profitosa, e aquesta és quan algun gentilhom o
cavaller d'antic llinatge e molt virtuós, amarà una donzella e ab
donatius la induirà a sa voluntat, e no l'amarà sinó per son profit ;
tal amor a mi no plau, que tan prest com lo profit cessa, l'amor defall.
La terça és viciosa, com la donzella ama lo gentilhom o cavaller per son
delit, lo qual serà fart de raó ab les paraules molt afables que vida
vos donen per un any, emperò si d'allí avant passen, e poden aplegar al
llit encortinat e los llançols bé perfumats, e tota una nit d'hivern
poden estar; tal amor com aquesta me par molt millor que neguna de les
altres./

/ /

/Com la Princesa oí així parlar a Estefania de tan bona gràcia, pres-se
a son riure e passà-li gran part de la malenconia que tenia./

/ /

/-E esperau un poc, senyora -dix Estefania-, encara vos vull més dir de
tres articles de la fe, los quals vostra altesa no sap ni ha per ventura
jamés oïts dir. La bona condició de nosaltres per gràcia de Déu és tal,
que si los hòmens la sabien, ab menys treball induirien les donzelles a
llur voluntat si servaven aquest orde. Totes nosaltres som naturalment
de tres calitats, e per lo meu mal conec lo de les altres. La primera,
totes som cobdicioses; la segona, goloses; la terça, luxurioses. En lo
primer article l'home de bon sentiment deu treballar en conèixer la dona
que ama quala d'aquestes tres calitats li plau més, car si és més
cobdiciosa, e posat cas que sia enamorada d'altri, e vós li donau més
que l'altre, per la cobdícia lleixarà aquell e amarà a vós; en aquesta
manera la fareu desenamorar d'aquell qui primer amà, e amarà a vós;
aprés que sou passat a ella, vos darà lo vostre, e tot lo seu. Si és
golosa, trameteu-li presents de moltes maneres de llepolies e de fruites
novelles, e del que ella més se delita. Si és luxuriosa, com parlareu ab
ella no li parleu sinó del mester de ço que ella s'alta. E encara tenen
una altra major bondat, que les qui són casades, si s'enamoren de negú
no volen haver amistat ab home qui sia millor que son marit ni egual,
ans nos baixam a més vils que ells no són e som enganadores de nostra
honor e de la corona d'honestat. Com la dona ix del ventre de sa mare,
en la front porta escrit ab lletres d'or Castedat. Açò jo davant altri
no gosaria dir, mas acuse a mi mateixa primera que a neguna de les
altres. Emperò mirau la comtessa de Miravall com li pres que cometé
adulteri e hagué la pena que mereixia, car en fe e seguretat sua,
dormint lo marit en lo llit, ella posà en la cambra un gentilhom, e no
dels millors, de qui ella ea enamorada. Lo Comte despertà's e no es
trobà la muller al costat. Dreçà's en lo llit e sentí remor en la
cambra; llevà's corrent e donà grans crits, e pres una espasa que tenia
al cap del llit. La Comtessa apagà la llum. Lo fill, qui dormia en una
recambra, saltà del llit e encès una antorxa, e entrà en la cambra del
pare. Lo gentilhom qui véu lo fill ab la llum, donà-li ab l'espasa per
lo cap e matà'l. E lo Comte matà akl gentilhom e a la Comtessa, e foren
pagats de llur maldat./

/ /

/E estant elles en aquestes raons, l'Emperadriu demanà de sa filla on
era, que molt havia que no l'havia vista. Ella xiqué en la sala e trobà
allí a l'Emperadriu que li demanà de què tenia tan vermells los ulls./

/ /

/-Senyora -dix la Princesa-, lo cap hui tot lo dia me fa mal./

/ /

/Féu-la seure en les sues faldes, e estava-la besant moltes voltes./

/ /

/Lo següent dia dix Tirant a Diafebus:/

/ /

/-Parent e germà, prec-vos que aneu al palau e posau en raons a la
Princesa e vejau si poreu sentir de sa altesa com ha pres lo fet de
l'espill./

/ /

/E Diafebus hi anà prestament e trobà l'Emperador que entrava en missa.
Com fon acabada, Diafebus s'acostà a la Princesa i ella demanà-li què
era de Tirant./

/ /

/-Senyora -dix Diafebus-, partit és de la posada per anar a seure en la
cadira del juí./

/ /

/-¡Si sabésseu -dix la Princesa- quin joc me féu lo dia passat! Ab un
espill me requerí d'amors. Mas deixau-lo'm veure, que jo li diré coses
que no hi pendrà gens de plaer./

/ /

/-Ai senyora bona! -dix Diafebus-. Tirant ha portat ací flames de foc i
no n'hi ha trobades./

/ /

/-Si -dix la Princesa-, mas lla la llenya és de malves e, per l¡aigua
que ha passat, tota és tornada humida! Mas ací n'hi trobareu, en aquest
palau, de majors e de millors, i escalfa molt més que vós no dieu. És
d'una llenya qui ha nom Llealtea, la qual és molt tendra e seca e dóna
repòs ab alegria a qui escalfar-s'hi pot./

/ /

/-Senyora, façam així com vos diré -dix Diafebus-. Si a la vostra
celsitud vendrà en plaer, prengam de les vostres, qui són bones i
seques, e de les nostres, qui són molles e humides; e façam de tot una
massa a semblança e factura vostra e del virtuós Tirant./

/ /

/-No! -dix la Princesa-, que dos extrems no estan bé en una./

/ /

/E burlaren així fins que foren tornats en la cambra. Diafebus pres
comiat e tornà-se'n a la posada, e recità a Tirant tot lo parlament que
havia tengut ab la Princesa./

/ /

/Com foren dinats, e Tirant conegué que l'Emperador devia dormir, ell e
Diafebus anaren al palau; e d'una finestra Estefania los véu venir. Ab
cuitats passos ho anà a dir a la Princesa:/

/ /

/-Senyora, ja vénen los nostres cavallers./

/ /

/E la Princesa ixqué en la cambra de parament. Com Tirant véu a sa
senyora, féu-li molt gran reverència humiliant-se molt a ella, e la
Princesa li reté les saluts ab la cara no prou afable ni segons havia
acostumat. Tirant, no prou content del gest de sa senyora, ab veu baixa
e piadosa li dix lo següent parlar:/

/ /

/-Senyora de totes perfeccions complida, suplic a l'excel.lència vostra
voler-me dir lo vostre pensament, que a mi par que dies ha no he vist
fer tal comport a l'altesa vostra./

/ /

/-Lo meu comport -dix la Princesa- no és de plaure a Déu ni menys al
món, emperò puix la sort vos ha portat en fer aquest novell cas, vos
diré la causa per on lo vostre poc saber e bondat se mostraran./

/ /

/ /

/ /

/ /Com la Princesa repassà a Tirant perquè l'havia requesta d'amors.//

// / /

/-Jo crec que vós no teniu lo saber natural, que si el tinguéssiu no
haguéreu volguda perdre la noblea de natura; car per lo que fet haveu
sou digne de gran infàmia e mereixedor de gran punició, i per
experiència haveu manifestat que les costumes vostres no són d'home
virtuós, que no temeu a Déu ni a l'honor del món, ne haveu esguard al
noble donatiu que la molta humanitat del senyor Emperador, pare meu, vos
ha fet en lo seu Imperi, faent-vos de major dignitat e preminència que a
tots los altres, sotsmetent tots los magnats, ducs, comtes e marquesos
sots vostra obediència. E com açò serà sabut entre les gents, què poran
dir de vós? ¡Que la fila de l'Emperador, qui és posada en tan gran
dignitat, sia estada requesta d'amors per lo seu Capità, lo qual ell
d'extrema amor amaba e fiava, e la sua persona e los béns ha mesa en
salvaguarda e custòdia vostra, e a mi, qui só succeïdorsa de l'Imperi! E
no m'haveu guardada aquella honor e reverència que éreu tengut, ans com
a jutge injust, no haveu usat de justícia, sinó de mala fe e amor
deshonesta.¡Oh Capità, tan gran defalt haveu comès contra la majestat
del senyor Emperador, pare meu, e contra mi! E si jo ho deia a mon pare
hauríeu perduda l'honor, la fama, e la mundanal glòria e tota
l'obediència de tants singulars pobles, e la senyoria que teniu. E si
tanta virtut abundàs en vós, e veésseu en mi alguna cosa que a vici fos
imputat, per vós devia ésser represa en lloc de mon pare, per la molta
fe e creença que ell té en vós. Per què seria digna cosa e justa que jo
anàs als peus de mon pare e d'açò donàs justa clamor en presència de
tots los barons e cavallers, e donàs grans e piadoses lamentacions de la
injúria que m'haveu feta, car ab ànimo esforçat m'haveu requesta
d'amors, així com si jo fos una sotil dona de poca estima. E llavors
tots gentilea coneixerà que la llengua vostra raona lo que no teniu al
cor, e en tal cas jo hauré premi de victòria, per bé que los galans e
cortesans no em diran que jo sia estada vistoriosa, per ço com ho hauré
dit a pare o a mare en presència de molts. Mas poré dir ab tota veritat
que haveu firat lo mantell de vostra honor sens guardar reverència a la
imperial corona. Açò serà notori a tot lo món, car gran és l'ofensa que
m'haveu feta./

/ /

/E llevà's del seu estrado per voler-se'n anar dins la cambra. E com
Tirant véu que se n'anava, ab cuitats passos anà devers ella e pres-la
del manto e suplicà-la fos de sa mercè lo volgués oir. E tant la suplicà
Estefania, e Diafebus, que la feren tornar a seure; e Tirant féu
principi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant donà raó a la Princesa per quina causa l'havia requesta
d'amors, e com per la sua amor ell se daria la mort.//

// / /

/-Oh, més virtuosa que totes les mortals! No deuria ignorar la celsitudd
vostra la vàlua, forces e gran poder d'amor, la qual mou los cels, les
infatigables intel.ligències delitant-se en tal moure, sols per l'amor
que a la primera causa tenen. Reposen los elements en llurs esperes per
l'amor que a llurs propis llocs porten. Així tots los elements, les
coses que a llur ésser se condonen, afectadament volen que en altres
llocs trobar no es deixen, sinó en aquells que a sa condició són
conformes. Per què la mia ànima està molt adolorida, car jo contemplant
la gran sinfularitat de la bellea, gràcia e noblea, posí la llibertat
mia sots domini de vostra excel.lència, e faent molts pensaments
dubtosos era fet home sens record, e veig ara que l'altesa vostra ab ira
cruel me condamna a total destrucció, posant aguaits a la mia ànima per
abreujar la mia penosa vida. ¡Açò ha administrat la fortuna, qu en tal
cas m'haja fet venir per jo haver fet un cas tan bo sens dar-ho a sentir
a persona del món! Ja tement que les mies paraules no agreujassen la
celsitud vostra, fui forçat d'aquella amor que a molts força, dar-vos-ho
a sentir ab senyals de molta honestat; e posat cas que defalt hi haja,
lo perdó no em deu ésser denegat, per ço com amor té poder absolut sobre
mi. Incolpau, doncs, Amor, e deixau a mi, e vullau usar vers mi de la
vostra excelsa pietat, per ço com les coses que per sola virtut d'amor
s'obren, de major premi són dignes, car si la vostra excelsa persona no
fos dotada de tantes insignes virtuts com té, la mia ànima ni los meus
ulls jamés se foren alegrats de res que vist haguessen, com lo dia que
la majestat vostra veeren, deixaren a mi e prengueren a vós per senyora.
No vull més recitar per no enutjar la celsitud vostra, sinó que vull
satisfer en aquell mot que l'altesa vostra m'ha dit: com ab ànimo
esforçat vos havia requesta d'amors. Vull que la delsitud vostra sàpia
tant de mi que si los sants qui són més acostats a Jesucrist podien fer
una donzella de mortal carn a semblança de vostra altesa, jo la requeria
d'amors: ¡quant més a vostra majestat, qui sou filla d'un Emperador!
Però sé-us tant dir, que per totes les parts del món la majestat vostra
trobarà cavallers de major estat e dignitat, de linatge e de riqueses,
més gentils d'honor e fama, ab més ànimo esforçat de cavalleria
(d'aquests tals se'n trobarien mñes que no tinc cabells al cap), però,
senyora, sé-us dir, que si mil anys vostra altesa viu en lo món, no
trobareu jamés cavaller, patge ni escuder qui tant desitge glòria, honor
e la prosperitat de la celsitud vostra, com jo faç; ni aplicar sercei a
serveis, honor a honors, si repòs en tribulacions pot ésser dit. E ara
coneixerà la celsitud vostra quanta era l'amor e voluntat que jo tenia
de servir la majestat vostra. E puix lo meu cor ha tant fallit que és
estat causador de tant agreujar la vostra singular persona, e percaçar
tant de mal per a mi, ab la mia mà plena de cruel venjança, ans que lo
sol haja passat les columnes d'Hércules, jo el partiré en dues parts.
L'una trametré a vostra excel.lència perquè d'aquell pprengau complida
venjança; l'altra part trametré a la mare que nou mesos lo portà en lo
seu ventre, perquè d'aquell prenga la darrera consolació. ¡Oh dia
excel.lent qui daràs repòs a la mia fatigada pensa, amaga la tua llum
per ço que breument sia complit lo que tinc deliberat! ¡Bé sabia jo que
així havien a finir los meus trists e adolorits darrers dies! E ¿no sap
bé l´altesa vostra lo jorn que jo diguí, present la senyora Emperadriu,
qual més valia: morir bé o morir mal? E per la majestat vostra me fon
respost més valia morir bé que no mal. Bé sabia jo que si no us dava a
sentir part de la mia atribulada pena, una nit m´hagueren trobat mort en
un racó de la cambra; e si us ho manisfestava havia de venir en lo que
ara só. Aquest serà lo darrer any, mes, dia de hora que l´altesa vostra
viu me veurà, e aquestes seran les darreres suplicacions que jamés faré
a vostra celsitud; aquestes seran les paraules que m´oireu parlar, que
almenys en premi dels serveis que tenia en voluntat de fer a la majestat
del senyor Emperador, pare vostre, e a tot l´Imperi, car per
contemplació de l´excel.lència vostra tenia delliberat de despendre tots
los dies de la mia trista vida en prosperar e augmentar la corona de
l´Imperi grec, per jo ésser cert que per vós havia ésser posseïda. Per
què, així agenollat com estic, altra gràcia no us deman sinó que ab les
vostres angèliques mans, aprés la mia mort, me vullau vestir la mortalla
e sobre la mia tomba me façau escriure lletres qui pronuncien tal
sentència/: Ací jau Tirant lo Blanc, qui morí per molt amar/./

/ /

/E venint-li quasi los ulls en aigua e acompanyat de dolorosos sospirs,
se llevà dels peis de la Princesa e ixqué de la cambra faent la via de
sa posada./

/ /

/Com la Princesa véu que ab tan gran desconhort se n´era partit, moguda
de molta amor e d´extrema dolor, los seus ulls destil.laren vivies
llàgrimes mesclades ab molts sospirs e sanglots, que neguna de les sues
donzelles no la podien aconhortar, llançant veus doloroses e mostrant
ses dobles e tristes dolors; e dix:/

/ /

/-Veniu vós, la mia feel donzella, vós qui us sentiu dolre de mon
turment. ¿Què faré, trista de mi, que a mi par que no el dec veure ja
més sinó mort? E així m´ho ha dit ell, car lo seu cor és tan alt e de
tanta noblea que prestament ho posarà en execució. Doncs vós, la mia
Estefania, vullau haver mercè de mi: anau cuitadament a Tirant e
pregau-lo molt de part mia que es vulla lleixar de fer alguna novitat,
que a mi desplau molt lo que he dit. ¡Oh miserable de mi que, posat cas
que me´n penida, emperò fet ho he; lo plaer que hi havia pres en
dir-lo-hi, en açò seré jo feta desplasent a Tirant. E tota la ira s´és
partida de mi e s´és convertida en pieetat, per bé que Tirant l´haja de
si foragitada./

/ /

/Les quals paraules recitava la Princesa ab moltes llàgrimes. E
Estefania, per contentar la voluntat de sa senyora, pres una petita
donzella ab si, e anà a la posada de Tirant, qui estava molt prop del
palau. E pujà alt en la cambra e trobà´l que llavors se despullava un
manto de brocat que vestia, ab Diafebus, qui prop li estava,
aconhortant-lo./

/ /

/Com Estefania lo véu despullat en gipó, pensà que s´era despullat per
dar sepultura al seu cos. Llançà´s Estefania als peus de Tirant així com
si fos senyor de natura, e dix-li semblants paraules:/

/ /

/-Senyor Tirant, ¿què voleu ordenar de la vostra persona qui és dotada
de tota virtut, car tots los vostres fets fins ací són estats
il.luminats de memorable glòria? Ara per tan mínima causa no vulllau
perdre tots los treballs ni lo premi de vostres gloriosos actes, e
plàcia-us no vullau perdre tots los treballs ni lo premi de vostres
gloriosos actes, e plàcia-us no vullau avorrir la vostra pròpia carn, la
qual restaria tostemps per exemple de viltat; e si lo contrari feu, serà
abandonnada la vostra grandíssima honor e fama, car més valen les obres
de pietat e de virtut que no la ira d´aquest món, que per tan poca cosa
com ma senyora vos ha dit vós siau tan agreujat que en vullau perdre la
sua amor, e lo cos e l´ànima, car la majestat sua ho deia amigablement
per burlar-se ab vós, e d´açò poré jo fer salva ma fe, e vós tan tost
vos sou mogut a ira intolerable. Per què us suplic ab molta amor que
vullau remetre totes aquestes coses a oblivió, e per donar a la vostra
joventut e gentil disposició, e no vullau fatigar la fortuna qui us és
pròspeera, car grans sobres li faríeu./

/ /

/E callà e no dix més. E com Estefania entrà per la cambra e Tirant la
véu que feu continent d´agenollar-se, tan prest fon Tiraaat ab lo genoll
en terra, e açò per quan era donzella qui servia la filla d´Emperador, e
més perquè era donzella de gran estima, neboda de l´Emperador e filla
del duc de Macedònia, lo major duc de tota Grècia. Tirant volgué
satisfer a les paraules de la donzella, mogut per glòria de domèstica
senyoria, e féu principi a paraules de semblant estil:/

/ /

/-Tants són los mals que comport, que no comporten de si triga alguna,
car flames turmenten conntínuament lo meu cor e adolorida temor me dóna
turment irreparable. Aquests són los focs de la mia ofegada pensa, ja
cansat de viure e vençut de les penes d´amor, d´on se segueix que la mia
ànima s´és rebel.lada contra lo cos volent dar fi als treballs e
turments d´aquest miserable món. Per ço com pens si voluntat no m´engana
que enn l´altre sien de molt menor pena, per ço com no seran d´amor, com
aquesta sia la pena qui excel.leix totes les altres penes. E no em dol
la mort com pens morir per tal senyora, que morint en lo món reeviuré
per gloriosa fama, que diran les gents que Tirant lo Blanc morí per
amors per la més bellíssima e virtuosa senyora que sia ni serà en lo
món, per què, senyora, suplic a la mercè vostra que us ne vullau anar e
lleixar a mi dolorós./

/ /

/La Princesa estava ab inestimable congoixa com veia que Estefania no
tornava per recitar-li noves de Tirant; e no podent-ho més comportar,
cridà ima donzella sua qui havia nom Plaerdemavida, e pres un drap e
posà´l-se sobre lo cap perquè no fos coneguda, e davallà per l´escala de
l´hort, e oberta la porta de l´hort, passà en la casa on era Tirant, que
per negú no fon vista. Com tirant la véu entrar per la cambra, se llançà
estès per terra, i ella, com los véu estar a raons i agenollats, també
volgué estar així com ells estaven, e començà a fer principi a un tal
parlar./

/ /

/ /

/ /Com la Princesa demanà perdó a Tirant de les ofensives paraules que
dites li havia.//

// / /

/-Prec-te, Tirant, que si la mia llengua ha escampodes algunes paraules
ofensives contra tu, plàdia´t no les vulles retenir en ton cor, car tot
quant he dit per ira ho vulles posar en oblit. Car casa és de gran
admiració, com lo pensament está ocupat en alguna cosa de dolor, que la
ira foragita la pietat, e la pietat exalça la ira. Emperò jo,
reconeixent bona fe e cençuda per humana pietat, revoque aquelles, que
vull que no vagen per dites, e en connservació de mon dret te deman en
gràcia que lo perdó me sia atorgat./

/ /

/Com Tirant véu parlar ab tanta d´amor a sa senyora, fon lo més content
home del món tant com si hagués aconseguit fi de la sua desitjada
victòria, oferint-li ab molta humilitat de fer tot lo que li manàs. Dix
Estefania:/

/ /

/-Puix la pau és feta, jo, senyora, li he promès que vostra altesa li
deixarà besar los cabellls si ell feia lo que vostra excel.lència li
manava./

/ /

/-Jo seré bé contenta -dix la Princesa- que em bese los ulls e lo front,
si em promet, a fe de cavaller, de no cometre novitat neguna en la sua
persona./

/ /

/E Tirant lo hi promès de bon grat e ho jurà, e les gran dolors foren
convertides en abundos alegria e contentació./

/ /

/La Princesa se´n tornà prestament, acompanyada de Tirant e de Diafeus
fins que foren dins de l´hort, e la Viuda Reposada ab elles, la qual,
per haver vist tots los entramesos, passava molt gran passió per esguard
de la Princesa, e molt més per l´interès que li´n tocava la feia estar
en gran pensament. A poc instant vegué l´Emperador; e d´una finestra que
mirava dins l´hort véu a Tirant estar aab sa filla. Davallà en l´hort e
dix a Tirant les següents paraules:/

/ /

/-Nostre Capità, jo havia tramès a la vostra posada per vós e no us hi
han trobat. Plaer he hagut com vos he vist ací./

/ /

/-Senyor -dix Tirant-, jo havia demanat de la majestat vostra, e
havien-me dit que vostra altesa dormia; e per no despertar aquella era
vengut ací ab aquests altres cavallers per dansar o haver algun deport./

/ /

/-Mal deport e negre tenim¿ -dix l´Emperador-. Cové que tingam consell,
que és de gran necessitat./

/ /

/E féu manament que tocassen la campana del consell. Com tots los de
l´imperial consell foren ajustats, l´Emperador féu venir l´ambaixador, e
féu llegir en presència de tots la lletra de creença, e aprés dix que la
mala nova per tots devia ésser sabuda, com no fos cosa que pogués estar
secreta. Aprés manà a l´ambaixador que explicàs sa ambaixada: lo qual,
feta reverència ab gran modèstia, féu un tal raoament./

/ /

/ /

/ /

/ /Com l´ambaixador del camp explicà l´ambaixada a l´Emperador.//

// / /

/-Senyor molt excel.lent, a la vostra sereníssima majestat notifique
com, per precs e manament del Gran Conestable e dels menaxauts del camp,
degués venir a la vostra altresa per significar com en la nit del dijous
pus proppassat vengueren catorze mília hòmens a peu, e foren-se mesos en
sòl de terra en mig d´una gran praderia, e per l´abundància de les
moltes aigües és feta l´herba molt alta, e per negú no pogueren ésser
vists. E com lo sol fon un poc alt, vem venir cavalls encobertats e
ginets de turcs, que podien ésser entre tots obra de mil e quatre-cents
poc més o menys, e aplegaren a una flumaire d´aigua que hi havia. E lo
duc de Macedònia, home molt superbo, e poc entès segons los fets que
pratica, féu sonar les trompetes que tothom pujàs a cavall; e per molt
que li diguessen no volgué creure a negú, e anà ab tota la gent fins a
la flumaire, e manà passar tota la gent, així de peu com de cavall; e
l´aigua fins a les cingles dels cavalls, i en llocs hi havia que annaven
nadant./

/ /

/"Envers la part dels enemics estava una riba que ab gran afany la
podien pujar los cavalls, e d´allí los enemics ab llances
encontraven-los; e per poc balanç que l´home d´armes prennia o son
cavall, prestament caïen en l´aigua, que no se´n podien llevar, e per la
flumaire avall n´anaven tots. Car si lo Duc hagués pres una milla més
amunt, podia passar quasi tota la gent a peu eixut. Los enemics
afluixaren un poc per ço que la gent passàs, e feren demostració de
retraure´s en un petit mont que hi havia, lo Duc faent son poder de
pendre´ls; d´altra part, los nobles per antiquitat de llinatge en fets
excel.lents s´eren moltes vegades trobats, e confiant-se en llurs
forces, feren com a valents e virtuosos que ells eren, ab lo record de
la fidelitat que vassals són tenguts a llur senyor per conservació de la
imperial corona. Com los qui estaven en la celada veren los grecs tan
fortament batallar, ixqueren ab molt gran fúria e feriren enmig dels
crestians, dels quals feren gran escampament de sang. E lo Duc, no
podent més soferir la greu batalla, secretament fugí e se´n tornà allà
d´on era eixit sens haver molta ofensa als enemics. E tots los qui
pogueren ésser estalvis se n´anaren ab ell./

/ /

/"Los moros, seguint llur victòria, li han posat siti sobre la ciutat. E
és-hi vengut en persona lo Gran Turc e lo Soldà ab tots los reis qui són
venguts en llur valença, e tots los ducs, comtes e marquesos que
d´Itàlia e de Llombardia són venguts a sou d´ells. E de continent que lo
Soldà sabé tal nova se féu intitular empeerador de Grècia, e diu que
jamés no es partirà del siti fins que haja pres lo Duc e tots quants són
ab ell, e aprés que vendrà a posar lo siti sobre aquesta ciutat. E sé-us
dir, senyor, lo Duc no té provesió sinó per a un mes, al tot més llarg a
mes e mig. Així, senyor, veja la majestat vostra qué és de fer ne quin
consell pendreu en aquests afers./

/ /

/Dix Tirant:/

/ /

/-Digau-me, cavaller, per vostra virtut, ¿quanta gent s´és perduda en
aquesta batalla?/

/ /

/Respòs lo cavaller:/

/ /

/-Senyor Capità, per esguard de les esquadres de les capitanies s´és
sabut que entre morts set-cents vint-e-dos hòmens./

/ /

/Parlà l´Emperador e dix:/

/ /

/-Nostre Capità, prec-vos, per reverència de Nostre Senyor Déu e per
amor mia, que doneu diligència que dins quinze o vint dies siau partit
ab tota la gent per socórrer aquells miserables, o de vitualles o de gent./

/ /

/-Oh senyor! -dix Tirant-, ¿e com pot dir vostra majestat semblant raó
que tan llong temps com són vint dies no hajam de partir? Lo qual poria
ésser que los enemics donassen combat a la ciutat, e per ço com són molt
poderosos porien entrar a la ciutat./

/ /

/Tirant tornà demanar a l´ambaixador quin nombre, de gents podien ésser
los enemics. Respòs l´ambaixador:/

/ /

/-Per la fe mia, los turcs són en gran nombre, e són molt hàbils en la
guerra e gent molt crudelíssima e desconeixent. Emperò, al parer de
nosaltres e per dit d´alguns presoners, ells són de huit-cents mília
hòmens ensús./

/ /

/-E per ço, senyor, seria jo de parer -dix Tirant- que fos feta una
crida real per tota la ciutat, que tots aquells qui han pres lo sou e
aquells que pendre lo volran, que vagen a la Casa de l´Imperi per rebre
compliment de paga, e dins sis dies tothom sia prest per partir./

/ /

/L´Emperador ho tingué a bona sort, e fon-li molt plasent tot lo que
Tirant havia dit, com lo véu ab ànimo esforçat de cavaller./

/ /

/Com la crida fon feta, prestament ne foren avisats tots los grans
senyors qui eren fora de la ciutat, e tots foren allí a la jornada ab
los cavalls reposats. E los qui eren venguts de Sicília eren en
convinent punt. La fama e mala nova anà per la ciutat, del perdiment que
fet havien, e moltes gents deel poble, així hòmens com dones,
s´ajustaren en la plaça del mercat. Los uns ploraven llurs germans, los
altres los fills, los altres los amics e parents, los altres la
destrucció de l´Imperi: com tota la major part de l´Imperi fos perduda e
tota l´esperança de l´Emperador e de tots los seus no era sinó en un sol
Déu, per ço com dubtaven de venir en cruel fam e set, per l´enemic qui
era victoriós, e lo cremament de la ciutat, recordant la captivitat e
servitud miserable. E digueren a l´Emperador dos barons de l´Imperi que
trametés sa filla Carmesina en Hongria a sa germana./

/ /

/Com Tirant oí dir semblants paraules, tota la sua ànima s´alterà e
tornà la sua cara semblant de persona morta, e d´açò hagueren notícia
totes les donzelles, e encara l´Emperador, qui demanà a Tirant quin mal
tenia que així li era mudada la calor./

/ /

/-Senyor -dix Tirant-, hui tot lo dia tinc gran dolor de ventrell./

/ /

/L´Emperador féu venir prestament los metges perquè li donassen alguna
medecina que fos bona per al seu mal; e així fon fet. Com l´Emperador
véu que Tirant estava ja bé, dreçà les noves a sa filla Carmesina e
dix-li semblants paraules:/

/ /

/-Ma filla, ¿que us par a vós de les coses que los del consell m´han dir
de vós? Que lo parer meu és que seria ben fet, per ço que si la gent e
l´Imperi se perdia, que vós no us perdésseu./

/ /

/Respòs a les paraules del pare la discreta senyora en tal mannera./

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que la Princesa féu a l´Emperador, son pare.//

// / /

/-Oh pare piadós!, ¿per què voleu posar aguaits a la mia vida e al
vostre repòs? Car bé sap la majestat vostra que los casos afortuïts de
fortuna, qui han en si llinatge de tots perills, deuen ésser remesos a
la divina Providència. E per quant los vostres dies beaventuradament
sens enuig ne alguna vexació temerosa, l´altesa vostra no deu permetre
jo sia separada de la vostra vista, car jo estime més morir prop de la
majestat vostra i en la mia pròpia pàtria que si per exalçament de
riqueses jo vivia en estranya terra, en dolorosa vida e fatigada de
molts sospirs./

/ /

/Com l´Emperador véu lo parlar de sa filla acompanyat de tanta discreció
e amor, fon lo més content home del món, per ço com dix que prop d´ell
volia morir./

/ /

/E venint la nit, Tirant, ben informat de tot, pres dos hòmens de la
ciutat qui sabien molt bé tota la terra, e caminaren tota la nit e
l'endemà fins a migjorn, que arribaren en una gran planícia qui era
nomenada Valbona, e tota aquella vall era plena de bestiars, de grans e
de pocs, com tot lo més bestiar tinguessen allí per dubte dels enemics.
E Tirant féu pendre totes quantes egües pogué haber, féu-les lligar les
unes ab les altres ab dos-cents hòmens que les portaven, e manà'ls que
fessen la via de lla on estava lo camp dels enemics. E tantes com ne
poguessen haver, que fossen preses e posades ab les altres. E Tirant
se'n tornà a la ciutat de Constantinoble e aplegà-hi lo quint dia, e féu
fer mostra a tota la gent./

/ /

/L'endemà per lo matí beneïren les banderes ab singular processó e festa
que fon feta. Tota la gent s'armà e pujaren a cavall per partir.
Primerament ixqué la bandera de lEmperador, portada per un cavaller qui
era nomenat Fontseca sobre un gran e meravellós cavall tot blanc. Aprés
ixqué la bandera de la dkivisa de l'Emperador, la qual era ab lo camper
blau ab la torre de Babilònia tota d'argent, ficada una espasa dins la
dita torre ab un braç tot armat qui tenia l'espasa per lo mantí ab un
mot de lletres d'or qui deien: Mia és la ventura. Aquesta bandera era
acompanyada de tots los servidors de casa de l'Emperador, Aprés
d'aquesta esquadra venia lo duc de Pera ab ses banderes e ab tota la sua
família. Aprés venia altra esquadra del duc de Babilònia, es aprés lo
duc de Sinòpoli e lo duc de Deperses. Aprés venia lo duc de Casàndria e
lo duc de Montsant, cascú ab sa esquadra, que eren venguts de Nàpols.
Aprés passà lo marquès de Sant Marco de Venècia ab la sua esquadra, e
aprés lo marqués de Montferrat. Lo marquès de Sant Jordi ixqué molt
abillat ab los cavalls encobertats de brocat e de seda e tota la sua
gent molt en ordre de totes les coses necessàries a la guerra. Aprés
ixqué lo marquès de Peixcara ab la sua esquadra, e lo marqu``es del
Guast e lo marquès d'Arena. Lo marquès de Brandis, lo marquès de Prota,
lo marquès de Montnegre e un germà bastard del príncep de Taràntol,
cascú d'aquests ixqué ab sa esquadra. Aprñes de tots aquests ixqueren lo
comte de Bell-lloc, lo comte de Plegamans, lo comte d'Àger, lo comte
d'Aigües Vives, lo comte de Burgença, lo comte de Capaci, lo comte
d'Aquino, lo comte de Benafria, lo comte Carlo de Malatesta e lo comgte
Jacobo de Vintimilla de Sicília; e cascú d'aquests ixqué ab sa esquadra.
E molts altres comtes e vescomtes e altres capitans ixqueren ab ses
esquadres de gent d'armes, tots conduïts a sou de l'Emperador, e foren
quaranta-huit esquadres, en les quals hi havia cent huitanta-tres mília
combatents./

/ /

/E com tots passats davant l'Emperador e de totes les dames qui els
miraven, e Tirant, qui anava entre ells capitanejant (no del tot armat,
sinó les cames e los braços e un jaseran, e vestia sobre tot una
sobrevesta imperial), posant tota la gent en orde, e la darrera esquadra
de totes era la de Tirant ab ses banderes, la dels cadenats e la dels
corbs, e com l'Emperador véu ja casi tota la gent fora, de la finestra
cridà lo Capità e dix-li que no es partís, per ço com ell volia parlar
ab ell e dar-li lletres per al duc de Macedònia e per alguns altres. E
Tirant dix que era molt content./

/ /

/Com tota la gent d'armes de peu e de cavall fon fora de la ciutat,
Tirant se'n tornà e pujà alt en les cambres de l'Emperador, e trobà'l
que estava en un retret ab lo secretari escrivint. E no li volgué res
dir per no torbar-los. Com la Princesa véu a Tirant, cridà'l e dix-li:/

/ /

/-Capità, segons veig, la vostra partida és certa, segons los senyals.
Prec al Senyor de tot lo món vos done victòria ab honor, així com fon
Alexandre en llaor./

/ /

/E Tirant, regraciant-li molt lo que li havia dit, donà del genoll en la
dura terra, e besà-li la mà tenint-ho en senyal de bona ventura. E
tornà-li a dir la Princesa:/

/ /

/-Tirant, vejau ans de vostra partida si negunes coses voleu de mi.
Digeu-les-me, car jo us faç cert que us serà tot atorgat ab cor de no
fallir-vos jamés en res./

/ /

/-Senyora singular en lo món -dix Tirant-, la majestat vostra no té par,
com lo fènix, així en dignitat com en virtuts, e jo, senyora, bé
demanaraia, si vostra celsitud m'ho volia atorgar, e obtenint tal gràcia
seria coronat en la celestial glòria sobre tots els altres sants, no
volent jamés més béns posseir en aquest món; e per ço com sé que em
seria demesiat lo demanart fins a tant que l'execel·lència vostra me
mane que parle./

/ /

/-Ai Capità -dix la Princesa-, com sou hui eixit tot beneit!Par que no
sapiau mal ni bé. E jo bé entenc vostre llenguatge, per bé que jo no sia
estada en França. Vós demanau fortuna de virtut, e jo no demane
senyoria, mas demane llibertat d'amor. E com lo rei vol, jamés entre fe
en casa sua./

/ /

/-Senyora -dix Tirant-, no em bandegeu de vostra majestat, car no
voldria que us ne prengués així com fan les juïes, que, com volen parir,
que tenen les dolors del part, reclamen a la Verge Maria, e com han
parit e són delliures de tot mal prenen una tovallola ban blanca e van
per tots los cantons de la casa dient:"Fora, fora, Maria, de casa de la
juïa."/

/ /

/-Ai, en benetit! -dix la Princesa-. Puix me dau càrrec de saber,
aturant-vos glòria d'ignorància, aplicant tots jorns un bé aprés altre,
e vós no haveu mester assessor que parle per vós, mas les paraules
femenils ab poc treball ixquen de la boca; mas bé veig jo, qui us dava
lloc, bé sabríeu executar lo qui toca a vostra part, car lo que jo us
deia no era per pus sinó si havíeu mester or o argent o joies. Jo de bon
grat vos ne daré, sens que no en sentira res lo senyor mon pare./

/ /

/-Senyora -dix Tirant-, jo com a servidor obedient de l'altesa vostra
faç infinides gràcies, mas suplic-vos me façau una singular gràcia./

/ /

/-Si a mi serà honesta cosa -dix la Princesa-, jo seré contenta de
fer-ho. Emperò primer vull saber lo que desitjau haver de mi; car jo só
composta de tal metall que jamés prometí res que no ho atengués, ara fos
de mal o de bé. La mis paraula no pot tornar atràs: açò us poden dit
totes les mies donzelles e a tots los qui em tenen coneguda, que lo sí
és sí e lo no é no./

/ /

/-Tant és major virtut la vostra -dix Tirant-, e jo, senyora, no us
demane sinó que l'altesa vostra me faça gràcia que em doneu aqueixa
camisa que portau, per ço com v os és més acostada a la vostra preciosa
carn, e jo ab les mies mans la puga despullar./

/ /

/-Santa Maria val! -dix la Princesa-.¡I què és lo que em dieu! Jo seré
bé conteenta de dar-vos la camisa, joies e robes e tot quant he; mas a
mi par que no seia justa cosa que les vostres mans toquen lla on negú no
ha tocat./

/ /

/E prestament se n'entrà en la sua cambra e despullà's la camisa e
vestí-se'n una altra. Ixqué en la gran sala on trobà a Tirant qui es
burlava ab les donzelles, e cridà'l a un depart e domés content. tirant
la pres ab gran alegria, anà-se'n a sa posada e dix a les donzelles:/

/ /

/-Si l'Emperador me demana, digau.li que prestament seré ací; que em só
anat armar perquè puga prestament partir./

/ /

/Com Tirant fon a la sua posada, acabà's del tot armar, e trobà allí
Diafebus e Ricard, que eren tornats per vestir-se les cotes d'armes que
s'ahvien fetes, totes de xaperia: la de Ricard era tota bordada de
madeixes d'or totes embarassades, e deia lo mot/: No hi trob cap ni
centaner/; la de Diafebus era tota brodada de cascalls, e deia lo
/mot:Lo que a altri fa dormir a mi disperta/. Com Tirant fon del tot
armat mirà la camisa, que era tota de fil de seda ab grans llistes de
grana molt amples, e en les llistes hi havia brodades àncores de nau, e
deia lo mot/: Qui bé està no es cuita moure/, e /Qui seu en pla no ha
d'on caure/; era brodada a costats, les mànegues molt grans, que tocaven
en terra. Vestí-la's sobre totes les armes, e la mànega dreta plegàla
fins prop del muscle, e la mànega esquerra la plegà fins a mig braç, e
cenyí-la's ab un cordó tot d'or de Sant Francesc; e féu-s'hi posar sobre
tot Sant Cristòfol ab lo Jesús a la part sinestra, tot d'or, ben lligat
perquè no caigués./

/ /

/E així vengueren los tres cavallers a pendre comiat de l'Emperador e de
totes les dames. Com foren alt trobaren l'Emperador qui estava esperant
al seu Capità que vingués, perquè volia que es dinàs ab ell. Com
l'Emperador véu a Tirant, dix-li:/

/ /

/-Nostre Capità, ¿quina cota d'armes és aqueixa que us haveu vestida?/

/ /

/-Senyor -dix Tirant-, si la majestat vostra sabia la propietat que té
n'estaríeu molt admirat./

/ /

/-Molt me plauria saber-ho dix l'Emperador./

/ /

/-La virtut que té -dix Tirant- és de bé a fer, que com jo partí de ma
terra una donzella la'm donà, la qual és la més bela, e de totoes les
virtuts complida, de totoes quantes donzelles són en lo món. No ho dic
en derogació de la senyora Princesa, que ací és, ni de les altres
donzelles qui d'honor són./

/ /

/Dix l'Emperador:/

/ /

/-Per cert jamés se féu en lo món nengun bon fet d'armes si per amor no
es fes./

/ /

/-E per ço, senyor, vos promet -dix Tirant-, a fe de cavaller, que en la
primera batalla que jo em trobaré, jo la faré mirar als amics e als
enemics./

/ /

/L'Emperador se posà a dinar, e l'Emperadriu, e sa filla e lo Capità
d'aprés d'ella. E féu seure als dos cavallers en altra taula ab totes
les dones e donzelles. Aprés que foren dinats ab molt gran plaer, e en
especial Tirant com menjava en un plat ab sa senyora, pensà ésser més
benaventurat que no era. L'Emperador se nèntrà dins una cambra, e féu
entrar allí a l'Emperadriu, e a sa filla e a Tirant. Aprés entraren
totes les dames e cavallers. E en presència de tots l'Emperador dix a
Tirant paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /Com l'Emperador tramès Tirant al camp, e los precs e exhortació que
li féu.//

// / /

/-Si l'adversa fortuna fins ací ha permès disminuir la llibertat e
senyoria del nostre grec Imperi, per haver perdut un tal cavaller e
capità com era lo meu fill, e per jo ésser posat en tal edat que no em
basta la virtut per a poder portar armes, ha dispensat la divina
Providència, per la sua immensa pietat misericorde, trametre a vós,
Tirant lo Blanc, en qui tota la nostra esperança reposa. Vos pregam ab
molta amor, puix que som certs de la vostra virtuosa fama vós ésser
dispost e suficient per art de cavalleria en majors fets que aquests no
són, per bé que aquests sien pro ardits e de gran perill, que vós, per
la vostra molta virtut, hi vullau posar lo saber i esforç en l'honor mia
i de l'imperi patrimoni, e de tota la cosa pública, com jo haja manat
sots pena de la fidelitat, a tots los meus ducs, comtes e marquesos, a
tots en general e a cascú per si, que us amen, honren, obeixquen e us
guarden així com a la mis pròpia persona. E donareu aquestes lletres al
duc Macedònia e al meu Conestable, e les altres a qui van./

/ /

/Les darreres paraules de l'Emperador foren principi a Tirant en fer
semblant resposta:/

/ /

/-La ferma esperança que jo tinc en Déu tot poderós, que jamés permet
que negú sia vençut qui a la sua altíssima majestat recorre, m'assegura
la victòria. Per què, senyor, l'altesa vostra estigue ab ferma confiança
que, ab ajuda de déu, de tots vostres enemics sereu vencedor./

/ /

/Donant del genoll en la dura terra, besà la mà a l'Emperador, present
son comiat, e semblant déu a l'Emperadriu e a l'excelsa Princesa, la
qual jamés volgué consentir que li besàs la mà. E així com ell fon de
peus per abraçar les donzelles, l'Emperador li donà un sac ab trenta
mília ducats; e Tirant no el volia pendre sinó que dix:/

/ /

/-Senyor, ¿no m'ha dat prou la majestat vostra d'armes e cavalls, joies,
socorriment e altres coses, que és massa gràcia per a mi?/

/ /

/Dix la Princesa:/

/ /

/- Puix a mon senyor l'Emperador plau, forçat és que així s'ha de fer./

/ /

/Pres comiat Tirant de totes les dames e de tots los que allí eren. Com
foren baix al cavalcador, dix Ricard:/

/ /

/-¿No seria bo, puix l'Emperador està a la finestra e totes les dames
són eixides pèr mirar-nos, que cavalcàssem los cavallls encobertats ab
los bacinets al cap, puix tenim pennatxos grans e bells , e féssem ací
un fet d'armes ab les llances, aprés ab les espases, no fent-nos dan negú?/

/ /

/-Molt me plaurà -dix Tirant- que es faça./

/ /

/Cascú cavalcà en son cavall encobertat, enmig de la plaça , e
posaren-se los bacinets al cap. E aquells cavalls eren sicilians e molt
lleugers. Ab les llances corregueren una estona. Deixades les llances,
tiraren les espases e anaren los uns contra los altres, e feien entrades
e eixides donant-se de grans colps ab les espases de pla. A la fi
uniren-se los dos caballers contra Tirant, e llavors los feia molt bell
veure les entrades e eixides que ells feien. Com se foren així un poc
combatuts, feren gran reverència a l'Emperador , aprés a les dames, e
tiraren son camí./

/ /

/E totes les dames senyaven los cavallers e suplicaven a Nostre Senyor
Déu los donàs victòria contra sos enemics./

/ /

/No penseu que los angèlics ulls de la Princesa perdessen jamés de vista
a Tirant fins que fon fora de la ciutat. Llavors se convertí la vista en
amoroses llàgrimes , e totes les altres donzelles li feien companyia. E
l'Emperador se lleixà dir que, per la sua fe, grans dies eren passats
que no havia haguada major consolació ni plaer que en veure combatre
així aquells tres cavallers./

/ /

/-E a mi par verdaderament que Tirant deu ésser valentíssim capità e
virtuós cavaller./

/ /

/Com los cavallers foren fora de la ciutat donaren los cavalls als
patges e cavalcaren altres rossins. E en poca d'hora aplegaren ab la
gent d'armes . E los cavallers restaren en la sua esquadra, e Tirant
anava d'esquadra en esquadra,visitant la gent, amonestant-los que
anassen contínuament en ordre./

/ /

/Aquell dia acaminaren cinc llegües. Atendaren-se en una bella praderia,
abundosa de moltes aigües. E Tirant tenia tal pràctica com era capità de
gent d'armes que jamés descabalcava fins que tota la gent era alleujada,
per dubte que no s'hi seguís algun escàndel en lo camp. Com tots foren
alleujats en la bella herba del prat , Tirant anà de tenda en tenda a
tots los ducs, comtes e marquesos, venguessen a sopar ab ell . E foren
així ben servits de totes coses com si fossen dins la ciutat de
Constantinoble, que ell portava tres cocs, los millors que es trobaren
en tota França , que bastaven per aparelllar de menjar a tot lo camp./

/ /

/Aprés que tots hagueren bé sopat, Tirant féu cavalcar a tots los seus
ab d'altres qui eren en nombre de dues mília llances, e aquells
vel.laren fins hora de mitja nit; e tramès gent per los camins per veure
si sentirien gent d0'armes o altra cosa. E Tirant anava guardejant lo
camp, adés en un lloc, adés en altre. Com fon hora de mitja nit, feia
descavalcar aquells e tornar a cavalcar altres dues mília llances; e no
consentia portassen patges, sinó tots armats com si haguessen entrar en
aquellla hora en batalla./

/ /

/E com Tirant estava en guerra nunca se despullava sinó per mudar
camisa. Com venia lo matí, dues hores ans del dia, feia sonar les
trompetes per a ensellar i ell oïa la missa. Aprés acabava's d'armar e
prestament cavalcava, e així anava per tot lo camp fent armar tota la
gent. Com venia l'alba, tots eren en punt de partir. Aquesta pràctica
servaren fins que foren a llengua e mitja prop dels enemics, en una
ciutat que ha nom Pelidas. E tots dies estaven per dar-se als turcs,
veent lo gran poder que portaven./

/ /

/Com ells saberen que socors de gent d'armes venia foren molt contents e
obriren les portes de la ciutat. Lo capità no volgué entrassen de dia
perquè no fossen vists; emperò tan secretament no ho feren, que ells
foren sentits. E fon primerament avisat lo Gran Turc com en la ciutat de
Pelidas era entrada gent d'armes, però que no podien saber quanta era.
De continent lo Gran Turc ho anà a dir a Soldà, e aquell dix:/

/ /

/-¿Com podeu vosaltres `pensar que gent d'armes hi sia venguda? Car
sabem que aquell que es nomena Emperador té molt poca gent sinó aquells
trists e dolents que l'altre dia vengueren, e no són res, ni solament se
deuria passar per la memòria. Seran d'aquest, del duc de Macedònia,
d'aquells qui fugiren, e no fugien com a enemics vençuts, mas així com a
cervos fugitius. E nosaltres tenim e havem conquistat, de les deu parts
de l'Imperi, les nou e mitja; no ens resta altra cosa sinó haver pres lo
duc de Macedònia, acaminar aquestes vint-e-cinc llegües que hi ha fins a
la ciutat de Constantinoble e pendre per la barba aquell vell Emperador
e condemnar-lo a perpetual presó, e a sa filla Carmesina que sia
cambrera major de la nostra cambra, e l'Emperadriu serà cuinera de tota
la host. E prestament faré fer una imatge tota d´or a semblança mia, e
fer-la he posar enmig del mercat de la ciutat./

/ /

/Dix lo Gran Turc:/

/ /

/-Senyor, tot lo que dieu se poria bé fer, emperò bo seri donar recapte
en açò que us he dit, car no deu hom tenir les coses en menyspreu així
com féu lo rei de Troia, que per sa gran culpa se perdé ell i tots los
seus per tenir les coses en compte de no-res. E llig-se de molts
gloriosos prínceps que són estats perduts per semblant raó: volent
conquistar dignitat real la perderen, e la sua aprés./

/ /

/-Ara- dix lo Soldà-, puix així és.../

/ /

/Féu-se venir un cavaller d´aquells qui tenien càrrec del camp e dix-li
a un depart:/

/ /

/-Mira, aquell gran corbat del Turc, lo qual és tot ple de vergonyosa
temor, diu no em sé quines oradures i crec que és un somni que ha fet.
Per contentar-lo, tramet un home qui guardege devers lo camí de la
ciutat de Pelidas./

/ /

/E així com lo Soldà deia que hi trametés un home, ell n´hi tramès
quatre, que mirassen bé devers lla ciutat de Pelidas, si porien haver
sentiment quina gent hi havia venguda./

/ /

/L´endemà que Tirant sse fon més en la ciutat de Pelidas, de matí anà de
casa en casa pregant a tota la gent que tothom ferràs sos cavalls e
adobassen les selles. E com açò fon fet, pres un home ab si, lo qual
sabia molt bé aquella terra, e cavalcaren, e tan secretament com
pogueren per llocs apartats anaren prop lo camp. E d´un tossal veren la
villa e lo camp e veien com tiraven los bombardes a la vila, e los de
dins tiraven molta terra a la barbacana, e havien-la ben omplida de
terra; e com la pedra de la bombarda dava en la muralla foradava lo
mur,masno derrocava per esguard de la terra que hi havia./

/ /

/E Tirant tingué esment en lo camp e véu que tota la vila entorn era
plena de tendes e de tanta multitud de gent que negú no pogués eixir ni
entrar que no fos pres. E lo Soldà estava a l´una part, e lo Gran Turc
estava a l´altra. E conegueren-ho en les grans tendes que veien molt
pintades./

/ /

/Com bé hagueren mirat, tornaren-se´n a la ciutat, e com se´n tornaven,
d´un puig veren les guardes dels morors qui estaven mirant a totes parts./

/ /

/Com foren descavalcats, Tirant se n´anà a la plaça, on trobà la major
part de la gent de peu e dix-los:/

/ /

/-Veniu ací, germans. Nosaltres venim de guardejar lo camp dels nostres
enemics; e al venir que fèiem havem vist quatre guardes del camp. ¿Qui
seran aquells que hi voldran anar? E de cascuna guarda que em portareu
viu, jo li daré cinc-cents ducats, e si porten lo cap los ne daré
tres-cents./

/ /

/E prestament se concordaren set hòmens a peu qui sabien molt bé la
terra, i en la nit /

/ /

/partiren perquè no fossen vists. Com foren bé avant, dix l´u:/

/ /

/-Senyors, voleu fer bé? Posem-nos prop d´una font que ací està e
cobrirem-nos de rama. Los moros no és menys que a l´hora del migjorn no
davallen ací a beure d´aquesta aigua per la gran calor que fa, e així
els pendrem a mans./

/ /

/Fet lo deliber, posaren-se en l´aguait molt bé coberts. Com lo sol fon
eixit, ells los veren estar alt en un tossal. Com l´hora fon bé calenta,
que tenien gran calor, per desig de beure de l´aigua fresca vengueren a
la font. Com foren allí, dix l´u dels crestians qui estaven amagats:/

/ /

/-No es moga negú fins que sien ben farts d´aigua, car no poran tant
córrer./

/ /

/E així ho feren. Com haguerem bem begut e menjat, los crestians ab
grans crist ixqueren e pregueren de continent, los tres. E l´u se pres a
fugir. Com veren que no el podien atenir, despararen-li una ballesta e
donaren-li ab una estralla per lo costat, e prestament caigué;
tallaren-li lo cap e posaren-lo en una punta de llança. Los altres, ab
les mans lligades, los portaren on era lo Capità./

/ /

/Com Tirant los véu fon molt content, e pres los tres moros e posà´ls en
bona guarda. E dix als hòmens que els havien pres:/

/ /

/-Què haveu vosaltres haver?/

/ /

/-Senyor Capità- digueren ells-, nostre dret és mil e huitcents ducats.
Emperò veja la senyoria vostra què ens voldrà dar, car per pocque ens
doneu nos tindrem per contents. /

/ /

/-Per mon Déu- dix Tirant-, no faré jo tal cas, ans vos vull ben
contentar, puix bé hi haveu treballat./

/ /

/Portà´ls-en a sopar ab ell, e féu-los seure al cap de la taula, ans de
tots los ducs, comtes e marquesos. E com hagueren ben sopat, Tirant los
donà dos mília ducats e sengles gipons de seda. Com los altres hòmens de
peu veren tanta gentilea, digueren que jamés havien vist tan singular
capità./

/ /

/Tirant hagué ordenat aquell dia que tothom sopàs de jorn e que
ensellassen los cavalls, e que tots estiguessen armats e en punt per
partir. Com fon nit escura, Tirant féu eixir tota la gent de la ciutat,
e posaren-se en orde, així los de peu com de cavall; e detràs tota la
gent venien tres mília hòmens ab les egües sens que los rossins no les
sentissen./

/ /

/Com les egües foren a l´entrada del camp, tots los hòmens de peu
entraren ab elles e foren fetes dues parts, l´una envers lo Soldà,
l’altra envers lo Gran Turc. E los cavalls del camp sentiren les egües:
los uns se soltaven, los altres rompien los dogals, los altres
arrancaven les estaques: veuríeu anar tots aquells cavalls del camp, un
de ça, altres de lla, altres detràs les egües. Com los cavallers del
camp veren los seus rossins solts, corrent los uns amunt, los altres
avall, eixien de les tendes en camises, altres en gipons, e tots estaven
desarmats; e ab tan gran repòs dormien e estaven contínuament desarmats
com si pròpiament estiguessen en los més fort castell del món./

/ /

/Com aquest desbarat hagués durat un poc espai, e toto lo camp estava
arremorat per los cavalls, vengué Tirant e ferí en l'una part ab la
mitat de la gent, e lo duc de Pera ab l'altra gent feriren a l'altra
part invocant lo gloriós cavaller Sant Jordi. Veureu en poca d'hora
tendes anar per terra, e hòmens morts e nafrats en gran nombre. Lo Gran
Turc ixqué desarmat de la sua tenda com sentí los mortals crits de la
gent daven e cavalcà sobre un ginet. Un home d'armes li matò lo rossí e
donà-li una coltellada al cap. Vingué un servidor seu, descavalcà
corrent del seu cavall e donà'l al seu senyor. Com lo Gran Turc fon a
cavall, mataren lo servidor, e portant a tall d'espasa tot lo que els
venia davant, que era cosa de gran terror e espant, per bé que
coneguessen que la multitud dels enemics era tanta que paria cosa
invencible. La qual cosa en aquells donà admiració de virtut e fe./

/ /

/Los turcs, vent-se desarmats, e los més que havien perduts los cavalls,
feren lo que havia fet lluir senyor, lo Turc, lo qual ixqué fora de tot
lo camp e féu-se posar moltes tovalloles sobre la nafra que tenia e
tramès a dir al Soldà que en tot cas del món ixqués fora del camp, puix
la batalla era perduda e lo camp era desconfit. Lo Soldà ab alguns dels
seus estava fent armes. Lo Gran Turc, així nafrat com estava, mès-se una
cota de malla dessús, e ab aquells que allí prop d´ell se trobà tornà
entrar dins lo camp per socórrer al Soldà, lo qual estava en prou
pressa: valgué-li que no fon conegut. E lo Gran Turc socorregué'l en bon
cas, així com aquell qui era cavaller valentíssim, e mostrà's entre los
altres ab gran glòria e virtut, que tragué de la pressa de la gent lo
Soldà fora del camp. Per ço com veien tanta multitud de gent morta, e
totes les tendes derrocades per terra, deliberaren d'anar-se'n ab tots
los que allí eren, car no pogueren soferir la potència del victoriós. E
jamés fon feta batalla en Grècia tan sangonosa com aquesta. /

/ /

/Finalment, lo Soldà e lo Gran Turc ab tots los que allí eren pregueren
la via de la muntanya, e los altres prengueren la via del pla. E Tirant
anà tostemps aprés d'ells a l'encalç, matant, ell e tots los seus, tants
com aconseguir-ne podien, no prenent negú a mercè. Los qui anaren per la
muntanya tots se salvaren; e los qui pregueren per lo pla foren morts i
apresonats./

/ /

/Durà l'encalç tres llegües; e los qui anaven per la muntanya (lo camí
era més curt) havien a plegar en un gran riu on havia un pont de fusta
on podien passar segurament. Com lo Soldà fon passat ab la sua gent, com
veren venir los crestians corrent, trencaren lo pont en lo mig, e tots
los qui restaren, que no pogueren passar, foren perduts. Los qui havien
passat lo pont foren delliures./

/ /

/Bé mostrà Tirant aquell dia haver victòria dels victoriosos.
Gloriejava's ell i los seus que açò era estat més obra divinal que
humanal, e Tirant hagué benigne enginy. Com los crestians plegaren al
pont, trobaren allí prop de quatre mília turcs, e no pogueren passar
sinó alguns que passaren nadant, e molts n'hi moriren negats.
Deliberaren aquells turcs de pujar-se'n alt en una muntanya e allí que
es fessen forts. Com lo capità Tirant venia ab la sua gent per lo pla, e
véu los turcs alt en la muntanya, cuità de vers ells e deliberà de no
combatre ells mas d'assetjar-los. E tota la gent féu posar entorn de la
muntanya, de peu, i ell ab tots los ducs e grans senyors s' atendaren
allí, prop de la muntanya, per ço com hi havia molta herba e molts arbres./

/ /

/Seguí's que, com los cavallers entraren dins lo camp dels moros ab les
egües, llaçaren tan mortals crits com començaren la batalla que era cosa
de molt gran espant. Lo duc de Macedònia, qui dins aquella vila estava
assetjat, com sentí tan espantosos crits, tots s'armaren pensats que en
aquella hora los donassen lo combat mortal com ells havien ja perduda
tota esperança de salut pensant que socors no els podia venir, mas
covenia'ls ésser presos e catius en poder d'infels; e cascú no dava per
sa vida res, com cascú estimava tant la mort com la vida. E com ells
vessen continuar los grans crits e no els combatien la vila estava los
més admirats del món. Com atés lo dia clar, que lo sol fon eixit, los
crits cessaren per causa de la gent que fugia, e veren les banderes de
l'Emperador fora de tot lo camp, e anaven per lo pla a l'encalç dels
turcs. E de la vila cridaren alguns qui eren restats en lo camp,
nafrats, altres per robar, e feren-los acostar prop la vila, e aquells
lo recitaren lo Capità que l'Emperador havia tramès e els digueren la
gentil pràtica que havien tenguda en poder-los vençre./

/ /

/Llavors lo duc de Macedònia, com sabé açò e véu que no hi havia negú
que dels enemics fos, si doncs no fos tan mal nafrats que no fos pogut
fugir, ell ixqué ab tota la sua gent, e robaren tot lo camp, on hi
trobaren molt or e molt argent e robes e armes e moltes joies. No es
llig en les històries romanes ni troianes que tan ric camp com aquest
fos vençut en tan poca d'hora./

/ /

/Com tot fon robat, meteren-ho tot dins la vila. Deixà gent d'armes dins
la vila per guardar-la, que si Tirant hi venia o algú dels seus, que no
els hi deixassen entrar, car moltes vegades s'esdevé que no ha mal que
no vinga per bé. Lo poble d'aquella vila era mig destruït, e llavors fon
molt ric. Com hagueren mès en segur tot lo que havien robat, lo Duc féu
la via de les banderes per lo pla, e estaven admirat, ell e tots los
seus, de la multitud dels cossos morts que trobaven./

/ /

/Digueren les guardes del camp al Capità que gent d'armes venia a gran
anar. Tirant féu pujar a cavall tota la gent d'armes e ordenà ses
batalles pensant que los enemics se fossen refets d'aquelles viles les
quals eren llurs. Ixqué'ls a l'encontre, e com foren prop conegueren-se.
Tirant se llevà lo bacinet del cap e donà'l al patge, e tots los altres
capitans feren per semblant. Com foren molt a prop del Duc, Tirant
descavalcà e anà a peu envers lo Duc fent-li molta honor; e lo Duc no es
mogué gens sinó que li possà la mà sobre lo cap e no li dix res: de què
tots los altres lo hi tingueren a molt gran dolentia, e no fon negú
volgués descavalcar per ell. E Tirant tornà sobre son cavall, e molt
sovint lo posava en noves, e aquell escassament volia parlar; mas tots
los altres cavallers e gentilshòmens se feren gran honor als ducs e a
Tirant. Llavors se mesclaren los victoriosos ab los vençuts, e així
anaren fins que foren prop de les tendes./

/ /

/Tirant dix al Duc:/

/ /

/-Senyor, si vostre senyoria venia en plaer voler-vos alleujar en
aquella praderia on hi ha molts bells arbres i estaríeu prop del riu, jo
faria mudar aquells en altre lloc. /

/ /

/Respòs lo Duc:/

/ /

/-A mi no plau alleujar-me prop de vós, ans me n'iré en altre lloc
alleujar./

/ /

/-Fer-ho poreu-dix Tirant-, però lo que jo us deia ho feia per gentilea
coneixent que ho mereixeu./

/ /

/Lo Duc no el volgué escoltar, sinó que girá les regnes al seu cavall
sense dir res a negú dels altres. Atendà's a una milla riu amunt./

/ /

/Com ell fon descavalcat, Tirant per tres cavallers dels seus, e
tramès-los al Duc; e com foren ab ell digueren-li:/

/ /

/-Senyor, ací ens tramet lo nostre Capità a vostra senyoria si us
volríeu anar a dins ab ell, com sàpiga que vostra senyoria lo tinga
millor, però allí el trobareu més prest, car no us caldrà sinó pendre
aigua a les mans e seure-us en taula per menjar./

/ /

/-Oh quanta fatiga -dix lo Duc- per no-res me donen! Digau-li que no hi
vull anar./

/ /

/E girà l'esquena ab gran ultratge. E aquells, sens dir-li pus, ixqueren
dels arbres lla on estavá. Com ells foren a cavall per tornar-se'n, lo
Duc dix:/

/ /

/-Digau a Tirant que si ell se vol venir a dinar ab mi, que més content
ne seré que de jo anar-me a dinar ab ell./

/ /

/-Senyor -dix Diafebus-, si en tot lo vostre real no hi ha foc encès -ab
iniquitat que ho dix-, ¿què li dareu vós a menjar que pres sia? No li
podeu dar sinó menjar de gallines e beure de bous./

/ /

/Respòs lo Duc ab fellonia:/

/ /

/-Jo li poré dar gallines, capons, perdius e faisans./

/ /

/Los cavallers no el volgueren més escoltar, sinó que se'n tornaren./

/ /

/Com aquells foren partits, dix un cavaller al Duc:/

/ /

/-Vós, senyor, no haveu entès lo parlar d'aquell cavaller qui se'n va.
Ha-us dit que vós li daríeu a dinar al seu Capità menjar de gallines e
beure de bous. Sabeu per què dia-ho? Lo menja de gallines és segó e lo
beure de bous és aigua./

/ /

/-Per los ossos de mon pare!-dix lo Duc-. Vós dieu gran veritat, e jo no
ho havia entès. Aquest estrangers són molt superbiosos, e si jo l'haguès
entès jo el n'haguera fet anar ab les mans al cap./

/ /

/Sabuda la resposta, Tirant no curà sinó de dinar-se ab tots aquells
ducs, comtes e marquesos que allí eren. Com foren dinats, Tirant cavalcà
ab dos-cents rossins e anà a una vila que estava a un llegua, qui havia
nom Miralpeix, la qual estava vora lo riu. Com los turcs qui estaven
dins aquella vila, saberen que la batalla era perduda, desempararen la
dita vila, e no hi restà sinó los grecs qui eren naturals d'allí. E la
vila era molt ben avituallada de totes coses. Com lo Capità aplegà allì,
de continent li tragueren les claus de la vila e del castell. Lo Capità
entrà dins la vila, e féu-los manament que donassen, a tots quants i
vinguessen, vitualles per sos diners. E així fon fet, que aquella vila
proveïa tot lo camp./

/ /

/Manà així mateix lo Capità als alguatzirs fessen fer sis o set forques
prop de la vila e dels cossos morts, en cascuna forca ne penjassen u; e
posassen fama que l'u d'ells volia forçar una dona, l'altre perquè havia
furtat, l'altre perquè no volia pagar lo que havia pres. E com fon
tornat al camp féu fer crida sots pena de mort no fos negú gosàs entrar
en neguna esglèsia per robar res d'aquella; la segona, no fos negú gosàs
pendre neguna cosa sens pagar-la. Com sentiren la crida e veren los
penjats, posà molt gran espant a la gent. Tirant era molt amat e temut./

/ /

/E acostant-se la nit, los turcs qui estaven assetjats (no havien menjat
en tot lo dia) vengueren a pactes, puix veien que no tenien esperança
sinó de morir o ésser presos. Trameteren-ho a dir al Capità que els
asseguràs vida e menmbres, e renunciaren al títol de llibertat
sotsmetent-se a servitud. E Tirant en aquell cas volgué usar més de
clemència que de crudelitat: pres-los a mercè a féu-los dar a menjar e
totes llurs necessitats./

/ /

/L´endemà per lo matí, lo Capità manà parar una tenda molt gran e molt
bella, feta a dues goteres, e alt en lo tendal havia una campana. E
aquesta tenda no servia sinó a dir la missa e a tenir consell; e féu-la
posar enmig d´una praderia entre los dos camps, del Duc e del seu. E,
venguda l´hora que volien dir la missa, Tirant, per major honestat sua,
tramès al Duc si volia venir a oir missa. Lo Duc ab gran supèrbia respòs
que no. Los altresgrans senyors foren molt contents d´oir-la. E Tirant
tenia tanta d´humanitat que no feia obres de capità sinó com si fos
sotsmès a qualsevulla d´aquells senyors, car ell se posava en la missa e
en la taula lo més darrer de tots. Acabada la missa tingueren consell e
fon determenat que el marquès de Sant Jordi e lo comte d'Aigües Vives,
ab dos barons, anassen al duc de Macedònia per ambaixadors. Com foren
davant ell, lo marquès de Sant Jordi féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant tramès lo marquès de Sant Jordi e lo comte d'Aigües Vives
per ambaixadors al duc de Macedònia.//

// / /

/- Senyor Duc, dels nostres moviments no deus haver admiarció alguna,
per ço com som tramesos ací, a la tua ducal senyoria, de part del nostre
virtuós Capità e d´aquells il. lustres ducs, comtes i marquesos. A tu
placià voler-nos fer part, així com raó divina e humana vol, dels
tresosrs e desferra que tu has ocupatas en lo camp dels nostres públics
enemics./

/ /

/E no dix més./

/ /

/-¡Oh, com són plenes d´alegria les mies orelles -dix lo Duc-, com sent
paraules que no han neguna eficàcia, de gent mal entesa! ¿E com podeu
vosaltres pensaar jo fes tal cosa ne menys consentir, com ab tan gran
treball de suor de sang de nostres persones, nit e dia exercint les
armes, conservant aquell gentil orde de cavalleria, obrant tots els dies
contra los enemics de la fe, no donant-nos a delits carnals, ni dormir
entre llançols perfumats ni algaliats, car les nostres persones no olen
ni saben a res de tot açò, sinó que olen a ferro acerat; e les nostres
mans no són veades de sonar arpa ni estrument, mas de tenir
contínuament, nit e dia, l´espasa al costat e altres armes ofensives;
los nostres ulls no acostumen de veure dames en cambres ni per les
esglésies; los nostres peus no acostumen de dansar ni anar a solaços ni
a deports, mas los ulls miren los enemics e los peus porten tot lo cos a
les batalles cruels? E si nosaltres ab just títol, havem sabut guanyar,
eixint del setge com a virtuosos cavallers, ¿per que ha tan poc saber en
vosaltres demanar ço que a vosaltres no pertany? E digau a aqueix vostre
Capità, que faria bé que se´n tornàs en sa pròpia terra, si no jo li
faré beure tanta d´aigua que de la meitat n´hauria prou./

/ /

/Respòs lo Marquès, e dix:/

/ /

/- Jo no tinc ofici de trompeta ni d´heurat. Jo crec, si vós lo hi dieu
o lo hi trameteu a dir, ell complirà prestament vostre desig. Entre
nosaltres, qui som tots d´una terra e d´una senyoria, ja ens coneixem e
sabem cascú què pot fer ne què val. Vaostres bravures són tantes, que
les orelles tinc cansades d´escoltar les vostres ignocències. A vós pot
hom dir, cavaller menyspreat i menys temut, ¿quines coses són les que
vós haveu fetes, sinó perdre batalles, e per vostres follies morts
infinits cavallers d´esperons daurats, e d´altres infinits hòmens
virtuosos sens nombre són morts e apresonats per culpa vostra? E haveu
robat tot lo camp, no segons costum de capità ni d´home de casa real,
mas haveu obrat segons costum de lladre o de gran robador. Oh!, com tal
ofici que fins ací haveu posseït? Tal cosa no devia restar sinó en
persones experimentades en virtut, de la qual vós gens no posseïu, car
no sabeu quina cosa és honor ne virtut, mas simulació d´art, que no yus
ve res de bé per natura, per haver lleixada la majestat real que us és
molt odiosa, e haveu pres hàbit menyspreat de superbo e mal parler./

/ /

/- Bé sé -dix lo Duc- que aquestes follies que us lleixau dir no
proceeixen de vós, mas del Duc vostre germà e del Capità novell. Per
esta vegada jo les vos comportaré, ab que altra volta no us hi torneu./

/ /

/- Comportau a vós mateix o aquells que governau -dix lo Marquès-, e no
comporteu a mi ni a negú altre. E jo só ben cert que lo duc de Pera ni
lo Capità nostre no costumen de mal parlar, car la glòria d´ells, e la
fama, serà perpètua e immortal tant com lo món, durarà. E ells han
tenguts assetjats aquels qui a vós tenien assetjat, e per ço tots los
cavallers són plens d´ànimo e de virtut. E d´açò no us vull pus dir sinó
que em torneu final resposta de sí o de no./

/ /

/ - Què fretura despendre tantes supèrflues paraules en va?/

/ /

/-dix lo Duc-. Ja us he dit que no em plau ni ho faria./

/ /

/ - Puix per grat no ho voleu fer -dix lo Marquès-, és forçat que hi
mesclarem força. Armau-vos e posau-vos en orde, que ans que una hora sia
complida serem ab vós, si jo fer-ho puc./

/ /

/Tornaren a cavalcar los ambaixadors, e, tornats al camp, trobaren lo
Capità e los grans senyors tots ajustats en la tenda del consell. E aquí
lo Marquès recità llargament la resposta del Duc, e totes les raons que
entre ells eren passades, e dix:/

/ /

/ -¡Tothom puge a cavall, que tal injúria com aquesta no deu així passar!/

/ /

/ Ixqué prestament lo Marquès de la tenda e cuità per armar-se, e tots
los altres aprés d´ell./

/ /

/ Com lo Capità véu semblant avalot en lo camp, estigué molt congoixat,
e féu fer crida de continent, sots pena de mort, que negú no pujàs a
cavall, e anava una amunt, altra avall; prenia los cavallers e
detenia´ls en les tendes ab sagraments e homenatges; pregava als ducs e
marquesos no volguessen fer tan gran novitat, e si ells movien tan gran
debat, los turcs que allí eren presos vendrien contra ells./

/ /

/ -¡Oh quina deshonor tan gran per a nosaltres, per tenir lo camp tan
prop d´ells, e nosaltres, qui som tots una cosa, nos matem!/

/ /

/ Aprés castigava als cavallers ab paraules suaus, altres ab paraules
llaugeres, que no volguessen enfosquir la cavalleria gloriosa ab avalot
e ab sedicions. E com estar no se´n volien, dava´ls disciplina
cavallerosa. E tant treballà Tirant que els més tots en repòs./

/ /

/ Aprés anà al duc de Macedònia e trobà´l armat e a cavall ab tots los
seus, e tant lo pregà que el féu descalvalcar; e Tirant se n´anà e lo
Duc no consentí que negú dels seus se desarmàs ni llevassen les selles
als cavalls./

/ /

/ Aprés que l´avalot fon passat, Tirant ordenà que anassen fins lla on
era lo siti, e tants cossos morts com trobarien que els fossen
despullades les aljubes e que fossen estotjades. Demanaven-li alguns
cavallers per a què les volia. Respòs que en algun temps servir porien./

/ /

/ Com la batalla se feia e los moros eren ja vençuts que fugien e la
gent los encalçava. Diafebus pensà en lo present e en l´esdevenidor, per
dar renom e fama a Tirant. A costà´s a ell e demanà-li l´anell de la
capitania, e Tirant se llevà la manyopa de la mà e tragué´s l´anell e
donà-lo-hi. E Diafebus detingué ´s un poc, si bé los altres anaven
corrent, e aturà un escuder seu, qui era home de molta bondat e de major
fidelitat, e donà-li l´anell e instruí ´l de tot lo que havia de dir a
l´Emperador e a Carmesina e aprés als altres./

/ /

/L´escuder, per complir lo manament de son senyor, girà son cavall e
ferí dels esperons, e tostemps corrent, no s´aturà fins que fon en la
ciutat de Constantinoble ans que negun altre. E, de les finestres, les
donzelles lo veren venir e conegueren que era Pírimus. Cuitadament
entraren en la cambra on era la Princesa e digueren-li:/

/ /

/-Senyora, de tot cert noves havem dels nostres cavallers. Ara ve molt
ciutat Pírimus, lo qual porta o del tot bona nova o del tot mala. E açó
diem perquè ve molt ciutat./

/ /

/La Princesa se lleixà de brodar e ciutadament anà al cap de l´escala. E
com véu descavalcar a Pírimus, ab lo cavall tot banyat de suor que
degotava com a pluja, dix-li:/

/ /

/-Lo meu bon amic, quines noves nos portau?/

/ /

/-Senyora, molt bones -dix Pírimus-. ¿On és lo senyor Emperador? Perquè
molt me tarda que el volria veure per demanar-li albixeres./

/ /

/-Jo les te promet de part sua e mia./

/ /

/E pres-lo per la mà e portà´l a la cambra on dormia l´Emperador; e
tocaren a grans colps e feren obrir les portes. Pírimus s´agenollà
davant l´Emperador e dix:/

/ /

/-Senyor, bona nova! Dau-me albixeres./

/ /

/E l´Emperador les hi promès. Pírimus li donà l´anell e recità-li tota
la batalla com era estada e com havien vençuts los turcs, que era estada
cosa de gran miracle:/

/ /

/-E lo Capità e Diafebus anant a l´encalç dels turcs, matant e degollant
los enemics de la fe e de la majestat vostra. Lo vostre Capità m´ha
donat aquest anell, que portàs ací per la pròspera benaventurança que
Nostre Senyor ha dada en ajuda de vostra altesa./

/ /

/Respòs l´Emperador:/

/ /

/-Amic, tu sies lo bé vengut ab la bona nova que m´has portada. Aprés de
la glòria de paraís, millor nova no em podia venir que aquesta./

/ /

/Manà l´Emperador que tocassen totes les campanes de la ciutat, e tothom
anàs a l´esglèsia de Santa Sofia per retre gràcies a Nostre Senyor Déu e
a la sua sacratíssima Mare, de la gran victòria que havien obtesa./

/ /

/Com lo poble sabé tanta benita nova, e veié la gran alegria que
l´Emperador feia, aquest dia finí en alegria, e recobrà la ciutat glòria
de senyoria e la molt antiga llibertat./

/ /

/L´Emperador donà albixeres a l´escuder dos mília ducats, e el vestí tot
de seda e més li donà un bell cavall secilià e armes e tot lo que hagués
mester. L´Emperadriiu li donà una roba que en aquell cas vestia, de
vellut negre forrada de marts gebelins, e, davant tots, la es despullà e
la hi donà. La Princesa li donà una grossa cadena d´or./

/ /

/L´endemà l´Emperador escriví lletres al Capità e féu partir l´escuder./

/ /

/Com Tirant hagué pacificada la gent del seu camp, aquell dia partí del
seu camp ab mil e sis-cents rossins, per recobrar moltes viles e
castells que los turcs havien conquistats, e recobrà´ls./

/ /

/E en l´altre dia següent, vingué ambaixada del Soldà a Tirant de tres
ambaixadors, e per quant lo pont era romput hagueren a pssar ab una poca
barca de peixcadors per lo riu. Com foren passats, la u d´aquests
ambaixadors era home molt docte en totes ciències e de singular consell,
que lo Gran Turc lo tenia en estima de pare e no feia neguna cosa sens
consell d´aquest, que en tota la pagania no s´hi trobava home de tanta
sapiència ni eloqüència, e totes les coses que feia ab molt gran
deliberació. Aquest moro era nomenat Abdal.là, e er la saviesa li
posaren de sobrenom Salomó. Aquest pres una canya e posà-hi un full de
paper, e alçà-la alta en senyal que demanava seguretat/

/ /

/E lo duc de Macedònia, que véu fer aquell senyal, respòs-li per lo
semblant, e vist per los ambaixadors lo senyal, anaren a les tendes del
Duc, pensant que allí fos lo Capità, e donaren la lletra al Duc. Aprés
que l´hagué llesta, dix que no venia a ell, mas tramès a dir a Tirant
com alli havia ambaixadors del Soldà, ue vingués a la tenda on se deia
la missa que alli lo trobaria; e Tirant ho tramés als ducs e grans
senyors, e tots ensems anaren ab ell./

/ /

/Com foren dins la tenda, los ambaixadors foren molt ben rebuts per lo
Capità e per tots los altres, e donaren la lletra del Soldà a Tirant, lo
qual en presència de tots la féu llegir, e era de tenor següent./

/ /

/ /

/ /

/ /Lletra tramesa per lo Soldà al capità Tirant lo Blanc.//

// / /

//Armini, per la permissió e voluntat de Déu omnipotent, Gran Soldà de
Babilònia, senyor de tres senyories, ço és a saber, l´Imperi Grec, e del
sant temple de Salomó de la ciutat de Jerusalem, e del sant temple de
Meca; senyor e defenedor de tot lo morisc poble qui és i habita dessots
lo cel celestial; sant profeta Mahomet, la qual doctrina e creença a
aquells qui la tenen en llur fi dóna consolació e glòria sens fi; a
major estat e glòria, e per mèrits de dignitat, só peixedor de les
herbes , e bevedor de les aigües a despit de tota la crestianitat. A tu,
gloriòs Tirant lo Balnc, Capità dels grecs e mantenidor de la fe
crestiana, nós te trameten saluts, honor e glória i estat de cavaller.
Notificam-te que, per consell e deliberació del Gran Turc e de cinc reis
que aci són sots la mia potestat e senyoria, subdits tostemps ésser
obedients ab altres deu que en la mia pròpia terra estan, si tu demanes
ami pau final o treva de sis mesos, per reverència de Déu omnipotent,
segons la forma antiga. En sia servit Dèu omnipotent, que ens ha creats
e ens governa. Daràs fe e creença als nostres ambaixadors de tot lo que
et diran de la nostra part. Escrita en lo nostre camp de la platja
oriental, a dos de la lluna e de la nativitat del nostre sant profeta
Mafomet, etc.//

// / /

/Llesta la lletra, Tirant dix als ambaixadors que explicassen llur
ambaixada. Llevà´s lo u dels ambaixadors, que es nomenava Abdal.là
Salomò, e, feta reverència, explicà sa ambaixada ab estil de semblants
paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Com l´ambaixador del Soldà explicà la sua ambaixada a Tirant.//

// / /

/- Nosaltres, representant les persones, d´aquells magnànims e gloriosos
senyors, lo Gran Turc e lo soldà, som tramesos a la virtuosa persona de
tu, Tirant lo Blanc, Capità de la gent grega, com ab la tua victoriosa
mà has vençut aquell benaventurat camp que era abundós de gran glòria
mundana, en lo qual has trobat infinida riquea, adquirint-ho per a tu e
als teus, ço que la guerra vol e consent. Après de la gran mortaldat que
has fet de les gents, has apresonat un petit infant, cunyat de nostre
sobiran senyor lo Gran soldà, germà carnal de sa muller, e molts altres
virtuosos cavallers. Per què et pregam, de part de sa alta senyoria, que
a part art de cavalleria e de gentilea, e per aquella cosa que més ames
en aquest món, si és dona o donzella, viuda o casada, e si no has hagut
compliment d´amor ab ella, en breus dies la pugues haver, e si és cas
que tota l´amor que tu tens fos en Déu ton creador, com eixiràs
d´aquesta vida present, sies col.locat entre los sants de Paraís, a tu
plàcia voler-nos dar aquest infant de què t´havem parlat; e si per amor
no ho voldràs fer, posa-li nom de rescat, demana or o argent a just
preu, e serà complit a ta voluntat./

/ /

/E donà fi en son parlar./

/ /

/Explicada que fon l´ambaixada, Tirant féu la resposta en estil de
semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que Tirant féu a lámbaixador del Soldà.//

// / /

/-La virtut no porta ab si dolor com les coses benf etes, sens mal
enginy ne mal obrar, però la fi de les coses esdevenidores és remesa a
la fortuna, e per ço com és incerta deu ésser poc temuda. Mas la bona
deliberació d´aquelles està en mà de cascú, e aquesta és lloadora.Jo per
tot mon poder desig de fer honor al soldà, no en perjuí d´aquells
pròsper e benaventurat mon senyor l´emperador. E per ço com tu em poses
al davant tal penyora en dir que per la cosa que més ame en aquest món
jo et dega dar un presoner lo qual jo tinc, per reverència d´aquella que
jo ame, que és digna e mereixedora de ssenyorejar tot lo món, així de la
vostra terra com de la nostre, e tu demanes a mi un presoner, e jo el
t´atorg e quaranta ab ell. A l´altre cap de vostra ambaixada, jo hauré
mon acord, e tornar t´ he resposta./

/ /

/Tirant féu venir los alguatzzirs e manà´ls que anassen ab los
ambaixadors e que els donassen quaranta-e-un presoner, e que triassen
los que volguessen, e així fon fet./

/ /

/Com los ambaixadors foren fora de la tenda, dix un cavaller grec, lo
qual havia notícia dels turcs e coneixia los que eren d´honor e los que
es podien bé rescatar:/

/ /

/-Senyor Capità, ací davant tots aquests senyors vos vull dir que pareu
esment del que haveu dit dels ambaixadors, com los hajau atorgat
quaranta-e-un presoner; e han-n´hi de tals que cats. Dau-hi algun remei
que sien d´aquells altres que no tenen res, car prou seran ells contents
que se´n porten lo presoner per lo qual ells eren venguts./

/ /

/-Tant és més aconsolada la mia ànima -dix Tirant- que jo puga donar
coses tals que sien de molta estima, car lo donador no deu donar coses
que sien de poca condició, mas donar coses que aparegueren a les gents
ésser de gran estima o floresquen l´honor e fama. Jo do açò en nom meu,
e faç-ho per fer-ne servir a la majestat del senyor Emperador./

/ /

/Tirant deixà aquestes raons e dreçà les noves a tots los magnats que
allí eren, fent principi a un tal parlar:/

/ /

/-Molt il.lustres prínceps e senyors. Vista havem la demanda del Soldà e
del Turc que ens fan. Vegen les senyories de vosaltres què consellau que
façam, e si les treves que demanen és fer-ne servei a la majestat del
senyor Emperador, ni si serà benefici de la cosa pública./

/ /

/Parlà primer lo duc de Macedònia, e dix semblants paraules:/

/ /

/-Senyors molt egreges e molt nobles. Aquest negoci toca més a mi que a
tots quants sou, per quant só més acostat a la imperial corona; per què
jo consell, e vull que així es faça, que els donen la treva de sis mesos
que demanen, e de més, si més volen, e encara pau si la volran, o sia
servei de l´Emperador o no; e si a dos o a tres anys la volen, jo em
seré content, car dins aquest temps reposarem e porem experimentar si ab
precs porem induir als enemics que ens donen vida lliberta, e d´aquí
porem traure algun partit que de bé sia./

/ /

/No pogué més comportar lo duc de Pera que parlàs més lo duc de
Macedònia, perquè es volien mal per causa de la Princesa, car cascú
presumia haver-la per muller,e féu principi a paraules de semblant estil:/

/ /

/-La fortuna,qui està aparellada tostemps a servir an aquells qui la
cerquen,en una manera als uns e en altra manera als altres, segons que
li plau,mas les més voltes és contrària als superbos, e açò s´esdevé
perquè la supèrbia és contrària a tot bé,per ço com lo superbo no vol
tenir par,e per ço fon llançada del cel,e molts senyors ne són venguts a
menys,e vendran tots aquells qui d´ella faran peu.Per què,mos senyors,lo
meu parer és que per servei de la majestat del senyor Emperador,e per
repòs de tot l´Imperi e tota la república,no els devem dar pau ni
treva:puix aquesta batalla havem vençuda,ab l´ajuda de Nostre Senyor Déu
ne vençrem moltes altres. Emperò, jo em sotsmet a correcció d´aquets
altres senyors, si lo contrari consellen./

/ /

/Molts foren de parer que fessen pau o treva, mas los més foren del
parer del duc de Pera./

/ /

/-Ara-dix Tirant-,puix tots haveu parlat,a mi toca més que a negú,per ço
com mon senyor l´Emperador m´ha donat lo bastó de la capitania./

/ /

/E donà en aquell cas les lletres que l´Emperador li havia dades per al
Conestable e als menaxauts del camp.Com les hagueren llestes Tirant
tornà a dir:/

/ /

/-Jo en lloc de l´alta majestat del senyor Emperador, dic a les
senyories vostres que a mi no par per via neguna que sia útil negú donar
treves en aquesta mal generació, e per lo gran escampament de sang que
d´ells fet haveu,ab ànimo esforçat de cavallers virtuosos, demanen la
pau o la treva de sis mesos, com dins aquest tan llarg temps sabeu
bé,senyors,que esperen les anus de genovesos,les quals incessantment
porten gent de peu e de cavall.E dins aquest temps,per la molta gent que
han perduda, repliran aquesta terra de tan gran multitud de gent que
aprés tot lo poder de la crestiandat no seria bastant per a
llançar-los-ne.Ells tenen l´esperança perduda,com ells demanen pau.A mi
no em ve bé ni es farà.Si jo fer-ho puc,jo els daré tantes batalles e
tan sovint,o ells eixiran de tot l´Imperi o faran pau final./

/ /

/Tornà a parlar lo duc de Macedònia,e dix:/

/ /

/-Tirant,si vós no voleu les treves ab la pau,jo les vull e jo les
faré,e consellaré a tots aquells qui dec consellar que ab mi ensems les
façam./

/ /

/-Senyor Duc -dix Tirant-,no vullau desordenar lo que l´Emperador ha
ordenat;e si no ho feu,jo us hauré a dar tal disciplina trametent-vos
pres a la majestat del senyor Emperador,la qual cosa seria a mi molt
enutjosa,car jo ací no hi só vengut per adquirir neguns béns,sinó
solament honrar e servir la persona del senyor Emperador,del qual he
rebuda molta honor,més que jo no só mereixedor.E puix tinc lo
càrrec,vull-lo regir com a cavaller.E vós, senyor, qui teniu totes
vostres terres perdudes,assent tan virtuós senyor com sou,més vos
valdria la mort virtuosa que pobresa vergonyosa.Si no,mirau que dix
aquell famós filòsof Lexi,en una sua epístola que féu:"Qualsevulla
cavaller que sis,deu guardar tres coses en aquest món: honor,béns e la
vida.Per l´honor,posar-hi los béns de la vida,per conservar aquella.Per
los béns,qui tolre-los vodrà, posar-hi la vida,per conservar aquells.Per
la vida,per restaurar aquella,posar-hi l´honor e lo béns".Així,senyor
Duc,vós deuríeu animar a tots que féssem les batalles,així voluntàries
com necesàries,per una vegada poder recobrar la pàtria e lo vostre
heretatge,e vós voleu desviar lo nostre bon propòsit de bé a fer./

/ /

/Llavors lo Duc se llevà ab los ulls plens d´aigua,ixqué´s de la tenda,e
anà-se´n al seu camp,e Tirant ab tots los altres anaren al seu./

/ /

/Manà Tirant que prop d´una gran font de molt fresca aigua qui era al
cotat del camp,fos coberta de draps,e ab moltes taules entron de la
lúcida font.Tirant féu seure los ambaixadors en una taula,e los
presoners que els havia dats en una altra taula més baixa a la part
sinestra;tots los ducs e senyors,baix a la part dreta,e ells foren molt
ben servits de gallines e capons, e de faisans,d´arròs e cuscusó,e de
moltes altres viandes e de vins molt singulars.Los embaixadors
prengueren molt gran plaer en la vista e cerimònia Tirant feia servir
als ducs e a si mateix.Com foren dinats,féu-los dar molt bella
col.locació de confits de sucre ab malvasia de Candia./

/ /

/Lo marquès de Sant Jordi los demanà quanta gent los fallia d´aquella
batalla. Respongueren poc més o menys de cinquant-tres mília entre morts
e presos.D´allí anaren tots a la tenda del consell,e Tirant tramès a dir
al Duc si volia venir per oir la resposta,lo qual dix que no hi podia anar./

/ /

/Com tots foren ajustats dins la tendaa del consell,e los
ambaixadors,posat silenci,Tirant féu principi a semblant resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que Tirant féu als ambaixadors dels altras caps de
l’ambaixada//

// //

/-Als cavallers és donat seguir la noble fi e llaors de les glorioses
batalles en senyal de virtut.E la glòria antiga dels grecs és oblidada
per vosaltres,mas la granea del seu nom no porà jamés preterir tant com
durarà la memòria de Troia. E com la majestat del senyor Emperador
subseesca en virtut e bondat de cavalleria an aquells gloriosos antics
cavallers grecs, és mereixedor per la sua gran dignitat e humanitat de
senyorejar tots los eis de l´univers món. E com lo Soldà e lo Gran Turc,
no tement Déu ni lo blasme de la gent del món, així de crestians com de
moros, com sien encorreguts en les penes de gentilea e de cavalleria,
volent pendre e ocupar ab violència lo títol e dignitat imperial, per
què jo confie en lo divinal auxili, car Déu, qui és coneixedor de totes
coses, me darà virtut que jo daré mort al Soldà e al Turc, e serà
manifestar la veritat de la llur gran malesa que han feta a la majestat
del senyor Emperador, d´haver-li llevat la major part de l´Imperi, e
treballen en desposseir-lo del tot, de què em par que és cosa molt gran
inhumana crueltat, on perjudiquen e encativen llur honor e fama; e per
totes aquestes coses dessús dites, direu al Soldà e al Gran Turc que jo
pr res a present no els daria pau ni teva, si ja ells no juraven a
l´alquibla, en presència de tots los bons cavallers qio d´honor senten,
que dins temps de sis mesos, ells e tots los seus ixquen fora de tot
l´Imperi e restituixquin totes les terres que s´han ocupades de
l´Imperi. E no penseu lo que dic ho diga per menyspreu de vostres
senyors ni per espècie neguna de supèrbia, sinó sols per no perdre a Déu
per la bona justícia que tin per la mia part, per ço com sé que en
aquest fets tendré molts jutges e pocs advocats./

/ /

/E donà fi a son parlar./

/ /

/Llevà´s l´ambaixador Abdal.là Salomó e féu principi tal resposta:/

/ /

/-¡Oh iniqua fortuna, com véns pròspera al novell Capità fent-li obtenir
triümfo de victòria de la passada batalla ab molta glòria, honor e fama
virtuosa, en gran dan del poble moric e de l´antigua senyoria d´aquell!
E per esforçar lo teu virtuós ànimo, Capità senyor, te vull moltrar
ésser de tant conseller com enemic, reduint-te a memória aquelles coses
qui conserven la tua honor e fama, la qual la voluble fortuna t´ha
consentida mostrant-te en tots tos fets valentíssim e discret Capità; e
deus guardar de no perdre aquella honor e fama gloriosa que deu ésser
donada als cavallers qui usen virtut. Los romans en llur temps foren
estats contents de la tua pròspera fortuna, la qual de present has
obtenguda, la qual se mostra ab senyal, de la tua gran virtut: obligada
la granea del teu nom, mostra´s en tu majestat real. No penses tu jo
demane pau sots meenaces de batalla, e com fer no ho voldràs, espera
aquella pera al quinzèn dia de la lluna, a la qual vendrà tanta multitud
de gent morisca que la terra no els podrà sostenir./

/ /

/E el savi Salomó Abdal.là girà la cara devers lo riu nomenat
Trasimeeno, e dix:/

/ /

/-¡Oh pacífic Trasimeno, com veig la tua cara blanca, e ans que passen
molts dies seràs tot sangonós! Les querelles seran molt grans e la
pública fama erà per tot lo món. E la lamentació que fas, Catpità
virutuós, del teu Emperador no et deuries de res dmirar, car tant com lo
regne és pus noble e m´´es excelent e poderós, tant han major enveja los
veïns que prop li estan de posseir aquella. E per ço los grecs tostemps
haurann més cruels enemics e batalles mortals. E no és justa cos,a així
com tu dius, per dubte de tu ni dels grecs se´n tornassen en llur terra
tants reis e grans senyors com hi ha, tenint ells la major part de la
senyooria de l´Imperi, e vosaltres la menys. Lo millor que pots fer tu e
los teus és que us aferreu a la vsotra, fe, aixií com deuen fer bons
cristians./

/ /

/E pres comiat de tots, e com foren prop del riu, Tirant los tramès
grans donatius a tots los ambaixadors, e ells lo hi regreciaren molt./

/ /

/Passada tota la gent ab la petita barca, Tirant ordená que aquellanit
Diafeus partís ab molta gent de peu e de cavall, aba tots los presoners,
per anar a Constantinoble./

/ /

/Aplegat Diafeus prop de la ciutat, tot lo poble, així hòmens com dones,
li eixien per los camins per veure los presoners que portaven. Com foren
en la gran plaça, lÉmperador estava a les finestres ab totes les dames.
Tots los catius venien lligats ab corde,s uns aprés d´altres, aba la
bandera del Soldà e dels altres que presos havien, rossegant-les epr
tera en senyal de victòria. L´Emperador e tots conegueren Tirant ésser
estat vencedor, e tots los cavallers cavallers foren exalçats, e la
victòria fon molt gloriosa e alegre. E Diafeus donà a l´Emperador de
part de Tirant quatre mília e tres-cents presoners liberalment, perquè
los grecs conegueren la sua virtut e gran liberalitat. L´Emperador los
féu pendre e posar en bona guarda./

/ /

/Après Diafeu pujà alt e féu reverència a l´Emperador, e a l´Emperadriu
e a l´excelsa Princesa; aprés a totes les altres dames. L´Emperador lo
féu desarmar allí, davant ell, e féu-li dar, que es vestís, una roba
d´estat brodada d´or e de perles, llarga fins en terra perquè no es
refredàs; e féu-lo seure en un escabell davant la sua cadira, e totes
les dames entorn d´ell, e féu-li recitar, del dia que d´allí partiren
fins al present dia, tots los actes que fets havien. Creure podeu que
Diafebus no s´oblidà res que fos en honor e llaor de Tirant.La glòria
que de tants sigulars actes l´Emperador sentí, no ho cal demanar; car si
l´Emperador n´estava content, molt més ho era la Princesa.E Diafebus
aquella nit fon ben servit dins lo palau, de totes les coses
necessàries, e tots los servidors seus. E no comportaren que altri los
servís sinó donzelles./

/ /

/Après lo sopar, l´Emperador pres sa filla Carmesina per la mà, e
Diafebus pres l´Emperadriu del braç; e entraren-se´n en uan cambra, que
havien aparellada per a Diafebus, ab totes les dames, e tots li feien
molt gran honor. E Diafebus donà del genoll en la dura terra e regracià
molt a l´Emperador e a totes les dames la molta honor que li feien. E
estigueren parlant, fins a la mitja nit, de la guerra, e l´Emperador
demanant lo Capità què havia al cor de fer. E Diafebus li dix qeu
certament no s´excusava en neguna manera del món que en bresu dies no
haguessen una fort e cruel battalla.L´Emperador, perquè Diafebus pogués
reposar, partí de la cambra ab totes les dames, e no volgué consentir
que Diafebus ixqués de la cambra./

/ /

/L´endemà l´Emperador comptà los presoners, e pres del seu tresor quinze
ducats per cascú presoner e donà´ls a Diafebus perquè els donnàs al Capità./

/ /

/Com la Princesa conegué que Diafebus era fora de faenes, tramès-li a
dir que vingués a la sua cambra. E Diafebus no desitjava altra cosa sinó
que pogués parlar ab ella e ab Estefania, de la qual ell era molt
enamorat. Com la Princesa lo véu, prestament li dix:/

/ /

/-Lo meu bon germà, ¿quines noves me portau d´aquell vituós cavaller qui
té la mia ànima cativa? ¿Quant serà aquell dia que jo el veuré, e que el
puga tenir prop de mi sens recel negú? Car ab veritat podeu creure que
més lo desig veure que a totes les coses del món. Mas jo só ben certa
que ell pensa molt poc en mi, e lo que ell falleix per natura, jo ho
recobre per amor. Atorgant vós bona fe, coneixereu que jo dic gran raó e
veritat./

/ /

/Respòs Diafebus e dix:/

/ /

/-Les paraules afables que la celsitud de la majestat vostra ha dites
alegrarien l´ànima d´aquell famós cavaller, si les hagués oïdes, que la
sua ànima fóra exalçada fins en lo novèn cel, com la fama del vostre nom
resplandeix sobre totes les altres donzelles del món, en gràcia, bellea,
virtut e dignitat, e jo no seria suficient a poder satisfer en paraules
ni en obres lo gran donatiu que la celsitud vostra li ha ofert de la
vostra noble persona. Per què humilment e devota vos regracie per part
d´aquell virtuós Tirant, e per mi ofir a vsotra altesa la persona,
l´ànima e tot quant he posar a tot perill per la majestat vostra, e
promet-vos ab pura fe en res jamés fallir-vos. Mas la majestat vostra
m´ha fet admirar de les paraules ofensives que l´alteesa vostra ha
raonat, d´inculpar de poca amor aquell qui és tot pura amor; car Tirant,
per natura, no té negú defalt ni d´amor, ni d´honor ni de res qui fos en
derogació de l´excel.lència vostra; e si sabia la celsitud vostra los
treballs que passa per la vostra amor, no l´inculparíeu de res, ans lo
hi pendríeu en algún compte; car cascuna nit està armat fins passada
mitja nit com si hagués entrar en batalla, e tots los del camp e moltes
voltes ve ab la pluja a l´esquena. E com ve a les sues tendes, ve-se´n
dret a mi e prestament me parla de vostra altesa, ee si plaer li vull
fer-ne servir, done-li dues hores de vidaa e tostemps és allí la
majestat vostra present. E si entra en fet d´armes, no invoca sant negú
sinó lo nom de Carmesina, e jo moltes voltes lo hi dic: ¿perquè no
invoca,ab lo nom Carmesina, algun altre sant per/

/ /

/què li ajude en les batalles? Diu-me que per res no ho faria, car
aquell qui a molts serveix no serveix a negú./

/ /

/La Princesa prenia molt gran plaer en lo que Diafebus li recitava de
Tirant. Dix Estefania:/

/ /

/-Puix vosaltres haveu parlat, la tanda ve a mi. Suplic-vos que em
vaullau oir. Digau-me, senyora, per vostra noblesa:¿qui és aquell qui
mereix ésser digne de portat corona d´emperador sinó Tirant? ¿Qui és
aquell qui és mereixedor d´ésser vostre marit sinó Tirant? E vós,
senyora, teniu lo bé en les vsotres mans e no el voleu pendre. Algun dia
vos ne penedireu, car hom deu amar als qui us amen. Jo sé bé que Tirant
no ama a vostra altesa per los béns ne epr la dignitat que vós teniu;mas
sabeu per què us ama?Per les virtuts que la vsotra noble persona
pesseeix. Què anau cercant, mesquina de senyora? En tot lo món no
trobareu cavaller qui ab ell se puga egualar.E vostre pare no desitja
altra cosa en aquest món sinó quee us ves casada. ¿A qui podeu vós
pendre millor qeu aquest jove dispost, valentíssim en les
armes,liberal,animós,savi e destre en totes coses més que tot altre?¿Per
què Déu no em féu a mi filla de l´Emperador, e que vós fósseu Estefania
e jo Carmesina? Jo us assegur, res que fos en la mia persona no li fóra
denegat, e si ell m´alçava la falda del meu brial, jo li alçaria la mia
camisa que ell no ves, e el contentarian en gran part.E si vsotra altesa
pren algun rei estranger, ¿què sabeu si us farà viure ab dolor? E si
preniu algú d´aquesta terra, parlaaré contra mon pare, lo qual per major
dignitat deu ésser vostre, marit: e com vós volreu jugar, ell roncarà;
com volreu parlar, ell volrà dormir. Si preniu lo duc de Pera, no és
pertanyent a vostra edat. Aquest és lo que vostra altesa ha mester, que
us sàpia guardar de mal a vós e tot l'Imperi, e el sàpia defendre e
augmentar així com fa. Aquest és aquell qui us farà cercar tots los
racons de la cambra, adés tota nua. adés en camisa. /

/ /

/La Princesa reia molt fort de ço que Estefania deia. Dix Diafebus: /

/ /

/-Senyora Estefania, digau-me, per vostra noblea, una veritat: si la
senyora Princes/

/ /

/a,per bona sort de Tirant, lo prenia per marit, vostra mercè a qui
pendria? /

/ /

/-Diafebus, senyor -dix Estefania-, jo us faç cert que si la bona sort
aporta que la senyora Princesa sia muller de Tirant, jo per dreta raó
pendria lo més acostat parent seu. /

/ /

/-Si per llinatge de parentesc ha d'ésser, jo per dreta raó hauria
d'ésser aquell, majorment perquè só obedient a vostra mercè. Així com
Tirant és estat de la majestat d'ella, que tot lo món senyoreja per
bellea e dignitat, doncs sia de vostra bona mercè acceptar-me per
cambrer major de la vostra cambra, e que em beseu en senyal de fe. /

/ /

/-A mi no seria justa cosa ni honesta -dix Estefania- que jo us fes ni
us atorgàs neguna cosa sens manament de ma senyora, la qual m'ha criada
de poca edat, majorment en presència de sa majestat. /

/ /

/Diafebus donà dels genolls en la dura terra e ab les mans plegades
suplicà a la Princesa, així devotament e humil com si fos una santa de
paradís, que la hi lleixàs besar. E per molt que la suplicàs, tal
llicència no pogué obtenir. Dix Estefania: /

/ /

/-Oh cor endurit a crueltat! Jamés s'és volgut inclinar a pietat per
moltes suplicacions que li seien estades fetes a sa majestat, e no serà
jamés alegre ne contenta fins a tant que jo veja ab los meus ulls aquell
gloriós Tirant. /

/ /

/-Ai Diafebus germà! -dix la Princesa -, ara de present no em demaneu
coses injustes, car no poríeu subvertir lo virtuós hàbit de mon coratge. /

/ /

/E estant en aquestes plasents raons, l'Emperador tramès per Diafebus
perquè partís prestament e se'n tornàs al camp. /

/ /

/Vengueren les guardes de la mar, e digueren a l'Emperador, dubtant no
fossen de genovesos, detingué, aquell dia, que Diafebus no paqrtís, e
féu posar molta gent en les sues naus e galeres que en lo port eren. Com
les naus foren aplegades, saberen com lo Mestre de Rodes les trametia ab
gent d'armes. Ixqué en terra lo bon Prior de Sant Joan ab molts
cavallers de la creu blanca. E Diafebus estava en lo port vora mar ab
tota la sua gent esperant-los. Com se veren, coneguerent-se; e Diafebus
los féu molta honor, e anaren ensems al gran palau de l'Emperador, e
trobaren-lo assegut en son estat. E lo Prior de Sant Joan, feta sa
reverència, féu principi a tal parlar. /

/ /

/ /

/ /Com lo Prior de Sant Joan parlà ab l'Emperador.//

// / /

/-Sereníssim senyor: per manament d'aquell reverend e virtuós senyor lo
Gran Mestre de Rodes, som tramesos ací sabent com aquell famós e
magnànim cavaller, e dels bons lo millor, Tirant lo Blanc, seria en
servei de vostra alta majestat e capità general de tot l'Impèri, e per
causa d'açò mon senyor lo Gran Mestre li tramet gent de cavall e de peu
en nombre de dos mília hòmens pagats per quinze mesos, ab què puga
millor servir l'altesa vostra. Plauria'm saber en quina part és. /

/ /

/L'Emperador pres molt gran plaer en la llur venguda, abraçà lo Prior e
dix que ells fossen molt ben venguts, e féu-li molta honor, e a tots los
que ab ell venien, regraciant al Mestre la sua molta virtut i gentilea;
e féu-los dar moltes bones posades e tot ço que hagueren mester per a la
humanal vida. /

/ /

/Com hagueren reposat quatre dies, partiren ab Diafebus en companyia, e
feren la vida del camp. Com foren a cinc llegües, saberen com Tirant era
anat per pendre una fort plaça, e sentien los grans colps de les
bombardes. Com Tirant véu un gran tros del mur trenacat, descavalcà e,
peu a terra, doná lo combat, e acostà's tan prop del mur que una gran
cantera li donà sobre lo cap que plegat lo llançà per terra.
Tragueren-lo los seus ab gran treball el fossat, e en aquest punt eren
arribats lo Prior e Diafebus davant la vila. Los turcs que dins eren
hagueren gran espant com veren tanta gent, e perderen tota la llur
esperança. E Ricard, com hagué dat recapte a Tirant, tornà a donar
combat molt fort a la vila, e per bella força l'entraren. /

/ /

/Los turcs, fora de tota esperança de victòria, foren així ardents a
morir que reputaven ésser victoriosos si feien morir molts dels
crestians, però volient-ho fer, coneixent la veritat e la justícia poca
que tenien, ab les llurs mans cruels. Emperò entrada la vila, tants
turcs com trobaven, tant ne mataven sens pietat neguna, e així passaren
tots per coltell temerós; e lo Prior de Sant Joan fon encara a temps en
l'entrada de la vila, e la sua gent hagué part de la roba, e fon açò
senyal per a ells d'ésser victoriosos. /

/ /

/Anaren al llit on estava Tirant e aquí explicaren-li tot los que el
Mestre los havia manat. Com lo Prior fon davant Tirant, féu principi a
paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo Prior de Sant Joan explicà sa ambaixada a Tirant.//

// / /

/-Seguint lo costum d'aquells qui són posats en art de cavalleria, no só
sens gran admiració vent la fama gloriosa, que s'estén per tot lo món,
dels singulars actes que vós, senyor Tirant, feu de cavaller virtuós
socorrent als desemparats. Com lo vostre gloriós costum sia tal (car als
temerosos, les coses perilloses que per a reparació de llurs honors són
obligats, no els és lo veure d'aquelles atorgat), com per experiència se
mostre que en l'orde de cavalleria lla on és lo major perill és la major
honor; e vostra mercè tostemps pren lo major perill per obtenir la major
honor, volent emitar los antics gloriosos cavallers la fama dels quals
jamés porà preterir, per què los virtuosos actes vostres resplandeixen
en fama gloriosa digna d'immortal recordació; e tenint d'açò plena
notícia, aquell reverend e virtuós senyor mon senyoer lo Mestre de
Rodes, com vos sia molt obligat, que per la vostra gran virtut e bondat
lo socorregués en lo temps de la sua gran necessitat a tota la sua
Religió, tramet a mi com a capità de dos mília hòmens, entre de peu e de
cavall, ab aquests cavallers del seu orde. E jo i ells volem estar a
obediència de la senyoria vostra, de tot quant nos maneu. /

/ /

/E Tirant regracià al mestre e a ells la noble valença que li feien, e
dix-ho ab tan gran fatiga que no podia parlar per lo gran dolor que
tenia al cap. Los metges vengueren e prengueren caps de moltó e
feren-los bé bullir ab bon vi, e ab estopades posaven-li'n sobre lo cap.
E al matí vinent se trobà molt bé. /

/ /

/Deixaren la vila bé proveïda de la gent de la terra mateixa, per ço com
la senñyoria dels turcs los era molt cruel e dura, e tornaren-se'n al
camp. E per alguns dies tota la gent del camp reposà. Com foren al
quinzèn dia de la lluna, vingueren los turcs així com los ambaixadors
havien dit, e plegaren fins al cap del pont, e l'un camp estava a l'una
part del riu a l'altre camp a l'altra, e lo pont enmig era romput. E
primerament vingué la batalla del Gran Turc, e era capità son fill per
ço com ell encara no era guarit de la nafra del cap; aprés venia lo rei
d'Àsia ab la sua batalla, aprés venia la batalla del rei d'Àfrica; aprés
venia la del rei de Capadòcia, aprés venia la batalla del rei d'Armínia,
aprés venia lo rei d'Egipte ab sa gran batalla, lo qual era molt
valentíssim cavaller e de gran ànimo e molt destre en les armes: entre
tots los moros no hi havia tan singular cavaller e qui més coses en la
guerra emprengués. Aprés venien moltes altres batalles de molts altres
grans senyors: allí era en ajuda d'ells lo fill del duc de Calàbria, lo
duc de Melfi, lo comte de Montoro, lo comte de Caserta, lo comte
Valentino, lo comte de Burgença, lo comte d'Alacri, lo comte de Fundi,
lo comte d'Aquino. lo comte de Muro e molts altres comtes e barons que
havien pres sou del Gran Turc e del Soldà. E cascun dia los donaven mig
ducat per llança, e als de peu, mig florí.Aprés que tots foren aplegats
comptaren que portaven dues-centes seixanta batalles. /

/ /

/Com foren atendats, feren posar les bombardes en orde. E la'endemà
tiraren tan fort e tan sovint que fon forçat a Tirant mudar lo camp alt
en una muntanya molt prop del riu, en la qual muntanya havia moltes
fonts de4 fina aigua e gran praderia. A vegades totes les bombardes
tiraven justades al colp, e per clar sol que fes la terra esfosquien,
car passades sis-centes bombardes portaven, entre grans e poques, si bé
se n'havien moltes perdudes en lo camp com foren vençuts. /

/ /

/Com los de Tirant veren tanta gent, estaven esbalaïts de tan gran
nombre de gent de cavall e de peu. Molts n'hi havia que volgueren ésser
cent llegües lluny d'allí; altres n'hi havia qui feien gran esforç
pensant com tenien tan bon catçpità e els donava molt: e los diners que
l'Emperador donà a Diafebus dels presoners, com Tirant los hagué rebuts,
los donà a dos comtes que els repartissen entre tota la gent i ell no en
volgué res. E com lo hi deien, deia: /

/ /

/-L'honor sia mia e lo profit sia de vosaltres./

/ /

/Com lo Soldà véu que no podia passar lo riu per dar batalla als
crestians, féu prestament adobar lo pont. Com Tirant véu que lo pont
s'adobava, anà ab quatre a una llegua d'allí on hi havia un gran pont,
tot de pedra picada; e sobre aquella roca de cascun cap havia un petit
castell. E com lo Soldà hagué conquistada tota aquella terra, vengué en
aquell pont, e jamés lo cavaller, senyor d'aquells dos castells, se
volgué concordar ab ell per molts donatius que li prometés, car jamés
volgué desconéixer ni ésser ingrat a Déu ni a son senyor natural qui era
l'Emperador, ans d'aquells castells del pont, feia molta guerra a les
viles e ciutats que els turcs preses havien. E per ço, de necessitat, lo
Soldà hagué de fer aquell pont de fusta perquè la sua gent passar pogués
per dar compliment a la conquesta de l'Imperi. /

/ /

/Com Tirant fon al castell, parlà ab lo cavaller, que havia nom Malveí,
e tenia un fill molt dispost e valentíssim. E lo pare tenia l'un castell
e lo fill tenia l'altre. E tenia cascun trenta rossins, e eren-se fets
molt rics ab la guerra. E lo fill pres molt gran amistat ab Tirant, que
molt poc se partia d'ell, aquest havia nom Hipolitus. E lo pare e lo
fill pregaren molt a Tirant, per ço com sabien que eren tan valentíssim
cavaller e molt venturós en arme, li plagués donar-li l'honor de
cavalleria. /

/ /

/E Tirant ho feu de molt bona voluntat.E Tirant hagué fustes e féu dins
un bosc tallar molts arbres, los més secs que trobar pogueren, e
prengueren mida de l'amplaria del riu, e prengueren bigues e pegaren les
unes amb les altres clavades ab grossos claus, e feren-les tan llargues
que bastaren a la mida que havien presa del riu, e posaren aquelles
bigues en lo riu davall lo pont de pedra, e de biga ab biga clavaren
bons cabirons grossos, e sobre los cabirons clavaren posts en manera que
de la un cap fins a l'altre estava empostat com un pont, e tot
empeguntat ab molta pega. Com fon acabat posaren una cadena a cascun cap
e estava lligat al pont de pedra, e cobriren-lo bé de rama verd e féu-hi
aparellar totes les coses que hi eren necessàries. /

/ /

/Com los turcs hagueren acabat d'adobar lo pont, començaren de passar la
gent de peu a poc a poc; e totes les bombardes parades, per dubte que si
los crestians venien poguessen defendre lo pont e la gent de peu, dels
turcs que eren passats. Com Tirant véu passar la gent dels turcs, los
del seu camp estaven molt esmaiats; emperò, ab lo gran esforç que ell
los dava, estaven algun tant aconsolats. Féu tocar les trompetes, que
tothom pujàs a cavall, e mudà lo seu camp prop lo pont de pedra. Com los
turcs veren llevar lo camp de Tirant, pressçumiren que per temor fugien
e ab major ànimo passaven. /

/ /

/Com lo Soldà e lo Graqn Turc foren passats ab totes llurs hosts, ab les
batalles molt ben ordenades, unes aprés d'altres, feren la via dels
crestians, -com -tirant los véu prop, passà lo pont de oedra, e atendà's
allí vora lo pont. Los moros, veent que era passat a l'altra part,
tornaren cuitadament al pont de fusta. Com foren passats feren la llur
via riu amunt per trobar-lo per dar-li batalla. E Tirant, com los veia
prop, llevava lo camp e tornava a l'altra part. Açò durà tres dies. /

/ /

/Los turcs tingueren consell què era de fer, e les veus vengueren per
ordre al rei d'Egipte, lo qual ab ànimo esforçat de cavaller, vent
moltes diferències que eren entre ells, féu principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo rei d'Egipte votà en lo consell la sua intenció.//

// / /

/-Puix als entenements lo ver juí de les nostres diferències e
altercacions amagat sia, poreu veure que a la fi d'un embaràs que u diu,
neixen principis de molts altres, e açò fa manifest lo parlar de
vosaltres per ignorar lo mester de la guerra. E per declaració d'aç`0 és
mester reduir lo present fet, que la fi de dues coses seguir se puixen,
per experimentar si aquell vos sortirà per mitjà de bona coneixença, e
açò per temor de nio estar envergonyits. E, aquestaq fi, atènyer-la
llibertat e honor vosd posaré en lo camí del que devem fer. Si doncs ab
tan poca vergonya voleu tancar los camins de llibertat e de l'esperada
victòria qui són oberts per a qui els sap conèixer, a mi no contenta
honor que ab perill no es guanye; e per aques6t esguard dau-me cent
míliqa hòmens, e jo iré a l'una part del riu, e vosdaltres restareu en
l'altra part, e en lo temps que jo els combatré, vosaltres, al més prest
que poreu, lo socors no em sia denegat, e per aquesta forma porem haver
la victòria que desitjam. Emperò la fi de les coses esdevenidores és
remesa a la fortuna, e per ço com som certs nosaltres tenir molt més
gent que no ells, déu ésser poc redubtada la batalla, mas la bona
deliberació d'aquests fets està en mà de cascú, e aquella és lloadora. /

/ /

/Tots los capitans e grans senyors lloaren la bona deliberació del rei
d'Egipte; e lo Soldà responent dix: /

/ /

/-Totes les coses del món són més en openió que en fet, e lo desig meu
no em consent sia vist ab vós conforme en lo desorde de vostre paraules
deshonestes en dir que ab cent mília hòmens los voleu combatre, com ells
sien molt menys. Emperò del meu ànimo esforçat surt una eswperança de
gloriosa victòria de la batalla. Preneu la meitat de la nostra gent, e
jo pendré l'altra, e an aquell qui la sort vendrà que done primer la
batalla, durant aquella si l'altra part volrà fer bondat, no tement los
perills esdevenidors socorrent-nos, poríem haver vera glòria e honor. /

/ /

/E donaren fi en lo parlament. /

/ /

/Los reis prengueren l'una part ab gran ànimo, e lo Soldà pres l'altra
ab la meitat de la gent e passà lo pont. Com Tirant véu açò e que enmig
lo tenien, e los uns estaven en dret dels altres e lo riu enmig, dix
Tirant: /

/ /

/-Açò és lo que jo tant desitjava. /

/ /

/LLevà lo camp, qui estava devers los reis, e féu posar totes les tendes
e carruatges dins los dos castells, e tots los patges. E Tirant detingué
la gent sua tant com pogué per ço que vingués la nit. E ans que lo sol
hagués passat les colones d'Hèrcules, Tirant passà lo pont devers
aquella part on solia de primer estar; e féu pujar tota la gent de peu
en un mont fort que estava en dret del cap del pont. Com tata la gent de
peu fon pujada, féu pujar lesd esquadres de la gent d'armes, una aprés
d'altra. Lo Soldà, qui estava en aquella part, que véu quasi tota la
gent que se n'eren pujats per dar, de les faldes de la muntanya, la
batalla, e véu que no restaven sinó quatre esquadres, cuità devers
aquella part e ferí en ells e féu-los fugir fins alt a la muntanya, e
mataren seixanta crestians. E Tirant se retragué, tostemps fent armes; e
fon ja nit escura. Los turcs davallaren al peu de la muntanya, e aquí
s'atendaren pensant que l'endemà, venint lo dia, los pendrien tots sens
fer neguna defensa, e que els trametien catius en llur terra. Però lo
Soldà no consentí que tota la gent descavalcassen, per dubte que en la
nit los crestians no ferissen en lo camp així com havien fet altra volta. /

/ /

/Com Tirant fon pujat en la muntanya, trobà tots los cavallers e grans
senyors ab lo major desconhort del món: los uns anaven de ça, los altres
de lla, plorant e gemegant, fent molt trist e adolorit comport, dient
que ara lows covenia ésser presos e catius en poder d'infels. Com Tirant
los véu així estar, ajustà'ls a tots e dix-los les següents paraules. /

/ /

/-Oh cavallers virtuosos! ¿Com no teniu record de la gran ofensa que feu
primerament a Déu e aprés a l'orde de cavalleria, que si éreu dones no
tendríeu menys ànimo? Que vosaltres, que deuríeu animar als altres, no
teniu vergonya de lamentar-vos, e mostrau renunciar a l'art de
cavalleria e ésser vençuts sens fer resistència neguna. La vostra natura
m'apar ésser unida ab antic hàbit de plor e de poc ànimo, e seria menys
mal per a vosaltres oferísseu de voluntat la vida per l'honor que no fer
tals coses ab tan gran desorde com feu e aba tanta confusió e vergonya.
Oh com teniu vanes les presumpcions! Llei és imperial que aquell qui
gosa mirar la cara dels enemics basta a vençre aquells. Solament vos
vull dir e pregar (si semblants pregàries poden haver lloc en vosaltres)
que us vullau esforçar de bé a fer, e ab l'ajuda de Nostre Senyor e de
la sua sacratíssima Mare, Senyora nostra, jo us faré senyors de vostres
enemics dins tres hores. E les llaors e la glòria de la batalla
augmentarà en vosaltres./

/ /

/E quasi tots restaren aconsolats de les paraules del Capità, sinó la
duc de Macedònia. Que, ans que lo Capità se deixàs de fer armes, lo Duc
tramès un escuder seu avisat del que tenia de dir a l'Emperador. Com
aplegà prop de la ciutat, descavalcà e deixà lo rossí, mostrant que era
fugit del siti e venia ab tots los ulls plorosos. E lo poble, qui en tal
disposició lo veren venir, tots anaven seguint-lo. Com fon dins lo palau
trobà allí molta gent, e dix:/

/ /

/-A on és aquell desaventurat qui es diu Emperador?/

/ /

/Pujà alt en la gran sala. E prestament ho anaren a dir a l'Emperador,
com era vengut Albí, escuder del duc de Macedònia, lo qual enia ab grans
lamentacions. E l'Emperador ixqué cuitat de la cambra on era
l'Emperadriu e sa filla. Com Albí véu a l'Emperador, lleixà's caure en
terra arrancant-se los cabells del cap; batia's los ulls e la cara e
així féu son gran dol./

/ /

/-Per cert -dix l'Emperador- aquest escuder deu portar molt mala nova
segons los senyals que manifesta. Jo et prec, amic, no em faces més
penar: digues-me quin mal és aquest. /

/ /

/L'escuder alcà les mans devers lo cel e dix:/

/ /

/-La virtut porta ab si dolor de les coses mal fetes, puix nos dispon a
bé a fer, car cascú és causador de sos mals si ab bona dispon a bé a
fer, car cascú és causador de sos mals si ab bona e discreta deliberació
no fa lo que deu fer e és tengut; no es deu dolre dels mals que li'n
segueixquen. Car vós haveu volgut desagraduar vostres capitans e
vassalls, e dar-ho als estrangers de mala fama, hòmens en res no
coneguts que de vils condicions porten llur sobrevesta. Oh l'Emperador!,
puix vós mateix haveu fet lo mal, raó és que en porteu la pena. ¿E sabeu
quina serà? Que en lloc d'obsèquies diran per vós lo psalm de maledicció
per ço com haveu perdut a vós mateix e a tots los vostres, car haveu
volgut llevar la successió de l'Imperi an aquell famós e il.lustre
senyor lo duc de Macedònia per dar-la a un vil hom estranger qui ha
perdut a ell e a tots los del camp e és fugit que no saben on s'és.¡Tal
merit ha la persona de l'Emperador quòdam! Per cert millor vos seria, en
aquest poc temps que la clemència de Déu vos espera, anàsseu en parts
estranyes fent penitència e plorant lo gran dan de vostres vassalls e
servidors, de tanta gent que és morta, e faríeu esmena dels vostres
pecats, car menyspreant la sua ira per los vostres demèrits, que tanta
és la mortaldat dels crestians, que no m'hi basta seny ni saber per a
poder-ho recitar. Car los moros los tenien assetjats en un petit mont,
sens que no hi tenien pa ni vi, ni aigua per als cavalls. A l'hora d'ara
ja deuen ésser tots morts. Jo me'n vaig ab molta dolor, e vós, quòndam
Emperador, restau ab la vostra./

/ /

/-¡Oh desaventurat de mi -dix l'Emperador-, com me sol.licita la
miserabl fortuna, que aprés d'una alegria ve prestament una gran
tristor, e aprés d'un mal ne vénen molts! Ara és perduda tota la mia
esperança.No em resta sinó que vaja mendicant per lo món desemparat de
tot bé./

/ /

/E ab aquestes e semblants lamentacions se n'entrà en la cambra e
llançà's sobre lo llit fent gran e adolorit comport, dient:/

/ /

/-¿Què val ésser senyor e senyorejar l'Imperi grec puix tinc a perdre'l?
¿Què em valen tants béns de fortuna com tinc, que d'aquells haja ésser
desposseït? ¿Què em val tenir filla honesta e bona que no puga succeir
en los meus béns, e per mos grans pecats e culpes veure'ns catius en
poder d'infels? ¿Què val tenir muller, dones e donzelles qui em
serveixquen, e veure'm servent de moros, e les dones e donzelles ésser
desonides per aquells? ¡Quant seran adolorits los meus ulls qui tal cosa
poran veure! Jo crec q ue lo meu cor romprà de gran dolor./

/ /

/La Princesa s'acostà a son pare per aconsolar-lo, car l'Emperadriu a
les altres donzelles no era negú qui les pogués aconsolar de la gran
tristor que tenien./

/ /

/La fama anà per tota la ciutat, de la mala nova, e tota la gent feien
molt grans lamentacions per los amics e parents que pensaven que eren
morts. Les querelles de les mares eren manifestades per los batiments e
plants: alçaven los ulls al cel e ploraven la pública fortuna així com
si ja la ciutat fos presa per los enemics./

/ /

/Deixem-les estar ab son dol, e tornem a Tirant què fa./

/ /

/Havent animat Tirant los cavallers ab la sua exhortació, estigueren en
gran esperança, confiatn de la gran providència del Capità./

/ /

/Tirant deixà bona guarda alt en lo camp, molt ben visitat per ell e ben
confortada la gent, e pres un home ab si, e per les espatles de la
muntanya, que per negú no fon vist, davallà. Com fon baix, davall un
arbre deixà les armes; e ab cuitats passos anà prop del castell del
senyor de Malveí, e així com eren restats concordes de senyal, pres dues
pedres, una en cascuna mà, e feria l'una ab l'altra. Sentint lo senyor
de Malveí lo senyal, conegué aquell ésser Tirant, e obertes les portes
del pont, ell entrà, e trobà totes les coses necessàries per la que
mester havia. Primerament féu pendre molt oli e alquitrà en gavetes de
fust, e pegunta e sofre viu e altres coses que han disposició del foc
encendre; e pres molta llenya seca, e en aquell veixell de fusta que
havia fet, tot ho féu posar dessús e lligar dues cordes, una en cascuna
cadena del veixell, largues. E dos hòmens se posaren dins una petita
barca que tenien allí per peixcar en lo riu, e cascú d'aquells portava
l'una corda en la mà. E deslligat lo veixell, ab la corrent anaren riu
avall. E Tirant los dix que no posassen foc fins que fossen prop del
pont. E anant riu avall, com eren en lloc que lo riu feia alguna volta,
que lo veixell anava de punta; e com volien que anàs a travers,
egualaven les cordes, e llavors prenia tot lo riu d'ample. /

/ /

/Com los turcs veren tan grans flames de foc per lo riu avall, tots se
tengueren per perduts, e lo Soldà desemparà lo camp, e tots los altres,
e tan corrent com pogueren feren la via del pont de fusta. Lo Soldà,
perquè tenia bon cavall, atengué un poc primer que lo foc plegàs al
pont, e passà, e molts altres aprés d'ell. E si los hòmens ha guessen
fet lo manament del Capità, quwe haguessen posat lo foc més tard, no se
n'anava negú que no fossen estats morts o presos. E al passar que feien
per lo pont, molts moros ab los rossins n'anaven en l'aigua per la gran
pressa que tenien de passar a l'altra part. Lo foc fon tan gran, que en
poc espai tot lo pont fon cremat; e restaren, per passar lo pont,
vint-e-dos mília persones ensús entre de peu e de cavall. E restà allí
lo fill del duc de Calàbria, e lo duc d'Andria, e lo duc de Melfí, e lo
comte de Burgença, e lo comte de Montoro, e molts altres capitans qui
eren descavalcats. E ab la gran pressa del foc e abn lo gran dubte que
tenien dels crestians que no viguessen per ferir sobre ells, tots
fugien, que no esperaven los uns als altres./

/ /

/Com Tirant véu anar lo foc per lo riu, pujà cuitadament on eren los
seus, ab molta alegria que els trobà e quasi tots a cavall per voler
guanyar de la roba dels enemics. E Tirant jamés ho volgué aconsentri,
dient-los:/

/ /

/-Ara no guanyarem honor neguna, e demà haurem l'honor e la roba./

/ /

/Ab tot açò lo Capità féu molt bona guaita aquella nit, dient:/

/ /

/-No pot ésser que tota la gent sia passada. ¿Qual seria que ab
desesperació venguessen a ferir sobre nosaltres?/

/ /

/Vengut lo clar dia, e lo sol sobre lo nostre horitzon, lo Capità féu
tocar les trompetes, e tothom pujà a cavall. E feren venir los patges e
lo carruatge, e alt per la muntanya anà tota la gent, e tornaren-se
aposentar llur real en lo lloc on l'havien ja tengut, de la muntanya. E
d'allí veren la gent que era restada; e per alguns cavallers fon dit al
Capità que davallassen en lo pla, e que donassen la batalla./

/ /

/Repòs Tirant:/

/ /

/-Puix havem obtenguda la dessitjada fi, e tenim bon dret e tenim
llibertat des fer d'ells lo que volrem, façam-ho ab discreció; car més
és a nosaltres perdre un cavaller, que si ells ne perdien cent. Pesrò jo
us profir demà en aquesta hora poreu anar e vesnir enmig d'ells ques per
negú no us serà feta sinó honor./

/ /

/Diafebus, qui véu los turcs quí los turcs qui estaven en gran congoixa,
pensà en l'honor e delit de Tirant. Pres-li l'anell de la mà, e dix-li
Tirant:/

/ /

/-Cosí, què voleu fer?/

/ /

/Dix Diafebus:/

/ /

/-Vull trametre Pírimus a l'Emperador. ¡Tants dies són passats que no
han sabut res de nosaltres! L'Emperador, s'aconsolarà un poc d'aquesta
nova,e la senyora Princesa ab les altres dames se'n gloriejaran de la
forma d'aquest acte com és estat fet./

/ /

/-Prec-vos, cosí -dix Tirant-, que li trametau a dir qaue vinguen les
naus e galeres ab farina e ab vitualles ans que en passem fretura./

/ /

/Pírimus se partí. Com fon a la ciutat de Constantinoble, véu totes les
gents molt tristes e adolorides, e les dones totes ploroses. Entrà per
lo palau e trobà pitjor: ab les cares totes arrapades, les vestidures
rompudes. Tots quants lo veien no li deien res així com de primer
solien. Com escometia algú, no li volien respondre. Aquest pensà que
l'Emperador fos mort, o l'Emperadriu o la filla. Passà avant en la gran
sala, trobà allí alguns hòmens que ell coneixia a véu-los estar molt
adolorits; altres, que estaven agenollats fent oració; altres, que
ploraven e maleïen tota natura francesa. Acostà's u d'aquells qui es
lamentaven e ab baixa veu li demanà l'Emperador si era mort o què era la
causa de tanta dolor que ells mostraven. E aquell responent dix:/

/ /

/-Los traïdors, seguint l'estil de cavalleria! De Judes ençà no fon feta
tan gran tració com los teus han fet, e si no que pietat m'ho defèn, jo
fera que de tu o altre tal com tu no s'admetera paraula neguna perquè a
tothom fos notori e manifest la gran maldat que los teus han fet.
Aparta't davant mi, si no jo et promet, per lo sants de paradís, de
fer-te saltar per la f inestra avall. /

/ /

/Aquell abaixà lo cap, e passà en una altra sala més adins, e conegué lo
cambrer de l'Emperador, e anà rient devers ell. Dix-li lo cambrer:/

/ /

/-Per l'extrema e desaforada alegria que mostres tenir, ¿com tens
atreviment d'acostar-te a la cambra del senyor Emperador?/

/ /

/-Amic -dix Pírimus-, no et dònes desconhort negù, car de la color de
vosaltres jo no hi sè res. Fes que jo parle ab l,Emperador, e si tè
dolor jo li darè alegria./

/ /

/Aquell , sens mès dir , se néntrà en la cambra de l,Emperadriu, on era
l,Emperador ab sa filla e totes les donzelles , ab finestres tancades,
fent allì cascuna son dol. Dix lo cambrer:/

/ /

/-Senyor, a la porta ès vengut u d,aquells grans traïdors qui ab aquell
reprovat cavaller vivia de Tirant lo Blanc , lo qual ha nom Pìrimus, e
certament deu èsser fugit de la batalla ab son senyor, e diu que voldria
parlar ab la majestat vostra./

/ /

/Dix Emperador:/

/ /

/-Vès, digues-li que se,n vaja ab tota mala ventura, eixca de la mia
terra: e que si jo trobe a ell negù de son mestre , jo el farè llançar
de la mès alta torre que on lo palau ès./

/ /

/E com l,Emperador deia aquestes paraules , pensau lo cor de la
Princesa, com s´hi doblaven les dolors, car per molt mal e dan que
Tirant haguès fet, no el podia del tot oblidar./

/ /

/Com lo cambrer haguès tornada la resposta a léscuder, dix Pìrimus:/

/ /

/-Per la mia fe, jo no me nírè, car mon senyor Tirant ni negù dels meus
jamès feren traciò, ni serem nosaltres principiadors de semblant maldat.
E si lÉmperador no vol que parle ab la cambra, e jo li dirè tals
paraules que ella ne restarà molt contenta./

/ /

/Lo cambrer volguè esforçar de tornar-ho a dir a lÉmperador e dix tot lo
que Pìrimus havia dit. Llavors lÉmperador dix a Carmesina que ixquès a
parlar ab ell, mas que no el fes entrat dins laq cambra. Com la princesa
fon fora en la sala, ab la cara que ixquè molt trista, Pìrimus ságenollà
als seus peus, besà-li la mà, e après fèu principi a tal parlar:/

/ /

/-Senyora de gran excel.lència , la mia ànima està alterada del mudament
gran que veig en la majestat vostra, de tots los del palau e de la
ciutat, car jo, ognorant la causa, néstic molt admirat, que no he trobat
negù que quants he interrogats que m´ho haja volgut dir, per què haurè a
gràcia singular a vostra altesa que em doneu plena notìcia què ès la
causa E encara estic mès admirat de les paraules que, per part del
senyor Emperador no li plau que aquell famòs cavaller, mon senyor Trant,
tionga la capitania ni faça fets dignes de floriosa recordaciò,
digau-m´ho, que prestament serem fora de tot límperi, e son passarem
tants treballs ne perill, ne freturarà tant fatigar les nostres persones
. Per què, senyora, oint resposta de la celsiud vostra, aquella
reportarè a aquell per qui sò tramès./

/ /

/Oïdes per ladolorida Princesa les paraules de Pìrimus, ab les llàgremes
als ulls li recità tot lo que l’escuder del Duch havia dit. Com Pìrimus
oì tan gran malesa, donà´s de les mans al cap, e responenet dix:/

/ /

/-Senyora , sia pres aquell qui tals noves ha portat e tanta dolor ha
mès en lo cor de la majestad del senyor Emperador, e vostre e de totat
la ciutat, e prenguen a mi, e si Tirant no ès estat vencedor e no ha fet
fugir la Soldà e no ha cremat lo pont e no tè assejats prop lo riu
passats vint mìlia hòmens, que vull que sien fets quartets de la mia
persona. E per major certenitat, veus acì lo segell de la capitania lo
qual m´ha dat Tirant. /

/ /

/Com la Princesa oì tan gloriosa nova, ab ciutats passos e voluntat
extrema, entrà en la cambra on era son pare, e recità-li tot lo que
pìrimus havia dit. Láfligit Emperador, per sobreabundant alegria, caiguè
de la cadira e esmorti´s Feren venir los metges, e aquells lo feren
tornar en son record. Fèu entrar Pìrimus perquè li fes relaciò de la
bona nova. De continent que la sabè, fèu tocar totes les campanes de la
ciutat , e anaren tots a lésglèsia major, e aquì feren llaors e gràcies
a Nostre Senyor dêu e a la sua sacratìssima Mare , de la gran victòria
que havien obtesa. Com foren tornats al palau, lÉmperador fèu posar en
fort presò léscuder que lo Duc havia tramès ; e pìrimus suplic`´l que
prestament fes partir les naus av vitualles per fornir lo camp. Léndemà
partì Pìrimus ab moltes recomandacions que se´n portà per a Trant, molt
admirat de les obres del duc de macedònia, no curà de pus, puix la
veritat era sabuda./

/ /

/Lo dia que Pìrimus partì, los turcs ab tota l`esparança perduda,
coneixen que dar la batalla no era cosa faedora per a ells; e del mal se
devia elegir lo menys: que valia mès que es donassen a presò./

/ /

/E fon sort que era restat ab ells aquell savi moro Abdal.là Salomò ,
que altra volta era estat tramès per lo Soldà per ambaixador a Tirant, e
deliberaren de trametre-hi aquell. Lo qual posà en una llança una
tovallola, e açò era ja passada hora baixa; en tot lo dia passat no
havien menjat sinò molt poc, ni de tot aquell dia. Tirant, que vèu lo
senyal. fèu-li prestament respondre. Abdal.là Salomò pujà alt al camp de
Tirant, e presenta´s davant ell, e eb gran reverència e humilitat fèu
principi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Abdal.là Salomò explicà la sua ambaixada a Tirant.//

// / /

/-Gran admiraciò tinc,magnànim Capità, per tu èsser mestre de tal mester
com no has pres lo Soldà e tots qunts ab ell eren, car si haguesses usat
del que la tua molta discreciò ha acostumat en fer, no ho podies errar.
E per experiència se mostra que totes les coses que has volgudes
empendre te sòn vengudes així com a la desitjada fortuna li és estat
plasent, com no fes menys en l'ànimo que en l'execució. Les tues
virtuts, encara que no sien en notícia de les gents, fan a tembre,
perquè saps salvar a tu matyeix e als teus. Açò són coses que fan
augmentar la tua glòria, honor e fama. E venint a l'efecte del que vull
dir, aquella miserable de gent, e jo ab ells, davant la tua clemència
cridam: Fam, fam. Si a la tua senyoria, Capità magnànim, serà plasent
fer-nos gràcia de voler venir en alguna concòrdia, ço és que la tua
clemència e pietat los vulla perdonar la vida, series reputat per
gloriós dins les portes dels teus enemics. E plàcia a tu usar
virtuosament, segons tu qui est, e no mires lo que ells volien usar
contra tu, que havien a fer segons ells qui són. /

/ /

/Lo Capità féu entrar lo moro dins la sua tenda, ab tots los qui venien
ab ell, e féu-los dar a menjar a tots, que bé ho havien mester. Lo
Capità féu ajustar tots los grans senyors, e demanà'ls de consell
d'aquest fet, e tots foren d'acord del que Tirant havia dit. Feren venir
l'ambaixador Abdal.là, e Tirant li féu la resposta en estil de semblants
paraules:/

/ /

/-Cidi Abdal.là, nosaltres no havem hagut exercici de virtut, mas glòria
industriosa; però la mia confiança és posada en sa valor,puix tenim
causa d'experimentar actes més virtuosos de cavallers, no oblidant
l'ofensa que han fet al senyor Emperador. E per ço com veritat advoca la
mia part, confie en lo divinal auxili. Ans que passe molt, jo daré al
Soldà e als altres ab les mies mans condigna pena e castic, com tingue
títol de justícia, perquè coneguen que jo no vull fer tot lo mal que
poria. Só content que porten totes les armes ofensives e defensives
enmig d'aquella praderia, e ells mateixs les hi porten, no tots justats,
mas de cent en cent, e los cavalls vendran aprés, e així vull que es faça./

/ /

/L'ambaixador pres llicència del Capità e tornà-se'n, e féu complir tot
lo que Tirant havia manat. /

/ /

/Com totes les armes foren posades, lo Capità les féu totes pujar al
camp, e aprés tots los cavalls; e los trucs ho tengueren a gran gràcia,
com no els feien morir a tots, car pensaven que, encara que fossen
catius, ab rescat ne porien eixir. Com no tingueren armes, lo Capità los
féu venir al peu de la muntanya; aquí els féu dar a menjar en gran
abundància, e la sua gent de peu los guardaven. E Tirant davallà on ells
eren e pres tots los ducs, comtes e cavallers crestians, e féu-los pujar
ab ell alt en lo camp, e féu-los posar dins una gran tenda, e aquí eren
molt ben servits de tot lo que necessari havien per a la humanal vida,
si bé no era plasent a molts com lo Capità los feia tanta honor, com
ells no meritassen bé ni honor per ésser venguts en ajuda dels moros
contra crestians. E la gent de Tirant los ho deien davant; ells,
coneixent lo gran defalt que fet havien, cessaven de menjar./

/ /

/E en aquella forma tingué Tirant los presoners, fins que les naus foren
vengudes. E lo Capità no dixava partir prop de si al moro Abdal.là, per
les bones e discretes raons que li deia./

/ /

/Un dia que tots los ducs e grans senyors se llevaven de dinar, pregaren
al Capità fes venir allí lo gran filòsof Abdal.là. Com fon vengut,
Tirant lo pregà que digués alguna bona cosa que profitàs per a tots./

/ /

/-¿Com poré jo res dir, que estiga atribulat -dix lo moro-, fins
haver-hi gens pensat? Feu-me gràcia dar-me espai fins a demà; e jo esta
nit hi pensaré perquè puga millor contentar les senyories vostres./

/ /

/Dix lo duc de Pera: -Cidi, no es pot fer lo que dius. Ara que som bé
dinats, havem mester una poca col.lació./

/ /

/Tirant féu portar un drap de ras enmig d'una praderia, e un banc en què
lo moro estigués de peus; e Tirant feia tenir entorn d'ells bona guarda
de gent de cavall e de peu. Com Abdal.là véu que no es podia excusar, dix:/

/ /

/-Puix lo senyor Capità m'ho mana, dar he un consell, lo qual cascú de
vosaltres lo porà pendre per a si./

/ /

/E pujat lo moro sobre lo banc, féu principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Lo consell que Abdal.là Salomó donà a Tirant, capità.//

// / /

/ /

/ /

/ /Com los grans senyors del camp de Tirant recaptaren gràcia per
Abdal.là del Capità.//

// / /

/Tots los grans senyors que allí eren, veent que tan bé havia parlat, e
tants consellsbons los havia dats, car cascú los podia pendre per a si,
d´un acord se llevaren e suplicaren al Capità que volgués fer alguna
gràcia al discret moro.E lo Capità, qui tenia l´ànimo tan valerós,
responent dix:/

/ /

/-Mos senyors e majors de mi: a molta mercè hauré a les senyories
vostres que em digau quina gràcia volreu que li faça, que jo seré molt
content obeir-vos./

/ /

/E ells li regraciaren molt la sua graciosa oferta, e tots pensaren e
hagueren per conclusió que lo major do que podia ésser era llibertat; e
demanaren-li lo moro Abdal.là ab un fill que tenia pres ab ell, e Tirant
fon molt content; per amor de tants grans senyors qui lo hi demanaven e
per contemplació d´ells li dava llibertat, e vint d´altres per amor
d´ell. Lo Cidi Abdal.là llançà´s als seus peus ver voler-los-hi besar;
mas lo valerós no ho volgué soferir, ans los donà son comiat e
tornaren-se´n al seu camp./

/ /

/Aprés dos dies vengueren les naus ab moltes vitualles; e aprés que
hagueren descarregat lo que portaven, lo Capità hagué son acord ab los
senyors, e deliberaren que tots los presoners posassen en les naus e que
els portassen a l´Emperador; e així fon fet. E foren comandants al Gran
Conestable per llur Capità, e partiren per anar al port. E com los
recollien en les galeres, feren-los despullar per veure què portaven. E
trobaren, entre joies e diners, lo que havien guanyat en la guerra, i,
de sou, passats cen huitanta mília ducats; car presoner hi havia que
entre joies e diners, valia lo que portava deu mília ducats. E trametren
tots los diners al Capità, e aquell prestament los féu repartir entre
tots los del camp./

/ /

/Lo Conestable féu donar vela, e ab pròsper vent, en breus dies
arribaren al port de Constantinoble. L´Emperador e totes les dames
estaven a les finestres mirant entrar les fustes. Lo Conestable féu
traure los presoners, e portà´ls al palau. Lo Conestable pujà alt on era
l´Emperador, feu-li reverència e besà-li la mà e lo peu. E, dites les
recomandacions, de part del Capità, li presenta de part sua tots los
presoners./

/ /

/Lo magnànim senyor los rebé ab grandíssima alegria tenint molt gran
contentació del Capità. E posats en bona guarda, l´Emperador féu entrar
lo Conestable dins la suau cambra, on era l´Emperadriu e la Princessa, e
demanà-li de l´estat del camp, e los seus cavallers com se regien e lo
seu Capità en quin ésser era posat ni com se regia ab tota la gent. Lo
Conestable ab gran modèstia féu resposta de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo Conestable informà a l´Emperador de l´estat del camp.//

// / /

/-No consent la beritat ésser callada, pròsper Emperador e mon senyor
natural, dels singualrs actes e de molta virtut que ha obrats e obrar
cascun dia lo vostre valerós Capità, encara que, ab paraules
sobreposades, ver semblant d´error hagen posat en la majestat vostra per
esguard de confusió d´alguns mal dients, volent posar en les gents
enganosa creença. E perquè es mostre lo ver de tals coses, recitaré a
l´altesa vosta, que per causa d´algunes contradiccions sobre lo camp
vençut e desconfit dels turcs, lo marquès de Sant Jordi ab son germà lo
duc de Pera, e tots los altres avolotats, s´hi pensà seguir fort
jornada, casi per haver fet la majestat vostra Capità novell, e per los
guanys per nosaltres haver fets, e per ells haver-nos lliberats de tant
de mal qui aparellat nos estava, havent ells escampada la sang e meses
en perill les persones e les vides, e nosaltres nos en portam la
desferra. Emperò Tirant, com a Capità virtuós, pacificà tot lo camp, e
volgué que la despulla fos nostra. Dic, senyor, a vostra altesa ab tota
veritat que teniu lo més singular capità que en lo món sia estat ni crec
serà. E no pense la majestat vostra que Alexandre, Cipió ni Anibal
fossen tan discrets savis en ab tan esforçat ànimo ni tals cavallers com
aquest és: més sap de la guerra que quants hòmens jo haja vists en oïts
nomenar: com tots nos pensam ésser perduts, llavors som vencedors. Lo
treball seu és cosa de gran admiració./

/ /

/Dix l´Emperador:/

/ /

/-Quina és la sua pràctica?/

/ /

/Dix lo Conestable:/

/ /

/-La majestat vostra lo trobarà lo més sol.lícit home del món. amador e
guardador del bé públic, emparador dels desemparats, ajudador del bé
públic emparador dels desemparats, ajudador dels malalts. Senyor, si
negú és nafrat, a la sua tenda los fa portar e fa'ls servir, així com si
era lo cos d'un rei, de viandes e de medecines en gran abundància, e los
metges no se'n parteixen; e jo pens que si Nostre Senyor li té a fer bé,
sol aquesta virtut hi basta. /

/ /

/-Digau-me, Conestable -dix l'Emperador-, ¿quin recapte dóna en lo camp,
e a la gent d'armes quin ordre els té?/

/ /

/-Senyor -dix lo Conestable-, jo us ho diré.Primerament, com ve de matí,
ell fa ensellar dos mília rossins segons a qui toca la tanda; cavalquem
los mil, tots armats com si havien entrar dins en batalla, e ab aquests
van mil hòmens a peu, e així van per tot lo camp guardejant dins e
defora, e açò los dura fins a la nit. Aquells qui descavalquem, ¿pensau
que els deixa desarmar ni los rossins desensellar? Ans tot lo dia han
estar armats per ço que si algun cas los sobrevinia aquella gent fos pus
prestament a cavall que tos los altres. E com ve la nit dobla la guaita,
cavalquen dues mília estan armats e los cavalls ensellats; e com ve a
l'hora de mitja nit van-se'n a llur instància e los altres cavalquen. E
no pensau, senyor, que el vostre Capità en tota la nit ell dorma, sinó
incessantment va a estar ab la gent d'armes burlant adés ab altres. En
tota la nit, tan gran com és, jamés lo veureu dormir ni reposar. E
moltes voltes jo li hi dic,que vaja a dormir ni reposar. E moltes voltes
jo lo hi dic, que vaja a dormir e jo restarè allí en lloc seu: no ho vol
per res consentir. E com ve que és dia clar, que el sol és eixit, fa
tocar a missa; vénen tots aquells senyors que oir-la volen. ¿E pensau
que sia home molt ceremoniós? No, senyor, sinó que pendria a mi o algun
altre per lo braç e fa posar tots los magnats primers i ell posa's en un
racó de la tenda, e així ou la missa, ab molta d'honor quea tots los
senyors fa. E com la missa és dita, posen-se tots en consell, e aquí
saben si fallen vitualles al camp o no: de continet fa proveir a totes
les coses necessàries. En lo consell no s'hi parla d'altra cosa sinó de
l'estat del camp. Llavors lo Capità va-se'n a la sua tenda o a la
primera que troba, e damunt un banc o en terra sobre una cobriatzsembla
se posarà a dormir tostemps armat, e dormirà dues o tres hores al més; e
com se lleva toquen les trompetes, e llavors tots los magnats vénen a
dinar, e tots són servits meravellosament de moltes viandes e bones; e
jamés se seu en taula fins que han menjat la primera vianda. Jo estic
admirat que li baste a tants menjadors com té: e passades quatre-centes
persones dóna a menjar, e trenta atzembles que jamès no fan sinó anar e
venir ab vitualles, capons e gallines, e de tantes volateries com haver
se poden. Lo seu treball e lo poc dormir és cosa admirable. Aprés dinar,
com han feta col.lació, tenen altre consell: si ha viles, castells o
llocs prop d'allí que es tinguen per los turcs, quina gent d'armes hi ha
mester per conquistar-los e quin capità hi irà, e si han mester portart
bombardes o artelleria; e pretament s'hi dóna recapte. Sé-us dir,
senyor, passades setanta places havem recobrades. Molt bona pràctica
serva lo gran Capità, molt millor que no feien ans que ell hi fos, com
lo Duc nos era capità./

/ /

/-Què em direu -six l'Emperador- de sos parents? ¿Com se comporten en la
guerra?/

/ /

/-Molt bé, senyor -six lo Conestable-. Esta nit o demà serà ací Diafebus
ab los grans senyors que porta presos./

/ /

/-Com! -dix l'Emperador -, encara n'hi ha més? /

/ /

/-Sí, Santa Maria! -dix lo Conestable-. Allí ve lo duc d'Andria, e lo
duc de Melfi, e lo fill del duc de Calàbria, e molts altres comtes,
barons e cavallers que vénen presos. /

/ /

/L'alegria augmentà en aquella hora molt més que no era estada./

/ /

/-Del vostre ofici de Gran Conestable -dix l'Emperador- ha-us fet
empediment negú?/

/ /

/-No, senyor -dix lo Conestable-; qans de continent que m'hagué dada una
lletra de vostra majestat, me dix que jo regís de mon ofici, així en lo
seu camp com en lo del Duc; e volia que lo seu conestable, que ell
portava, fos lloctinent meu; que puix jo era primer en temps, raó era
que fos primer en dret. Tota aquesta guerra, senyor, està en l'esfoç de
tirant./

/ /

/L'endemà Diafebus entrà ab los presoners per mig de la ciutat ab moltes
trompetes e tamborinos que portava. L' Emperador e tot lo poble estaven
admirats de tanta multitud de presoners. Com foren en la plaça del
palau, l'Emperador estava en una finestra. Diafebus li féu molta
reverència, humiliant-se molt a ell, e prestament pujà alt en la cambra
i besà-li la mà; aprés, a l'Emperatriu e a l'excelsa Princesa. Com hagué
abraçades totes les dames, tornà a l'Emperador e dix-li tot ço e quanta
bendicció, amor e voluntad de Tirant li presentava; e lo clementíssim
senyor ab cara molt afable lo rebé. Aprés li dix Diafebus: /

/ /

/-Senyor, suplic a la majestat vostre me vulla posar en llibertat, car
bé és presoner qui a presoners guarda, com cascú d'aquells comptes
sobrepujar son coratge de major dignitat que noblea no és; e per ço
vulla d'altesa vosta acceptar-los per lo gran perill que tal comanda ab
si porta, car i ell és feta per aquells qui sols honra basta a conservar
la sua honor. Com per los entenents vist serà jo haja retut mon deute de
fidelitat, lo que a interès de part s'esguardarà, just o injust acte de
nomenarà, en o gràcia. E perquè si ha vist lo desig meu ab lo vostre
concordes, requir als notaris que me'n si ha feta carta pública perquè
en resta memòria en esdevenidor. La senyora de gran excel.lència
Princesa de l'Imperi grec, l'esgrègia Estefania de Macedònia, e la
virtuosa Viuda Reposada, e la bella eloqüència de Plaerdemavida, e
l'honesta, pròspera e benaventurada de la senyora Emperatriu, qui és
font de tots los sabers virtuosos, facen ver testimoni de mi com he
retut mon deute ab los presoners encems./

/ /

/Font llevat acte, e l'Emperador rebé sos presoners e parlà molt ab
Diafebus, demanant-li lo seu Capità quina honor los feia e com los
contractava. E Diafebus li recità la pràctica que ab ells servada havia.
Llavors l'Emperador los féu posar dins lo palau en les més forts torres
que tenia./

/ /

/Com Diafebus véu temps de parlar ab la Princesa, anà a la sua cambra e
trobà-la ab totes les suas dames. Com la Princesa lo véu, llevà's de
l'estrado e féu la via sua; e Diafebus cuità lo pas e donà de genoll en
la dura terra, e besà-li la mà e dix:/

/ /

/-Aquesta besada és d'aquell que la celsitut vostra a condemnat en més
fort presó que no són aquets que jo ací e portats./

/ /

/E les donzelles acostaren-s'hi, e no li pogué res dir per dubte que no
oïssen lo que diria más pres-lo per la mà que anaren-se a seure en una
finestra. Con foren asseguts, la Princesa cridà Estefania e Diafebus féu
principi a un tal parlar:/

/ /

/-Si la mar se tornava tinta e l'arena paper, jo pens no bastaria
d'escriure l'amor, la voluntat, les infinides recomanacions que aquell
pròsper e virtuós Tirant tramet a la majestat vostra, com totes les
coses són vistes per la fi e aquella mostra cascú qui és, e dóna premi e
condamna segons les obres; e com amor no sia major son perill sinó
atènyer-hi mort o glòria per premi de cavaller valerós. E no deuríeu
tant amar la vida que en desconeguésseu l'amor d'un tal e tan esforçat
capità com l'altesa vostra té, com per sa llibertat poc atesa d'aquell
jorm que ell vos véu. Recitare part de sa vida il.luminada no per los
antics cavallers de molta estima, ni per los presents, ni encara per
negunes altres. No és digna cosa negú sia mereixedor de tan gran premi
com és aquest de la majestat vostra./

/ /

/E donà fi en son parlar. /

/ /

/La fi de les paraules de Diafebus foren principi a la Princesa, que ab
cara afable responent, dix:/

/ /

/-Per los meus desigs als vostres pus manifests, ab sola intenció
volríeu vós salvar, la qual és sabuda sols per Déu, e lo juí dels hòmens
són en les obres, per la quals vos condemnen totes les dones d'honor,
per ço com les coses de mal propòsit resten tostemps imperfetes. ¡Ai lo
meu germà Diafebus! Jo seré a vosaltres dada per vida com tingau títol
de bons e verdaders; no fallint-vos execució de virils cavallers del que
se'n pot dir per los entenents de tot l'univers món, en glòria e llaor
de vosaltres; e les recomandacions que em diue, jo estic admirada com
tan gran càrrega sobre vostres espatles haveu pogut portar, emperò jo
les reb com de vassallla a senyor, e les mies sien doblades e una més./

/ /

/E en aquestes raons entrà l'Emperador, e véu Diafebus que tenia grans
raons ab sa filla, Dix:/

/ /

/-Per los ossos de mon pare, gentil cosa és com a les donzelles plaen
oir les cavalleries que los bons fan./

/ /

/E dix a sa filla que ixqués de la cambra per anar a la gran plaça del
mercat; e així fon fet. E Diafebus acompanyà l'Emperador, e aprés tornà
per acompanyar a l'Emperadriu e a la Princesa. Com foren al mercat,
veren allí un gran cadafal que l'Emperador havia fet fer, qui era tot
cobert de draps d'or e de seda. Aprés que totes les dames foren
assegudes, féu seure tots los presoners, e manà que tots segussen en
terra, així los moros com los crestians. E tots s'assigueren sinó lo duc
d'Andria, lo qual dix:/

/ /

/-Jo he acostumat seure en estat real, ¿e ara em voleu contractar com
esclau abatut? Cert, no faré. La persona me poreu subjugar, mas no fareu
lo cor ni el poreu subvertir al que voleu./

/ /

/Com l'Emperador véu la qüestió, féu venir los ministres de la justícia,
e manà'ls que ab mans lligades e peus, lo fessen seure; e així fon fet.
Com tots foren asseguts, posat silenci en la gent, l'Emperador féu
publicar una sentència, qui era de tenor següent./

/ /

/ /

/ /

/ /. La sentència que l'Emperador donà contra los cavallers, ducs e
comtes que presos eren.//

// / /

Nós, Frederic, per la divinal gràcia Emperador de l'Imperi grec de
Constantinoble. Seguint la llei dels nostres gloriosos antecessors, a fi
que la prosperitat imperial sia conservada en son degut estament, ab
repòs e benefici de l'Imperi grec e de tota la cosa pública, perquè sia
notori e manifest a tot lo món com aquests mals cavallers e
infidelíssims crestians hagen pres sou dels infels, e ab mà armada, en
companyia d'aquells sien venguts contra la crestiandat, per exalçar la
seva mafomètica e per destruir la santa fe catòlica, e han fet tot son
poder en dissipar aquella, no tement Déu ne l'honor d'aquest món, ne la
perdició de l'ànima, e com ab gran tració e maldat sien venguts en la
mia terra per a voler-me desposseir de la mia imperial senyoria com a
mals cavallers e impiadosos, e maleïts per la santa mare Església, són
mereixedors de molta pena, e d'ésser desagraduats de l'art de gentilesa
e de l'ordre de cavalleria, e sien desnaturats de la noble part d'on
vénen, com los llurs antecessors sien estats nobles e hòmens virtuosos
de gran renom e fama, com en ells sia morta l'honor d'aquest món per la
gran maldat manifesta que han comesa; e atenent per les coses dessús
dites, e moltes altres, diem, notificam e denunciam a tothom
generalment, e no sens gran amaritud, dolor e pronuncian e sentenciam,
donant per traïdors a tots los crestians que ací són presents, e que els
sia feta tota aquella solemnitat que a semblants traïdors com aquests,
contra Déu e lo món, és acostumada.

/ /

/Publicada la sentència ixqueren dotze cavallers tots vestits de
gramalles e caperons, e l'Emperador se vestí així com ells. Feren-los
llevar de terra, e pujar alt en un cadafal, e allí los armaren e les
desagraduaren ab totes aquelles circumstàncies que als mals cavallers
acostumen de fer, segon dessús, en lo principi del llibre, és contengut./

/ /

/Com lo duc d'Andria se véu fer tal procés e de tanta infàmia per a ell
e als altres, e veure´s foragitat de tota honor de cavalleria, pres tan
gran alteració, que la fel li esclatà, e morí de continent./

/ /

/Com l'Emperador lo véu mort, manà no fos soterat en sagrat, mas que fos
llançat enmig d'un camp perquè el menjassen los cans e les bèsties feres./

/ /

/E féu-los pintar en pavesos, penjats cap avall ab la sentència escrita
en cascú pavès; e tramès-los per totes les parts de crestians. Com lo
Papa e l'Emperador d'Alemanya los veren, tingueren per molt justificada
aquella sentència. Com los cavallers hagueren rebuda l'honor que eren
mereixedors, tornaren-los en la presó. E dix l'Emperador:/

/ /

/-Usem de justícia e no hajam misericòrdia de negú./

/ /

/Féu portar l'escuder del duc de Macedònia ab grossa cadena al coll, e
present tots, li donà sentència de mort e que fos penjar cap avall per
la molta congoixa que li havia feta passar. Com Diafebus véu l'escuder e
oí la sentència que li havien dada de mort, e que el se'n portaven per
executar-lo, anà prestament e agenollà's als peus de l'Emperador, e
suplicà'l molt fos de sa mercè que aquell escuder no prengués mort,
perquè les males gents no haguessen a dir que moria per haver dit mal
del seu capità. E l'Emperador ab bones paraules lo detenia perquè
l'executassen. Com la Princesa véu que Diafebus no podia res acabar per
molt que suplicàs, llevà's de l'estrado e anà's agenollar als peus de
son pare, e ensems ab Diafebus lo suplicaren que els donàs l'home; e
tampoc ho volgué consentir. Vengué l'Emperadriu e totes les donzelles, e
totes lo suplicaren. Dix l'Emperador:/

/ /

/-¿Qui véu jamés que sentència que fos donada per lo consell general se
revocàs? Jamés ho fiu: no ho faré ara!/

/ /

/La Princesa li prenia les mans per excusa de besar-les, e llevà-li
l'anell del dit que ell no hagúe sentiment, e dix-li:/

/ /

/-La majestat vostra, senyor, no és acostumada d'usar de tanta crueltat
de fer morir negú ab tantan pena./

/ /

/-A mi no contenten vanes paraules -dix l'Emperador- segons les que ell
me dix; emperò vós, ma filla, mudau-li la mort a tota vostra voluntat./

/ /

/La Princesa donà l'anell a Diafebus, e aquell, molt corrent ab un
rossí, anà al mercat on la justícia se feia e donà a l'alguatzir
l'anell; e Diafebus pres l'home e portà'l-se'n a sa posada, que ja
estava en l'escala per dar-li la volta. Partit Diafebus de sa posada per
anar al palau, l'escuder cuitadament se n'anà al monestir de Sant
Francesc e féu-se frare; lleixà los perills del món e posà's al servei
de Nostre Senyor./

/ /

/L'endemà aprés de la sentència, l'Emperador féu prendre tots los turcs
que de rescar no eren, e tramès-los en altres parts per vendre, ço és,
en Venècia, en Sicília, en Roma e en Itàlia. E los que no podien vendre
barataven-los ab armes o cavalls o vitualles: lo que mester havien.
L'altre duc se rescatà per huitanta mília ducats venecians; lo fill del
duc de Calàbria pagà cinquanta-cinc mília ducats. Tots los demés se
rescataren; los que no tenian de què pagar, feien sagrament e homenatge
de bé servir e llealment. donava'ls armes e cavall e sou, e feia'ls anar
al camp; los qui no ho volien fer, feia'ls molt bé ferrar, e feia'ls
obrar les torres de la ciutat e dins lo palau, de què se n'ennoblí molt
tot./

/ /

/Com lo Conestable e Diafebus s'havien a partir, l'Emperador pres tant
del seu tresor com conegué que havia hagut del rescat dels presoners, e
tramès-lo per ells al Capità./

/ /

/Lo dia ans que partissen, Diafebus tingué esment com l'Emperador se fon
retret; ell anà a la cambra de la Princesa e la primera que trobà fon
Estefania, e féu-li de genoll gran reverència e dix:/

/ /

/-Gentil dama, la mia bona sort és estada de vostre mercè ésser la
primera ab qui em só encontrat. Hauria-us a molta gràcia me féseu cert
de vostra benivolença que la mia demanda fos admesa. Tendria'm per home
de bona ventura, si la fortuna m'era tan favorable me volguésseu fer
digne que us pogués ésser lo més acostat servidor, per bé que jo no en
sia digne ne mereixedor, atesa la gran bellea, gràcia e dignitat que la
mercè vostra posseeix. Emperò, amor és aquella que eguala les voluntats,
e a l'indigne fa digne d'ésser amat. Com jo us ame sobre totes les dames
del món, e per vós ésser dama de tan bon sentiment, la fi de la mia
demanda no em deu ésser denegada. E lleixau a part per vostra virtut les
paraules que preniu, excusant-vos ab la senyora Princesa, e aquella
preneu en total defensió vostra. Serviu-vos un poc de les mans,
estenent-les envers mi en senyal de victòria, perquè al millor cas no us
falguen, e haureu feta bona elecció. E si lo contrari feu, lo que no és
presumidor, reportarà la mercè vostra aquella confusió e vergonya de poc
amar, e blasmada per les dones d'honor, e totes vos daran per pena que
siau desagraduada de tota gentilesa, puix no voleu sentir la glòria que
d'amor s'ateny, condemnant-vos que siau exellada en l'illa dels
Pensaments on negú jamés troba repòs. E si açò no em basta, que no em
vullau pendre a mercè, jo publicaré en l'estudi de cavalleria a les
dones e donzelles totes les requestes que per ma part a vostra senyoria
he fetes, e totes vostres cruels e impiadoses respostes. En una part me
condemnau, en altra me dau sentència de vida, demanant a la mercè vostra
que davant la il.lustríssima Princesa, aquella sia jutge qual, de vós o
de mi, demana més justa causa. /

/ /

/E donà fi en son parlar./

/ /

/La virtuosa Estefania, ab cara molt afable responent, dix:/

/ /

/-Puix la ignorància no és digna de perdó, obriu los ulls, que res no us
excusa, e veureu lo que les dones d'honor pronunciaran contra vós, i en
molta honor mia. E dos contraris no poden estar ensems, per la
contrarietat que ab si porten, La qual demanda per vós a mi feta, vos
ofèn més que no us fóra mester, e requer esmena gran per reparar lo
passat, majorment si lo juí dels entenents coneixeran en vós que dieu
paraules que contra l'honor vostra criden, car veig-vos tan cuitat de
pendre vostra llibertat. Així com crec en alre no pensau, dubte he no
vingau en major error en reparar vostres errades en coneixença dels
bons, e portar a mi a estendre la mia gonella damunt vostre menyscapte.
Perquè vull que siau cert en aquesta part no vull fer miracles en
ressuscitar un altre Llàtzer com féu Jesucrist. Emperò no vull que per
açó desespereu de la mia poca amor, car més és que vos no dieu ni poríeu
pensar, car lo major bé que us conec és ignorància que mostrau haver./

/ /

/E volent Diafebus satisfer a les raons dessús dites, venc lo cambrer de
l'Emperador e dix a Diafebus que l'Emperador lo demanava. E Diafebus
suplicà a Estefania que allí lo volgués esperar, que ell tornaria lo més
prest que pogués. La gentil dama respòs que era molt contenta d'esperar-lo./

/ /

/Com l'Emperador véu a Diafebus, dix-lo que ell e lo Conestable rebessen
los diners dels presoners. Dix Diafebus que era content. Aprés pregà
molt al Gran Conestable que els volgués rebre, al.legant ignorància, que
no sabia comptar. E l'Emperador los manà que ans del dia, que partissen.
E Diafebus se'n tronà a la cambra e trobà la sua senyora que estava
arrapada en fort pensament ab les llàgremes als ulls, per ço com sabia
que l'Emperador no el demanava sinó perquè pàrtís. E Diafebus, qui en
tal comport la véu estar, pres-la a conhortar mostrant que major dolor
tenia ell de sa partida que no feïa ella./

/ /

/E estant en aquestes consolacions, entrà per la cambra la Princesa, que
venia de la torre del tresor, en camisa e ab faldetes de domàs blanc, ab
los cabells tots escampats per les espatles, e feia-ho per la gran calor
que feia. Com ella véu a Diafebus, volgué-se'n tornar, mas Diafebus li
fon tan prop que no la'n lleixà tornar./

/ /

/-Voleu que us diga? -dix la Princesa-. De vós no m'hi do res, puix vos
tinc en compte de germà./

/ /

/Parla Plaerdemavida e dix:/

/ /

/-Senyora, no veu vostra altesa la cara d'Estefania? Si par que haja
bufat al foc, car tan vermella està la sua cara com fa la rosa de maig.
E jo bé crec que les mans de Diafebus no han estat molt ocioses estant
nosaltres alt en la torre. Bé la podíem nosaltres esperar que vingúes! I
ella s'estava ací ab la cosa que més ama. Dolor de costat que t vinga!,
que si jo tingués enamorat, també m'hi jugaria com vosaltres feu, mas só
dona eixorca que no tinc res qui bé vulta. Diafebus, senyor, ¿sabeu a
qui ame de tot mon cor, e vull bé? A Hipòlit, patge de Tirant. E si fos
cavaller, encara lo volria més./

/ /

/-Ara jo us promet -dix Diafebus- que en la primera batalla que jo em
trobe, ell haurà tota l'honor de cavalleria./

/ /

/E estigueren burlant per bon espai. Dix la Princesa:/

/ /

/-Voleu que us diga, germà Diafebus? Com ben só mesa entorn e bé mirat
per tots los cantons del palau, e no veig a Tirant, lo cor me mor: car
si aquell jo podia veure, la mia ànima restaria aconsolada. Mas ab
aquest desig pens que em morré ans que el veja. Emperó una cosa
m'aconhorta: que encara que congoixa ne passe, no em dol, puix ame
cavaller valerós, complit de totes virtuts; e la part que més me
contenta és per ésser liberal, per ço com lo Gran Conestable ha dit que
té molt gran despesa: així és dels senyors que tenen l'ànimo gran en
despendre: en l' estat que es meten, en aquell deuen perseverar. E per
ço com jo veig Tirant que en aquesta terra no té béns ni heretatge, no
volria per res menyscabàs de sa honor: jo li vull ésser com a pare e
mare, germana e filla, com enamorada e muller. E per ço vós, lo meu
germà, li portareu moltes reocmandacions, e enmig d'elles, embolicat,
que negú no ho sàpia ni ho veja, mitja càrrega d'or perqueè puga a son
plaer despendre. E per ço davallava jo, e Plaerdemavida, de pesar-ho e
posar-ho en sacs. E com serà l'hora del sopar, fareu venir de la gent
vostra; e si jo no hi só, ÇEstefania o Plaerdemavida vos ho daran. E
direu-li de ma part no es deixe de tot lo que sia honor sua: car l'honor
sua jo tinc per mia. E com aquests haja despès, jo li'n daré més; e no
consentiré que ell ni los seus passen fretura de res. E si jo sabia que
filant al torn lo podia sostenir en sa honor, de tot cert ho faria; o ab
sang de la mia persona lo pogués pujar en lo més superlatiu grau, de
molt bon grat ho faria, si m'ajut Déu; car la fi de les coses
esdevenidores és remesa a la fortuna, e d'un bé naix principi d'altre, e
la mia condició tira totes les coses a la sua sabor. E per ço he fet jo
que lo senyor Emperador li done títol de Comte. E ja veu què dix l'altre
dia la Viuda Reposada: que ella sabia que jo amava a Tirant, que li fes
gràcia del títol que tenia. Tots los dies de ma vida seré en record
d'aquell mot que em dix. En son testament me lleixà, una tia que jo
tenia, un comtat quei es nomena de Sant Àngel: almenys, si senten o
saben jo ame a Tirant, serà gran excusació, mia: diran que ame un comte;
car la mia confiança posada està en sa valor. /

/ /

/Oint dir Diafebus a la Princesa paraules de tanta amor, estigué molt
admirant e dix: /

/ /

/-Per mon Déu, senyora, jo no em sent bastant en regraciar ne satisfer a
les honors e prosperitats que la majestat vostra fa molt majors coses
que no són aquestes per ses virtuts. Mas ab la gràcia e molta amor que
la celsitud vostra ho ha dit, deu ésser pres en molt major estima que no
és, car diu lo proverbi, que no dóna qui ha, mas qui ho ha acostumat;
car jo veig que les gràcies són tals segons d'on proceeixen; e lo qui a
vostra altesa porà atènyer serà benaventurat. E per ço vos deman de
gràcia que jo, per part d'aquell famós cavaller, vos bese les mans e los
peus; e aprés, per tots quants som de la parentela. /

/ /

/No pogué més detenir-se Estefania que no parlàs per la molta passió
d'amor que tenia, e dix: /

/ /

/-No em deté lo partir per anar-me'n ab Diafebus bsinó vergonya, la qual
vergonya proceeix de menyscapte de gentilesa, car la infàmia que en nma
honor faria no seria de neguna estima entre los bons, puix ab llicència
de vostra altesa ho fes, car ab veritat enveja m'ha fet del que feu per
aquell gloriós mestre sue, Tirant lo bo. Doncs jo dec emitar
l'excel.lència vostra, que faça donaició de tot quant he a Diafebus, qui
ací present és. /

/ /

/E llevà's d'allí on estava, e entrà-se'n dins la sua cambra. E escriví
un albarà, e posà'l-se en los pits e tornà en la cambra on era la
Princesa. /

/ /

/En aquest espai que Estefania era anada per escriure, Diafebus suplicà
molt a la Princesa que la hi deixàs besar. E la Princesa jamés hi volgué
consentir ne atorgar-lo-hi. E Diafebus tornà dir a la Princesa: /

/ /

/-Senyora, puix les nostres voluntats són contràries, raonablement se
deu seguir que ho sen les obres. E d'acò ve lo que es diu, que quan u no
vol, dos no es discorden. Així, ne poria pendre a nosaltres a gran culpa
de la majestat vostra, si ja de llenguatge no mudau. Fins ací vos só
estat servidor afectat, car si l'altesa vostra m' hagués comprat per
catiu, no poguéreu manar més en mi que ara fèieu, e icom anava jo ab los
ulls embenats. Car si cent vides tingués, com no en tinga sinó una,
totes cent les aventurara sols per fer a la majestat vostra algun
servir, per gran perill que hi fos; ¡e la celsitud vostra no voler-me
contentar l'esperit de llibertat d'una poca de fruita! Cercau d'ací
avant altre germà e servidor qui us serveixca a sa despesa. E no pense
més l'altesa vostra que jamés diga res a Tirant, de part vostra, ni
menys li portaré los diners. E per prest que sia al camp, pendré son
comiat e tornaré en la mia terra. Emperò encara vos dolreu, algun dia,
de la mia absència. /

/ /

/E estant en fi d'aquestes raons, l'Emperador entrà per la cambra, e dix
a Diafebus per què no desempatxava en metre's a punt que ans del dia
fossen partits./

/ /

/-Senyor -dix Diafebus-, ara en aquest punt vinc de la posada, e tots
estam prests per partir. /

/ /

/E l'Emperador lo tragué de la cambra e portà'l passejant per lo palau,
a ell i al Conestable, recordant-los del que tenien a fer./

/ /

/-Ai trista de mi! -dix la Princesa-. ¡En quant s'és enfellonit
Diafebus! I pens que ja no volrà fer res per mi. Bé és mala sort mia,
que tots aquests francesos són mig desesperats. Tu Estefania,
prega'l-ne, per amor de mi, que no estiga així felló. /

/ /

/-Jo bé bo faré -dix Estefania. /

/ /

/Parlà Plaerdemavida e dix: /

/ /

/-Oh bé sou estranya senyora! En temps de tan gran necessitat de guerra,
no sapiau conservar l'amistat dels cavallers. Posen los béns e les
persones en defensió de vostra altesa e de tot l'Imperi; e per un besar
vos feu tant d'oir! ¿Quin mal és lo besar? Que ells en França no en fan
més menció que si es donaven la mà. E si a vós volia besar, ho deuríeu
consentir, e encara si us posaven les mans davall les faldes, en aquest
temps de gran necessitat. E aprés que siau en tranquil.la pau, fer del
vici virtut. Bona dona, bona dona, enganada anau! En temps de guerra
s'hi requiren armes, que en temps de pau no hi cal ballestes. /

/ /

/En aquestes raons no hi era Estefania; mas la Princesa anà a la cambra
on era, e pregà-la molt que el fes venir: /

/ /

/-Car jo tinc gran dubte que no se'n vaja així com ha dit. E si ell se'n
va, no serà gran admiració que Tirant se'n vaja per amor d'ell. E si
aquell virtuós no se n'anava per amor de mi, irien-se'n molts dels
altres; e pensant-nos guanyar, perdrem. /

/ /

/-Massa voleu fer bé, senyora -dix Plaerdemavida-. No hi trametau negú,
sinó vostra altesa hi vaja en excusa de veure l'Emperador. E posareu-los
en noves e tant prest li passarà la fellonia. /

/ /

/La Princesa anà prestament on era son pare, e trobà'ls en parlament.
Com bé hagueren parlat, la Princesa pres per la mà a Diafebus, e pregà'l
molt no estigués enutjat de res. Respòs Diafebus: /

/ /

/-Senyora, totes les experiències que fer-se poden he ensajat a vostra
altesa, reconeixent bona fe. Creia vos acordaríeu ab mi a perills
esdevenidors per ésser incerts, car tals coses com aquestes més estan en
contentació de vista que en obra. A la majestat vostra n'ha pres així
com a Sant Pere, que fugint per no morir en Roma, per l'aparició tornà
coneixent son defalt, mitjançant voler d'altri. De dues coses seguiré
l'una: besar o comiat. Atesa ma voluntat, de mi poreu manar just o injust. /

/ /

/-Si vergonya aconseguida per mals actes fos honor-dix la Princesa-, jo
seria la més benaventurada donzella del món en consentir lo que molts
desitgen; en contrari, si honor procuràs vergonya, no sereu de res
envergonyit, com no hajau volgut esperar aquell qui nté la mia ànima
cativa, d'aquelles paraules que tant vostra honor criden: besar, besar. /

/ /

/Acabant la Princesa les darreres paraules, Diafebus donà dels genolls
en la dura terra, e besà-li la mà. E acostà's a Estefania e besà-la tres
voltes en la boca, a honor de la Santa Trinitat. Parlà Estefania e dix: /

/ /

/-Puig ab tan gran esforç e requesta vostra e per manament de ma
senyora, jo us he esat, vull que voluntat mia prengau possessió de mi,
però de la cinta amunt. /

/ /

/E Diafebus no fon gens pereós: posà-li de continent les mans als pits,
tocant-li les mamelles e tot lo que pogué, e trobà-li 'albarà, e pensat
que fos lletra d'algun altre enamorat, estigué parat sens negun record. /

/ /

/-Llegiu lo que trobareu aquí escrit -dix Estefania-; e no estigau
alient ne ab tan gran pensament, per ço que los entenents, no pensen sia
tolt lo ver juí per lo qual vos consemnau, que teniu causa de sospista. /

/ /

/L'excelsa Princesa pres l'albarà de la mà de Diafebus, e llegí aquell,
lo qual era del tenor següent./

/ /

/ /

/ /

/ /L’albarà que féu Estefania de Macedònia a Diafebus//

// / /

De tots jorns nos mostra experiència quant natura ha sàviament ordenat
ses coses per los gloriosos passats. Havent atesa lliberat de fer de mi
lo que vull, tenguda aquella honestat que sol ésser dada a donzelles,
veuran e sabran en aquest albarà com jo, Estefania de Macedònia, de grat
e de certa ciència, no constreta ni forçada, tenint Déu davant los meus
ulls e los sants Evangelis de les mies mans corporalment tocats, promet
a vós. Diafebus de Muntalt, ab paraules de present prenc a vós per a
marit e senyor, e done-us en contemplació de mattrimoni lo sobredit
ducat de Macedònia ab tots los drets a ell pertanyents; més, vos porte
cent deu milià ducats venecians, e més tres mília marcs d'argent obrat,
joies e robes per la majestat del senyor Emperador ab los de son sacre
consell estimades huitat-tres mília ducats; e més, vos porte la mia
persona, que estime més.

E si contra res d'alçò venia ni em pot ésser provat, vull ésser
encoreguda per falsa e fementida, e no em puga allegar, ni ajudar de
neguna llei que los nostres emperadors passats ni presents, hoc encara
los de Roma, renunciant en aquella llei que féu aquell gloriós emperador
Július Cèsar, la qual se nomena llei de més valer, la qual és en favor
de donzelles, viudes e pubiles.

E més, renuncie al dret de cavalleria: no sia negun cavaller qui en camp
per mi entre ni dona que em gose raonar, ans me puguen clavar la mà ab
la cerimònia entre cavallers e dones d'honor acostumada.

E, per ço que major fe hi sia dada, pose lo meu propi nom sots signat ab
sang de la mia persona.

/ /

/ESTEFANIA DE MACEDÒNIA/

/ /

/ /

/ /

/ /Com Diafebus pres comiat de l’Emperador e de les dames per tornar al
camp.//

// / /

/Aquesta Estefania no era filla d’aquest Duc. Son pare fon gloriós
príncep e valentíssim cavaller molt ric; era cosí germà de l’Emperador e
no tenia sinó aquesta filla; com se morí deixà-li lo ducat, que com fos
de tretze anys, manà en son testament que li fos donat. La mare
d’aquesta restà dona poderosa, tudora e curadora ab l’Emperador ensems.
Aquesta, per haver fills, pres lo comte d’Albí per marit; e aquell
intitulà’s duc de Macedònia. Aquesta donzella havia, en aquell cas,
complits catorze anys/

/ /

/Venint la nit, que tots estaven en orde per patir, Diafebus, més
content que dir no es poria, a l'hora que la Princesa li ha via
assignada, tramès per la moneda; e com la tingué en sa posada, en
l'espai que la gent s'armava, ell tornà al palau per pendre llicència de
l'Estefania, a la qual pregà que, com seria absent, fos en record d'ell. /

/ /

/Ai Diafebus e senyor de mi! -dix Estefania-. Lo bé d'alquest món tot
està en fe. ¿E no veu vós en lo sant Evangeli que diu: "Beneïts seran
aquells qui no em veuran e creuran"? Vós me veu e no creeu. Hajau açò de
mi: més part hi teniu que totes les persones del món. /

/ /

/E besant-lo moltes vegades a la partida, davant la Princesa e
Plaerdemavida. A la partida foren escampades moltes llàgremes essems
mesclades, car aquest és lo costum d'aquells qui bé es volen. E donà
dels genolls en la dura terra, besant les mans a la Princesa de part
d'aquell virtuós Tirant e de la sua. Com ell fon al cap de l'escala,
Estefania cuità devers ell e dix-li: /

/ /

/-Perquè us record de mi. /

/ /

/Llevà's una grossa cadena d'or que portava al coll, e donà-la-hi. /

/ /

/Senyora-dix Diafebus-,tal penyora tinc vostra. Si mil hores havia en lo
dia, cascuna hora per si seria en record de la mercè vostra. /

/ /

/E tornà-la a besar carregar les atzembles; e tots pujaren a cavall a
les dues hores de la nit. E partí ell i lo Conestable. Havien suplicat a
l'Emperador les naus e galeres portassen vitualles al camp. /

/ /

/Arribats que foren ab Tirant, no fon poc lo plaer que pres en llur
veneguda. Lo Conestable ensemes ab Diafebus donaren los diners dels
presoners al Capità. E aquell féu venir los comtes qui altra vegada
havien repartit los diners e altres coses, com armes e rossins. Com tot
açò fon fet, Diafebus recità a Tirant tot lo que s'era seguit e los
diners que li portava. Tirant de res no hagué major consolació com de
l'albarà que véu escrit de mà d'Estefania, e lo seu nom com era escrit
ab la sua sang. /

/ /

/Dix Diafebus: /

/ /

/-No sabeu com ho ha fet? Lligà's lo dit ab un fil fort, e lo dit
inflà's, e ab una agulla punxà's lo dit e prestament n'ixqué sang. /

/ /

/-Ara -dix Tirant- haurem guanyada sentència envers ma senyora, puix
aquella galant Estefania serà de part nostra. /

/ /

/Dix Diafebus: /

/ /

/-Voleu que pesem quant or nos ha donat? /

/ /

/Fon pesat, e trobaren-hi dos quintars tots en ducats. /

/ /

/-Més m'ha donat -dix Diafebus- que sa altesa no em dix; com la mitja
càrrega no és sinó quintar e mig. Així és dels grans senyors, dels qui
tenen lo cor valerós, que donen més que no prometen. /

/ /

/Deixem-los estar e vejam què s'hi fa en lo camp. /

/ /

/Aprés que lo Gran Conestable e Diafebus foren patits, los turcs estaven
molt desesperats, com dues voltes eren estats desbaratats, maldien del
món e de la fortuna qui en tanta dolor los havia posats, com trobassen
per compte los fallien, entre morts e presos, més de cent mília hòmens.
E estant ab aquesta ira tingueren consell en quina forma porien dar mort
a Tirant; per què fon deliberat que lo rei d'Egipte la hi donàs, per ço
com era molt entès e en les armes més destre que negú de tots los
altres, e dels moros millor: de dues selles molt bon cavalcador,
armaria's a la nostrada segons en Itàlia s'acostuma fer, ab sos
pennatxos e los cavalls encorbetats. /

/ /

/Hagueren d'acord que ell vingués al camp dels crestians. E tramès un
trompeta a Tirant. Com fon a la vora del riu, féu son senyal posant una
tovallola en una canya que portava; e los del camp prestament li
respongueren per aquell mateix senyal. E passaren-lo, per manament de
Tirant, ab la petita barca que tenien deçà. /

/ /

/Com fon davant lo Capità, demanà salconduit per al rei d'Egipte e deu
ab ell; e lo Capità fon content d'atorgar-lo. L'endemà venc lo Rei, e
Tirant ab tots los grans senyors l'anaren a recibir a la vora del riu, e
li feren molta honor segons de rei se pertany; lo qual venia armat, e
tal se trobà lo Capità e tots los seus. Lo Rei portava molt rica
sobrevesta, tota d'or e de perles; e lo Capità portava la camisa sobre
les armes, que sa senyora li havia dat. Lo Capità féu pendre dos moros
dels qui eren venguts ab lo Rei, e féu-los portar a la sua tenda perquè
matassen cent parells de capons e gallines que tenia; e féu-li aparellar
molt bé a dinar: arròs e cuscusó e molts altres potatges que havien
aparellat. Feren-lo molt ben servir a la real. E aturà allí tot lo dia e
la nit fins a l'endemà. E mirà tot lo camp, e lo comport d'aquell; com
véu tanta gent a cavall, demanà aquella gent per què estaven tant a
cavall. Repòs lo Capità: /

/ /

/-Senyor, aquells estan allí per festejar-vos./

/ /

/-Si nosaltres ho haguéssem fet així -dix lo Rei- Com tu fas, no
hagueres romput lo nostre camp. E per ço desig la tua mort, car en gran
dolor e congeixa nos has posats per la gent que ens has presa e los qui
són anats riu avall, que cossos no han rebut sepultura; e per ço tinc a
tu en gran oi de tot mon cor, justament, sens admiració alguna. Car no
és justa cosa ni raonable que jo dega amar aquell qui em persegueix d'oi
capital en brogit de semblant guerra, car de guerra null temps no
proceeix amor, per què et notific que per les mies mans tens a morir de
mort amargosa, per ço com la tua pròpia matura és de crueldat, que dónes
morrt a qui no la mereix. E poden dir tots aquells a qui lo dan toca,
que aquest est lo més desaventurat cavaller, en lo més superlatiu grau
de crueldat confús e abatut molt més que dir no es poria./

/ /

/Respòs Tirant en estil de semblants paraules:/

/ /

/-Lo meneig de vostra llengua me par ésser molt fort, e aixi ho deu
passar per los mals com per los bons, hoc encara per l'estat dels
cominals. E per ço jo espletaré la mia tallant espasa punint aquells qui
han seguit vostra mala secta, e no vull ab vós contendre de paraules
deshonestes, majorment estant dins la mia tenda./

/ /

/Lo Rei volgué satisfer, e Tirant ixqué fora de la tenda, e lo Rei se'n
tornà al seu camp. L'endemà ajustà consell de tots los grans senyors
reis, ducs, comtes, e tots los crestians, e posaren-se enmig d'una gran
praderia. Com tots foren ajustats, lo rei d'Egipte féu principi a
paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/CXLIX. /Com lo rei d'Egipte tornà la responsta que Tirant li havia feta
als grans senyors moros.//

// / /

/-Seguint lo costum d'aquells qui l'ofici de la llengua davant les mans
posen, jo no só de tal metall, ans me plau comanar a les mans los actes
virils, e remetre'ls a la fortuna pròspera o adversa, les tals coses que
los bons cavallers han acostumat fer, e resta en ells l'honor de la
mundana glòria. E per ço, magnànims senyors, vos vull significar la bona
pràctica que tenen los crestians ésser molt bona, com haja vist nit e
dia gent a peu e a cavall guardant tostemps lo camp, e per res al món no
els poríem esvair així com ells han fet a nosaltres. Des que aquest
Capità és vengut, ha posat en gran orde tota la gent/

/ /

/Dix lo Soldà:/

/ /

/-A vostre parer, ¿quanta gent poden ésser de peu e de cavall?/

/ /

/-Senyor, jo pens -dix lo Rei- que los de peu no basten a quaranta-cinc
mília, e los de cavall seran deu mília e no hi basten encara. Ells són
pocs, mas lo gran orde que ells tenen ara de present és molt gran, car
bé sap la senyoria vostra e tots los que ací són, com lo duc de
Macedònia era capità, per lo mal orde que dava e per no entendre la
guerra, tostemps era vençut e nosaltres vencedors. E si aquest diable
d'home no fos vengut de la França, ja fóre dins los palaus de
Constantinoble, e de la sua església, que tan bella és, n'haguérem fet
mesquita, l'Emperador haguérem mort, sa muller e sa filla foren
esclaves, e totes les altres donzelles, ab elles ensems, a la senyoria
de nosaltres; e ara no porem així fer si aquest Capità viu molt. E
venint a l'efecte del que vull dir, no és possible nosaltres lo pugam
matar o apresonar sinó en aquesta manera, com ell no vendrà a batalla ab
nosaltres sinó a tot son avantatge per lo poder gran que nosaltres
tenim, més que no ell. Si vosaltres teniu per bo jo el requerís de
batalla a tota ultrança, de la mia persona a la sua, ell és molr animós
cavaller, no serà menys no accepte la batalla. E com serà ací ens
combatrem, e vosaltres coneixereu jo haja lo millor, deixau-nos
combratre wur jo el mataré; e si és cas ell pogués més de mi, d'un tros
lluny tireu-li ab fletxes e muira en tot cas del món ell i tots quants
ab ell vendran./

/ /

/Tot es tingueren per bo lo que lo Rei havia dit./

/ /

/Finat lo consell, lo rei d'Egipte se n'entrà en la sua tenda e pres-se
a ordenar una lletra./

/ /

/Lo Soldà tenia un servidor que s’havia criat de molt poca edat, lo qual
era estat crestià e natural de la ciutat de Famagosta, que és en Xipre,
e fon pres en mar per una fusta de moros, e per la poca edar e discreció
que tenia ferent-lo tornar moro. Aquest, com fon en perfecta edat,
havent natural coneixença ésses millor la llei crstiana que no la secta
mafomètica, deliberà de tornar a la bona part; e posaà-ho en execució en
aquesta forma. Lo moro se posà molt en orde de belles armes e un ginet
molt bo, e féu la vida del pont de pedra on estava lo senyor de Malveí.
Com fon prop del pont, quasi a un tir de ballesta, posà la toca que
portava al cap la llança e féu senyal de segur, e los del castell veren
que no venia sinó u tot sol. Respongueren al senyal assegurant-lo. Com
lo moro fon prop, un ballester, qui no havia res vist del segur que el
senyor de Malveí havia fet, tirà-li un passador e nafrà-li lo ginet./

/ /

/-Oh, senyors! -dix lo moro-. ¿Tan poca fe haurà en vosaltres que sobre
segur mateu a mi e a mon cavall?/

/ /

/Desplaguéu-li molt al senyor de Malveí, e féu-lo descavalcar e
cauraren-li lo rossí, e promès-li que si moria que li'n diria un altre
millor. Lo moro dix com venia allí per fer-se crestià, e que voldria
parlar molt av lo gran Capità; e volia, si a ell era plasent, volgués
ésser son padrí; e que si parlava ab ell, l'avissaria de moltes coses
qui serien en gran honor sua e útil de la sua persona. Restaren d'acord
que l'endemà tornàs allí e que lo senyor de Malveí trametria a pregar a
Tirant vengués allí. e lo moro molt content tornà-se'n al camp; e mostrà
lo seu cavall al Soldà e als menescals perquè el guarissen. e lo Soldà
dema´à-li d'in venia e com era estat nafrat lo seu rossí. Lo moro
respondre dix:/

/ /

/-Senyor, jo aní devers lo pont per ço com m'enutjava ací. E d'un gran
toros lluny, jo viu un crestià a cavall, e fiu la sua via, e ell
m'esperà. Com fui prop d'ell, tirà'm aquest passador, e jo fermí fort
dels esperons al ginet e aconseguí'l, e d'encontre l'enderroquí a terra
del cavall, e prestament fui descavalcat per tolre-li la vida; e ell
agenollar demanà'm perdó. La mia prìopia natura és inclinada més a
perdonar que altra cosa, e som restats en molt gran amistat; ha'm
promès, sobre sa fe, d'avisar-me tot quant en lo camp dels crestians se
farà./

/ /

/-¡Oh que bona nova és estada per a mi -dix lo Soldà-, que jo puga saber
què s'hi fa en lo camp dels crestians¡ Prec-te, en tot cas del món, tu
hi vulles tornar demà, e sentiràs que volran fer: si esperaran batalla o
si se n'iran dins la ciutat de Constantinoble./

/ /

/E ell atorgà tot quant li deix. L'endemà ell lo sol.licità que tornàs
al castell per parlar ab son amic. Com al moro li paregué hora de
partir, ell pres un ginet dels millors que el Soldà tenia, e féu la via
del pont; e fet son senyal, ell entrá dins lo castell, e per tots fon
rebut ab molta honor. E no passà molt espai que fon aquí Tirant, e féu
molta honor al senyor de Malveí e a son fill. Aprés entraren dins una
cambra on era la senyora de Malveí, qui estava a raons ab lo moro. Com
Tirant hagué abraçada la senyora, féu honor al moro. E lo moro li dix
com venia per fer-se crestià cognoixent ab natural raó la veritat de la
fe; e suplicava'l que fos de sa mercè que el volgués acceptar per servidor./

/ /

/-E signific a la senyoria vostra com per lo consell han determenat que
demà o l'altre vos serà tramesa una lletra de batalla. Emperò guardau,
senyor, que en negun cas del mon no accepteu la batalla perquè no us
porà ésser profitosa, sinó en gran dan de la vostra persona e de tots
quants abg vós iran./

/ /

/Tirant li regracià molt lo bon avís; e que era molt content
d'acceptar-lo per servidor afectat. Anaren a l'esglèsia; e allí rebé lo
sant baptisme ab molta devoció. E volgué Tirant e lo fill del senyor
Malveí fossen padrins; e la senyora fon padrina. E posaren-li nom Ciprès
de Paternò. Com l'hagueren batejat, dix:/

/ /

/-Senyor, jo he rebut per gràcia de Nostre Senyor lo sant baptisme, e em
tinc per verdader crestià. E en aquesta santa fe vull viure e morir. Si
la senyoria vostra vol que jo ature per servir-vos, ho faré de molt bona
voluntat; sli volreu que torne al camp, e cascun dia vos avise de tot lo
que s'hi farà, no ha negú en tot lo nostre camp qui més hi sàpia que jo
per ço com tots los consells se tenen en la tenda del Soldà e tot ho puc
bé saber com jo sia u dels del consell./

/ /

/Llavors Tirant li donà, d'estrenes, una cadena d'or que portava; e lo
fill del senyor de Malveí li donà quaranta ducats; e la senyora li donà
un diamà de vàlua de vint-e-cinc ducats. E com ell ho tingué en son
poder, acomanà-ho tot a la senyora de Malveí quer lo hi guardàs./

/ /

/E Tirant lo pregà molt que se'n tornàs al camp, e que avisàs tan sovint
com pogués al senyor de Malveí de tot lo que els turcs tenien al cor de
fer4; que aquell l'avisaria al seu cam. Ciprès de Paternò respòs:/

/ /

/-Egregi capità e senyor meu, no pense la mercè vostra ne dubte de mi
negun, mal,car per la fe que só crestià, jo us seré així lleal com si
tota ma vida m'haguésseu criat. Empero bé conec que no teniu raó de molt
fiar de mi per jo ésser estat moro; mas en l'esdevenidor coneixereu en
mi quanta serà la fermentat de l'amor que us porte. encara, senyor
Capità, suplic a la senyoria vostra me façau gràcia si teniu neguna
manera d lo qual és molt gran menjador d'aquestes coses e semblants, e
ab aquesta excusa poré anar e venir, que no pensaran negun /

/ /

/mal de mi./

/ /

/Dix lo senyor de Malveí:/

/ /

/-Jo us ne poré dar./

/ /

/Féu portar allí dàtils e confits e féu fer col.lació a tots. E donà a
Ciprès de Paternò una capsa de confits, e dels dàtils. e aquell se partí
molt content d'ells./

/ /

/Com fon davant lo Soldà, demanan-li de noves dels cristians. Aquell
respòs que lo seu amic li havia dit que no havien en voluntad de partir
d'allí:/

/ /

/-Fins a tant que la senyoria vostra mude lo camp d'ací. E ha'm dat,
senyor, aquests dàtils e confits./

/ /

/E lo Soldà pres molta gran plaer en lo que havia portar, e molt sovinr
lo hi feia anar. E aquell aavisava de tot lo que sabia al senyor de
Malveí; e aquell anava a Tirant o lo hi trametia a dir; e al Capità li
eren molt plasents semblants avisisos./

/ /

/Aquest Ciprès de Paternò féu conjuració de rebel.lació contra lo Soldà./

/ /

/Lo rei d'Egipte, com hagué ordenada la lletra de batalla, pres un
trompeta e donà-la-hi; e manà-li que la portàs a Tirant, capità dels
grecs. La qual era del tenor següent./

/ /

/ /Lletra de batalla tramesa per lo rei d'Egipte a Tirant lo Blanc.//

// / /

//Abenamar, per la permissió e voluntad de Déu rei d'Egipte, e vencedor
de tres reis en batalla campalo, e cascú per si, ço és a saber: lo
poderós rei de Fes, lo virtuós rei de Botgia e lo pròsper rei de
Tremivé; a tu, Tirant lo Blanc, Capità dels grecs.//

//

Deixant tota llongue de parules perquè pus clara experiència sia ver
testimoni entre tu e mi, a la qual la foruna serà favorable, puixa haver
manera de gloireja-se en lo dan o deshonor de l'altre. Sobre les tues
armes he vist porttar hàbit de donzella; mostres, segons la senyal,
ésser enamorar s'ella. E perquè jo puga complir un vot que fui davant ma
senyora, remet lo dir vot a la casa de nostre sanr Profeta Mafoma, lla
on lo seu gloriòs os jau, ço és en Meca, de requerir de batalla a tota
ultrança rei o fil d'aquell o lo major capità dels crestians: e per ço
requir a tu, per fer servei a la donzella de qui só, e xia quiti de mon
vot, si hi gosaràs venir, de matar-te o de lleixar-te dins la lliça
vençut o fementit, e provaré ma veritat públicament ab les mies mans, e
tu virtuosament vulles defendre tu honor, com la donzella de qui só sia
en major grau de bellea e de virtuts de llinatge acompanyada, que la
tua. E lo teu cap ànimo porà comportar beure aquest càlzer de la
batalla, seré molt content de la tua persona a la mis s'haja purgar.
Emperò atorgant tu bona fe per aquest cas, no tenint ànimo de gosar-te
combatre ab mi, hauré a venir en altre cap, e no gos dir aquell
espantable mot tan vergonyós per aquells qui amen sa honor. E tot
cavaller se'n deu defendre e no restar en openió de gents, de senyores e
donzelles menyscabat de ta honor e fama, força és que ho diga, ço és a
saber ab grann maldat e, pus propi parlar, tració, has esvaït dos
vegades lo nostre camp ab tanta infàmia en ta honor casi inreparable. E
per ço del meu bon dret surt una bona esperança obtesa e desitjada, e
açó dic a fi que acte criminal ne surta si veure'l gosareu, car Déu
omnipotent no permetrà que tan lleig crim com és aquest reste en lo mon
impunit, jo a ma requesta, sostenint la veritat te combatré, lo ge ho
volràs divisar, davant jutge competent, combatent-nos per tantes
jornades fins l'u de tu o de mi reste mort, per ço que lo teu cap puga
fer present d'ell a la senyora de qui só. E si a la present me volràs
respondre donant o fent donar ta resposta a Egipte, trompeta meu, jo
l'hauré per rebuda, lo qual basta per a concordar-nos e portar nostra
batalla a la fi que jo desitge.

Dada en lo nostre camp de la platja oriental lo primer de la lluna, e
pos ací mon signe.

//
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /

/REI D'EGIPTE/

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant demanà de consell als grans senyors del seu camp./ /

/ /

/Com Tirant hagué vista la lletra e lo contengut en aquella, ajustà tots
los cavallers del camp e pregà'ls que el consellassen què faria ne si
faria resposta a la lletra; e si feia resposta, quina tema pendria, e si
aceptaria la batalla o no. Parlà primer lo duc de Macedònia e dix: /

/ /

/- A mi par que li deveu respondre per lo rim mateix car segons canta lo
capellà li respon l'escolà. Aquesta lletra, com té dos caps, lo primer
és de la donzella, lo segon és del cas de tració. Venint al primer
aquest és enamorat de la filla del Gran Turc e diu-se que és bella
donzella, e lo pare la hi ha promesa dar per muller com la guerra serà
finida. Vejau vos en vostra terra si amau donzella de gran estat per ço
com en sa lletra diu donzella de gran llinatge. No entràsseu en batalla
si no teníeu tota la justícia de vostra part, com Nostre Senyor mostra
grans miracles en les batalles. /

/ /

/- Senyor - dix Tirant -, en nostra terra jo amava una viuda, però volia
dir ésser donzella, e jo amava-la per matrimoni, i pens ella a mi; e
donà'm aquesta camisa. E des que de sa senyoria partí, en quants fets
d'armes me só trobat, tostemps l'he portada. /

/ /

/Respòs lo duc de Pera: /

/ /

/-Al parer meu no hi basta tot lo que haveu dit. Aquesta és filla del
Gran Cap, e té sis reis sots si; ell és més que rei e no és tan gran com
lo Soldà, mas és senyor de moltes terres e regnes, e lo Gran Carmany és
son vasall. ¿E sabeu aquest Carmany quanta terra senyoreja? Més que no
és tota la França e tota la Hispània alta i baixa; e per ço ho dic,
perquè só estat en la sua terra anant en Jerusalem; aprés fui mogut de
devoció, aní a Sant Jaume de Galícia e passí per tota la Hispània.
Perquè só de parer que, perquè vostra querella fos més justa en vostre
enteniment, fantasia feu d'ésser enamorat de la Princesa, nostra
senyora. Llavors vostra querella seria justa e bona; en aquesta part
l'avançaríeu en dignitat i en totes coses. E açò vos done jo de consell,
car jo crec que aquesta senyora no ha par en lo món. /

/ /

/- No volria - dix Tirant - lo senyor Empeador qualque sospita carregosa
pensàs de mi. /

/ /

/Dix lo duc de Sinòpoli: /

/ /

/- ¿Quin greuge porà pendre l'Emperador de ço que es fa justament e sens
engan ne difamació? Jo sé bé que ell ho pendrà en plaer. /

/ /

/Posat cas que la majestat sua hi prengués plaer - dix Tirant -, ¿com ho
farem de la senyora Princesa, si hi trobarà enuig per jo ésser
estranger, de poca condició, sens títol negú?/

/ /

/Respòs lo duc de Casàndria: /

/ /

/- No és dona ni donzella no s'ho tinga a gran glòria que sia amada de
grans e de pocs. Aquesta senyora és de tan gran sentiment que coneixeria
lo bon zel per què es fa en si e se'n gloriejarà. /

/ /

/-¿Qui porà mudar aquell orde que Déu ha mès en les coses? - dix lo duc
de Montsant-. No és cosa nova un rei ésser enamorat d'una sotil
donzella; per contrari, una gran reina, d'un pobre gentilhom e
desconèixer-ne pare e mare e los més de sa natura. Aquesta té gràcia ab
honestat complida e no s'enutjarà de res que façau ne digau. /

/ /

/Dix lo marquès de Sant Jordi: /

/ /

/- Capità, vós mostrau que ignorància és vostra guia. E sabut és entre
los tals cavallers per amor han fet molts fets d'armes per amor de
donzelles qui resplandeixen en lo món de gloriosa fama. En aquesta
habita dignitat e senyoria. Qui oblida lo passat, oblida a si mateix. /

/ /

/- Dix lo marquès de Ferrara: /

/ /

/- No ha res en lo món que sia més plasent a la dona que és l´amor de
l´home. E per ço no li trauríeu lo peu del tapí que li poguésseu fer
mal. E per ço porta ella en si excel. lència e virtut, e pendrà plaer
que ho façau. /

/ /

/- Tots som fills d´Adam e d´Eva- dix lo marquès de Peixcara-. És ver
que fills són estats d´aquells qui són venguts a damnació, altres a
salvació, però de ma creença dic: Si lo nostre Capità és vencedor ab lo
nom de la Princesa serà dels salvats, e posat cas li posàs les mans
davall les faldes no en trauria sinó honor e amor d´açò que va vestida. /

/ /

/Tirant féu pendre tots aquests vots e posar per escrit al secretari
perquè fossen tramesos ab la lletra ensems a l´Emperador, per ço que si
res de mal deia fos dada la culpa als altres e no a ell. /

/ /

/Hagut son consell, se n´anà a la sua tenda e féu resposta a la lletra
del rei d´Egipte, la qual era del tenor següent. /

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta a la lletra de batalla del rei d´Egipte per lo capità Tirant./ /

/ /

//No lleva en res, la propietat de verdader, si atènyer poreu bona
coneixença; ab tals paraules pensa portar enganyosa creença se´n mostre
lo ver. Per tal jo, Tirant lo Blanc, vencedor e destruïdor de la gent
pagana d´aquell famós e gran soldà de Babilònia, hoc encara del senyor
de la Turquia, a tu, rei d´Egipte, signific: //

// //

//Com per la tua trompeta he rebuda una lletra tua en què dius haver-me
vist portar sobre les armes hàbit de donzella, e perquè poguesses
complir un vot que tens fet, requís a mi de batalla a tota ultrança, com
de la donzella de qui est enamorat sia més virtuosa e més bella que la
que jo ame. //

// //

//Dic primerament: del vot que has fet, has encativada ta honor e fama.
E més propi fóra que hagesses votat d´estar deu anys en la casa de Meca,
fent esmena de tots pecats, los quals són abominables a Déu e al món. A
tot lo món és cert e manifets que la donzella de què jo em nomene
servidor, en lo món no ha par, així en bellea, en dignitat e excel.
lència virtuosa, més que tot altra; de llinatge, gràcia e saber excel.
leix a totes quantes n´ha en lo món. Sabut és com tu ames la filla del
Gran Turc e jo la de l´Emperador. La tua, mora; la mia, crestiana; la
tua té cisma, e la mia, crisma. Pertot seria aquesta jutjada per millor
e de major dignitat: que la tua no seria digna de descalçar-li la sabata
del seu peu a la sua gran excel. lencia. E dius que lo meu cap com a
vençut trametràs en present a la donzella de qui est. Responc-te que a
present no hi consent, car fretura em faria per a vençre a tu e als
teus. Posat cas fos així com dius, tal present no deu haver lloc ni deu
ésser do de gran preu, per ço com seria d´home vençut. Però jo prometí a
la majestat de la senyora Princesa, jo venint en vista de vosaltres,
vençre quatre batalles e la cinquena apresonar un rei, e portar-lo
davant sa majestat, e ab lo braç armat li faré present de la mia espasa,
per ço com serà d´home vencedor. E no és dona ni donzella que sia de
valor te dega tenir en estima de res, per ço que fas present de cosa
morta e de vençut, e jo no la faç sinó de vencedor. Venint a l´efecte
del que vull dir, dius jo haver desconfit dues voltes lo vostre camp ab
maldat e tració; dic l´Emperador romà féu una llei dient, qualsevulla
qui nomenàs a l´altre traïdor, respongués que mentia, e açò et do per
resposta. Però la tua boca bandejada és de veritat, e perquè sia vista
en tot la culpa del teu mal parlar, en ço que ho he fet és estat fet
justament e bona: conegut per cavallers entesos, aquells qui d´armes
saben; hoc encara les dones d´honor ho diran, si en seran demanades, que
jo no he feta tració neguna, ans he seguit aquell gentil estil e costum
que orde de cavalleria demana en semblats fets de guerra. E si jo per
aptea e per ésser més destre que vosaltres, ¿quina infàmia me pot ésser
aplicada en ma honor i fama? Si jo hagués feta alguna obligació de
paraula o per escrit, en tal cas hauria lloc la tua demanda. //

// //

//Per què jo, Tirant lo Blanc, en nom de Nostre Senyor e de la sua
sacratíssima Mare, e de madama Carmesina, defenent mon dret, ma honor e
fama, accepte vostra requesta a tota ultrança. Per la facultat que per
dret d´armes a mi com a request és dada, encara per tu a mi atorgada,
divís fer la batalla a cavall, ab armes defensives cascú a sa voluntat,
tals com són acostumades de portar en guerra, sens falsa maestria. Les
armes ofensives, una llança de llargària de catorze palms, la gruixa
cascú a sa voluntat, lo ferro de llargària de quatre dits perquè no es
puga rompre, e espasa de cinc palms del pom fins a la punta, atxa d´una
mà, daga de tres palms e mig; los cavalls encobertats de çò que cascú
mills li parrà, de cobertes de cuiro o de lloria, testera d´acer sens
espasa ne altra maestria, sella de guerra ab estreps deslligats.
Concordes de nostra batalla, venint al jutge dieu competent, ¿qui serà
dit jutge competent? Ton rei a qui est tingut de feeltat? E si em seria
ho al meu, e tu moro e jo crestià, ¿qui serà aquest jutge competent? Si
vols dir: Anem per lo món a cercar jutge; açò poràs tu bé fer, cár jo no
ho poria fer que haguès a lleixar lo govern de tants ducs, comtes e
marquesos, los quals són sots la mia capitania, e jo só cavaller que no
en contente dármes on és dubtosa l´execució. Si vols dir lo Soldà la ens
assegurarà, dic-te que, qui no ha fe, no pot donar fe. ¿Qui segura a mi
si jo venç tu dins en la lliça, e de la tua persona jo fes a mes
voluntats, que jo poguès tornar dins les mies tendes? Si dius vendràs
ací dins lo nostre camp, no ho faces, ço que jo no volria per a mi no ho
vull per a tu. Havent tu de mi lo que desitges, ¿qui et pot assegurar de
mos parents e amics tu tornasses dins lo teu camp? Però jo et daré remei
e avís en què poràs complir ton desig. A tots és notori, estant
vosaltres ab tot lo vostre poder tenint assetjat l'il. lustre duc de
Macedònia, jo aní a cercar a vosaltres e us desconfí, e obtenguí la
glòria e honor de tants reis coronats. Aprés vosaltres vengués a cercar
a mi e vencí-us; fiu fugir a tos aquells que ab supèrbia e vanaglòria se
nomenen vencedors de tres reis e batalla campal e cascú per si. Doncs
raó vol e demana, jo torne a cercar a vosaltres, puix a mi toca la
tanda. Promet a Déu e a la senyora de què só e a l'honor de cavalleria,
que a vint dies d'agost, quatre dies ans o quatre dies aprés, seré en la
platja oriental, davant lo vostre camp ab tot lo major poder que poré
per dar batalla, si la volreu. E llavors poràs complir ton desig e no
poràs dir que ab tració e maldat ho haja fet. Con lo teu cartell sia
tacat de vils paraules, no cur respondre perquè de viltat ab tu no vull
contendre; te lleixe en la tua glòria e perquè sia vist d'ara avant de
dones e de donzelles e per los cavallers d'honor mon descàrrec, te
tramet la present per Egipte, trompeta teu, partida per A. B. C. ,
escrita de la mia mà e segellada ab segell de mes armes en lo camp
nomenat Transimeno a cinc d'agost. //

// //
// //
// //
// //
// //
// //
// //
// //
// //
// //

/ TIRANT LO BLANC. /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo duc Macedònia injurià molt de paraula al capità Tirant//

// / /

/Com Tirant hagué feta la lletra, mostrà-la a tots los senyors, e
aquells concordes digueren que bé anava. Tirant féu venir lo trompeta e
donà-li la lletra e una jornea tota d'argenteria e dos-cents ducats, e
dix-li: /

/ /

/- Jo et prec de paraula vulles dir al senyor e gran Soldà ab aquest rei
d'armes qui ab tu irà, li donen llicència de parlar davant ell. /

/ /

/Aquell acceptà, e guià aquests en nom de son senyor. /

/ /

/Com foren dins lo camp, per tots li fon feta gran festa, e lo rei
d'armes dix al Soldà que volia parlar ab sa senyoria en presència de
tots los reis e altres senyors que en lo seu camp eren. Lo Soldà
prestament manà sonar la sua trompeta e tots los senyors s'ajustaren lla
on ell era. Com tots foren ajustats, lo Soldà dix al rei d'armes: /

/ /

/- Ara pots dir liberalment tot lo que ton senyor t'ha manat que digues. /

/ /

/Lo rei d'armes se pres a dir: /

/ /

/- Lo Capità de l'Imperi grec, representant la glòria de la majestat del
senyor Emperador, per mi vos notifica e intima, per ço com no ignorau la
pràtica e costum d'armes la qual és dada a reis e Emperadors e a
semblants de vós, com lo gentil estil d'armes requir per los drets, que
com vós hajau perdudes dos batalles ab los reis que ací són presents, e
perdudes les banderes, no podeu portar bandera neguna, vós ni negú dels
vostres (estendard podeu portar mas no bandera). E açò vos requir per
art de cavalleria e per estil e dret d'armes. E si lo contrari feu,
usarà de tots los remeis, a ell com a vencedor e a vós com a vençut: ço
és a saber, fer-vos ha pintar en un pavès ab tota la senyoria que teniu
e a la coa d'un cavall vos farà rossegar per tot lo seu camp: aprés per
totes les ciutats que ell porà. E per ço que tal blasme ne infàmia per
vos ni per los vostres no córrega, vos requir davant mi ho degau fer. /

/ /

/- Maleït sia qui tal cosa trobà! - dix lo Soldà -. Puix estil d'armes
ho requir, só content. /

/ /

/E prestament féu plegar les banderes d'ell e de tots sos súbdits, e
restaren ab los estendards. Aprés se girà envers lo rei d'Egipte e dix-li: /

/ /

/- Senyor, lo nostre Capità ha fet resposta a ta lletra, e diu que et
prega li vulles trametre a dir lo dia de la batalla quina sobrevesta
portaràs, per ço que en la pressa de la gent se puga conèixer e puga
venir combatre's ab tu. /

/ /

/- Amic - dix lo Rei -, dir-li has de part mia que jo haguera pres gran
plaer ell e jo espasa per espasa nos fóssem combatuts, però puix a ell
no li plau excusar-se dels lleigs casos per ell fets e per mi posats,
encara per suplir a la sua demanda, si bé aquesta batalla per a ell e a
mi serà civil, car jo volguera fos criminal per ço que jo ixqués ab ma
veritat, diràs-li jo portaré una aljuba de carmesí, la qual és estada de
la virtuosíssima senyora de qui jo só servidor; e al cap portaré una
àguila tota d'or, e sobre l'àguila portaré un penó petit on serà pintada
aquella excel. lent senyora ja dessús nomenada. E si porà haver part de
mi o jo el puga veure, jo li faré atorgar tot lo que en la mia lletra
conté o el mataré ab les mies mans. /

/ /

/Lo rei d'armes se'n tornà a son capità Tirant, e féu sa relació
diligentment de tot lo que li havien dit. /

/ /

/Llavors los turcs ordenaren molt bé lo camp esperant la batalla. /

/ /

/Lo dia següent, havent enveja lo duc de Macedònia de la gloria de
Tirant, proposà davant tots de dir-li semblants paraules: /

/ /

/- Puix no viviu en llei de cavaller, Tirant, e no servau llealtat
alguna, deuríeu pendre la cisma que és manada als moros, los quals quan
los fall la raó per a provar lo seu mal, ab gran error defenen aquella
ab l'espasa en la mà. E vós voleu dar batalla a tan gran nombre de
cavallers turcs com en la platja oriental estan, los quals bastarien a
defendre's de tot lo món justat, e vós voleu fengir de capità virtuós.
¿E com feu vostre poder d'ésser tengut en aquella possessió, en fama i
en compte d'home valent, car falses e colorades pràtiques no hi basten?
Emperò enterrogau la vostra consciència, qui sap bé la veritat, car per
ella poreu ésser certificat del vostre estat miserable en què sou posat.
Doncs, ¿què amor de vida e temor de mort vos encega tant la raó i lo
sentiment, que us tol de tot en tot la coneixença del gran defalt que
feu en voler donar batalla als turcs així com diu que voleu fer, la qual
per res no us serà consentida, e voleu posar nostres vides a joc d'un
tria l'as? Bé mostrau que us costen poc de criar. ¿E vós voleu dar
batalla voluntària, la qual a present no és de necessitat, e si la
perdem tots som morts e destruïts, e vós no costarà res lo dan de tots
nosaltres? Per a vós lo món és gran, e no us fallirà on pugau viure:
poreu regir una esquadra de sacomanos. ¡Trists de nosaltres qui som
naturals de la terra, e aquells qui tenen mullers e fills! ¿E tot nostre
fet hajam a posar en mans d'un estranger de solar no conegut? Digau-me
què haveu tractat ab lo Soldà i ab los altres, mostrant desitjos
d'ultrança ab lo rei d' Egipte, e tot quant haveu fet no és sinó per
enganar-nos e vendre'ns als turcs. Digau, quin preu haveu hagut? ¿Sereu
vós lo segon Judes, qui vené a Jesucrist per preu de trenta diners? Així
ens veneu vós a nosaltres. Digau, ¿sou vós aquell famós home de Caïm,
qui matà a son germà Abel? ¿Seríeu vós, aquell virtuós cavaller, fill
del rei Ciperi, que jagué ab sa mare e del castell avall llançà son
pare? ¿Seríeu vós per ventura, Canatre, que pres sa germana Marcareu, e
forcívolment la violà e passà-se'n a la host dels romans e traí per
diners a son senyor natural e tot lo seu camp? Oh, Tirant! Obriu los
ulls, que tots estam esvetlats e coneixerem molt bé qui sou, hoc encara
coneixerem molt bé les vostres singulars canòniques: com partís de la
vostra pròpia pàtria, per quins actes tan deshonests, e no gosau tornar
en aquella perquè haveu hagut glòria de lligar-vos ab nostres capitals
enemics, los quals per natura e segons llei crestiana los deveu llunyar
de nosaltres, e vós haveu feta lliga e concòrdia ab ells. ¿E no sabeu
vós, segons haveu dit en la lletra que trametés al rei d'Egipte, qui no
ha fe no pot donar fe? ¿Com la porem dar de vós que semblant malvestat
haveu comesa de fer vers nosaltres, los quals tots vos teníem com si ens
fósseu germà, e tots estaven a ordinació vostra? Però sabuda la gran
maldat per vós comesa, tractada e ginyada ab gran infidelitat contra les
nostres persones e de tot l'Imperi grec, codigna cosa seria fósseu posat
en oli bullent, que tal premi mereix la vostra reprovada persona; car no
sé al món crestià, qualsevol que sia, fes semblant maldat de la que vós
haveu temptada. Les pedres se deurien llevar contra vós, quant més los
hòmens qui sentiment tenen, com tots cregam e sens subtilitat en la llei
crestiana s'aconsegueix paradís e glòria, e los investigats ab subtil
enginy caen en dubte e posseeixen los inferns així com vós fareu. En
opinió de les gents no vull reste açò per dir, com tal regiment de
capitania per dret ne per raó vós no el devíeu haver sens consentiment
meu e de tots los altres qui en mon servei eren, e per ço no vull que
d'ací avant tal regiment vós tingau. /

/ /

/Per les paraules que el Duc dix, se cuidà seguir un gran escàndel, car
tota la gent s'armà, e estaven ab les armes en les mans, e molts qui
pujaren a cavall com si haguessen entrar en batalla, per ço com a moltes
gents era plasent, perquè és vici natural dels hòmens s'alegren de
novella senyoria. /

/ /

/Tirant, molt agreujat del foll parlar del Duc, féu principi a un tal
parlar. /

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que Tirant féu al duc de Macedònia./ /

/ /

/- Si creeu que per ésser antics vostres mals actes, sien fora de la
memòria de les gents, e que sens fer esmena de vostre mal viure que siau
habilitat, mal creeu, e ja per tolre-us d'haver oir alguna part de
vostres gloriosos actes, e de representar a mi la lletgea d'aquells,
prou clarament se mostra jo haver-vos comportat les coses que cascun
jorn vós deixau dir de mi. No ab plaer meu diré lo menys que poré, tant
per no sollar-me la boca, quant per alguns esguards coneixereu vós haver
la llengua llaugera. En lo que a mi serà, reduint algunes coses a
memòria, jo no seria estat aquell qui tallí les corretges del bacinet
d'aquell gloriós príncep fill de l'Emperador, ni li doní lo primer colp
al cap de què li fonc forçat passar d'aquesta present vida en l'altra.
No só jo estat aquell qui sots la mia bandera sien morts tants ducs,
comtes e marquessos, e barons, e infinits altres cavallers e gent de
peu, més que no en són restats en tot l'Imperi; e per ço nomenen a vós
perdedor de batalles, com no sia estada sol una batalla vós haver
vençuda, e tot per culpa vostra, ne haveu gens estimada vostra honor,
com sia la més cara cosa que los cavallers tinguen. No só jo aquell qui
he perdut lo comtat d'Albí, ni lo ducat de Macedònia, que no és vostre.
Haveu perdut la ciutat de Capadòcia ab tota la província, qui és major
que tot l'Imperi grec; e si seny haguésseu no deuríeu viure en hàbit de
cavaller ni entre gents qui us coneguessen. E pensau que els grecs vos
tinguen per fel a la pàtria? Mal feu d'haver tal pensament si sabíeu en
quina possessió vos tenen, si bé no us ho gosen dir. Tirada la temor que
tenir solíeu, s'és girat lo vostre coratge en fer tracions domèstiques.
Llei és per los nostres passats: qui mal vol oir, primer l'ha de dir. E
si lo pecat fos mercè, e no fes desservir al senyor Emperador e a la
senyora Emperadriu, e a la virtuosa Princesa, altrament jo banyara les
mies mans en la més pura sang que en lo vostre cos és; mas jo tinc
confiança en Déu, que les dones que per causa vostra són fetes males, e
los hómens morts, qui davant Déu criden justícia, me´n venjaran de vós
dient que jo volia vendre la nostra host per preu de moneda. Açò és una
gran maldat que haveu forjada segons vós faríeu. E no us vull més dir
sinó deixar-vos en vostra falsa openió. Aconhort-me d´una cosa, ço és,
jo parle ab veritat e seré cregut, e vós entrau ab la falsia e maldat
que de si és obecida. /

/ /

/Lo secretari, oint totes aquestes raons, les més per escrit, per a
l´endemà que volia partir; però essent dins la tenda on deien la missa,
lo Capità dix a tots en general: /

/ /

/- Senyors molt il. lustres, egregis e magnífics, ja per açò no restarà
la promesa per mi feta no vinga en sa valor. Prec a tots per lo poder a
mi donat per la majestat del senyor Emperador, tots a la jornada siau
prests per donar la batalla. /

/ /

/Repòs lo duc de Macedònia: /

/ /

/- Tirant, pus segur vos seria vos posàsseu a dormir, que no pensar en
les follies que feu, car de tot cert jo no hi iré ni negú dels meus, e
pens que tots los altres faran així com jo faré; e no serà negú vos
obeeixca en res, car lo vostre regiment no fa per a nosaltres. Car no és
d´admirar que no us vullen obeir per lo vostre gust que ab si amargor
porta, e per tolre-us tota error, tan embolicat vos hi veig. Diré altra
vegada: si haguésseu especificat com lo regiment vos fon donat, fossen
estats demanats jo ab los altres, vostra demanda haguera lloc per lo
present ab tota egualtat. No us sou volgut contentar d´açò en gran
càrrec e culpa vostra. Però lo procés fet entre vós e mi és mitjà que
descobre en tot la culpa vostra; mas en aquell, com a ignorant que com
havent aconsellat per vós, remetau la mostra de nostra diferència als
entesos cavallers de tal mester; e si no ho feu, ¡ab quanta vergonya
vostra haveu verificat les mies profertes, e les profecies que d´ací
sortiran! Per què vergonya o ira és e serà prou venja e contentació del
meu esperit. /

/ /

/Respòs Tirant: /

/ /

/- No és dat a mi lo pledejar en temps de batalles, e les mies mans són
treballades en altres coses de més necessitats a l´honor que no és
escriure per a pledejar. A mi estaria mal que, havent bé aconsellat a
altri, no consellàs bé a mi mateix. E no és jamés vist home de nostra
casa haja donat lloc de posar sa honor en disputa; e jo ab l´ajuda de
Déu ho vull conservar tant com en mi sia. Del meu regiment fins ara a mi
atorgat, no penseu gran alegria haja jo haguda, car al començament no ho
cerquí ni ho procurí fos donat a mi; e si hi só estat posat en alguns
guanys, no n´he demanats, mas al meu esperit lleal contínues ànsies e
treballs, e perquè los ducs e prínceps sien estats sots la mia
governació sans e segurs, e pens en lo meu regiment no he fallit en
alguna cosa per engan o negligència de què puga haver reprensió. Emperò
en l´elecció per la majestat del senyor Emperador a mi feta, lo vostre
consentiment no fon demanat, no us ne deveu admirar, com llavors no
fósseu ab sa alta majestat. Per tal que negú no pens que de tal regiment
jo sia molt cobejós, plau-me altre sia elet en l´elecció del qual
tostemps seré aparellat. ¿E dieu que la nostra host sens vostre consell
no pot donar batalla? Forçat és. Lo dia per mi assignat seré en vista
dels enemics, e si negú de son grat seguir no em volrà, jo ab los meus,
que fallir no em poran, e aquells que per mi són venguts del Gran Mestre
de Rodes, jo iré així com profert he, e ab l´ajuda de Déu d´ells seré
vencedor. Oh, Duc! Si temor haureu de veure semblant batalla, la qual
als odiosos serà gran espant e major terror, restau dins lo camp ab los
petits patges, e ab tots aquells qui són fets inútils e follats de ses
persones. /

/ /

/Així es partiren aquell dia. /

/ /

/L´endemà lo Capità féu sonar les trompetes, eixint de la missa, e tots
los grans senyors eren allí; e lo Capità dix: /

/ /

/- Molt il. lustres, egregis e magnífics senyors, les senyories vostres
qui ab mi lo càrrec ensems d´aquesta guerra portam. Com per manament de
la majestat del senyor Emperador he tengut aquest regiment, lo qual ab
molt gran treball molts dies he suat cercant bones vies ab tota ma pensa
e esforç, sots la mia governació o capitania, ab salut de tots fósseu
regits; e ara, puix al duc de Macedònia plau, jo deixe la capitania, e
per consolació mia, puix som en aquesta part segurs de nostres enemics,
egual cosa és: los fets de molts no deu hom lleixar tot en u, ans cascú
deu pendre part del càrrec de regiment del qual tant de temps l´he
comportat ab molts treballs e contínues ànsies, sens que negun profit no
atribuïa a mi, mas feia-ho tot per servir a la majestat del senyor
Emperador. Façam elecció d´algun altre que sia més dispost de mi. E no
pense la senyoria de vosaltres jo faça d´açò mudament negú ni em tinga
per agreujat, ans vull viure e morir en companyia vostra per servir la
majestat del senyor Emperador. Qualsevulla de vosaltres me porà haver
com a germà, e si menys volreu, seré prest obeir-vos, e no lleixaré lo
servei del dit senyor tant com la conquesta dure. /

/ /

/No el deixà més parlar lo marquès de Sant Jordi, no podem comportar oir
tals paraules, sinó que sens convidar-se ab los altres, que féu principi
d´un tal parlar: /

/ /

/- Per mon Déu, Capità, jo no us falliré en res que d´honor sia. Atenyeu
la promesa la qual haveu feta al rei d´Egipte, car jo iré a vós, e si no
puc armat sinó en camisa, e així entrareu en la batalla, si altrament
anar no podia. E faç vot solemne al senyor Sant Jordi que si negú
accepta la capitania sens exprés manament de la majestat del senyor
Emperador, de jo ab les mies pròpies mans lo faré morir. Tirant és
nostre Capità, per lo senyor Emperador a nosaltres dat que degam
obeir-lo així com la sua pròpia persona. /

/ /

/Dix lo duc de Pera:/

/ /

/ - Senyor Capitá, manau a nosaltres què voleu que façam. Si dieu que
matem al duc de Macedònia, donau lo càrrec a mi, e vereu en quant serà fet./

/ /

/ -¿Qui serà aquell qui tal capitania dega acceptar -dix lo duc de
Sinòlopi-, jo ab la mia espasa, la qual jamés perdona com la tinc nua a
la má, jo no el partesca del cap fins a la cinta?/

/ /

/- Repós lo duc de Casàndria:/

/ /

/ -Jo us faç certs a tots en general e a cascú per si, que si
diferències negunes moveu ni altres coses fue sinó del que som pbligats
per manament de l'Emperador, qualsevulla duc, comte o marquès jo oiré
que dirà que Tirant deixe la capitania e l`acceptarà, jo de les mies
mans li tolré la vida./

/ /

/ -Jo no he parlat -dix lo duc de Montsant-, però per lo juí de mal
parlar del duc de Macedònia, prou clarament se mostra ell ésser confés e
fementit dels lleigs casos per ells posats en l'honor e fama del nostre
capità Tirant./

/ /

/Llevà’s en alt lo marquès de Sant Marco, e pujà sobre un banc, tirà
l’espasa e dix:/

/ /

/ -Qui mourà altres partits ixca avant, que jo el combatré en presència
de tots a bella ultrança, que Tirant no sia nostre Capità just, bo e
verdader, e no ha fet res de tot lo que lo duc de Macedònia li ha posat,
ans és una gran maldat la qual injustament li és estada imposada; e si
ara no se`n va lo ver juí, mostraran que l`altre món se determene aquest
fet./

/ /

/Lo marquès de Ferrara en alt cridant, dix:/

/ /

/-Jo vull que tothom oja e sàpia que com lo duc de Macedònia perdé la
darrera batalla, que les dones e donzelles en la gran plaça del mercat
de la ciutat de Constantinoble, cridaven a grans crits:"¿On és aquell
temerós duc de Macedònia, perdedor de batalles e escampador de la sang
graga de cavallers e de gentilshòmens? ¿On és aquell confús e abatut
cavaller? Tolgam-li la vida, puix ell nos ha tolt la llum del nostres
ulls e les coses que nosaltres més amàvem en aquest món."Deien segons
que a l'enemic cascú és esforçat de dir. E planyien com lo vostre cos
mort dins un ataüt devia ésser portat en aquell lloc on les dones
cridaven; aquesta era la vostra honrada sepultura; en fent-ho així
restareu viu e ab honorosa fama, ara vivint sou més que mort; tot açò
vos és seguit per la lletgea de vostre mal parlar./

/ /

/Pres-se a dir lo comte d'Aigues Vives: /

/ /

/- Declarada la causa per aquell qui és nostre natural senyor, ab son
sacre consell ha donat a Tirant la capitania e governació de tot
l'Imperi, ¿què us mou a vós, duc de Macedònia, pertorbar nostre Capità e
posar-nos a tots quants ací som en devís, perseverant en vostra
vergonyosa porfídia, la fi de la qual és per vós molt poc temuda? E jo
no em puc tant acostar donant-vos de mon ésser, com vós fugiu a la vera
execusió de la raó volent ço que no us és dat, e us sou escalfat en
vostra virtut. E si considereu la fi d'aquella e d'on conegueren lo seu
naiximent, si dels cavallers que teniu per consellers vostres no els deu
ésser donada fe, per ço com són fets enemics per lo regiment que perdut
han, car no és bon testimoni contra lo pare de lo capital enemic, puix
d'ell has hagut adversari, e no venir en error de tal Capità com tenim.
No et vença la ira, perquè ell darà a tu salva del dret que ha, per bé
no hi sia tengut. Aquest exel·leix Hèctor, és conquistador de la fama,
escampador de la sang horrible. Viuen los passats per gloriosa fama,
moren los vençuts per treballosa vida. E si algú volrà dir lo contrari,
jo el faré ésser confés de la sua gran malea, car Déu no permetrà que en
tal lleig crim com lo duc de Macedònia ha llevat al nostre Capità, lo
qual és just, bo e verdader, reste en lo món impunit, perquè a vós sia
castic e als altres exemple. /

/ /

/Callà e no dix pus. /

/ /

/Respòs lo duc de Macedònia, dreçant les noves al marquès de Sant Jordi: /

/ /

/- Si us erre lo nom ab aquest títol de cavaller, de tot en tot a
vostres actes contraris, siau ben cert que per ço no l'ignore aquell que
us és degudament més propi nom; ans si res dic que perjudique en vostra
honor, semblants paraules pensen los entesos que açò oiran, no és de mon
costum, mas per lo vostre desaforat defalt, tal que sol parlar, les
orelles dels entenents e de dones d'honor se n'ofenen, la qual no
consent a malgrat meu que en aquest cas la llengua s'allimite. No trobé
raó neguna per on de vós oblidat sia me degués baratar per Tirant
paraules ab afecció demostrades, e vós me dieu e mostrau que em teniu
tan constret e subjugat que no diré les fictes e fraudulents maleses
vostres. ¿E on són ara les innumerables promeses, jures e sagraments que
vós ab falsa dissimulació enganosa haveu raonat? Però no em tinc
admiració, puix veig que us és cosa natural que lo fill sia tal com lo
pare, per les maleses que haveu fetes a mi; car los vostres mals actes
són tan notoris entre cavallers e dones d'honor, en especial en la
nostra ciutat de Constantinoble, que, deixades totes altres coses, en
los solaços ne fan burla, com se recorden de la malesa que m'haveu feta;
e jo mogut de pietat de les congoixes que em donau, lo callar vos seria
més profitós. /

/ /

/- Oh ducs, comtes e marquesos! -dix lo comte Plegamans-. Puix lo duc de
Macedònia és ja fora de la tenda, oïu-me per vostra noblesa e no vullau
condemnar a negú sens oir-lo; e dau creença a la mia relació, perquè em
par que determenau en dar batalla, lo que no deuríeu fer; mas voleu ab
importunitat mostrar-me animós sobre cosa morta, que desitjós de
capitania ab honor al Duc pertany e altri no. E si aquell mal nom tan
diforme e abominable, e en especial als cavallers, lo qual vós, Tirant,
desitjau oir, jo bonament vos pogués dir, ja fóra fet; emperò no vull ab
espècie alguna de supèrbia perdre Déu e la justícia que el duc de
Macedònia té, la qual és de sa part. E de tan gran càrrec incorportable
seria fora la virtut vostra, deixant-vos la capitania, puix no ignorau
tenir molts miradors. Pensau en los fets qui són aquells qui us han
acusar o excusar, e la glòria no està en parenceria de paraules, mas en
execució de bé a fer. /

/ /

/Puix veren que lo Duc se n'era anat, Tirant no volgué consentir que
negú més parlàs ni fessen menció de les raons que havia dites lo Comte,
sinó que cascú se'n tornà a son alleujament, deixant lo llibre de
recitar d'ells; sinó que es posaren tots en ordre per al dia assignat de
la batalla. /

/ /

/E torna a recitar de l'Emperador, qui estava ab inestimable desig de
saber noves del camp, e veia venir set naus a la vela. Com foren
aplegades sabé com venien de Sicília e portaven quatre mília hòmens
d'armes e molts cavalls, los quals trametia lo rei de Sicília novell. E
fon-ne causa lo que ara recitaré. /

/ /

/Lo rei de Sicília, segons ja dessús és estat dit, tenia lo fill major
en França, casat ab una filla del rei de França; e per ell ésser molt
discret e virtuós, lo sogre no el lleixava partir de la sua cort per la
grandíssima amor que li portava. Seguí's que emmalaltí, e d'aquella
morí. Com lo rei de Sicília, son pare, sabé la sua mort, ne féu molt
gran dolt. L'altre fill, que s'era fet frare, no volgué lleixar la
religió per ésser rei après la mort del pare. /

/ /

/Lo Rei d'açò pres gran alteració com lo fill no el volia obeir que donà
del cap al llit e, tenint-se per mort, ordenà de la sua ànima e del
regne, e en son testament lleixà hereua la filla, muller de Felip. /

/ /

/Com Felip se véu rei, fon en record del bé e honor que Tirant li havia
fet; deliberà de passar ab tot lo major poder que pogués en ajuda de
Tirant, e la Reina sa muller; e per tots los del regne fon suplicat que
no hi anàs aquell any per quant la Reina era prenyada. E ell, veent lo
gran contrast que li feien, li fon forçat de restar. E tramès-hi en lloc
seu, per capità, lo duc de Messina ab cinc mília hòmens entre de peu e
de cavall. E la Reina, per la notícia que havia haguda ab Tirant,
tramès-li'n dos mília, e féu-ne capità al senyor de la Pantanalea. /

/ /

/Aplegats que foren en Contestinoble, ixqueren en terra, e lo primer
home que trobaren fon lo secretari qui del camp venia e portava lletres
del rei d'Egipte e de Tirant, e los consells dels senyors, lo vot de
cascú de tots los qui parlat havien en favor de Tirant; de tot havia fet
un procés per mostrar a l'Emperador. E ans que aplegassen al palau li
dix lo duc de Messina: /

/ /

/- Cavaller, sí Déu vos prest en lo món e us deixe complir lo que vostre
cor desitja, digau-me on és aquell famós cavaller, ple de tanta virtut,
Tirant lo Blanc, capità del grecs. En qual ciutat és la sua habitació?/

/ /

/- Lo meu senyor -dix lo secretari-, la senyoria vostra trobarà aqueix
famós cavaller que demanau en los camps, que no té lloc, vila ne ciutat
per habitació. E ara l'he deixat, que té les sues tendes parades davant
los turcs prop lo riu nomenat Transimeno. /

/ /

/- Què s'hi fa en la sua cort? -dix lo senyor de la Pantanalea-. Són
hòmens de deport e de plaer?/

/ /

/- Sí, Santa Maria! -dix lo secretari-. Primerament trobareu, a la porta
de la sua tenda, clemència que a tots contenta; pujant un escaló coneix
quals són bons o mals, e sap de quals deu hom fer bon mercat, e sap
jutjar ab seny e discreció. E aquesta és la cosa que més val a tot hom
que té capitania real, e sobre tots deuria regnar. E jamés se corromp
per precs, per menaces ni per diners. Encara té altra bondat, que dóna
tot quant ha, e ho reparteix tot entre la gent, e no procura per a si
res que puga haver. Aquell no és dit liberal que vol molts béns donar,
volent guardar que en puixa més haver, e d'aquests se'n troben molts;
emperò aquest dic jo liberal qui res no vol guardar, ni vol pensar que
de res puga traure lo cabal, e com no té res que donar als requeridors,
prestament se despulla tot lo que vist. Com l'amic ha mester res, de sa
persona liberalment lo hi dóna, que puga manar e fer d'ella a totes ses
voluntats en mal i en bé ho pot ben fer e ordenar, e si d'altra cosa no
els pot servir, la voluntat no hi fall. E d'açò que us dic, per tot lo
món se'n parla; e si parlau de noblea, d'ardiment e de gentilea, en lo
món no té part. Entre nosaltres prou clarament és manifest, e per
experiència se mostren les grans victòries que ha hagudes e ha cascun
dia contra los turcs. E és molt alegre ab sos amics donant-los delits:
ab ministres dansen e ballen entre dones; és molt afable a totes gents e
de cor molt fort, que no té temor de res. En les sues tendes, los uns
lluiten, los altres salten, e juguen los uns a taules, los altres a
escacs; los uns se fan folls, los altres assenats; los uns parlen de
guerra, los altres d'amors; los uns sonen llaüt, los altres arpa, una
mitja viola, altres flautes e cantar a tres veus per art de música. No
és negú qui en plaer puga pensar, que allí no el trobe ab lo nostre
Capità. Aquest honra millor a Dèu que home que jo haja vist de
qualsevulla nació; e si mil barons ensems li vénen tots davant, a tots
sap honrar, que tots se'n van contents d'ell. Honra molt los seus, e més
la gent estranya. Dos barons d'Alemanya, d'aquells qui han poder
d'elegir Emperador, pocs dies ha foren ací, e com se'n partiren
volgueren dir que no havien vist jamés home ab tanta afabilitat. /

/ /

/Lo secretari pres comiat d'ells, e com fon alt en lo palau, trobà
l'Emperador, que era a la fi del dinar. E l'Emperador hagué gran plaer
com lo véu e demanà-li prestament lo camp com estava ni si hi fallien
vitualles o altra cosa. Lo secretari respòs discretament: /

/ /

/- Senyor, a present no ens fall què menjar, sinó que ens fall amor e
honor. /

/ /

/E callà, que no dix més. L´Emperador féu llevar prestament les taules,
e lo secretari per orde li donà les escriptures que portava. La primera
li donà la lletra del rei d´Egipte; la segona, lo consell dels ducs.
Girà´s envers sa filla e dix-li: /

/ /

/- Carmesina, volen dir los meus cavallers Tirant ésser enamorat vostre. /

/ /

/E ella, de vergonya, tornà tal com una rosa; e estigué bon espai que no
pogué respondre, com presa temerosa vergonya; e, cobrat ànimo, dix: /

/ /

/- Senyor, tant com Tirant serà vencedor, bé só contenta que los
virtuosos cavallers sient enamorats de mi. E com aquell sia cavaller de
tanta virtud e ànimo, vencedor de batalles, qui aterra les forces dels
reis turcs, e no tem los subtils engans del duc de Macedonia, no
consenta la majestad vostra les llaugeres enganoses paraules d´aquells
qui mal volen dir. Jo l´ame domèsticament així com faç als altres; jo
l´he perdut de vista, más no em só oferta a ell, e lo meu pensament és
mol lluny de tal fet. E si l´altesa vostra, senyor, té sentiment de tal
fet, no es deu assegurar, e no em deveu condemnar sens saber primer la
veritat; e no deuríeu per la vostra dubtosa error condemnar la filla qui
tant vos ama, car amor ha acostumat vençre la temor, más Déu just ha ben
proveït a la mia castedat, e los meus pits són tornats més freds que el
gel que la majestat vostra hagués a creure tal de mi. /

/ /

/- No, ma filla -dix l´Emperador-, que no es diu en aqueixa intenció.
Llegiu ací e veureu los vots dels cavallers. /

/ /

/Com los hagué llests, lo seu esprit reposà, e girà´s devers Estefania e
dix-li: /

/ /

/- No penses tu que m´haja restada gens de sang en la mia persona, car
lo meu pensament fon que lo nostre fet no fos estat descobert; e lo
diable, qui és tan ginyós, qui m´ha fet dar los diners, car lo qui ho fa
fer ho descobre; e lo meu crim, qui és d´haver socorregut a Tirant, és
crim meritori perquè és de moneda, e deu ésser pres a la fi perquè es fa
com sia acte de caritat. /

/ /

/Dix Estefania: /

/ /

/-Senyora, lo que l´altesa vostra ha fet és acte de vitrut, per ço com
deu hom socòrrer a les persones que hom vol bé, e les coses deuen ésser
jutjades segons a la bona intenció a què es fa, car vós no amau al
vituós Tirant sinó per lícit matrimoni. E jo bé coneguí l´extrema passió
que a l´ànima vostra altesa havía robada la discrecció en lo principi,
quan l´Emperador vos dix que vós amàveu a Tirant. /

/ /

/E estant en aquestes raons, entraren los barons sicilians e feren
reverència a l´Emperador, e ell los rebé ab cara molt afable fent-los
molta d´honor. E recitaren-li la causa de la llur venguda e donaren-li
les lletres de la pau e confederació antiga e de la present. L´Emperador
los acceptà e fermà tot lo que ells volgueren. Deixà´ls allí a raons ab
l´Emperadriu e ab sa filla Carmesina, e manà els fossen donades molt
belles posades e tot lo que mester haguessen. /

/ /

/L´Emperador se n´entrà en lo consell. E los cavallers sicilians estaven
admirats de l´extrema bellea de la Princesa. /

/ /

/E lo senyor de la Pantanalea féu principi a paraules de semblant estil. /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo raonament que lo senyor de la Pantanalea féu a la Princesa./ /

/ /

/- Clarament, senyora, se mostra per experiència manifesta, que natura
no podia més altament obrar que ha fet en la gran singularitat de la
bellea que la majestat vostra poseeix, que per aquella vinc ara en
notícia quanta és la glòria de los benaventurats sants senten en
paradís, en contemplar la divina esència, segons és escrit de la Santa
Escriptura; que diu lo psalmista endreçant la sua raó a Jesucrist:
"Senyor, aquell que està devant los teus ulls, mil anys són així com lo
dia d´ahir qui és passat. " Per mon Déu, senyora, jo só bé cert si tots
los dies de ma vida, los que són passats e los qui són per a venir, si
jo estava davant la majestat vostra així com ara estic, no així com diu
lo psalmista d´ahir que és passat, car massa és llong temps, més l´hora
que ara és de present, car així com als qui estan en pena poc temps los
par que sia molt, així lo qui està en plaer no li corre lo temps, així
com ara a mi. E qui d´ací me farà partir, poca sia la sua vida e salut,
e poca sia la sua bondat e virtut, e per lo mon vaja vagabund, e que
jamés atenga a port salvador. En lo nostre regne és declarada la gran
bellea de vostra majestat, e per los vostres virtuosos actes haveu
refeta la militar escola, la qual era perduda. E a mi par de la
presència de la celsitud vostra gran part avança al que en llaor havia
oït, acompanyada de molta gràcia e saber infinit; que en lo mon és tanta
l´estima vostra que per deessa vos podeu fer nomenar. Impossible seria a
mi poder recitar les grans singularitats que en l´altesa vostra tinc
conegudes, e em tinc per benaventurat sol per haver-vos vista. /

/ /

/En aquell punt l´Emperador entrà per la cambra, e la Princesa no li
pogué respondre ni satisfer al que dit li havia. L´Emperador estigué
allí un poc parlant ab ells de la guerra e d´altres coses. /

/ /

/Com al duc de Messina li paregué hora d´anar a la posada, prengueren
llicència de l´Emperador e /

/ /

/de les dames. Com foren dins la posada, trobaren lo sopar molt bé
aparellat, lo qual l´Emperador havia fet fer. Com foren partits, dix
l´Emperador a tots los qui allí ab ell eren: /

/ /

/- ¿Vosaltres oís jamés dir, ni en canòniques no es llig, que capità qui
a altre serví, parents o amics li trametessen gent en valença sua? És
cosa de gran admiració, e per ço só jo molt obligat a Tirant, que deu
mília hòmens a llur despesa me serveixquen per amor d'ell: aquests que
ara són venguts e los qui lo Gran Mestre de Rodes li tramès. E per ço
tinc deliberat d'anar jo al camp per pacificar al duc de Macedònia e al
nostre Capità, car altrament ells ab ells se mataran algun dia; com ja
hi sien venguts dues voltes, guardar-se de la tercera. E si jo puc haver
lo duc de Macedònia en les mies mans, jo li promet de llevar-li lo cap
de les espatles. /

/ /

/Aprés l'Emperador manà a tots los seus se posassen en ordre per partir. /

/ /

/- Com, senyor! -dix l'Emperadriu-, ¿ab tan poca gent ireu?/

/ /

/Dix l'Emperador: /

/ /

/- Ja són ací aquests barons de Sicília, que iran ab mi. /

/ /

/Tots los servidors de l'Emperador, a gran pressa, se posaren en punt. /

/ /

/La nit següent, estant la Princesa en son llit, que dormia, vingué-li
al llit Estefania; despertà-la e dix-li semblants paraules: /

/ /

/- Senyora, a mi ha dat de parer, que davant los meus ulls tenia a
Diafebus e deia'm: "¿Ma vida, Estefania, quan tenim, Tirant e jo, la
vostra venguda en gran estima! Car sol per la virtut de la vostra vista
tenim la batalla dels turcs per vençuda. " Per què, senyora,
despertant-me, só venguda ací per dir a vostra altesa que, si us volíeu,
en breu poríem los nostres desigs contentar e poríem dir: "Ara té fi
l'absència puis és convertida en presència. " E coneixeran per
experiència quanta és la nostra amor, que som anades a ells, puix no
podien ells venir a nosaltres. /

/ /

/Dix la Princesa: /

/ /

/- Dóna'm la camisa, e més no em digues. /

/ /

/E prestament fon vestida e lligada, e anà-se'n a la cambra de
l'Emperador, qui encara no s'era llevat, e dix-li: /

/ /

/- Senyor, temeroses són les donzelles oint nomenar guerra, e majorment
batalles; per què demane de gràcia que us demanaré, la qual per dues
raons me deu ésser atorgada. La primera raó és que la majestat vostra no
deu anar en part neguna sens mi, atenent l'edat vostra, com no tingau
qui més amor vos porte e que si la majestat vostra era malalt, vos
pogués servir e estar al cap del llit, que sé e conec la calitat vostra
millor que neguna altra persona. La segona és que, per discurs de
natura, qui primer naix primer deu morir, per bé que lo contrari se'n
veu algunes vegades; e jo, anant ab la majestat vostra poria veure e
sentir la pràctica e saber de la guerra per ço que si en l'esdevenidor
temps m'era mester, ajudar-me'n pogués en la necessitat, foragitant de
mi tota temor. /

/ /

/- Ma filla -dix l'Emperador-, jo tinc coneguda la vostra molta amor e
voluntat; emperò no és cosa condecent ni usitada que les donzelles vagen
en les guerres, que són coses de gran perill; e majorment vós, qui sou
de tan poca edat. E per lo molt bé que us vull, no volria que
prenguésseu alguna alteració per ésser tan prop dels enemics. /

/ /

/- Senyor -dix la Princesa-, la majestat vostra no tema res de mi, car
major alteració seria la mia jo perdre de vista l'altesa vostra que
estar enmig dels enemics; car així com só estada filla e sirventa vostra
en lo temps de l'adversitat, feu-me gràcia que ho sia en la prosperitat;
car jamés desempararé la majestat vostra tant con l'esperit tindreu en
lo cos; e aprés vos faré fer tal sepultura com és mereixedora la vostra
imperial dignitat. E tinc fantasia que si no anava ab la majestat
vostra, que los meus ulls jamés vos veurien. /

/ /

/- Ma filla- dix l'Emperador-, puix tant ho voleu jo só content, car bé
conec que bon zel vos ho fa fer. Emperò digau a vostra mare què li
plaurà més: anar o restar. E posau-vos prestament en punt que la mia
partida serà molt presta. /

/ /

/La Princesa de continent ho anà a dir a l'Emperadriu, e féu-li tal
resposta que per res no hi iria, car si ella veia al duc de Macedònia o
lo lloc on morí son fill, ella de dolor finaria los seus darrers dies. /

/ /

/La Princesa tramès per tots los argenters de la ciutat qui fossen
hàbils en lo que ella volia. E féu-se fer uns gossets, la meitat d'or,
l'altra d'argent; e per semblant, los avantbraços e manyopes de fulla
molt prima; e a la part dreta venia l'or e a la part esquerra l'argent;
e més, se féu per al cap una celada molt poca, tota d'argent, e sobre la
celada una corona molt rica que ella acostumava de portar. E suplicà a
son pare que li lleixàs la gent que la reina de Sicília trametia a Tirant. /

/ /

/Lo dia que partiren la Princesa se vestí una gonella d'orfebreria e
féu-se armar de l'arnès que s'havia fet fer; e cavalcà sobre un gran
cavall tot blanc, e ab una verga en la mà anava capitanejant la sua
gent. E portava en sa companyia seixanta donzelles, les més belles e
galanes de tota la cort. E féu lo gran conestable de la sua gent a
Estefania; e Saladria, filla del duc de Pera, tenia l'ofici de menaxaut;
Comtesina usava d'alguatzir major; Plaerdemavida portava l'estendard de
la divisa pintat de l'herba que es nomena amorval, ab lo mot que deia/:
Mas no a mi/. Eliseu portava la gran bandera; la Viuda Reposada era
uixera major de la cambra; e les altres cascuna tenia son ofici. E així
anaren fins que foren a les tendes on Tirant estava alleujat. E no hi
trobaren home d'armes que sa fos, sinó gent inútil e los patges qui eren
allí restats per manament del Capità. /

/ /

/Tirant partí lo denovèn dia del mes, hora de mitja nit; e l'Emperador
aplegà hora de nona. Los turcs nit e dia estaven contínuament mirant lo
camp dels crestians, que el podien molt bé veure. E Tirant passà de nit
lo pont; e ja un dia ans que passàs, havia tramès per pendre los pastors
e les espies, perquè no fos descobert e pregueren- ne molts. Com hagué
passat lo pont, pres riu amunt bona mitja llegua, pujà a man dreta, e
pujà damunt lo camp dels turcs dues llegües; e atendà's alba de matí
enmig d'una vall qui es nomenava Espinosa. E cascú portava civada per a
ells a un dia. /

/ /

/Com l' Emperador fon atendat en les tendes del camp, tramès per lo
senyor de Malveí, que vingué a parlar ab ell. E prestament, com ho sabé,
anà a fer reverència a l'Emperador, e recità-li tot l`ésser de Tirant e
los virtuosos actes que cascun dia feia; e la Princesa prenia molt
singular plaer en oir llaors de Tirant. Lo senyor de Malveí suplicà a
l'Emperador que fos de sa mercè que se n'anàs a posar al seu castell,
que allí estaria molt segur. E així ho féu. E tots los barons sicilians
s'atendaren prop lo riu. /

/ /

/Lo senyor de Malveí pres u dels seus, e tan secretament com pogué, lo
tramès a la vall Espinosa per avisar al Capità com l'Emperador era
vengut ab sa filla e ab los barons de Sicília. Tirant ho tingué molt
secret fins a l'endemà perquè algú no se n'anàs per excusa d'anar a
veure a l'Emperador o a parents. No ho volgué dir sinó a Diafebus, en
gran secret. /

/ /

/Com fon hora de mitja nit poc més o menys, tothom pujà a cavall. Los de
peu féu posar primer, ab Diafebus per capità, ab quatre-centes llances;
e los cavalls tots encobertats. Tirant pregà a Diafebus ab aquella més
amor que pogué, que restàs detràs un esqueix de roca que allí havia,
prop d'una llegua del camp dels enemics, e per quantes coses eren en lo
món no ixqués ell ni los seus, encara que vessen que fos perduda la
batalla ni ves que matassen a ell, no li anàs ajudar a ell ni los seus;
e encara, no content d'açò li pres jurament que no es mouria fins que lo
hi trametés a dir. /

/ /

/Diafebus restà com dit he e Tirant ab tota l'altra gent, sens que no hi
havia negú de peu ni patge (sinó Hipòlit, que aquell dia s'era fet home
d'armes e li donà l'honor de cavalleria), aplegaren a tret de bombarda
del camp, no al fossat o palenc que fet havien, mas quaix al través, en
lloc qui era pla, sens palenc ne altra cosa. Com los del camp los
sentiren, les guardes llançaren grans crits, e tota la nit havien estat
a cavall ben desset mília hòmens perquè no fossen desbaratats així com
la primera vegada. E Tirant no gosà ferir en lo camp per la gran
multitud de gent que hi havia. E tots los moros se meteren en punt, e
los qui es trobaren a cavall vengueren en vista als crestians. /

/ /

/Cascuna part ordenà ses batalles. Tirant ordenà la sua en aquesta
manera: tots los cavalls féu posar en tira, e no passava més lo cap de
l'u que de l'altre. E tots estaven en gran orde, sinó lo duc de
Macedònia, que no volgué gens obeir los precs del Capità. Les banderes
de l'Emperador estaven enmig. E lo duc de Sinòpoli tenia la un cap de
l'ala, e lo duc de Pera tenia l'altre. E lo Capità anava adés a la un
cap, adés era a l'altre, pregant a tota la gent tot homo estigués en
orde, car si ho feien, ell los daria aquell dia vencedors, ab l'ajuda de
Nostre Senyor Déu. E en aquell espai que los enemics ordenaren les
batalles, Tirant féu a la sua gent una tal oració. /

/ /

/ /

/ /

/ /L'oració que Tirant féu a tots los cavallers./ /

/ /

/- A mi no contenta honor que ab perill no es guanye, e del nostre bon
dret surt una verdadera esperança. !Oh, cavallers dignes d'honor! Vengut
és lo dia per mi tan desitjat, en lo qual haureu honorosa victòria de
tots vostres enemics, on porà cascú recobrar son heretatge qui perdut
l'haurà, e cascú deu desitjar la glòria qui de semblants actes s'ateny;
e los perills qui ab temor s'esperen, no deuen ésser tenguts en compte
de res. Encara per millor manifestar a les vostres magnificències lo que
en l'enteniment m'ocorre, la ignorància de Dari quant mal féu que perdé
la sua persona e tota la gent sua, per tenir mal orde en la batalla, e
los altres per pecat d'enveja tots foren perduts. Deixem estar açò, que
ara nos cové que ab esforçat ànimo de cavallers valerosos façam armes e
anem a obrir lo camí de la nostra salut. E suplic a aquells qui dec
suplicar e als altres com a germans, que siau valentíssims, e ab ànimo
esforçat vullau combatre, e siau en record d'aquell qui és vencedor de
batalles, e aconseguireu honor e glòria, e encara llibertat. E si
vencem, magnífics senyors, tot l'Imperi serà nostre: ciutats, viles e
castells seran sots la senyoria nostra de tots nosaltres. E si la
desaforada fortuna consent nosaltres fugir, totes aquestes coses vendran
al contrari. Siau en record de ma llibertat atesa poder vençre los
enemics de la fe. Ells no tenen molta cura del nostre combatre per la
potència que tenen; nosaltres combatem per la pàtria e llibertat, i
encara per les vides. Record-vos de la primera virtut, e de la segona
per nosaltres obtesa. No temau, virtuosos cavallers, la multitud dels
enemics, car cosa certa és los pocs vençre als molts, que com més són,
més tenen a fer en poder-lo ordenar, car lo qui venç les batalles és lo
bon orde e tenir-se a regiment del Capità. Doncs, record-vos, mos
senyors, los qui d'honor sentiu: ab aquests mateixos dos voltes nos som
combatuts; no penseu que ara sien més valents com tinguen poc record de
la trista mort dels seus, e de tan gran escampament de sang com la
virtut de vosaltres ha fet en les persones d'ells; pensau ab quanta
dolor e misèria deuen estar. E per totes les coses dessús dites, a
nosaltres cové dar batalla si ja no es convertia en pau. Com serem
requeridors e vencedors de la batalla, haurem la riquea, e les armes
d'ells totes seran nostres. E com dareu la batalla, féu que sia ab gran
ardiment, car ells són posats en gran perill, e no ha tan fort mur com
és la virtut de vosaltres, e no dubte gens de la victòria. E si per
ventura lo temerós haurà enveja de fugir, guard-se què farà: més li val
perdre la vida que si gira la cara en fuita e ab desorde sens venjança,
car sereu presos e tallats a peces com a ovelles; e si combatem
virilment e ab esforçat ànimo, sangonosa e dolorosa victòria deixarem en
ells. Girau la cara envers aquell castell on està aquell pròsper e
virtuós cavaller: la majestat del senyor Emperador, ab la sereníssima
Princesa filla sua, qui miraran la batalla. Oh enamorats, los qui bé
amau! ¡Quina glòria serà per a vosaltres venint davant les dames
vencedors, e davant la majestat del senyor Emperador que li beseu la mà
com a vencedors! ¡E quanta infàmia serà per a vosaltres si anau davant
sa altesa vençuts e fugitius!: ¿qui serà aquell que davant tal senyor ni
tantes dames tinga atreviment a mostrar-se? Ans la terra cobre los meus
ulls, e feres bèsties goloses mengen la mia carn, ans que jo ves un tan
gran defalt en mi. /

/ /

/E no pogué més dir perquè véu los turcs qui estaven aparellats a la
batalla. /

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo Soldà ordenà les seues hosts, es com començà la batalla/. /

/ /

/Vist lo Soldà que los crestians li havien parada la batalla, ordenà
prestament la sua innumerable host, e féu posar tota la gent d'armes en
orde, ço és: tots los qui portaven llances e pavesos posaren primers, ab
grans pavesos de barrera que tenien, e bancs pitjats e semblants coses,
d'açò feren davantera. Aprés de les llances venien los ballesters o
arquers. Aprés d'aquests venien los crestians qui lo sou havien pres del
Gran Turc, ab los cavalls molt bé encobertats e ab grans pennatxos, e
aquests estaven ben quinze passes lluny dels ballesters. Los turcs
venien los més darrers de tots, e tenien parades més de quatre-centes
bombardes; feien compte que almenys ab les bombardes matarien passats
set-cents hòmens. Com totes les batalles foren en orde lo rei d'Egipte
tramès a dir a Tirant, per un trompeta, li regraciava la promesa que li
havia tenguda; e que ell lo mataria o l'apresonaria en aquell dia, e
faria fer una imatge tota d'or e, com haguessen presa la ciutat de
Constantinoble, la faria posar sobre lo portal de la dita ciutat; e que
prestament li faria tastar la sua llança a l'amargor a què sap. Tirant
li respòs que ell era content que la hi fes tastar, que ell portava
sucre que no sentiria ninguna amargor, mas que no perdonaria en dar-li
batalla; que en aquell dia la sua sang dolorosa seria escampada. /

/ /

/E Tirant tornà amonestar la sua gent, e aconsellar que tinguessen lo
cor ferm, e féu apartar a tots la temor, convertint lo llur ànimo en
gran esperança d'obtenir victòria. Los turcs despararen una bombarda, e
passà alt, que no tocà negú. Tirant en lo braç portava lligada una
petita atxa ab un cordó de seda, i en la mà portava una petita bandera,
e féu senyal ab aquella. E lo duc de Pera, qui tenia lo cap de l'ala,
voltà tota la gent fins al mig, on estaven les banderes, voltant a
manera de cercle redó les espatlles envers los enemics, tostemps ab orde
e a pas a pas. E l'altre cap de l'ala, on era lo duc de Sinòpoli,
estigué tostemps segura. Com lo duc de Pera hagué feta tota la volta, se
mès en orde, e Tirant féu senyal ab la petita bandera, e llavors lo duc
de Sinòpoli girà per aquell orde mateix. Llavors tingueren la cara
girada envers los enemics. Prengueren-se a córrer a galop tirat, e
tostemps en bell orde, que no passava més l'un cap de rossí que l'altre. /

/ /

/Los turcs, com los veren així anar, prengueren-se a cridar grans crits: /

/ /

/- Ja fugen, ja fugen!/

/ /

/Los de peu llançaren los pavesos, los altres les llances, los altres
les ballestes, per córrer detràs los enemics crestians. Los de cavall,
qui més podia córrer aquell se pensava més guanyar; e aquells qui
portaven los cavalls encobertats, llançaven les cobertes perquè anassen
pus llaugers. E Tirant adés adés se girava, e veia venir tota la gent,
uns aprés d'altres, e tots desbaratats; e per ço ell no curava de res,
sinó anant corrent i en orde. E aquells qui tenien bons cavalls, fins a
dar-los de les llances per los costats, aplegaven. /

/ /

/Com l'Emperador, qui en les torres estava, qui veia venir la gent
fugint, bé es pensava que la batalla fos perduda. E tota aquella nit les
donzelles no s'eren despullades, fent grans pregàries ab gran devoció,
suplicant al Vencedor de batalles e a la sua sacratíssima Mare que donàs
victòria als crestians. /

/ /

/Com Tirant véu tota la gent de peu que restava molt atràs e havien
passat lo lloc on Diafebus estava, llavors Tirant alçà la bandera que
portava, e tothom s'aturà; e cascuna esquadra s'apartà per si,
llunyant-se l'una del altra un tir de pedra. Los turcs, com veren que
los altres s'eren aturats, tengueren-se molt per decebuts. Tirant ordenà
que lo duc de Pera ferís primer; e ab molt gran ardiment se posà enmig
dels enemics combatent molt virtuosament. Com lo Capità véu que los
enemics aplegaven e reforçaven la gent, féu ferir l' esquadra de son
germà lo marquès de Sant Jordi; aprés ferí lo duc de Sinòpoli; adés una
esquadra, adés altra. E feien la major mortaldat de gent, que era cosa
de gran admiració. /

/ /

/Com Tirant véu que casi la meitat de la sua gent havia ferit, e
tostemps anaven guanyant, e véu Tirant, en la pressa de la gent, lo rei
de Capadòcia venint matant e destruint molts crestians (e conegué'l en
la cimera, que portava un lleó tot d'or ab una petita bandera), pres una
llança grossa e deixà's anar devers ell. E lo Rei, com lo véu així venir
envers ell, no li falsà gens la cara, ans l'esperà molt de bon grat. E
tan gran fon l'encontre que los dos se donaren, que ells e los cavalls
n'anaren per terra. Cascú se llevà molt valentment. Tiraren les espases
e afrontaren-se donant-se grans colps. Mas la pressa de la gent era
tanta, que no es podien bé combatre, que los uns ajudaven als altres.
Però los turcs feren gran esforç e pujaren lo Rei a cavall a despit dels
crestians. Pírimus se posà davant lo Rei perquè Tirant pogués pujar a
cavall, e tant lo tenien a prop fent tostemps armes fins que ferí
l'esquadra del comte Plegamans; e passaren en aquella part on era lo
Capità e ajudaren-li que pujà a cavall en les anques del senyor
d'Agramunt, e aquell lo tragué de la pressa de la gent. E per ço com
molts cavalls anaven solts, que havien perdut llur senyor, prengueren-ne
u e donaren-lo al Capità; e ell prestament tornà dins la batalla; e ab
la petita atxa que portava en lo braç lligada, lla on ell feria bé
podien dir que lo colp que ell dava era mortal, que en terra prenia sa
posada. E ell feia la batalla ab poder d'altri e a perill de sa persona,
e si vencés era victoriós a la pàtria e adqueria per a si molta honor e
glòia. /

/ /

/Lo Capità manà ferir totes les esquadres, les unes a la part dreta, les
altres a la sinestra, e totes vengueren a ferir al través. Véreu llavors
anar bacinets per terra e cavallers morts e nafrats, d'una part e
d'altra. Açò era una gran admiració de veure. Tirant tornar a ferir:
adés era en un lloc, adés era en altra. E no combatia en un lloc sol,
mas en molts, e socorria lla on mester ho havia. /

/ /

/Lo rei d'Egipte, per sa bona ventura, véu a Tirant que combatia molt
bravament. Isqué un poc de la batalla, e lo rei de Capadòcia e lo rei
d'Àfrica isqueren ab ell; e pregà'ls lo rei d'Egirte que deixassen tots
los altres e no curassen sinó de matar a Tirant. E concordes tornaren a
la batalla. E estant Tirant combatent, vengué lo duc de Macedònia a les
espatlles de Tirant, de part detràs, e tirà-li ab l'espasa una estocada
e donà-li davall lo bacinet e tota la punta li mès en lo coll. Açò veren
Hipòlit e Pírimus, e a grans crits cridaren: /

/ /

/- Oh traïdor de Duc! ¿Per què vols ab tració matar un dels bons
cavallers del món?/

/ /

/E tal fe donaren de si. Los tres reis, cascú havia presa sa llança en
la mà, e tant feren e tant treballaren, que veren a Tirant. E tots tres
dreçaren envers ell; peró no el pogueren encontrar sinó lo rei d'Egipte
e lo rei de Capadòcia. L'encontre fon tant fort que ell e lo cavall
caigueren en terra. Lo cavall tenia set ferides. /

/ /

/E lo rei d'Àfrica encontrà al duc de Macedònia lo qual batia prop de
Tirant; tan gran encontre li donà per mig dels pits, que la llança li
passà a l'altra part; e fon llança mortal, qui el pagà de les sues
maldats. /

/ /

/Com Tirant fon en terra molt hagué a fer de poder-se llevar per ço com
lo cavall tenia sobre la cama. Ab tot açò ell féu tan gran esforç de si,
que ell se llevà de peus, e caigué-li la bavera del cabasset que
portava, car allí fon encontrat ab l'una llança; e l'altra l'encontrà en
lo guardabraç esquerre. E si no fossen estades les sues fels armes, ell
fóra mort aquella vegada. Com lo rei d'Egipte lo véu en terra, volguè
descavalcar prestament; com tingué la cama d'amunt los arçons de la
sella, ven lo senyor d'Agramunt e encontrà'l en mig de la cuixa, e
passà-la-hi de l'altra part; ell sentí molt gran dolor de la ferida, e
caigué en terra mal son grat. Com Tirant lo véu així estès en terra,
cuità devers ell, però no hi poguè aconseguir: tanta era la pressa de la
gent. Com lo rei se fon llevat, pres una llança que trobà en terra, e
mès-se a poc a poc entre la gent, e acostà's tant envers Tirant, e
tirà-li un bot de llança; e per ço com no tenia bavera donà-li enmig de
la galta e derrocà-li quatre queixals de que perdè molta sang; però ell
feia tostemps armes, que gens per açò no n'estava. Hipòlit, que el véu
estar a peu i en tal punt, acostà's tant que aplegà a ell. E descavalcà
tan prest com pogué, e dix: /

/ /

/- Mon senyor, per Déu vos prec que cavalqueu ací. /

/ /

/E Tirant combatia envers lo cap de l'ala, car a poc a poc anava
defugint de la pressa de la gent. Ell cavalcà e dix a Hipòlit: /

/ /

/- E tu què faràs?/

/ /

/Respòs aquell: /

/ /

/- Senyor, estalviau la vostra persona, que encara que a mi maten, per
amor de vostra senyoria jo haurè la mia mort per ben espletada. /

/ /

/Tirant tornà a la batalla cercant lo rei d'Egipte si el poria trobar. E
aquell, per dolor de la nafra, era eixit de la batalla. Com Tirant véu
que no el podia trobar feia contínuament armes contra los altres. E fon
sort, aprés bon espai que anava combatent per la baltalla, s'encontrà ab
lo rei de Capadòcia; e lo Rei qui el véu féu la sua via, e ab l'espasa
tirà-li a la mà de l'atxa e nafrà'l un poc. E Tirant acostà's tant a
ell, e donà-li ab l'atxa damunt lo cap, que li enclotà lo bacinet, e
esmortit lo féu caure en terra. Tirant prestament descavalcà e tallà-li
les corretges del bacinet. /

/ /

/Aplegà un cavaller qui ab alta veu e piadosa cridà: /

/ /

/- Senyor, per mercè no vullau matar lo Rei, car ell ès mortalment
nafrat, e puis és mortal e vençut, per la vostra benignitat dau-li un
poc d'espai de vida, car prou teniu que siau vencedor. /

/ /

/ Dix Tirant: /

/ /

/ - ¿Quina és la raó que et mou que tu vulles exercir gràcies de pietat
envers a aquest nostre públic enemic, qui ab tanta crudelitat, en sola
confiança de sa virtut e de ses armes, ha fet son poder de dar-me la
mort? Doncs, justa cosa és que sia punit segons ell volia fer de
nosaltres. No és ara temps sinó de crueltad, car la nostra victòria està
en sola potència de la virtut de nosaltres, e no en los mèrits de la
virtut de la mia potència. /

/ /

/ Emperò ell li desféu lo bacinet, e tallà-li lo cap. L'atxa de Tirant
entre les altres era ben coneguda, la qual estava tota vermella e rajant
sang dels hòmens que mort havia. E la terra era coberta de cossos morts
e tota vermella de la molta sang que s'hi era escampada. Tirant tornà a
cavall; e com los turcs veren mort lo tant valentissím Rei vengueren
gran multitud sobre ell e feren molt gran esforç per poder-lo matar. E
fon malament nafrat e derrocat del cavall; e prestament se llevà Tirant,
no gens esmaiat de la caiguda ne temerós de les nafres ans a peu se mès
en la pressa de la gent fent moltes armes; e per ajuda dels seus tornà a
pujar a cavall. /

/ /

/Aquesta fon molt fort e aspra batalla, e tant com la batalla fon major,
aitant fon més clara la glòria sua. E continuant tostemps la batalla,
era ja quasi hora de vespres. /

/ /

/Diafebus maleïa Tirant que en aquell lloc l'havia mès e de ella: /

/ /

/- Ell vol tostemps per a si totes les honors, e no en vol fer part a
negú . Ací m' ha deixat com si no fos bo per a res. Per mon Déu, jo vull
haver part de l' honor. Anem ! -dix aquest -, firam enmig de la gent, e
no teman los perills que seguir se poden. /

/ /

/Ixqué de la celada on estava e ferí ab molt gran ardiment. Com los
turcs veren eixir tanta gent (los quals se pensaven que no n'hi havia
més), esmaiaren-se molt . /

/ /

/Lo Soldà se n' ixqué un poc de la batalla, i era nafrat, mas no molt.
Dix als seus : /

/ /

/- Jo veig venir la nostra gent a menys. Jo delibere ans fugir que morir. /

/ /

/Com Tirant véu lo Soldà e la sua gent ab les banderes fugir, cuità
envers aquella part, e llevà 'ls les banderes, e anaren a l'encalç
matant molta gent. Durà aquesta batalla del matí, com lo sol eixia, fins
a tres hores passat migdia. Tanta era la multitud de la morisma, que los
crestians eren cansats de matar tants moros. E fon tan assenyalat aquest
singular dia, e de tanta gràcia, que durà l' encalç, ab l' escalfament
de la victòria, tres llegües, seguint e matant tostemps turcs; car en
aquest cas Tirant poguera ésser dit rei de batalles e cavaller
invencible; que així com la próspera fortuna havia acostumat de favorir
los turcs contra los crestians, la divina Providència l´'havia feta
voltar per augmentar la glòria de Tirant. E cansats de matar, l'hora era
ja tarda. /

/ /

/Aplegà lo Capità ab la més gent en una ciutat la qual solia ésser del
marquès de Sant Jordi, e d'allí tenia ell lo nom de marquès; e tot ho
havia perdut; e aquella ciutat era estada donada al rei d'Egipte, e
tenia-la tostemps molt ben proveïda. Com lo rei d'Egipte véu aquell dia
la batalla perduda, fugí així com los altres feien, e tanta era la dolor
que passava de la nafra de la cuixa, que hagué a lleixar la companyia
del Soldà, e aturà's allí, car per anar a la ciutat de Bellpuig on anava
lo Soldà, per força tenien a passar per allí; e per la ciutat ésser molt
fort e ben proveïda, e per la dolor qui el turmentava, ell se n'entrà
dins. Com Tirant aplegà, era quasi nit escura; alleujaren-se allí en los
camps fins l'endemà. E aquella nit tots los que foren nafrats foren
curats, e molts que en moriren aquella nit; car jamés era estada en
aquella platja oriental tan aspra e tan mortal batalla, car en aquell
dia restaren moltes dones viudes e moltes donzelles òrfenes de pares,
però restaven ab esperança d'ésser lliberades del jou de servitud. /

/ /

/L'endemà Tirant féu armar tota la gent, e donaren lo combat a la
ciutat, e los turcs se defenien meravellosament perquè hi havia molt
bona gent de dins. E havien-los donat quatre combats, que no havien
pogut res fer. Lo marquès de Sant Jordi, veent açò, vogí tota la ciutat;
e com fon a la porta de la jueria, cridà a un jueu que havia nom don
Jacob. Com lo jueu sentí la veu del Marquès, conegué que era son senyor:
corrent davallà e obrí-li la porta. Entraren prestament dins la ciutat,
e ja havien presa més de la mitat d'aquella, que lo rei d'Egipte ne los
altres moros no ho sabien. Lo Marquès tramès a dir al Capità que no el
calia més fatigar en combatre, que ja la ciutat era presa; que entràs
per lo portal de la jueria. Tirant entrà per aquella part, e com ell fon
dins la ciutat, lo Marquès ab la sua gent ja havien desconfits tots los
turcs e apresonat lo rei d'Egipte, que estava combatent d'una verdesca
així nafrat com estava. Com los turcs veeren los crestians dins, tots se
tingueren per perduts. Com lo Marquès tingué lo Rei pres, tramès a dir a
lo Capità que vingués per degollar son enemic, lo rei d'Egipte; e lo
Capìtà respòs que per cosa en lo món ell no mataria home qui fos pres.
Sabuda per lo Marquès la resposta del Capità, pres al Rei per los
cabells, e passà-li lo coltell per lo coll. /

/ /

/Aprés que la ciutat fon presa, torbaren-la molt ben proveïda de moltes
vituallles. Dix lo Marquès: /

/ /

/-Senyor Capità, puix Déu nos ha feta gràcia que havem vençuda la
batalla e presa aquesta ciutat, ací ens porem fer forts, car, posat cas
los enemics nos vinguessen al dessús, destapant les séquies e l'aigua
vaja solta per los camps, no és home en lo món hi puga entrar, e si hi
entren, que en puguen eixir. E si ells haguessen hagut temps de poder
llançar l'aigua, jamés l'haguérem presa, car jo qui ho sabia, per ésser
mia la ciutat, trametí la major part de la mia gent per guardar les
sequíes. /

/ /

/ Dix lo capità: /

/ /
/ /
/ /

/-Digau-me, Marquès senyor, ¿com perdés aquesta ciutat puix tant fort és?/

/ /

/ /

/ /

/-Jo us diré, senyor: jo la comaní a un bon home de poca condició, e
fiu-lo cavaller, e doni-li prou de mos béns, joies, robes, muller e
casa; e com sabé que los turcs havíen presa la ciutat de Bellpuig, qui
està lluny d'ací a quatre llegües, on s'és ara retret lo Soldat ab tots
los senyors qui escapats són, tramès per un capità e donà-li la ciutat i
la senyoria e la llibertat antiga. /

/ /

/Tirant, que aquell dia haguès haguda victòria, no s'alegrà d'aquella ni
veren riure ni esclarir la sua cara ni consentí solaços ni festes: així
que negú no hagués sentiment que ell fos vencedor, ni volgué que negú ho
digués; e així temprà l'excesiva alegria, e dolor dels enemics. Solament
dix en presència de tots: /

/ /

/- Si Diafebus hagués fet lo que jo li havia manat, jo haguera mort lo
Soldà e haguera presonat tots els grans senyors que hi havia, e de tot
l'Imperi poguera éssser senyor. /

/ /

/E tornant a l'Emperador, que aprés de la molta dolor que sostenguda
havia com pensava que Tirant havia perduda la batalla, l'extrema dolor
fos convertida en singular consolació, per ço com com lo senyor de
Malveí havia tramès un home seu sobre un ginet, per saber noves de la
batalla, e aquell tornà ab la bona nova, e recità a l' Emperador tot lo
fet com era passat, e com lo Capità anava a l'encalç dels turcs.
L'Emperador, sabuda la gloriosa nova, en presència de tots, s'agenollà
en terra e alçant los ulls al cel e ab les mans juntes, féu infinides
gràcies a Jesucrist e a la sua sacratíssima Mare, senyora nostra, com
havia obtesa victoria de sos enemics, e com lo rei de Capadòcia era mort
per mà del seu Capità; e suplicava a Nostre Senyor Déu que el volgués
guardar de tot mal, car si ell no fos, no els calia tenir esperança en
neguna victòria. E més dix: /

/ /

/- Certa cosa és com los nostres barons e cavallers, ab la virtud de
Tirant, han vençuda aquesta batalla e les altres, e de primer totes les
batalles perdien; e des que aquest valentíssim cavaller és vengut
tostemps són estats vencedors, e los turcs d'ací avant no poden esperar
sinó la fi de llur destrucció, e nosaltres devem tenir esperança de
contínua victòria, atesa la claredat dels actes gloriosos de Tirant, qui
es il. lustre e noble a tots los qui a ell s'acosten. /

/ /

/A poc instant cavalcà l'Emperador ab los barons de Sicília, e la
Princesa volguè anar ab ell. Com foren al camp dels moros, trobaren
totes les tendes parades ab molta riquea que hi havia, e tota la gent se
volíen posar en robar; sinó que l'Emperador no ho volguè consentir, mas
ordenà que lo senyor de la Pantanalea e lo senyor de Malveí tinguessen
en salvaguarda tota aquella roba fins que los qui havíen vençut lo camp
fossen avisats. /

/ /

/Com l'Emperador era en lo camp dels moros, la Princesa, d'un gran tros
lluny, véu un petit negre, e cuità envers aquella part, e prestament
descavalcant, entrà dins la tenda on lo petit negre s'era amagat e
pres-lo per lo cabells, e portà'l davant l'Emperador, e dix: /

/ /

/- Jo em poré gloriejar davant lo nostre Capità com jo só estada valent
cavalleressa, que dins lo camp dels enemics, ab ànimo esforçat, he sabut
apresonar un turc. /

/ /

/L'Emperador hi pres lo major plaer de tot lo món, ab la gràcia que sa
filla ho deia. /

/ /

/Diafebus, veent que Tirant estava enutjat envers ell, no li gosava
venir davant per temor de vergonya, e ab aquell pensament, oblidà's de
trametre a l'Emperador per dar-li plaer així com havia fet les altres
vegades. Com l'Emperador sabé la glòria de la vençuda batalla, per
altres e no per Diafebus, dix a la Princesa: /

/ /

/- Lo senyal que jo he de Diafebus me dubte que no sia mort com ell no
m'ha avisat de la batalla, e de tal com aquesta és estada. /

/ /

/Com Estefania oí dir semblants paraules, los seus ulls no es pogueren
retenir de llançar vives llàgremes en presència de l'Emperador e de tots
quants allí eren. La Princesa la féu llevar d'allí perquè no manifestàs
les sues dolors. Com foren tornats al castell de Malveí, pres un home e
tramès-lo per saber què era de Diafebus; e tramès-li, una lletra del
tenor següent. /

/ > /

/ /

/ /

/ /Lletra tramesa per Estefania a Diafebus./ /

/ /

//Si amor hagués alguna cosa de certenitAt, jo, vençuda, te prec, per
amor, de tu sàpia nova certa, car l'ofensa de ta Estefania és que aprés
de la batalla no m'has saludat, ab la gran esperança que jo havia en tu.
Cert és, amor és cosa que compleix la persona d' ansiosa temor, e millor
esperança tenia en tu que no tinc ara, e a tu els nobles fets solien-te
plaure. Encara que jo no parle, si tu est viu, les mies llàgrimes te
mouran a pietat, les quals veuràs en la lletra, però les llàgrimes, o
taques per aquelles, deuen haver semblança de paraula, e les mies
paraules caen sens profit. Però jo no sóc digna que tu sies a causa de
la mia mort, car certament jo tenia en voluntat de contendre llongament
contra amor, e no sotsmetre'm a la culpa; sinó per les paraules que oí
dir al vell poderós que tu eres mort, no poguí retenir los meus ulls
davant sa majestat no correguessen doloroses llàgrimes. E la vergonya ha
deixats los seus senyals en la mia cara; e per ço vull suplicat a tu,
que ets mon senyor, que vingues prestament, e si alre és de tu, força'm
que muira ab tu ensems, e serà escrit en lo meu sepulcre: Causa odiosa;
e per aquests dictats e semblança serà vist jo ésser morta per amor de
tu. //

// / /

/ /

/ /

/ /Com se féu la pau de Diafebus ab Tirant ab la lletra d'Estefania/. /

/ /

/Pres home de qui fiava e tramès-lo on era Diafebus; e aplegat que fon,
donà-li la lletra ab mesclades recomendacions. Com Diafebus haguè llesta
la lletra e véu que era de sa senyora, la contentació que ell hi pres
fon tanta que dir no es poria. E ab la lletra ensems anà a la cambra on
Tirant estava, e donà-li la lletra que llegís. Com l'haguè llesta,
féu-se venir l'escuder e demanà-li de l'Emperador e de la virtuosa
Princesa; e ell recità tot lo que s'era seguit en lo camp, e com la
senyora Princesa anava armada i era entrada dins les tendes dels moros;
e havia pres un negre per presoner, lo qual tenia en gran custòdia: /

/ /

/- Per mostrar-lo a vostra senyoria la primera volta que veure-us porà. /

/ /

/Tirant pres gran plaer en les raons de l'escuder, e ordenà que Diafebus
anàs a veure a la majestat de l'Emperador. Diafebus cavalcà prestament. /

/ /

/Com fon en lo castell de Malveí anà dret on era l'Emperador. Prestament
se dix per tot lo castell com Diafebus era vengut. Totes les donzelles
se meteren en punt per anar-lo a veure, en especial Estefania, qui
n'havia passada prou congoixa, que ho mostrava bé, car la sua cara no
era tal com solia. Anaren totes a la cambra de l'Emperador, e
trobaren-lo que estava recitant tota la batalla e l'amor dels dos reis,
e de les nafres que Tirant havia preses lo dia de la batalla. Com la
Princesa oí dir de les nafres de Tirant, la sua cara s'alterà molt de
gran dolor que en tenia, e esforçà l'ànimo tant com poguè, e dix: /

/ /

/- Digau, Diafebus, les nafres del nostre Capità ¿són cruels ni
perilloses? S'hi temen perill de mort?/

/ /

/- No, senyora -dix Diafebus-, car los metges l'han tots desospitat e
dien que no té nengun perill de res. /

/ /

/- Prou és gran lo seu mal segons a mi par -dix la Princesa. /

/ /

/E no es pogué retenir que les paraules no es convertissen en abundoses
llàgrimes e totes les donzelles que li feren companyia, e lo bell
Emperador que s'hi pres també. Açò durà per bon espai, que Diafebus les
hagué a conhortar. /

/ /

/L'Emperador li demanà quina gent podia fallir d'una part e d'altra. /

/ /

/- Per la mia fe, senyor- dix Diafebus -, jo no ho poria dir la
mortaldat dels turcs en quin nombre pot ésser, mas puc dir a la majestat
vostra que d'ací a la ciutat de Sant Jordi no podeu anar per lo camí
real: tant està ple de cossos morts; ans se té hom allunyar del camí una
milla. Senyor, dels nostres vos sabré bé dir per ço com lo Capità ha fet
replegar tots los cossos morts per dar-los sepultura. Havem trobat mort
primerament lo duc de Macedònia d'encontre de llança, que fon passat
d'una part a l'altra; lo marquès de Ferrara, lo duc de Babilònia e lo
marquès del Guast; lo comte Plegamans: aquests són los de cap. D'altres
cavallers hi ha haguts molts: e entre los altres és estat lo Gran
Conestable, lo qual de tots és estat molt plant perquè era tan bo e tan
virtuós cavaller. E troba's en ceda ésser morts mil e dos-cents
trenta-quatre hòmens. E lo Capità los ha fets fer a tots molt honrades
sepultures, per bé lo duc de Macedònia no es fos mereixedor, car segons
s'aferma per lo senyor d'Agramunt e per Hipòlit que veren com ell li féu
la nafra que té al coll lo nostre Capità, com aquell sia molt benigne e
té tal virtut en si que jamés de la sua boca ix sinó gràcia e perdó, e
jamés fa menció per molt de mal que li facen de res que sia dan seu. /

/ /

/L'Emperador estava molt content de la molta honor que Tirant feta li
havia, e no sabia en quina manera lo pogués premiar. Diafebus restà allí
fent-se malalt, e l'Emperador lo feia així ben servir com si fos la
persona de sa filla. /

/ /

/L'Emperador pregà molt als barons de Sicília que restassen allí ab ell,
perquè ell trametria per lo seu Capità que partissen los presoners e la
roba del camp que guanyada havien. E Tirant li tramès a dir que lla on
era la majestat sua, ell no hi tenia res a fer, car lla on era lo major
lo menor cessava. E tramès-li los presoners que tenia e tot lo que pres
havien. E l'Emperador repartí-ho entre tota la gent. /

/ /

/Ja Tirant estava molt bé, e no estava, per les nafres, de reguardar la
ciutat e lo camp lo qual estava pegat ab los murs de la ciutat per ço
com dins la ciutat no poguera caber tanta gent. Lo Soldà ab tots los que
escapats eren, posaren-se dins la ciutat de Bellpuig. E de la ciutat de
Sant Jordi, on Tirant estava, fins a la ciutat de Bellpuig havia quatre
llegües baix, envers la mar. Com lo Soldà fon allí, se tingué per segur.
Passats quinze dies que no ixqué d'una cambra fent gran dol e
planyent-se de la perduda batalla e de la mort del rei del Capadòcia,
però encara no sabien la mort del rei d'Egipte, e estaven ab desig gran
de saber-ne noves. Dix Ciprès de Paternò: /

/ /

/- Senyor, vol vostra senyoria que jo hi vaja? E si puc parlar ab lo meu
amic, jo en sabré tot lo que se'n porà saber. /

/ /

/Lo Soldà lo'n pregà molt davant molts que allí eren, e dix-li : /

/ /

/- Cavalca sobre, corre!/

/ /

/Llançà un ginet que lo Soldà tenia, molt avantatjat. E Ciprès de
Paternò vestí's una jornea de /

/ /

/domàs blanc que Tirant li havia dada, ab una creu de Sant Jordi
brodada, e sobre la jornea portava una aljuba de grana. Com fon en lo
camí, que ja los turcs no el podien veure, despullà´s l´aljuba e cavalcà
sobre ella e posà una tovallola al cap de la llança. Com les espies del
camp dels crestians lo veren, pensaren que era dels seus, e no curaren
de dir-li res. Com fon a la ciutat junt, demanà la posada del Capità , e
font-li mostrada. Com lo Capità lo véu, pres-hi molt gran plaer, e
demanà-li de noves; e ell responent dix com lo Soldà era nafrat, però
que no era res. E lo rei d´Àfrica e lo fill del Gran Turc, com son pare,
encara no era guarit de la ferida del cap. E més, li recità lo gran dol
que en aquella ciutat se tenia per la gran pèrdua que fet havien. E li
dix com venia per son plaer, e per veure a sa senyoria e per saber si
era mort o viu lo rei d´Egipte e tot lo que el Soldà li havia dit. /

/ /

/- Digau-me -dix Tirant-, ¿quanta gent creeen ells haver perduda en
aquesta batalla?/

/ /

/- Senyor- dix Ciprès de Paternò-, ells han comptat, e troben, segons
llurs capitanies, cent tres mília e set-cents persones fallen entre
presos e morts. No és en memòria de gents tant cruel batalla ésser
estada com és aquesta. E si més avant fossen passats, tots los preníeu,
car los rossins no els podien portar: ¡tant venien fatigats del treball
de la batalla! E en tota aquella nit no pogueren aplegar a la ciutat de
Bellpuig, ans restaren enmig del camí, qui nafrats, qui lassats, e molts
qui morren en lo camí aquella nit per no tenir metges qui els poguessen
curar; posava-s´hi fredor en les nafres e allí restaven morts. Al rei
d´Àfrica, entravessat, lo portaren damunt un cavall. /

/ /

/- Ha hi altres noves que dir-me pugau?-dix Tirant. /

/ /

/- Sí, senyor-dix Ciprès de Paternò-, set naus són vengudes, molt
grosses, de la Turquia, carregades de forment, de civades e d´altres
vitualles que porten. E diu-se certament com lo Gran Caramany hi ve ab
cinquanta mília hòmens entre de peu e de cavall; e porta sa filla per
dar-la per muller al Soldà, e ve en companyia sua lo rei de la Sobirana
Índia. /

/ /

/- Han ja descarregat aqueixes set naus?-dix Tirant. /

/ /

/- No, senyor - dix Ciprès-, per quant tenen lo vent contrari per entrar
en lo pot. /

/ /

/Parlaren de moltes altres coses, e Tirant li feia moltes carícies, e
dava-li de sos béns, e confits e altres llepolies perquè pogués
contentar al Soldà. /

/ /

/Aprés que Ciprès de Paternò se´n fon anat ab salconduit que demanà al
Capità, e aquell de bon grat lo hi donà, com Ciprès de Paternò fo ab lo
Soldà, mostrà-li lo salconduit que lo Capità dat li havia e deïa que lo
seu amic lo hi havia obtengut a grans pregàries e suplicacions, e dix
com lo rei d´Egipte era mort. Per aquesta nova fon refrescat lo dol e lo
plànyer, per ço com era molt amat per tots los moros per la sua molta
virtut. /

/ /

/Tirant, no sentint-se ja molt de les nafres, pres ab si un home que
sabia molt de la terra e los passos secrets per on volia anar, per dubte
d´algun inconvenient. E com foren en vista de la mar, veren sobre un
gran mont la ciutat de Bellpuig e les naus que la vela anaven voltejant,
que no podien en lo port entrar. Lo Capità fon tornat prestament e sabé
noves com l´Emperador devia partir ab tots los barons de Sicília per
pendre moltes viles e castells que prop d´allí havia. E així fon fet,
que en pocs dies l´Emperador cobrà molts castells e viles, e los barons
de Sicília tenien gran desig de presentar-se una vegada davant Tirant:
aprés farien tot lo que l´Emperador los manaria . Veent açò Diafebus,
los pregà molt de part del Capità que fessen to lo que l´Emperador los
manàs. /

/ /

/Com Tirant sabé que l´Emperador anava conquistant, ell e lo duc de Pera
cavalcaren ab una partida de la gent, e l´altra lleixà allí al marquès
de Sant Jordi, e féu-lo capità. Com Tirant fon prop del castell de
Malveí, saberen com la Princesa era restada allí ab les dues donzelles,
e Diafebus en guarda d´elles. Tirant se féu venir a Hipòlit, e manà-li
que anàs a la Princesa e que li digués les dues paraules. /

/ /

/Com Hipòlit fon davant la Princesa, ficà lo genoll en terra, besà-li la
mà e féu principi a tal parlar: /

/ /

/- Ací só tramès a la majestat vostra, senyora, per part de mon senyor,
qui suplica la celsitut vostra guiar-lo vullau que puga entrar e eixir
sens prejuí seu, e puga restar en sa llibertat franca. /

/ /

/E no dix més . /

/ /

/- Oh novell cavaller !-dix la Princesa, -, ¿què és lo que vós me
demanau?¿E no sap bé lo Capità que tots estam sots la capitania e
custòdia sua e ell pot pendre e apresonar, pot absolre e condemnar a
tots aquells qui ell coneixerà que mereixedors ne sien?¿Quina és, doncs,
la causa que ell demana a mi guiatge de seguretat? Per què li podeu dir
que e pot bé venir segurament, encara que jo no tinga poder de guiar-lo
ni sé de què demana guiatge; car lo senyor Emperador ni jo sabem que ell
haja fet negun defalt , per què ell mateix se porta la seguretat , e no
li cal tenir tanta temor, car ab los turcs la deuria haver tota lleixada . /

/ /

/Hipòlit se llevà e anà abraçar a totes les donzelles. No penseu que fos
poc lo delit que pres Plaerdemavida en veure Hipòlit. /

/ /

/Ell tornà la resposta al Capità de tot lo que la Princesa li havia dit.
E Tirant no es volguè partir d´allí, ans lo hi tornà a transmetra altre
vegada. Com Hipòlit fon davant la Princesa li tornà a dir: /

/ /

/- Mon senyor torna suplicar a la celistud vostra, senyora, una e moltes
voltes, que lo guiatge no li vullau denegar, car certament ell no
entraria dins lo castell de lla on la majestat vostra sia sens guiatge
de la mà vostra escrit./

/ /

/ - Jo no puc entendre lo nostre Capità -dix la Princesa-. ¿En què ha
ofès al senyor Emperador ne a mi, que guiatge demana?/

/ /

/Respòs Estefania: /

/ /

/-Senyora, ¿què perdeu en fer-li lo dit guiatge que ell demana?/

/ /

/Féu-se dar tinta e paper e féu lo guiatge del tenor següent. /

/ /

/ /

/ /

/ /Salconduit que fa la Princesa al capità Tirant./ /

/ /

Esperança e temor entrecanvien la nostra creença de dubtosa temor, e vós
mostrau aferrar en aquella flaca rama com a persona torbada, e no sabeu
de què demanau a mi salconduit e guiatge. Lo desig meu no consent a
capità virtuós desorde de paraules ne menys dar guiatge de ço que no
cal. Segura del dubte, atès lo que val, ferme de ma própia mà lo present
quiatge, e no tolré en res la propietat de vostra llibertat d´anar e de
venir, estar e tornar. Als temorosos les coses perilloses per reparació
de guiatge se volen defendre. Dada en lo castell de Malveí, a deu de
setembre.

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant tingué lo guiatge e anà a fer reverència a la Princesa./ /

/ /

/Com Tirant tingué lo guiatge en la mà, prestament se´n pujà al castell,
on trobà la Princesa en una gran sala. Com la Princesa lo véu, llevà´s
en peus; e així prest com Tirant la véu, alçà grans crits, que tot los
que eren en lo castell ho podien bé oir, dient: /

/ /

/- Servau-me lo guiatge, senyora! ¿Per què no em servau lo guiatge? Per
què m´apresonau tan cruelment? Car no es pertany donzella de tan noble
llinatge apresonar a son servidor. Servau-me lo guiatge e tornau-me en
ma llibertat. /

/ /

/- Oh senyor Capità! -dix la Princesa-, jo só contenta de servar-vos
vostre guiatge. Jo veig que negú no us toca ni negú no us apresona de
part mia ni per manament del senyor Emperador. /

/ /

/Servau-me lo guiatge, senyora, car vós m´apresonau -dix Tirant-; car
jamés en ma vida tan cruel ne tan fort presó no sent. /

/ /

/Respòs la Viuda Reposada: /

/ /

/-Ai, senyora, esta presó que vós li feu tota és vestida d´amor. La
gramalla que porta tota és de dol, mas és brodada tota d'esperança; la
camisa que porta per devisa fa sa complanyença d'ésser ajustada ab sa
senyora./

/ /

/Llavors la Princesa entès la requesta que Tirant li havi feta, e dix-li: /

/ /

/-Capità, si la fortuna vos ha apresonat, temps serà que sereu en
llibertat. . . -E pres-li lo guiatge de la mà e esquinçà-lo-hi e
dix-li-: Molt poca raó haveu tenguda, Capità, d´haver demanat guiatge
per venir ací; e si ordenat era que jo erràs, l´error mia té causes
honestes, e la mia culpa serà major que la pena, e tu véns ab guany de
victòria, e aquest lloc pren lleis en temps de pau, e armes en temps de
guerra per augmentar la glória antiga dels grecs. Jo t´he donat guiatge
per honor de l´Emperardor per ço que no fosses fet enemic. /

/ /

/E pres al duc de Pera per l´una mà e a Tirant per l´altra e segué´s
enmig d´ells. E aquí parlaren de moltes coses de la mort dels ducs e
grans senyors, los quals eren morts en batalla; e Tirant mostrava
dolre-li molt la mort del duc de Macedònia e de la mort de Ricard e de
Pírimus; estigueren en aquestes raons parlant de l´Emperador com anava
recobrant viles e castells. Deliberaren allí, davant la Princesa que
l´endemà per lo matí anassen lla on era l´Emperador, lo qual havia tres
dies que combatia una ciutat e no la podien pendre. Dix la Princesa: /

/ /

/- Així done Déu honor al senyor Emperador, que si vosaltres partiu per
anar lla on ell és, jo no restaré que no hi vaja. -E féu portar allí lo
seu presoner, e dix-: ¿Pensau vosaltres que encara que jo no em sia
trobada en les forts batalles així com feu vosaltres, que jo no sàpia
apresonar de nostres cruels enemics?/

/ /

/E ab aquestes raons se llevaren e anaren a sopar. Mas la Princesa menjà
molt poc aquella nit, car en la vista de Tirant fon tot lo seu repòs. Lo
Duc se pres a raons ab la senyora del castell e ab la Viuda Reposada,
recitant-los les batalles que havien hagudes e la victòria que per mà de
Tirant havien obtesa, dient moltes llaors d´ell. E la Viuda Reposada
estava molt inflamada en l´amor de Tirant; mas no gosava manifestar la
gran dolor e pensament que en tenia per sa honor; e del pensament moltes
voltes se venia a esmortir. La Princesa dix al Duc si es volia venir
allí a seure. Respòs que aprés hi aniria, com allí estigués a raons ab
aquelles senyores. /

/ /

/Estefania estava prop de la Princesa quan ella dix a Tirant les
següents paraules: /

/ /

/- La pròspera fortuna ha manat a mi que vingués, no per delit que
tingués e veure batalles, mas per desig de veure aquell qui senyoreja ma
llibertat. Lo menyscapte gran que en mi era, no trobant via ne manera
que a ma passió remei pogués donar, pensí un gran defalt ab què reparar
me pogués, e ab fengides paraules decebí mon pare sots zel d'amor
filial. Ja per açò als entenents no penseu sia tolt lo ver juí, que
ignoren la causa de la mia venguda, però jo em só condemnada per exemple
de virtut, per dar un poc de repòs, si pot ésser dit en vida dolorosa a
la mia pensa; però el temor que jo he del mal és menor que l'esperança,
e l'esperança que jo he del bé és menor que la temor, e són-me oblidats
los mals que em són seguits per causa vostra. E totes les coses són
vistes per la fi , e aquella mostra què pot fer e què val , e la glòria
que donar pot segons les obres . A tots és manifest tal batalla com la
vostra ja es tractava, car si no ho fes, encara que jo volgés tant
errar, amor e sa mercè me defendrà tant fallir. E per ço donà a mi
llicència de venir a veure tot lo meu bé. /

/ /

/E callà, que no dix més. /

/ /

/- Lo passat mal - dix Tirant - no és res per a mi en estima d'aquest
que ara a mi turmenta, car passe dolor més que jamés no sentí, que de
tot en tot vinc als extrems, en punt de perdre lo seny o de desesperar
com veig l'extrema bellea que la celsitud vostra posseeix, que excel·liu
totes les dames del món: açò m'ha forçat tant amar-vos; e coneixent en
la majestat vostra compliment de totes les virtuts, estic admirat com
pot ésser que l'altesa vostra tingui un tan gran defalt (parlant
tostemps ab vènia e perdó), ço és: que no amau segons deuríeu amar, car
si tant hagués servit a Déu e de tant bon grat, ja podria fer miracles.
E jo, més mal fadat que tots los altres, e no sé si seré amat. La
llengua bé parla e diu tot lo que vol, mas l´experiència verdadera de
l´obra, ¿on la trobaré jo, per la qual puga venir a perfecció de vida?
Car que quan hom segur, del dubte surt una bona esperança, car amor no
és procuradora de vergonya, ni seu en banc de sabater, mes ama a qui deu
amar, ço és, a qui l´ama, e dóna-li glòria en aquest món, e vida
reposada. Per què, senyora, en la celsitud vostra no és aquell verdader
record que de temor vos cobre, fugint al pas estret que la majestat
vostra promès. Partint de vostra celsitud, me digués semblants paraules,
present Estefania: "Tirant, tu parteix de mi; fes que tornes viu: Jo só
açí presta per reparar la lleal e verdadera amor que em portes. Déu és
just, e totes les coses del món li són presents. Ell me faça gràcia de
complir lo meu desig, que jo compliré lo teu." Perquè lletja cosa és,
senyora, a les donzelles nobles e de tanta estima, que vingueu a menys
de llur promesa; però, senyora, persones tinguen de determenar nostre
fet; e lo que jo he parlat, parle per boca de la Viuda Reposada, qui em
dix a la venguda que jo fiu que no donàs fe ni creença en les paraules
de l'altesa vostra, que totes eren ficcions de poesia; e per apartar
tots aquests dubtes, e que la celsitud vostra no sia lesa en l'honor e
en ma opinió que sia conegut. E jo posaré per ma part l'egrègia
Estefania, e l'altesa vostra hi porà posar a Plaerdemavida o Diafebus. /

/ /

/-Tostemps he oït dir- dix la Princesa-, que qui pare ha per jutge,
segur va a plet. No perquè així sia, mas perquè volríeu que així fos,
car bé sé que vos ho feu perquè no siau condemnat per aqueis jutges qui
us són advocats, que aulsevulla altri vos condemnaria qui sabés què és
amor ne honor. Esforçant així vostra desaforada porfídia, restareu
obligat de mort a vós mateix, més que no sou de Déu, qui us ha creat e
fet de tal compàs que sou contrari a ma honor e fama. /

/ /

/En aquestes raons s´acostà Plaerdemavida, sigué´s als peus de Tirant, e
dix-li: /

/ /

/- Senyor Capità, negú no us vol bé sinó jo. Tinc compassió de vostra
mercè, que neguna senyora d´aquestes no us han dit que us despulleu, que
no sé brodador al món que millor la sabés trepar. Jo la viu vestir e
despullar algaliada e ben perfumada; ara la veig tota foradada e
perfumada de ferro e d´acer. /

/ /

/Dix la Princesa: /

/ /

/- Dau-me la mà, la qual ha perdonada la mort dels reis enemics nostres. /

/ /

/Estefania li pres la mà e posà-la-hi sobre les faldes de la Princesa.
Com ella véu que estava sobre los genols seus, abaixà´s e besà-la-hi. /

/ /

/- A mi no put honor -dix Tirant-, ans ho tinc a molta gràcia e mercè;
mas veig la randa als peus, car ço que jo deuria fer vostra majestat
s´hi és volguda cuitar. E si tal llicència l´altesa vostra me dava de
besar-vos les mans tota hora que jo volguès, ¡e com me tendria per
benaventurat, e molt més ab los peus e les cames ensems!/

/ /

/La Princesa li tornà a pendre les mans e dix: /

/ /

/- Les tues mans, senyor Capità, vull que d´ací avant tinguen previlegi
sobre mi, en qui tens bon dret. /

/ /

/E llevà´s prestament d´allí per ço com era passada gran part de la nit. /

/ /

/E perquè lo Duc ni los altres no tinguessen què dir ni ocasió de
parlar, acompanyaren la Princesa fins a la sua cambra, donant-li tots la
bona nit. E lo Duc e Tirant dormiren en un llit. /

/ /

/E per lo matí les trompetes començaren a sonar, e tots s´armaren e
pujaren a cavall, e Tirant féu pendre les escales que tenia dins lo
castell que allí havia deixades. E la Princesa tambè volguè anar ab
ells. Armà´s ab aquell arnès que fet havia e cavalcaren tant fins que
foren lla on era l´Emperador, que en aquell cas combatien una fort vila
on hi havia molts forasters, gent del Soldà que virilment combatien per
defendre llurs persones. Com lo Duc e Tirant foren aplegats, deixaren la
Princesa bé acompanyada ab Diafebus e d´altres cavallers, tan lluny de
la vila que ab bombarda aplegar no hi podien . Tirant anà un poc pus
baix de lla on los sicilians combatien, e féu adobar prestament les
escales e posar-les en lo mur. Tirant fon lo primer que pujà. Con fon
prop de la muralla, un turc li llançà una gran cantera, e Tirant, per
desviar-se que no li donàs al cap, pres un poc de balanç, e la cantera
donà en l´escala e rompé-la un poc, e ab lo balanç que ell pres l´escala
caigué rossegant per la paret, i ell ab l´escala, però no es féu mal.
Féu arborar prestament altra escala, e dues altres al costat d´aquella;
e molts ballesters estaven al cap del vall qui no deixaven treure braç o
mà que prestament no fos ferit; e Tirant tornà a pujar. /

/ /

/L´Emperador, qui era anat a veure sa filla, demanà qui era lo caigut de
l´escala, e digueren-li que lo seu Capità; pres-hi molt gran enuig.
Aprés lo hi véu tornar, tramès-li a dir que per negun cas del món ell lo
pregava que no volgués pujar en escala. Com lo hi digueren gens per això
no se´n volgué estar. Com totes les escales foren dreçades, feren tan
gran esforç que entraren per allí a la vila, e mataren e apresonaren
molta gent dins e defora. /

/ /

/Com la vila fon presa, tots los barons de Sicília se presentaren a
Tirant e donaren-li les lletres del rei e de la reina de Sicília, e
Tirant los rebé ab cara molt afable, fent-los molta d´honor, regraciant
al Rei e a la Reina, e a ells la bona voluntat que li mostraven en ésser
venguts. E així com estaven, tots a peu isqueren de la vila e anaren on
era l´Emperador e sa filla. Aprés que Tirant li hagué feta reverència,
l´Emperador li dix: /

/ /

/- Nostre Capità a vós no és donat pujar per escales de semblants
combats, per lo gran perill que seguir-se´n pot. Sinó que la
misericòrdia divina fa part en la nostra bona justícia, que ens ha feta
recobrar aquesta vila. E si per la confiança de vostre bon dret esperau
haver de totes coses victòria, lo que no es llig en històries, e si la
vostra vida arriscau tant a mort, e voleu que sia confusa per lo gran
perill que representa en aquells qui la vida abandonen, e si per aquest
esguard aprofitàs a vós mateix, e encara als altres qui per estar-se de
batalles hauran salut, e per ço desig visquésseu en repòs, e la vostra
virtuosa persona no voler-la tant abandonar e en tan grans perills. E si
en vós és lo desig de ben obrar, denegar no deveu les mies profecies,
les quals a vegades ixen veres. /

/ /

/Repòs lo Capità: /

/ /

/- A mi, senyor, és degut fer semblants actes millor que altre, e açò
per tant com als temorosos faça recobrar esforç e pendre ànimo. ¿ E què
dec fer jo, en los altres, si ens devem molt esforçar de bé a fer ? Car
no és lícita cosa que la majestat vostra estiga en semblants afers, car
la dignitat vostra no ho comporta, ni l´edat, que us pugau defendre sinó
ab la virtut e no ab armes, e per ço la fi és dubtosa de semblants coses. /

/ /

/E l´Emperador, oint lo que Tirant li deia, pensà que de zel, de feeltat
e de molta amor li proceïa. E Tirant se´n portà a la vila l´Emperador e
sa filla./

/ /

/L´endemà per lo matí l´Emperador tingué consell què farien ne devers
qual part irien per recobrar les terres que perdudes eren. Los uns deien
que anassen a una part, los altres en altra. A la fi de tots, parlà lo
Capità e dix:/

/ /

/-Senyor, ja he dit a la majestat vostra que no és condecent la vostra
altesa que passe d´ací avant, sinó que, ab los barons de Sicília ab los
quals sou vengut, vos ne torneu a la insigne ciutat ab tots los
presoners que teniu presos, los quals fan gran despesa de viandes e
d´altres coses, e la gent qui està molt enutjada de guardar-los. E lo
Duc té ja càrrec ab mi ensems de guardar e conquistar aquestes ciutats e
viles que són prop d´ací. E la majestat vostra que ens faça venir les
naus ab forment, car la guerra ha tant de temps que dura e los
llauradors no poden panificar: és de necessari hajam de proveir lo
nostre camp per via de la mar; aprés, en l´Imperi no n´hi ha./

/ /

/- Anit haguí nova com cinc naus que j havia manat venir -dix
l´Emperador- són arribades al port de Cafa carregades de forment./

/ /

/- Molt me plau -dix lo Capità- de semblant nova./

/ /

/De continent tramès que fessen molre tots los molins qui eren en lo riu
nomenat Transimeno. Tirant hagué proveït que l´endemà tots los presoners
qui eren en lo camp i en la ciutat de Sant Jordi vinguessen al castell
de Malveí. Aprés l´Emperador partí d´allí ab tots los barons de Sicília;
e atendaren-se tots prop del riu. E lo Duc restà ab prou gent: e Tirant
féu venir del camp més gent per al Duc, e per a ell, la qual havia
mester. Com foren al castell, l´Emperador cridà el Capità, e aprés féu
venir a la Princesa e a les altres donzelles, e dix semblants paraules:/

/ /

/- Capità, puix la fortuna és estada tan contrària al nostre Gran
Conestable, comte de Bitímia, ésser mort, ¿a qui consellau façam nostre
conestable?/

/ /

/Tirant donà dels genolls en la dura terra e dix:/

/ /

/- Senyor, si la majestat vostra era contenta dar tal ofici de Gran
Conestable a Diafebus, a molta gràcia e mercè ho hauria a l´altesa vostra./

/ /

/- Jo no em partiré de vostre voler -dix l´Emperador-. E per amor
vostra, ara de present, per lo seu molt merèixer, jo li faç gràcia a
Diafebus de l´ofici e capitania de Gran Conestable. E a vós, del comtat
de Sant Àngel, e lleu-lo a ma filla, e done'l a vós ab tots aquells
drets, pertinències e emoluments que en lo dit comtat són, ab la tinença
d´Altafulla, la qual, entre tot, és de renda arrendada setanta-cinc
mília ducats. Tinc esperança en Déu ans de molt jo us daré altres coses
les quals seran molt millors, e por ço vull que demà se faça le festa e
prengau títol de comte. Més vos ame donar títol de comte que de marquès,
per bé que lo marquès de major grau sia qui lo comte; però comte vol dir
frare d'armes, e per ço vos vull donar títol de comte perquè siau més
conjunt ab mi. /

/ /

/Tirant li dix: /

/ /

/- Senyor, infinides gràcies faça la majestat vostra com vos és estat
plasent de fer-me una tan gran honor; e jo ho tinc en tan gran estima
com si ell valia quatre-cents mília ducats de renda. Emperò jo per res
no el pendria ni l'acceptaria per dues raons. La primera, per jo no
haver-vos-ho servit, car tan poc temps ha que jo só en servei de
l'altesa vostra que no merite tan gran premi. La segona, si lo pare que
m'engendrà sabia jo tingués títol algú, perdria l'esperança de ja més
veure'm, quan més aquella qui em parí, e tantes dolors que passà en
aquells nou mesos que em portà, porien pendre tan gran alteració que jo
seria causa d'abreujar-los la vida, e poria ésser dit fill homeier, com
ells jamés s'hagen vist altre fill sinó a mi, e no seria meys que no em
donassen la llur maledicció, e a mi no és deguda cosa cobrir la llur
dolor. E faç-me a la majestat vostra més de mil gràcies tals com de
servidor a son senyor més humilment se poden fer. /

/ /

/- Per res jo no permetia-dix l'Emperador- que aquest comtat que us he
ofert no sia vostre, e si títol de comte no voleu pendre, preniu la
senyoria e la renda. /

/ /

/- Molt tem enutjar l'atesa de la senyora Princesa -dix Tirant- de
llevar-li lo comtat e donar-lo a mi. /

/ /

/- Aquest comdat -dix la princesa- me donà per sa benignitat una mia
tia. E les coses que són de la majestat del senyor mon pare, qui ací és
present e tots los meus béns e de la persona pot manar a tota sa
voluntat com de filla obedient, e aquells pot donar e llançar així com a
la majestat sua serà plasent. E no estigau per res d'acceptar lo que
graciosament vos dóna, e ab molta liberalitat. E jo ara de present
conferme la donacío per a vós e als vostres . /

/ /

/L'Emperador lo tornà a pregar e a fatigar que el prengués . Dix Tirant: /

/ /

/- Senyor, per res no l'acceptaria. /

/ /

/- Ab gran raó se creurà de vós tot lo contrari del que la vostra
llengua manifesta -dix l'Emperador-; e jo restaré ab ma veritat
manifesta. Deuria la virtut vostra pensar que lo que us he ofert
augmenta l'honor vostra, e deuríeu ésser content e no recusar, per jo
ésser donador e vós rebedor. Jo us he conservat aquell bell do de
fortuna que tots los hòmens van per tot lo món cercant, ço és honor e
profit, per lo qual, si sens ficció parlau, no deveu ésser tan desmenjat
que no ho degau acceptar. E si per ventura voleu que la gent crega que
açò sia per premiar-vos de l'honor e benefici que fet m'haveu, no tingau
tal error, car l'opinió de les gents, e dones e donzelles, està encara
morta, e per vós no voler acceptar lo que tan amplament vos he ofert,
vinc a pensar que la vostra virtuosa persona de mi es vol partir. /

/ /

/- No plàcia a Déu - dix Tirant- que jo em partís de la majestat vostra
durant lo temps de la necessitat. Però, senyor, puix tant me força la
majestat vostra, jo acceptaré lo comtat; e per aquell vos faré homenatge
de feeltat. E per quant Diafebus m'és parent tan acostat, e ço que és
seu és meu, e lo meu és seu, ell pendrà lo títol de comte. /

/ /

/-¿Què em fa a mi- dix l'Emperador-, puix jo el vos haja dat e vós
acceptat , que el venau o el doneu a qui us serà plasent?/

/ /

/Llavors Tirant se llançà als peus de l'Emperador, e besà-li lo peu e la
mà per la gràcia que feta li havia. Dix l'Emperador : /

/ /

/- Demà aturarem ací e farem la festa a Diafebus, e darem-li lo títol de
comte e l'ofici de Gran Conestable. /

/ /

/- Per ço, senyor suplic a la majestat vostra demà siau nostre convidat
ab la senyora Princesa e totes les dames. /

/ /

/E de tot açò Diafebus no sabia res. Lo Capità se partí de l'Emperador e
donà orde ab lo senyor de Malveí d'haver molts pagos, capons, perdius e
gallines per l'endemà; e feren coure molt pa, e haver totes les coses
necesàries. E Diafebus, ab altres cavallers que venien de fora del
castell, véu a Tirant que anava tot afaenat vers ell, e dix-li: /

/ /

/- Cosí, què és açò que ab tanta pressa anau? ¿Ha-hi nova d´enemics?/

/ /

/- No -dix Tirant-, mas anau a la cambra de l´Emperador, e besau-li lo
peu e la mà per ço com vos ha donat lo comtat de Sant Àngel e l´ofici de
Gran Conestable. E jo faré ací adobar les coses que són necessàries per
a la festa de demà. /

/ /

/E Diafebus ho féu així. E aprés anà a la cambra on era Estefania ab les
altre dames; e cascuna li demanava un ofici per al comtat o per a la
guerra, burlant-se així ab ell. /

/ /

/Ixqué la Princesa, i ell fon prest agenollat e besà-li la mà, de la
gràcia que lo senyor Emperador feta li havia. E la Princesa li donà en
un mocador deu mília ducats que havia mesos, e dix-li: /

/ /

/- Lo meu germà, preneu açò, e prec-vos que fins siau en la vostra
cambra no ho regonegau; e d´açò vull seguretat de vós. /

/ /

/E ell li donà la fe que faria tot lo que trobaria per escrit. Diafebus
ho pres e sentia lo pes, mas no presomia lo que era. /

/ /

/Partí´s d´allí e anà-se´n on era Tirant e dix-li: /

/ /

/- Puix jo he besat lo peu e la mà al senyor Emperador, e la mà a
l´excelsa Princesa, bé em par que sia raó, puix vós m´haveu dat lo
comtat e haveu-lo llevat a vós per dar-lo a mi. . . /

/ /

/Agenollà´s prestament en terra, e pres-li la mà per voler-la-hi besar;
però Tirant jamés ho volgué consentir, mas posà-li la mà sobre lo cap, e
besà´l en la boca tres vegades. E los dos passaren moltes raons,
dient-li Tirant que no curàs, que allò era molt poc en esguard del que
ell desitjava fer per ell: /

/ /

/- Mas jo tinc esperança en Déu que per avant jo us daré altres coses
que seran de major estima. /

/ /

/E Diafebus li'n féu infinides gràcies. /

/ /

/- Ara, senyor Capità, ¿voleu que vejam què és lo que m'ha dat la
virtuosa senyora?/

/ /

/Posà-ho en mans de Tirant, e trobaren-hi un albaranet que deia: /El meu
germà e Gran Conestable e comte de Sant Àngel, prec ab molta amor prenga
en paciència lo petit do per a fer la festa. En mi resta lo gran
menyscapte per lo poc que us dó, però la vostra molta virtut me tendrà
per excusada considerant en lo lloc on só; e confés lo meu defalt que he
comès en dar tan poca quantitat a un home que és gran en virtuts. //

// / /

/Com ells veren açò estigueren en pensament cascú. E Diafebus dix, per
provar a temptar de paciència a Tirant: /

/ /

/- Voleu que no ho prengam e que lo hi tornem?/

/ /

/- No ho fésseu! -dix Tirant-. Que entre pare e filla tenen lo cor tant
alt e generós, que si lo hi tornàveu ho tendria en molt gran ofensa. /

/ /

/Com totes les coses foren posades en ordre per a l'endemà, ells anaren
a la cambra de l'Emperador, e aquí parlaren molt sobre la guerra. E
Diafebus acostà's a la Princesa, e féu-li infinides gràcies. I Estefania
les hi ajudà a fer, del que la majestat sua havia fet. /

/ /

/L'Emperador davallà baix envers lo riu, on véu allí molts hòmens que
estaven adobant taules e bancs. L'Emperador demanà lo que feien a què
tenia de servir. Dix lo senyor de Malveí que per al convit e a la festa
que l'endemà se devia fer. /

/ /

/E Tirant portava de braç a la Princesa anant-se'n per la vora del riu
passejant. Dix la Princesa: /

/ /

/- Digau, Tirant, ¿quina és la raó que vós acceptar no haveu volgut lo
comtat meu, que el senyor Emperador, a requesta mia, vos dava? E tres
vegades m'esforcí de parlar, e tres voltes la mia llengua estigué sens
profit, que la paraula me fallí com volguí començar de parlar per
dir-vos: "Acceptau, puix dat vos és. " E de vergonaya no tenguí
atreviment, per lo vell Emperador que no conegués lo meu mal, car cosa
convinent és que la vergonaya sia mesclada ab amor. Emperò totes les
coses per vós fetes acceptes són als meus ulls, restant en dubte que no
l'haveu volgut acceptar perquè és estat meu. /

/ /

/- No veja jo Déu -dix Tirant-, si tal cosa és passada per lo meu
enteniment. Ans aquell comtat tinguera jo en més gràcia a mercè que si
m'hagués dats deu ducats o marquesats, sol per ésser estat de la
majestat vostra. Així Déu vulla complir les coses que jo li deman, ço
és: que vulla confermar lo vostre voler acomplir lo meu desig. E per ço
que la celsitud vostra sàpia més clarament ma intenció, jamés pendré
títol negú, tant com la vida m'acompanyarà, sinó Emperador o no res. ¿E
sabeu ab què em matau? Ab l'extrema bellea que l'altesa vostra posseeix.
Car aquell primer dia que us viu, vestida ab brial de setí negre, e los
vostres pits donaren als meus ulls entrada, ab los cabells un cop
escampats que semblants a madeixes d'or resplandien; e la color de la
vostra cara paria, de vergonya, roses ab lliris mesclades, que d'aquell
dia ençà la mia ànima és estada cativa de vostra altesa. . . ¿Oh, bé és
cosa cruel voler dar pena a qui tant vos ama! Encara que me dolc de vós,
que no poreu soferir les penes que sou mereixedora per haver tan poca
pietat de mi, com la mia querella sia justa e bona, e lo meu clam crida
contínuament: "En mal punt com jo no amí aquell verdader Tirant, lo qual
ab tanta d'amor m'amava. " E si suplicacions de vassall a senyora hi
poden valer, o de cavaller a donzella de tanta noblea e dignitat se
consent adorar, agenoll-me en terra e faç-hi lo senyal de la creu, e
aquella ador així com a la vostra persona, que per part de la celsitud
vostra me sia atorgat un do. /

/ /

/E quasi li vengueren los ulls en aigua, prenent-li pietat de si mateix.
No tardà molt la Princesa respondre en estil de semblants paraules. /

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que féu la Princesa a Tirant./ /

/ /

/- Les llàgremes són escampades a vegades ab raó, a vegades ab engan. E
la tua demanda és molt greu e amarga per a mi, car tu demanes cosa que
no es pot ni es deu raonablement fer; car de mal principi no se'n pot
seguir bona fi. Si pensaves la tua honor e la mia, e em volies lo bé que
em dius, no treballaries en tanta infàmia per a tu e vergonya per a mi.
¿Per què tan prest te cuites, que les tues messes encara són herba? E
gran follia seria posar a la fortuna lo que no et pot fallir. /

/ /

/L'Emperador s'acostà a sa filla e ella no pogué més parlar. E posà-la
en raons, e parlant de moltes coses se'n tornaren al castell. /

/ /

/L'endemà per lo matí l'Emperador volgué diguessen la missa enmig d'una
gran praderia, e volgué que Diafebus estigués enmig d'ell e de sa filla.
E dita la missa, l'Emperador li posà l'anell en la mà e el besà en la
boca. Aprés, tots los trompetes començaren a sonar molt fortment, e un
rei d'armes dix en alt cridant: "Aquest és lo molt egregi e virtuós
cavaller comte de Sant Àngel e Gran Conestable de l'Imperi grec. "/

/ /

/E fet açò, començaren les danses e festes, e la Princesa tot aquell dia
no féu sinó dansar ab lo Gran Conestable. Com fon hora de dinar,
l'Emperador féu seure al Gran Conestable a la part dreta, e los ducs
seien a la part sinestra, e la Princesa en dret de Conestable. E Tirant
servia de majordom per ço com ell feia la festa. En altres taules
menjaven les donzelles; en dret d'elles menjaven los barons e cavallers.
Aprés, tota la gent d'armes. E tots quants presoners hi havia, tots
menjaven aquell dia en taules perquè honrassen la festa. Fins als
rossins volgué Tirant que en aquella hora tots menjassen civada mesclada
ab pa. /

/ /

/Com foren mig dinats, Tirant pres los reis d'armes, herauts e
porsavants, e donà'ls mil ducats en reals. E totes les trompetes anaven
sonant, e vengueren davant la taula de l'Emperador e cridaven: /

/ /

/- Llarguesa, llarguesa!/

/ /

/Aprés lo dinar, fon feta la col.lació de molts confits de sucre. E
cavalcaren tots armats ab les banderes del Conestable, corrent llances
davant l'Emperador. Feren un bell fet d'armes sens fer-se mal. E així
anaren fins al camp on solia estar lo Soldà, e ab molt gran alegria se'n
tornaren. /

/ /

/Com los paregué hora de sopar, en aquell lloc mateix feren la festa, la
qual fon molt singular, e foren tots molt ben servits de moltes e
diverses viandes. Tirant tot aquell sopar, així com servia, estava ab la
cara molt trista. La Princesa lo féu acostar prop d'ella e dix-li a
l'orella: /

/ /

/-Digau-me, Tirant, ¿quina és la pena e mal que passau, que la vostra
cara ho manifesta, que tota la tinc jo sobre los meus ulls? Digau-m'ho,
jo us clam mercè!/

/ /

/- Senyora, tants són los mals que comport, que no es porien estimar, ni
done res en ma vida, car la celsitud vostra partirà demà, e jo,
desventurat, estaré en la mia extrema pena pensant que no us veuré. /

/ /

/-Qui fa lo mal -dix la Princesa- raó és que passe la pena. Car vós
mateix ho haveu procurat, donant consell a l'Emperador que ab tots los
presoners se'n tornàs a la nostra ciutat. Tan mal consell jamés viu dar
a home qui enamorat fos. Però si vós voleu jo em faça malalta quinze o
vint dies, jo bé ho faré per amor vostra; e l'Emperador aturarà, bé só
certa, per amor de mi. /

/ /

/-Mas ¿com ho farem -dix Tirant- d'aquests presoners que tenim tants
ací? No sé trobar remei a ma dolor. Moltes voltes tinc desig de verí, e
moltes voltes desitge morir ab coltell o de mort sobtada per eixir de
pena. /

/ /

/-No fésseu vós tal cas, Tirant -dix la Princesa-. Anau a parlar ab
Estefania e vejam quin remei pendre s'hi porà que a mi no sia càrrec e
sia útil vostre. /

/ /

/Tirant prestament se n'anà e recità tot son mal a Estefania. E foren
d'acord ensems ab lo Conestable que, com tothom fos assossegat e les
donzelles dormirien, que los dos vinguessen a la cambra e allí
acordarien quin remei porien pendre en llurs passions. E així restaren
d'acord. /

/ /

/Com fon nit e l'hora fon disposta, que tots los del castell dormien e
les donzelles s'eren gitades, e totes les dames dormien, apartades ab la
Viuda Reposada, sinó cinc que en dormien en una cambra per on ells
tenien de passar (i en la recambra dormia la Princesa e Estefania), e
com Plaerdemavida véu que la Princesa no es volia gitar, e li havia dit
que se n'anàs a dormir, e aprés sentí perfumar, prestament pensà que
s'hi havia de celebrar festivitat de bodes sordes. /

/ /

/Venguda l'hora assignada, Estefania pres un estadal en la mà encès, e
anà al llit on dormien les cinc donzelles, e mirà-les totes d'una en una
per veure si dormien. E Plaerdemavida tenia desig de veure e sentir tot
lo fet, e detingué's, que no dormí. E com Estefania vingué ab la llum,
tancà los ulls e féu semblant que dormia. Vist per Estefania que totes
dormien, obrí la porta sens fer remor, perquè negú no ho sentís, e ja
trobà a la porta los cavallers que estaven esperant ab més devoció que
no fan los jueus al Messies. /

/ /

/Al passar, apagà la llum; pres al Conestable per la mà, mès-se primera,
e Tirant seguí al Conestable; e així trobaren la porta de la cambra on
era la Princesa, la qual estava sola esperant-los. /

/ /

/E diré com la trobaren devisada: portava gonella de domàs verd, tota
entorn trepada e tota brodada de perles molt grosses e redones; lo
collar que portava era tot de fulles d'or esmaltades, e en cascuna fulla
penjaven robins e diamants sens altra mescla; al cap portava sobre los
daurats cabells un xapellet fulletat de molts batents, que llançava molt
gran resplandor. /

/ /

/Com Tirant la véu tan bé abillada, féu-li molt gran reverència, e
donant del genoll en la dura terra, besà-li les mans moltes vegades. E
passaren entre ells moltes amoroses raons. Com los paregué hora de
poder-se'n anar prengueren llur comiat, e tornaren-se'n en la llur
cambra. ¿Qui pogué dormir aquella nit, uns per amor, altres per dolor?/

/ /

/Tan prest com fon de dia, tothom se llevà per ço com aquell dia
l'Emperador devia partir. Plaerdemavida, com se fon llevada, anà a la
cambra de la Princesa, e trobà-la que es vestia, i Estefania, vestida e
per vestir e asseita en terra, e les mans no li volien ajudar a lligar
lo capell: tant estava de bona gana tota plena de lleixau-me estar; ab
los ulls mig entelats, escassament hi podia veure. /

/ /

/-Ah, Santa Maria val! -dix Plaerdemavida-. Digues, Estefania, quin és
aqueix teu comport? ¿Què és lo que et fa mal? E jo iré als metges que
vinguen per dar-te salut, aquella que tu volries per a ta persona. /

/ /

/-No cal -dix Estefania-, que lo meu mal tost serà guarit, car no és
sinó dolor de cap: anit ab l'aire del riu m'ha fet mal. /

/ /

/-Guarda -dix Plaerdemavida- què dius, que gran dubte serà que no
muires. E si mors, la tua mort serà criminosa. Guarda bé que no et facen
mal los talons, com jo haja oït dir als metges que a nosaltres, dones,
la primera dolor nos ve en les ungles, aprés als peus, puja als genolls
e a les cuixes, e a vegades entra en lo secret, e aquí dóna gran turment
e d'aquí se'n puja al cap, torba lo cervell, e d'aquí s'engendra lo mal
de caure. E aquesta malaltia no et penses que vinga sovint, segons diu
lo gran filòsof Galièn, metge molt subtil, que no ve sinó una vegada en
vida, e per bé que sia mal incurable, no és mortal, mas ha-hi molts
remeis qui ajudar-se'n vol. Aquesta mia epístola és bona e verdadera, e
per ço no deus haver admiració de mi si conec les malalties, que si em
mostres la llengua jo et sabré dir lo mal que tens. /

/ /

/Estefania li tragué la llengua. Com Plaerdemavida l'hagué vista, dix-li: /

/ /

/- Jo renegaria de tot quant saber mon pare me mostrà estant jo en son
poder, si tu no has perduda sang aquesta nit. /

/ /

/Respòs prestament Estefania: /

/ /

/- Veritat dius, que del nas m'és eixida. /

/ /

/- Jo no sé si és del nas o del taló -dix Plaerdemavida-, mas sang haveu
perduda, e per ço poreu ara dar fe de mi e de la mia ciència, que lo que
jo diré serà veritat. E si la majestat vostra, senyora, volrà que jo us
recite un somni que he fet esta nit, jo seré contenta, ab protestació
que si diré alguna cosa qui agreuge l'altesa vostra, que lo perdó no em
sia denegat. /

/ /

/La Princesa havia pres molt gran plaer en lo que Plaerdemavida havia
dit, e ab grans rialles li dix que digués tot lo que volgués, que ella
li perdonava a pena e a culpa ab autoritat apostòlica. E Plaerdemavida
féu principi al seu somni en estil de semblants paraules. /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo somni que Plaerdemavida féu./ /

/ /

/- A la majestat vostra diré tot lo que he somiat. Com jo dormia en una
cambra de parament en companyia de quatre donzelles, e que Estefania
venia ab un estadal encès, per no portar molta llum, e venia al vostre
llit e mirava si dormíem, e véu-nos totes dormir, jo estava alienada que
no sé si dormia o si vetlava; e viu en somni com Estefania obrí la porta
de la cambra molt suaument perquè no fes remor, e trobà mon senyor
Tirant e lo Conestable que ja estaven esperant. E venien en gipons, ab
mantos i espases, e calçaven peücs de llana perquè no fessen remor al
passejar; e a l'entrar que ells feren, ella apagà la llum e posà's
primera, lo Conestable a la sua mà; aprés venia lo virtuós, i ella
semblava en aquell cas mosso de cego, e posà'ls dins la vostra cambra. E
vostra altesa estava ben perfumada e algaliada, vestida e no despullada.
Tirant vos tenia en los seus braços e portava-us per la cambra besant
molt sovint, e vostra altesa deia: " Deixa'm, Tirant, deixa'm ! " E ell
vos posava sobre el llit de repòs. -E Plaerdemavida s'acostà al llit, e
dix: " Ai, En llit! ! E qui us ha vist e qui us veu ara, que estau sol,
desacompanyat, sense profit negú ! ¿ On és aquell qui ací estava com jo
somiava ? " E paregué'm del llit llevar-me en camisa, e venguí en aquell
forat de la porta, e que mirava tot vostre fet. /

/ /

/Dix la Princesa: /

/ /

/- Has més somiat ?/

/ /

/Ab moltes rialles e ab gran plaer que lo hi deia. /

/ /

/- Sí, Santa Maria !-dix Plaerdemavida-. Jo us ho acabaré tot de
recitar. Vós, senyora, preníeu unes hores e dèieu: " Tirant, jo t'he
lleixat venir ací per dar-te un poc de repòs, per la gran amor que t'he.
" E Tirant dubtava de fer lo que l'altesa vostra lideia. E vós dèieu: "
Si tu ames a mi, per res no deus estar d'assegurar-me els dubtes
esdevenidors. E aquest càrrec que jo he pres per amor de tu no és
convinent a donzella de tan gran autoritat com jo só. No em denegues lo
que et deman, car la mia castedat, en la qual jo he viscut, quítia de
tot crim, és lloadora; mas per precs d'Estefania has obtesa aquesta
amorosa gràcia, deixant-me cremada per digna amor. Per què et prec que
vulles contentar de la gràcia que has aconseguida en gran càrrec e culpa
d'Estefania." "Per l'extrema e desaforada congoixa, deia Tirant, que
veig passar a la majestat vostra, que preneu armes contra vós, qui us
ofenen, en sereu condemnada per tots aquells qui d'amor senten. Però, ab
tot, no vull que desconfieu que jo fallís a ma veritat. E ab gran
confiança creia vos acordaríeu a mon voler no tement los esdevenidors
perills. Puix a vostra altesa no plau e em voleu tant fatigar, jo só
content de fer tot lo que a la majestat vostra serà plasent." "Calla,
Tirant, deia l'altesa vostra, e no et congoixes de res, car la mia
noblea jau sots la tua amor." E li fèieu fer sagrament que sens voler
vostre no us enutjaria de res: "E posat cas que ho volguesses cometre no
seria poc lo dan e congoixa que tu em daries; e seria tanta que en tots
los dies de ma vida de tu me lamentaria, car com la virginitat és
perduda no és reparable." E totes aquestes coses he somiades que vós a
ell e ell a vós dèieu. Aprés en visió viu com ell vos besava, volia-us
posar posar la mà davall la falda per cercar-vos les puces. E vós, la
mia senyora, no ho volíeu consentir; car dubte em fa que si ho haguésseu
consentit, que lo sagrament no perillàs. E vostra altesa li deia: "
Temps vendrà que lo que tant desitges estarà en llibertat tua, e la mia
virginitat conservada serà per a tu. " Aprés posà la sua cara sobre la
vostra, e tenint los braços sobre lo vostre coll, e los vostres en lo
seu lligats com les sarments en los arbres, prenia de vós amorosos
besars. Aprés viu somiat que Estefania estava sobre aquell llit ab les
cames que al parer meu li veia blanquejar, e deia sovint. "Ai, senyor,
que mal me feu! Doleu-vos un poc de mi e no em vullau del tot matar. " E
Tirant que li deia. "Germana Estefania, ¿per què voleu incriminar la
vostra honor ab tants grans crits? ¿No sabeu que moltes voltes les
parets tenen orelles?" E ella prenia lo llançol e posava´l-se a la boca,
e ab les dents estrenyia´l fort per no cridar. E no es pogué estar,
aprés un poc espai, que no donàs un crit: "Trista, què faré? Dolor me
força de cridar, e segons veig, deliberat teniu de matar-me. " Llavors
lo Conestable li tancà la boca. E la mia ànima com sentia aquell saborós
plant, complanyia´m de ma desaventura com jo no era la tercera ab lo meu
Hipòlit. Encara que jo sia grossera en amar, conegué lo meu esperit que
lo terme d´amor aquí devia finir. La mia ànima hagué alguns sentiments
d´amor que ignorava, e doblà´m la passió del meu Hipòlit com no prenia
part dels besars així com Tirant de la Princesa, e lo Conestable
d´Estefania. E com més hi pensava més dolor sentia, e paregué´m que
prenguí un poc d´aigua e que em llaví lo cor, los pits e lo ventre per
remeiar la dolor mia. E mirant lo meu esperit per lo forat, aprés un poc
instant Estefania estès los seus braços abandonant-se e retent les
armes, emperò dix: "Vés-te´n, cruel ab poca amor, que no has pietat ni
misericòrdia de les donzelles fins que els has violada la castedat. Oh
sens fe!¿De quina pena seràs digne si jo no et vull perdonar? E
complanyent-me de tu, més fort t´ame. On és la fe, per tu a mi
rompuda?¿On és la tua mà dreta ajustada ab la mia?¿On són los sants qui
facen testimoni, los quals ahir per la tua falsa boca foren nomenats,
que em prometist que no em faries mal ni per tu no seria decebuda? Gran
ardiment has fet, que ab pensa deliberada hages volguda robar la
despulla de la mia virginitat, per tu ésser home de tan gran autoritat;
e perquè la querella mia més verdaderament sia coneguda. . . ", cridà la
Princesa e a Tirant e mostrà´ls la camisa e dix: "Aquesta sang mia ha
força de reparar amor. " E tot açò deia ab les llàgrimes als ulls. Aprés
dix: "¿Qui haurà grat de mi, ni qui fiarà de mi, que no he sabuda
guardar a mi mateixa?¿Com serà per mi guardada altra donzella que
acomanada em sia? No tinc conhort sinó d´una cosa: que no he res fet que
perjudique l´honor de mon marit, sinó que he complida sa voluntat a mal
grat meu. En les mies bodes no hi són venguts los cortesans, ni capellà
no s´és vestit a dir la missa; no hi és venguda ma mare ni mes parentes;
no han hagut treball de despullar-me les robes e vestir-me la camisa
nupcial; no m´han pujada al llit per força, car jo m´hi só sabuda pujar;
no han hagut treball los ministres de sonar ni de cantar, ni los
cortesans cavallers de dansar, que bodes sordes són estades. Emperò tot
lo que he fet resta en grat de mon marit." D´estes coses deia Estefania
moltes. Aprés de tot açò, que lo jorn s´acostava, la majestat vostra e
Tirant la conhortàveu lo millor que podíeu. Aprés bon espai, que los
galls tornaren a cantar, e l´altesa vostra pregava humilment a Tirant
se'n volguessen anar perquè no fosssen vists per negú del castell. E
Tirant suplicava l'altesa vostra que li fésseu gràcia de soltar-li lo
sagrament perquè pogués obtenir lo victoriós triümfo que desitjava, així
com son cosí; e la celsitud vostra no volgué, sinó que restàs gloriosa
de la batalla. E com ells se´n foren anats, despertí´m e no viu res, ni
a Hipòlot ni a negú. Fui posada en gran pensament; perquè em trobí los
pits e lo ventre banyat de l´aigua, venia a creure que devia ésser
veritat. La dolor m´augmentà en tanta quantitat que donava torns per lo
llit com fa lo malalt qui està al pas de morir e no troba lo camí; per
què deliberé d´amar Hipòlit ab cor verdader, e passaré ma penada vida
així com Estefania fa. ¿Estaré ab los ulls tancats, e negú no em darà
remei? Amor m´ha tant torbats los sentiments, que morta só si Hipòlit no
m´ajuda. ¡Almenys que passàs ma vida en dorment! Per cert, fort dolor és
al despertar qui bon somni somia. /

/ /

/Les altres donzelles foren-se llevades i entraren dins la cambra per
ajudar a vestir sa senyora. Aprés la missa l´Emperador partí ab tots los
barons de Sicília, e lo duc de Pera ab tots los presoners. E Tirant e lo
Conestable acompanyaren-los una bona llegua. L´Emperador los dix que
se´n tornassen. E ja que els ho havia dit altra vegada, fon-los forçat
de fer-ho. Aprés que Tirant hagué pres comiat de l´Emperador e dels
barons, ell s´acostà a l´excelsa Princesa e dix-li si li manava res la
majestat sua que ell pogués fer. La Princesa s´alçà lo vel que portava
davant la cara, e los seus ulls no pogueren estar que no llançassen
vives llàgremes e no li pogué dir altra cosa sinó: /

/ /

/- Serà-; car la paraula li fallí e convertí´s en sanglots e espessos
sospirs per lo departiment. Deixà del tot caure lo vel damunt la sua
cara per ço que tal defalt no vingués a notícia de l´Emperador ne de
tota l´altra gent. /

/ /

/No es troba en record de gents que semblant cas seguís jamés a negun
cavaller com lo que seguí a Tirant, que havent pres comiat de la
Princesa, caigué d´una hacanea en terra, que cavalcava, tot fora de si;
e tan prestament com fon caigut, se fon llevat e alçà la mà a l´hacanea
dient que es dolia. E l´Emperador ho véu e molts d´altres, e cuitaren
envers ell. E feia demostració que mirava lo peu a l´hacanea. /

/ /

/Dix-li l´Emperador: /

/ /

/- Capità, e com sou caigut així?/

/ /

/E Tirant li dix: /

/ /

/- Senyor, a mi paragué que lo meu rossí se dolia. Abaixí´m un poc per
veure lo seu mal, e ab lo pes de l´arnès, és-se trencat lo gambal. Però,
senyor, no és cosa d´admirar que un home caiga, car un cavall té quatre
peus e cau: quant més un home, que no en té sinó dos. /

/ /

/E prestament ell tornà a cavalcar e cascú tingué son camí. La Princesa,
perquè anava plorant, no volgué tornar, mas demanà a Estefania quin cas
era estat lo de Tirant. E ella lo hi recità segons la resposta que havia
feta a l´Emperador. /

/ /

/- Certament -dix la Princesa- que aquell cas no li és seguit sinó per
la mia partida; e les temors que jo haguí quan me trobí sola tan prest
foragitaren lo meu pensament e augmentí en major dolor que no sentia. /

/ /

/Així anaren parlant, e Tirant aplegà al castell del senyor de Malveí.
Ordenà que lo Conestable ab la mitat de la gent, així de peu com de
cavall, anàs al camp per guardar aquell. /

/ /

/-E jo iré -dix Tirant- al port on són les naus, e faré que prestament
descarreguen. E si veig que no n'hi ha prou, faré-les tornar a la ciutat
o en Rodes, que m´han dit que han collit molt forment aquest any; e si
lo càrrec los fall, iran en Xipre. /

/ /

/En la nit Tirant fon en lo port, e trobà quasi les naus descarregades.
Los patrons e los mariners hagueren molt gran plaer de la vinguda del
Capità, e digueren-li com les set naus de genovesos erent entrades en lo
port de Bellpuig. /

/ /

/- E tots nosaltres estàvem ab gran pensament que no vinguessen ací e
que ens prenguessen. /

/ /

/Dix Tirant: /

/ /

/- Ells mostren que han més temor a vosaltres, que no han hagut
atreviment de d´escometre-us. ¿Voleu que els posem major temor que no
tenen?/

/ /

/Hagueren un llaüt de peixcar, e armaren-lo. E trameteren per veure
quanta gent podia haver en les naus poc més o menys, e quantes fustes
eren dins lo port. E aquella nit féu descarregar tot lo forment. Per lo
matí lo bergantí tornà ab la nova com hi havia, grosses, set naus, e
havien descarregat tots los cavalls e tota la gent era en terra, e que
llavors començaven a descarregar lo forment e altres vitualles. /

/ /

/- Per lo Senyor qui tot lo món sosté -dix Tirant- , jo faré tot mon
poder, puix han desembarcat los cavalls, de menjar de llur forment. /

/ /

/Féu prestament adobar les naus, e posà-hi molta gent d´armes e molts
ballesters. En lo port en aquell cas havia tres galeres, e perquè havien
mostrada carena, no pogueren anar ab ell. Tirant partí ab les naus e
mès-se dins mar aquella nit. E de l´u port a l´altra no hi havia sinó
trenta milles. Com lo dia fon clar e bell, los de terra descobriren les
cinc naus de Tirant e pensaren-se que fossen d´aquelles que venien ab lo
Gran Caramany, e no curaren res. Les naus s´acostaren e entraren dins lo
port, e cascuna envestí la sua, e de continent saltà molta gent en les
altres naus e aprés envestiren les dues que restaven, e perque hi havia
molt poca gent prengueren-les totes ab poc treball e sens morir negú. E
tragueren totes les naus del port carregades de molt forment e de
civades, de bous salats e de vins de Xipre, de què us dic que per al
camp dels crestians los vingué en gran socors i en molt bon cas, car per
la molta guerra no trobava forment ni carns si no ho havien tot per mar.
Tirant donà forment al senyor de Malveí; tot l´altre féu portà al camp
en la ciutat de Sant Jordi. /

/ /

/Com Tirant venia ab la presa, parlà ab los turcs que havia presos en la
nau demanant-los de noves de la Turquia per veure si es concordarien ab
les noves que Ciprès de Paternò li havia dit. E aquells li digueren com
certa cosa era com lo Gran Caramany venia ab gran armada, e venia en
companyia sua lo rei de la sobirania Índia; e lo Caramany portava sa
filla la qual era donzella de grandíssima bellea, per dar per muller al
Soldà. /

/ /

/- E porta moltes donzelles ab si, de gran estat, e ve en sa companyia
l´esposada del fill del Gran Turc, e totes vénen molt ricament abillades
ab grans aljubes de brocat e altres brodades de molts diamants e robins. /

/ /

/Dix un turc: /

/ /

/- Jo viu vestir un dia a la filla del Gran Caramany; demà haurà quinze
dies, lo divendres aprés la salà, que vestia una aljuba brodada de
pedres fines, que estimaven que valien una gran ciutat. E porten cascuna
son eixovar, que vint-e-cinc esposades hi vénen totes per a grans
senyors; e ve-hi la muller del rei de Capadòcia. E han-nos dit al port,
com són arribats, que un diable de francès és vengut capità dels grecs,
que totes les batalles los venç, lo qual dien que ha nom Tirant. Per ma
fe, ell poria haver bons fets així com dien, mas lo seu nom és lleig e
vil, per ço com Tirant vol dir usurpador de bens o, més propi parlar,
lladre. E creu, segons lo nom, per força ha de seguir les obres, car
diu-se que en una lletra que féu al rei d´Egipte, que no gosà combatre
cos per cos, deia ésser enamorat de la filla de l´Emperador. Com haurà
vençudes les batalles, emprenyarà la filla, aprés la muller, aprés
matarà l´Emperador, car així ho acostumen de fer los francesos: molt
mala gent! E vós veureu que si molt lo deixan viure los turcs e los
crestisns, ell se farà Emperador. /

/ /

/-A la mia fe -dix Tirant- tu dius una gran veritat: aquests francesos
són mol mala gent. Encara farà pitjor que tu no dius, que és molt gran
lladre e va per los camins a robar. E qui s´ho veurà, encara emprenyarà
la filla de l´Emperador e pendrà la senyoria; aprés ¿qui li contradirà
que no passe a totes les doncelles?/

/ /

/- Bona Pasqua vos done Déu! -dix lo mariner-, car vos lo coneixeu bé, e
coneixeu la sua gran tració que ha feta e farà. /

/ /

/Hipòlit, que estava allí, arrancà l´espasa per tallar-li lo cap, sinó
per Tirant, que prestament se llevà e pres-li l´espasa de la mà. E
Tirant tornà´l a posar en noves dient mal tostemps de si mateix. Dix lo
mariner: /

/ /

/-Jo jur, per l'aigua que jo em bategí, que si jo el podia pendre,
aquell traïdor de Tirant, així com moltes vegades n'he pres d'altres,
que jo el penjaria en la més alta entena de tota la nau. /

/ /

/Tirant reia molt, e prenia gran plaer en lo que deia lo mariner: altri
fóra, que li haguera feta alguna mala obra o l'haguera penjat. E Tirant
pres un gipó de seda e trenta ducats, e donà'ls-hi, e aprés lo posà en
llibertat tan prest com fon en terra. ¡Pensau quin devia estar lo mesquí
de mariner com sabé que aquell era Tirant! Agenollà's als seus pesus, e
demanà-li perdó. E Tirant de molta bona voluntat li perdonà e dix: /

/ /

/- Donar als mals perquè diguen bé, donar als bons perquè no diguen mal. /

/ /

/Tirant ajustà consell de mariners e féu-los dinar ab ell. Aprés que
foren dinats, Tirant los féu principi a un tal parlar: /

/ /

/- Senyors, ja sabeu la nova que es diu del Gran Caramany e del rei de
la sobirana Índia: ab quin poder tan gran vénen, e porten tantes
donzelles, casades i per casar; hoc encara hi apliquen lo bací que
porten, ço és a saber: com los moros fan guerra als crestians, va lo
bací, que acapten per totes les moreries, e segons me dix Ciprès de
Paternó, que havia oït dir al Soldà, que passats tres-cents mília ducats
portaven, car per pendre aquest Imperi tota la morisma ha donat qui poc
qui molt: que casa hi havia qui pagava quaranta ducats. E volen dir que
del regne de Tunis han hagut més de setanta mília ducats. Per què deveu
pensar quanta glòria seria a tots nosaltres e lo profit gran que cascú
de vosaltres reportaríeu. Vejau si fer-se poria poguéssem obtenir
victòria d'ells. E cascù de vosaltres diga-hi son parer. /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo consell que los mariners donaren a Tirant./ /

/ /

/- Sabuda cosa és, Capità senyor, que los turcs passen ab vint-e-tres
naus grosses, de genovesos, e de cascuna testa han dos ducats e mig de
nòlit, e dels cavalls n'han tres. E per no perdre aquest salari, ans se
deixaran tots tallar a peces que consentir en negun malbarat. E porten
tanta gent e en tan gran nombre, que lo poder de la mitat de la
crestiandat hi haurien a venir per poder-los vençre ni subjugar-los a
nostra voluntat. Nosaltres som dotze naus i tres galeres, i ells són
vint-e tres naus grosses, les majors e millors de tota Gènova, e, més,
porten quatre baleners e dues sageties. Per què tots vos donam de
consell no vullau donar del cap per les parets, com açò no sien les
batalles de terra, que no es fan a comparar ab les de mar: aprés que les
escotilles són tancades no hi ha lloc per a fugir. /

/ /

/Fon-se llevat en peus lo mariner qui tant de mal havia dit de Tirant,
qui havia nom Galançó, e era natural de l'Esclavònia, e molt valentíssim
mariner, lo qual féu principi a tal parlar: /

/ /

/- Senyor Capità, dels meus primers moviments no en deveu èsser admirat,
per jo ésser enemic a la pàtria vostra gran temps ha. Però la molta
virtut que en la senyoria vostra tinc coneguda ha apartada de mi la gran
ira que jo en aquell cas tenia contra la nació francesa, e per ço com me
veia presoner, ara que tinc llibertat per la merçè vostra obtesa, vos
vull dar consell de mariner per ço com en aquesta art me só criat. E si
ço voldreu acceptar (ço que és creedor, no dubtant lo perill que ab si
porta), jo us daré de vostres enemics triümfant victòria. E ateneu al
meu consell e si aquell vos serà accepte; si no, poreu pendre lo dels
altres, car de dos mals lo menor se deu elegir. Com sia certa cosa que
ells són vint-i-tres naus molt grosses i són prop de trenta fustes entre
unes e altres, e qui volrà vençre ni guanyar les trenta, s'haurà de fer
en aquesta manera si al consell meu vos volreu regir: vós teniu dotze
naus e quatre galeres; descarregau les vostres naus, que vagen
llaugeres; les altres vénen molt carregades e no poran fer tan gran
esforç de veles com faran les vostres. Serà a la voluntat vostra de
vendre o de deixar la batalla. Gran glòria serà per a vós, ab dotze naus
grosses, gosar mirar tot l'estol de genovesos e de turcs. Si neguna nau
ve atràs, com és presumidor, ab poc treball podeu ésser senyor d'ella e
gran terror posareu entre ells, perquè saben que haveu vençudes moltes
batalles en la terra, e dins los llurs ports los haveu preses set naus.
Pensau que tenen gran dubte de vós, car, dormint en los llits, ab temor
se desperten ab lo nom de Tirant en la boca, majorment representant-los
davant lo fruit que de batalla s'ateny. E qui gosa mirar lo primer
afronte d'ells, del joc de les pedres que us fan és molt gran, emperò
passades les pedres, no són res: vénen a jugar de les fletxes e molt
prest esmaien e perden l'ànimo. Si em demanau com sé jo açò, jo he
senyorejat galeres e naus mies pròpies, e tenguí onze anys querra ab
ells, e fiu grans preses dins la Turquia de llur roba. /

/ /

/- Sus!- dix Tirant -. No en vull pus saber ni vull altre acord sinó que
tot se pose en orde. E les naus sien prestament descarregades e adobades
de tot lo que hi sia necessari. /

/ /

/Com Tirant hagué donat lo càrrec als seus, ell cavalcà desarmat sobre
un bon ginet ab quatre altres, e anà al castell de Malveí, e l'endemà
anà al camp. Molt foren aconsolats los del camp de la sua venguda e
prestament li digueren com los turcs eren venguts una alba de matí bé
set mília hòmens a cavall; e com lo marquès de Pròixita ab gran desordre
ixqué dels primers e ferí ab gran ànimo pensant que los seus lo
socorrerien. /

/ /

/- E fon lo contrari: veent la molta gent que eren pocs, feriren sobre
ell e han-lo mort e tallat a peces; e vingueren fin ací a la muralla de
la ciutat, e tothom desemparà lo camp recolliren-se dins la ciutat, e
han mort qualsque cent huitanta hòmens. /

/ /

/-Ah Santa Maria val! -dix Tirant-. ¡Que desorde entre tots vosaltres!
¿Qui deu eixir a empresa d`altri, que sabeu que jamés es gosaran venir
ací sinó ab gran poder? E vós, marqués de Sant Jordi, haveu perduts los
queixals en la guerra, e deixar eixir a negú¡ E ves que eran ací, ¿ per
qué no fèieu destapar les séquies, així com vós havíeu dit, e
haguereu-los tots presos?Però, voleu que us diga? La virtut ne el poder
no està en riqueses, mas en ànimo virtuós e ginyós. -E tinguè's per
escarnit com no s`hi era trobat. E dix- : Siau en record de l`antiga
lliberat que d'ells havem hagut, e de les persecucions estranyes que
sofert haveu. /

/ /

/Aquí parlaren de moltes raons . A la fi dix Tirant al Gran Conestable
li triàs dos mília hòmens d'armes los millors del camp. E com lo
Conestable fon un gran tros lluny, pensà en lo que el Capità li havia
dit: tornà e dix-li: /

/ /

/- Vós m'haveu fet una fort demanda: que us haja dos mília hòmens
d'armes. los millors de la host, e dos mília ballesters. ¿Qui por saber
quals són los bons o los mals, ni qual és ardit, ni qual és flac, ni
qual té ànimo esforçat?/

/ /

/- Puix no ho sabeu conèixer -dix lo Capità-, jo us ho mostrarè. Feu
tocar alarma, e feu demostració que enemics vénen, e com seran en lo
camp, descavalcau e anau tocant a cascú los esperons, e si els porten
fluixos, deixau-los estar; si els porten estrets, d´aquells me donau,
car aquests tals no pot ésser no sien bons e virtuosos en les armes./

/ /

/Així com se n´anava, tornà e dix: /

/ /

/- Los hòmens de peu, qui no porten esperons, ¿en què els coneixeré?/

/ /

/- Per semblant -dix lo Capaità-. Aqueis serjants qui van ab vós,
feu-los tocar en los panyos, si els porten fluixos o ben estrets. E
sapiau d´ací avant conèixer lo gra entre la palla. /

/ /

/Lo Capità se partí ab tota aquella gent que lo Conestable li havia
triada. Lo Prior de Sant Joan se n´anà al Capità e dix-li: /

/ /

/- Capità senyor, jo he sabut com la mercè vostra vol tornar en mar no
tenint-vos per content de les set naus que preses haveu. La mercè vostra
faça´m gràcia que jo vaja ab vós. /

/ /

/Respòs Tirant que era mot content. /

/ /

/Com foren arribats al port, lo Capità trobà totes les naus
descarregades, e adobaven del que mester havien. /

/ /

/- Capità senyor - dix Galançó, lo mariner-, a mi par que vostra
senyoria deuria trametre dues galeres e que estiguessen en alta mar. Com
vessen l´estol, l´una tornàs, e l´altra seguís tostemps la nau del Gran
Caramany. E si vós aquella podeu haver, haureu molta riquea e major honor. /

/ /

/Dix lo Capità: /

/ /

/- ¿En què poran conèixer aqueixa nau en què va lo Gran Caramany?/

/ /

/- Senyor -dix Galançó-, en les veles, que porta totes vermelles e
pintades les sues armes, e totes les cordes de la nau són de seda, e tot
lo castell de popa és de brocat sobre brocat. E açó ha fet per gran
magnitat, per ço com hi porta sa filla e perquè no és anat jamés per mar. /

/ /

/Com lo Capità féu partir les dos galeres, manà no tornàs l´una, sinó
que contínuament, nit e dia, seguís l´estol, e en la nit portàs una
llanterna ab una llum encesa al tendal de popa. /

/ /

/L´endemà los barons de Sicília, havent deixat l´Emperador a la sua
ciutat, reposaren allí dos dies, e partiren per venir al camp. Com foren
al castell de Malveí, trobaren molt carros que portaven bombardes al
port. E foren avisats com lo Capità era el port; anaren a ell, sabent
com volia anar per mar, e pregaren-lo molt que els deixàs anar ab ell. E
lo Capità fon content per ço com eren hòmens d´illa acostumaven de
navegar. E ordenà sos capitans, e posà molta gent en les naus, hómens
d´armes e ballesters. E encara que les naus no fossen molt grans, eren
molt bé armades de bona gent e destra e molt bé avituallades de tot lo
que mester havien. Les altres naus venien molt carregades de forment, de
cavalls e de tanta gent com podien portar. /

/ /

/No passà molt espai que veren venir l´una galera a vela e a rems.
Prestament pensaren que les naus dels enemics venien. Lo Capità féu
acabar de recollir tota la gent, les bombardes e tot lo que mester
havien. Com fon quasi hora de vespres, les naus eren en vista del port.
Llavors la nau del Capità ixquè primer de totes. Com los turcs la veren,
feien grans alegries dient que aquella nau ja era sua. E lo Gran
Caramany féu eixir a sa filla e a totes les altres dones qui en la nau
eren, alt en coberta perquè mirassen aquella nau, la qual tantost
pendrien. A poc instant ixqué la nau del senyor de la Pantanalea, e
aprés la del duc de Messina. E llavors als turcs e als genovesos
augmentà l´alegria. /

/ /

/Dix lo Gran Caramany a sa filla: /

/ /

/- Una d´aquelles tres naus que allí veus, tria quala d´aquelles volràs,
car jo la et dó e vull que tua sia. /

/ /

/Ella demanà la que primer havia vista; aquella volia per sua, e fon-li
atorgada. Ixqué aprés la nau del senyor d´Agramunt; après la d´Hipòlit;
e totes ixqueren per orde. E lo bon Prior de Sant Joan fon lo darrer de
tots per ço com era capità de la ressaga. Com ell ixquè era ja quasi nit
escura. /

/ /

/Com los genovesos veren dotze naus grosses, estigueren admirats d´on
eren eixides. Aprés ixqueren tots los baleners e totes le barques de les
naus; aprés, le barques dels peixcadors; e les barques que no tenien
arbre alçaven una llarg bastó o un rem e lligaven-lo fort, e al cap del
bastó posaven una llum dins un faró. La nau del Capità alçà primer un
faró a popa, així com era estat concordat. Aprés totes les altres
fustes, així grans com poques, feren lo que el Capità havia manat. Com
totes les llums se mostraren, foren setanta-quatre. Com los enemics
veren tantes llums, pensaren que totes aquelles llums eren naus, e més
digueren: /

/ /

/-Nosaltres som certs com l'estol del gran Mestre de Rodes és vengut
ací, e lo del rei de Sicília. I ella, que en tenien moltes, hauran
tramès a Venècia, e sabent nova de nosaltres, han feta aquesta gran
armada, e vénen-nos per pendre'ns. /

/ /

/Hagueren son acord de fugir, e de tornar-se'n devers la Turquia. /

/ /

/- Car més nos val acampar les vides que esperar batalla de
setanta-quatre naus que són. /

/ /

/L'una nau dels genovesos tragué un faró tres vegades. Fet son senyal,
totes giraren e posaren-se en fuita qui més podia. Les unes prengueren
la via de llevant, altres la via de ponent, altres la via de migjorn,
altres la via de tramuntana. La galera jamés desemparà la nau del Gran
Caramany, e féu la via de Xipre per passar en les illes, e, si porien,
pendre terra en les mars d'Alexandria, pensant que neguna nau no faria
la sua via. Però tostemps hagueren dubte de la galera, e la nau del
Capità tostemps seguí la galera; e cascú feia esforç de veles tant com
podia ab la mitjana e ab lo triquet, e posaven tantes bonetes com
cascuna nau podia portar. /

/ /

/Com vengué per lo matí, Tirant no véu neguna de les sues naus, mas
trobà's en vista de la nau del Gran Caramany. Com fon quasi lo migdia,
ell aplegà ab la nau, e envestiren-se l'una a l'altra, e lo combat fon
tan fort e tan admirable, que los turcs feren de moltes pedres, que
quasi la gent no podien anar per la nau. E la pedra que esdevenia a
l'home plegat lo metia per terra , per bé que estigués armat. En la nau
del Capità havia moltes ballestes; e de la primera batalla n'hi hagué
molts de nafrats e morts. No penseu que la galera jamés s'hi gosàs
acostar. E de cascuna de les naus llançaren los rampagolls, e
tengueren-se molt fort, car no se'n podien anar encara que ho
volguessen. La nau de Tirant hagué gran avantatge, que quasi tota la
demés gent era armada d'arnesos blancs e de cuirasses ab bacinets; e tan
pres com l'home era mort o nafrat lo desarmaven, a l'arnès feien-lo
vestir a altri. De la gàbia feien mortals colps ab grans barres de ferro
que llançaven. /

/ /

/Passada la primera batalla, donaren-se d'espai prop de mitja hora.
Refrescaren la gent e tornaren a la batalla los uns e los altres molt
bravament. Los turcs llançaven molta calç perquè els cegàs la vista.
Aprés llançaven oli bullent ab casses. L'una part e l'altra llançaven
pega bullent; e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó
contínuament combatre. Molta fon la gent que en aquelles dues naus
moriren. E tantes eren les llances trencades e los pavesos, dard e
fletxes e passadors, que los cossos morts qui en la mar llançaven no es
podien afonar davall l'aigua. /

/ /

/Ara lleixem-los combatre e vejam què fan los altres barons e cavallers. /

/ /

/Les onze naus no veren la del Capità per ço com féu apagar la llum. Les
onze, en vista foren de deu naus a tret de bombarda, afrenellaren-se les
unes ab les altres. E Hipòlit no volgué acostar-se a neguna, sinó que
pujà a sobrevent i estava's mirant la batalla; e véu que la nau del
senyor de la Pantanalea anava a gran perdició, e que ja molts tucs eren
pujats en la nau, que més part hi havien que no ells. Llavors Hipòlit
ferí a la nau, dels enemics; e per ço com la major part dels turcs eren
passats en l'altra nau e tota l'havien presa sinó lo castell de popa, ab
poc afany entrà Hipòlit ab los seus dins la nau dels turcs, e tants com
n'hi trobaren, de turcs e de genovesos morts e nafrats, tots los
llançaren en mar. E socorregueren al senyor de Pantanalea, e lo socors
los venc així com a salut de medicina, la qual aparegué a tota la gent
ésser estat molt ben fet e aconsolà'ls molt, amonestant-los d'haver
virtut e vigorós ànimo, e llevà la por als temerosos metent lo coratge
de tots en gran esperança. E prestament se partí d'allí, e tornant en la
sua nau anà ajudar a aquells que més ho havien mester. /

/ /

/Lo senyor de la Pantanalea, puix véu que en la nau dels turcs no hi
havia romàs negú, compartí la gent en abduis les naus. E donà vela
perseguint les altres qui se n'anaven, e atengué primer que negú, i
envestí una nau, e mentre ells combatien, aplegà l'altra nau. E l'altra
tantost se donà, enaixí que ell tenia tres naus. En tal manera ho feren
les onze naus ab les dos galeres, que catorze nau prengueren e dos que
en feren dar al través en terra. Les altres se n'anaren. /

/ /

/Ara vejam Tirant què fa, que encara los trobi combatent. Ells
combateren d'hora de migdia e tota la nit fins a l'endemà, que el sol se
volia pondre. Vint-e-set batalles se donaren. E Tirant, desemparat de
tat ajuda, ajustant colp a colps, e tota por a part posada: /

/ /

/-E ab damnatge de la mia persona -dix Tirant-, jo et prendré, o morré. /

/ /

/E Tirant en aquelles batalles fon nafrat de colp de passador en lo
braç. E volent pujar al castell de proa, li donaren ab una fletxa en la
cuixa. Bé ho havien mester los turcs, car ab gran desesperació saltaren
tres turcs dins lo castell de proa, mas tan prestament com foren dins,
tan prestament foren dins l'aigua. /

/ /

/Com lo Gran Caramany véu la sua gent molt venir a menys, féu pujar la
caixa dels diners, joies e robes, e féu vestir a sa filla una aljuba de
brocat d'or, e lligà-li una corda d'or e de seda al coll, e l'altre cap
féu lligar en la caixa de les joies ab tota la riquea, el llançà'ls dins
mar. Aprés llançà a totes les altres dones que dins la nau eren. Llavors
ell e lo rei de la sobirana Índia entraren-se'n dins la cambra on solia
estar sa filla, havent del tot desemparada la nau; meteren lo cap sobre
lo llit, e cobriren-se esperant la mort quan la'ls darien. /

/ /

/Com la nau fon del tot presa, Tirant hi passà així nafrat com estava; e
demanà què era del Gran Caramany. /

/ /

/- Senyor Capità -li dix un gentilhom qui en la nau del Capità venia, e
fon lo primer qui en la nau dels turcs passà, e matà molts turcs ans que
el Capità passà; dix-: Pus fort és que batalla la temor de la batalla:
baix en una cambra estan amagats ab lo cap cobert, esperant quan los
vendrà la mort; i és ab lo rei de la sobirana Índia. /

/ /

/- Ací és lo Rei? -dix lo Capità. /

/ /

/- Certament, senyor, abduis són ací. /

/ /

/- Fes-los-me pujar ací -dix lo Capità-, que jo vull parlar ab ells. /

/ /

/E aquell gentilhom féu lo manament de son Capità. Però lo Gran Caramany
no hi volia anar, dient que més amava morir dins la cambra de sa filla
que no morir alt en la nau. /

/ /

/- No façam -dix lo Rei-, pugem alt, e muiram com a cavallers. /

/ /

/E aquell en deguna manera no hi volia anar, fins a tant que lo
gentilhom hi hagué a mesclar una poca de força. E com ells foren alt,
Tirant los féu honor de reis per ço com era cavaller molt humà. E
féu-los allí seure, i ell llevà's en peus, però la nafra de la cuixa no
el comportava estar de peus: féu-se dar davant ells en què segués. E ab
gran benignitat i cara molt afable los dix tals paraules. /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo raonament que Tirant fa al Gran Caramany e al rei de la sobirana
Índia. //

// / /

/- Nobles reis i animosos cavallers: A la divina Majestat ha plagut
donar-nos complida victòria de vosaltres, no perquè l'ànimo viril i
esforçat vostre en res haja fallit, ans com a virtuosos, magnànims i
estrenus cavallers haveu defès tant quant vostres forces han pogut
vostra empresa, la qual no per fallença de gran exèrcit ni per flaquea
d'ànimos s'és perduda, mas per defalt de justa querella, que Nostre Déu
infinit, mirant la superba crueldat de vosaltres, i com iniquament i
tirana voleu destruir tot l'Imperi grec sens deguna raó, sols per
ofendre aquell verdader Déu e redemptor nostre Jesús, ha volgut tant
favorir nostra justícia, mostrant la celsitud de nostra fe, donant-nos
esforç tan gran que havíem pogut vençre i aterrar lo gran poder i forces
de vosaltres, sotsmetent vostres persones al jou de senyoria, i al que
de vosaltres la imperial majestat ordenar voldrà. Emperò, per bé que la
crueldat vostra sia estada molt gran, que crudelíssima mort no
satisfaria al que meritau, e majorment de vós, Gran Caramany, que ab
tanta crueldat e inhumanitat haveu morta vostra filla e moltes altres
mores, les quals foren vengudes en mans d'home tal qui les haguera
restituïdes en llur primera llibertat, e encara que vosaltres no siau
mereixedors de perdó, la clemència del senyor Emperador és tanta que us
perdonarà la vida, no per vostres mèrits, mas per la sua molta virtut e
bondat. /

/ /

/Callà e no dix pus. /

/ /

/Respòs lo Gran Caramany ab paraules de semblant estil. /

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que féu lo/ /Gran Caramany.//

// / /

/-Si les sobiranes forces de mes afliccions, e lo miserable jou de
servitud consideras, donàs lloc a les tues demesiades paraules, no
solament desitjar viure, mas la mort per millor elegiria. Mas coneixent
quants generosos coratges los infortunis e treballs fan esforçar en los
adversos casos, estimant que tan extremes dolors e no petites pèrdues
com les mies Déu ha permès per augment de la tua singular glòria e per
exercici de ma paciència, per ço et vull pregar lo que de mi volràs fer
prestament me vulles delliurar, car major és lo dubte de la mort que la
mort que prestament és passada. E dius-me que só estat homeier de ma
filla; d'açò no en tinc a dar compte a tu ni a altri, car estime que he
fet lo que devia, que més conhort és a mi jo haver dat qualsevulla
llinatge de mort a ma filla que si per tu o los teus davant los meus
ulls la ves desonir. E de les joies e del tresor no vull negú
alegrar-se'n puga. E no et penses tu subvertir I'hábit de mon coratge,
car pus dispost só oferir lo meu cos a l'amarga mar o a la terra, ans
que fes res que tu em pregasses; si bé los teus ab força estranya m'han
fet venir davant la tua presència, car major raó fóra tu venir a mi,
encara que sies estat vencedor, que jo anar a tu. E no penses que los
cavallers e gentilshòmens de la mia terra, que sien de menor grau ni de
menys virtut, e ànimo, e noblesa, e així destres en les armes com los
francesos; e si só jamés en ma llibertat, jo et mostraré l'ofensa que
has feta a un tan gran rei com jo, qui senyorege altres reis./

/ /

/Tirant no volgué satisfer a les paraules del Gran Caramany, sinó que
els pregà molt graciosament volguessen passar a la sua nau, e mal llur
grat ho hagueren a fer. Com lo Capità los tingué dins, repartí aquella
poca de gent que restada li era, e donaren vela. E destaparen los
embrunals de la nau, e eixia tan gran doll de sang que paria que la nau
ne fos plena; que los antics no havien oït dir ni havien llest en
canòniques tan fort batalla fos estada en la mar, ni tan sangonosa, de
dues naus: que en la nau dels turcs no hi restà ànima viva sinó los dos
reis, i en la nau del Capità, de quatre-centes huitanta persones no n'hi
restaren sinó cinquanta-quatre e los setze nafrats. La batalla de terra
fon traslladada en mar, e mostrà's més valent entre los altres,
manifestant glòria e virtut en senyal d'excelsa dignitat de gran
senyoria esdevenidora; e la fama de l'estrenu cavaller Tirant augmentà
en triümfan llaor. /

/ /

/Com Tirant fon prop del port de Transimeno, veren los baleners qui ab
l'estol dels turcs venien, que entraven dins lo port de Bellpuig fugint
e cridant ab grans crits, e ab molta dolor recitaren la mala nova de la
destrucció del reis e de I'estol perdut ab gent innumerable. Lo Soldá e
tots los altres feren molt grans lamentacions; ploraven e planyien-se e
estaven admirats com se podia fer que un estranger hagués- obtés d'ells
tantes e tan glorioses victóries; e maleïen la fortuna com s'era tan
inclinada en voler-lo tant prosperar, e deliberaren dar batalla a la
gent del camp, puix tenien la ira fresca./

/ /

/Feren dues batalles ab gran prosperitat, e clogueren los crestians dins
los murs de la ciutat, e apresonaren al comte de Burgença e al comte
Malatesta.E feren allí molts bons fets d'armes aquell dia, e mataren
molts crestians; e demanaren los cossos morts en senyal de victoria
obtesa. Llavors los turcs demanaren treves o pau si volien, no per amor
-de pau, mas per temor de batalles./

/ /

/Com Tirant fon aplegat al port, trobà allí moltes naus de les seus e
moltes de les que havienreses. Com lo Prior de Sant Joan véu que el
Capità no hi era, tornà'l a cercar e no s'encontraren. Mas aprés dos
dies que lo Capità fon tomat, arribà lo Prior, e tots eren tornats, sinó
Hipòlit, aprés que totes les naus foren preses./

/ /

/E Hipòlit véu que no hi era son senyor: pensant que hauria fet la via
de la Turquia, manà al nauxer que fessen aquella via. E no podent trobar
al Capità, trobà una nau d'aquelles de I'estol, e ell féu la via de la
nau; e ella se més en fuita, e venc quasi en una illa despoblada. E lo
vent era punter, venia'ls contrari; la gent desemparà la nau, e ab la
barca e ab lo llaüt ixqueren en terra. Hipòlit aplegà e pres la nau, que
no hi era restat negú; però trobaren-la molt rica e portaren-la-se'n./

/ /

/Com lo Capità véu que tots hi eren sinó Hipòlit, féu partir tres naus
perquè l'anassen a cercar. E trobaren-lo que venia ab la presa. Com lo
Capità ho sabé e véu que venia ab tanta honor, se n'alegrà molt./

/ /

/Aquest Hipòlit ixqué valentíssim cavaller, liberal e ab esforçat ànimo,
e en sa vida féu de singulars actes, que volgué imitar a son mestre e
senyor; e per ço volen dir molts que primer deu hom examinar lo cavaller
ans que ab ell poseu vostre fill, car si ell és virtuós, ell ne farà mil
de virtuosos; e tot per lo contrari si és viciós, tal serà lo criat./

/ /

/Com lo senyor de Malveí sabé que Tirant era tornat ab tan gran triümfo
victoriós, fon molt content. Cavalcà e anà'l a veure. Emperò, ans que
partís, tramès un home per avisar-ne a l'Emperador; e tramès un altre
home per avisar-ne los del camp: e alli foren fetes molt grans alegries.
Com l'Emperador sabé tan singular nova, féu tocar totes les campanes de
la ciutat e fer grans alimares e grans festes. L'Emperador ab tots los
altres estaven admirats de les grandíssimes cavalleries que Tirant feia.
La Princesa e les altres dames se n'alegraven molt, donant d'ell
singulars llaors./

/ /

/Com lo senyor de Malveí fon ab Tirant, consellà-li que la sua persona
devia anar, ab tota la presa que feta havia, davant I'Emperador, e
Tirant hi tenia molt bona voluntat per ço que poguès veure e parlar ab
la Princesa. Com tingueren bon temps per partir, Tirant féu recollir
tots aquells que hi eren estats ab ell ensems, e donaren vela./

/ /

/Com foren en vista de la ciutat de Contestinoble, digueren a
I'Emperador com venia lo seu Capià ab tot I'estol, que ja veien les
fustes; e ell no sabia quina festa ni honor li fes. E prestament ell féu
fer un gran pont de fusta que entrava dins l'aigua més de trenta passes,
tot cobert de pomposos draps de ras. E I'Emperador féu fer enmig del
gran mercat un cadafal, tot cobert de peces de brocat e de seda per a
ell i I'Emperadriu, e a la Princesa e a totes les donzelles. E del seu
cadafal fins al cap del pont, on havien eixir, féu posar baix peces de
vellut carmesí per ço que el seu Capità no tocàs dels peus en terra,
sinó que anàs sobre la seda. Com ell fon passat, qui més podia pendre de
la seda, d'aquell era; e veren molts nafrats en les mans, d'espases e de
coltells, per tallar d'aquell drap de seda./

/ /

/Com les naus foren en lo port, ab molta alegria que entraven, donà la
popa la nau del Capità en lo pont de fusta, e ixqué ab lo Gran Caramany,
lo qual portava a la part dreta, e lo rei de la sobirana India a la part
sinestra, i ell anava enmig; e tots los barons anaven davant. E tota la
multitud del poble ixqueren a rebre'l ab molta honor: així com si fos
tramès del cel, així tenien los ulls en ell; e no solament li feien
honors humanals, mas encara divinals. E per més venerar-lo li ixqué tot
lo clero, professó feta, ab totes les relíquies e ab tots los prelats, e
desitjaven-lo tots posar en lo pus alt lloc de paradís si poguessen. E
ab aquest triümfo aplegaren al mercat on era I'Emperador ab totes les
dames d'honor, així les de la cort com les de la ciutat./

/ /

/Com Tirant fon alt en lo cadafal e prop de I'Emperador, agenollà's e
besà-li la mà , e dix al Gran Caramany que li besàs la mà, e ell respòs
que no ho volia fer; e prestament Tirant ab la manyopa que portava en la
mà li donà un gran colp al cap, que lo hi féu inclinar prop de terra, e
dix-li:/

/ /

/-Perro, fill de perro, ara li besaràs lo peu e la mà encara que no ho
vulles./

/ /

/-Jo ho faré per força e no per grat- dix lo Gran Caramany-; e si tu e
jo fóssem en lloc convinent a mi no sospitós en res, jo et daria a
sentir quina cosa és acostar-se a cara de rei. E tu encara no saps quant
són llargs los meus braços. Però jo et jur per Mafomet, nostre sant
profeta, e per esta barba, que si jo só jamés en llibertat, de fer-te
besar los peus d' un meu negre./

/ /

/E no li volgué més dir. Lo Rei, companyó seu, per no haver altre
repeló, donà dels genolls en la dura terra, e besá-li la rnà e lo peu; e
aquell fon segur de tot mal. Però Tirant respòs ab paraules de semblant
estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que Tirant féu al Gran Caramany.//

// / /

/-Per lo noble rei de la sobirana India, que ací és present, pot ésser
feta verdadera relació del que és passat entre tu e mi, e ans de venir
ací tu no m'has gosat temptar de paciència. ¿Què has vist ara, en dir
davant la majestat del senyor Emperador lo que ab tan gran ultratge has
gosat raonar? Ab altres raons mal dites no cur respondre, sinó que us
record, cascuna volta que naturalea vos temptarà en tenir costum de
dona, per ésser jo aquell que no solament vos he subjugat lo cos, mas
vençut l'ánimo, e vós aquell que, pus prest la vida que la mort honesta
elegint, ficàs los genolls e, en l'alta popa de la nau davant mi ab los
braços en creu retent I'esperit de I'honor, diguist aquell espantós mot
per aquells qui virtut coneixen, com és dir: "Jo só ton presoner, e tu
est mon senyor", en la qual hora jo mostrí tenir cor de carn de
cavaller, e deixí't la vida comprada ab tan car preu. E per lo noble
Rei, que ací present és, mogut per bon zel de deute de parentesc e per
ésser ell lo qui és, sabeu bé quines paraules d'ell oís, e del que devia
portar grat molt furiosament contra ell proceís. No es sap de nostra
recordació major defalt en un rei, car semblant és estat al rei ,
d'Apol.lònia, que volent I'emperador d'Alemanya dar-Ii batalla, a
l'assignada jornada molt vergonyosament fugí, e en lo camp lo deixá./

/ /

/Tirant donà fi a ses paraules, e I'Emperador los féu de continent
pendre, e posar en bona guarda dins una gàbia de ferro./

/ /

/L'Emperador davallà del cadafal ab totes les dames e anaren a la gran
església de Santa Sofia, e aquí feren llaors e gràcies a la divina
Bondat e a la sua sacratíssima Mare, senyora nostra, de la gran victòria
que havien aconseguida. E Tirant portava de braç a I'Emperadriu, la qual
mostrava molta contentació de la prosperitat de Tirant, e dix-li:/

/ /

/-Capitá, vós sou lo més gloriós home que hui en lo món se trobe, car
per la vostra gran cavalleria e alt enginy haveu subjugats e vençuts
aquests dos reis en augment de la llaor vostra e profit de tot I'Imperi
grec. E volguera jo, per vós ésser tan virtuós, que en lo meu temps
fósseu vengut en lo regne d'Alemanya quan mon pare era emperador de
Roma, com en aquell temps jo fos demanada per mil enamorats: e si jo
hagués vist a vós, de tots los mil, de vós haguera feta elecció. Mas ara
que só vella e ja posseïda, la mia esperança tarda és./

/ /

/E parlaren d'aquestes coses fins al palau, e la Princesa oí totes
aquestes raons, e dix a Tirant:/

/ /

/-Aquella vella de ma mare té pietat de si mateixa, que també s'hi
volria jugar, que foc d'amor la crema, qui la força d'impaciència com
veu a vós, qui sou la flor de tots los cavallers del món, complit de
tota gentilea, e pensa la gran bellea que per ella és estada posseïda.
Si en lo seu temps fósseu vengut presumeix que ella fóra digna de la
vostra amor aconseguir . Oh!, gran follia és desitjar lo que
raonablement no es pot haver, ne penedir-se d'haver virtuosament viscut,
desitjant en los darrers dies de sa vida viciosament viure./

/ /

/-Oh reprenedora de crim d'amor! -dix Tirant-. Mereixedora sou de molta
pena perquè no amau e sabeu que sou amada; e no vull menysprear les
paraules ni venir en desgrat de l'altesa vostra, car la cruel resposta
restarà en les dones d'honor que un punt no saben de gentilea, que volen
ofendre als gentilshòmens e ésser d'ells molt ofeses. Açò no cové a
donzella d'honor ni menys a la de noble llinatge./

/ /

/En açò vengué I'Emperador e demanà al Capità com estava de les nafres,
e Tirant respòs que una poca de febre s'hi era mesclada:/

/ /

/-E ab l'anar pens seran alterades./

/ /

/L'Emperador ordenà anàs a la posada ab los metges ensems. E com
I'hagueren curat digueren que no es partís del llit si volia obtenir
sanitat, perquè no restàs afollat del braç. E Tirant fon content de
tenir-se a consell dels metges. E I'Emperador lo visitava cascun dia una
volta, e manà a I'Emperadriu e a sa filla tots dies, de matí e a vespre,
l'anassen a veure. E la Viuda Reposada, moguda més d'amor que de pietat,
lo serví contanuament en la sua malaltia./

/ /

/Tornem a recitar com se comporten los turcs ab los crestians qui
restats eren en lo camp. Aprés que ells hagueren sabuda la cruel batalla
del Capità ab lo Gran Caramany e hagueren presos los dos comtes, molt
sovint venien a la ciutat de Sant Jordi, e mataven e apresonaven molts
crestians, e se'n portaven de grans cavalcades, fent la guerra molt
cruel. E pocs eren los que poguessen restaurar la vida qui en llur poder
vinguessen. En quanta dolor eren posats los crestians com pensaven que
Tirant no hi era, e havien a eixir a la batalla sens ell, ni lo savi
Diafebus, Conestable- Major, e d'aquell virtuós senyor d'Agramunt, per
tal com de necessitat tenien a defendre llurs vides e les persones, e
posar-se a perill de les batalles; e en la necessitat tots reclamaven a
Tirant com si fos un sant, e no es tenien per segurs molt, ans tenien
gran temor als turcs, car l'ànimo gran que tenien en lo temps de les
victòries obteses per la molta virtut de la presencia de Tirant, per la
l'absència sua l'havien tot perdut. E feien especial oració que Nostre
Senyor ajudás a Tirant perquè el poguessen cobrar, que en ell estava
tota llur esperanza/

/ /

/E trameteren una lletra a l'Emperador suplicant-lo que els trametés lo
llur Messies, Tirant, com ja eren tomats en les acostumades adversitats
de fortuna, e que Tirant los fos donat en premi de victoria. E feren
altra lletra a Tirant, la qual era del tenor següent./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lletra quefan los del camp al capità Tirant.//

// / ///

/-/Oh, espasa de virtut, la mes noble que en lo món sia! La virtut tua a
Déu i al,món és manifesta. A la tua excel.léncia significam, per mitjá
de bona coneixenea com temor de restar en lo camp ab tal vergonya, si
atényer porem gràcia de tu, de venir a veure los teus súbdits e
servidors. Com altri aprés Déu no reclamam sinó la tua senyoria, com
d'ací avant creem e pensam que la carrera de tota desesperació nos és ja
oberta, en la qual tota esperança de nostra defensió penja en tu,
senyor, lo millor de tots los cavallers, creu que seria fort e dificil
cosa nosaltres ésser ja vencedors; e si anam a la batalla és treball
perdut, car no és ja la intenció nostra ne propósit d'ací avant entrar
en les mortals batalles sens tu, car estimam més perdre la fama que les
persones nostres. L'amor es gran que nosaltres portam a la tua
senyori'a; e així com tu farás lo que tots te suplicam, aixi alguna que
tu ames haja pietat de tu, que no et puga dir de no de tot lo que
desitges.//

// / /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com 1'Emperador tramés per sa filla la lletra a Tirant que los del
camp li havien tramesa.//

// / /

/Com l'Emperador hagué llestes les lletres e sabe en quina disposició
estava tota la sua gent, quant estaven esmaiats e temerosos, dubtá si
daria la lletra a Tirant o si esperaría que fos del tot guarit, e ab tal
deliber deixà passar tres dies sens manifestar-ho. Aprés donà la lletra
a sa filla Carmesina, que la hi donás, pregant-lo que tan prest com
pogués cavalcar que volgués anar al camp./

/ /

/Com la Princesa fon dins la cambra e véu a Tirant, ab cara molt afable
anà devers ell e dix-li semblants paraules:/

/ /

/-Flor dels millors, veus ací com tots los del vostre camp criden: "Fam!
fam! ¿E on és aquell virtuós cavaller qui ens solia dar honorosa vida,
on es aquell vencedor de batalles? La nostra esperanza es tota perduda
si aquell invencible cavaller no ve." Trameten-vos aquesta lletra, e lo
sobrescrit diu: "Sia dada al millor de tots los cavallers", que, si no
tu, altri no s'hi deu entendre./

/ /

/Tirant pres la lletra e llegí-la; aprés la mostrá a l'Emperadriu e tots
la veren. La Princesa féu principi a un tal parlar: /

/ /

/-Si de grat vos venia, noble Capitá, d'anar lla on se fan les forts e
cruels batalles, memoria de fama gloriosa ne poríeu aconseguir, car per
virtut de la vostra anada tots los turcs seran vençuts, car sol per la
vostra vista restaran tan temerosos que no poran alçar les mans contra
les vostres forces. E será dar compliment al virtuós desig, lo que haveu
començat. E d'açò fareu gran servei a la majestat del senyor Emperador,
a la senyora Emperadriu, e a mi gran plaer. E si per amor de nosaltres
no ho volreu fer, feu-ho per la vostra molta virtut e bondat./

/ /

/Respòs Tirant:/

/ /

/-No fretura a mi pregar l'altesa vostra, com los precs de la majestat
del senyor. Emperador són a mi aspres manaments, e l'excel.léncia sua no
deu a mi pregar, mas manar-me com a un simple servidor seu qui el
desitja molt servir. E la celsitud vostra sap bé quant vos desitge
servir, que no és cosa en lo món que a mi fos possible de fer, que per
l'altesa vostra me fos manat, que jo no ho complís encara que fos cert
de perdre la vida, quant més en les coses que són en augment d'honor e
prosperitat vostra. E poreu dir a la majestat del senyor Emperador e de
la senyora Emperadriu, qui ací present és, e per la celsitud vostra faré
tostemps tot lo que em será manat tant com la vida m'acompanyará./

/ /

/E pres-li les mans e besá-les-hi mig per forqa e mig per grat./

/ /

/Aprés I'Emperadriu se llevá de lla on seia, e posà's al cap de la
cambra ab lo psaltiri en la mà, e pres-se a dir hores ab una donzella
que li ajudava. La Princesa restá ab Tirant, ab Estefania, e la Viuda
Reposada e Plaerdemavida, que li feien companyia. E Tirant li prenia
molt sovint les mans e les hi besava. E la Princesa no pogué comportar
que no li digués paraules de semblant estil acompanyades./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Reprensió que fa la Princesa a Tirant.//

// / /

/-Clarament veig, magnànim Capità, que el contrast de mes raons
encendían majors flames de tos desigs. A mi plau, desplaent-me
llicenciar a tu per al que vols, car les coses que sens dificultat
haver-se poden, l'estima de llur vàlua perden, car veig les tues mans
cobdicioses que, qui els dava llicència, elles passarien de bon grat lo
manament de sa senyora. E les tues ungles son sens vergonya, car
l'Emperadriu és ací que ens pot veure, e si ho veu serás tengut per home
de poca fidelitat, e ab poca, e ab poca paciència; porà dir que deixes
estar a sa filla: tancar t'ha d'ací avant los camins de llibertat.
Dones, ¿per què dins tu no es aquell verdader record que et cobres de
discreta temor per dubte d'infàmia, per no restar ab tal vergonya? ¡Oh
quina consciencia hauràs si la infidelitat prens per companyona! Però
par-me que tu deus haver begut d'aquella aigua de la font on morí lo
bell Narciso, qui fa fugir de la memòria totes les coses passades ensems
ab I'honor. E si per ventura los meus precs que t'he fets, de part de
l'Emperador, que vages a les batalles, donen empediment a la tua dura
pensa per la mia amor, oges paraules ara menors que lo meu coratge, car
jo só simple e humil a tu, que me n'has dada raó, per ço com tu ho est
estat a mi moltes voltes. E jo só presta inclinar-me als teus peus per
ço que lo senyor mon pare sia servit./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que Tirant faa la Princesa.//

// / /

/-L'enutjosa fortuna ha ordenat donar esforç als turcs per apartar a mi
del major bé que de present puc posseir, ço és la vostra vista, la qual
és causa d'alleujar part de ma atribulada pena -dix Tirant-. E lo profit
d'altri serà gran dan per a mi, trobant-me sol en la mia tribulació, car
gran confort és a les persones atribuladas com tenen companyia en llur
dolor. E si lo que menys se deu fer se fa, bé es deu fer lo que més
fer-se deu, e ja no sé com puga apendre de soferir tristament lo dan
d'amor qui aparellat m'està. ¿Qual cosa pot ésser més contrària a ma
salut que veure'm absent de vostra altesa? E tostemps he oït dir que
batalles noen, e cantar e sonar plaen; e per ço compensació deu ésser
admesa, que vós, senyora, deveu cercar ab los enemics matèria de mort e
no ab aquell qui us desitja servir. Jo só catiu e sotsmès, però catiu no
es deu clamar de sa senyora. No per los cavallers antics de molta estima
ni per los presents, però perduts tots aquests, farem compensació d'u
sol a tots ells. ¿Qui será aquell digne de tant de bé? Jo só aquell
Tirant, mereixedor de tocar e posseir aquelles virtuts d'aquella
sereníssima Carmesina. E si em demanau: açó com ho sé?: per ço;mo com ho
volria. Peró si la majestat vostra está congoixada per enuig, aquell qui
forçau viure sens vós, forçau-lo que muira per vós. E par-me que dels
meus ossos me fuig la virtut; emperò l'esperança del meu cor sosté a mi,
de la qual esperança si jo só desemparat, no puc recórrer a les mies
germanes. Açò que dic no em ve sinó d'amor, car no he viscut ne visc
sinó en pena; e per ço dic que més estime e em plau l'aturar que no
l'anar, per veure tots dies la celsitud vostra: de l'aturar seré lloat,
e de l'anar seré blasmat./

/ /

/No tardà la Princesa en replicar paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Rèplica que fa la Princesaa Tirant.//

// / /

/-Jo bé crec vós no volríeu que es mostrassen dos contraris en presencia
dels barons e nobles cavallers, los qui d'honor senten, com són paraules
d'amor e de dolor, per ço; o que no estan bé en boca de cavaller. E
teniu vós esment, tant com la vida vos acompanye, car les paraules
dissimulades sens obra difamen lhome; e jo bé sé que a vós no poran
metre mostalla per julivert. ¿Per qué voleu tant ocupar lo vostre
enteniment envers mi? Car tostemps he oït dir que en una capsa no hi pot
cabre honor e delit. Que hajau a deixar la glória e fama de l'honor
vostra! Feu vós així com féu aquell famós Alexandre. Com ell hagué
vençuda la batalla, e mort Dari, pres la ciutat on era la muller e tres
filles, les quals en tot l'univers món no es trobaren tres donzelles de
més bellea, seny e avisat entendre, com Déu les n'hagués dotades més que
a totes les altres. E mort Dari sabuda la nova per la muller e filles,
lo primer capitá qui entrá, agenollaren-se als seus peus e suplicaren-lo
que no les volguessen matar fins a tant lo cos de Dari hagués rebuda
sepultura. E aquell les posá en gran esperança, per ço com les véu en
extrem belles, e tots los qui d'amor sentien, de bon grat s'hi aturaren
per contemplar-les. Aprés que elles foren tornades dins los seus palaus,
lo capitá ab molts altres cavallers ho digueren a Alexandre, recitant-li
la gran bellea de la mare e de les filles, suplicant-lo hi volgués anar
per veure-les. E Alexandre, mogut d'amor natural, respós que era molt
content; e com fon fora de la posada, essent en vista dels palaus de les
donzelles, tornà-se'n. Los cavallers li demanaren per què se'n tornava;
Alexandre respòs: "Dubte tinc gran, no m'abellís la vista d'alguna
d'aquestes donzelles, e que tan plasent me fos segons la mia edat e em
contentas los cinc senys corporals, per que jo hagués a deixar lo noble
exercici de les armes ab l'honor ensems; e no volria la mia llibertat
encativar en poder d'una donzella estranya. "E tal cavaller com aquest
portava devisa de virtut en sa companyia: així volria jo que vós fésseu.
E será foreat la vostra persona sostinga dans e congoixes, ab tanta
pérdua de vostra honor si us aconhortau d'aquella, mas justa excusa no
teniu per al que, m'haveu ofesa. Per qué los hómens envejosos de nostra
pròspera fortuna, de llur poder perdessen la coneixença, però la gran
estima nostra egualment perdent fa adversa nostra fortuna. E açò no ho
dic a fi per dir paraules qui us enutgen, sinó per l'erra deis vostres
mals, en los quals perseverar voleu. E venint al que vull dir, e gràcia
de vós obtenir poré que no vullau perdre l'honor e fama per causa mia,
car los bons cavallers vos incriminarien de deslleal e efeminat, e a mi
d'engan, car dirien jo ésser estada enganadora de les vostres forces e
virtuts. Per qué, us plácia voler mirar los nobles fets deis cavallers
antics com llur principi fon bo e la fi fon mala. Mirau les fets de
Salamó, com fon cap de la saviesa del món, e per dona fon idòlatra.
Mirau Samsó, qui de fortalea avançà tots los del món, e tenint la virtut
sua en los cabells, e per dona fon enganat, que el ginyá li digués en
què estava la sua gran virtut, e dix-lo-hi, e tan prest com li hagué
tallats los cabells lo posà, en mans de sos enemics, puix hagué perduda
la foreça. Mirau al rei David, com li'n pres; e a nostre pare Adam, qui
volgué passar lo manament de Déu per menjar del vedat fruit. Mirau
Virgili, qui fon tan gran poeta, com fon decebut per una donzella que el
féu estar penjat dins un cove una nit e un dia a vista de tot lo món,
per bé que la venja que en féu fon molt gran, peró ell restà ab sa
vergonya. Mirau Aristòtil e Hipocràs, grans filòsofs, tots foren
decebuts per dones, e molts altres de qui recitar no cur per no tenir
prolixitat. ¿Què sabeu vós, jo si só fornida de tanta astúcia com
aquelles, e que us mostràs molta amor e voluntat ficta fent-vos variar
lo vostre bon enginy e sentiment, o que en fes demostració per ço que
vós, vencedor de batalles, tornásseu tot lo nostre Imperi en llibertat e
en nostre domini? Mirau, Tirant, senyor, què fareu; e no vullau amar
tant a altri que encativeu la vostra honor e fama, e vullau perdre la
glória de tantes victóries que haveu obteses e podeu obtenir. Perqué no
és bona cosa que per una donzella vullau perdre tant de bé, e sé-us ben
dir que no és més secreta cosa en lo món com és lo cor de la donzella,
per ço com la llengua raona lo contrari del que té en lo cor. E si vós
sabíeu la vil prática de nosaltres, no és home en lo món qui ens degués
res estimar, sinó per la gran magnificencia de vosaltres; per ço com és
natural cosa los hómens amar a les dones. Emperó, si vosaltres sabíeu
los nostres defalts, no ens deuríeu jamés voler bé, sinó que l'apetit
natural qui us força que no guardau dret ni envés. Per què us prec, per
lo molt bé que us vull, que no sia dona ni donzella que us puga fer
errar. ¿E no sabeu vós qué dix aquell savi Salamó?: "Tres coses són a mi
difícils de conéixer, e la, quarta no puc saber: la via de la nau en la
mar; la via de l'ocell en l'aire; la via de la serp en la roca, e la via
del jove en la sua joventut quina serà." E són los versos aquests:/

/ ///

// Quan en la roca veuràs//

// //

//lo pas de la serpent,/ /

/ ///

//de la dona sabrás//

// //
// //
// //
// //
// //
// //
// //
// //

//tot son enteniment.//

// //

//Hom no sap l'aucell/ /

/ ///

//vola nt on se posarà,/ /

/ ///

//ni elfat deljovencell/ /

/ /

si bo o mal serà.

//

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/Per ço dic a vós, Tirant, que deixeu amor e conquistas honor. No ho dic
perquè la lleixeu del tot, car en temps de pau hi pren hom gran alegria,
e en temps de guerra és forçat que hom ha de soferir treballs e
congoixes. E mirau los romans, qui del món hagueren monarquía, car dreta
virtut de cor proceeix de saviesa. E tot lo que he dit dels actes
gloriosos que han fets, encara la tinta no és eixuta; peró ab tot, no
contrastant que jo diga que aneu, no resta la mia ànima no en passe
grandíssima dolor per los perills grans que en les armes se costumen
seguir. Per què suplic a la immensa bondat de Jesucrist que us done
honorosa vida e parais aprés la mort, per ço com l'altisme Déu e Senyor
ha manat e vol que totes les coses del món sien subjectes a l'hom, com a
majors e millors en dignitat e excel-lència, car jo* *veig la vostra
pròspera persona en durment i en vetlant de totes coses ésser vencedora.
E par-me a tot mon seny que jo hi era com Déu vos féu, e jo deia-li:
"Senyor, feslo'm tal, que tal lo vull."/

/ /

/Acabant la Princesa, no tardà Tirant fer principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta que fa Tirant a la réplica de la Princesa.//

// / /

/-Senyora immortal, lo savi enemic tostemps estudia e pensa com porà
enganar son enemic, e del foll amic li fa contrari menyspreant les
nobles virtuts e les miserables forces del cos qui donen esperanza
d'infinida dolor. Ultra lo general desig que jo tinc en la majestat
vostra veure e servir, aquella me fa ésser més que home e quasi Déu,
pujant-me en tan alt grau que a la noble vista de l'enteniment li aparen
tan poques les coses de la terra, sens vostra celsitud, que ab fastijós
menyspreu les mira. Deixaré lo treball de recitar los actes e la virtut
que l'altesa vostra posseeix; però no vull celar lo ver de ma demanda,
ço és, los amorosos besars: si aquells jo cascun dia podia haver, poria
ésser dit més que gloriós e posat en la més alta jerarquía. E per co no
em poria estar de satisfer al que la celsitud vostra ha dit, que
nosaltres sóm de més dignitat e excel·lència; dic, ab vènia e perdó
tostemps parlant, que no us atorgaria tal conclusió, com per tots los
doctors, així anties com modems, és determenat tot lo contrari, donant
major excel·lència a les dones que no als hómens. E açó ab tota veritat
ho provaré ab dits de la Santa Escriptura, e no res menys ab los quatre
evangelistes, qui mentir no podien perquè eren il-luminats per l'Esperit
Sant, recitant en llurs evangelis que Jesucrist, com ressus'citá, primer
aparegué a dona que no a home; per que raonablement seria la dona de
major excel.I'encia, coneixent la divina Bondat que per la molta virtut
de vosaltres éreu mereixedores de tanta: honor. Car primer aparegué a la
sacratissima mare sua e a la Magdalena que no als apóstols, per ço com
coneixia que no eren mereixedors de preceir a les dones, e per causa
d'açó tostemps seríeu jutjades per millors e de major dignitat. E per
millor fortificar lo que dit he,en augment de la dignitat que a
vosaltres s'esguarda, com Nostre Senyor Déu creà l'home, lo formà del
llim de la terra, e la dona formà de la costella de l'home, qui és pus
pura matéria; per ço se mostra com es creada de més noble cosa que no
l'home. E ultra les autoritats de la Santa Escriptura, se mostra per
experiencia manifesta que si una dona se llavara les mans, e aprés les
se torne a llavar, no donant espai sinó que sien eixutes, l'aigua que
n'eixirà serà molt clara e neta. Feu llavar les mans a un home, e
torne-les-se a llavar sens que no toque en res, e veureu l'aigua que
n'ix ésser tèrbola e sútzia per moltes vegades que les se llave. E ací
se mostra l'home que tira a son semblant del que és format, e no pot
jamés donar sinó del que té. Per què és bastantment provat la dona ésser
de major dignitat e excel·lència que l'home. E moltes altres justes
al·legacions s'hi porien fer, les quals lleixe per altre dia./

/ /

/En açò vengueren los metges, e l'Emperadriu hagué acabades ses hores, e
acostà's a Tirant e demanà als metges quan darien llicéncia al Capità
pogués anar fins al palau./

/ /

/-Senyora -respongueren los metges-, dins tres o quatre dies porà anar./

/ /

/L'Emperadriu se n'anà ab totes les dames, e Tirant restà ab los metges.
E sap Déu, com la Princesa se'n fon anada, l'ànima de Tirant quanta
dolor sentia./

/ /

/Com la Princesa fon dins en la sua cambra, pensant en les raons que
Tirant li havia dit vengué-li un endolciment al cor de sobres d'amor que
li portava, venc en tal punt que fon fora de tot record, e caigué
esmortida en terra. Com les donzelles la veren,en tal so estar, totes
cridaren a grans crits, fins a tant que vingué a notícia de l'Emperador,
lo qual ab cuitats passos anà, pensant que tot lo món fallit li fos./

/ /

/Com ell véu en terra sa filla, com a morta, llançà's damunt ella fent
lo major do del món. E la mare havia posat lo cap de sa filla sobre la
sua falda, e tan adolorits crits e plors dava que per tot lo palau eren
sentits, e tota la cara e les robes eren banyades de les sues llàgremes.
Anàren-ho a dir prestament ais metges qui eren en la posada de Tirant.
Vengué-hi un cavaller qui secretament los dix:/

/ /

/-¡Cuitau, senyors, que la senyora Princesa est'a en tal punt que haureu
prou a fer que siau a temps de trobar-la viva! /

/ /

/Los metges desempararen lo sopar de Tirant e ab cuitatspassos anaren a
la cambra de la. Princesa. Lo cor sentit de Tirant prestament presumí
que algun cas havia seguit a la Princesa, segons los grans crits que ell
sentia donar a hómens e a dones, e cregué fermament que així devia ésser./

/ /

/Cuitadament se llevà, aixi mal. com estava, e anà-se'n a la cambra de
la Princesa, e trobà-la ja retornada, e estava gitada en lo llit. E sabé
com los metges havien posada tota llur diligència en dar-li salut. Com
l'Emperador véu ja estar a sa filla en tot son bon record, anà-se'n al
seu apartament ab l'Emperadriu, e los metges l'acompanyaren per ço com
lo velen molt fatigat per lo cas de sa filla. E Tirant entrant per la
cambra, quasi com a home desesperat, e véu la Princesa estar gitada en
lo llit, acostà's a ella ab la cara molt alterada, e ab veu piadosa féu
principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant demanà a la Princesa quina era estada la causa de son mal.//

// / /

/-Major dolor jamés sentí de la que ha sentida e sent la mia
desaventurada persona, pensant hagués perdut lo major bé que en aquest
món tinc ferma esperança de posseir. E molt me tarda de saber lo mal
ingrat qui us ha dada tanta passió a la vostra excelsa persona; e si lo
mal pogués armes pendre, jo us jur per lo baptisme que he rebut, jo em
combatria ab ell e li daria tal punició que jamés hauria atreviment de
dar passió a la majestat vostra. La immensa Bondat divina ha haguda
mercé e pietat de mi, e ha per acceptes les mies justes pregàries,
encara que jo sia gran pecador, per ço que vós siau lo premi de la mia
victoria, considerant la mia atribulada vida, car pitjor m'és la vida
que la mort veent la celsitud vostra en tal punt ésser venguda. E jo
sentia crits e no sabia qué em feia dolre la mia trista persona, e tan
prest pensí en la majestat vostra; però deia en mi mateix: "Si algun mal
té, ella m'ho trametrà a dir." Bé és estat mester que jo haja hagut
sentiment del mal que la celsitud vostra passava. E jo bé conec que só
desemparat de l'altesa vostra; e si tal cas havia d'ésser, jo suplic a
la immensa bondat de Jesucrist que jo no ho veja, ans jo muira primer,
perquè no hagués a fer de la mia persona tan lleig cas que n'hagués de
perdre lo cos e l'ànima. E la causa que la vostra excelsa persona es
posada en tanta congoixa, ha ofesos los meus ulls la glória de jo veure
aquella. E tal dret a mi s'esguarda; e jamés seré alegre fins sia segur
del dubte./

/ /

/No tardá la Princesa fer principi a, paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta feta per la Princesa a Tirant.//

// / /

/-Prec-te, Tirant e senyor de mi, consentir no vulles que la mia
esperança sia feta vana, car de tot lo meu mal tu sol est estada causa,
e com lo mal m'assaltà fon per pensament de la tua amor. E ja amor obra
més en mi que no volria; e cert és més estimaria que l'amor estigués
secreta fins tingam ternps d'alegria en la qual no hi haja temors
mesclades; mas per experiéncia he mostrat que molt mal la tinc secreta,
car ¿qui és que puga amagar lo foc que per la sua gran flama fum no
n'ixca? Paraules te dic missatgeres de l'ánima e del cor. Per què et
suplic vulles anar a veure a l'Emperador, e no sàpia que a mi sies
vengut primer que a ell./

/ /

/E posà lo cap davall la roba e dix a Tirant hi Posàs lo seu. E .dix-li:/

/ /

/-Besa'm en los pits per consolació mia e repós teu./

/ /

/E aquell ho féu de molt bon grat. . Aprés que li hagué besats los pits,
li besá los ulls e la cara, i ella dix:/

/ /

/-Senyor, de major premi és lo lloguer que no és son ofici, e d'aquestes
coses més sol ésser la temor que el perill, e lo qui vol haver temor ha
vergonya quan se penit./

/ /

/Tirant no pogué satisfer a les paraules de la Princesa, mas partí's
d'ella molt content. Com fon a la cambra de l'Emperador, e los metges lo
veren, reprengueren-lo molt per ço* *com s'era llevat del llit sens
consentiment d'ells. Tirant respós:/

/ /

/-Si sabés la vida degués perdre, per totes les coses del món no deixara
per res de venir a veure la majestat del senyor Emperador. Com jo us viu
partir de mi tan fatigats e ab tanta cuita, no podia altra cosa presumir
sinó la sua gran necessitat./

/ /

/Respós I'Emperador en la següent forma./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que I'Emperador fa a Tirant.//

// / /

/-Recobrada la sanitat ma filla Carmesina, la dolor, extrema que en
aquell cas jo sentí fon quasi inestimable, així com aquell qui no té
sinó un ull e mig, e perd l'u; pensau quina consolació en aquell cas la
mia ànima podia haver. No tenia sinó dues filles, l'una tinc mig
perduda, que no la puc veure ni oir, ço és la muller del rei d'Hongria,
e tinc ací tot lo meu bé; e com la viu quasi morta, d'extrema dolor
pensí morir. Però llaors e grácies faç a l'omnipotent Déu, qui de mort,
a ella e a mi, nos ha volguts lliberar, e de tot perill és quítia, e jo
que em sent molt bé; per qué us prec que l'aneu a veure, car de la
vostra vista molt se n'alegrarà./

/ /

/E aquí parlaren de moltes coses, però metges congoix ven al Capitá se
n'anà a la sua posada./

/ /

/-Aquest es mon delit -dix Tirant-: en la necessitat jo puga estar prop
de la majestat del senyor Emperador./

/ /

/E l'Emperador li regracià molt la sua bona voluntat, e tornà-li a dir
que fes lo que els metges li consellaven, però que primer hagués una
vista de sa filla Carmesina. E Tirant, molt content de les afables
paraules que l'Emperador li deia, desitjava mes estar prop de la
Princesa que allí on estava./

/ /

/Com Tirant fon dins la cambra de la Princesa, trobà allí a
l'Emperadriu, qui pres gran plaer en la venguda sua. Passaren moltes
raons de la sua malaltia, e veent Tirant que no tenia lloc de poder
parlar ab la Princesa, fon-li forqat de partir-se d'allí, per ço que, si
los metges venguessen, no ho reportassen a l'Emperador com s'estava ab
la Princesa. Pres son comiat ab prou sospirs que hi lleixà, e la galant
Estefania, qui l'acompanyà fins al cap de l'escala, e a la partida li dix:/

/ /

/-Senyor Tirant, dau-me remei o dau-me la mort e soterrau los meus
membres banyats ab les llàgrimes mies enmig del cami per on passara
aquell benaventurat Gran Conestable, e porà dir: "Ací jau aquella qui
amar en extrem me solia." E la pietat mia mereixedora es d'aquest premi,
car així tremole com les arestes primes del blat qui són mogudes per lo
llebeigsuau. La sang fuig de mi, e la natural calor desempara lo meu cor
e lo cos; e del que dec ésser lloada só culpant. De res no em penit,
encara que los cruels fats me perseguixen. Qué he fet jo? ¿Per quin
pecat dec ésser absenta d'aquell qui tants mals me fa passar? E altre bé
en mi no resta sino que ame los somnis e les imaginacions que de nit
m'apareixen. Digau, Capità senyor, ¿e jo trista seré delliurada
d'aquesta dolor qui tant me turmenta?/

/ /

/Respòs Tirant ab paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo conhort que Tirantfa a la duquessa/ /de Macedónia.//

// / /

/-La/ /llengua és senyal de ço que lo cor desitja, e lo cavaller ha
mester haja bon sentit natural, car l'ús de les armes, si el perdia, ço
que és la sua heretat, seria menyspreat per los bons cavallers d'honor.
E si los vostres ulls haguessen vist la gran discreció que lo Conestable
té en les batalles e com s'hi regeix, per lo càrrec gran que té, deuríeu
sostenir gloriosa paciencia en vós mateixa, considerant I'honor que
d'ell se pot atènyer. Es lo callar més propi que lo respondre. Però,
senyora, jo us diré com serà. Ja haveu vist com la senyora Princesa m'ha
manat que jo vaja per exercir lo meu ofici, per la gran esperanza que en
mi tenen, per qué m'és forqat d'anar. E com sia allà, si ell estava dins
un ventre de peix jo el ne trauré e trametré'l-vos./

/ /

/D'aquestes paraules restà molt contenta la Duquessa, e Tirant se n'anà
a sa posada, on trobà los metges qui l'estaven esperant , . Feren-lo
tomar en lo llit e miraren-li les nafres, e trobaren-les molt alterades,
per ço com estant ab la Princesa s'era molt inflamat per la molta amor
que li portava. E la curació de les nafres fon pus greu que les nafres,
com los del camp de Tirant estaven desesperats de la sua malaltia e no
tenien nenguna esperanza de victòria sens la virtut de la sua noble
persona. E l'amor que la gent d'armes li portava era cosa de gran
admiració./

/ /

/Lo Soldà tramés sos ambaixadors al camp per contrastar ab Tirant, e com
hi foren, no hi trobaren lo Capitá. Dolgué'ls molt, e per correu
n'avisaren a l'Emperador, lo qual prestament los tramés a dir que
vinguessen a ell, que segurament podien anar e venir, car negun príncep
no deu denegar la vista de neguns ambaixadors./

/ /

/Com los ambaixadors aplegaren a la ciutat de Contestinoble, ja Tirant
estava en bona disposició de les sues nafres e anava al palau, e cascun
dia comunicava ab l'Emperador de la sua partida./

/ /

/Com l'Emperador sabe que los ambaixadors venien no volgué que Tirant
partís; e lo dia que los ambaixadors entraren, l'Emperador hi féu eixir
a rebre'ls tots los majors de la ciutat e de la sua cort, bé una llegua
lluny de la ciutat, e lo Capità anà fins al portal de la ciutat.
Abdal.là Salamó, com véu a Tirant, no contrastant que per lo Gran Soldà
fos tramés, descavalcà prestament e donà del genoll en terra; féu-li
molta honor, e tomant-li a fer infinides gràcies com l'havia lliberat
com fon pres prop lo riu de Transimeno. Lo Capità lo féu tornar a
cavall, e partiren d'allí e anaren davant l'Emperador, lo qual los rebé
molt bé, ab cara afable, fent-los molta honor, per ço com allí venia er
ambaixador lo rei d'Armínia, qui era germà del Gran Caramany. Feren
parlar Abdal.là Salamó per ço com era molt pus entés que tots los
altres, e féu principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com l'ambaixador del Soldá explica la sua ambaixada.//

// / /

/-A la tua alta majestat, senyor, som tramesos per aquell temerós,
excel-lent e lo major del món senyor dels senyors de la secta mafomét
ica, ço és, lo Gran Soldà de Babilónia, hoc encara per lo Gran Turc e
senyor de les índies e per los altres reis qui es troben en lo seu camp.
Venim a la tua prefata majestat per tres coses (sens la primera: los
quals tenen gran desig de saber la tua sanitat, vida, honor i estat). E
venint a la primera: treves de tres mesos per mar e per terra a tu sien
dades si ad metre les volràs. La segona: sabent com aquest virtuós
Capità dels crestians ab la sua fort espasa ha subjugat aquell poderós
senyor, lo Gran Caramany e lo rei de la sobirana India, qui venia en sa
companya, e si per preu de rescat volràs dar lo Gran Caramany, que sia
pesat tres voltes, e tant com serà son pes, d'or te serà donat; e com la
balanca serà al* *fi,* *ab pedres precioses serà més en la balança de ta
part, tantes fins que a l'altra faça desdir; e darem per lo rei de la
sobirana India un pes e mig. Venint al tercer cap: si la tua
excel·léncia volrà concòrdia e pactar-se, tota iniquitat e malvolença a
part posada, mas ab pau amor e bona confederació, e tu com a pare per
ell seràs tengut, e tu a ell poràs haver com a fill, e si per premi de
tal concòrdia li volràs dar a ta filla Cannesina per muller, sots aquest
pacte e condició: que si fill ix, haja a pendre la nostra secta de
nostre sant Profeta Mafomet; e si ix filla, sia representada a la mare e
vixca en llei crestiana. E aquell viurà en sa llei, e la Princesa en la
sua. E així poriem dar fi a tots los mals. E lo dit Soldà, en premi del
dit matrimoni te restituira' totes les ciutats, viles, castells, que
dins lo teu imperi ha presos; e mes te darà dos comptes de dobles, e
farà pau final ab tu e ab los teus; e fer-t'ha valença contra tots
aquells qui noure't volran./

/ /

/E donà fi en son parlar.L'Emperador hagué bé comprés tot lo que
l'ambaixador havia preposat. Llevà's d'allí on seia e entrà-se'n en una
altra sala ab lo Capità e, ab tots los de son consell, e concordaren
allí per esguard de la malaltia del Capità fossen donades e atorgades
les treves. L'Emperador féu entrar allí los ambaixadors e dix-los que,
per amor e contemplació del Gran Soldà e, per semblant, del Gran Turc,
ell era content de fermar en les dites treves e pau de tres mesos; e de
les altres coses s'aturava son acord./

/ /

/Fermades les treves, ab imperial crida foren publicadas, e semblantment
ho feren los turcs. L'Emperador sol-licitava molt sovint los consells; e
molts, per atényer la pau, lloaven molt lo matrimoni de la Princesa, en
tant que l'ànima de Tirant no era segura. E un dia Tirant, essent dins
la cambra de la Princesa, present moltes donzelles que hi havia, dix:/

/ /

/-¡Oh com me tinc per malaventurat per ésser vengut ací, per ço com veig
dos contraris estar ensems en una voluntat qui deneguen lo dret a de qui
és! On cruel Tirant! ¿Per qué dubtes morir, que veus lo pare unit ab son
consell contra l'excelsa persona de sa filla? ¡Que sia sotsmesa a un
moro enemic de Déu e de la nostra santa llei! ¡Tanta bellea, virtut e
gràcia ab tanta magnitud de llinatge, ésser aterrada e posada en tan
gran decaïment! E si a mi era lícit de jo recitar les perfeccions e
grans singularitats que la senyora Princesa posseeix, la qual jo ame e
desitge servir, a una deessa la poria acomparar. ¡Ai, que jo veig ab la
pensa allà on ab lo cos no puc anar! ¡Oh, missatger més cruel que los
altres! Jo et tenguí pres, e si tant hagués sabut que m'havies tant
enutjar, no t'haguera perdonada la vida ni posat en llibertat. E
donant-te de grat lo que tant desitjaves, ¿per què fas tan cruels
batalles contra mi ab pensa deliberada? Oh missatger, qui Abdal-là
Salamó nomenar-te fas! Si est en record com me diguist que havies amat,
e si no ho saps, vull que ho sàpies, que encara que tu no cometes
crueldat contra la senyora Princesa, comets-la contra mi, qui tant de bé
t'he fet. Qué faries tu si no sabesses què és amor? ¡Benaventurada cosa
és la mort qui dóna remei a tots los mals! Jo, donzelles, no sé qual és
major dolor. Consellau-me vosaltres d'ésser lluny o prop del que més
ame. L'esperança de la senyora Princesa, ara que la tinc prop, m'escalfa
per la flama qui em crema; mas aquest foc mou a mi sovint a llágremes de
pena. E lo qui está lluny, encara que tinga molta esperança, no
l'escalfa tant l'esperanr,a com la flama; e per consegüent la pena és
més simple e més llarga, e lo quí és més prop crema més fort. E si
l'altesa vostra se'n va, la pena del desig que jo sentiré com no us poré
veure serà tal com lo de Tàntalus, qui vol pendre les pomes qui li fugen
e seguir ab la boca l'aigua que li fuig. ¿E què resta, doncs, a mi que
puga fer? Si la majestat vostra se'n va, que em done jo mateix la mort e
será senyal per lo qual jo seré cregut que sens ficció amava la celsitud
vostra més que a Mi mateix./

/ /

/No tardá la Princesa fer principi a paraules de sembiant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Conhort que la'Princesa fa a Tirant.//

// / /

/-Si la fortuna ha comanat a tu ésser jutge de la mia salut, la vida e
la mort mia en la tua mà està, e lo poder que tens de destruir a mi deu
ésser a tu glória, si tal poder te plau. Major virtut serà si jo só
restaurada per a tu en premi de tos treballs. ¿E com pots tu pensar que
la mia real persona se pogués sotsmetre a un moro, ni lo meu cor, tan
alt e generós, s'inclinàs a ésser amiga d'un perro moro, qui tenen
tantes dones com volen, e neguna no és muller, car poden-les lleixar
tota hora que es volen? Com de tants magnànims reis com ha en lo món qui
em desitgen haver per muller, e jo tostemps ho he denegat. Per qué ara
és demasiada cosa pensar en tal cas, car mostraria que só tomada folla o
he perdut de tot lo sentiment si res d'açò per l'enteniment me passava.
E si has dubte que mon pare no es concorde ab los del consell, no
tingues tal temor, car tota la fermetat de l'Emperador está en la mia
llengua, en jo dir sí o no. Mas la tua amor esperanza és llaugera e de
poca constància,, car l'adversa fortuna tostemps dóna aflicció als
miserables qui tenen poca fe i esperança en les enamoradas qui són de
preu e de valor; e jo no et conec més benigne en lo principi que en la
fi.* *Remou-, doncs, de tu, cavaller virtuós, tota natura de pensaments,
e fia de la tua Carmesina, car aquella serà a tu segura defensa de tots
tos drets, així com tu defenses e has defesos los seus. E pots manar,
per manera de senyor, de mi totes aquelles coses que a tu en grat seran./

/ /

/Estant en aquestes raons, venc l'Emperadriu e torbà'ls que no pogueren
més parlar, e demaná'ls de què parlaven. Respòs Tirant:/

/ /

/-Puix a la majestat vostra li plau saber de què parlam, nosaltres
parlàvem d'aquests ambaixadors com han tenguda tan folla presumpció en
demanar que la senyora Princesa sia muller d'un perro, fill de ca, que
ha renegat son Déu e Senyor. No renegarà·a sa muller si la té? Cert,
senyora, sí farà. E com la tingués en la sua terra e li donàs mala vida,
¿qui seria aquell qui la defenés ni li pogués ajudar? ¿A qui recorreria
ni demanaria socors? A son pare? No ho porà fer, que la sua edat no lo
hi consent. Si la demana a sa mare, ja molt menys: que temor tendrà de
passar la mar, tremolosa ab tanta dolor com les dones la gosen passar.
D'altra part, ¿qui porà vedar que algun turc, per força, no faça a sa
voluntat de l'excel·lència vostra, e per una senyora ne perdríem dues?
Com pens en aquestes coses la mia ànima plora gotes de sang, e freda
suor gela tot lo meu cos, e sols l'oir ofèn tant les mies orelles que
desitge ans morir que veure un cas tan nefandíssim d'amar més un moro
renegat que un cavaller de la sua terra. Cosa vergonzosa és d'ací avant
parlar-ne més, sinó que desitge que la mia ánima fos en lo repós
celestial, e lo cos fos en la fossa./

/ /

/No tardà l'Emperadriu ab ànimo esforçat fer principi a un tal parlar
per dar conhort a Tirant./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo conhort que I'Emperadriu fa a Tirant.//

// / /

/-Una causa qui es mena injusta e s'hi dóna sentència falsa, prest és
revocada. Aquests ambaixadors vénen ab la malesa al davant e volrien fer
son joc taula. Deixau fer e tenir a l'Emperador sos consells, car jo e
ma filla ho tenim de fer, e qui compta sens l'hoste dues voltes té a
comptar. E per ço, Capità virtuós, puix jo veig vós coneixeu la raó e lo
que no es deu fer, siau vós de part nostra, e noga qui puga per bé que
no hi sia molt necessari. Però si em fan despullar la gonella de
paciència, jo us assegur, als qui mal hauran consellat, ells ne portaran
penitència tal que serà castic a ells e exemple als altres. E si tal
cosa se feia, vendrien a la mia memòria mil maneres de morir, e la mort
seria a mi menor triga que la pena de la mort. Car jo, ofesa, he après
tembre los hòmens estranys, per ço com tinc l'altra filla en estranya
terra, e deguda cosa és a mi plorar, puix altre remei no tinc, e plorant
desmenueix e alleuja la ira, e de nit los meus ulls destil.len doloroses
llàgremes en lloc de dormir. Deixem aquestes raons, car no poria parlar
sinó de dolor: tan embolicada m'hi veig. E per ço, Capità virtuós, la
tua cavalleria és digna d'altes llaors, e jo ans daria a ma filla marit
que fos conegut e animós, per pobre cavaller que fos, que darla al major
senyor del món qui fos covard e mesquí. No pense negú que en ma vida jo
la deixás partir de mi. Cavaller vull que sia valentíssim e sàpia
guanyar e adquerir honor per a si e per als seus, e d'aquell reste
memòria en lo món, cascú fent-ne testimoni. E per mi jamés serà rebut,
ni menys per ma filla, si perfet afecte no porta, e sia fet net de totes
les passades culpes./

/ /

/-Senyora -dix la Princesa-, ¿què val al cavaller ardiment, que savi no
sia? És veritat que porten ab si gran noblea, ardiment e saviesa, però a
tots los grans senyors és més útil saviesa que ardiment, car més en lo
món són estimats./

/ /

/En aquestes raons entrà I'Emperador, e volgué saber de què parlaven.
Dix lo Capità:/

/ /

/-Senyor, ací tenim una qüestió la més graciosa que dies ha jo haja oït,
i és aquesta: la senyora Emperadriu posa semblant demanda e diu així,
que si ella tenia un fill, ella estimaria més que fos senyorejat
d'aquell virtuós senyor qui en lo món se fa nomenar Ardiment que de
negun altre, com sia lo major do e de major excel.lència. que natura
puga donar. Diu la senyora Princesa que Ardiment és gran senyor, e en lo
món deu ésser molt reverit, però que ella té per molt major e de més alt
grau e dignitat Saviesa que Ardiment, e que negú no pot negun bon fet
fer si savi no és. Aquesta és la qüestió d'aquestes dos senyores. Plàcia
a la majestat vostra declarar quala manté millor dret./

/ /

/Respòs I'Emperador:/

/ /

/-Jo no hi poria fer bon juí si primer no oïa les parts. Per què us
prec, ma filla, que prestament sàpia vostra intenció./

/ /

/-A mi, senyor, no és donat de parlar de semblants fets davant la
majestat vostra, ni primer que la senyora Emperadriu, mare e senyora tan
amada per mi./

/ /

/-Digues -dix l'Emperadriu-, puix ton pare t'ho mana. Mostra ací tot lo
teu saber, car per açó no menyscabarà amor en mi./

/ /

/La Princesa se detingué molt en cortesies ab la mare, que no volia dir
primer, mas per obeir al manament del pare e de la mare no tardà en fer
principi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com la Princesa favoreix Saviesa.//

// / /

/-Diverses sentències foren dels antics filòsofs, qual era lo major bé
d'aquest món; e foren moguts per ço com veien que riqueses eren molt
estimades e los rics hómens eren per aquelles molt prosperats e
reverits. E d'aquests fon Virgili, qui féu llibres com se porien
riqueses adquerir, e Cèsar, que posà tota la sua felicitat en les
riqueses d'aquest món. Altres digueren que cavalleria, car per aquella
los cavallers animosos adquerien honor e fama en lo món, e aconseguien
victòria de llurs enemics, e feien molt nobles conquestes de molts
regnes e terres, e d'aquests fon Lucá, que féu llibres de cavalleria e
conquistà la major art del món. Hagué-n'hi d'altres qui digueren que
salut, qui era conservació de vida, dels quals fon Galièn, qui féu
llibres com hom pogués haver salut, e l'emperador Costantí, predecessor
vostre, qui per salut volgué donar lo romà Imperi. Hagué-n'hi d'altres
qui digueren que lo major bé d'aquest món era amor, qui feia viure la
persona alegre e graciosa, e li feia exercitar actes virtuosos, dels
quals fon Ovidi, qui féu llibres d'amor; e Paris, qui per Elena féu molt
honorosos fets. Altres digueren que bones costumes, car per bones
costumes l'home de baixa condició era exalçat, dels quals fon Cató, qui
féu llibres de bones costumes. Altres digueren que saviesa, car per
saviesa coneixia hom a Déu e a si mateix, e d'aquests fon Aristòtil, qui
féu llibres de saviesa, e lo rei Salamó, a qui, entre los altres, Nostre
Senyor féu senyalada gràcia, que li tramès l'àngel dient-li com Nostre
Senyor li atorgava que de tres gràcies que triàs la que més amàs, ço és:
saviesa sobre tots los hómens del món, riquesa, e victòria de tots sos
enemics, i ell elegí saviesa, e l'ángel li dix que havia elegit lo
millor. E ab aquesta gràcia aconseguí les altres, que fon lo més savi e
lo més ric home que sia estat en lo món d'or e d'argent, per ço com sabé
fer la pedra dels filòsofs, e ab lo gran tresor que tenia aconseguí
victòria de tots sos enemics, e tot açó obtingué per la saviesa. Aprés,
pot veure la majestat vostra dels romans, qui del món hagueren
monarquia, tot per saviesa, que altrament no hi foren estats bastants. E
entre ells servaren tal costum que negú no podia ésser cònsol ni senador
si savi no era, encara que fos lo millor cavaller del món. E tant com
ells servaren aquesta pràtica durà la llur senyoria, car tan prest com
deixaren saviesa e hi posaren de totes gents, foren prestament perduts;
car saviesa venç les batalles, e l'amorós fa estar liberal e coneixent,
e pot ajustar or e argent, e guarda's de fer tota malvestat. E com
l'home és savi, tots lo desitgen per regidor, duc, rei e senyor, ço que
no fan per gran ardiment que tinga, car l'home qui té ardiment sens
saviesa és tengut per foll. E a mi par que tot home deu tenir temor de
la mort, per ço com és /ultimum terribilium /passar d'aquesta vida en
l'altra; e com l'ànima és del cos eixida, lo cos resta en gran
menyscapte. Per què faç conclusió que saviesa vol tant dir com de totes
coses senyor./

/ /

/Acabant la Princesa de magnificar Saviesa, no tardà I'Emperadriu fer
principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com 1'Emperadriu satisfà al que/ /ha dit la Princesa.//

// / /

/-Moltes voltes s'esdevé que algunes justes causes se perden per culpa
d'ésser mal raonades, e per jo no haver estudiat les liberals arts com
ma filla, no puc tan pròpiament fundar la mia intenció ab dits de
filòsofs ni d'hòmens de ciència com ella ha fet, sinó que ab natural raó
la mia intenció fundaré, en forma tal que la majestat del senyor
Emperador e tots los oïdors seran coneixedors de la mia clara justícia.
E dic primerament que saviesa no deu ésser dada als cavallers, car negun
cavaller qui savi sia no pot fer negun bon fet honorós, car pensa en lo
gran perill qui és en les armes, e contempla tots los inconvenients que
seguir-se'n poden; perd l'ànimo d'empendre res, que d'honor sia qui ab
perill s'haja atènyer, ans és un gran covard. Per què dic que Saviesa no
deu ésser acomparada ab Ardiment. No sabeu per a qui fa la saviesa? Per
a ciutadans e juristes, qui han a regir les comunitats e administrar la
justícia. Aquests tals ab la saviesa treballen contínuament en fer viure
a si mateix e a la popular gent en repòs, esquivant tant com poden tota
manera de guerra. E d'ardiment se veu cascun dia que de poc home fa gran
senyor, segons se llig d'Alexandre, qui era poc home, e per ardiment lo
món tot senyorejà, e Juli Cèsar, qui per ardiment fon monarca del món.
¿E no saps tu, ma filla, com per l'ardiment d'Hèctor e de Tròiol
detingueren deu anys los grecs, que no pogueren pendre Troia? ¿Què us
diré del bon rei Artús, de Lançalot, de Tristany, e sobre tots d'aquell
estrenu cavaller Galeàs, qui en companyia de Boors e Perceval, la
conquesta del Sant Greal compliren per llur gran ardiment? E de tots
aquests en lo món no en fóra feta menció alguna per savis que fossen
estats, sinó per lo gran ardiment que tenien; e al cavaller que no té
ardiment més li valria la mort que la vida. Per què es mostra que més
val Ardiment que Saviesa, e ab ell no es deu acomparar, car lo savi
tostemps fuig d'allà on ha perill de mort, e de poca cosa se té per
content, puix ho puga sens negun empediment posseir, e no cura de la
mundana glòria per lo perill que se'n pot seguir. E l'animós cavaller va
per lo món conquistant, e comporta fam, set, fred e calor, e troba's en
combats de ciutats, viles e castells, qui és cosa molt perillosa. Lo
savi no fa res de tot açó, ans se guarda del sol en l'estiu e de suar, i
en l'hivern de la serena, e tota la sua vida porta molt arreglada. E si
ell veu foc encès en vila o ciutat, plany molt los béns, que no es
gasten; de guerra no se n'alta gens; del temps pren lo millor que pot;
elegeix ans lo bé que lo mal. E lo cavaller animós fa tot lo contrari,
que tostemps treballa en destruir sos enemics, e com més mal los pot fer
ne resta més content. E per mostrar millor experiència mira lo valerós
Tirant, com ho ha fet de les grans batalles que ha hagudes, com ab ànimo
esforçat los ha posats tots per terra, e ens fa viure en nostra
llibertat, e a la majestat del senyor Emperador fa seure ab triümfo en
la sua imperial cadira, e de tot açò és causa lo seu gran ardiment.
Dones, clarament se mostra que Ardiment és lo senyor, e Saviesa és lo
seu conseller. Encara te diré més: per lo gran ardiment que tingué
Jesucrist no dubtà pendre mort e passió en la creu per rembre natura
humana, obmetentse la saviesa, per ço com ab aquella se podia molt bé
excusar de la mort, que poguera reparar lo pecat d'Adam en moltes altres
maneres que la sua immensa saviesa haguera trobades; mas per lo gran
ardiment que tenia no dubtà de batallar ab la mort, per què sabia que,
morint ell, la mataria. E lo qui vol aconseguir la glòria de paradís, li
és bé mester que tinga cor e ardiment en batallar contra lo món e la
carn, e contra los esperits malignes qui contínuament li donen guerra; e
si no té ardiment de tots a combatre, son fet no és res. Mira los
màrtirs sants ab quant ànimo prengueren corona de martiri, e per ço
aconseguiren l'eterna glòria. Los sants confessors foren los savis qui
per alta contemplació obtingueren la glòria de paradís. Per què
clarament pots veure que prou raons t'he fetes fundant llargament ma
intenció, si entendre-ho volràs. E done't llicència que digues tot lo
que pugues ni vulles dir en defensió de ton dret, e mostra tot ton
saber, com ardiment sia fortalea de l'esperit, lo qual lo nostre
redemptor Déu Jesús volgué donar als seus sants apòstols perquè ab
esforçat ànimo anassen a preïcar la santa catòlica fe, així com se llig
en los /Actes dels apòstols. /Per què, suplic a la majestat de mon
senyor l'Emperador, com veja la mia justícia molt clara, hi vulla donar
presta declaració./

/ /

/No tardà la Princesa fer principi a tal resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Rèplica que fa la Princesa a 1'Emperadriu,sa mare.//

// / /

/-Puix per dret natural la raó em força obeir los manaments de
l'excel.lència vostra, diré mon parer de mon poc avisat estil,
protestant com a mare e senyora, a qui ame sobre totes les coses del
món, demanant vènia e perdó si ab mes paraules diré alguna cosa que sia
contra lo gentil estil de l'altesa vostra. E per no fatigar les orelles
dels oïdors de les infructuosas paraules que han oïdes, abreviaré
l'efecte del que vull dir, perquè clarament sia vist qui haurà millor
sabuda fundar la sua intenció. E diré primer d'Alexandre, que
l'excel.lència vostra al.legat ha, dient que poc era, mas que per
ardiment lo món conquistà. Parlant ab deguda reverència no fon així, ans
li féu senyorejar lo món Aristòtil ab saviesa, perquè li consellà que
fes, cremar tot lo que los seus havien guanyat, perquè tinguessen
voluntat de més guanyar-ne, e no estiguessen ociosos e que les armes
haguessen a seguir. De Cèsar vos diré qui gran senyor fon en lo món, e
tot ho aconseguí ab saviesa; e com se véu molt poderós e sublimat en
gran honor e riquesa desconegué's, regint ab crueldat extrema, e los
seus lo feren matar. Dels altres no us ne vull dir més. E per ço com la
majestat vostra ha dit que lo savi de poc se té per content, per ço la
divina bondat de Nostre Senyor li ha dat natural sentiment en conèixer
mal i bé, qui expressament nos mana que no vullam res guanyar
injustament, e lo qui savi és molt bé se'n guarda. Emperò la saviesa té
dos senys, la u és temporal, l'altre esperitual. Lo seny esperitual
solament nos devisa que ens guardem de pecar, e que servem los manaments
de Déu, e que cregam en los dotze articles de la santa fe catòlica, e
que façam esmena de nostres pecats en aquest món durant la nostra vida,
ab confessió, contricció e satisfacció, e fent penitència d'aquells, e
tot açò fa lo qui és savi. Lo seny temporal és que hom conega a si
mateix, e saber lo que hom és tengut de fer, e llegir llibres d'aquells
qui més sàviament e virtuosa han viscut en lo món perquè els pugam
imitar; car de l'home savi se pot bé dir que és per a regir tot lo món,
e l'home animós no sap altra cosa fer sinó morir com a desesperat. Mas
vejam com Nostre Senyor vingué en lo món, si lo hi féu venir ardiment:
bé seria foll qui tal cosa crela. Car per tots los teòlegs és determenat
que la sua immensa saviesa lo hi féu venir, coneixent que, puix natura
humana era perduda per lo pecat de nostre pare Adam, e que no es podia
reparar si ell no hi venia fent unió de la divinitat ab la humanitat. E
per ço com dona era estada causa de la perdició de natura humana, la
immensa saviesa de Nostre Senyor Déu dispensà que la reparació fos feta
per dona per.ell preeleta, tal que fos sens màcula d'algun pecat actual,
mortal, venial ni original, e en lo verge ventre d'aquella volgué pendre
humana carn; e prengué mort e passió en l'arbre de la vera creu per
donar a nosaltres l'eterna vida. Per qué, clarament se mostra que
ardiment no haguera bastat en fer un tan gran fet, car sabut és que
saviesa és do de natura e está en l'enteniment, qui és lo major senyor
de tots e més noble. E ardiment està dins lo cor, e si gens lo tocau,
prestament se mor, e lo cos és perdut: per què li deuen dar per curador
a saviesa que el guarde de tot mal. E qui sovint usa d'ardiment poca és
la sua vida, e tostemps serà subjugat a les misèries e penes d'aquest
món, car de mal principi bona fi no s'espera. E l'excel.lència vostra
sia en record d'ací avant que negú no pot atènyer la glòria de paradís
sinó per saviesa. Per què suplic a la majestat d'aquell magnànim pare e
senyor meu que no vulla haver esguard al meu poc avisat entendre en no
haver bé sabuda raonar la mia justícia, com de si mateixa és ja raonada
per ésser tan clara. /

/ /

/Plagueren al vell Emperador les avisades paraules de sa filla que havia
raonat, e fon manifest quant lo gentil, estil fa la justícia més clara.
No tard'a I'Emperadriu en fer principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Replica 1'Emperadriu responent a sa filla.//

// / /

/-Si de I'univers la consideració mires, veurás com sol ardiment és
aquell qui el conserva, lo qual, si es perdia, en poc temps lo món tot
se perdria, caminant en total destrucció. Com sia cert que ardiment sia
de major excel-léncia que saviesa, te vols esforçar de sostenir causa ja
perduda. E per ço com est de poca edat, e lo saber no t'acompanya en tal
meneig, dart'ho he a sentir pus clarament, com saviesa en la testa està
e ardiment en lo cor. E per ço dien los naturals filósofs que lo cor és
lo més noble membre del cos, e tots los altres membres són a ell
subjectes, e li són obedients a tot lo que lo cor los mana; e negun
altre membre no pot res fer per si, sinó tant com lo cor vol, e totes
les virtuts que lo cos posseir pot han d'haver principi del cor, d'on se
mostra clarament que ell és lo senyor. E si la persona té gens d'enuig,
prestament se coneix en la vista, segons lo cor está, e si lo cor dorm,
los altres membres no es mouen ni tenen gens de sentiment; per què bé
par clarament que lo cor és senyor de tots los altres membres. Ara pots
veure com he bé provat ab natural raó que lo cor és del cos senyor, així
com és ardiment de saviesa. E com la divina Providència creà I'home, lo
cor 1i posá enmig del cos perquè fos millor guardat, així com un rei és
posat enmig dels seus com volen donar batalla, per ço que los enemics no
li puguen dan fer, per ço lo guarden ab gran esforç e diligència, car lo
seu dan de.tots seria. E per ço diu lo vulgar que ardiment és cap e
principi de totes virtuts, car altrament I'home no seria res estimat.
Per qué em par que haja prou dit e copiosament provat tot lo que dir
s'hi poria; e sens ardiment no es pot atényer la glória de paradís ne
conquistar lo món. E faç fi suplicant a la majestat del senyor Emperador
que hi vulla donar la sua difinitiva sentencia./

/ /

/No tardá lo magnánim Emperador en fer semblant resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que 1'Emperadorféu a 1'Emperadriu e a la Princesa.//

// / /

/-Si ab les nostres entenebrades penses, e ab I'enfoscat entendre fals
estimam, tant com nostra voluntat empeny, prejudicant l'altitud de
nostra condició humana, deixant la infinida *fi *del sobiran bé, elegint
en les creatures humanes egualment de nostres miséries I'última
benaventurança, fent contra la regla de natural raó qui ens mostra la fi
de les coses raonables e que són de més vàlua que les coses que a elles
s'esguarden, e perque la veritat millor se mire ab bon consell, la
qüestió vostra será justament determenada, per bé que, al parer meu,
neguna de vosaltres no fretura d'advocat ni de procurador en defendre la
vostra causa, com aquella sia estada molt ben raonada, no
oblidant-vos-hi res per a dir; e perquè cascuna de vosaltres desitja
obtenir la sua intenció, demà siau ací per oir la sentència, e jo hauré
hagut consell de cavallers e de doctors, e sens fer favor a neguna de
les parts justament s'hi declararà/

/ /

/L'Emperador ixqué d'aquella cambra e entrár-se'n en una altra, e aplegá
consell de cavallers e de juristes, e hagué en lo consell de grans
altercacions, que molts tenien la part d'ardiment, los altres de
saviesa, e aquí disputaren molt e no es podien concordar./

/ /

/A la fi l'Emperador se n'anà ab les més veus, e féu ordenar la
sentència. E l'endemà a l'hora assignada I'Emperador fon en la gran sala
ab totes les dames, e asseit en la imperial cadira. L'Emperadriu
s'assigué al seu costat, e la Princesa davant ells, e tots los barons
nobles e cavallers s'assigueren perquè dissen millor la sentència que es
tenia de publicar./

/ /

/Com tots foren asseits e posat silenci, I'Emperador maná al seu
canceller major que publicàs la sentència. Lo canceller se llevà e donà
del genoll en terra, e començà a publicar la sentència, qui era del
tenor següent./

/ /

/ /

/ /

/ /La sentència que 1'Emperador manà publicar.//

// / /

En nom d'Aquell qui és infinit, Pare, Fill e Sant Esperit, verdader Déu
en trinitat perfeta. Nós, Enric, per la divina gràcia emperador de
Contestinoble e de tot 1'Imperi grec: Vista una qüestió qui es mena
entre l'excel-lent e molt cara muller nostra, 1'Emperadriu, d'una part,
e l'excelsa, molt amada filla nostra, la Princesa; vistes les
al-legacions per cascuna de les parts fetes, e molt bé raonades e
defeses, havent Déu davant les nostres ulls, e la pensa elevada en fer
dret juí ab concòrdia de la major part del nostre sacre consell,, no
havent esguard a la molta amor que a cascuna de les parts portam, sinó
sol a la recta justícia e donar lo dret a qui es pertany, e atenent e
considerant que saviesa és lo més alt a do que Déu e natura poden donar
a la creatura humana, e de major perfecció e noblea, e d'aquella totes
les virtuts que lo cos pot posseir prenen principi e fonament, e sens
aquella no són res, així com lo sol de qui prenen llum tots los planets
e les esteles e il-lumina tot lo món, així és saviesa que senyoreja
totes les virtuts, e resplandeix per tot lo món, perquè és dit gran
senyor. Emperò, necessitat és gran a l'home que tinga ardiment, e si no
en té no deu ésser res estimat, e per ço ardiment deu ésser agraduat
aprés de saviesa. E per semblant dien que el savi no deu ésser res
estimat si ardiment no té, car deuen ésser com a germans; e per ço lo
cavaller qui és savi . e animós és complit de la gràcia de cavalleria, e
li deu ésser feta grandíssima honor, e deu ésser posat en real cadira si
virtuosament viu; e liberal és lo cavaller qui ardiment ama, e per ço
fon Pompeu de batalles vencedor. Però com los dos són complidament en un
cavaller, qualsevol que sia, en aquest pertany d'haver senyoria o
dignitat la major del món. E per ço declaram e sentenciam que
1'Emperadriu, qui manté ardiment, sia tenguda d'ací avant de dir gran bé
de saviesa. Encara li manam que en qualsevulla lloc que sia on se parle
de saviesa e d' ardiment , done l'honor primer a saviesa, puix la té, e
que ho diga de bon cor sens passió ne mala voluntat, e que entre mare e
filla no hi reste iniquitat alguna, sinó així com de mare a filla fer-se
deu.

/ /

/Publicada que fon la sentència, lloaren-la les parts, e tots los que la
oïren donaren grans llaors a I'Emperador com havia tan rectament
judicat, e digueren aquell exemple vulgar qui diu que de bon fruit ix
bon fruiter, e de virtuós cavaller juí verdader./

/ /

/En la publicació d'aquesta sentència se trobaren los ambaixadors del
Soldà, e lo Gran Caramany, e lo rei de la sobrina Índia.. E l'Emperador
tingué consell ab lo seu Capitá e ab altres cavallers, e fon deliberat
que fos feta una gran festa e aprés que tornasen la resposta als
ambaixadors perqué se'n poguessen tornar. E l'Emperador ne doná cárrec a
Tirant, que ell ho ordenás tot, alxí d'armes com de danses e altres
coses. E Tirant ho acceptá, perqué no podia lo contrari fer sinó lo que
d'ell se pertanyia. Fon feta crida per al quinzén dia./

/ /

/Com Estefania véu que tots los grans senyors eren venguts per esguard
de les treves, e lo Gran Conestable no venia, escriví-li una lletra qui
en efecte contenia semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lletra tramesa per Estefania al Gran Conestable.//

// / /

//Haver trencada la fe no profita als cavallers, car aquell lloc demana
les penes de desllealtat, majorment com algú ofen amor, e tu has ofesa a
mi, per çò com me prometist que molt prestament series a mi tornat. E al
deslleal e trencador de fe un defalt li basta, e qui lo hi perdona
aparella's de perdonarli'n molts; e sé't ben dir menor pes ha en tu que
en la sobiranesa l'aresta. ¿E tems tu quejo no sia de tanta válua que no
pertanga a tu, e que jo no sia digna del matrimoni teu? No sé per quina
raó estàs de no venir a mi. E si per ventura nova amor abraça lo teu
coll e braços, sia jo fi de la nostra amor. Oh, Déu! ¡Muira jo ans que
sia ofesa per tan criminós adulteri, e la mia mort sia primera que tal
culpa sia tua ¡ E no dic jo les coses dessús dites perque' hages dat a
mi senyal desdevenidora dolor, ni que jo sia coneguda per novella fama,
mas tem totes aquestes coses, car ¿qui es aquell qui ha amat segurament?
E cascuna error commou egualment ánsies. E tu fes per manera que
destrueixques a tos enemics, mas no a ta esposada, car mon delit en bé o
en mal s'és convertit, e la tua persona sostendrá tants dans ab tanta
pérdua de ta honor Mas da altra més justa excusa per al que m'has ofesa
los fats envejosos de la mia próspera fortuna. E l'esperança de bé e
temor de mal me fa creure adés una cosa, adés altra, e la mia má, feta
flaca per escriure, jau en la mia falda.//

// / /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta feta per lo Conestable a la lletra d’Estefania./ ./

/ /

Sí fos mort!: vixquera ab ínclita fama, quiti de criminosa infàmia, la
qual, més maliciosa que vera, li has posat nom, en tant demanes guardó
de l'extrema dolor que los mals t'espera, lo qual no basta lo preu de la
mia trista persona. Car la tua bellea tefa meréixer encara desamant, no
tan solament és raó sies amada, mas com a santa d'oració mereix la tua
persona ésser adorada: sols aquest pensament me forçava respondre a ta
lletra. Si creus les mies mans estiguen segures en I'exercici de les
armes, lo terme de mon escrit creia que, de la gloria que de ma lletra
atenyeries, te faria descobrir lo que per amor és raó tingués celat. E
sens dubte aconseguiria terme ma atribulada vida, si amor advocant la
part mia no em fes clarament veure la tua lletra ésser mereixedora de
resposta presta, sols per restaurar ta vida e fugir al món. Vols que et
diga? La mia pensa está ferma en la sua devoció; e no hages altre
pensament de mi jo pogués amar altra sinó a tu. Recorda'm aquella
darrera nit que tu e jo érem en lo llit: entraven los raigs de la lluna,
e tu, pensant fos lo dia, deies en manera de querella: "¡Oh, moguen-te a
pietat los grans gemecs e dolorosos sospirs de la mesquina d'Estefania,
e no vulles mostrar tanta ira a la forpa del teu gran poder! idóna lloc
a Estefania que repose un poc ab Diafebus!" E més deies: "¡Oh, quant me
tendria.jo per benaventurada, si jo sabes l'art mágica, que es l'alta
ciéncia déls mágics, en la qual han poder de fer tornar del dia nit! "
Mas jo só content del delitós premi que virtut ab si porta, e de çó que
la tua lletra demana. Faç fi tement la tarda de mon escriure no metès en
perill ta persona.

/ /

/ /

/</

/ /

/ /

/ /Les grans festes que l'Emperador/ /féu fer per amor dels ambaixadors
del Soldà.//

// / /

/Feta la lletra, la donà a l'escuder que la hi havia portada, dient-li:/

/ /

/-Amic, digues a ta senyora, per lo càrrec gran que d'aquests afers
tinc, no és en llibertat mia poder-los lleixar sens manament de
superior; però, passada la festa que el senyor Emperador fa, jo faré mon
poder d'ésser-hi; e per mi besar-li has les mans a la qui és en virtuts
complida, e aprés a la senyora de qui só./

/ /

/Aquell pres son comiat e tenc son dret camí envers la ciutat de
Contestinoble. Com aquell fon aplegat dins lo palau, trobà en la cambra
a Estefania ab la Princesa a grans raons, e com per elles fon vist,
aquella a qui tocava lo premi de tal mester llevà's prestament e ab cara
molt alegre li dix:/

/ /

/-¿Què és d'aquell qui té la mia pensa subyugada a tota sa voluntat?/

/ /

/ E aquell, sens respondre res, anà allà on era la Princesa, e besà-li
la mà; aprés girà's envers Estefania e féu lo semblant, e donà-li la
lletra que portava; e com aquella la tenc en ses mans alçà-la envers lo
cel en senyal d'oferta. Aprés, llegida la lletra, elles abduis hagueren
moltes raons, aquella dolent-se com lo Conestable no seria allí en
aquelles festes, per ço com l'escuder no descobrí la veritat de la sua
ficta e temerosa venguda./

/ /

/Vengut lo dia de la festa, lo Conestable venc a una llegua de la
ciutat, molt secret, e allí s'aturà fins a l'endemà. Estefania en degun
cas no volia anar a la festa, puix no hi era lo qui ella amava. E la
Princesa la'n pregà molt dient que si ella no hi anava tampoc s'hi iria
e totes les festes se destorbarien; en tant, que a Estefania li fon
forçat d'anar./

/ /

/Aprés, les misses dites ab molt gran cirimònia, anaren al mercat, lo
qual trobaren tot cobert, alt e baix, de draps de llana blancs e verds e
morats, e per les parets draps de ras ab les figures totes franceses, e
tot a l'entorn del dit mercat havia taules meses; e lo tàlem de
l'Emperador era molt ric e molt puixant, tot a l'entorn de draps de
brocat. E l'Emperador se sigué enmig e los ambaixadors prop d'ell. Alt,
al cap de la taula, seia l'Emperadriu ab sa filla. E lo Gran Caramany e
lo rei de la sobirana Índia menjaven baix en terra per ço com eren
presoners. Les donzelles e totes les dones d'honor seien a la part
dreta. E totes quantes dones de la ciutat volien menjar, ho podien bé
fer. Estefania seia a cap de taula, e les altres aprés d'ella. Tots los
ducs e grans senyors seien a la part sinestra. Havien parat
vint-e-quatre tinells tots plens d'or e d'argent. En lo primer tinell
foren meses totes les relíquies de la ciutat; en lo segon, tot l'or de
les esglésies; aprés venien deu tinells tots plens de cabassos e paners
grans de tot lo tresor de l'Emperador, tots de moneda d'or; e aprés
venien les copes d'or; venien aprés tots los plats e salers; aprés, les
sues joies; aprés d'açó, l'argent que era de pitxers e salers daurats.
Lo que era blanc, tot anava per les taules. E de tot aço foren plens los
vint-e-quatre tinells. En cascun tinell guardaven tres cavallers ab
robes de brocat rossegant per terra; e cascú d'aquests ab una verga
d'argent en la mà. Gran fon la riquea que aquell jorn l'Emperador
mostrà. Enmig de les taules on menjaven havia reng de júnyer./

/ /

/Aquell dia eren taulatgers lo Capità, e lo duc de Pera e lo duc de
Sinòpoli. Mentres que l'Emperador se dinava, aquells junyien.
Primerament ixqué lo duc de Pera. Portava paraments de brocat d'or tots
blaus. Lo duc de Sinòpoli portava los paraments de brocat verd i burell
mitadats. Tirant aportava uns paraments de vellut verd, tots coberts de
ducats que penjaven, tan grans que cascun ducat d'aquells valia trenta
ducats dels altres, los quals paraments eren de gran estima./

/ /

/Tirant, un dia, venint a la porta de la cambra de la Princesa trobà a
Plaerdemavida, e demanà-li què feia la senyora Princesa. E ella
responent dix:/

/ /

/-Ai, en beneit! ¿Per què ho voleu vós saber què fa ma senyora? Si
fósseu vengut més prest, en lo llit l'haguéreu trobada. E si vós
l'haguésseu vista així com jo, la vostra ànima estiguera en glòria
perdurable. E aquella cosa que és amada quant més se veu més se delita.
E per ço jo crec que molt major delit porta lo mirar que no fa lo
pensar. Entrau, si voleu, car ja la trobareu vestida ab son brial.
Grata's lo cap e pruen-li los talons, puix lo temps s'alegra, e dels
nostres desigs alegre judici se demostra. Per semblant nos alegram
totes. E per ço us vull raonar del meu esdevenidor desig: ¿per què no ve
ab vós lo meu Hipòlit? Car ab ulls de dolorosa pensa sovint lo veig.
Cosa és molt dura de pensar e dolc-me dins mi mateixa per ço que en
negun bé present se deu per esdevenidor lleixar, ne tampoc pendre mal
per esdevenidor bé./

/ /

/-Donzella -dix Tirant-, jo us prec per gentilea me vullau dir ab tota
veritat si la senyora Emperadriu mala sort l'hauria dins portada, o
altra persona de què jo m'haja a recelar. E per ço vos deman consell e
ajuda, e no és neguna denegar-lo em dega./

/ /

/-Jo a la senyoria vostra -dix Plaerdemavida- no diria una cosa per
altra, car egual seria en los dos lo càrrec: vostra mercè per venir e jo
per deixar-vos entrar. E jo bé sé que la Princesa no vol que l'amor que
vós li portau sia sens algun mèrit, e per ço com vos conec apetit gran
de la cosa desitjada voldria-us-hi poder ajudar, car qui desitja e no
pot lo seu desig complir està en pena; e neguna cosa no és més llaugera
de perdre que aquella la qual esperança més avant no permet tornar./

/ /

/Llavors Tirant entrà dins la cambra e trobà la Princesa que tenia los
seus daurats cabells embolicats en la mà. Com ella lo véu li dix:/

/ /

/-Qui dret vos ha donat que entreu ací? E aquest càrrec no és convinent
ni és donat a tu d'entrar en, la mia cambra sens llicència mia; car si
l'Emperador ho sap, de desllealtat te poran incriminar. Prec-te que te'n
vages, car contínuament tremolen los meus pits de recel temerós./

/ /

/E Tirant no curà de les paraules de la Princesa, sinó que s'acostà
envers ella, e pres-la en los braços e besà-la moltes vegades los pits,
los ulls e la boca. E les donzelles, com veien que Tirant així jugava ab
la senyora, totes estaven a la cominal; però com ell li posava la mà
dejús la falda, totes eren en sa ajuda. E estant en aquests jocs e
burles sentiren que l'Emperadriu venia a la cambra de sa filla per veure
què feia, e ab los jocs no la sentiren fins que fon a la porta de la
cambra./

/ /

/Prestament Tirant se llançà estès per terra, e llançaren-li roba
dessús. E la Princesa segué's damunt ell. Estava's pentinant; e
l'Emperadriu segués al seu costat. No fallí molt no es segués sobre lo
cap de Tirant. ¡Sap Déu ab quina temor de vergonya en aquell cas Tirant
estava! Ab tal congoixa estigué per bon espai que parlaren de les festes
que es devien fer, fins que venc una donzella ab les hores; llavors
I'Emperadriu se llevà e apartà's al cap de la cambra e pres-se a dir ses
hores. La Princesa no es mogué gens d'allí per dubte que l'Emperadriu no
el ves. Com la Princesa se fon pentinada, posà la mà davall la roba e
pentinava a Tirant; e ell adés adés li besava la mà e li prenla la
pinta. E estant en tal congoixa, totes les donzelles se posaren davant
I'Emperadriu, e llavors sens fer molta remor, Tirant se llevà e anà-se'n
ab la pinta que la Princesa li donà./

/ /

/Com fon fora de la cambra, pensant que ja fos en lloc segur, que per,
negú no seria vist, véu venir a I'Emperador ab un cambrer, que venien
dretament a la cambra de la Princesa. Com Tirant los véu venir, no les
tingué totes veent-los venir per una gran sala. Tirant, no havent altre
remei, tornà-se'n cuitat a la cambra de la Princesa, e dix-li:/

/ /

/-Senyora, ¿quin remei dareu en ma persona, que I'Emperador ve?/

/ /

/-Ai trista! -dix la Princesa-; eixim d'un mal e donam en altre pitjor.
Jo bé us ho deia; car vós veniu tostemps a hores indispostes./

/ /

/Prestament féu posar a les donzelles davant I'Emperadriu, i ell ab
suaus passos lo posaren dins una altra cambra, e posaren-Ii molts
matalafs dessús, per ço que si l'Emperador hi entràs, així com feia
moltes voltes, que no el ves./

/ /

/Com l'Emperador fon en la cambra, trobà a sa filla que es volia lligar.
Estigué allí fins que fon lligada, e I'Emperadriu hagué dites ses hores,
e les donzelles se foren totes abillades./

/ /

/L'Emperadriu se posà primera e totes les altres la seguiren. Com foren
a la porta de la cambra, la Princesa demanà los seus guants, e dix:/

/ /

/-Jo els he estotjats en lloc que neguna de vosaltres no ho sap./

/ /

/Ella tomà entrar dins la cambra on Tirant era, e féu-li llevar la roba
que damunt tenia; e ell donà un gran salt e pres la Princesa en los
braços, e portava-la ballant per la cambra e besant-la moltes vegades,
dix-li:/

/ /

/-Oh quanta bellea, ab tanta perfecció jamés viu en donzella del món! La
majestat vostra passa totes quantes són de saber e gran discreció; car,
certament, ara no tinc admiració si lo moro Soldà vos desitja tenir en
sos braços./

/ /

/-A tu engana lo parer -dix la Princesa- , car jo no só tan alta en
perfecció com tu dius, sinó que bona voluntat t'ho fa dir, car la cosa
quant més s'ama més se desitja amar. Per bé que sia vestida d'un negre
vestimenta sots honest vel só lligada, e aquella flama que als teus ulls
de mi resplandeix és amor, car per la vista lo virtuós se contenta. E
per ço jo et faré dar gloria, honor e fama, e, si açò no et basta e no
en seràs content, tu seràs fet home sens record, e més cruel que
l'emperador Neró. Besa'm e lleixa'm anar, car I'Emperador m'està esperant./

/ /

/Tirant no hi pogué satisfer, sinó que les donzelles li tenien les mans,
per les burles e jocs que li feia, perquè no la deslligàs. E com véu que
se n'anava e ab les mans no la podia tocar, allargà la cama, e
posà-la-hi davall les faldes, e ab la sabata tocà-li en lo lloc vedat, e
la sua cama posà dins les sues cuixes. Llavors la Princesa corrent ixqué
de la cambra e anà on era I'Emperador, e la Viuda Reposada tragué a
Tirant per la porta de I'hort./

/ /

/Com Tirant fon en sa posada, descalçà's les calces e sabates; e aquella
calça e sabata ab què havia tocat a la Princesa davall les faldes,
féu-la molt ricament brodar; e fon estimat lo que hi posà, ço és,
perles, robins e diamants, passats vint-e-cinc-rnília ducats./

/ /

/E lo dia del reng se calcá la calça e la sabata; e tots quants hi havia
que veien semblant cosa, estaven admirats de la gran singularitat de les
pedres fines que hi havia, ne tan rica sabata de cuiro no era estada
vista. E en aquella cama no portava atnès negú, sinó en la sinestra; e
paria estar molt bé. Per cimera portava damunt l'elmet quatre pilars
d'or, lo Sant Greal fet a manera d'aquell que Galeàs, lo bon cavaller,
conquistà; sobre lo Sant Greal estava la pinta que la Princesa li havia
dada, ab un mot que hi havia, e qui llegir-ho sabia deia/: No ha virtut
que en ella no sia/. E així ixqué aquell dia./

/ /

/Enmig del reng havia un gran cadafal tot cobert de draps de brocat. E
enmig estava una gran cadira molt ricament guarnida , e per mig tenia un
pern, que la cadira se podia voltar entorn; e alt seia la sàvia
Sibil-la, molt ricament abillada, que mostrava en si gran magnificencia,
e continuament a totes parts se vogia. E baix, al peu de la cadira,
seien totes les deesses ab les cares cobertes, per ço que en lo passat
temps deien los gentils que eren cossos celestials. Entorn de les
deesses seien totes les dones qui be havien amat, aixi com fon la reina
Ginebra, qui a Lançalot amà, la reina Isolda a Tristany, e la reina,
Penèlope, qui a Ulixes amà, e Elena a Paris, Briseida a Aquil-les, Medea
a Jason, la reina Dido a Eneas, Deiamira a Hèrcules, Adriana a Teseu, e
la reina Fedra, qui requeri a Hipòlit, son fillastre; e moltes altres
n'hi havia que seria fatiga de nomenar-les, que en la fi de llurs amors
foren decebudes per los enamorats, així com féu Jason, qui decebé i
destruí la gentil persona de Medea, e així com féu Teseu a Adriana:
traguéla de la casa del rei son pare e, portant-la per la mar, deixà-la
en una illa deserta e allí finà sa dolorosa vida. E de tals com aquestes
que dit vos he, n'hi havia moltes. E cascuna tenia uns assots en la mà,
e lo cavaller qui fos derrocat de dret encontre e mès per terra,
portaven-lo al cadafal, e la sàvia Sibil-la donava-Ii sentencia de mort,
dient puix havia defraudat amor e tot son poder. Les altres dones e
deesses agenollaven-se davant la Sibil-la e recaptaven-li gràcia que no
morís, mas que la sentència fos mudada en assots. E lla, atorgant als
precs de tantes senyores, desarmaven lo cavaller davant tothom e aprés
daven-Ii de grans assots, e així el feien davallar del cadafal en terra.
En tal manera cascú qui per terra era mès havia semblant guardó./

/ /

/Los taulatgers ixqueren al reng ans del dia e no deixaven júnyer a negu
qui no portàs paraments de seda o de brocat o de xaperia./

/ /

/Com I'Emperador manà fer aquestes festes e lo Conestable ho sabé,
posà's molt singularment en orde, e estant I'Emperador en lo millor de
son menjar, entrà per la gran plaça lo Conestable en la forma que diré:
ell portava los paraments de dos colors: l'una part era de brocat sobre
brocat carmesí, l'altra mitat era de domàs morat; e lo domàs era brodat
de garbes de dacsa, e totes les espigues eren de grosses perles
brodades, e les canyes eren totes d'or. Aquests paraments eren molt
vistosos e molt rics. L'elm portava cobert d'aquell drap mateix, e sobre
l'elm portava un capell de feltre tot brodat de moltes perles e d'or fi
que hi havia. Ab espasa cenyida be mostrava venir de camí. Portava
trenta gentilshòmens en sa companyia, tots ab mantos de carmesí: los uns
eren de marts gebelins forrats, e los altres d'erminis. E deu cavallers
que ab ell venien, tots ab robes de brocat.. E tots anaven ab les cares
cobertes ab capirons de cavalcar. E per aquest orde mateix anaven sis
trompetas que portava, e davant lo Conestable anava una donzella
ricament abillada ab una cadena d'argent, que la un cap portava en la
mà, e l'altre estava lligat al coll del Gran Conestable. E més, portava
dotze atzembles, totes ab les albardes cobertes de carmesí, e les
cingles totes de parxes de seda. L'una atzembla portava lo seu llit,
l'altra portava una llança grossa, de brocat coberta; e d'aquestes
llances ne portava sis, e cascuna llanga anava en sa atzembla. En tal
forma entrà totes es dotze atzembles, que cascuna portava de la sua
roba, e féu la volta per lo reng. Com fon davant l'Emperador, féu-li
molt gran reverència, e passà per tots los estats, e cascun estat ell
saludà. Com l'Emperador véu que tots venien ab les cares cobertes,
tramès a demanar qui era lo cavaller qui tan pompós venia. E als qui fon
demanat, respòs així com los era estat, manat:/

/ /

/-Aquest és un cavaller de ventura. /

/ /

/E no en pogueren més saber./

/ /

/Dix l'Emperador:/

/ /

/-Puix no es vol nomenar, ell mostra ésser bé presoner com ab cadena lo
porta donzella. Ell certament deu ésser presoner d'amor. Vés e torna-hi,
e demana a la donzella quina amor l'ha així apresonat; e si no et vol
dir son nom, ell porta un escrit en I'escut: veges si és allí son nom./

/ /

/Lo cambrer de I'Emperador anà cuitat e féu son manament. La donzella li
respòs:/

/ /

/-Lo dan e la presó d'aquest cavaller ha fet donzella verge e,
consentint a la voluntat sua, I'ha subjugat en la forma que veeu./

/ /

/E més no li dix. E aquell tornà la resposta, e l'Emperador dix:/

/ /

/-Obra és de cavallers que moltes voltes amen e no són amats; e cascú és
desltjós d'ésser en la primera edat, per bé que de mi tot repòs s'és
apartat e quasi no me'n record sinó de la temerosa vida. Digues: ¿has
llest en aquell escut, qui no és romput ni menys temut?/

/ /

/-Senyor -respòs lo cambrer-, jo I'he ben llest una e moltes voltes, i
és escrit en llengua espanyola, o en francès, e diu:/

/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /

Malhaja amor, qui la'm féu abellir,

si no li fas de mes dolors sentir.

//

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/En açò lo Conestable era ja al cap del reng ab la llança en la cuixa. E
demanà ab qui junyia. Fon-Ii dit que ab lo duc de Sinòpoli./

/ /

/La u anà devers l'altre, e feren de bells encontres. La cinquena
carrera lo Gran Conestable l'encontrà tan bravament que de la sella lo
féu sortir. E d'allí lo portaren al cadafal de la sàvia Sibil-la. E
prestament fon desarmat e molt bé assotat per les dones qui eren estades
desconegudes d'amor per los falsos enamorats./

/ /

/Com tota la cirimònia fon feta, tomà a júnyer ab lo duc de Pera. E com
foren a la deena carrera, lo Conestable l'encontrà enmig de la visera, i
tragué'l de seny, e a ell e al cavall mès per terra./

/ /

/-¿Quin home és aquest -dix Tirant- de mala ventura que així ha
derrocats mos singulars amics?/

/ /

/Féu-se posar prestament l'elm al cap e pujà a cavall e posà's al cap
del reng ab una grossa llança que demanà. E en aquell espai que ell se
posà a punt, portaren lo Duc, com fon tornat en son record, al cadafal
de la sàvia Sibil-la, e feren d'ell com havien fet de l'altre. Lo
Conestable dix que no volla més júnyer, per ço com sabé que Tirant era
al cap del reng. E los jutges digueren que forçadament tenia de complir
les dotze carreres així com era estat ordenat. Les dames e tots los del
mercat reien molt com aquell cavaller no conegut així havia derrocats
los dos ducs./

/ /
/ /

/Dix l'Emperador:/

/ /

/-Esperau un poc, que poca meravella serà si no derroca lo Capità nostre./

/ /

/ /

/-No farà- dix la Princesa-, que la Trinitat Santa lo guardarà de tal
inconveniente; e si d'ell trau lo cabal, bé li poran dir cavaller de
bona ventura./

/ /
/ /

/Respòs l'Emperador:/

/ /

/ /

/-Per mon Déu, jo no he vist en mon temps en deu carreres derrocar dos
ducs, ni venir així bé en orde com aquest cavaller ha fet. E, a més,
estime les atzembles com les albardes són dins e de fora cobertes de
seda, e les cobreatzembles de brocat: açò no pertany a cavaller qui del
meu Imperi sia, sinó a rei o fill d'aquell. E per ço desig saber d'on
és, car dubte em fa que no se'n vaja per no córrer malvolença ab aquells
qui ha mesos per terra./

/ /

/E manà a dos donzelles d'inestimable bellea e molt ben abillades que,
de part de la Princesa, anassen al cavaller e que el pregassen de part
sua que lo seu nom volgués dir, perque era molt desitjat./

/ /
/ /

/Respòs lo Conestable:/

/ /

/ /

/-Si algun càrrec ne reporte, pense la majestat sua que les coses de
gran estima no ab poc càrrec se lleixen atènyer. Mas perquè no pareguen
vanes les mies paraules: jo só de l'Últim Ponent, podeu dir a la senyora
Princesa./

/ /

/Ab aquesta resposta les donzelles se'n tornaren e feren llur relació.
Al Conestable fon forçat de júnyer ab Tirant. La u anà devers l'altre, e
lo Conestable posà's la llança en lo rest e portà-la tostemps alta. Com
Tirant lo véu així venir, alçà la sua llança e no el volgué encontrar. E
Tirant ab molta malenconia dix per què l'altre li guardava cortesia: si
ho feia perquè era Capità, que no ho fes gens per tal raó, sinó que
junyís e fes tot lo que pogués fer, que gens per cortesia no se n'estigués./

/ /

/E l'heraut qui semblants paraules li reportà les dix ab gran ultratge.
Lo Conestable responent dix:/

/ /

/-Digau a aquell qui us tramet a mi: lo que jo he fet és per cortesia,
mas que tinga bé esment a si mateix, car així com he fet dels altres
altre tal faré d'ell./

/ /

/E demanà la mes grossa llanta que,tenia. Com fon prop de l'encontre
alçà també la llança. E Tirant, ab molta desesperaciò*, *llançà la sua
llança en terra per ço com no s'era pogut venjar de la injúria, dels
ducs. Prestament prengueren de les regnes del cavall del Conestable los
que l'Emperador ho havia manat perquè no se n'anàs. E allí vengueren los
jutges e ab molta d'honor lo portaren al cadafal de la Sibil-la, e aquí
li llevaren l'elm del cap.Totes aquelles deesses, lo reberen ab alegria
inestimable, fent-li la més honor que els era possible. /

/ /

/Com saberen que aquell era lo Gran Conestable assiguerenlo en la cadira
on seia la sávia Sibil-la, i ella ab totes les altres lo serviren de
col-lació e de viandes e de totes les coses necessáries; L'una lo
pentinava, l'altra li torcava la suor de la cara; cascuna d'aquestes lo
servia en lo que podia./

/ /

/E així com feren d'aquest, feren de tots los altres qui a cavaller
derrocava, e havia d'estar en la dita cadira fins a tant que venia altre
cavaller qui millor ho fes que aquell qui en la cadira seia./

/ /

/Com l'Emperador sabé que aquell era lo Conestable pres molta consolació
en si, e I'Emperadriu e totes les dames que allí eren. Com Estefania véu
la murmuració de la gent, e tingué natural notícia que aquell era lo
Conestable, tan gran fon lo delit d'amor que pres en la sua vista que lo
cor li defallí e perdé tot lo record. Los metges, que allí prop de
I'Emperador estaven, donaren prestament reme¡ a son mal; e per co dix bé
Aristótil que així ve gran dan a les donzelles per molta amor com per
molta dolor./

/ /

/Aprés demaná I'Emperador a Estefania de qué li era vengut aquell mal, e
responent dix:/

/ /

/-Per ço com portava la gonella massa estreta./

/ /

/Lo Conestable estigué tot aquell dia. asseit en la cadira, que no s'hi
trob'a negú qui llançar-lo en pogués./

/ /

/Com la nit fon venguda junyien ab moltes antorxes. Aprés dues hores de
la nit (e tots havien sopat) vengueren les danses e momos e diverses
maneres d'entramesos, que molt ennoblien la festa. Açò durá tres hores.
Passada mitja nit, I'Emperador e tota la gent se n'anava a dormir./

/ /

/L'Emperador, perqu¿ no hagués a tornar al palau, havia feta en lo
mercat aparellar una bella posada on se més ab totes les sues dames, que
poguessen be festejar de dia e de nit./

/ /

/E duraren aquestes festes huit dies. L'endemà molts cavallers
treballaren per llanqar de la cadira al Gran Conestable. Vengué al reng
un cavaller, parent de I'Emperador, qui es nomenava lo Gran Noble, lo
qual venia molt be en orde, e portava en les anques del cavall una
donzella de peuse tenia-li los braços damunt los muscles, e lo cap seu
pujava tot sobre l'elmque tota la cara mostrava, el portava un escrit en
I'escut ab lletres d'or qui deien:/

/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /

Enamorats, mirau-la bé,

que en lo restant millor no hi se

//

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/Era vengut un altre cavaller, primer d'aquest, qui portava altra
donzella: així com Sant Cristófol porta en lo muscle a Jesucrist, així
portava la donzella aquell cavaller. E portava en los paraments e en lo
cap del cavall un escrit qui deia, per go com sa enamorada havia nom
Lionor:/

/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /
/ /

Enamorats, feu-li honor,

puix de totes és la millor.

//

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/Tirant junyí ab lo Gran Noble, e donaren-se molts encontres; e a la fi
on quasi mortal l'encontre, que Tirant l'encontrà en lo revol de
I'escut, e rompe lo maniple e rebaté en I'elm, e féu-lo caure per les
anques del cavall; e així com era gran e pesat, al caure que féu doná
tan gran colp de costat que dues costelles se trencá dins lo cos. E ell
encontrà a Tirant un poc dessús les cordes de l'escut, e la llança que
portava era tan grossa que no es pogué rompre, e tan gran fon l'encontré
que los dos se donaren que lo cavall de Tirant aná atrás tres passos e
donà dels genolls en terra. Com Tirant lo senti caure tragué los peus
dels estreps, e fon-li forçat de posar la mà dreta en terra. Ajudaren-li
sens que no caigués lo cos tot en terra, e lo cavall de continent
esclatá allí. Al Gran Noble fon forqat, ab tot son mal, fos portat al
cadafal de la sàvia Sibil.la, e allí fon batut no tant com hagueren fet,
per esguard de les costelles rompudes. E a Tirant, per tant com era
caigut ab lo cavall e li era mort, e havia tocat ab la má en terra, los
jutges jutjaren, per no ésser caigut tot lo cos en terra sinó la mà, que
junyís d'aquí avant sens parament, e no portás en les juntes esperó
dret, ni en la mà manyopa./

/ /

/Havent vist Tirant que per falta del seu cavall era estat envergonyit,
féu vot en tota sa vida no junyir pus, si ja no hi junyia rei del rei./

/ /

/Aprés, lo Conestable avallà de la cadira on estava, e posaren-n'hi un
altre en lloc seu. E lo Conestable fon taulatger en lloc de Tirant. E en
tots los huit dies que duraren les festes, tan nobles foren lo darrer
dia com lo primer, e ab tan gran abund'ancia de totes coses, així
d'aventures com d'entrameso singulars viandes, com de totes altres coses./

/ /

/L'endemà que Tirant se fon lleixat de junyir, ixqué vestit d'un manto
d'orfebreria brodat sobre vellut negre, d'un arbre qui es nomena seques
amors, qui fa un petit fruit blanc quese'n fan patemostres, ab aquelles
calces que havia junt, l'una brodada e l'altra no, e per lo semblant la
sabata qui havia tocat la cosa que ell més desítjava. E ans que ixqués
de la sua posada féu emparamentar lo millor cavall que ell tenia, e ab
aquells paraments que ell havia junt, l'arnèss, la cimera, e tot quant
en les juntes ell portava, ho tram'es tot al Gran Noble, e aquell li'n
féu gràcies infinides. Fon estimat que valia passats quaranta mília ducats./

/ /

/Tirant cascun dia era en la cort parlant e solaqant ab tots e ab
l'Emperador e molt més ab les dames. E cascun dia se mudava de robes,
mas no les calces. Un dia la Princesa li dix:/

/ /

/-Digau, Tirant, sí Déu vos done honor -en manera de burla-, aquesta
gala que vós usau de portar I'una calça brodada e l'altra no, ¿usàs en
França o en quina part?/

/ /

/I era lo dia que eren complides les festes. E lo novèn dia, que anaven
a la ciutat de Pera, en lo camí la Princesa lo hi dix, present Estefania
e la Viuda Reposada. Respós Tirant:/

/ /

/-E com, senyora! ¿No sap la majestat vostra aquesta gala quina és? ¿La
celsitud vostra no és en record d'aquell dia que vengué l'Emperadriu, e
jo estava amagat e cobert ab la roba de les vostres donzelles, i
l'Emperadriu fallí poc que no s'assigués sobre lo meu cap? Aprés vingue
vostre pare i en lo petit retret amagás-me entre los matalafs, e aprés
que se'n foren anats, jugant ab vostra altesa, puix les mies mans bastar
no hi pogueren, la cama ab lo peu hi hagueren a suplir, e la mia cama
entrá entre les vostres cuixes, e lo meu peu tocá un poc més avant lla
on la mia amor desitja atényer felicitas complida, si en aquest món
at¿nyer-se pot. Mas jo crec que los pecats meus no em consentirán que jo
puga tanta glória atényer./

/ /

/-Ai, Tirant! -dix la Princesa-. ¡Bé só en record de tot lo que m'has
dit, que senyal ne tinc en la persona mia d'aqueixa jornada! Peró temps
vendrá que alxí com ara t'has brodada I'una cama, que les dues te porás
brodar, e les porás posar a ta llibertat lla on desitges./

/ /

/Com Tirant li oí dir semblants paraules, de tanta amor acoml)anvades,
prestament fon descavalcat en excusa que los guants li eren caiguts, e,
besá-li la cama sobre la gonella, e dix:/

/ /

/-Lla on és atorgada la grácia deu ésser besada e acceptáda./

/ /

/Aplegats que foren dins la ciutat de Pera, així com se volien armar,
veren venir nou galeçes que eren ja molt prop. L'Emperador maná que no
fessen lo tomeig fins haguessen sabut quines galeres eren les que
venien. No passá quasi una hora que elles aplegaren ab molta alegria.
L'Emperador pres molt gran plaer com sabé que eren de francesas. Lo
capità d'ells era cosín germà de Tirant, e era estat patge del rei de
França, e havia'l fet vescomte de Branches. Ell, veent que son oncle, lo
pare de Tirant, era desitjós de veure son fill per lo gran temps era
passat que no l'havia vist, sabent com Tirant tenia feta molt gran
empresa de guerra molt justa contra infels, e havia vençudes moltes
batalles, e continuava la guerra, lo Vescomte, per les grans pregàries
de la mare de Tirant, e per voler exercir lo gentil estil de les armes,
emprengué ab altres cavallers e gentilshómens de venir en ajuda de son
cosín germà ab cinc mília francs arquers, los quals li donà lo rei de
França, sabent les grandíssimes cavalleries que havia fetes Tirant en
defensió de l'Emperador de Contestinoble. E cascun franc arquer
d'aquests portava escuder e patge. Llavors lo féu lo rei de França
vescomte de Branches per aquella empresa, e li doná moltes terres, e li
pagá lo sou per sis mesos, e li doná totes les galeres armades e
avitualladas de tot lo que mester hagué. E passá per Sicília, e, conegut
per lo Rei, féu-li, molta honor e li doná molts cavalls. /

/ /

/Com Tirant fon certificat aquest ésser mossén d'Amer, cosín germà seu,
prestament se posà en una fusta; e ell e lo Conestable, ab molts altres
cavallers, entraren dins les galeres. Grandíssima fon la festa que ells
se feren. Aprés, tots ensems ixqueren en terra e anaren a fer reverència
a I'Emperador, qui pres molt gran consolació en la sua venguda; e pres
molt més plaer I'Emperador com los ambaixadors no eren partits.Aprés
anaren a fer reverència a les dames,e totes s'esforçaren de fer-los
molta honor per contemplació de Tirant. L'Emperador porrogà lo torneig
per a L'endemà./

/ /

/Vengut lo dia següent per lo matí tots s'armaren, e I'Emperador pregà
molt a Tirant volgués entrar en lo torneig ab los altres, per ço com
sens venir contra sa promesa ho podia bé fer; e Tirant fon content
d'obeir lo manament de l'Emperador, per ço com no eren juntes, e ixqué
aquell dia molt pompós./

/ /

/Lo vescomte de Branches pregà a Tirant que li volgués prestar un
cavall, que també volia entrar en lo torneig.L'Emperador e totes les
dames li digueren que no ho fes per ço com venia fatigat de la mar; e
ell ab belles paraules se defès, que no estaria per cosa en lo món
d'entrar-hi per quant los treballs de la mar li eren a ell delit e no
fatiga.Tirant, qui véu la sua voluntat, tramès-li deu cavalls,los
millors que ell tenia; l'Emperador li'n tramès quinze molt bells;
l'Emperadriu, altres quinze; la Princesa li'n donà deu, açó per manament
de son pare; lo Conestable li'n donà set molt bells. Los ducs e los
comtes li'n trameteren molts, que en aquell dia ell tengué en la sua
posada huitanta-tres cavalls dels bons de tota la ciutat./

/ /

/Ixqué ab uns paraments que lo rei de França li havia dats, tots brodats
de lleons ab grossos sancerros d'or que al coll portaven, e les lleones
estaven gitades, e los poquets fills portaven campanetes d'argent. E com
lo cavall se movia era un plaent so d'oir que los sancerros feien./

/ /

/Ixqueren en lo camp huit-cents cavallers d'esperons daurats, e no
consentiren negú hi entràs si no havia rebut l'honor de cavalleria, e no
portàs paraments de seda o de brocat o xaperia. E molts se feren
cavallers aquell dia per ésser en aquelles armes./

/ /

/E lo Vescomte, que no era cavaller, sabent tal ordinació, per no venir
contra lo que era ordenat per I'Emperador, com tots foren dins un gran
camp, descavalcà e pujà alt al cadafal de I'Emperadriu, e suplicà-la fos
de sa mercé li volgués donar I'honor de cavalleria./

/ /

/Respòs la Princesa: /

/ /

/-E com?, ¿no seria més justa cosa que el senyor Emperador vos fes
cavaller de la sua pròpia mà? /

/ /

/-Senyora -dix lo Vescomte-, jo tinc en vot de no rebre honor de
cavalleria de mà d'home negú, per ço com jo só fill de dona, e ame dona,
e per amor de dona só vengut ací i en dona he trobada molta honor. Raó
és doncs, que dona me faça cavaller./

/ /

/L'Emperadriu ho tramès a dir a I'Emperador, e ell vingué allí ab los
ambaixadors, e dix a l'Emperadriu que li donàs l'orde de cavalleria,e
així fon fet. La Princesa féu portar una espasa molt bella, e
cenyí-la-hi, que I'Emperador son pare tenia, ab lo pom e tota la
guarnició d'or. E I'Emperador féu portar uns esperons tots d'or, e en
cascuna roda d'esperó havia engastat un diamà o robí, balaix o safir, e
donà'ls a les filles dels ducs que els hi calçassen; però I'Emperador no
consentí que li'n calçassen sinó l'u, car lo qui vol que sia fet
cavaller de mà de dona no pot portar sinó mig or e mig argent, un esperó
daurat e altre blanc, e així ho feren d'aquest. L'espasa pot portar tota
daurada, mas roba brodada ni calces ni paraments no ho pot ni deu portar
sinó la mitat blanc e l'altra d'or. Lo costum es com aquella senyora
I'ha fet cavaller lo besa, e així ho féu I'Emperadriu./

/ /

/Lo Vescomte se partí del cadafal e entrà dins lo camp. Lo duc de Pera
era capità de la mitat de la gent, e Tirant de l'altra mitat; e per go
que fossen coneguts portaven al cap banderetes, los uns les portaven
verdes, los altres blanques. Tirant féu entrar dins lo camp, on s'havien
a combatre deu cavallers e lo Duc altres deu, e comenqaren-se a combatre
molt bé. Aprés n'hi entraren vint, aprés trenta, de poc en poc se
comenqaren a mesclar; e cascú feia son poder de menar les mans lo millor
que podia. E Tirant mirava la sua gent; com véu que la sua gent anava a
mal, ell ferí ab la llança en la pressa de la gent, e encontrà un
cavaller tan bravament que li passá la llança de l'altra part. Aprés
tirá I'espasa e don'a de grans colps a totes parts, en forma tal que
paria que fos un lleó famejant, que tots los miradors admirats estaven
de la sua desmesurada forqa e gran ánimo que en aquell cas Tirant mostrava./

/ /

/L'Emperador mostrava tenir gran contentació de veure un tan singular
fet d'armes com aquell era. Com hagué prop de tres hores durat,
l'Emperador, del cadafal davallat, pujà a cavall, e posà's en la pressa
de la gent per departir-los, per ço com havia vist que s'hi mesclava
fellonia, e n'hi hagués molts de nafrats. Aprés que tots los cavallers
desarmats foren, anaren al palau, e allí parlaven de semblant fet,
d'armes així singular que deien los estrangers jamés haver vista tan
bella gent així ben abillats de cavalls emparamentats ni d'armes, e fon
tenguda per festa de gran singularitat. L'Emperador s'assigué a taula e
féu que tots los cavallers qui armes havien fetes s'aturassen allí a
menjar. Com foren a la fi del dinar, digueren a l'Emperador com una nau
era arribada al port sens arbre ne vela, tota coberta de negre. E tal
nova recitant, per la gran sala entraren quatre donzelles d'inestimable
bellea, encara que de dol anassen vestides. Los llurs noms eren
admirables. L'una lo seu nom era Honor, e lo seu gest ho devisava; la
segona, Castedat se nomenava per los cavallers e dames qui d'amar
sabien; la tercera, per ço com en flum Jordá era estada batejada, era
nomenada. esperansa; la quarta, per heretatge li venia d'ésser nomenada
Bellea. E plegades davant I'Emperador li feren molt gran reverencia. E
perquè Esperança era lo cap d'elles, féu principi a paraules de semblant
estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Parla Esperança.//

// / /

/-La trascendent celsitud de la majestat vostra, senyor Emperador, venim
a suplicar. Com fortuna, enemiga de tota alegria e repós, s'haja
ocupades les virtuts de sol-lícitament amar, tolent-nos lo poder de
nostres desigs complir, nos ha condemnades en eternal exili, e ha
trobades lleis cruels, enemigues d'enamorada pietat, les quals ab grans
penes defenen lo que natura liberalment nos atorgá, car les coses que en
extrem són males, en algun temps o jamés no poden ésser bones. Com les
lleis de fortuna no poden ésser fetes en perjuí del gran poder de ma
senyora, e deixant los ports de nostre reposat viure estenguem les
cándides veles navegant per la tempestuosa mar d'adversitat (d'on se
poden recitar los naufragis d'aquells qui, en ella follament navegants,
a dolorosa e miserable fi pervenen), e arribades en lo port del teu gran
triümfo ab desig de trobar aquell famós rei qui per lo món se fa nomenar
lo gran Artús, rei de l'anglesa illa, si I'excel-léncia tua sabria o
hauria oït dir en quin lloc trobar se pogués, com haja quatre anys
passats que anam per la mar tenebrosa ab sa carnal germana qui per son
dret nom nomenar se fa Morgana. Ab la nostra nau plena de dolor som
arribades en lo teu delitós port, e aquí estan les devotes dones e
donzelles del gran Artús: contínuament plorant, llurs dolors e penes
reconten./

/ /

/No esperà l'Emperador que més parlàs l'agraciada donzella, car, haguda
plena notícia de la venguda de Morgana, la sàvia germana del bon rei
Artús, llevà's prestament de taula, e ab tots los cavallers qui dins la
cort sua se trobaren, feren la via del port on la nau era, e entrats
dins, veren la senyora sobre un llit gitada, tota vestida de negre
vellut; e tota la nau coberta era d'aquell mateix drap. E estaven en
companyia de l'adolorida senyora cent trenta donzelles d'inestimable
bellea, totes d'edat de setze en dihuit anys. E ab afable acolliment fon
rebut lo magnànim Emperador e tots los seus. E assegut I'Emperador prop
d'ella en una real cadira, féu principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Parla l'Emperador.//

// / /

/-Deixa les llàgremes tristes, generosa reina, que molt poc aprofiten
per obtenir lo que vas cercant. E molt m'alegre de la tua venguda perquè
et puga fer l'honor que eres mereixedora. Quatre donzelles de part tua
me són vengudes, requerint-me los donàs doctrina d'aquell famós rei dels
anglesos, si sabia ni havia oït dir res d'ell. E antiga autoritat me fa
fer testimoni del que hi sé. En poder meu és un cavaller de molt gran
autoritat, no conegut (lo nom seu no he pogut saber), ab una molt
singular espasa que té, la qual ha nom Escalibor, e segons lo parer meu
deu ésser de gran virtut. E té en companyia sua un cavaller ancià qui es
fa nomenar Fe-sens-pietat./

/ /

/Com la reina Morgana oí dir tals paraules a I'Emperador, llevà's
prestament del llit, e donà dels genolls en la dura terra, e suplicà'l
li fes gràcia de deixar-lo-hi veure. E I'Emperador dix que era content.
Alçà-la de terra, pres-la per la mà, e tots ensems anaren a l'imperial
palau./

/ /

/L'Emperador la posà dins una cambra on ell estava, dins una molt bella
gàbia, ab les reixes totes d'argent; e en aquell cas lo rei Artús tenia
l'espasa recolzada sobre los genolls, e estava molt mirant en ella, ab
lo cap molt baix. E tots miraven a ell i ell no mirava a negú. Però la
reina Morgana prestament lo conegué e posà'l en noves, e jamés volgué
respondre. Mas Fe-sens-pietat conegué molt bé a sa senyora; e ab cuitats
passos s'acostà a les reixes, féu-li gran reverència e besà-li la mà. E
estant així, lo rei Artús començà a fer principi a semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Parla lo rei Artús.//

// / /

/-L'estament real requir que indueixca los altres a virtut, per ço com
no és poc difícil que la voluntat en lo regne de nostra ànima, senyora
del ver juí, a l'enteniment no, faça los seus passos torçre, car la
virtut és esperança de tot bé, e del vici no se n'espera sinó ma e temor
de confusió, e negú no deu posar la sua esperança sinó en esdevenidor
bé; noblea, riquea e potència deuen ésser comptades en los béns de
virtut, usant bé d'aquelles; emperò no diem que sien un mateix bé, car
segueix-se que alguns són nobles perquè davallen de noble llinatge,
emperò no sòn rics, per açó la inòpia no basta a contrastar que lo qui
és noble de cor no puga usar de la virtut de noblea: fent lo contrari no
són dits nobles. Altres n'hi ha qui són rics e eixits de poc llinatge,
qui són tan virtuosos que amen les virtuts de noblea, e usen d'aquelles,
e deuen ésser molt estimats perquè fan més que llur natura no els
atorga. E d'açò, així los doctors sants com los filòsofs, en esta
sentència són concordes, perquè cové que les virtuts sien lligades, car
ells digueren que qui posseeix una virtut, totes les té, e aquell qui
fretura d'una, de totes fretura, dones lla on és trobada raó e bondat
que deu ésser més principal, e majorment haver amor als béns divinals.
Per què dic jo aquestes coses? Per ço com veig anar aquest miserable de
món rodant de mal en pitjor, car veig que los mals hòmens, qui amen ab
decepció e frau, són prosperats, e veig abaixar virtut e llealtat, e
veig dones e donzelles, qui en lo passat temps e en lo present solien bé
amar, ara per or e per argent són difraudades./

/ /

/-No és negú qui virtuosament ame -dix lo cavaller Fesens-pietat, allí
en presència de tots-. Digau, senyor, la senyoria vostra qui semblants
coses en eixa espasa de virtuts troba: quines són les passions que
donzella té?/

/ /

/E açó 1i dix perquè la Princesa lo n'havia pregat que lo hi denlanàs. E
lo Rei responent dix:/

/ /

/-Deixa-m'ho veure, que jo t'ho diré./

/ /

/Com ho hagué vist, dix: -Amor, oi, desig, abominació, esperança,
desesperació, temor, vergonya que negú no ho sàpia, audàcia, ira,
delectació, tristícia. Lo major do que la noble en virtuts deu haver, sí
és vida casta./

/ /

/-Sia de vostra mercé -dix Fe-sens-pietat- me digau les abominacions de
l'hom./

/ /

/Com hagués mirat en l'espasa dix:/

/ /

/-Savi sens bones obres, vell sens honestat, jove sens obediència, ric
sens almoina, bisbe negligent, rel inic, pobre ergullós, senyor sens
veritat, catiu sens temor, poble sens disciplina, regne sens llei./

/ /

/Dix l'Emperador:/

/ /

/-Demanau-li quins són los béns de natura./

/ /

/Respòs lo Rei que eren huit, los qui es segueixen./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Los béns de natura.//

// / /

/-Lo primer és gran llinatge, lo segon és granea e bellea de cos, lo
tercer és gran força, lo quart és gran llaugeria, lo cinquè és sanitat
decos, lo sisè és clara e bona vista, lo setè és clara e bona veu,
l'huitè és jovent e alegria./

/ /

/Dix l'Emperador:/

/ /
/ /
/ /

/-Demanau-li com un rei se corona, quines coses jura de servar./

/ /

/ /

/ /

/Lo Rei responent dix:/

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo que jura lo rei com se corona.//

// / /

/-Primerament que servarà amor e pau en son regne, la segona que
esquivarà totes malvestats, la tercera que en tots sos fets servarà
egualtat e justícia, la quarta que en totes coses mesclarà misericòrdia,
la cinquena que gitará de si tota tirania, la sisena que ço que farà que
ho farà per sola amor de Déu, la setena que mostrarà en ses obres que és
ver crestià, la huitena que serà defenedor del poble e aquell amarà com
a son fill propi, la novena que ço que farà ab gran consell e bo en útil
e profit de la cosa pública, la deena que confessarà ésser fill de la
santa mare Església, la qual de tot son poder la defendrà e no adquirirà
per a si subsidis ni demandes, ni els farà vexacions nengunes, l'onzena
d'ésser bo e feel e verdader a sos súbdits, la dotzena que aterrarà e
castigarà los mals hòmens, la tretzena que als mesquins pobres serà pare
e protector, la darrera de totes, tots aquells qui I'informaran en
honrar, e tembre e amar Déu./

/ /

/Moltes altres coses li demanaren e a totes donà naturals raons. Llavors
foren obertes les portes de captivitat. E tots los qui volgueren entrar
ho pogueren bé fer, e com tots foren dins, llevaren-li l'espasa, e no
era en negun record. L'Emperador la hi féu tornar e féu-li demanar quina
cosa és honor, com ell la ignoràs e jamés havia trobat home de ciència
ni cavaller que lo hi hagués sabut dir. Com lo hi hagueren demanat, lo
Rei mirà en l'espasa e de semblant estil dix afables paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /D'on proceeix honor.//

// / /

/-Cosa és molt condecent e necessària als hòmens generosos, e de
llinatge, si volen ésser tenguts en estima, que sàpien quina cosa és
honor, com naturalment la major part dels hòmens de bon sentiment los
plau i la cerquen, e, si no la coneixen ni saben de què va vestida,,
jamés la porien aconseguir. E per ço dic, ajudant a mi lo sobiran
Altisme, que honor és do de reverència en testimoni de virtut. E glòria
e fama han diferència, e són departides d'honor e de llaor, per tal com
honor e llaor són raó de fama e de glòria, car per ço és algú en fama e
en gloria, car és lloat e honrat. Mas encara honor ha diferència e
departiment de llaor, a qui pertany reverència, glòria e fama, e han
acostumat d'ésser preses per una mateixa cosa. Glòria és una claredat, e
tal mateix és fama: aquest és l'orde, que glòria naix d'honor.
Pertany-se, doncs, d'honor e del fort tembre les coses temeroses, e
gosar empendre les coses perilloses per tal que no sia desestimada la
majestat real. Ans açò força per raó de bé e per bona fi, car açò és
comú a tota virtut fer e obrar, no per favor de glòria dels hòmens, mas
per raó de bé. Doncs la raó perquè los hòmens majorment volen ésser
honrats és per tal que apareguen savis e virtuosos, als quals és
majorment deguda honor. Lo senyal e testimoni simplement vol manifestar
la cosa senyalada. Cové que sia alguna cosa coneguda e manifesta, car
les coses que són dins, són a nós ocultes, e no les foranes, car negú no
pot saber lo pensament de la persona, mas coneix-lo per los senyals que
defora se manifesten. La reverència, doncs, qui és honor, se deu
manifestar per la virtut d'aquell de qui és donada. No basta que sia
pensada dins lo cor, ans requir que ella sia defora donada. Doncs ,
honor és raó de bé forà, com reverència és donada per alguns forans
senyals; encara més és manifest per tal com honor és més en aquell qui
honra que no en lo qui és honrat. E per ço honor és dita reverència
donada en senyal de virtut./

/ /

/L'Emperador tornà a pregar a Fe-sens-pietat que li demanàs quines coses
l'home d'armes ha mester; e Fe-sens-pietat lo hi demanà. E lo Rei
responent dix./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo que l'home d 'armes ha mester.//

// / /

/-La primera e principal cosa que lo cavaller ha mester, si vol ésser
home d'armes, que puga comportar lo pes de l'arnès. La segona és que
faça gran treball ab les mans exercint les armes. La tercera és que
sàpien sostenir fretura de viandes. La quarta és mal jaure e mal estar.
La cinquena és que per justícia e per lo bé comú no dubte la mort, car
així bé salvarà la sua ànima com si tota sa vida fos estat verge i en
religió. La sisena, no tema escampament de sang. La setena és que hagen
aptea de defendre si mateix e d'ofendre sos enemics. La huitena és que
hagen vergonya de fugir vilment./

/ /

/E més li demanà com se podia aconseguir saviesa. Respòs lo Rei./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com s'aconsegueix saviesa.//

// / /

/-Saviesa se pot aconseguir per cinc* *coses. La primera per especial
oració. La segona per propi estudi. La terça per magistral informació.
La quarta per liberal declaració. La cinquena per contínua negociació. /

/ /

/Demanà més l'Emperador quals eren los béns de fortuna. Respòs lo Rei./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Los béns de fortuna.//

// / /

/-Los béns de fortuna són cinc. Lo primer és grans riquees. Lo segon
grans honors. Lo terç bella muller. Lo quart molts infants. Lo cinquè
gràcia de gents./

/ /

/Demanà més l'Emperador què és lo que es pertany a noblea. Respòs lo Rei./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Les virtuts de noblea.//

// / /

/-En noblea són quatre coses especials e singulars. Primerament que lo
cavaller sia clar ens sos fets. La segona que sia verdader. La tercera
que sia fort de cor. La quarta que haja coneixença, car fort és odiosa
desconeixenca a Déu. Per noble és tengut aquell qui ha coneixenga a sos
vassalls e servidors; doncs no siau desconeixent a Déu del bé que us donà./

/ /

/Tornà a demanar l'Emperador quin deu ésser lo pensament del cavaller
qui en batalla és vençut. Respon lo Rei./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Quin deu ésser lo pensament del cavaller qui és vençut en batalla.//

// / /

/-Lo cavaller qui en batalla és vençut deu pensar sis coses. La primera
és que la victòria davalla de Déu. La segona és que Déu, qui l'ha donada
a l'altre, la pot donar a ell. La terça és perquè s'humilie a Déu.e a
gents. La quarta és que dels majors prínceps del món són estats vençuts.
La cinquena és que per sos pecats mereix això e més avant. La sisena és
que la fortuna, vogint la sua roda, li plau així./

/ /

/Més li fon demanat de quines coses lo príncep és tengut a sos vassalls.
Respòs lo Rei./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo príncep de quines coses és tengut a/ /sos vassalls.//

// / /

/-Lo virtuós príncep de cinc coses és tengut a sos vassalls.La primera
és en servar-los llurs lleis e furs.La segona és en atényer-los ço que
els promet. La tercera és en amar e honrarlos segons son estament. La
quarta és en defendre'ls poderosament. La cinquena és guardar los llurs
béns e no llevar-los res del llur ab tirania./

/ /

/Moltes altres coses li demanaren. Llavors l'Emperador, per no
fatigar-lo més, li féu llevar l'espasa, e lo rei Artús no veia ni
coneixia a negú. Llavors la reina Morgana, la qual era sa pròpia
germana, llevà's del dit un petit robí que ella portava, e passà-lo-hi
per los ulls; e prestament lo Rei hagué cobrada la natural coneixença.
Llevà's d'allí on seia, e abraçà e besà ab gran amor a sa germana. E
ella li dix:/

/ /

/-Germà, feu honor e gràcies a la majestat del senyor Emperador, qui ací
present és, a la senyora Emperadriu e a sa filla./

/ /

/E ell ho féu. E aprés tots los cavallers que allí eren besaren la mà al
valerós rei Artús, com ne fos molt mereixedor. Ixqueren en la gran sala
e allí feren moltes danses e festes de singular alegria. L'Emperador
pregà a la reina Morgana que dansàs, puix havia trobada la cosa que més
desitjava trobar en aquest món. E ella, per obeir als precs de
I'Emperador, féu-se portar de la nau altres robes qui no fossen de dol
com les que portava. En una cambra se n'entrà ab totes les sues
donzelles. Com foren totes molt ben abillades, les donzelles ixqueren
totes vestides de domàs blanc, forrades d'erminis, e les gonelles
d'aquell mateix drap. La Reina, llur senyora, ixqué ab gonella de setí
burell, tota trepada e molt ben brodada de molt belles e grosses perles;
la roba que es vestí era de domàs verd, tota brodada d'orfebreria; e
portava per divisa rodes de sènia ab los cadufs tots d'or e foradats al
sòl; les cordes eren de fil d'or tirat esmaltades, ab un mot de grosses
perles qui deia: /Treball perdut per no conèixer la falta. /En tal forma
devisada, la reina Morgana vingué davant l'Emperador ab lo rei Artús,
son germà, e dix allí en presència de tots:/

/ /

/-Gran cosa és a una llonga set sostenguda venir a la font e no beure
per deixar beure altri; e per ço és molt liberal cavaller qui la sua
honor dóna./

/ /

/E de continent se pres a dansar, e no volgué més dir. Pres per la mà a
Tirant, perquè li paregué de major autoritat, en presència de tots, e
dansaren per bon espai. Aprés se llevà lo rei Artús e dansà ab la
Princesa. E donada fi a les danses, la reina Morgana suplicà a
l'Emperador li fes tanta d'honor d'acompanyar al rei Artús fins a la sua
nau, e allí li daria un petit sopar, car bé sabia la majestat sua com
tota virtut, de noblea devia ésser acompanyada e de bones costumes, com
sia sabut per tots com la sua alta majestat excel·lia de virtuts a tots
los prínceps del món, donant a cascú premi de virtut segons és
mereixedor, com fos manifest ell ésser principi e font de tot bé e de
tota virtut./

/ /

/No comportà l'Emperador que la reina Morgana més lo lloàs, sinó que ab
paraula e gest afable li féu principi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que fa 1'Emperador a la reina Morgana.//

// / /

/ /

/ /

/-La tua real elegant senyoria, afabilíssima Reina, me fa creure que est
dotada de totes les virtuts que a humana creatura comunicar-se poden,
car de tu se pot dir que est cap e principi de tot bé, e per la tua
molta virtut has passejada la salada mar ab gran sol·licitud per llong
temps per trobar lo teu perdut germà, mostrant en los teus singulars
actes la granea de la tua alta dignitat real. E perquè lo teu molt
merèixer m'obliga de fer-te plaers e /

/ /

/honors, com la tua noblea m'haja request d'anar a la tua nau, só molt
content d'honrar e exalçar la tua honor e fama./

/ /

/E llevaren-se tots e feren la via de la nau. L'Emperador pres de braç a
la reina Morgana, e lo rei Artús a l'Emperadriu, e Fesens-pietat a la
Princesa. E així entraren dins la nau, la qual trobaren ja descoberta
dels draps negres, e molt ben emparamentada tota de drap de brocat, e no
hi podien sentir la mala pudor de la sentina, mas gran fragància de
totes les delitoses odors que puguen nomenades ésser. E, lo sopar
aparellat e les taules parades, menjaren-hi tots los bons cavallers qui
ab l'Emperador eren venguts, e totes les donzelles. E foren tots molt
ben servits ab gran abundància de totes coses./

/ /

/Aprés lo sopar, l'Emperador pres comiat ab totes les dames, e ab
l'altra gent ixqueren de la nau, e estaven admirats del que havien vist,
que paria que tot fos fet per encantament./

/ /

/Com l'Emperador fon en terra, assigué's vora la mar en una molt rica
cadira, e totes les dames entorn d'ell. Tirant era restat dins la nau ab
tots los de sa parentela. Com volgueren dar vela, Tirant se posà en una
barca per eixir en terra. L'Emperadriu, qui el véu venir, dix a sa filla
Carmesina e a les altres donzelles:/

/ /

/-Voleu que façam joc a Tirant? Farem entrar un esclau d'aquests moros
que ací són, que el traga de la barca al coll; e com sia en l'aigua, que
faca lo moro demostració de caure enl'aigua; e que li banye lo peu que
porta de la sabata brodada,car totes aquestes festes no ha portat per
molt que es sia abillat sino aquelles calces. No sé quin és lo seu
significat . Molt me plauria saber-ho. E si lo moro li banya solament lo
peu e, porta calça ab la sabata brodada no será menys de la sua boca no
surta alguna paraula per on porem conèixer si ho fa per amor,o si ho fa
per desesperació. /

/ /

/Totes foren consentes en la burla de Tirant; lo moro fo content obeir
lo manament de l'Emperadriu. Entrá dins 1'aigua on era la barca e pres
Tirant al coll. Com fon prop de, terra féu demostració de caure mostrant
passar gran treball del pes ,que portava; volgué-li banyar lo peu e
banyá-li tot lo cos ./

/ /

/Aixi banyat com estava, ixqué lo virtuós Tirant davant totes les dames,
e véu que l'Emperadriu e la Princesa ab totes les altres tenien molt
grans rialles. Conegué que era burla que li havien ginyada; pres al moro
per los cabells e benignament lo pregá que es gitás en terra; e aquell
com forçat ho hagué a fer; posà-li Tirant lo peu de la sabata brodada
sobre lo cap e féu son solemne vot en estil de semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo vot que Tirant féu.//

// / /

/-Jo faç vot a Déu e a la donzella de qui só, de no dormir en llit ni
vestir camisa fins a tant jo haja mort o apresonat rei o fill* *de rei./

/ /

/Mudà-li lo peu sobre la mà dreta, e dix:/

/ /

/-Tu que est moro m'has envergonyit, mas no só ofés. Davant la majestat
de la senyora Emperadriu has comés cas civil, mas jo faré que será
criminal, encara que de la fortuna sia ofés./

/ /

/Venc lo vescomte de Branches e posá lo peu sobre lo cos del moro, e féu
principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Lo vot del Vescomte.//

// / /

/-Puix tu has abandonada la virtut de gentilea, e com a catiu lo crim
que has comés és civil, no en mereixes punició, puix complit has lo que
t'havien manat; per qu'e jo faç mon vot solemne a Déu e a tots los sants
de no tornar jamés en la mia pròpia terra fins sia estat en batalla
campal on hi haja de quaranta mília moros en sus, e que sia vencedor
capitanejant jo los crestians, o trobar-me sots la bandera de Tirant./

/ /

/Acostà's lo Conestable, e posà-li lo peu sobre lo cap, e féu son vot ab
paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /Lo vot que fa lo Conestable.//

// / /

/-Ab paraules suaus assajaré si de tan deslimitat desig me pogués
retraure, però puix veig ja lo foc encés de mon lleal voler, lo qual
porte a Tirant, resestint mes augmenta, puixa ab novella esperança
restaurar ma vida. E per satisfer al gran voler que tinc en les armes,
faç vot a Déu e a aquella gentil dama de qui só catiu de portar senyal
en la barba, ni menjar carn, ni assegut, fins a tant la bandera del Gran
Soldá, dins batalla campal, haja presa, ço és, la bandera vermella on és
pintada l'hòstia e lo càlzer, e ab açó sia mon vot delliure./

/ /

/Féu-se avant Hipòlit e posà lo peu sobre lo coll del moro, e en estil
de semblants paraules féu lo següent vot./

/ /

/ /

/ /

/ /Lo vot que fa Hipólit.//

// / /

/-No dubte de soferir lo mal perillós per tan esdevenidor delit, lo
qual, no vençut ne jamés sobrat, moltes voltes he sofertes les grans
forces dels turcs per augment de ma honor, per lo gran desíg que tinc de
servir a mon senyor Tirant, del qual só criat; e per exercitar la mia
persona e per mills obtenir la grácia de la mia bella dama qui tant val,
sens mitjá de la qual a mi seria molt difícil pogués desitjar major bé
que la sua amor, per qué he proposat de fer tat vot com oireu: de no
menjar pa ni sal, e lo que menjaré será tostemps agenollat, e de no
dormir en llit, fins a tant que jo haja mort ab les mies própies mans
trenta moros sens ajuda de negú, e en tal cas mon vot sia complit. -E
pres al moro per los cabells, e puja-li sobre l'esquena e dix-: Jo tinc
esperança de llonga vida, e que prestament ab aquesta espasa compliré lo
meu desig./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo donatiu que Tirant féu al moro.//

// / /

/Com Tirant véu que los seus parents havien votat per amor d'ell, ab les
mans se llevà tots los diamants e robís e perles que en la calça e
sabata portava, e donà-ho tot al catiu moro, e un ric manto que portava.
Anà's a despullar e tramès-li tota l'altra roba que portava fins a la
camisa, mas la calça ni la sabata jamés la hi volgué dar. Lo catiu moro
ho tingué a molta bona ventura, que. de catiu que era fon posat en
llibertat e en riquesa, e fon fora de la captivitat e humana misèria,
car la pobretat li ocupava la vida; per ço se diu que la pobrea és una
de les forts passions del món a sostenir. Per causa d´açò, dix
l'Emperador que tal cavaller com aquest era dit liberal que dava sens
pensar d'on més ne pogués haver./

/ /

/Com los ambaixadors del Soldà veren fer festes de tanta magnificència,
foren molt admirats, e foren fora de tota esperança de pau com oïren los
vots que Tirant ab los de la sua parentela havien fet. E Abdal.là Salamó
dix al rei que venia en sa companyia per ambaixador, que si lo camí los
fos segur, que sens resposta se'n deurien partir./

/ /

/L'Emperador aquella nit se'n tornà ab totes les dames e la sua gent
dins la insigne ciutat de Contestinoble, e l'endemà, oïdes misses, tots
tornaren al mercat, lo qual estava així bé emparamentat e parat com lo
primer dia./

/ /

/E, venguts los ambaixadors del Soldà , en presència de tot lo poble,
I'Emperador los féu semblant resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta que 1'Emperador féu als ambaixadors.//

// / /

/-No és cosa en lo món de major congoixa ne dolor que veure la sua
Majestat ofesa en oir paraules tan nefandíssimes.que ofenen a Déu e al
món.E moltes coses me vull deixar de dir per honestat de la mia llengua,
perquè em plau no haverles fetes, e tinc-ne vergonya de recitar-les. Per
què em par que sia justa cosa que jo*, *qui done les lleis e faç servar
aquelles als altres, que per mi deuen ésser mills servades, les quals
raó e justícia naturalment veden. Car, encara que les passions enclinen
les gents en alguna cosa que de raó no és acompanyada, jo he mester
tenir virtut de paciència en haver-les oïdes, perquè a mi no plaen, car
no són plasents a Déu. E suplic la sua immensa Bondat que no em deixe
fer coses qui sien contra la sua santa fe catòlica, que jo donás per
muller ma filla a home fora de la nostra llei. E venint a l'altre cap
del que vull dir: per tot lo tresor, que pagar porien lo Gran Caramany
ni lo rei de la sobirana Índia, llibertat aconseguir no poden sinó ab
pau de fe verdadera restituint-me tot lo meu Imperi./

/ /

/Oïdes tals paraules, los ambaixadors se llevaren e, presa llicència,
feren llur camí devers aquella part on lo Soldà era./

/ /

/Complides les festes e los ambaixadors partits, l'Emperador
sol-licitava sos consells sovint sobre la guerra, e Tirant sol-Iicitava
ses amors e ab molta gran instància tenia a prop la Princesa, per ço com
veia lo temps de les treves ésser molt prop. E l'Emperador, qui mostrava
tenir gran desig que lo seu Capità fos en lo camp per corregir tota sa
gent, e lo Capità feia demostració que cascun dia sol-licitava la gent
que se'n tenia de portar que es posassen en orde de les coses
necessàries, com desitjava molt veure's ab los turcs./

/ /

/Tirant suplicà molt a la Princesa que li fes gràcia li donàs compliment
del que tant desitjava en senyal del darrer mèrit e de complida alegria,
car tota la sua benaventurança estava en poder atènyer la fi que per
amor se pot aconseguir, com sia senyal de perfecció de bé./

/ /

/Car quant de major pobresa l'hom és eixit i entra en rica vida, tant
aquella li és més graciosa. Segueix-se, doncs *, *l'una per dolor,
l'altra per amor planyen-se, e fan ab mi companyia, puix l'esperança de
mon propi delit se té per perduda coneixent la granea de vostra culpa.
Per ço vull recitar los meus ja passats mals, mas no los qui són per
venir, car la terra, la mar e les arenes, e tota natura de gents
s'enutgen de sostenir e comportar lo meu aflegit cos, mas la certa
esperança que de l'esdevenidor delit tenia me feia oblidar la granea que
amor en si porta. E per ço, qualsevulla pena que la majestat vostra a mi
darà de fer-me tant esperar me par poc en compensació de tanta glòria
com jo esperava atènyer. E si la celsitud vostra volia admetre la mia
demanda, e no permetésseu que fos feta vana, coneixeria vostra altesa
quanta és la fermetat mia, car una mateixa serà la fi de la mia vida e
de la mia mort. E per ço no estaré de dir davant Estefania l'efecte de
la mia demanda, e encara en presència d'aquestes gentils dames, en
estima de germanes mies, com amor me força les diga. E si de vós no us
pren pietat, com vos dolreu de mi? E, si a la vostra bellea no
perdo-nau, qui trobarà en vós misericòrdia? De dos mals, lo menor és
d'elegir:¿qual serà l'altre, puix, la mort per menor elegesc? E no
dubteu en res de dir-me lo que la celsitud vostra eligirà. /

/ /

/La Princesa conegué la molta passió que Tirant ab si portava, e ab gest
afable féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta feta per la Princesa a Tirant.//

// / /

/-Tirant, les tues paraules mereixedores són de resposta, car bé sé lo
que desitges; però la mia fama clara és, car fins ara sens crim he
viscut. Digues, ¿quina raó a tu ha dada esperança del meu llit? Lo
creure sol ésser gran infàmia a les donzelles, e les nostres paraules
són cregudes freturar de fe. Jatsia que altres donzelles pequen, e
moltes que n'hi ha que no amen castedat, qui em veda a mi que lo meu nom
sia entre les poques? Si jo consent a tu, no puc dir que açò no es
sàpia, e no és cosa neguna que lo meu defalt puga cobrir. ¿E ab quin fet
excusaré jo ma culpa? Doncs prec-te, Tirant e senyor de mi, a tu plàcia
voler-me deixar defendre la bellea que fortuna m'ha comanada, e no
vulles llaugerament robar-me la mia tendra virginitat, car aquella
donzella pot ésser dita casta qui dubta mala fama. E creu a mi lo que et
diré: que no em desplau que tu ames la mia persona, mas tinc dubte
d'amar aquell qui em pens que ab gran fatiga pot ésser meu, car no és
trobada ferrnetat en l'amor dels estrangers, qui prestament ve e molt
pus prestament se'n va. Mira què féu aquell ficte Jason (e molts altres
que nomenarte'n poria), e quanta fon la pena que la trista de Medea
passà, que matant a sos fills e aprés a si mateixa, sos mals hagueren
fi, hoc encara la cosa desitjada, mas no en l'esperança que havia de la
cosa. D'ací avant no vull pensar en les coses de present, sinó en les
passades d'aquells que hom se pot servir, car és natural condició, a la
qual fugir és impossible, que nostre voler sinó en sobirà bé terme no
pot atènyer. Si alguna cosa la donzella desitja, encara que en extrem
sia mala, ab vel o ombra de bé lo tal nostre voler demana. Menyspreant
matrimonis de grans reis, ne elegí jamés partir-me de l'Emperador mon
pare, car pensava la sua vellea ésser digna de ma servitud, ab tot que
ell sovint me diu: "Carmesina, fes per manera, ans que jo partesca
d'aquesta present vida, ab molta alegria jo et veja col-locada entre
bragos de cavaller que sia gloriós, car lo meu voler ab lo teu se
concordarà, posat cas que sia estrany o de la terra natural." E moltes
vegades me pren a plorar de les benignes paraules que tostemps me diu, i
ell pensa que jo plore per temor d'entrar en la més plasent que
perillosa batalla, la qual sovint les honestes donzelles mostren tembre.
Ell lloa la mia casta vergonya, confia de la mia vida, e la mia castedat
fa a ell estar segur, la bellea li fa temor. E moltes vegades, com jo só
lloada de bellea davant ell per los ulls de vosaltres, m'enutge molt
d'oir-lo en sa presència, però no vull negar no em fos plasent ésser tal
com me jutjau. Ai, Tirant!, gran llibertat és donada a mi, car no he
sabuda l'art d'amar, e lo principi és a mi difícil e dubtós, e si jo no
amava a tu seria dita benaventurada, perquè seria fora de tota passió,
car só en record d'aquella trista nit del castell de Malveí; diré així
com dolor vol que diga: "Qui mercè no ha, mercè no deu trobar."/

/ /

/E no volgué més dir.Tirant estigué un poc alienat pensant en lo parlar
que fet havia la Princesa, mostrant-li la poca amor que li portava, com
se tingués per benaventurat pensant ésser molt avant de ses amors e
trobà tot lo contrari. Constret per molta dolor ab esforçat ànimo féu
principi a paraules de semblant estil/.. //

// / /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Rèplica que fa Tirant a la Princesa.//

// / /

/-Moltes coses jaen en cobert per mitjà de negligents descobridors, car
en lo principi jo no sabí descobrir la poca amor que en l'excel.léncia
vostra tinc coneguda.Fins ací he treballat en conservació de la mia vida
perquè en augment de l'honor e prosperitat de la majestat vostra jo
pogués treballar en servir aquella.Ara, puix veig del tot la mia
esperança perduda, me vull deixar de viure perquè ab la molta amor que
em té catiu no sia forçat servir a persona ingrata.Oh cruels fats! ¿Per
què em lliberàs de les mans d'aquell virtuós e famós cavaller lo senyor
de les Vilesermes, puix sabíeu que la mort ab tan gran pena m'era veïna?
Car veig que ab multitud de paraules de molta dolor acompanyades no puc
pervertir a pietat l'ànimo de l'altesa vostra d'atènyer-me lo que per
raó e ab molta gentilea vós éreu obligada sots promesa fe, ço és, que
daríeu remei a la mia atribulada vida. No,vull més d'ací avant fiar en
paraules. Puix donzella de tanta dignitat e sobre, totes les del món
virtuosa m'haja rompuda la fe, qui porà fiar de totes les altres?/

/ /

/-Quina cosa és fe? -dix la Princesa-.Com molt me plauria saber-ho,
perquè en son cas e lloc servir-me'n pogués. /

/ /

/-Molt me plau, senyora -dix Tirant-, que fengiu ignorància per cobrir
lo vostre defalt car tal ignorància en vós no té posada; emperò de mon
poc saber e mal avisat entendre só content dir lo que hi sé, demanant
tostemps perdó si dic res que sia en ofensa de vostra celsitud.Per ço
com a mi par haver llest que fe e veritat estan lligades,, car fe és
creure lo que hom no veu ab los ulls corporals, e açò es tant com toca
en les coses de Dèu, que simplement se deuen creure segons la santa mare
Església,creu, car raó natural no basta en provar los secrets divinals
qui són en la santa llei crestiana, sinó per testimoni de la Santa
Escriptura, e ab aquesta fe nos havem a salvar. E Déu és veritat que
mentir no pot, e tot lo que ell ha dit de la sua santa boca és veritat,
e així ho devem creure fermament sens dubitació alguna; e per tal forma
estan fe e veritat ensems lligades, e la majestat vostra fa lo contrari,
que trenca la promesa fe, denegant veritat, que és Déu. Doncs, venint
contra Déu, és renegar-lo, car tots los qui rompen la fe, trenquen
sagrament, e són fets enemics de Déu. E vol-se excusar I'excel·lència
vostra, remetent-me a una mia gran enemiga qui nomenar se fa Esperança,
qui fa per son ofici desesperar moltes gents, car aquesta no fon trobada
sinó per una causa, ço és, que les persones tinguen esperança de llonga
vida, e per les bones obres que faran, ab los mèrits de la passió
sacratíssima de Jesucrist, obtinguen la glòria de paradís. E estic
admirat de la majestat vostra, qui té tanta magnanimitat, que us he oït
dir que jamés haveu feta promesa ni gràcia alguna a negú que molt
copiosament no lo hi complísseu. E d'açò me donàs per testimoni totes
les dames de la cort vostra. ¿Doncs serà tanta la mia desaventura que
jo, qui us desitge més servir e obeir que tots los hòmens del món,, la
vostra grandissima liberalitat en mi manque? Encara no ho puc creure que
donzella de tanta dignitat vulla ésser pedura, car com la persona es de
major estima, tant fa mes ofensa a Déu, e no seria negú qui de vostra
altesa don'as fe. L'estima de major dolor de la que tinc no puc
at'enyer. Assajar vull la fortuna, la qual sovint ais que l'experimenten
prospera. Entre mos mals, lo que més m'atribula es perquè no tinc poder
de complidament mostrar a la celsitud vostra la infinida amor a la qual
justament lo merèixer vostre m'obliga, e per ço esperaré temps en lo
qual sens temor jo puga mostrar a l'altesa vostra com tinc en poc ma
vida, e vull lamentar-me sovint ab moltes llàgremes la mia gran
desaventuraimas l'extrema amor que dins mi reposa me fa dubtar los
esdevenidors perills. E los pocs inconvenients que paren grans si en dan
de la vostra excel·lent persona esguarden. Ja tem los mals que a vós
porien seguir, noble donzella, perquè so cert la mort sens dubte ab mi
molt prest vol fer companyia, procurant a vós molta dolor,, la qual serà
a mi molt enutjosa sol per ésser llunyat de la vostra resplandent vista,
poc recordant vos l'ofensa que lo tal consentir vos porta segons vostres
paraules, fengint aquelles ésser honoroses. Si així fos per los passats,
no foren meses en oblit. E content del que ja vist n'haveu en molta
honor mia e gran vergonya de la celsitud vostra, parlant tostemps ab
vénia e perdó, seria just, si a la majestat vostra era plasent,,
concordásseu ab l'última raó per no mostrar voler fer del negre groc. Ja
dolentme de l'altesa vostra diguí a la Viuda Reposada e a Estefania lo
desgrat que mostràveu haver de mi, e si jo per ésser estranger alguna
ombra o centilla passava per lo vostre enteniment d'alguna error que en
mi se fos causada, prenga la majestat vostra aquella seguretat segons de
cavaller se pertany. Com ixquí de la casa mia, acompanyant-me ànimo
d'infinida amor, si en lo camí alguna passió sentia, reclamava a la
senyora Princesa, car d'altre déu socors no esperava, e ab esperança tal
entrí en aquesta cambra pensant trobar a ma dolor remei./

/ /

/No pogué haver prou paciència en mes oir a Tirant la Princesa, sinó que
ab esforgat ànimo féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Rèplica que fa la Princesa a Tirant.//

// / /

/-Oh, fallit d'enteniment! ¿Ab los béns de natura, los quals sens
llibertat posseeis, vols atènyer nom de virtuós, que no s'ateny sinó ab
multitud de treballosos actes? ¿Fies en la tua mà e corporal força, que
tens atreviment de demanar dins la mia cambra, en presència de tantes
dones e donzelles, lo premi que tu creus merèixer? Sàpies que així com
tu est poderós en parlar ab la tua mala llengua, així só jo poderosa en
oir ab les mies orelles pacientment lo que dius, dient que jo t'he
promesa la fe, volent-ho convertir a exemple de bé./

/ /

/E estant en aquestes raons, entr'a l'Emperador per la cambra e véu-los
que estaven en un rotle fet. Demanà'ls de què parlaven, e la Princesa
responent dix:/

/ /

/-Senyor, nosaltres demanàvem al Capità, per Qo com ell sap molt bé
sermonar, quina cosa és fe. E ha'ns-ho aci declarat./

/ /

/E lo Capità, ans que l'Emperador parlàs, se pres a dir:/

/ /

/-Senyor, lo nostre mestre e senyor Déu, Jesús, manà en los seus sagrats
Evangelis que nosaltres cregam bé e fermament tot ço e quant és
contengut en aquells ab verdadera e pura fe sens dubitació alguna, e que
en aquesta santa fe e llei crestiana vullam viure e morir. E tots los
qui lo contrari faran sien tenguts per heretges, e foragitats dels béns
que es fan en la santa mare Església. Per què es deuen guardar les dones
e donzelles qui la fe prometen que no la rompen, car si ho fan són
excomunicades, e així morint, no poden ésser admeses en eclesiàstica
sepultura ni en lloc sagrat soterrades./

/ /

/Respòs l'Emperador ab zel de bé, ajudant al seu Capità, que deia gran
veritat, que fort cosa es rompre la fe, així als hòmens com a les dones.
Emperò si ell sabés la causa de la qüestió de Tirant e de sa filla, ell
no haguera lloada tal raó./

/ /

/E l'Emperador pres per la mà sa filla Carmesina e pujarense'n los dos,
sens que no volgueren altra companyia, a la torre del tresor, per traure
moneda per donar a Tirant que anàs al camp./

/ /

/Com foren pujats, Tirant rest'a ab les donzelles, e, posat en gran
pensament del que la Princesa li havia dit, hagué plena notícia en
aquell cas que la Viuda Reposada li havia descobert son secret e tot lo
que ell li havia raonat. E volgué Tirant experimentar si ab prometences
poria son fet revenir, e ab paraules afables e de molta amor,* *de les
següents paraules féu principi./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

//Lo raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada e a les altres donzelles.//

// / /

/-Molt es dura cosa pensar en los perills esdevenidors, e si aquell qui
té potència de llevar la coneixença als coneixents, llevant al savi lo
seny alguna cosa no li restaria. La major dolor que als mesquins
atribula és que en algun temps sien estats benaventurats. E per ço la
mia pensa sens compareció està ofesa per ma senyora. Si jo he bé enteses
les sues querelles, manifesta que la sua amor no ha tengut poder vers mi
ab pròspera fortuna, e per ço los meus mals no tenen raó d'ésser creguts
sinó per testimoni de mes paraules, e per ço desitja la mia ànima ésser
aconsolada perquè jo pogués fer tals e tan assenyalats serveis a la
senyora Princesa que la majestat sua conegués jo ésser digne de la sua
amor aconseguir, e a vosaltres totes en general e a cascuna per si en
honest matrimoni col·locar-vos pogués. A la mia singular parenta, en
voluntat germana, Estefania, qui present és, per bé que ella tinga molts
béns e molta riquea, però jo li'n volria molt més donar, tants e més que
no en té; a la senyora Viuda Reposada, que fos secretària major de tot
mon pensament e li donàs marit que fos duc, comte o marques, ab tants de
béns que ella ne reste contenta e faça rics a tots los seus; e per
semblant volria fer a Plaerdemavida e a tots los altres./

/ /

/Estefania féu infinides gràcies per ella e per totes les altres al
virtuós Tirant de la molta voluntat que els mostrava. Dix la Viuda
Reposada a Estefania:/

/ /

/-Fes-li tu gràcies per ta part, que jo les hi sabré fer per la mia./

/ /

/E girá's devers Tirant ab cara e gest afable fent-li present de
semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

//Les gràcies que fa la Viuda Reposada a Tirant.//

// / /

/ -No es senyal del darrer mèrit lo donar així com la senyoria vostra
fa, mas és principi d'amistat e de gran amor, e fa lo do plasent e
graciós lo que prestament lo dóna. E qui dóna lo que no pot negar, fa
molt bé; emperò encara que se'n faça liberal, poc dóna. Jo faç infinides
gràcies a la senyoria vostra del bon record. E jo no vuil marit, per
gran senyor que sia, sinó u, lo, qual, com a Déu, adore nit e dia e el
tinc continuament present encara que sia absent. Aquell que ame no m'ha
morta, mas dóna'm causa de mort, e per go vull primer oferir als dans la
mia persona que manifestar ma voluntat per los perills que seguir-me'n
porien, qui serien causa d'impediment a la fi de mon proposit, los quals
deixaré de recitar perqué no és temps ni lloc./

/ /

/Acabant la Viuda Reposada, Plaerdemavida féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Parla Plaerdemavida.//

// / /

/-Capità senyor, com sou nafrat de la virtut de paciència! ¿E no sap la
senyoria vostra que aprés de pecar se segueix penedir? Vós sou vengut en
les cambres de ma senyora, qui són sepultura per a vós, puix no trobau
misericòrdia. Jo us suplic, per mercè: no s'hi ha de perdre l'esperança,
car Roma no es pogué fer en un dia. ¿E per un no-res que ma senyora vos
ha dit, estau ja esmaiat? En les forts batalles sou vós un animós lleó e
tostemps sou vencedor, ¿e temeu una senyora sola, que ab esforg e ajuda
nostra vos darem d'ella vencedor? A la gent d'armes dau gran esforç e a
nosaltres toleu lo poder, mas jo veig temor e pietat contrasten als
cruels ardiments. Par-me que Déu vos paga segons vostres mèrits. ¿Sou en
record d'aquella plasent nit del castell de Malveí, que jo somiava, e lo
que vós dieu ab quanta misericòrdia en aquell cas obràs? E per ço se diu
en la nostra terra un exemple vulgar- "Qui és piadós e puis se penit, no
deu ésser piadós dit." Ja no vull més dir d'aquesta raó sinó que totes
vos ajudarem perquè la senyoria vostra sia contenta. E lo darrer remei
jo lo hi sé quin és: que s'hi té a mesclar una poca de força, car la
temor, qui ve de poc saber, fos apartada de si. Car cosa és lletja a les
donzelles, com són requestes d'amor, no hagen a dir aquell espantable
mot. "Bé em plau." Oh, com me par mal mot per a donzella! E per ço jo us
promet, a fe de gentil dona, e per la cosa que més ame en aquest món,
encara que jo en sàpia la creu al coll portar, en dar-hi tota aquella
endreça que jo poré. En aquell cas jo seré dita justa remuneració menor
que el treball, per què, senyor, faça la mercè vostra que jo sia
conservada en l'amor del meu Hipòlit. Mas gran dubte em fa que, com jo
comence a veure los seus rebordonits passos on volrien anar, no em
contenta molt son fet. E per ço me tem jo de I'esdevenidor perill, car
conec que ell serà bon esgrimidor, que no cura de tirar a les cames, mas
tira al cap. Més sap que jo no li he mostrat./

/ /

/Tirant s'alegrà un poc ab les burles de Plaerdemavida, e llevà's en
peus e dix-li:/

/ /

/-Donzella, segons me par, vos no amau encoberta a Hipòlit, ans voleu
que tots ho sàpien qui saber-ho volran./

/ /

/-¿Què em fa a mi -dix Plaerdemavida- que tot lo món ho sapia, puix Déu
m'ha dat n lo bon gat ab l'esperança ensems? E per ço vosaltres, hòmens,
moltes voltes sou desconeixents, que volríeu cobrir la culpa vostra ab
dissimulació d'honest parlar, pensant que som donzelles e no tendrem
atreviment de dir-ho. E teniu de propietat que en lo principi sou bons e
en la fi sou mals, així com és la mar, qui entrant-hi troba hom l'aigua
suau: aprés, com sou molt dins, és fortunal. Així és en lo principi
d'amor, que sou blans, aprés aspres e terribles./

/ /

/E estant en aquestes raons, vengué l'Emperador e pres per la mà al
Capità e tragué'l de la cambra, e parlaren molt sobre la guerra. Com fon
hora de sopar, Tirant ab los seus ana a la sua posada./

/ /

/E venint la nit, que la Princesa se volia en lo llit posar, la Reposada
Viuda li féu principi de semblants paraules:/

/ /

/-Senyora, si la majestat vostra sabia l'extrema passió que Tirant passa
per causa de vostra altesa, e les coses que ens ha dites a totes ensems,
n'estaríeu admirada. Aprés a mi, apartant-me a una part, les coses que
m'ha dites de I'excel·lència vostra, que tinc fastig de recitar-les-vos,
mostrant en les sues vils paraules lo poc bé que us vol. E la sua ficció
a manifestarse tenia: que la divina Providència no permet que les coses
mal fetes ni mal pensades sien de llonga duració./

/ /

/La Princesa s'alterà molt del parlar de la Viuda Reposada. Desitjosa de
saber-ho, tomà's a vestir la gonella, e posaren-se dins un petit retret
perquè de negú no fossen oïdes; e primerament li recità tot lo que
Tirant havia dit a totes, e com les volia totes col·locar de matrimonis
honorosos, ab les promeses preciosas que los donadors acostumen de fer.
Aprés, ab gran maldat e decepció, féu principi a sa malícia la mala Viuda./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada donà a la Princesa
contra Tirant.//

// / /

/-Experiència manifesta mostra a les persones qui tenen bona discreció
que deuen usar més del seny que de la voluntat. E com les persones són
de major altesa e dignitat, tant deuen ésser mes virtuosas e de més
perfecció. Emperò encara que un home sia de més alt enginy e més prátic
que altre, així com és Tirant en les armes, no resta que tots los hòmens
naturalment no tinguen enclinació en malparlar de les dones e pitjor
obrar. E havent nosaltres tal coneixença, devem usar de nostres remeis,
e no voler seguir les coses voluntàries; car negú no pot ésser senyor ni
conservar-se en la posseïda senyoria si no té saviesa; car fent lo
contrari és dit foll. Quants cavallers sap bé vostra altesa que desitgen
e han desitjat lo que Tirant volria, qui són savis e ab molta discreció;
e aquest Tirant es home cruel e gran homeier, qui tot sol té ulls. Bé sé
que no veu més que los altres, mas en follia té major atreviment; ni té
mes saviesa que los altres, mas té menys vergonya e més atreviment. E si
vostra altesa sabia lo que diu de vós jamés li deuríeu voler bé./

/ /

/-Digau-m'ho prest -dix la Princesa-, e no em façau tant penar./

/ /

/-Ell m'ha dit en gran secret -dix la Viuda Reposada- e m'ha fet posar
les mans sobre los Evangelis d'açò jo no diria res a negú. E per quant
sou ma senyora natural, qui seria venir contra la fidelitat, quinsevulla
sagrament que jo haja fet, no val res, per ço com es contra caritat.
Primerament m'ha dit com Estefania e Plaerdemavida son ab ell d'acord
com per forga o per grat ell passarà a vostra majestat; e si fer no ho
volreu per grat e a tot son voler, que us passarà l'espasa per lo coll
donant-vos cruel mort; e après farà per semblant a vostre pare, e robant
tot lo tresor, se posarà en les galeres sues e iran-se'n en la llur
terra; e ab lo tresor que se'n portaran, robes e joies, trobaran allà de
més belles donzelles que vostra altesa no és; car diu que vós no semblau
sinó mossa d'hostal, que sou donzella ab molt poca vergonya, e que en la
mà lo portau dient qui el vol. ¡Mirau, senyora, per vostra virtut, lo
traïdor celerat, quines coses pensa de vostra altesa! E diu encara més
lo reprovat ab poca fe, que no era vengut ell en aquesta terra per fer
armes, e que tantes vegades es estat nafrat, e que per mala sort ha
conegut a vós e a vostre pare. Què us par, senyora, de tal parlar de
cavaller? ¿Com pensa ell en la honor de I'excel·lència vostra ni de
l'Emperador, qui tants béns e tantes d'honors li haveu fetes? Allà foc
qui el crem, qui semblants coses diu. ¿Sabeu encara què diu més? Que no
ama ni vol bé a dona del món sinó per sos béns, més que per la sua
persona. D'aquestes coses diu moltes, e d'altres moltes maldats. E so en
record que em dix que si jamés altra nit s'hi veu tal com aquella de
Malvel, posat cas ell vos fes mil sagraments, no tendrà negú: per forqa
o per grat, ell passarà a vos, aprés vos farà tres figues e les vos
posarà en la barba; aprés vos dirà: "Na mala dona, ni grat ni gràcies,
ara que n'he hagut lo que desitjava." ¡Ai, senyora, la mia ànima plora
gotes de sang, com hi pens en tantes maldats com ha dit de vostra
altesa! E per ço, senyora, vos vull dar un consell, si bé no el me
demanau. Aprés de l'honor de vostre pare e mare, no és negú qui tant se
dega dolre de vós com faç jo. Per ço com tant de temps vos he tengut en
los meus braços, e mamat haveu de la mia llet, tinc desig de cercar-vos
honors e delits; e vostra altesa s'és de mi amagada per fer festa en
aquest reprovat de Tirant, donant més fe en Estefania e Plaerdamavida
que no a mi; i* *elles porten-vos traïda e venuda. Ai, trista de vós! ¡I
com vos ha difamada e farà més d'ací avant! Estefania bé fa: volria
trobar companyia en sa gran culpa. Deixau-vos de semblants amistats,
puix sou informada de la veritat, car jo no us diria sinó tant com és
I'Evangeli. Aquestes coses que a la majestat vostra he dites, és
necessari vos me jureu de jamés dir-ne res a persona del món, car he
dubte que si lo traïdor de Tirant ho sabia no em fes matar, e aprés
iria-se'n. Vós, senyora, dissimulau la cosa, e a poc a poc apartau-lo de
vostra amistat, per co que faça la guerra per vostre pare; car si
promptament vostra altesa lo llança de si, pensarà que jo ho he dit. E
aquestes altres son dignes de disciplina, però no tot en un dia. E
guard-se l'excel·lència vostra de fiar d'elles; aqueixes vos trairan. No
veu vós Estefania com té lo ventre gros? E jo estic admirada l'Emperador
com no lo hi coneix. E tal mateix se farà Plaerdemavida./

/ /

/La Princesa estava molt adolorida, car nova dolor li tenia ocupat lo
sentiment; e decorrent dels seus ulls vives llàgrimes, acompanyades de
molta ira, féu principi a semblant lamentació./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lamentació que féu la Princesa.//

// / /

/-Com pense que tinc reprensió de pare, la mia ànima del cos partir-se
vol, per go com volria lo discurs que tinc de la mia dolorosa vida
pogués ab amargues llàgrimes plànyer e lamentar la mia gran desaventura.
E perquè m'és forçat donar raó de ma penosa vida, ab les mies mans
fredes eixugaré la mia cara humida de moltes llàgrimes. E si em demanes
de qui tinc querella, sol de les lleis humanes, les quals ab gran enveja
en aquest cas me llunyen d'aquell que justament me pensava que devia
amar, e jo l'amava en extrem grau per los grans beneficis qui d'ell
esperava rebre la corona de l'Imperi grec. Oh Déu just! ¿On és la tua
prompta justícia? ¿Com no davalla prestament foc del cel que en cendra
faga tomar aquell cruel e ingrat Tirant, qui jo pensava que seria meu? E
lo primer cavaller qui jo dins ma pensa tenia per senyor, pensant que
fóra fi* *de mos mals, e veig tot lo contrari, aquest havia a senyorejar
la mia persona e tot l'Imperi, aquest pensava jo tenir per pare e per
germà, per marit e senyor, e que jo fos serventa sua. Mas, ¿per què em
dolc ni dic aquestes coses en absència sua, que de mos adolorits clams
no té ell gens de sentiment, car molt millor fóra hi fos ell present?
¡Ai, trista, que lo meu cor está adolorit, e l'amor mia és mesclada ab
cruel ira! E totes les quatre passions combaten la mia atribulada pensa,
ço és: goig, dolor, esperança e temor, car negú en aquesta present vida
no pot viure sens aquestes, per gran senyor que sia, e la virtut és que
no deu hom amar sinó un sol Déu. ¡Oh, qui pensara jamés que de la boca
de tan virtuós cavaller poguessen eixir semblants paraules! ¿E quin dan
li he fet jo, per ell voler la mort de mon pare e de la mia mare, e
d'una miserable filla que tenen? Ara, voleu que us diga, Na Viuda?: tan
prest poria Tirant fer tomar lo sol atrás com poria fer que jo fes cosa
que fos deshonesta. Oh Tirant! E on es l'amor que solia ésser entre tu e
mi? ¿E per quina culpa so estada jo mereixedora d'així ésser feta vil e
abominable a tu? Lo teu amor llauger e de fermetat poca, ¿per on es
fugit de mi aixi prest? Jo, mísera Carmesina, qui solia esser serventa
tua, te prec que em dónes la vida que donist al Mestre de Rodes e a tota
la sua Religió. ¿E pora esser que tu sies mes cruel a nosaltres que tots
aquelis? ¿E per jo fer resta a ta virtut, coneixent lo teu molt
mer'eixer, diguist paraules que no estaven be en boca de cavaller, que
no ames dona ni donzella sino per los béns, e que forcívolment vols
pendre la despulla de la mia virginitat? ¡Oh quant escampament de sang
tals paraules porten! Però jo estime mes que les gents diguen que só
estada benigna e piadosa ais estranys que si deien lo contrari, que so
estada cruel e mala als virtuosos d'honor dignes, car si lo meu esperit
volgués usar de crueldat, no seria lo sol eixit que la tua cambra faria
plena de sang de tu e de tots los teus./

/ /

/E no dix més, sinó que oí tocar a matines e dix:/

/ /

/-Viuda, anem al llit, per bé que lo meu dormir serà molt poc aquesta
nit, ab la gran ira que tinc de Tirant, aquell que jo tant solla amar./

/ /

/Respòs la Viuda: /

/ /

/-Suplic-vos, senyora, per mercé, que, de tot lo que us he dit, que la
majestat vostra no ho diga a negú, per lo gran periii que seguir me'n
poria. E, d'altra part, no volria que em tinguessen en estima de
reportadora de noves./

/ /

/-No tingau temor -dix la Princesa-, car jo guardaré de dan a vós, e a
mi de cárrec./

/ /

/Com foren dins la cambra, Estefania, que les véu venir, dix: /

/ /

/-Bé em par, senyora, que gran plaer haveu pres en les raons de la Viuda
corn tant hi haveu estat. Bé volria saber en que está tot lo vostre
pensament./

/ /

/E la Princesa se més en lo llit sens fer-li resposta, e posà lo cap
davall la roba, e pres-se agrament a plorar./

/ /

/Com la Viuda se'n fon anada, Estefania li demanà de què plorava ni
quina congoixa tan gran era la sua. La Princesa li dix:/

/ /

/-Estefania, deixa'm estar, si vols, e guarda tot aquest mal no torne
sobre tu, que més aparellat t'està que no et penses./

/ /

/E Estefania estigué molt admirada què podia ésser açó. E no li tornà
més a replicar, e gità's prop d'ella així com acostumava de fer./

/ /

/En tota aquella nit la Princesa jamés pogué dormir, sino plorar e
lamentar-se. Per lo matí ella se llevà tota malalta del vetlar que havia
fet. Ab tot açó ella s'esforç d'anar a missa./

/ /

/Com Tirant sabe lo seu mal'e fon informat per Estefania lo plorar e la
congoixa que en la nit tenguda havia, estigué molt admirat quina podia
ésser la causa que tant l'hagués agreujada, a acostant-se a la Princesa,
ab humil gest e ab veu piadosa féu principi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Demanda de conhort que fa Tirant a la Princesa.//

// / /

/-Lo piadós parlar porta ab si tristor ais oïdors, en especial en
aquells que ab molta amor amen. E par-me a tot mon seny que lo vostre
mal tinc jo sobre los meus ulls. E si tanta mercè me volia fer la
celsitud vostra en fer-me part del mal qui us atribula, o almenys dir-me
la causa qui us fa plànyer, la mia ànima en aquest món sentiria glòria.
E lo que dic a la majestat vostra es perquè ho conec en l'alteració de
la vostra cara, que so cert que es quitia de tota culpa. Necessària cosa
és, si voleu que vixca, que mudeu la vostra cara e que no siau
desconeixent vers mi. Per què us suplic, encara que de mi acabat remei
no espereu atènyer, almenys no porá ésser que algun útil no en vinga a
la vostra excel-lent persona. E deixant la major part de mes paraules,
perqu'e veig no tendria temps de poder-les recitar, solament diré
l'extrema pena que lo meu. cor en si porta, com no puc tot lo temps de
ma penosa vida poder contemplar la vostra sobre singular bellea. Ara no
só poc content en haver porrogat lo manament que per la majestat del
senyor Emperador m'era estat fet que anàs al camp./

/ /

/No pogué més retenir Tirant que dels seus ulls no destil·lasen vives
llàgrimes; e conegué que la Princesa mostrava enutjar-se'n, e dix:/

/ /

/-Senyora, ab sobres gran treball, per no fatigar l'altesa vostra,
detindré dins mi l'extrema passió que la mia atribulada ànima sent, que
del carçre del tan atribulat cos se vol partir si ab pena tal té de
viure. E si la ma estat vostra s'enutja de les mies atribuladas
paraules, assajaré ab enamorats serveis mudar la malvolença que en
extrem mostrau contra mi,* *mostrant alegrar-vos de la pena que em veu
passar, e no-res-menys no voler consentir que sol les mies mans toquen
les vostres vestidures. Aquest és lo premi que jo espere de ma
benvolença? Puix així és, en defensa de virtut me deixaré de viure, ab
tot que us veia posseïdora d'excel·lent corona de l'Imperi grec per mos
mal premiats treballs qui aprés ma fi restaran per immortal recordació
de gents./

/ /

/No pogué més parlar Tirant, per la molta passió que sentia, e la
Princesa ab veu baixa féu principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /La resposta quef éu la Princesa a Tirant.//

// / /

/-Ab lo menys càrrec que poré vull satisfer a ta demanda, per ço com és
cosa que vergonya ab si porta, car la mia llengua -ab gran tre ball pot
formar tals paraules, ne la mia cara, no gens bella, qui es temerosa e,
molt vergonzosa, te dará causa de negar que un tan lleig e gran defalt
de mi s'aparte. No vull més ab tu contendre de paraules, perquè conegues
quanta es la mia paciència e humilitat. Car los sol·licits treballs e
malaltia que la misèria humana ab si porta, fa dolre la mia atribulada
pensa, e així passaré lo temps de ma penada vida celant la granea de la
mia extrema pena. E no penses sia tan poc lo treball que comporte en
detenir tan gran dolor coberta, car los plors e sospirs qui als
atribulats turmenten, es gran descaiqs poder-los manifestar a persona
fel, e per ço jo ame de present lo que tu, per ventura, ames en
esdevenidor./

/ /

/E no li pogué mes dir, per go com los metges vingueren acompanyats de
l'Emperadriu. Tirant pres llicència e anà-se'n a sa posada pensant
tostemps en lo que la Princesa dit li havia, e fon posat en gran
pensament. E aixi estigué sens menjar, que no volgué eixir d'una cambra
fins que lo Conestable anà al palau e parl'a molt ab Estefania e ab
Plaerdemavida, e els dix lo fort pensament que Tirant tenia del que la
Princesa dit li havia:/

/ /

/-¿Quin remei porem dar dix Estefania- a la sua gran dolor, car tant com
jo adobe de dia ho desbarata la Viuda de nit? E com jo li parle de res
de Tirant,, lo que de primer no feia, ans volia nit e dia no parlassen
d'alre, e de ses amors com se regiria, ara s'és sots mantell
d'honestetat coberta, e aquesta que té lo cor temerós e I'enteniment
grosser en amar, hi entra molt mal e ab gran dificultas en amor. E la
Viuda, qui sap aquest c'arrec d'amor per ella conegut, li muda tot lo
joc com a maestra en l'art. E tots los qui amen son cecs, e no es temen
ni miren en tals afers; car si la Viuda no fos, no una vegada, mas cent
jo l'haguera fet entrar dins la sua cambra, volgués o no, així com flu
aquella nit al castell de Malveí. Però, puix a mi no es tolta llibertat,
ab baixa veu jo li parlaré de Tirant ab ombra de piadosa amistat./

/ /

/E finit llur parlament se n'entraren en la cambra on era la Princesa ab
grans raons ab la Viuda Reposada, e no li pogué parlar; e conegué
Estefania no era hora disposta per parlar ab ella. L'Emperador, que sabe
que lo Conestable era allí, pensà Tirant hi devia ésser també; féu-los
cridar e, com devien tenir lo consell, dix l'Emperador:/

/ /

/-Anem a la cambra de Carmesina, e alli veurem com està, car hui tot lo
dia no es sent bé./

/ /

/Lo Conestable se mès primer, aprés venia l'Emperador e Tirant, aprés
tots los del consell los qui anar hi volgueren; e troharen que la
Princesa estava jugant ab la Viuda a naips, alpartades en un cantó de la
cambra. E aquí s'assigué l'Emperador prop d'ella demanant-li de son mal;
e ella prestament li respòs:/

/ /

/-Senyor, com jo veig la majestat vostra, sobtosament se parteix lo mal
de mi... -girant los ulls devers Tirant e prenent-se a somriure./

/ /

/E l'Emperador pres gran plaer en les raons de Carmesina, e molt major
com la véu en tan bona disposició. E aquí parlaren de moltes coses, e la
Princesa de bon grat responia en tot lo que Tirant li deia, car la Viuda
Reposada li consellà fes festa a Tirant, no tant com solia de primer,
mas domèsticament així com als altres./

/ /

/E la Viuda volgué que Tirant no se'n tornàs en sa terra, mas que perdés
l'esperança de la Princesa de no amar-la, e que amás a ella, e per ço
deia ab tota maldat lo que dit havia a la Princesa; per ço fon ella
causa de tanta dolor./

/ /

/Com fon quasi nit, l'Emperador ab tots los h'omens se n'anaren cascú en
sa posada. E l'Emperador l'endemà congoixava tota la gent se degués
partir per anar al camp. E Tirant e tots los altres desempatxaven lo més
que podien. E Estefania, parlant aquella nit ab la Princesa, més-la en
noves de Tirant, e la Princesa prestament li dix:/

/ /

/-Calla, Estefania, e no em vulles mes enutjar, car los sants de
paradís, qui són cascuns en gran autoritat posats, son poc ansiosos del
que tu dius ni de nostres mls'eries, car ab altres coses de virtuosas
obres nosaltres havem a guanyar premi qui no s'ateny sinó ab m'erit de
própia virtut; car tots aquells qui fan semblant d'amor no són de natura
d'or, qui a tot lo món plau, així als grans com als pocs, als ries com
als pobres, ni poden ésser tots d'una voluntat, car uns són amics de
paraules e serveixen de vent, e d'aqó aital fan semblant fins a la boca;
car si jo et recitava tots los seus singulars actes, ell és cavaller no
conegut sinó en temps de treves; peró jo callaré fins a tant que la
fortuna adversa done, llicència a mi de parlar. Segueix-se, de tu, que
ab pintades paraules vols posar ma vida en perill, e val més que anem a
dormir ans que la mia atribulada persona passe mes dolor./

/ /

/Estefania volgué parlar, i ella no ho consentí. La Princesa se'n partí
e Estefania restà ab pensament de dona mortal./

/ /

/E així passaren dos o tres dies, e la Princesa mostrava la cara afable
a tots e per lo semblant a Tirant per ço com sabia que prestament se'n
tenien de partir. E davant l'Emperador li dix:/

/ /

/-Senyor, veus ací Tirant, lo vostre virtuós Capitá, lo qual pens que
dins breu temps fará del Soldà lo que ha fet del Gran Caramany e del rei
de la sobirana India o aixi com féu del rei d'Egipte; car certament, si
tot lo món havia batalla, aquest sol seria per guanyar honor i fama
perdurable entre aquells qui vendran aprés d'ell, lo qual de singular
premi es mereixedor, lo gran bataller, car ab verdader cor e sens frau
negú tostemps ules batalles ha fetes e ab gran humilitat les ha ofertes
a la majestat vostra./

/ /

/Parlà l'Emperador e dix:/

/ /

/-Capità virtuós, jo us regracie molt les moltes honors que m'haveu
fetes, e prec-vos que aixi com fins aci haveu ben obrat mostrant la
molta virtut vostra, que ho fagau així d'ací avant, 0 millor, que tal
esperanza tinc de vós; e Nostre Senyor me faga gràcia que us puga
premiar segons lo vostre molt mereixer./

/ /

/Com Tirant véu tantes de raons supèrflues, e que la Princesa ho havia
principiat quasi a manera de mig escam, no li podir altra paraula sinó:/

/ /

/-Serà./

/ /

/Tirant per voler anar a sa posada davallà per una escala, e fon en una
cambra on trobá lo Gran Conestable e Estefania e Plaerdemavida a grans
raons. E Tirant s'hi acostá e dixlos:/

/ /

/-Vosaltres, gerinanes mies, de què parlau? /

/ /

/-Senyor -respòs Estefania-, de la poca amor que la Princesa en aquest
cas de vostra partida mostra a vostra senyoria, així com ella se deuria
esforçar, ara mes que jamés, en fer-vos festa ab amor, encara que ella
hi posás un tros de sa honor. Aprés, senyor, parlàvem què será de mi si
vosaltres partiu. Car l'Emperadriu me dix anit: "Estefania, tu ames." Jo
torní roja e vergonyosa, e abaixí los meus ulls en la mia falda. Aquests
senyals d'amor de mi qui atorgava eren prou, en mi qui callava, car de
primer no sabia quina cosa és amar, sinó d'aquella nit del castell de
Malveí. E si vosaltres vos partiu, poca benaventuranqa i miserable
penyora d'amor restar'a en mi, sinó molta dolor qui em farà companyia.
Ai trista desaventurada! Així serà que jo seré punida per lo pecat de
vosaltres./

/ /

/-Senyora dix Tirant-, ¿e no us he jo ja dit que lo dia de nostra
partida jo suplicaré al senyor Emperador, present la senyora Emperadriu
i la Princesa, e totes seran avisades que sien bones en fer aquest
matrimonio E restarà ací lo Conestable, e lo seu ofici acomanarem al
Vescomte, e fareu llavors vostres bodes./

/ /

/-I com ho faré jo -dix Estefania-, que vos no hi siau? E no s'hi faran
festes ni danses ni alegria nenguna sens que vostra senyoria no hi sia./

/ /

/-¿E què hi fretura festes a les bodes, puix a les esposalles no n'hi
hagué? dix Tirant-. La festa e l'alegria deixau-la per al llit on no hi
haja temors mesclades de recel./

/ /

/E estant en aquestes paraules, davallà l'Emperador ab Carmesina per la
mà, e pensà Tirant que en aquella hora tenien disposició de dir-ho a
I'Emperador; e acostà's lo virtuós Tirant a l'Emperador, e, present la
Princesa, donà del genoll en terra e ab veu humil e de molta grácia
acompanyada, féu principi a la següent suplicació./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Suplicació que fa Tirant a 1'Emperador.//

// / /

/-La glòria quede la majestat vostra, senyor, se contempla, es per
veure-us cobdiciós d'obtenir aquella eterna glòria e fruïció celestial
de paradas, la qual sou mereixedor posseir per moltes virtuosas costumes
en les quals benaventuradament vos sou envellit, usant d'obres de
clemencia. E havent viscut per molts anys.en la temporal gl'oria, ab
gran triümfo, donant llum en lo món de crestianíssim senyor ab les
vostres operacions fundades en fe, esperanza e caritat, per qu'e podeu
ésser cert de l'esdevenidora glòria; e per co com la majestat vostra sao
que tota gran senyoria és vida breu, e no resta en aquest món sinó lo bé
que hom fa, ab molta submissió vull suplicar a la majestat vostra e de
la senyora Emperadriu e de la senyora Princesa, qui aci present es, si
tal suplicació. en semblant cas pot ésser admesa, que fos fet matrimoni
de la donzella Estefania de Macedònia ab lo meu singular gerrná comte de
Sant Angel e Conestable Major de vostra altesa (per vostra benignitat a
ell dat, així l'ofici com lo comdat), com semblants matrimonis sien
lligams de grandissima amor, majorment,com,ne proceeixen fills qui per a
tostemps resten vassalls e servidors de la imperial corona, e tots los
parents e amics per amor d'ells. E per ço com la humana vida d'aquest
món és molt breu, és gran consolació als h'omens e natural cosa deixar
fills qui puguen posseir llurs béns, com los perills que los hómens
passen en aquest món sien molts, e majorment los qui usen la guerra; car
com los resten fills se'n van aconsolats, e los parents e amics
s'aconsolen ab los fills. E per ço no pot ésser atesa felicitas en
alguna cosa que no sia perdurable, ni felicitas no pot ésser trobada
sinó per bonea de vida./

/ /

/E callà, que no dix més. No tardà l'Emperador en estil de semblants
paraules fer resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta feta per l'Emperador a Tirant.//

// / /

/-Llig-se en un tractat que Sèneca fa dient que neguna cosa no es més
carament comprada com és aquella qui ab pregáries e suplicacions se
demana. E per co, Capitá, a mi no és plasent que vós me facau moltes
preg'aries del. que nosaltres devem esser pregats. E tot mon lloc e
poder jo done a ma filla, que ací present es,, que ho fara ab
consentiment de sa mare./

/ /

/E partí's d'ells sens dir-los més, e lleixá'ls la Princesa ab ells. Com
Estefania véu que l'Emperador s'era partit d'ells així estroncadament,
presumí que a l'Emperador no plaïa que es fes lo matrimoni, e sens mes
pensar-hi lleixà la companyia de la Princesa e de Tirant, del Conestable
e de Plaerdemavida, e sola se n'entrà en una cambra, e aquí comenrà de
plorar e fer gran dol/

/ /

/./

/ /

/Tirant pres del braç, a la Princesa, e acompanyats del Conestable e de
Plaerdemavida, anaren a la cambra de I'Emperadriu, e Tirant e la
Princesa suplicaron a l’Emperadriu que volgués consentir en aquest
matrimoni, puix l'Emperador n'era content, la qual responent dix que
ella era molt contenta. E prestament feren ajustar tota la cort perqu'e
fossen a les esposalles d'Estefania. E tots estaven ajustats en la gran
sala, e un cardenal que hi havien fet venir per esposar-los. E
trameteren per I'esposada que vingués, e trobaren-la que encara estava
plorant, que no en sabe res fins que la vingueren a cridar que
I'Emperador e - tots l'esperaven. E totes les altres donzelles
pensavenque estava en la sua cambra per abillar-se, e ella se fartava de
plorar./

/ /

/Fetes que foren les esposalles ab gran triümfo, ab danses e singular
col-lació, volgué I'Emperador que en I'endem'a se fessen les bodes per
co que no detinguessen la partida de Tirant; e aixi fon fet. E foren-hí
fetes molt grans festes de juntes, e danses e momos e molts altres
entramesos qui ennobliren la festa; e tothom estava content sino lo
miserable de Tirant./

/ /

/La primera nit que donaren la novia al Conestable, Plaerdemavida pres
cinc gats petits e pos'a'ls en la finestra on dormia la novia, e tota la
nit jamés feren sinó miolar. E Plaerdemavida, aprés que hagué posats los
gats, an'a-se'n a la cambra de I'Emperador e dix-li:/

/ /

/-Senyor, anau cuitat a la cambra de la novia, que lo Conestable haurá
fet mes mal que no es pensava, que grans crits hi he sentits; gran dubte
em fa que no haja morta a vostra cara neboda, o, almenys, mal nafrada; e
vostra majestat, qui li és tan afix parent, vaja-Ii ajudar./

/ /

/Tant li foren plasents a I'Emperador les raons que li dix Plaerdemavida
que es tomá a vestir, e los dos anaren a la porta de la cambra de la
novia e escoltaran un poc. Com véu Plae rdemavida que no deia res,
pres-se a dir:/

/ /

/-Na novia, com estau vos ara que no cridau ni dieu res? Par-me que ja
us es passada la dolor i la major pressa de la batalla: dolor que et
vinga als talons!, ¿no pots un poc cridar aquell saborós ai? Gran delit
es com se ou dir a les donzelles. Senyal és, com tu calles, queja t'has
enviat lo pinyol. Mal profit te faça, si no t'hi tornes. Vet ací
l'Emperador que t'est'a escoltant si cridaras, car té dubte que no et
facen mal./

/ /

/E l'Emperador li dix que callás e que no digués que ell fos alli./

/ /

/-A bona fe no faré dix Plaerdemavida-, ans vull que sápien que vos sou
aci./

/ /

/Llavors la novia se pres a cndar dient que li feia mal, e que estigués
segur. Dix Plaelrdemavida:/

/ /

/-Senyor, tot lo que diu la novia es manllevat, car les paraules que diu
no ixen de l'ánima, ans me par que sien fictes, e per ço a mi no em plaen./

/ /

/L'Emperador no es podia detenir de riure de les raons saboroses que dia
dir a Plaerdemavida. Dix llavors la novia, com los sentia aixi riure:/

/ /

/-Qui ha posats alli aquells mals de gats? Jo et prec que els vulles
posar en altre lloc, que no em lleixen dormir./

/ /

/Respòs Plaerdemavida e dix:/

/ /

/-Per ma fe no faré, si Déu m'ajut. ¿E no saps tu bé que jo sé traure de
gata morta gatons vius?/

/ /

/-¡Oh d'aquesta massa sentida -dix l'Emperador-, e com cau en grat al
meu esperit les coses que en diu! Jo et jur per lo sobiran Altisme que
si jo no tingués muller no en pendria altra sino a tu./

/ /

/L'Emperadriu an'a a la cambra de l'Emperador e trob'a la porta tancada,
que no hi havia negú sino un patge que li dix com l'Emperador era a la
porta de la cambra de la novia; e anà devers aquella part e trobà'l ab
quatre donzelles que estaven ab ell. Com Plaerdemavida véu l'Emperadriu
venir, ans que negú parlás dix:/

/ /

/-Moriu-vos prest, senyora, vejau qué m'ha dit lo senyor Emperador, que
si no tingués muller que no en pendria altra sino a mi; e per l'ofensa
que vos me féu, moriu-vos prest i molt prest./

/ /

/-Ai filla de mal pare! dix l'Emperadriu-, ¿e tals paraules me dius? -E
fon-se girada devers l'Emperador-: I vós, en beneit, ¿per a qué voleu
altra muller, per dar-Ii esplanissades e no estocades? Guardau que jamés
morí dona ni donzella de joc d'esplanissades./

/ /

/E aixi burlant ab molta alegria se'n tomaren a la sua cambra, e
l'Emperadriu ab les donzelles se n'anaren en ses cambres./

/ /

/L'endemà per lo matl tothom s'alegrà e feren molta d'honor al
Conestable e a la novencana. Portaren-los en la major esglèsia, on diren
la missa ab molt gran honor. Com hagueren dit l'evangeli, lo sermonador
pujá en la trona e féu un solemne sermó preïcant de vicis e de virtuts.
E aprés, en la fi del sereno, per manament de l'Emperador féu la següent
oració per posar en esperanza a tots los qui de bon cor lo servien./

/ /

/ /

/ /

/ /Loració que féu lo frare aprés del sermó.//

// / /

/-La mia llengua indocta no seria suficient en recitar los actes
virtuosos e de memòria singular que aquest sereníssim, pròsper e poderós
senyor, lo senyor Emperador, ha fets en favorir, heretar e sublimar en
grans dignitats a sos criats, servidors e vassalls, e farà molt més tant
com la vida lo volrà acompanyar. E deixant-me recitar les sues
grandíssimes perfeccions, les quals augmenten la veritat de la sua gran
altesa (car delit és de recitar la granea de l'alt coratge dels
generosos prínceps com augmenten la glòria e estat de sos vassalls,
criats e servidors, així com ha fet d'aquest famós e virtuós cavaller
estranger, natural del realme de França, havent bé servit la pàtria
grega), l'alt Emperador, ab la sua plasent mà plena de misericòrdia e
liberalitat, ha donat al valerós Diafebus, comte de Sant Àngel e
Conestable Major de l'Imperi grec, una parenta sua molt acostada,
nomenada Estefania, filla d'aquell ilustre, legítima e natural, d'aquell
temerós senyor senyorejant la corona del grec Imperi, la qual per tot lo
món és temuda, lo qual germà seu fon intitulat duc de Mecedònia. E
aquest ducat, ab sa filla Estefania, neboda sua, dóna al dit
Conestable'ja dessús nomenat, ab tots los béns, joies, robes que el dit
Duc deixat li havia. E lo sereníssim Emperador, de sos béns propis
graciosament dóna a la dita Estefania cent mília ducats, que en puga
restar e fer a totes ses pròpies voluntats. Tal senyor com aquest fa bon
servir, qui sap galardonar, anar e honrar a tots sos servidors. Aquest
senyor té honor abraçada, e no la deixa partir de si, com honor
proceesca de gran magnificència d'ànimo i es omada de totes virtuts; car
de magnificència ix liberalitat, que excel-leix totes les altres obres
virtuosas qui són dignes d'honor. E per ço diu Sèneca que aquell qui és
de gran ànimo totes les sues obres són de virtut. E los prínceps qui són
magnànims e liberals, e pertany que sien savis e animosos e amadors
d'honor. Tres coses són que per llur excel-léncia excel-lèixen totes les
altres en aquesta vida. La primera és menyspreu de l'honor terrenal o
temporal o de fortuna. La segona és desig de la benaventurança eternal.
La terça és il-luminació de l'enteniment e de la voluntat. E vull-vos
dir, vosaltres cavallers, perquè sou infortunats en armes, e açò per
cinc pecats. Lo principal de tots, si batalla o guerra ab falsa causa o
sens justícia serà feta. Lo segon, si en pròpia fe ha mort altri, o
decebut en cosa criminal. Lo terç és si camalment ha coneguda monja o
dona dada al servei de Déu. Lo quart és si maliciosament persegueix los
eclesiàstics o els pren llurs béns. Lo quint és si comet notable
inreverència en Déu i en los seus sants. E vull-vos avisar quines són
les bones costumes que deuen haver los fills dels cavallers. La primera
és oir missa tots dies, e dir alguna breu oració. La segona és saber bé
llegir e escriure, e encara saber gramàtica e altra ciència perquè sien
més savis. La tercera és que no sien juradors. La quarta, que no tinguen
supèrbia, ans sien molt humils e afables a les gents. La cinquena, que
tinguen vergonya de fer roïndats. La sisena, haver temor de Déu e ésser
obedients a santa mare Església. La setena és en fer reverència e
saludar volenters. La huitena és estar entre cavallers e bona gent. La
novena és que no sien massa parlers ni atrevits en mal parlar. La deena
és que no sien jutjadors ni escamidors. L'onzena és que-no sien
mentidors ni maldients. La dotzena és que sàpien ben servir, e ben
cavalcar, e ben acollents. La tretzena es que sien ben nodrits de menjar
e de beure. La catorzena es que sien lleals i honests. La quinzena es
que no sien jugadors. La setzena es que sien nets. La dessetena és que
sien cao;adors e munteros. La dihuitena es que s'apien jugar d'esgrima
de llanga, d'atxa, e ejercitar lo cos en armes. Ara vull dir un poc- de
les donzelles, perqu'e no sien agreujades; e darem fl al serinó, perqu'e
sien inforrñades de les propietats e nodriments que deuen haver. Lo
primer es que sápien llegir. La segona, que sien devotes e que diguen
oració. La tercera, que dejunen los dejunis manats. La quarta és que
tinguen gran honestat e vergonya. La cinquena es que parlen molt poc, e
ab gran assossec. La sisena, que tot lo seu Comport sia fundat en
honestat. La setena, que sien molt humils. La huitena, honestes en
menjar i en beure. La novena, que tinguen gran temor i obediencia. La
deena es que no estiguen ocioses. L'onzena és que no sien escamidores.
La dotzena es que sien simples e humils. La tretzena, que sien aptes en
bones costumes femenils e no estíguen ocioses. E açò es tot lo que elles
deurien tenir, e es tot lo contrari. E diré la molta virtut d'elles. La
primera, que son molt voluntarias. La segona, que són molt parleres e
andaregues. La tercera, que no son fermes en amor ni en seny. Diu Ovidi
que lo major be d'aquest món és amor, e la Sacra Escriptura ho
conferrna, car per amor Jesucrist pres mort e passió, e volgué perdonar
al ¡ladre en la creu com li demana amor e perdó, car lo fruit- d'amor-és
amar Déu e lo proysme, e d'aci s'aconsegueix vida perdurable. E lo fruit
d'amor de béns temporals son plaers. E lo fruit d'amor de marit e muller
son fills e filles. Aquestes son les virtuts que proceeixen d'amor:
franquea, que tot cavaller deu haver, ardiment, cortesia, humilitat,
gentil eloqü'encia, alegria, reteniment, mod'estia, proesa, paciencia,
coneixenca, discreció, e bon saber e bon coratge animós. Les següents
coses deu jurar lo cavaller. La primera, que ell virilment fará lo que
son senyor li manarà. La segona, que jamés desamparará cavalleria. La
tercera, que no haurá temor de la mort per defendre dones e donzelles,
la república e la santa mare Església. E la virtut que el cavaller deu
haver sí es: la priffiera, que sia verdader. La* *segona, que sia lleal.
La terça, que sia esforeat. La quarta, que sia liberal. La cinquena, que
ame justicia. Car diu Sant Joan que I'home just justifica lo malvat, car
aquell que lo just condemna, a Déu es abominable, deçà per gràcia, e
dellà per glòria./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com l'Emperador donà lo títol de duc de Macedònia al Conestable.//

// / /

/Complit lo sermó, e la missa, l'Emperador féu portar los cent mília
ducats e totes ses robes e joies, e tot quant son pare li havia deixat.
Aprés d'açó feren vestir al Conestable la sobrevesta del les sues armes;
deixaren-lo així,un poc; aprés despullaren-li aquella e vestiren-li la
del ducat de Maced'onia e desplegaren les banderes del dit ducat, e al
cap li posaren una corona tota d'argent molt rica, per co com gn aquell
temps acostumaven de coronar a tots aquells qui tenien títol. Als comtes
coronaven ab corona de cuiro; als marquesas, d'acer; als ducs, d'argent;
als reis, d'or; als emperadors, corona ab set corones d'or. E per go
aquest Diafebus, conestable, aquell dia se coroná ab corona d'argent, e
feien-la tan rica com fer-la volien de moltes pedres preciosas. E per
semblant 'coronaran a Estefania./

/ /

/E fetes totes les coses dessús dites, ixqueren de l'església e
cavalcaren ab les banderes esteses per tota la ciutat. L'Emperador ab
totes les dames e ab tots los grans senyors, ducs, comtes e marquesas,
ab tota l'altra cavalleria e infinida altra gent de cavall voltejaren
tota la ciutat. Aprés ixqueren fora la ciutat en una bella praderia on
havia una molt lúcida font qui era nomenada la Font Santa, e tots
aquells qui prenien títol e es coronaven venien en aquella font a beneir
les banderes, e alli donaven-li títol de duc, o de comte, o de marqués,
o de rei, o d'emperador. Beneïdes les banderes, batejaren lo Duc e la
Duquessa del realme de Macedónia ab aigua almescada sobre lo cap. E si
aquell dia lo Duc vol fer a crear heraut o rei d'armes, ho pot ben fer
ab l'aigua que resta, e per força li té a posar lo nom'del ducat e
dóna-li de grans estrenes. E no pot ésser fet heraut o rei d'armes que
no sia fill de gentilhom, per Qo com més fe los és donada que a tots los
altres h'omens, car tots han estar al que ells diran./

/ /

/Aprés que hagueren fet un re¡ d'armes, tomá lo Duc a la Font Santa, e
l'Emperador pres d'aquella aigua de la font e tornà'l a batejar altra
vegada, donnt-li títol de duc de Macedónia. Aprés a colp totes les
trompetas sonaren, cridant los herauts e reis d'armes:/

/ /

/-Aquest és l'il.lustre pn'ncep duc de Macedònia, del gran llinatge de
Roca Salada./

/ /

/En açó vingueren tres-cents cavallers d'esperons daurats, tots armats
en blanc, e tots feren gran reverencia a l'Emperador e molta honor al
duc de Macedónia. E d'aquí avant no fon nomenat Conestable, ans donaren
l'ofici de conestable a un cavaller valentissim, qui era nomenat misser
Adedoro. Aquests tres-cents cavallers se feren dos parts, e cascú pres
la pus bella donzella o que era mills a son grat, prenint-les de les
regnes de l'hacanea en qué cavalcava: e tots per orde, los majors en
estat i en llinatge prenien primers; aprés, los qui pendre volien.
Hagué-n'hi molts que no volgueren pendre e posaren-se per les arboredes,
cascú ab sa dama. E com s'encontraven, la u deia a l'altre que deixàs la
dama que portava o havia de rompre dues llances ab ell, e aquell qui pus
prest les havia rompudes prenia la dama de l'altre./

/ /

/E estant los cavallers en aquestes festes, l'Emperador hi anà ab
l'Emperadriu, mas la Princesa no hi anà, ni la duquessa de Macedònia ne
lo Duc. E Tirant no hi pogué anar per la promesa que feta havia de no
júnyer si rei o fill d'aquell no hi era. Mas lo Vescomte fon dels
primers. E així anà l'Emperador a la ciutat de Pera, on era la festa
aparellada. Era ja passat migjorn que encara los cavallers no eren tots
tornats, e l'Emperador se fon posat alt en una torre per mirar; e com
los cavallers venien rompien les llances davant sa majestat. E
l'Emperador féu sonar un gran corn que de més d'una llegua podia ésser
oït, e tots los cavallers, oït lo corn, tiraren la via de Pera. E foren
eixits altres tres-cents cavallers, tots d'una color vestits, e
prengueren lo pas no deixant-los passar; e aquí fon fet un fet d'armes
molt singular, en lo qual l'Emperador hi pres molt gran plaer. E totes
les dones e donzelles qui preses eren se'n fugiren dins la ciutat e
lleixaren sos cavallers en mig del camp./

/ /

/Lo combat dels cavallers durà ben dos hores, que l'Emperador no volgué
que els departissen; e com hagueren rompudes totes les llances, aprés
combateren ab les espases. L'Emperador manà sonar les trompetas, e tots
se departiren, los uns a una part, los altres a l'altra. Com foren
departits los cavallers, cascú cercava sa dama, e no les trobaren, e
anaven dient que los altres cavallers les havien preses, e cascú feia sa
lamentació davant l'Emperadriu e la Princesa per les dames que havien
perdudes. Ells respongueren no sabent-hi res, que creien que los altres
cavallers les tenien amagades. Aquells, ab gran fúria, ab les espases
altes anaren devers los altres cavallers, e tornaren-se altra volta a
combatre./

/ /

/Com hagué durat per bon espai, veren les dames en los murs del palau.
Sonà una trompeta e tots s'auniren e donaren de peu en terra, e ab gran
esforç combateren lo palau, i elles defensant-lo; mas los de fora hi
entraren per força d'armes. Com foren dins lo gran pati, se feren dues
parts, e prengueren un rei d'armes, e trameteren-lo als cavallers qui
darrerament eren eixits los plagués d'anar-se'n, que ells eren allí per
cobrar cascú sa dama e les que guanyades havien.. Ells los feren
resposta que per cosa en lo món ells no se n'irien, com ells volien
part, la que els pertanyia, puix havien posades les llurs persones en
tan gran perill de mort. Sobre açò, ells feren armes a peu dins lo
palau, e fon una molt delitosa cosa de veure, car los uns caïen deçà,
los altres dellà, los altres ab atxes se donaven de meravellosos colps;
e aquell que perdia l'atxa no podia més tomar a combatre, ni aquell qui
en terra tocava de cos o de mà. Per tal forma se combateren que vingué
lo combat a deu per deu, e llavors ho feia molt bell veure. A la fi
l'Emperador féu-los departir, e aprés que tots foren desarmats foren en
la gran sala, e aquí dinaren-se. Aprés lo dinar dansaren. Com fon mitja
hora ans del sol post prengueren-se a ballar e feren una bella dansa
llarga; e prengueren la Princesa e totes les dames, e així ballant
anaren fins a la ciutat de Contestinoble. /

/ /

/Aprés lo sopar, Tirant pres a tots los de sa parentela, los quals eren
trenta-cinc cavallers e gentilshòmens, qui eren venguts ab Tirant e ab
lo vescomte de Branches. E per ço se nomenaven ells de Roca Salada, per
ço com, en aquell temps que conquistaren la petita Bretanya, eren dos
germans, e l'u era capità e parent del rei d'Anglaterra, lo qual era
nomenat Uterpandragó, qui fon pare del rei Artús. E aquest capità ab lo
germà seu ensems prengueren un fort castell , lo qual estava sobre una
gran roca qui* *era tota de bona , sal e lo castell fon edificat sobre
aquesta roca. E per ço com fon lo primer castell que ells per força
d'armes prengueren ab gran treball e perdiment de molta sang, deixaren
lo nom propi d'ells e prengueren lo nom de la conquesta, e lo germà
major fon intitulat duc de Bretanya. Lo rei de França tramès-li a dir
per sos ambaixadors que li daria una filla sua per muller, e ab voluntat
del dit Uterpandragó , tramès son germà en França perquè l 'esposàs. E
com ell la véu de tan admirable bellea dix al Rei que ell no tenia
procura de son germà per esposar-la, per quant lo Duc no la tendria per
muller sua que altri l'hagués esposada. E féu lletres fictes de creença
que donà al rei de França, e ell hi donà fe, i lliurà-la-hi ab los
dos-cents mília escuts, ab condició que dins tres anys s'hagués
intitulat rei de Bretanya. E lo germà tot ho atorgà, lo que lo rei
volia. E portà-la-se'n molt ben acompanyada, segons a filla de tal Rei
se pertanyia, e portà-la dretament al castell de Roca Salada. Deixà tota
la gent en la vila, e pres la donzella; e posà-la dins lo castell, e
prestament l'esposà e la pres per muller./

/ /

/Com lo duc de Bretanya, germà seu, sabé tal nova, pres-ho a molta
paciència per lo gran bé que li volia. Los cavallers qui ab la donzella
eren venguts tomaren-se'n en França e digueren-ho al Rei, lo qual ho
pres en gran greuge, e prestament ajustà totes ses hosts, e ab gran
multitud de gent d'armes anà per posar siti sobre lo castell de Roca
Salada. Lo duc de Bretanya, qui sabé que lo rei de França venia per
destruir a son germà, tramés-lo a suplicar que no ho fes; e d'altra part
lo Duc tram'es a son germà molta gent e moltes vitualles, e el forní de
totes les coses necessàries en defensió d'un castell. E lo Rei tingué
siti al castell un any e dos mesos, e per molts combats que hi donassen
jamés lo pogueren pendre, ni negun dan fer. E lo Duc era ab lo Rei, e
tostemps lo suplicava que volgués perdonar a son germà. Com lo Rei véu
que no el podía haver, tractaren matrimoni d'altra filla ab lo Duc, e
perquè son germà no hagués mal, consentí lo Duc en fer tal matrimoni com
féu, que pres filla bastarda e sens dot negú. E tots los qui eren allí
ab Tirant eren d'aquella pròpia línea, qui eren de llinatge molt antic,
e hi havia haguts tostemps de molt virtuosos cavallers, e singulars
dones de gran honestat./

/ /

/Tirant, en aquell cas, ab tots los del llinatge de Roca Salada anaren a
besar lo peu e la mà a l' Emperador fent-li infinides gràcies de la
molta mercè que els havia feta en donar sa bella neboda per muller a
Diafebus. E aprés que tots li hagueren fetes les gràcies, l'Emperador ab
cara molt afable féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta que féu 1'Emperador a Tirant en presència de sos parents.//

// / /

/-La glòria d'aquest món no està en parenceries, sinó en ben obrar. E
per la molta virtut que en vós, Tirant, tinc coneguda, vos ame
d'infinida amor, essent-me odiós lo nom d'altri qui parenta mia haja
d'haver sinó del llinatge de Roca Salada; e aço per lo premi vostre, car
la granea del delit que prenc com me record dels vostres singulars actes
me fa oblidar tot altre llinatge; e per ço vos havia jo pregat, perquè
fósseu mes afix a la corona de l'Imperi grec, que volguésseu pendre
Estefania, neboda mia, per muller, ab lo ducat de Macedònia e ab moltes
altres coses que jo us haguera dades. Mas diu lo vulgar parlar que no
deu hom tant amar a altri que faça hom mal a si. ¿E com no havia prou
Diafebus, e es devia tenir bé per content, d'éssser comte de Sant Àngel
e Conestable Major? Ni vós no volgués, en aquell cas que jo el vos dava,
lo dit comdat, ans lo donàs a vostre parent, e ara vos donava lo ducat e
tampoc l'haveu volgut ab parenta mia bona e molt honesta. ¡No sé què us
esperau! Si desitjau que us done lo meu Imperi, no en façau compte, que
jo el m'he mester. E certament jo crec que vós me faríeu pobre ans que
jo vos pogués fer ric: tant vos veig lo cor magnànim. E per ço,
qualsevulla cavaller qui és en terres estranyes ab aptesa deu heretar a
si mateix; aprés treballe en heretar los altres, car diferència deu
ésser feta entre vicis e virtuts, posant les virtuts davant. Car los
vicis moltes vegades són dissimulats, qui apareixen virtuts, car no ha
al món tan forts espies com aquelles qui s'amaguen sots semblanza de
llealtat./

/ /

/No tardà Tirant en replicar al parlar de l'Emperador en estil de
semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Rèplica que fa Tirant a 1'Emperador.//

// / /

/-No pot negú en lo món major riquea posseir que ésser content, e com lo
voler meu no sia en desitjar béns de fortuna ni grans terres senyorejar,
sinó sol que pogués servir l'excel·lència de la majestat vostra en tal
forma que per mitjà de mos treballs jo pogués reparar e augmentar la
corona de l'Imperi grec e restituir-la en la sua primera senyoria; car,
encara que lo meu ànimo sia magnànim en donar, no és cobejós en ajustar
tresor ni gran senyoria, car sol de l'honor me contente e en reste
premiat, e altra cosa no vull; e la major glòria que jo puc atènyer és
en poder heretar a mos parents e amics, car per heretat mia no vull pus
sinó lo cavall e les arrnes: per, què l'altesa vostra no tinga tant
treball en fer-me ric; ni vull res de l'altesa vostra qui a vós puga
servir, car, puix a Déu servesc en augment de la santa fe catòlica, Ell
me darà la sua acostumada gràcia que fins ací jamés m'ha fallit. E jo,
senyor, a l'altíssima majestat vostra bese les mans e faç infinides
gràcies del benefici que l'altea vostra ha fet a Diafebus, retribuint-ho
a mi haver-ho rebut en aquell grau mateix com si pròpiament
l'excel-lència vostra m'hagués fet senyor de la pagania. Car jo estime
més a Diafebus e a tots los altres parents, sien heretats de bénse
d'honor, que no jo./

/ /

/Plagueren a l'antic Emperador les virtuosas paraules de Tirant e estimà
molt la sua gran noblea. E girà's l'Emperador devers sa filla e dix-li:/

/ /

/-Jo no he jamés conegut cavaller tan de preclara virtut com la persona
de Tirant, e tinc molt gran admiració de la molta bondat que posseeix;
mas si Déu me dóna vida jo el pujaré a rei coronat./

/ /

/Passades que foren les festes, Diafebus, duc de Macedònia, posava dins
lo palau de l'Emperador. E l'endemà lo Duc convidà a tots los de sa
parentela, ço és, als de Roca Salada. E dinant-se los convidats,
l'Emperador se fon primer dinat, dix a sa filla que anàs a la cambra de
la Duquessa per fer-li honor, puix eren allí tots los estrangers del
parentat de Bretanya:/

/ /

/-Car lo Duc s'esforqa en fer-los grans festes i honors, e semblants
festes no valen res si donzelles no hi ha./

/ /

/La Princesa responent dix:/

/ /

/-Senyor, jo só presta d'obeir lo manament de la majestat vostra./

/ /

/E acompanyada de moltes dones e donzelles féu la via de la cambra de la
Duquessa. La Viuda Reposada ab gran malícia s'acostà a ella e dix-li les
següents paraules:/

/ /

/-Oh senyora!, ¿per què vol vostra altesa anar lla on són aquests
estrangers? ¿Voleu-los torbar de llur menjar e solaç en què estan, e com
veuran l'excel-lència vostra no serà negú davant vostra presència gose
menjar? E vós e vostre pare pensau fer-los plaer e honor, e fareu-los
gran dan, car tots ells estimarien més una vista d'una ala de perdiu que
quantes donzelles són en lo món. E vostra altesa no es deu així
abandonar d'anar en tot lloc, com siau filla d'Emperador: teniu-vos en
gran estima, si voleu que per les gents siau estimada. E gran admiració
tinc del mal senyal que veig en vostra excel.lència que volríeu,
contínuament estar prop d'aquell celerat de Tirant, e bé podeu esperar
altra hora. E no us diria açò si no fiàs en los mèrits de molta amor,
per los quals jo més que altra persona vos ame; mas lo poc cautelós de
vostre pare, fallit de discreció, no espera hora disposta en dir-vos que
aneu en la cambra on los hòmens són./

/ /

/-¿No obeiré lo manament del senyor Emperador mon pare? -dix la
Princesa-; car jo pens que de negú jo no dec ésser represa en complir lo
manament de mon pare. Jo veig ara que l'adversa fortuna m'és contrària,
qui vol que los meus trists pensaments porte en augment de pena de mos
cruels desigs, los quals ab aspres paraules treballau que no hi vaja. E
puix tinc companyona, tinc senyora, encara que no ho vulla!/

/ /

/E tornà-se'n a la sua cambra, que no anà a la cambra de la Duquessa.
Com tots foren dinats, Plaerdemavida volgué veure què feia Tirant, e per
parlar ab la Duquessa; e véu a Tirant asseit en una finestra, que estava
en gran pensament; acostà's a ell per aconsolar-lo e dix-li les següents
paraules:/

/ /

/-Capità senyor, la mia ànima passa gran passió com vos veig estar
trist, i en fort pensament. Veja la mercè vostra jo en què us poré
ajudar, car, si Déu me done paraís, jo no us falliré, posat cas que la
mort ne sabés pendre./

/ /

/E Tirant lo hi regracià molt. La Duquessa s'acostà a ells, e demanà a
Plaerdemavida la Princesa per què no era venguda, e Plaerdemavida respòs
que la Viuda n'era estada causa, que l'havia molt represa. E no volgué
dir lo que la Viuda havia dit de Tirant perquè no s'inflamàs en ira. No
tardà la Duquessa en fer principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lo consell que la duquessa de Macedònia e Plaerdemavida donen a Tirant.//

// / /

/ /

/ /

/-Puix he atesa llibertat que puc fer de mi lo que vull, com aquella
tingués en subjugació d'altri, és estada causa de tant tardar en veure
la fi de les paraules de la Princesa, e l'última voluntat sua; però ara
us promet per Nostra Dona que d'ací a demà en aquesta hora jo us ne
sabré dir tota la veritat. /

/ /

/-Oh desaventurada de mi, e com me dau penes de dolor!- dix
Plaerdemavida-. Puix vós sou farta, poc curau dels dejuns, que voleu
tant esperar! Car jo sé bé que no farà res per vós, que com vós li
parlareu ella mostrarà tenir les orelles plenes de cotó tant com la
Viuda serà prop d'ella; car no gos dir lo mal que de vós, senyora, diu./

/ /

/-¡Oh, com me tendria per benaventurat - dix Tirant-, si home fos! Car
tot lo mal que diu sé jo bé que tornaria sobre ell./

/ /

/-Voleu fer bé? -dix Plaermadevida-. Deixem lo mal a un depart e façam
los fets, que los remeis aprés ells se vénen: jo bé sé que no farem res
si una poca de força no s'hi mescla, e diré lo que a mi par. La senyora
m'ha dit que li faça adobar lo bany per a demà passat, e com tothom
soparà jo* *us poré posar dins en lo retret lla on ella farà lo bany,
que per negú no sereu vist. E com ella eixirà del bany e serà adormida
en lo seu llit vos poreu posar al seu costat. Cas novell e venturós pona
ésser dit aquest, e així com sou valentíssim e virtuós en lo camp, és
mester que ho siau en lo llit. E aquest camí és lo més prest per atènyer
la cosa desitjada; e si vosaltres n'hi sabeu negun altre millor,
digau-ho, ixca avant e no reste com a cosa morta./

/ /

/Dix la Duquessa:/

/ /

/-Deixau-me primer parlar ab ella, e segons ella cantarà així li
respondré, car lo que tu dius ha ésser lo darrer remei en dar compliment
a la nostra empresa./

/ /

/Parlà Tirant e dix:/

/ /

/-Jamés cosa que adquerir s'hagués per mitjà de fortuna no em plagué,
car no volria fer cosa que fos en desgrat de ma senyora. ¿Què em val a
mi complir mon desig en sa altesa, que sia contra sa voluntat? Ans
deliberaria a cruel mort morir que jo pensas en neguna cosa enutjar a sa
majestat ni contra son voler se fes./

/ /

/-Per la fe que deig a Déu, no em pren bon senyal de vós -dix
Plaerdemavida-, car si en vós es lo desig que mostrau de bé amar, no
fugiríeu al pas estret que per mi vos és ofert; e bé es mostra clarament
l'experiència de mon treball, la qual és desitjosa de servir-vos e
procurar tot lo bé que a mi és possible, i encara més del possible; e
veig que us enramau e voleu passar per carrer qui no ha cap. Cercau
d'ací avant qui us done remei a vostra ficció, que no me'n vull més curar./

/ /

/-Donzella -dix Tirant-, jo us clam mercè que no us vullau enfellonir, e
pensem-hi entre tots, e faça's lo millor: car si vós en aquest cas me
falliu, no em cal sinó que em vaja a desesperar com a home foll e fora
de si, car la senyora Duquessa no porà ésser tan sovint ab ella com jo
volria./

/ /

/-Natura angèlica no us podia dar millor consell -dix Plaerdemavida- que
jo us dava, car som ara en llei de gràcia e no de justícia; e pus propi,
e sens compareció dir, que lo vostre ànimo no ha pogut veure lo plasent
delit així com jo el vos tenia aparellat, amant ma honor e perseguint
com a cavalleressa lo que havia principiat, que per una via o per altra
haguésseu a sentir la sua dolçor; car manifesta cosa és que, si les
dolces coses jamés se gustaven, no vendria hom a sentir la llur dolçor./

/ /

/Aquí deliberaren que la Duquessa anàs a la cambra de la Princesa per
veure si poria haver lloc que pogués parlar ab ella; e com hi foren,
trobaren-la que estava en lo retret que es lligava. E la Duquessa pensà
en una novella femenil malícia: posà's en una cambra per on la Princesa
eixint del retret tenia de passar, e posà's als peus del llit recolzada
ab lo cap ben baix. Com la Princesa ho sabé que allí era, tramès-li a
dir que entràs en lo retret, e la Duquessa, de novia no hi volgué anar.
E Plaerdemavida, qui tot ho havia ginyat que així es fes, dix-li:/

/ /

/-Deixau-la estar, que no poria venir, que molt està dolenta; mas no em
sé què s'ha, que molt està trista./

/ /

/Com la Princesa se fon lligada, ixqué en la cambra e véu la Duquessa en
tan trist gest estar, acostà's a ella e féu principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com la Princesa demanà a la Duquessa/ /de son mal//

// / /

/-Oh la mia cara germana! Què és lo que et fa dolre? Jo et clam mercè
que m'ho digues prestament, car gran dolor ne tinc del teu mal, e si en
res t'hi poré ajudar, ho faré de molt bona voluntat./

/ /

/Respòs la Duquessa:/

/ /

/-La mia senyora, la mia pensa està alterada en extrem com tinc perduda
la gran esperança que en vós tenia per la molta amor que havia mès en
l'altesa vostra. Enutjada ja de tant parlar, desig ésser sola en una
muntanya o espessa silva, puix, ab tants pensaments, desig ésser sens
companyia, e així he presa posada en aquest llit trista e adolorida. E
diré a la celsitud vostra lo que a mi fa dolre, que per aquest cas pens
perdre la vida, puix no tinc poder de tornar atrás de tal promesa com
jo, per manament de vostra altesa, fiu a Tirant en lo castell de Malveí.
E aprés que ací som tomades me fes dir e prometre lo que ara seria ben
excusat si fos per dir, perquè de dol la virtut me defall, com no puc
mantenir ma llealtat. Per què, senyora, suplic a l'excel-lència vostra
que jo no reste pejura ni siau causa de mon dan, que hauré d'ésser mal
ab lo Duc e ab Tirant; car del meu mal no hi guanyareu res, puix jo us
confés mon pecat./

/ /

/E açó deia la Duquessa, los seus ulls destil-lant vives llàgrimes,
mostrant molta passió e dolor. Mogueren a pietat a la Princesa les
dolorosas llàgrimes de la Duquessa, oblidant-li gran part de la ira que
tenia contra Tirant, e ab humil veu e ab cara afable li presentà
semblants paraules:/

/ /

/-Duquessa, tu deus pensar que jo no estic menys penada del que tu
mostres. Però, cosina germana e senyora mia, no vulles pus donar passió
a la tua persona, car tu saps bé que jo t'he amada e t'ame sobre totes
les persones del món, e faré d'aci avant, si a Déu plasent serà. E lo
que tu vols que faça de parlar ab Tirant, jo ho faré per amor tua, si bé
jo tinc molt poca raó de fer res per ell, car si tu sabies com só
tractada d'ell, que ha dit de mi tot lo que li ha plagut, tu n'estaries
admirada: però temps hi ha de comportar i altre temps de riure e de
plorar. Jo comportaré per la gran necessitat que tots l'havem mester; si
no, altrament, jo et jur per aquest dia beneit que és hui, que, si açò
no fos, jamés lo volria veure davant mi. ¡Qui poguera pensar que tanta
desconeixença pogués habitar en lo cos d'un cavaller tan virtuós! E, per
la molta amor que en ell havia mesa, me fóra plasent que jo sola fos
estada remuneració de tants serveis e tan assenyalats com ell nos ha
fets. Jatsia la nostra querella sia tan justa que no consent sinó
tapar-se los ulls per ço que hom no es veja./

/ /

/Respòs la Duquessa proferint les següents parau les:/

/ /

/-La mia senyora, molt estic admirada que la celsitud vostra haja de
creure que un tan limitat cavaller e de tanta virtud com és Tirant
hagués a dir cosa neguna qui agreujàs la majestat vostra. Car si les
orelles sues oïen dir res qui fos en ofensa vostra, se mataria ab tot lo
món. Car no pense l'altesa vostra que Tirant sia tal com lo us han
pintat, que alguna desaventurada persona vos haurà fet creure alguna
faula oripellada, volent dar càrrec al millor cavaller qui hui en lo món
se trobe./

/ /

/Plaerdemavida pres les noves e dix:/

/ /

/-Senyora, passe de la pensa vostra tal vici de portar mala voluntat a
Tirant, car si per virtut a negú algun mundanal mèrit és mereixedor, a
Tirant deu ésser atribuït. ¿Quala és la celerada persona qui ab natural
raó faça creure a la majestat vostra que lo darrer cavaller qui d'honor
sent, e que ab major glòria d'honestat e de virtut, a ell se dega
acomparar? No és negú, si mentir no vol, puga dir sinó ab gran maldat
que Tirant digués sinó virtuts de vostra excel-lència. Deixau lo dir de
males gents e amau a qui deveu amar, car molta glòria será per a vós
posseir un cavaller així domèstic e virtuós. Les cambres vostres e lo
llit puga ell senyorejar, e l'altesa vostra la sua persona, la qual per
or ni per argent no poria ésser comprada. Amau, senyora, al qui us ama e
deixau lo mal dir de la Viuda endiablada, que ella és la qui fa tot
aquest mal, e jo confie en Déu que tornarà tot sobre ella. No tinc altre
desig en aquest món sinó que la ves assotar per vila tota nua ab lleus
de vaca que li donassen per los costats, per los ulls e per la cara./

/ /

/-Calla -dix la Princesa-: tu penses que la Viuda Reposada me diga res
de totes aquestes coses, e no ho fa, sinó jo, qui veig tot lo dan qui
seguir-se'n pot. Ab tot açò, jo só contenta de fer tot lo que vosaltres
me consellareu./

/ /

/-Si a mon consell vos teniu -dix Plaerdemavida-, no us consellaré cosa
que no sia profit e honor vostra ./

/ /

/E aixi es partiren./

/ /

/La Duquessa se'n tornà a la sua cambra e trobà allí Tirant e recità-li
tot lo que fet havia. E Tirant, molt content e alegre, ixqué en la gran
sala on era l'Emperador e la Princesa e l'Emperadriu ab totes les dames,
e allí dansaren fins per bon espai. E la Princesa no es deixava de fer
gran festa a Tirant./

/ /

/Finides que foren les danses, e la Princesa qui es fon retreta per anar
a sopar, la Viuda Reposada s'acostà a ella, e sens que per negú no podia
ésser oïda, li presentà semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Reprensió que fa la Reposada Viuda a la Princesa.//

// / /

/-Lo parlar que l'excel.lència vostra fa, augmenta ma dolor, com jo sia,
sobre tota altra dona, dolorosa, cremada d'amor d'honestat; sens ella só
restada veent vostra altesa ab los ulls oberts voleu entrar dins lo pou
de perpètua infàmia. E per causa de tal inconvenient visc desesperada, e
dolc-me d'aquella cosa que amor consent, maleint l'egipcíac dia del
vostre trist naiximent, car moltes gents, ocupats de girar los ulls
envers vostra majestat, aprés tornant-los envers mi, ab fort resistència
dient tres vegades: "Oh Viuda, oh Viuda Reposada! ¿Com pots consentir
que home estranger se'n porte la despulla de la virginitat de
Carmesina?" Pensau, qui ou dir semblants paraules, si tinc ocasió de
dolre'm e d'abandonar la vida, car sé que neguna de nosaltres no farà
ofensa a la majestat vostra. E morint jo, seria millor per a mi, e seria
lliberada d'aquesta pena, per reviure en reposada mort, per ço que les
mies orelles no hagen d'oir que jo hi sia estada consenta. E per ço los
meus ulls de vives llàgrimes destil·len. ¿E com, senyora, no deveu vós
pensar que la cosa no es deu fer que bisbes e arquebisbes no ho hagen de
saber? E per dit de vostra majestat, en presència de moltes gents, haveu
dit, e no us ne sou sabuda celar en dir, que no volíeu pendre marit
estranger, ço és, rei o fill d'aquell, per no saber les llurs costumes,
si seria ardit o covard, e que vós no havíeu mester béns de fortuna, car
Nostre Senyor e vostre pare vos n'havien prou donats, e no volíeu ésser
subjecta a negun áltre, rei o emperador, del món, e que si marit havíeu
de pendre no seria sinó sol Tirant: aquell volíeu e altre no. Tot ço que
dic, senyora, no es sinó per reduir-vos a memòria, com ja us ho haja dit
altra vegada. E si solament per la fantasia us passa de voler-lo per
marit, si l'altesa vostra fa res, qui deshonest sia, ab ell, com sereu
sa muller no dubtará de dir-vos com será felló: "Anau per a mala dona,
que lo que fés ab mi també ho haguéreu fet ab altre." ¿Qui serà aquell
qui lo seu cor puga assegurar que tostemps no sia recelós? E sap Déu si
n'haurà gran raó de no fiar jamés de vós, mas de tenir-vos tots los dies
de vostra vida tancada sens deixar-vos parlar ab negú. Açò mereixerà la
vostra persona, la qual usant de virtut, sereu dita noble e virtuosa;
fent lo contrari, sereu tenguda per vil e per deshonesta. Ans sia la mia
mort que tals coses vegen los meus ulls, ni les mies orelles tals noves
ogen./

/ /

/E no volgué més dir, esperant oir què respondria la Princesa. No fon
poca la passió que en aquell cas l’ànima de la Princesa sentí com no
tenia temps per satisfer a les verinoses paraules de la maliciosa Viuda,
per tant com l'Emperador estava ja en taula que estava esperant a la
Princesa, e dues voltes l'havia tramesa a cridar./

/ /

/Dix la Princesa:/

/ /

/-Na Viuda, aquest fóra lo meu sopar delitós si jo pogués ara satisfer a
tot lo que m'haveu dit./

/ /

/Ixqué del retret, e la Duquessa, que era allí per saber la nova si
Tirant iria aquella nit, e com la véu tan alterada, tota roja de
malenconia que tenia, no tingué atreviment de dir-li res. Però com
Plaerdemavida la véu de tal so estar, e la Viuda que li, venia detràs,
dix-li:/

/ /

/-Oh senyora!, tostemps he vist que com lo cel està roig senyal és de
tempesta./

/ /

/-Calla, folla -dix la Princesa-, tostemps dius follies./

/ /

/Pensau ella quina venia, que l'Emperador ho conegué e demanà·li com
venia així, si negú l'havia en res enutjada. La Princesa respòs:/

/ /

/-No, senyor, mas des que em partí de la majestat vostra, só estada
gitada en lo llit per dolor que m'havia venguda al cor, però, per gràcia
de Nostre Senyor, he trobat gran remei en la dolor./

/ /

/Manà l'Emperador als metges entenguessen en lo seu menjar. E ells
ordenaran que lo sopar seu fos d'un falsà per ço com és cam cordial per
al cor. La Duquessa segué's al seu costat, no per voler menjar, mas per
poder parlar ab ella, que Tirant l'esperava a la sua cambra quan tomaria
ab la bona nova. E com foren a la fl del sopar, la Duquessa s'acostà a
l'orella, e ab veu baixa li féu principi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Raonament que fa la duquessa de Macedònia a la pincesa.//

// / /

/ -Si la noblea de llinatge e nom de generosa mouen a vostra altesa la
fe per vós a mi promesa, ixca avant e vinga en efecte, car cosa
manifesta porta testimoni de veritat, e cosa amagada, així com la Viuda
fa, mostra malvestat e fellonia. E son vassall no pot tolre ni difraudar
res a son senyor: e per ço ho dic, com la Viuda és ma vassalla e
deuria's guardar d'enutjar-me, car jo desitge la sua mort per ço com los
seus actes dignes de gran punició són~ne mereixedors./

/ /

/-Duquessa mia -dix la Princesa-, jo us ame en extrem grau, e faré per
vós tant com raonablement per una germana se pot ne deu fer i encara
molt més avant; e deixau estar la Viuda, que encara que sia vassalla
vostra no hi té culpa en res. E us demane en grácia que no cureu d'ella,
car jo no poria,tant fer per vós com meritau. E altra cosa no em posa en
mal pensament sinó lo meu cor, qui té molts dubtes, per ço com és cos
mortal, per qué tinc dubte que la mia desaventura no em done passions de
donzella mortal. Per què us prec que no em vullau tolre lo que dar no em
poríeu car vós li podeu dar robes, joies per vostra gentilea, e diners
per a despesa. E per ço, germana mia, vós, qui sou tota plena de
paciència, no cureu de mon parlar e deixau estar aqueixes cortesies per
al dijous de la Cena./

/ /

/Dix la Duquessa:/

/ /

/-Senyora, responeu-me en lo fet de Tirant, que us he dit: voleu que
vinga aquesta nit? I será aquella que ell espera ab tan gran desig. No
em diguésseu de no, ¡per tan cara com teniu la vida!/

/ /

/-Jo seré bé contenta -dix la Princesa- que vinga en la nit, car ací
l'esperaré e dansarem, e si res me volrà dir jo l'escoltaré de bona
voluntat./

/ /

/-¡Ai, na beneita -dix la Duquessa-, i com sou tota plena de llealtea!
En un cos humà no ès posat tan gran saber com és lo de vostra altesa.
Ara em voleu mudar lo joc. Guardau, senyora: qui moltes n'erra i
n'esdevé una, no pot dir totes sien errades. Jo no us dic sinó si voleu
que us vinga a veure aquell virtuós de Tirant, lo qual sens ell bé ni
honor no us pot venir, així com féu aquella plasent nit del castell de
Malvei: ¡vejam ara si m'entendreu!/

/ /

/-Tot lo meu pensament fon, com me parlàs de Tirant -dix la Princesa-,
no fos altra cosa sinó voler-me dir tot son mal, lo qual jo tinc tots
dies davant los meus ulls adorrnits de dolor e de pensament. Bé és
trista aquella donzella qui ab plors en va fatiga la sua persona. E
podeu bé dir a Tirant que jo el suplic, com a cavaller digne de fè e de
virtut, se vulla deixar de temptar la mia ànima, la qual d'uns dies ençà
plora gotes de sang. Mas que, aprés de la sua venguda, jo seré aquella
que consentiré a major part que ell no pensa./

/ /

/-Oh senyora! -dix la Duquessa-, negú no deu plorar sinó sos pecats, e
deu perdre treballs e oblidar aquells. E si ell fos mort en vista de
vostres ulls, pus prest ho haguéreu, oblidat. E si la celsitud vostra ab
Tirant vol contendre, tomau davall los seus braços ab aquella mateixa
temor que estàveu aquella nit de Malveí ab les prometences e jures que
la majestat vostra li féu, e d'allí poreu dir e raonar tots los vostres
singulars actes que fets haveu. A l'home que és mort no li cal fer
llonga esperança -dix la Duquessa-, e de tota virtut e de, gran
gentilea, semblant donzella com vós, ornada de corona imperial, no és en
tota la crestiandat ni menys en la pagania. E puix no fall bellea, no us
deu fallir virtut de promesa fe./

/ /

/-Voleu que us diga, germana e senyora mia? - dix la Princesa- La fama e
l'honor vull guardar tant com la vida m'acompanyarà, tostemps en aquest
propòsit me trobareu, car la donzella honesta deu amar sobre totes
coses, e així ho faré jo, si serà plasent a Déu./

/ /

/La Duquessa se'n partí ab molt gran enuig, e com véu Tirant recitá-li
tot lo mal propòsit de la senyora. Tirant multiplicà en sa dolor en
major grau que no solia./

/ /

/E com l'Emperador hagué sopat, sabent que Tirant era en la cambra del
Duc, tramès per ell e dix a la Princesa: /

/ /

/-Trameteu per los ministros per ço que los cavallers s'alegren, puix la
partida és tan presta./

/ /

/-No - dix la Princesa-, senyor: més tinc gana de jaure que de dansar./

/ /

/E prestament pres comiat de son pare e retragué's dins la sua cambra
per ço que no hagués a parlar ab Tirant. La Viuda Reposada, qui
semblants paraules li oí dir, fon molt contenta del que fet havia.
Plaerdemavida anà a la cambra de la Duquessa e dix a Tirant:/

/ /

/-Capità senyor, en aquesta senyora no tingau esperanza neguna tant com
la Viuda li estiga de prop. Ja es són ara retretes dins la sua cambra a
soles parlant de vostres afers, e jamés haureu res en ella si no feu lo
que jo us dic: demà fa lo bany, e jo us hi daré tal endreça que al
vespre vos posaré en lo seu llit e trobareu-la tota nua, majorment ara
que jo dorm ab ella en lo seu llit. Feu lo que jo us dic, que jo sé que
jamés dirà res, car en aquell lloc que dormia la Duquessa, en absència
sua, jo succeesc, e en aquell cas deixau fer a mi./

/ /

/-Donzella- dix Tirant-, infinides gràcies sens les primeres faç a la
vostra molta gentilea del que em dieu, e vull que sapiau tant de mi que
per cosa en lo món jo no posaria força en dona ni donzella si sabia que
degués ésser en ira e avorrició de totes, encara que en sabés perdre la
corona de l'Imperi grec ni romà ni la mundana monarquia. ¿Qui pot pensar
jo fes tal força contra voluntat de tal donzella, la qual ame més que a
la mia pròpia ànima? E com jo la ves plorar ni congoixar en semblant
cas, voldria dar l'ànima a l'enemic ans que li fes una centilla d'enuig
ni dan. Com só en les forts batalles e tinc algun mortal enemic en terra
per tolre-li la vida, e em demana mercè , li perdone; e açò faç per sola
pietat que me'n ve, e sé que es enemic infel, que no té poder de
perdonar a mi, e deixar-l'he: ¿quant més a ma senyora faré jo 1'últim
dan qui a elles més plau guardar? Dic-vos que per res no ho faria
d'enutjar sa majestat; e posat cas ho volgués fer, 1'ànimo no m'ho
consentiria. Més estime estar e passar tota ma vida dolorejant ab la
noble esperança que tinc, en fer-li honors e servirs, armat o desarmat,
a peu e a cavall, de nit e de dia, estant en contínues suplicacions
agenollat davant l'altesa sua, que vulla haver mercè de mi. Car no vull
que per vanagloria e per mon delit jo sia cridat traïdor, car natura i
honor me fan haver pietat. ¡Es com està poc en segur qui altri deshereta
a tort! E tota hora que los servidors cometen algun lleig cas contra
llurs senyors, caen en gran infàmia intolerable, e son dignes de gran
punició; e per ço jo vull passar aquesta pena e treball en suplicar-la,
com jo crega certament que ella es estada creada en paradas, segons
mostra que la sua agraciada persona par mes angèlica que humana./

/ /

/E féu fi en son parlar. Plaerdemavida, mostrant ésser malcontenta de
Tirant, féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com Plaerdemavida donà esfore a l'ànimo de Tirant.//

/ /

/-Tirant, Tirant, jamés en batalla sereu ardit ni temut si en amar dona
o donzella una poqueta de força no hi mesclau, majorment com no ho volen
fer. Puix teniu esperança bona e gentil e amau donzella valent, anau a
la sua cambra e gitauvos en lo llit com ella hi sia nua o en camisa, e
feriu valentment, que entre amics no hi cal tovalla. E si aixi no ho
feu, no vull ésser de vostra batlia, car jo sé que molts cavallers, per
tenir les mans prestes e valents, han hagut de ses enamoradas honor,
glòria e fama. ¡Oh Déu, quina cosa és tenir la donzella tendra en sos
bragos, tota nua, d'edat de catorze anys! ¡Oh Déu, quina glòria és estar
en lo seu llit e besar-la sovint! Oh Déu, quina cosa es com es de sang
real! ¡Oh Déu, quina cosa és tenir pare emperador! ¡Oh Déu, quina cosa
és tenir l'enamorada rica e liberal, quitia de tota infàmia! E lo que jo
més desitge es que fésseu lo que jo vull./

/ /

/E per ço com era passada gran part de la nit e volien tancar lo palau,
a Tirant li fon forgat de partir-se'n. E com hagué pres comiat de la
Duquessa, que ja se n'anava, Plaerdemavida li dix:/

/ /

/-Capità senyor, no trobaria jo qui tant fes per mi: anau a dormir e no
us gireu de l'altre costat./

/ /

/Tirant se pres a riure e dix-li:/

/ /

/-Vós sou la natura angèlica, que tostemps donau bons consells./

/ /

/-Qui dóna consell - dix Plaerdemavida- forçat es que hi pose del seu./

/ /

/-Digau, donzella - dix Tirant- , ¿e no sabeu vós que moltes voltes
s'esdevé que qui mal consell creu no pot ésser que alguna volta no li'n
vinga dan e deshonor?/

/ /

/E així es partiren./

/ /

/En la nit Tirant pensà en tot lo que la donzella li havia dit. L'endemà
per lo matí l'Emperador tramès per lo Capità , e ell ana-hi de continent
e troba'l que es vestia, e la Princesa era venguda per servir-lo i
estava en gonellà de brocat e no portava drap en los pits, e los cabells
un poc deslligats qui plegaven quasi prop de terra. Com Tirant fon prop
de l'Emperador, fon admirat de veure tanta singularitat en un cos humà
com en aquell cas en ella se mostrava. L'Emperador li dix:/

/ /

/-Nostre Capità, per Déu vos prec façau en totes maneres que sia presta
la vostra partida ab tota la gent./

/ /

/Tirant estava alienat, que no pogué parlar per la vista de tan singular
dama; e havent estat per bon espai recordà's e dix:/

/ /

/-Pensant en los turcs com he vista vostra majestat, no he comprès lo
que dit m'haveu; per què suplique a l'altesa vostra voler-me dir què vol
que faça./

/ /

/L'Emperador, admirat de la sua vista com la hi véu així alterada, e lo
poc entendre qui havia fet, cregué que fos així, car per espai de mitja
hora estigué sens record. E tornà-li a dir l'Emperador la primera raó.
Respòs Tirant:/

/ /

/-Senyor, la majestat vostra deu saber com la crida va per la ciutat
notificant a tots la partida certa per a dilluns, e hui és divendres.
Així, senyor, la partida nostra és molt presta, e quasi tothom és ja en
punt./

/ /

/Tirant se posà detràs l'Emperador, per ço que no el ves, e les mans
davant la cara en vista de la Princesa. Ella ab les altres donzelles
alçaren molts grans rialles, e Plaerdemavida davant l'Emperador dix
semblants paraules com encara tenia les mans davant la cara:/

/ /

/-Qui vol haver senyoria complida, és de necessitat haja pondre e de
deixar ço que ama, o son vassall , car sens poder senyoria poc val./

/ /

/E pres per lo braç a l'Emperador e féu-lo girar envers ella e dix-li:/

/ /

/-Si tu res has fet digne de premi, a Tirant s'esguarda, que desconfí e
vencé al Gran Soldà en bella batalla campal, e li féu perdre la sua
ficta e temerosa follia que tenien de senyorejar tot l'Imperi grec;
encara que ab belles paraules ell pensà vençre l'antic Emperador, que
ací tenim present, e desemparant los reis turcs e lo Soldà,
recorregueren a son segur, ço és, a la gran fortalea de la ciutat de
Bellpuig, no ab suaus passos, car la temor en llurs peus portava. Aquest
ha guanyat premi ab mérit de própia virtut, e si jo tingués ceptre real,
o de l'Imperi grec jo fos senyora e de les mies entramenes Carmesina fos
eixida, bé sé jo a qui la donara per muller. Mas la follia de totes
nosaltres, donzelles: no desitjam altra cosa sinó honor, estat e
dignitat, e per causa d'aqó ne van tantes per mal cap. ¿Qué em valria a
mi que fos ajustada al llinatge de David, e per falta de bon cavaller
perdre lo que tinc? E tu, senyor', hages desig d'armar l'ánima, puix
tens estalvi lo cos de les passades batalles, e no tingues esperança de
dar a ta/

/ /

/filla altre marit... dir-ho he? No faré... forçat és que ho diga: al
virtuós de Tirant. Hages aquesta consolació en ta vida, e no esperes que
aprés los teus benaventurats dies s'haja de fer, car les coses que
natura consent e per Déu són ordenades, sies consent en aquelles, e
hauràs glòria en aquest món e paraís en l'altre. E jo no vull més
recitar de mos actes, perquè no pertany a donzella dir lo que ella
desitja ésser, mas naturalment als hòmens ho atorga. No vull desmenuir
lo premi de mos treballs. Mira, poderós senyor, e dels reis lo més
crestianíssim, no vulles tu fer així com féu aquell rei de Proença que
tenia una molt bellíssima filla qui fon demanada per muller per lo gran
rei d'Espanya, e tant mostrà lo dit Rei amar-la, que no la volgué jamés
casar en sa vida. Segui's que per discurs de temps ella s'envelli en
casa del Rei son pare, e com fon vella morí lo Rei, e no trobà qui la
volgués per muller; llevaren-li la terra, i a ella feren morir fora del
regne, e morí en l'hespital d'Avinyó, e la ignocent donzella consentí a
la pietat del pare./

/ /

/Girà's llavors devers la Princesa e dix-li:/

/ /

/-Tu, qui est d'alta sang eixida, pren marit tost e ben tost; e si ton
pare no te'n dóna, si no jo te'n daré; e no et daré sinó a Tirant, car
gran cosa és, marit e cavaller, qui el pot haver en sa vida. Aquest, de
proesa passa a tots los altres, car moltes voltes s'és seguit que per un
sol cavaller són estats fets molts actes singulars, e portades a fi
moltes conquestes qui de principi anaven a total destrucció. Si no, veja
la majestat vostra lo desorde del vostre Imperi ni lo punt en què estava
ans que Tirant vingués en aquesta terra./

/ /

/-Callau, donzella, per mercé -dix Tirant-, e no vullau dir tantes
demesiades paraules de mi./

/ /

/-Anau a les batalles -dix Plaerdemavida- e deixau-me a mi estar en les
cambres de salut./

/ /
/ /

/Respòs l'Emperador:/

/ /

/ /

/-Per los ossos de mon pare emperador Albert, tu seràs la més singular
donzella del món, e com més va més de bé et vull. E ara de present te
faç donació de cinquanta mília ducats d'estrenes damunt lo meu tresor./

/ /

/Ella donà dels genolls en terra e besà-li la mà. La Princesa estava
molt torbada del que havia dit, e Tirant estava mig empeguit.
L'Emperador, quan se fon acabar de vestir, se n'anà a missa. Aprés
Tirant tornà acompanyar a l'Emperadriu e,a sa filla. Eixint de missa,
Tirant hagué avinentea de parlar ab la Princesa e dix-li paraules de
semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Les raons que passaren entre Tirant e la Princesa, e Plaerdemavida.//

// / /

/-Qui promet en deute es met./

/ /

/-La promesa -dix la Princesa- no es féu ab acte de notari. /

/ /

/E Plaerdemavida, qui prop d'ella era e oí la resposta de la Princesa,
prestament li dix:/

/ /

/-No, senyor, que promesa de compliment d'amor ni en exercir aquell no
hi cal testimonis,ni menys acte de notari. ¡Ai tristes de nosaltres, si
cascuna vegada s'havia de fer ab escriptura! No hi bastaria tot lo paper
del món. Sabeu com se fa? A les escures, que testimonis no hi haja, car
jamés se pot errar la posada./

/ /

/-Oh, d'esta folla! -dix la Princesa-. ¿E tostemps me parlaràs a la mà?/

/ /

/Tant Tirant no li dix, tant no la suplicà, jamés volgué fer res per ell./

/ /

/Com foren dins la cambra, l'Emperador cridà a Cannesina e dix-li:/

/ /

/-Digau, ma filla, les paraules que Plaerdemavida ha dites, de qui les ha?/

/ /

/-Segurament, senyor, jo no ho sé -dix la Princesa- ni jamés de tal cosa
li parlí; mas és folla e atrevida en parlar e diu tot lo que li ve a la
boca./

/ /

/-No és folla -dix l'Emperador-, ans és la més sentida donzella que en
la mia cort sia, i és donzella de molt de bé e dóna tostemps de bons
consells. ¿E no veus tu com véns al consell, com jo la faç parlar, com
parla ab gran discreció? Tu volries al nostre Capità per marit?/

/ /

/E la Princesa tornà roja e vergonyosa e no pogué res dir. E aprés un
poc espai, recobrat ànimo, dix:/

/ /

/-Senyor, aprés que el vostre Capità haurà complida la conquesta dels
moros, en aquell cas jo faré tot lo que la majestat vostra me manarà./

/ /

/Tirant se'n passà a la cambra de la Duquessa e tramès per
Plaerdemavida, e com li fon present dix-li:/

/ /

/-Oh gentil dama!, jo no sé quin remei pendre puga en mos fets, car la
mia ànima se raona ab lo cos,e així bé desitge la mort com la vida, si
vós remei no donau a ma dolor./

/ /

/-Jo el vos daré en aquesta nit -dix Plaerdemavida-, si vós me voleu
creure./

/ /

/-Digau, donzella -dix Tirant-, sí Déu vos augmente l'honor: les
paraules que digués en presència de l'Emperador, de la senyora Princesa
e de mi, qui us pregà que les diguésseu? En gran pensament posat
m'haveu, que ho desitge molt saber./

/ /

/-Aqueix propi pensament que vós teniu -dix Plaerdemavida- té ma
senyora, hoc encara l'Emperador, com ell m'ho ha demanat, e jo li he
fetes altres pus forts raons com vós sou digne d'haver la Princesa per
muller. ¿E a qui la poden dar millor que a vós? E si en les coses del
món no hi ha principi, tampoc no hi pot haver fi. E, res que jo diga,
tot m'ho pren en bé. Lo que es causa d'açò jo us ho diré en secret. Ell
se fa enamorat de mi, e volria'm alçar la camisa si jo lo hi consentía,
e ha'm jurat sobre los sants Evangelis que si l'Emperadriu se moria, de
continent me pendria per muller, e ha'm dit: "Per senyal de fe
besem-nos, e aquell besar seria poca cosa, mas serà més que no res." E
jo li responguí "¿Ara que sou vell sou luxuriós, e com éreu jove éreu
virtuós?" E no ha moltes hores passades que m'ha dat aquest rastre de
grosses perles, e ara està ab sa filla demanant-li si us desitja per
marit. ¿E sabeu per qué lo hi diguí? Per ço que si vós entràveu de nit
en la sua cambra e fos mala sort,s 'erràs e em volguessen dar càrrec
negú, que tinga pavès ab què cobrir-me puga, dient: "Senyor, ja ho havia
dit a vostra majestat. La Princesa me maná que jo el fes entrar." E per
aquesta forma tothom haurà de callar./

/ /

/Dix Tirant:/

/ /

/-Sàpia jo la forma com s'ha de fer, que molt ho desitge saber./

/ /

/No tardà Plaerdemavida a fer principi a tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa.//

// / /

/-L'esperança que tinc del vostre propi delit m'obliga en servir-vos,
encara que conega que passe los límits la granea de ma culpa, emperó
augmenta en mi l´ ús de raó, coneixent sou mereixedor de tal premi. E
perquè conegau ma benvolença, quant és lo desig que tinc de servir e
honrar la senyoria vostra, en l'hora que l'Emperador volrà sopar, vostra
mercè trobar-se deixe, lleixant a part los forts pensaments, car jo us
promet de posar-vos en lo retret de ma senyora, i en la reposada nit
pervenen los solaços a les persones enamoradas, ab doble poder combatent
a la sol-licitud tenebrosa, on augmentarà vostre delit./

/ /

/E estant en aquestes raons, l'Emperador, qui sabé que Tirant era a la
cambra de la Duquessa, tramès per ell e torbarenlo de ses raons./

/ /

/Com Tirant fon ab l'Emperador en lo consell, parlaren molt de la guerra
e de les coses necessàries en aquella; e ja en aquella hora tots anaven
vestits del que es pertanyia a guerra./

/ /

/Com fon nit escura, Tirant vingué a la cambra de la Duquessa; e com
l'Emperador sopava ab les dames, Plaerdemavida entrà per la cambra molt
alegre e pres a Tirant per la mà e portà-se'n , lo qual anava vestit ab
gipó de setí carmesí, ab manto abrigat e ab una espasa en la mà. E
Plaerdemavida lo posà dins lo retret. E havia-hi una gran caixa ab un
forat que hi havien fet perquè pogués alendar. Lo bany que allí tenien
aparellat estava davant la caixa. Aprés que hagueren sopat, les dames
dansaren ab los galants cavallers, e com veren que Tirant no hi era
lleixaren-se de dansar, e l'Emperador se retragué en la sua cambra, e
les donzelles se n'anaren e deixaren a la Princesa dins en lo seu
retret, en aquell on Tirant estava, sola ab aquelles qui la tenien de
servir. Plaerdemavida, en excusa de traure un drap de lli prim per al
bany, obrí la caixa e deixàla un poc oberta e posà roba dessús perquè
neguna de les altres no ho vessen. La Princesa es començà a despullar, e
Plaerdemavida li parà lo siti que venia en dret que Tirant la podia molt
ben veure. E com ella fon tota nua, Plaerdemavida pres una candela
encesa per fer plaer a Tirant: mirava-li tota la sua persona e tot quant
havia filat e deia-li:/

/ /

/-A la fe, senyora, si Tirant fos ací, si us tocava ab les sues mans
així com jo faç, jo pens que ell ho estimaria més que si el faïen senyor
del realme de França./

/ /

/-No cregues tu això -dix la Princesa-, que més estimaria ell ésser rei
que no tocar-me així com tu fas./

/ /

/-Oh Tirant senyor, e on sou vós ara? ¿Com no sou ací prop perquè
poguésseu veure e tocar la cosa que més amau en aquest món ni en
l'altre? Mira, senyor Tirant, vet ací los cabells de la senyora
Princesa; jo els bese en nom de tu, qui est dels cavallers del món lo
millor. Vet ací los ulls e la boca: jo la bese per tu. Vet ací les sues
cristal-lines mamelles, que tinc cascuna en sa mà: bese-les per tu: mira
com són poquetes, dures, blanques e llises. Mira, Tirant vet aci lo seu
ventre, les cuixes e lo secret. ¡Oh trista de mi, que si home fos, aci
volria finir los meus darrers dies! Oh Tirant, on est tu ara? ¿Per què
no véns a mi, puix tan piadosament te cride? Les mans de Tirant són
dignes de tocar aci on jo toque, e altri no, car aquest és bocí que no
es negu que no se'n volgués ofegar./

/ /

/Tirant tot açò mirava, e prenia-hi lo major delit del món per la bona
gràcia ab què Plaerdemavida ho raonava, e venienli de grans temptacions
de voler eixir de la caixa./

/ /

/Com hagueren estat així un poc burlant, la Princesa entrà en lo bany e
dix a Plaerdemavida que es despullàs e que entràs dins lo bany ab ella./

/ /

/-No ho faré sinó ab una condició. /

/ /

/-Quina serà? -dix la Princesa. /

/ /

/Respòs Plaerdemavida:/

/ /

/-Que comporteu que Tirant estiga una hora en lo vostre llit, e que vós
hi siau./

/ /

/-Calla, que est folla! -dix la Princesa./

/ /

/-Senyora, feu-me tanta la mercè que em digau, si Tirant una nit venia
ací, que neguna de nosaltres no ho sabés, e el trobàsseu al vostre
costat, qué diríeu?/

/ /

/-Qué li tenia de dir?- dix la Princesa-. Pregar-lo hia que se n'anàs, e
si anar no se'n volia, ans deliberaria de callar que ésser difamada./

/ /

/-A la mia fe, senyora -dix Plaerdemavida-, així ho faria jo ./

/ /

/E estant en aquestes raons, entrà la Viuda Reposada, e la Princesa la
pregà que es banyàs ab ella. La Viuda se despullà tota nua e restà ab
calces vermelles e al cap un capell de lli. E encara que ella tenia molt
bella persona e ben disposta, empe les calces vermelles e lo capell al
cap la desfavoria tant que pana que fos un diable, e certament
qualsevulla dona o donzella qui en tal so la mireu vos parrà molt lletja
per gentil que sia./

/ /

/Lo bany acabat, portaren a la Princesa la col-lació, que fon d'un
parell de perdius ab malvasia de Candia e aprés una dotzena d'ous ab
sucre e ab canyella. Aprés se posà en lo llit per dormir./

/ /

/La Viuda anà-se´n en la sua cambra ab les altres donzelles sinó dues
qui dormien dins lo retret. Com totes foren adormides, Plaerdemavida
llevà's del llit i en camisa tragué a Tirant de la caixa, e secretament
lo féu despullar que neguna no ho sentís. E a Tirant tot lo cor, les
mans e los peus li tremolaven./

/ /

/-Quina cosa és aquesta? -dix Plaerdemavida-. No és home en lo món que
sia animós en armes que no sia temerós entre dones. En les batalles no
teniu temor de tots los hòmens del món, e ací tremolau per la vista
d'una sola donzella. No temau cosa neguna, que jo seré tostemps ab vós e
no me'n partiré./

/ /

/-Per la fe que dec a Nostre Senyor Déu, jo seria més prest content
d'entrar en lliça, en camp clos, a tota ultrança ab deu cavallers, que
no cometre semblant acte./

/ /

/E tostemps ella posant-li esforç e animant-lo, ell esforçà sa calitat.
La donzella lo pres per la mà, i ell tot tremolant la seguí e dix:/

/ /

/-Donzella, la mia temor és de vergonya per l'extrem bé que vull a ma
senyora. Més estimaria tomar-me'n que anar més avant, com pens que la
majestat sua no té sentiment negú d'açò; e no és menys, com veurà així
gran novitat, tota no s'altere en si, e jo desitge ans la mort que la
vida que fer ofensa a sa majestat. Adquerir la volria ab amor més que no
ab dolor; e com veig que ab tan gran desorde que la granea de ma
benvolença, que ab il.lícites pràtiques l'haja de conquistar, lo meu
voler ab lo vostre no és conforme. Per Déu e per mercè vos prec,
virtuosa donzella, a vós plàcia que ens ne tomem, car jo delibere ans de
perdre la cosa que he més amada e lo que tant he desitjat, que si faïa
cosa que en res l'agreujàs. Encara me par molt gran càrrec, que ans
d'haver errat sia ací vengut, que per tal defalt deuria jo ésser fet
homeier de la mia persona. E no penseu, donzella, que jo per sola temor
ho deixe, mas per l'extrema amor que a sa altesa porte. E com ella serà
certa que jo tan prop li sia estat, e que per amor só estat de no
enutjarla, en major compte m'ho pendrà d'inflnida amor./

/ /

/Plaerdemavida pres molta ira en les paraules de Tirant, e essent molt
malcontenta d'ell, féu principi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Reprensió que fa Plaerdemavida a Tirant.//

// / /

/-Vós sou major en cap dels vicis, e primer en orde de les culpes
mortals. E som ara en temps de dir moltes raons? E si vós açò no feu,
sereu ocasió de fer-me viure en dolorosa vida e abreujar-me los dies. E
per testimoni de vostres fictes e dissimulades paraules, jo parlaré
clarament, e seran manifests los vostres mals qui demanen piadós enginy,
per ço que los qui m'oiran ni ho sabran sien moguts a misericòrdia
envers mi, avisant-vos que essent fallida en mi l'esperança que ab raons
forts, si us recorda, me pregàs al que fugiu ara, tals paraules sembràs,
present la Duquessa, que de donzella que és la faríeu tornar dona, e
sabeu bé que jo no hi doní tarda, mas fui presta, segons experiència
mostra, que us he portat en aquesta delitosa cambra, més plasent que
perillosa, e veig ara que el vostre rebuat cor, que per les mies mans
vos tinc que haveu de passar, per haver atès ço que d'un cavaller vençut
s'ateny. E sobre aquest cas veure vull la fi, e ja só farta d'esperar
vostra demanda, e par -me que més vos han altat paraules que fets, e més
cercar que trobar. E per ço com a mi és deguda cosa de fer, vos faç cert
que per lo tant esperar ab l'oferta dessús dita, puix vos contenten
vanes paraules e dubtau la fi, a grans crits cridaré mostrant a
l'Emperador i als altres com per força sou ací entrat. Oh cavaller de
poc ànimo!, ¿temença de donzella vos espanta d'acostar-vos a ella? Oh
malaventurat Capitá!, ¿ab tan poc esforç estau que em goseu dir
semblants paraules? ¡Feu l'esforç com lÈmperador vendrà, quina raó
empaliada li direu? E jo us faré conèixer, Dèu e lo món coneixerà que
haveu parlat mal, i en vós s'ajustarà en aquest cas amor e temor , e
record-vos que en aquest cas perdeu vostra honor e fama . Feu lo que us
dic , e jo dar-vos he vida segura e us faré portar la corona de l'imperi
grec, car ja és venguda l'hora que no us puc altra cosa dir sinó que
aneu prestament a fer aquells honorosos passos d'estar prop de la
princesa, que us serà en altre compte pres , e feu d'ací avant vostre camí./

/ /

/Tirant, veent lo parlar obert de plaerdemavida, ab veu baixa féu
principi a un tal parlar. /

/ /

/ /

/ /

/ /Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida./ /

/ /

/-Temor de restar ab tal vergonya me tol de guanyar paraís men aquest
món e repós en l´altre, emperò diré lo que em par, que en temps
d'adversitat los parents e amics tomen enemics. E lo meu ignocent desig
no és pus sinó ab amor fer serveis en aquella de qui sò e seré tant com
la vida m'acompanyarà, e ab aquest article de fe vuil viure e morir. E
si la tua voluntat ab lo meu desig eren concordes, molt ne seria la mia
ànima aconsolada. Totes les coses qui es representen a la mia vista, no
és pus sinó temor de vergonya, e és nit escura, car no puc veure lo que
desitge; per fe hauré a creure que sa majestat sia . En aquest cas jo em
despulle la temor e vergonya, e abrigue'm d'amor e pietat, per què us
prec que anem sens pus tardar, e veja jo aquest cos glorificas: puix
llum no hi ha, ab los ulls de la pensa lo veuré./

/ /

/-Puix ab tants ginys vos he portat -dix Plaerdemavidaen defensa de ma
honor, e delit e profit vostre, restau per aquell qui sou./

/ /

/E soltà’l de la mà. Com Tirant se véu que Plaerdemavida l'havia deixat,
e no sabia on era perquè llum en tota la cambra no havia, e així lo féu
estar per espai de mitja hora en camisa e descalc: e tan baix com podia
la ctidava, e ella lo sentia molt bé e respondre no li volia. Com
Plaerdemavida véu que prou l'havia fet refredar, pres-li'n gran pietat,
acostà's a ell e dix-li:/

/ /

/-Així castiga hom los qui són poc enamorats! ¿Com podeu vós pensar que
dona ni donzella li puga desplaure, vulla's sia de gran o de poca
condició, que no sia tostemps desitjosa que sia amada? E aquell qui més
vies honestes, ço és secretes, de nit o de dia, per finestra, porta o
terrat, hi porà entrar, aquell elles lo tenen per millor. ¡Força que em
desplauria a mi que Hipòlit fes semblant! Que, d'una amor que ara li
porte, llavors li'n portaria quaranta. E si estar no volia segura, no em
desplauria que em prengués per los cabells, e per força o per grat,
rossegant-me per la cambra, me fes callar e fer tot lo que ell volgués.
E molt lo n'estimaria més que jo conegués que és home e que no fes així
com vós die, que no la voldríeu per res descomplaure. E en altres coses
la deveu vós honrar, amar e servir; mas, que siau ab ella en una cambra
a soles, no li guardeu cortesia en semblant acte. ¿No sabeu vós, com diu
lo psalmista, /manus autem? /És la glosa: si adquerir voleu dona o
donzella no vullau vergonya ni temor haver; e si ho feu , no us tendran
per millor./

/ /

/-Per la mia fe - dix Tirant-, donzella, vós m'haveu dada més notícia de
mos defalts que no ha fet jamés negun confessor per gran mestre en
teologia que fos! Prec-vos que em porteu prestament al llit de ma senyora./

/ /

/Plaerdemavida lo hi portà e féu-lo gitar al costat de la Princesa. E
les posts del llit no aplegaven a la paret envers lo cap del llit. Com
Tirant se fon gitat, dix la donzella que estigués segur e no es mogués
fins a tant que ella lo hi digués. E ella se posà al cap del llit estant
de peus, e lo seu cap posà entre Tirant e la Princesa, e ella tenia la
cara devers la Princesa; e per ço que les mànegues de la camisa
l'empedien, despullà-les, e pres la mà de Tirant e posà-la sobre los
pits de la Princesa, e aquell tocà-li les mamelles, lo ventre e d'alli
avall. La Princesa despertá's e dix:/

/ /

/-Val-me Déu, i com est feixuga! Mirau si em pot deixar dormir./

/ /

/Dix Plaerdemavida tenint lo cap sobre lo coixí:/

/ /

/-Oh com sou donzella de mal comport! Eixiu ara del bany e teniu les
carns llises e gentils: prenc gran delit en tocar-les./

/ /

/-Toca on te vulles -dix la Princesa-, e no poses la mà tan avall com fas./

/ /

/-Dormiu e fareu bé, e deixau-me tocar aquest cos que meu és -dix
Plaerdemavida-, que jo só ací en lloc de Tirant. Oh traïdor de Tirant, e
on est tu? Que si tenies la má lla on jo la tinc, e com series content!/

/ /

/E Tirant tenia la mà sobre lo ventre de la Princesa, e Plaerdemavida
tenia la sua má sobre lo cap de Tirant, e com ella coneixia que la
Princesa s'adormia, fluixava la má e llavors Tirant tocava a son plaer;
e com ella despertar-se volia, estrenyia lo cap a Tirant i ell estava
segur. En aquest deport estigueren per mes espai d'una hora, i ell
tostemps tocant-la./

/ /

/Com Plaerdemavida conegué que ella molt bé dormia, afluixá del tot la
má a Tirant, i ell volgué temptar de paciencia de voler dar fi a son
desig, e la Princesa se comenga a despertar, e mig adormida dix:/

/ /

/-Que, mala ventura, fas? No em pots lleixar dormir? ¿Est tornada folla,
que vols temptar lo que és contra ta natura?/

/ /

/E no hagué molt estat, que ella conegué que era més que dona, e no ho
volgué consentir e començá a donar grans crits. E Plaerdemavida
tancava-li la boca, e dix-li a l'orella perqué neguna de les altres
donzelles no ho oïssen:/

/ /

/-Callau, senyora, e no vullau difamar la vostra persona: he gran dubte
que no ho senta la senyora Emperadriu; callau, que aquest és lo vostre
cavaller, qui per vós se deixará morir./

/ /

/-Oh!, maleita sies tu -dix la Princesa-, ¡e no has haguda temor de mi
ni vergonya del món! ¡Sens jo saber res, m'has posada en tan gran
treball e difamació!/

/ /

/-Ja, senyora, lo mal fet és -dix Plaerdemavida-; dau remei a vós e a
mi: e par-me que lo callar es lo mes segur e lo que mes pot valer en
aquests afers./

/ /

/E Tirant ab baixa veu la suplicava tant com millor podia. Ella,
veent-se en tant estret pas, de l'una part la vencia amor, e de l'altra
tenia temor, mas la temor excel-lia l'amor e deliberá de callar e no dir
res./

/ /

/Com la Princesa cridà lo primer crit, ho sentí la Viuda Reposada, e
hagué plena noticia que la causa del cridar havia fet Plaerdemavida, e
que Tirant devia ésser ab ella; pensá que si Tirant passava a la
Princesa, que ella no poria complir son desig ab ell. E ja tothom
callava, e la Princesa no deia res, sinó que es defenia ab paraules
gracioses que la plasent batalla no vingués a fi.La Viuda s'assigué al
llit e donà un gran crit e dix:/

/ /

/-I què és lo que teniu, filla? /

/ /

/Despertà totes les donzelles ab grans crits e remor, e venc a notícia
de l'Emperadriu. Totes se llevaren cuitadament, qui totes nues, qui en
camisa, e ab cuitats passos anaren a la porta de la cambra, la qual
trobaren molt bé tancada, e a grans crits demanaren llum. E en aquest
instant que tocaven a la porta e cercaven llum, Plaerdemavida pres a
Tirant per los cabells e apartà'l de lla on volguera finar sa vida e
posà'l en lo retret e féu-lo saltar en un terrat que hi havia e donà-li
una corda de cànem perqué s'acalàs dins l'hort, e d'allí podia obrir la
porta, car ella hi havia ben proveït perquè quan vingués, ans del dia,
se'n fos pogut anar eixint per una altra porta.Mas tan gran fon l'avalot
e los grans crits que daven les donzelles e la Viuda que no el pogué
traure per lo lloc on ella havia pensat, e fon forçat que el tragués per
lo terrat, e donà-li la corda llarga, i ella prestament se'n tornà, e
tancà la finestra del retret e anà on era sa senyora./

/ /

/E Tirant donà volta e lligà fort la corda, e ab la pressa que tenia per
no ésser vist ni conegut no pensà la corda si bastava en terra; deixà's
anar per la corda avall e fallia-se'n més de dotze alnes que no plegava
en terra; fon-li forçat de lleixar-se caure, perquè los braços no li
podien sostenir lo cos, e donà tan gran colp en terra que es rompé la cama./

/ /

/Deixem a Tirant, que està de llarg, gitat en terra, que no es pot moure./

/ /

/Com Plaerdemavida se'n fon tornada, portaren la llum e totes entraren
ab l'Emperadriu, i ella prestament li demanà quin avalot era estat
aquell, per quina causa havia cridat./

/ /

/-Senyora -dix la Princesa-, una gran rata saltà sobre lo meu llit e
pujà'm sobre la cara, e espantà'm tan fort que haguí de cridar tan grans
crits que fora estava de tot record; e ab l'ungla ha'm arrapada la cara,
que si m'hagués encertat en l'ull, quant mal m'haguera fet!/

/ /

/E aquell arrap li havia fet Plaerdemavida com li tancava la boca perquè
no cridàs./

/ /

/L'Emperador se fon llevat, e ab l'espasa en la mà entrà per la cambra
de la Princesa, e, sabuda la veritat de la rata, cercà totes les
cambres.Emperò la donzella fon discreta: aprés que l'Emperadriu fon
entrada e parlava ab sa filla, ella saltà en lo terrat e prestament
llevà la corda e sentí plànyer a Tirant. Prestament presumí que era
caigut, e no dix res e tomà-se'n dins la cambra. E havia tan gran remor
per tot lo palau, d'aquells de la guàrdia e dels oficials de la casa,
que açò era cosa de gran espant de veure ni de sentir, que si los turcs
fossen entrats dins la ciutat no s'hi fera major fet. L'Emperador, qui
era home molt sabut, pensà que açò no fos més que rata:* *fins* *dins
los còfrens cercà, e totes les finestres féu obrir; e si la donzella un
poc se fos tardada en llevar la corda, l'Emperador l'haguera trobada./

/ /

/Lo Duc e la Duquessa, qui sabien en aquest fet, com sentiren la remor
tan gran, pensaren que Tirant era estat sentit. Pensau lo cor del Duc
quin devia estar, que ves a Tirant en tan gran congoixa ésser posat, car
pensava que l'haguessen mort o apresonat; armà's prestament, que allí
tenia les sues armes per ajudar a Tirant, e dient entre si:/

/ /

/-Hui perdré tota ma senyoria, puix Tirant és en tal punt./

/ /

/-¿Què faré jo -dix la Duquessa-, que les mies mans no tenen forma per
vestir-me la camisa?/

/ /

/Com lo Duc fon armat, ixqué de la sua cambra per veure açò què era e
per saber on era Tirant; e anant trobà l'Emperador que se'n tornava a la
sua cambra, e lo Duc li demanà:/

/ /

/-Què es açò, senyor? ¿Quina novitat tan gran es estada aquesta?/

/ /

/Respòs l'Emperador:/

/ /

/-Les folles de donzelles, qui de no res temoregen. Una rata, segons
m'han recitat, es passada sobre la cara de ma filla e, segons ella diu,
ha-li fet senyal en la galta. Tornau-vos-ne a dormir, que no us hi cal
anar./

/ /

/Lo Duc tornà-se'n a la sua cambra e recità-ho a la Duquessa, e
prengueren los dos gran consolació com res de Tirant no era estat. Dix
llavors lo Duc:/

/ /

/-Per nostra Dona, jo anava ab tal deliber, que si l'Emperador hagués
pres a Tirant, que ab aquesta atxa jo haguera mort a l'Emperador e a
tots los qui fossen de sa voluntat; e aprés, Tirant o jo fóra estat
emperador./

/ /

/-Però més val que així sia estat -dix la Duquessa./

/ /

/Llevà's corrent e anà a la cambra de la Princesa. Com Plaerdemavida la
véu dix-li:/

/ /

/-Senyora, jo us clam mercé que estigau ací e no consintau que negú diga
mal de Tirant, e jo iré a veure qué fa./

/ /

/Com fon sobre lo terrat, no gosava parlar per ço que no fos oïda de
negú, e sentí que ell se planyia fort e deia en forma de semblants
paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Lamentació que fa Tirant.//

// / /

/-Ab desig de trobar en ma dolor semblant companyia, e, desemparat ja
d'aquest món, davallant en los trists e tenebrosos palaus, però, puix ab
multitud de sospirs ja no puc restaurar la mia miserable vida, plau-me
lo morir, e lo viure sens tu, senyora Princesa, en extrem m'és odiosa.
Mas perquè la causa de la mia mort per a sempre sia palesa, a Déu
suplic, puix en ma vida mon delit ha atès terme, cové que 1'ànima
abandone lo cos, ¡oh senyor Déu etemal, tu qui est ple de tota
misericòrdia, fes-me gràcia que jo muira en los braços d'aquella
virtuosíssima Princesa, per ço que la mia ànima en l'altre món haja
millor repòs!/

/ /

/En açò Hipòlit, no sabent res en los fets de Tirant, mas sentint la
gran remor que dins lo palau era e lo gran avalot que per tota la ciutat
anava, e veia que son mestre Tirant era dins lo palau, mostrant a tots
los seus que a la cambra del Duc aquella nit dormia; lo Vescomte e
Hipòlit, sabent les amors d'ell e de la Princesa, feren armar tota la
gent. Dix lo senyor d'Agramunt:/

/ /

/-Jo no puc pensar que altra cosa sia sino que Tirant haurà fet alguna
travessura en la cambra de la Princesa, e serà vengut a noticia de
l'Emperador; i ell e tots nosaltres haurem part de la boda, per què és
de necessitat que prestament tots siam en punt e armats per Qo que el
pugam socorrer si mester ho haura, car totes les nits que ell ha dormit
aci no s'hi ha seguit novitat neguna, e tan prest com ell es estat
defora podeu veure quina novitat tan gran es per tot lo palau./

/ /

/Dix Hipòlit:/

/ /

/-En aquest espai que vosaltres vos armareu jo iré prestament a la porta
del palau per sentir açò què és./

/ /

/-Anau prestament -digueren los altres./

/ /

/Com foren fora de la posada, lo Vescomte segui Hipòlit./

/ /

/-Senyor -dix Hipólit-, vaja vostra senyoria a la porta major e jo iré a
la de l'hort; e qui mes prest porà saber nova certa, quina remor és
aquesta, vinga-ho a dir a l'altre./

/ /

/Lo Vescomte dix que era content. Com Hipòlit fon a la porta de l'hort,
pensant-la trobar tancada, estigué escoltant e sentí plànyer ab veu molt
adolorida; donà-li de parer que fos veu de dona, e dix en si:/

/ /

/-¡Oh, com volria molt mes sentir la veu de Tirant que no d'aquesta
donzella, quisvulla que ella sia!/

/ /

/Estigué mirant si poria pujar per la paret. Com véu que lloc no hi
havia, tornà a la porta ab lo cor reposat pensant que tot allò fos causa
d'alguna donzella./

/ /

/-Plore quisvulla -dix Hipòlit-, o dona o donzella, e faça son dol, puix
no es mon senyor Tirant.a/

/ /

/Partí's d'allí e anà a la plaça, on trobá lo Vescomte e altres qui
volgueren saber què era estada la causa de la remor. Peró ja passaven un
poc los crits e la remor era remeiada. Llavors Hipòlit recitá al
Vescomte com a la porta de l'hort era estat e no era pogut entrar, e que
havia sentit plànyer una veu que paria de dona e no sabia qui era, e
pensava que per aquella dona devia ésser estada aquella remor que feien./

/ /

/-Per mercé, anem allá -dix lo Vescomte-, e si és dona o donzella qui
haja mester ajuda, donem-la-hi si fer-se porà, car per art de cavalleria
hi som obligats./

/ /

/Ells foren a la porta de l'hort e sentiren lo plànyer gran que dins
l'hort feien, però no podien compendre lo que deia ni podien coèixer la
veu; car ab la gran dolor que ell passava, tota la veu li era canviada.
Dix lo Vescomte:/

/ /

/-Metam-ne les portes a terra, car és de nit e negú no sabrà que
nosaltres ho hajam fet./

/ /

/E la porta estava oberta, car en la nit Plaerdemavida l'havia deixada
oberta, per ço, com Tirant se'n volgués anar, ho pogués ben fer, no
pensant que a tant de mal se seguís./

/ /

/E los dos ensems donaren dels muscles en la porta tan fort com
pogueren, e prestament la porta s'obrí. Lo Vescomte entrà primer e féu
aquella via on sentia la veu, que paria molt estranya./

/ /

/Dix lo Vescomte:/

/ /

/-Quisvulla que tu sies, jo et deman de part de Déu que em digues si est
'anima qui vas en pena o si est cos mortal que hages mester ajuda./

/ /

/E Tirant se pensá que aquells fossen de l'Emperador, e per no ésser
conegut e que se n'anassen, desfress'a la veu, per bé que la tingués, ab
lo mal que passava, prou desfressada, e dix:/

/ /

/-Jo fui en mon temps crestià batejat, e per mos pecats vaig en molt
gran pena. Jo só esperit invisible, mas, encara que vosaltres me vejau,
n'és causa que prenc forma. E los mals esperits qui ací són me trossegen
los ossos e la carn, e de tros en tros la llancen per l'aire. ¡Oh quina
pena és tan cruel la que jo passe! E si vosaltres ací estau sereu
participants en la mia dolor./

/ /

/Ells hagueren molt gran temor del que havien oït dir, e senyaren-se e
digueren l'Evangeli de Sant Joan. Dix lo Vescomte, alt que ho oí Tirant:/

/ /

/-Hipòlit, ¿vols que anem a la posada e prengam tota aquella gent
d'armes, ab aigua beneita e ab un crucifix, e que tornem a veure açò què
és? Car no pot ésser que açò sia qualque gran fet com aci en aquest hort
som venguts./

/ /

/-No -dix Hipòlit-, no fretura tornar a la posada per neguna cosa. Vós e
jo portam espases en què és lo senyal de la creu; deixau-me a mi acostar./

/ /

/E Tirant sentí anomenar Vescomte a Hipòlit, e dix:/

/ /

/-Si tu est Hipòlit, de França natural, acosta't a mi e no hages temor./

/ /

/Llavors Hipòlit tirà l'espasa e posà's la cruera davant, senyà's e dix:/

/ /

/-Jo, com a verdader crestià, crec bé e verdaderament en los articles de
la santa fe catòlica e tot lo que creu la santa romana Església, e en
aquesta santa fe vull viure e morir./

/ /

/Acostà-s'hi ab gran temor que tenia, mas certament molt més ne tenia lo
Vescomte, que no s'hi gosava acostar. E ab baixa veu Tirant lo cridà e
dix-li: /

/ /

/-Acosta't a mi, que jo só Tirant./

/ /

/E aquell en aquell cas hagué major temor, que estava en punt de
tomar-se'n. Tirant hagué notícia d'açò, alçà la veu e dix-li:/

/ /

/-Oh, com est covard cavaller! Encara que fos cosa morta, per què dubtes
venir a mi?/

/ /

/Hipòlit, coneixent-lo en la paraula, corrent acostà's a ell e dix-li:/

/ /

/-Oh senyor meu, i vós sou? ¿Qual desaventura vos ha portat ací ? En tal
so vos veig estar, que deveu ésser nafrat o no teniu poder de llevar-vos./

/ /

/-No cures ni digues res -dix Tirant-. Mas ¿qui és aquell qui ab tu ve?
Si és del llinatge de Bretanya, fes-lo venir./

/ /

/-Sí, senyor -dix Hipòlit-, que lo Vescomte és./

/ /

/Ell lo cridà, e com lo véu fo molt admirat de semblant ventura e de tot
lo que dit los havia sens que conegut no l'havien./

/ /

/-No estigam en noves -dix Tirant-; traeu-me prestament d'ací./

/ /

/Los dos lo prengueren en braços e tragueren-lo de l'hort e tancaren la
porta, e portaren-lo prop de la sua posada e posaren-lo dejús un porxe
que hi havia./

/ /

/-Jo sent dolor que jamés sentí -dix Tirant-, que de tantes vegades que
só estat nafrat en punt de morir, jamés lo meu cos hagués sentiment de
tan mortal dolor; metges hauria mester, que no ho sentis l'Emperador./

/ /

/-Senyor -dix Hipòlit-, ¿voleu que us done un bon consell? La malaltia
vostra no és tal que celar-se puga, majorment per la murmuració que en
lo palau és: cavalcau, senyor, si fer ho podeu, e aneu als palaus de
Bellestar, on teniu los vostres cavalls, e posarem fama com lo cavall
vos és caigut e ha-us rompuda la cama./

/ /

/Respòs lo Vescomte: /

/ /

/-Certament, cosín germá, senyor, Hipòlit diu molt bé, e per ço jo
lloaria que així es degués fer, altrament tostemps vendria en notícia de
l'Emperador. Car forçat és que d'amor no espera hom de sa senyoria altre
bé sinó treballs, congoixes e dolors; e a un plaer, cent dolors
n'aconsegueix hom. Per qué jo lloaria que après que siau guarit e
haguéssem complits nostres vots que fets havem, tomàssem en nostra
terra; e açò us hauria jo en molta gràcia./

/ /

/-Senyor Vescomte -dix Tirant-, deixem estar això, car ¿qui és aquell
que tan altament haja encativat son cor que el puga deslligar de la
presó en qué està? No és cas a present de parlar de tals afers, mas tu,
Hipòlit, secretament fes portar les bèsties ací e l'hacanea que vaja més
pla./

/ /

/Tornem a la Princesa. Plaerdemavida estigué tant en lo terrat fins*
*que véu que se'n portaven a Tirant; entrà-se'n dins la cambra on era la
Princesa ab la Duquessa e totes les donzelles. L'Emperadriu estava
admirada per una rata haver tanta de remor com en aquell palau havia, e
assigué's en lo llit e dix:/

/ /

/-Voleu fer bé, donzelles? Puix lo palau es assossegat, tornem a dormir./

/ /

/La Princesa cridà a Plaerdemavida e dix-li a l'orella Tirant on era./

/ /

/-Ja, senyora, ha fet son cami -dix Plaerdemavida-, ab molta dolor que
se'n va./

/ /

/Mas no li gosà dir com tenia la cama rompuda ni del que dit havia; fon
molt contenta com no l'havien vist ni trobat. L'Emperadriu se fon
llevada, e totes estaven en camisa per anar a son apartament. Dix la
Viuda Reposada a l'Emperadriu:/

/ /

/-Bo seria, senyora, que fésseu anar a vostra filla a dormir ab vostra
altesa per ço que, si la rata tomava, que no l'espantàs més fort que no ha./

/ /

/Respòs l'Emperadriu:/

/ /

/-Bé diu la Viuda; vine, ma filla, que millor dormirás prop de mi que a
soles./

/ /

/-No, senyora, vaja-se'n l'excel.l'encia vostra, que la Duquessa e jo
dormirem, e no vullau haver mala nit per mi./

/ /

/Parlà la Viuda e dix:/

/ /

/-Sens empediment negú, trobant-me jo en avançada edat, caminant per lo
miserable pla, tinc lo foc encès de la romana sang. Jo, primera de
totes, ab mon enginy pensi en la mia fantasia apartar tal ocasió,
creixent lo meu desig en poder haver aquella rata, e ella fugí ab peu
torbat de les maleites cambres mies./

/ /

/Dix l'Emperadriu:/

/ /

/-Anem, que jo em refrede ací./

/ /

/-Senyora, puix tant me forçau -dix la Princesa-, anau, que prestament
jo hi seré./

/ /

/L'Emperadriu se n'anà manant-li que prestament hi anàs. La Princesa se
girà a la Viuda e ab irada veu li féu principi ab paraules de semblant
estil./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Reprensió que fa la Princesa a la Viuda Reposada.//

// / /

/-Ara conec la granea de vostra culpa: rompré la mia camisa ab dolorida
veu, per ço com me parau tants llaços, los uns ab supèrbia, los altres
ab vanagloria, e ab falsa parleria usau vers mi. ¿Qui dret vos ha donat
diguésseu a la senyora, ma mare, que anàs a dormir ab ella? ¿Llevar-me
mon delit per dar-me dolor e mala nit? Vós, segons veig, no feu fonament
de virtut, sinó d'enveja e de malicia. E per ço és escrit que neguna
dona no pot ésser dita sàvia qui no tinga honesta la llengua, e més
avant en les obres que fa se pot veure si són conformes ab les paraules;
e la fama és senyal de la bondat de la persona. E lo vostre poder no es
tal que vullau senyorejar als qui son lliberts, car tal senyoria no us
seria jamés atorgada, com dado tingam manifesta experiéncia,segons
reciten les historias antigues, dels romans, com un fill d'un senador de
Roma, qui era molt desitjós de senyorejar en casa d'un pníncep, posà si
mateix a perills de batalles tan sovint que fon destrtyuït, perquè volia
parlar e senyorejar, e per ço lo dit príncep, per ço que los altres
prenguessen exemple d'açò, que no tinguessen tal atreviment en casa
d'altri, féu-lo matar aixi presumptuós. /

/ /

/No tardà la Viuda Reposada en fer principi a tal resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta que fa la Viuda Reposada a/ /la Princesa, de la reprensió
que feta li havia, recitant-li lo/ /desastre que era contengut a Tirant.//

// / /

/-Si em dolc d'aquella cosa que ma dolor augmenta, es per què jo de
totes parts me veig constreta e forq a de sostenir molt afany, dolor e
pensament per amor de l'altesa vostra. E les mies obres estan en fet e
no en paraules, que per manifesta experiencia se poden mostrar, no en
tacanyeries ni en deshonestat ni menys en alcavoteries, així, com moltes
altres fan. La mia fama molt clara es. Mas, ¿voleu saber les mies obres
quines són ni de què tracten? Elles son totes fundades en fe, esperança
e caritat, en humilitat e paciència, en honestat e bona doctrina, en
almoines, en contricció e penitencia. Foragite de mi supèrbia,
vanagloria, enveja, ira, oi e mala voluntat, luxúria e tots vicis e
pecats, e per Qo tal fruit com aquest és a mi més dolq que sucre. E per
ço, excel.lentissima senyora, no deveu pendre enuig de mi si tinc un poc
los ulls oberts e si tinc sentiment del que dec ni toca a l'honor
vostra, qui m'és pus cara que la mia ànima; car sé que em daríeu culpa
de grat si dar-la'm podleu. E lo defalt que jo us he fet, jo el vos
diré: perque us he amacla e honrada més que vos no volieu, e açò es
causa del defalt. E per aquesta raó viuré dolorosa tota ma vida, no
gustant qu'e son bons dies ni menys bones festes, per co com tots los
dies me seran de passió. E no vullau que pensen aquestes donzelles ni
menys l'altesa vostra que jo sia cresol de carnisser, que faça llum a
altri e que creme a mi mateixa. ¿E pensau-vos, senyora, que jo no haja
pietat de Tirant, e no l'haja vist acalar-se ab la corda, la qual s'és
rompuda, e ha donat tan gran colp que pens que les carnes e les
costelles en lo cos rompudes deuen ésser?.../

/ /

/E pres-se molt ferament a plorar e llanq'a's per terra tirant-se los
cabells del cap, dient:/

/ /

/-Mort es lo millor dels cavallers!/

/ /

/La princesa, oint dir semblants paraules, dix tres vegades:/

/ /

/-Jesús, Jesús, Jesús!/

/ /

/E caigué de l'altra part esmortida. E tan alt dix lo nom de Jesús, que
l'Emperadriu, que estava en la sua cambra e gitada en lo llit que
dormia, ho senti; llevà's cuitadament e ab cuitats passos anà a la
cambra de sa filla e trobà-la esmortida, que a mal ni a bé no la podien
retomar. L'Emperador s'hi hagué a llevar e tots los metges venir, i
encara la Princesa no era tomada en son record, que tres hores estigué
sens recordar-se. E l'Emperador demanà per quina causa sa filla era
venguda en aquell punt. Digueren-li:/

/ /

/-Senyor, ha tornada a veure una altra rata molt petita, e així com
tenia la fantasia en la rata que en lo llit havia sentida, e ara ha
vista aquesta, ha presa gran alteració./

/ /

/-Oh vell Emperador, trist e amarg! ¿I en los meus darrers dies tanta
dolor tenia de sentir? Oh mort cruel! ¿I qué esperes, e com no vens
prest a mi qui et desitge?/

/ /

/E dient açò ell perdé lo sentiment e caigué esmortit en lo punt de sa
filla. Lo dol e lo crit fon tan gran per tot lo palau que era cosa de
gran admiració de veure e d'oir lo plant que les gents feien; e fon molt
major que lo primer./

/ /

/Tirant, qui estava davant lo porxe esperant les bèsties quan les hi
portarien sentí tan grans crits que paria que lo cel ne degués venir;
desempatxà de cavalcar ab molta dolor e passió que passava, e la pena li
augmentà dubtant-se que no fos en dan de la Princesa. Hipòlit pres una
Borradura de marts gebelins e embolicà-la-hi entorn de la cama perquè
fredor no hi entràs. E així en la millor manera que pogueren anaren fins
al portal de la ciutat, e les guardes conegueren a Tirant e demanaren-li
a tal hora on anava. E ell respòs que anava a Bellestar, als seus
cavalls, per veure com estaven, per ço com la sua partida devia ésser
molt presta per anar al camp. Les portes li foren prestament obertes, e
Tirant féu son camí. Com hagueren cavalcada mitja llegua dix Tirant:/

/ /

/-Gran dubte tinc que a la senyora Princesa no haja seguit algun dan que
l'Emperador li haja fet per causa mia. Vull hi tomar per ajudar-li si
necessari ho haurà./

/ /

/Diu lo Vescomte:/

/ /

/-Per ma fe, vós estau en gentil punt -dix- per ajudar-li!/

/ /

/-Senyor Vescomte -dix Tirant-, ¡si ja no em sent mal negú! Car vós
sabeu que lo major mal fa cessar lo menor, e per ço jo us clam mercè que
tomem a la ciutat si en res li porem/

/ /

/valer./

/ /

/-Vos haveu perdut lo seny o sou del tot tornat foll -dix lo Vescomte-.
Ell no es pot tenir e vol tornar a la ciutat, per ço que l'Emperador e
tots los altres hagen a conéixer e a sentir lo/

/ /

/vostre defalt. Haurem prou a fer en dissimular-ho a la gent per ço que
culpa ni càrrec no hajau, e siau cert que si d'ací vós ne tomau, de mort
o alesiat no podeu ésser delliure, posat cas que tot això sia, que vos
dieu./

/ /

/-¿No es raó -dix Tirant- que jo, qui he fet lo mal, que en porte la
pena? E la mia mort hauré per bé espletada, puix per tan virtuosa
senyora jo muira./

/ /

/-No m'ajut Déu -dix lo Vescomte- si vós hi tornau, encara que jo hi
sabés posar forga. E com!, ¿no hi es lo Duc, si res sent que sia en dan
o en deshonor de la Princesa, que ell no li ajude? Ara podeu veure a qué
vénen les tristes amors! Anem, si voleu, e no estigam pus aci, car tant
com més estam ni detenim temps, és més dan per a vos./

/ /

/-Ara feu-me una gracia -dix Tirant-, puix no em voleu deixar tomar, que
vós que hi aneu, e si es negú qui dan li vulla fer o hagués temptat de
fer-li, que muiren tots e no sia pres negú a mercè./

/ /

/Tant lo pregà Tirant al Vescomte, que fon foreat de tornar a la ciutat,
e al girar dix baix, que Tirant no ho ol, mas Hipòlit ho entés:/

/ /

/-Per mon Déu, no será veritat que jo haja cura de dona ni de donzella
que en lo món sia, sino solament en fer venir los metges./

/ /

/Tirant se n'anà ab Hipòlit./

/ /

/Com lo Vescomte fon al portal de la ciutat, les guardes no el volien
deixar entrar, fins a tant que dix com lo Capità era caigut ab lo cavall
e venia cuitadament per los metges, e per causa d'açò lo deixaren
entrar. E no els pogué haver tan prest com volguera, per ço com tots
eren ab l'Emperador e ab sa filla. Com ells hagueren dat recapte a
l'Emperador, portarense'n totes les coses necessàries per al cas de
Tirant, e no ho gosaren dir a l'Emperador, que lo seu Capità estava mal.
Peró lo Vescomte féu tot son poder de veure a la Princesa per ço que
pogués recitar a Tirant la sua disposició./

/ /

/Com ella fou tomada en son record, a l'obrir dels ulls que féu, sí dix:/

/ /

/-És mort aquell qui té la mia ánima cativa? Digau-m'ho prest, jo us
clam mercè, car si mort es, ab ell vull morir./

/ /

/L'Emperadriu, qui estava torbada de la gran congoixa que tenia de sa
filla e los seus ulls, qui continuament destil-laven vives llàgrimes, no
pogué compendre lo que havia dit sa filla, e demanà qué havia dit. La
Duquessa, que la tenia en les sues faldes e abrarada, respòs a
l'Emperadriu:/

/ /

/-Senyora, la Princesa diu que si han morta la rata./

/ /

/Tornà a dir la Princesa ab los ulls tancats:/

/ /

/-No dic jo això, mas si es mort aquell en qui jo tinc tota la mia
esperanza./

/ /

/Respòs la Duquesa ab alta veu:/

/ /

/-No és morta, que jamés l'han poguda haver. -E girà's envers
l'Emperadriu e dix-: Ella vaneja; aquesta malaltia és de tal natura que
los pus savis fa tornar folls, que no saben què es dien./

/ /

/Ella retornà en sa primera sanitat, e dos metges anaren ab lo Vescomte
e ab lo Duc. Com la Princesa ho sabé fon posada en gran agonia, e
lamentant-se dix:/

/ /

/-Oh mon senyor Tirant, pare de cavalleria! Ara és caigut lo llinatge de
Roca Salada, e la casa de Bretanya ha molt perdut! Mort sou vós, mort!
Car qui cau de tan gran altura com vós sou caigut, no se'n pot esperar
llonga vida posseir. ¿Per que lo mal e lo dan no venia sobre mi, qui só
estada causa, e vós fósseu delliure d'aquests perills?/

/ /

/La Duquessa estava molt atribulada així del mal de la Princesa com del
dan de Tirant. No volgué més dir per dubte de les donzelles qui estaven
prop. Los metges partiren prestament sens dar-ne sentiment algú a
l'Emperador perquè no prenguès alguna alteració, /

/ /

/car la sua complexió era d'home molt delicat./

/ /

/Com los metges foren aplegats ab Tirant, trobaren-lo en un llit ab gran
dolor que sostenia. Miraren-li la cama e trobarenla tota rompuda e los
ossos que eixien alt sobre lo cuiro. E al menejar que el faïen, Tirant
s'esmortí tres voltes, e cascuna vegada ab aiguarrós l'havien de tornar.
Los metges feren la primera guar da lo mills que pogueren, e digueren-li
que per cosa en lo món no es mogués del llit per tan cara com tenia la
vida, e ells se'n tomaren. L'Emperador los demanà d'on venien ni on eren
anats, que al seu dinar no els havia vists./

/ /

/Respòs l'u e dix:/

/ /

/-Senyor, nosaltres som anats a Bellestar per dar remei al vostre Capità
del mal que té./

/ /

/Dix l'Emperador:/

/ /

/-E quin és lo seu mal?/

/ /

/-Senyor dix lo metge-, segons ell diu, gran matí s'era partit d'esta
ciutat per anar on té los seus cavalls perquè los servidors seus
prestament fossen en punt al dia assignat, ço és, lo dilluns de matí
tothom fos prest per partir; cavalcava un cavall sicilià, e ab lo delit
que tenia, anant saltant per lo camí es caigut en una gran séquia e ha's
fet en la cama un poc de mal./

/ /

/-Na Santa Maria val! dix l'Emperador-. ¡E no li fallen mals ni treballs
a Tirant! E de continent jo hi vull anar a veure, fent-li conèixer que
lo viure virtuosament és vida, e lo viciós viure és mort, e la glòria de
tal honor ab tal vida, qui la té a si unida, no la deu deixar sinó per
augment de major virtut./

/ /

/Los metges, veent la voluntat de l'Emperador, que hi volia anar,
detingueren-lo que no hi anás fins a l'endemà, que sena be reforqat.
L'Emperador, puix véu que los metges no lo hi consellaven, deliberà de
restar, e passà a la cambra de la Princesa e demanà-li de son mal e
recita-li lo de Tirant. ¡Quanta dolor tenía la Princesa dins lo seu
cor!Sinó que no la gosava manifestar per temor de son pare, e lo seu li
paria que no fos res com pensava en la trista e desastrada fortuna que
en la persona de Tirant s'era seguida./

/ /

/L'Emperador estigué ab sa filla fins que fon hora de sopar, e l'endemà,
sabent que los metges anaven a Tirant, e véu-los d'una finestra passar,
tramès-los a dir que s'esperassen un poc; ell cavalcà e anà ab ells, e
véu la segona cura. E segons la disposició que véu, prestament presumi
com de gran temps Tirant no seria dispost per anar al camp. Com
l'hagueren acabat de curar, l'Emperador féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Conhort quefa 1'Emperador a Tirant.//

// / /

/-No es negú qui en aquesta present vida se'n dega agreujar de les coses
que per la divina Saviesa son ordenadas ni permeses, majorment com
fortuna los administra, car humana discreció no basta resestir als casos
imprevists, e pertany-se dels hòmens virtuosos haver paciencia en llurs
adversitats, que alli son coneguts. Però jo bé conec que açò son pecats
meus que ha administrats la fortuna, car la causa del vostre mal dóna
augment e glòria als turcs per dar compliment a la mia destrucció. Mas
l'esperança que jo tenia de veure-us partit per al camp, per los molts
turcs qui ara de nou son entrats en lo meu Imperi, me requir e em dóna
novella força que, així vell e despoderat com só, d'entrar en batalla;
tant, que so vengut, en poc espai a la fi de mos trists pensaments.
Demesiada cosa seria recitar tota la mia dolor ab los dubtosos
pensaments, car en aquella hora que em fon manifest lo vostre mal, fui
cert de la mia gran desaventura, com tota l'esperanga mia estava en la
gran cavalleria vostra, mirant ab los ulls de la pensa que ab la virtut
e forqa del vostre valerós braç, ab ànimo viril a tall d'espasa fóra
escampada la sang d'aquells cruels enemics meus e de la santa fe
catòlica. E ara com veuran l'abs'encia vostra, no havent temor de negú,
s'ocuparan tot lo meu Imperi, e incriminaran llargament la mia honor e
fama, e les mans seran semblants a la llengua; e lo major desig que tinc
en aquest món és la vostra salut, car sens aquella en lo meu Imperi
llibertat no pot ésser atesa. Per que us prec, Capità virtuós, que si
amau la vostra vida ni la mia, que us vullau confortar, e ab 1'ànimo
esforilat que teniu de virtuós cavaller vullau pendre ab paciencia lo
mal, carjo confle de la divina Miseric'ordia que haurà pietat de vos e
del seu poble crestiá, qui est'a molt afligit per los infels, lo qual es
impossible que puga ésser tret de captivitat sino per mitj'a de la
virtut vostra, e no us vullau mes plànyer sobre cas irreparable./

/ /

/Tirant, per la grandissima dolor que sentia, ab fatiga gran podia
parlar, e esforigant natura tant com li fon possible, ab baixa e
rogallosa veu féu principi a semblant resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta que fa Tirant a 1'Emperador.//

// / /

/-Oh més que altre atribulat! Veig-me* *embolicat en molta dolor, e so
atès al terme de la mia desaventurada fi. E lo qui mes me fa dolre es
com veig la tris.ta de vostra majestat en molta dolor posada per lo
novell cas que segult m'és, e fallintme l'esperança só desitjós de
presta mort./

/ /

/Acompanyat de molts sospirs llançà's prop la sua boca no podent-li dir
l'extrema pena que fins en aquella hora sofert havia, e dix:/

/ /

/-Mon senyor, la mia espasa e capitania no fretura molt, encara que jo
present no hi sia: cavallers virtuosos ab ánimo esforqat teniu en lo
vostre Imperi qui basten al present dar raó als enemics, empero a mi par
que es justa cosa que de tan esfore,ada demanda que l'altesa vostra me
fa, que jo dec anar al camp. Senyor, lo dia assignat jo seré prest per
partir./

/ /

/Com l'Emperador lo véu aixi parlar, rest'a molt content, partí's d'ell
e toreasen a la ciutat. Com l'Emperadriu lo véu dix-li:/

/ /

/-Senyor, sí Déu vos deixe viure llongament en aquest món e us done
paraís en l'altre com d'aquesta vida passareu, digaunos la veritat del
nostre Capitá com está, si tem mort o la sua vida en què està./

/ /

/L'Emperador, en presència de la Princesa e de les donzelles,dix a
l'Emperadriu:/

/ /

/-Senyora, jo pens que ell no tem perill de mort, mas sens dubte ell
está malament adobat, car los ossos de la cama e los molls que dins té,
tots li parien damunt lo cuiro, que gran compasslo era de veure-ho. Peró
ell diu que dilluns ell será/

/ /

/prest per partir./

/ /

/-Santa Maria val! -dix la Princesa-. ¿E què és lo que la majestat
vostra vol fer? L'home qui està ab tant de mal, posat en l'article de la
mort, ¿voleu que vaja al camp, e com serà en lo cami feneixca los seus
darrers dies? ¿Quina ajuda tal hom com aquest porà fer a la gent
d'armes? ¿Voleu posar en perill la sua persona e tot lo vostre estat?
No, senyor, que tals batalles no es fan aixi. Car millor es d'ell la
vida que la mort, car essent viu tots los enemics lo temorejaran, e
essent mort no tindran temor de res; e si és guast de sa persona, no li
cal sino que es pose en religió; e jo crec si lo preu li es honor i ell
ho porá fer, vostra majestat será ben satisfet, e no hi planyerá treball
ni dubtarà perill de sa persona, car si l'altesa vostra fa lo contrarl
mostrareu ésser mal príncep, cruel e sens neguna pietat./

/ /

/L'Emperador passá a la cambra del consell, que l'esperaven per veure
qu'e farien, e foren tots d'acord, segons lo que ell havia vist de
Tirant, que no el moguessen d'alll on estava./

/ /

/Com l'Emperador fon partit de Bellestar, on Tirant era, de continent
manà Tirant que li fessen una caixa molt segura on ell pogués anar.
Venint lo diumenge, en la nit, no sabent-ho negú sinó Hipòlit, qui de
tot tenia lo càrrec, com lo Duc e tots los altres se'n foren tornats a
la ciutat,Tirant tramès lo Vescomte e lo senyor d'Agramunt perquè no
l'empedissen en res, e que es posassen en orde per partir.E ells no
pensaren gens que Tirant fes tan gran follia de partir-se d'allí; e
Tirant donà molts diners a l'un metge perquè se n'anàs ab ell, e 1'altre
metge no hi volgué consentir que es mogués ni li volgué prometre
d'anar-se'n ab ell. E venguda l'hora de mitja nit, Tirant se féu posar
en la caixa, e en unes andes, a coll d'hòmens, ell partì e féu la via
del camp devers la ciutat de Sant Jordi. E al partir manà que
emparamentassen les sales de draps de draps de ras que diguessen als qui
vendrien de la ciutat com en la nit no havia dormit e que en aquella
hora reposava.Los uns se'n tornaren, los altres estaven esperant que es
despertás. Com fon hora de migdia, lo duc de Macedònia, qui era tan
acostat parent seu, ab lo Vescomte, en aquell grau mateix, volgueren
entrar, car deien que home nafrat no podia tant donnir; e -mesclant-hi
força entraren dins e saberen com era partit. Cavalcaren cuitadament e
seguiren-lo e trameteren a dir a l'Emperador com lo seu Capità havia fet
son manament, maleint a l'Emperador e a tota sa natura. Com l'Emperador
ho sabé, dix:/

/ /

/-Per mon Déu verdader, ell ateny bé lo que promet!/

/ /

/Com lo Duc e lo Vescomte l'hagueren atès e saberen que s'era esmortit
cinc vegades en lo camí, repregueren molt al metge e a Hipòlit dient que
no l'amaven gens:/

/ /

/-¡E tu, Hipòlit, qui est del nostre llinatge de la casa de Roca Salada
e del parentat de Bretanya, deixar partir lo nostre mestre e senyor! E
lo dia que ell finirà sos dies tots serem perduts, e de nosaltres no
serà feta menció neguna, per qué tu est digne de gran reprensió, e si no
fos per temor de Déu e vergonya del món, ab aquesta espasa jo faria
pitjor de tu que no féu Caïm d'Abel. ¡Oh desaventurat de cavaller, sens
pietat e misericòrdia! ¡Fuig davant mi; si no, per zel de ma honor
prestament ne portaries pena!/

/ /

/E fon-se girat aprés devers lo metge, e ab irada veu féu principi a una
tal reprensió e castic./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com lo Duc matà lo metge, e Plaerdemavida se n'anà de la cort.//

// / /

/ /

/ /

/-La virtut de paciència és fallida en mi com pens en lo gran atreviment
que ha tengut aquest indiscret metge qui ha volgut posar en perill
d'apagar la llum del llinatge de Roca Salada, e per causa d'àçò s'és
encesa en mi ira, supèrbia, tristícia, fúria e dolor, qui será causa de
castigar un cas tan inreparable, digne per a sempre de recordació per
als altres e castic per aquest./

/ /

/E ab furor extrema anà lo Duc ab l'espasa alta devers lo metge, lo
qual, per restaurar la miserable vida, volgué fugir, e valgué-li poc,
car aconseguint-lo ab l'espasa li donà tan fer colp per mig del cap que
lo hi parti en dues parts fins als muscles, e sortí-li lo cervell./

/ /

/Com l'Emperador sabe tal nova de la mort de tan singular metge,cavalcla
prestament e anà on era Tirant, e trobà'l dins una ermita, que lo Duc
l'havia fet posar, que es nomenava l'Ermita religiosa, e allí fon molt
ben servit de tot lo que mester havia. Com l'Emperador véu a Tirant en
tal punt estar, pres-li'n molt gran compassió, e féu venir allí tots los
seus metges e volgué veure la cama en quina disposició estava. Los
metges la trobaren molt agreujada, e feren-li relació, segons lo que
vist havien, que si una llegua mes avant fos anat, que s'hi fóra posat
foc, e de mort, o la cama llevada, no es podia excusar./

/ /

/Tots los majors barons de l'Imperi foren venguts per veure a Tirant.
L'Emperador tingué alli son consell e deliberaren, puix Tirant no podia
anar, que tots aquells qui sou havien pres, que l'endemà deguessen
partir. Dix Tirant:/

/ /

/-Senyor, a mi dóna de parer que la majestat vostra donàs sou de dos
mesos a tota la gent, per bé que no sia complit, car tenen de servir un
mes e mig,, e tota la gent s'alegrarà e faran de millor cor la guerra./

/ /

/L'Emperador respòs que ho faria fer de continent, e dix:/

/ /

/-En aquesta nit he rebudes lletres del nostre camp, del marquès de Sant
Jordi, avisant-me com és venguda infinida morisma, que la terra no els
pot comportar, que forçadament són haguts d'anar en lo regne de Líbia
per a conquistar-lo, qui afronta ab lo meu Imperi, per esperar que les
treves passades sien. E açò han fet per causa com tenim en nostra preso
lo Gran Caramany e lo rei de la sobirana índia. Ací es diu que és vengut
lo rei de Jerusalem, qui es cosín germá del Gran Caramany, e porta ab si
la muller e los fills e ben seixanta mília combatents, los quals són de
la terra d'Enedast, qui és una província que es molt fèrtil e abundosa.
De continent que naix algun infant mascle, lo manifesten a la Senyoria,
e aquell fan criar ab gran diligència; com es d'edat de deu anys, li
mostren de cavalcar e de jugar d'esgrima; com sap bé d'açò, posen-lo ab
un ferrer perquè los braços li tomen asits e forts e s'apien colpejar en
les armes com mester ho han; aprés los fan amostrar de lluitar e de
tirar llança, e tota cosa que bona sia per a les armes; e lo darrer
ofici que els mostren és camissers, perque s'aveen a esquarterar la cam
e no hagen temor de menejar la sang, e ab tal ofici tornen cruels, e com
son en les armes e poden pendre los crestians, que els esquarteren e no
els tenguen neguna pietat de la carn ni de la sang; e fan-los-ne beure
dos vegades l'any de sang de bou o de moltó. Aquests tals són los més
sengulars e pus valentíssims hòmens que en tota la pagania sien, que més
valen deu d'aquests que quaranta d'altres. Ací és vengut lo rei de la
menor Índia, e diu-se que és germà d'aquest pres de la sobirana Índia;
és home molt ric e porta ab si quaranta-cinc mília combatents. És-hi
vengut un altre rei que es fa nomenar Menador, ab trenta-e-set mília
combatents. E lo rei de Domàs hi és vengut ab cinquanta-cinc mília. I lo
rei Verumtamen hi és vengut ab quaranta-dos mília. E molts altres en
companyia d'aquests hi són venguts./

/ /

/Respòs Tirant:/

/ /

/-Lleixau-los, senyor, venir, que jo tinc tal esperança en la divina
clemència de Nostre Senyor i en la sua sacratíssima Mare, senyora
nostra, que ab l'ajuda de tants singulars cavallers com la majestat
vostra té, que si ells eren deu vegades més que no són, que d'ells serem
vencedors./

/ /

/Complit lo parlament, l'Emperador comanà a Déu a Tirant; manà als
metges no es partissen d'ell ni el deixassen partir d'allí./

/ /

/La Princesa estava molt enutjada del mal de Tirant. Venint lo dilluns,
tota la gent d'armes fon presta per partir. L'Emperador e totes les
dames estaven mirant los ducs e senyors qui partien. Lo duc de Pera e lo
duc de Macedònia tenien càrrec de tota la gent de capitanejar aquella.
Com foren aplegats al camp per jornades, lo marquès de Sant Jordi e tots
los altres foren mott aconsolats de la llur venguda. E del dia que ells
aplegaren fins al dia que les treves finaven, havia de passar prop d'un
mes. Tirant estigué en l'ermita fins a tant que los metges li donaren
llicència que entràs dins la ciutat; e fon-li plasent a Tirant com era
restat allí puix no era pogut anar ab los altres. E no restà ab ell sinó
lo senyor d'Agramunt, qui ja-més lo volgue deixar, car deia que ell no
era partit de sa terra per altra cosa sinó per amor d'ell, e que en la
sua malaltia no el deixaria. Hipòlit restà en sa companyia, e Hipòlit
anava cascun dia a la ciutat per les coses necessàries, e molt més per
portar noves a Tirant de la Princesa, en la qual ell tenia molt gran
esperança. E com lo volien fer menjar o altres coses que los metges
volien que fes, puix lo hi diguessen de part de la Princesa, ell ho feia
de continent./

/ /

/Com aquest cas de Tirant se'n fon seguit, la Princesa molt sovint
reprenia a Plaerdemavida del que fet havia, volent-la posar dins una
cambra molt escura per dar-li allí penitència; sinó que ella defenia's
ab, moltes paraules bones, e altres voltes ab burles e ab jocs així la
passava dient:/

/ /

/-Si vostre pare ho sap, què dirà? E sabeu jo què li diré?: que vós m'ho
consellàs e que Tirant se n'ha portat la despulla de la vostra
verginitat. Vostre pare vol que jo sia vostra madrastra, i com ho seré,
jo us assegur que us castigaré, que altra vegada com aquell valerós de
Tirant hi vendrà, vós no cridareu així com fés, ans estareu segura i no
us moureu./

/ /

/La Princesa s'enfelloní e dix-li que callàs en tota mala ventura./

/ /

/-Puix senyora, en tan mal so m'ho dieu, jo em vull partir de vostra
altesa e no vull més servir-vos, ans me'n tomaré a casa del Comte, mon
pare./

/ /

/Isqué's prestament de la cambra, e pres totes les sues robes e joies e
comanà-ho a la viuda de Montsant, qui en la cort eracavalcà en una
hacanea en companya de cinc escuders, partí del palau sens dir res a
negú, e cavalcà devers aquella part on Tirant era./

/ /

/Com la Princesa sabé que Plaerdemavida se n'era aliada, fon posada en
mortal congoixa per fer-la tornar, e tramès molta gent, per moltes
parts, perquè la tomassen per força o per grat./

/ /

/E ella, per camins apartats, cavalcà fins que fon en l'ermita on Tirant
estava; e com ell la véu no sentí de la terça part del mal que tenia.
Com Plaerdemavida li fon prop, que el véu ab la color tan alterada, los
seus ulls no es pogueren tenir que no destil.lasen vives llágrimes, e ab
dèbil veu e gest piadós féu tal principi./

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /

/ /Com Plaerdemavida demaná perdó a Tirant.//

// / /

/ /

/ /

/-Oh més que altra atribulada! Contínua tristícia combat lo meu cor com
pens en lo dan de la vostra virtuosa persona; e ab extrema vergonya só
venguda davant la senyoria vostra per jo ésser estada ocasió de tant de
mal que es sia seguit en lo millor cavaller qui en lo món tot trobar-se
poria. Mas per la molta amor que no ignorau que us porte, desitjosa de
servir-vos, m'ha donat atreviment de venir-vos davant, com pens que sou
lo més benaventurat cavaller que jamés nasqués, trobant-se en la
senyoria vostra tostemps misericòrdia, aixi als amics com als enemics,
car per totes les corts dels grans senyors és feta memòria de la vostra
grandíssima virtut.E jo, més trista que altra, ab lo meu esperit nafrat
per l'extrema pena que us veia passar, prenc a vós sol per testimoni
quant he pogut fer per ésser sana de tal mal. Temptava resestir a les
paraules de la Viuda Reposada, e haureu a impossible que una donzella ho
pogués haver sofert. Però al fi, vençuda, m'és forçat ab temerosa veu
demanar-vos mercè, car vós teniu poder de dar-me mort o de conservar-me
la vida, com jo sia estada causadora del vostre mal, així com ho ha
permès la despiadada fortuna. Per què demane de molta gràcia a la
senyoria vostra que em vulla perdonar./

/ /

/E un sospir que dels retrets del cor de Tirant espirant partia, fon
principi a semblants paraules:/

/ /

/-Donzella virtuosa, no teniu causa neguna de demanar-me perdó car culpa
en res no teniu; e posat cas vós la tinguéssiu, no una, mas mil voltes
vos perdonaria atenent la molta volentat que tostemps vos he coneguda. E
pregau a Déu que jo em lleve del llit, car més `part teniu en mos béns i
en la mia persona que totes les dones e donzelles del món. E d'açò no us
ne diré més per lo gran desig que tinc de saber d'aquella sereníssima
Pincesa què ha fet en ma absència. Bé pens que amor haurà desmenuït en
sa altesa, e no en volrà més veure ni permetrà que jamés li vinga
davant; aquesta és la major dolor que en res per a mi, car moltes altres
voltes só estat nafrat e en punt de retre espirit, emperò aquest és lo
que tots punts me lleva lo saber. E la causa de ma extrema dolor és la
descontenció que de mi té ma senyora, e açò és lo que a mi fa dolre; per
què us prec, donzella, si mon bé desitjau, vos plàcia voler-me dir tot
lo que és de bé o de mal, e no em façau més estar en pena./

/ /

/Plaerdemavida ab gest e cara afable li dix que era molt contenta de
fer-li aquell servir, e ab baixa veu féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Plaerdemavida recità a Tirant tot lo que s'era seguit aprés de la
sua caiguda.//

// / /

/-Enutjada l'adversa e iniqua fortuna del vostre bé e delit, aprés la
vostra partida, ab multiplicades veus foren los crits e tumult en lo
palau, que fon forçat al vell Emperador llevar-se del llit, e ab furor
inestimable, ab l'espasa en la má, volgué cercar totes les cambres, e
deixant-se dir que, ara fos rata o home*, *de matar-lo sens mercè
neguna. E ja l'Emperadriu, enutjada de tant vetlar, tornà-se'n en la sua
cambra per dormir, com tota la gent d'armes de la guarda fos ja
assossegada. Vengué l'enamorada Viuda davant la Princesa, ab la pròpia
passió e maldat que portava,la qual és parenta de la vella bruixa que no
fa mal sinó a qui li fa bé, e atenent a les coses que la mercè vostra li
ha fetes i donades altrament se deguera ésser regida que no ha fet; e ab
cara de fingida pietat li dix: "Senyora, jo he vist davallar a Tirant
per una corda e al mig lloc se rompé, e es caigut de tan alt que tot lo
cos s'ha romput." E pres-se a cridar grans crits. Com la princesa oí tal
novitat, no pogué altra cosa dir sinó: " !Jesús, Jesús, Jesús!", tres
voltes, e prestarment li fallí l'esperit, que no sé on se n'anà ni per
quins afers, que passades tres hores estigué sens record. E tots los
metges foren, venguts, que no la podien retornar, e en* *aquell cas
pensà perdre tots los béns que natura atorgats li havia, e encara los de
fortuna. E fon major lo tumult en los crits, en lo palau, de la segona
congoixa que de la primera./

/ /

/Aprés li recità totes les raons que entre ella e la* *Princesa eren
passades./

/ /

/-E lo gran desig que tenia, senyor, de veure-us, no es poria recitar,
mas perquè a ma honor no prejudique e tem vergonya, altrament ella fóra
ací venguda. E tot son mal fictament està compost de materias de sola
esperança, e no sap compendre en si ne determenar en la primera vista
què de vós haurà: de mostrar-se dolre's, o no, del vostre mal. E aquests
dos contrasts li combaten la sua pensa, car diu que si us mostra la cara
afable, tots dies vós hi volreu tornar, e si fa lo contrari, que
restareu mal content de sa altesa./

/ /

/No tardà Tirant en fer semblant resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta feta per Tirant a Plaerdemavida.//

// / /

/-A l'home mortal, vida segura li és si és defesa per la persona a què
vol bé; e si ma senyora se lleva lo poder de dar-me vida despullant-se
la pietat, mostrará que vol fer sacrifici de mi. Pensau que temor de
mort ni reverència de fama no arranquen los termes de mon desig. Atorgue
esforç que acabe de dir ma desaventura, puix jo l'he causada; e si
voluntat té de dar-me* *vida, no pot ésser llong temps cruel contra mi.
¿Quin crim diu que jo he comès, sinó que he amat a sa altesa? Per què la
suplic que per lo merit no em sia dada pena. E grandíssima seria la
gràcia que la majestat sua me poria fer, si sol d'ella podia haver una
vista, car me dóna de parer que en tal cas li passaria gran part de la
fellonia que contra mi té injustament./

/ /

/Respòs Plaerdemavida:/

/ /

/-Senyor, feu-me una gràcia: escriviu-li una lletra e jo faré tant ab
ella que us faça resposta, e poreu sentir per mitjà d'aquella l'última
voluntat sua./

/ /

/E estant en aquest parlament entraren per la cambra los hòmens que la
Princesa havia tramesos per cercar a Plaerdemavida, e com la veren
digueren-li tot lo que la Princesa los havia manat. Respòs Plaerdemavida:/

/ /

/-Digau a ma senyora que ella no em pot forçar que jo la servesca per
força, car a casa de mon pare me'n vull anar./

/ /

/-Si jo us hagués trobada en altre lloc -dix lo cavaller-, jo hi
mesclara força en fer-vos-hi tornar. Peró jo pens bé que la senyoria del
Capità no serà content que la majestat de la senyora Princesa sia
desservida, mas així com és virtuós usarà dels remeis que s'hi pertanyen./

/ /

/-No dubteu en res -dix Tirant-, que ma senyora serà en tot servida, e
jo pregaré tant aquesta donzella, que ella se n'irà molt prest ab
vosaltres./

/ /

/Tirant se féu dar tinta e paper, e ab la dolor gran que en la cama
sentia no podia tan bé com volguera escriure, peró ab tot lo mal,* *en
lo blanc paper pintà les següents enamorades paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /. Lletra tramesa per Tirant a la Princesa.//

// / ///

//Si, per temença/ /d'ofendre la majestat vostra, la mia mà fos estada
impedida que tocat no hagués en la perfecció de la vostra real persona,
lo meu infinit desig en vós no és reposara. Mas la mia mal avisada pensa
no basta a conèixer que lo premi de perdó dega obtenir sinó per mitjà
del vostre valerós acost; e deu ésser atribuït a molta culpa mia. Però,
¿qui és aquell qui conegués les tantes singulars perfeccions que en vós
tinc conegudes, que jamés en altra no coneguí, d'aqueixa tanta glòria
que els benaventurats més posseir no poden? E per temor que de vostra
excel·lència no sia desamat me porta doble pena, car altri no ho pot
sentir sinó jo, car perdent a la majestat vostra perd la suma de tot mon
bé, no tenint esperança de jamés cobrar. Haureu a pensar sou coneguda
per persona que lo compliment se troba, e lo grat demanar poria en
aquella hora que per lo mal meu digués: " Jesús, Jesús, Jesús", lo qual
a mi tant ha plagut. Lo treball d'açò és pensar quant vós valeu, car lo
jorn que amor meu féu vostre, totes les mies forces han seguit la
voluntat vostra. La mia mà no es cansaria per escriure a la real
celsitud vostra, car par-me ab vós raonar, puix acte de difamació a mi
no representa, car fent lo contrari no poria ésser lloat, puix tal
execució la virtut ab si porta, mas paraules de mal estil haureu
esguard. Lo plaer meu és no remetre res a la fortuna enemiga de mon
delit tota volta creent lo que per l'altesa vostra manat me serà és lo
millor. Negú no és estat creat que no haja errat.//

/ /

/ /

/ /

/ /.Com Plaerdemavida fon tornada a la Princesa.//

// / /

/Com* *Plaerdemavida se fon partida de Tirant, e* *la Princesa sabé que
ella venia, isqué-li corrent al cap de l'escala e dix-li:/

/ /

/-Oh la mia cara germana! ¿I qui us ha feta fellona que així us
haguésseu a partir de mi?/

/ /

/-Com!, senyora -dix Plaerdemavida-: l'excel·lència* *vostra que m'havia
oblidada, que no volíeu que us vingués davant./

/ /

/E la Princesa la pres per la mà, e posà-la dins una cambra, e girà’s
devers aquells qui l'havien portada e regracià'ls lo molt treball que hi
havien mès. Com elles foren dins la cambra, la Princesa de tals paraules
féu principi:/

/ /

/-¿No saps tu, Plaerdemavida, que entre pare e fills* *ha moltes voltes
divís, que corren algunes puntes de fellonia, i entre germans per
semblant? E posat cas que entre tu e mi haguessen passades algunes
paraules, ja per aixó no et deus tu enfellonir contra mi, que tu saps bé
¡o t'ame sobre totes les donzelles del món, e tots los meus secrets te
són manifests com a la mia ánima./

/ /

/-La majestat vostra bé ho sap dir de boca- dix Plaedemavida-, mas les
obres són males. Voleu creure a la Viuda Reposada les sues maldats, les
quals per experiència avant se mostraran, e desfavoriu a mi i a totes
les altres; i ella és estada causa de tot aquest mal; e jo he gran dubte
que vostra altesa no perda molt més que no ha perdut, e que no noga a
vós així com ha nogut a mi. E recorda'm d'aquella amarga nit que mon
senyor Tirant se rompé la cama e vostra altesa havia perduda tota la
natural coneixença; totes les coses eren de plor mesclades de temerosa
ánsia, mas la Viuda era sola qui s'alegrava. La celsitud vostra no
fretura de virtuts, mas freturejau de paciència. Mala cosa és la noble e
generosa cridar e volentàriament voler-se abrigar lo mantell de difamació./

/ /

/-Ara -dix la Princesa- deixem aquestes raons, e parlem de Tirant com
està e quan lo poré veure, car la contentació gran que tinc d'ell, me fa
pensar més que no volria. E certament ell me dóna pena més cruel que
mort per causa de son mal, car los perills que amor en si porta són tan
extrems que ab tota veritat mon sentiment no basta a saber-los
comprendre. Peró jo sent en mi tal amor que jamés sentí, e puc ben dir
que he aconseguit aquell dia que fon publicada aquella gentil llei que
los passats ordenaren, la qual era de més valer, e fóra estada vera si
lo cas tan desventurat no es fos seguit en la pesona de Tirant. Per què
et prec, la mia germana, tu em vulles dir tot son ésser, ni si tem
perill de mort, car si ell moria jo seria aquella que faria tan gran
senyal en la mia persona, tant com en lo món duràs, que fos en record de
gents, que jo fóra al.legada per exemple de fel enamorada. E açò no
seria fet en memòria de mi. E la major gràcia que la immensa bondat de
Nostre Senyor me poria fer seria que jo el ves entrar per aquesta cambra
ab tota sanitat de la sua virtuosa persona./

/ /

/No tardà Plaerdemavida fer resposta en estil de semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Réplica que fa Plaerdemavida a la Princesa.//

// / /

/ -Aquell Senyor qui té poder i és donador de totes les gràcies li done
salut e guarició presta, perqué la presència de la majestat vostra puga
aconseguir e estar prop de vós, e d'aço se tendria per lo més
benaventurat cavaller que en lo món se trobe; e si acò li és denegat,
més li valdria que coneixença de la celsitud vostra haguda no hagués. E
absent de vós, tot record que de vostres tants béns, que de la vostra
gran singularitat venir-li porien, lo fa plànyer e sospirar. E sou ben
certa que nengun altre no és mereixedor posseir tal premi com és lo de
la vostra singularíssima persona. Vostres paraules en ell no obren, ans
lo revés li segueix. No vull dir injúria a la majestat vostra, sinó que
ab veritat puc dir que en amor no sou eguals; e no causa impropietat,
com amor no guarda béns, ni llinatge, que en altres, e més poderós
s'esguarda; però, senyora, en vostra altesa és una acostamada virtut.
Tramet-vos aquesta lletra lo virtuós Tirant /

/ /

/La princesa la pres ab molt singular plaer, e com l'hagué llesta dix
que resposta s'hi mereixia./

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta feta per la Princesa a la lletra de Tirant. //

// / /

/ /Encara la mia mà dubtava pendre lo paper, lo qual creia no ab
maestria, la ploma escrivint ab paraules d'amistat ni menysplaents, ma
lletra mostrar malvolença a tes obres m'obligue. Si de fe mon dir no
fretura, hauràs a creure passions de noves maneres causades per tanta
dolor, les quals tu m'has dades a sentir, e aquelles comportaré ab
paciència tant com la vida acompanyarà, car tanta crueltat ensems ab tan
extrema amor jo pens jamés fos vista. Sol aquest pensament me força
respondre a ta lletra, si creus les tues mans lo darrer terme d'elles
han usat de novell ofici. E puix ha hagut delit e glòria, no deuen ésser
dignes de perdó, per ço com s'eren despullades de tota pietat. E
diverses vegades assagí, ab paraules de benignitat, pregar-te no
volguesses robar lo premi de ma honestat; e si les mies paraules no et
movien a pietat, te devien induir a mercè les mies llàgrimes a la
tristor de la mia cara. Mas tu, més cruel que lleó famejant, no guardant
dret ni envers, has donada tanta dolor a la tua Princesa. ¡Oh casta de
ma ignocència! Tan honest morir no em consentiren, ans portaren lo
murmur de mes darreres paraules a les orelles de la Viuda Reposada, e
venc l'Emperadriu; parlant no em consentí vergonya, la qual sovint
d'extrema amor és enemiga, però ab dolorosos sospirs manifestava lo
cobert seny de mes paraules. E en lo gran desorde de ma benvolença
diguí, no sé com, "Jesús, Jesús, Jesús", llançant-me sobre les faldes de
la Duquessa, la causa per a on tenia ma vida avorrida... El qui erra
pensa mereix; e serà tal com no hages cura de mi que no la vull haver de
tu.//

// / /

/E feta la resposta, donà-la a Hipòlit ab infinides recomandacions ensems./

/ /

/Com Hipòlit fon tornat a Tirant, donà-li la lletra; e ell la rebé ab
molt gran plaer e fon content de la lletra, mas no del que lo peu
d'aquella contenia. E féu-se dar tinta e paper, e ab tot son mal escreví
la lletra de l'estil següent./

/ /

/ /

/ /

/ /Rèplica que Tirant fa a la Princesa//

// / /

Atesa l'hora que totes les coses prenen repòs, sinó jo sol, que faç la
vetla pensant en aquella manera de vostra altesa, he oït aquell trist
mot:"No hages cura de mi, car no la vull haver de tu.". E sobrat per les
contínues passions que amor a mi dóna, la ploma he presa per esquivar
aquells dans que lo vostre ignorar ab si porten, creent de tal manera
usar vers mi que en oblit meten los molts anys que en vós he despesos.
Mas per la clara coneixença que del valer de vostra altesa tinc, no ab
menys voluntat de l'atènyer de vostra vista a Déu regraciaria, jatsia
infinidament li reste obligat per haver-me atorgat conèixer donzella que
tant en lo món de perfeccions se mostra complida, a fi que los pocs
afeats qui lo meu voler no basten a compendre que té poder la tanta
sigularitat com vós, car bé veig que la bellea de vostra majestat no
mereix sinó per mi ésser posseïda. Si lo vostre entendre coneixerà jo
sia digne de resposta, sia tal e que visca o que fenesca prest ma vida,
car no em trobe dispost sinó en seguir tot ço que per vostra celsitud
manat me serà.

//

/ /

/ /

/ / Lo principi dels amors d'Hipòlit e de l'Emperadriu//

// / /

/Acabada d'escriure la lletra, Tirant la donà a Hipòlit e pregà'l la
donàs a la Princesa present Plaerdemavida, e cobràs resposta, si fer
podia. Hipòlit donà la lletra així com li era estat manat, e la Princesa
la pres ab gran plaer. E per ço com en aquell cas l'Emperadriu venia per
veure a sa filla e ella no la pogué tan prest llegir, però com ella
conegué que l'Emperadriu estava a raons ab Hipòlit demanant-li del mal
de Tirant e ell responent-li, la Princesa se llevà de lla on seia i
entrà-se'n en la cambra ab Plaerdemavida per llegir la lletra./

/ /

/L'Emperadriu dix a Hipòlit, aprés moltes raons que de la malaltia de
Tirant tengudes havien:/

/ /

/-La tua cara, Hipòlit, veig tota alterada, flaca e descolorida, e no
sens causa, car la malaltia d'un tan valentíssim cavaller com és Tirant,
tota la sua parentela ne deuen estar ab molta dolor; car sí em faç jo,
que molta dolor n'he passada e passe, car en la nit me desperte amb
aquella pròpia passió com si em fos marit, fill o germà o algun acostat
parent. Aprés que em só recordada i he pensat en son mal torne'm de bon
grat a dormir./

/ /

/Prestament Hipòlit li respòs:/

/ /

/-Si jo estigués prop d'alguna senyora, que em trobàs en lo seu llit,
per gran dormidora que fos no la lleixaria tant reposar com vostra
majestat fa. Però de vostra altesa no en tinc admiració, perquè dormiu
sola e negú no us diu res, ni voltejant no us fa cercar lo llit: e açò
és lo qui causa, senyora, la flaquea e alteració de la mia cara, e no
gens la malaltia de mon senyor Tirant. E cascun dia de bon cor suplic a
Nostre Senyor que em vulla llevar aquests pensament tan adolorits que la
mia persona sosté. No té negun sentiment quina cosa és mal sinó sol
aquells qui senten quina cosa és amor./

/ /

/L'Emperadriu tingué presumpció que Hipòlit devia amar, e tota la
tristor que la sua cara manifestava no devia altra cosa ésser sinó
passió d'amor. E més, pensà que Plaerdemavida, que en presència de
moltes ho deia que amava a Hipòlit, que no fos aquell lo seu mal. E no
es tardà l'Emperadriu ab estil de semblants paraules interrogar a
Hipòlit qui era la dama qui tal pena li feia passar sens haver-li mercè./

/ /

/ /

/ /

/ / Com l'Emperadriu demanà a Hipòlit qui li feia aquell mal.//

// / /

/-Sí Déu te deixe complir ton desig en aquest món i en l'altre paraís
haver, digues-me, qui et fa tants mals passar?/

/ /

/-La mia trista sort -dix Hipòlit-, qui em fa desconèixer a Déu i a tots
los sants. E ací on estic no pensa la majestat vostra sia ma vida menys
perillosa que la de Tirant./

/ /

/-Si vols bé fer -dix l'Emperadriu-, no deus haver vergonya de dir la
glòria de tos actes. Posat cas ho manifestes a mi, lo premi d'honor me
farà tostemps callar./

/ /

/-¿Qui és qui gose manifestar la sua dolor -dix Hipòlit- a una senyora
de tan gran excel.lència? ¿Què fall a vostra majestat sinó que portàs
diadema de santa e per vós se cantàs /Te Deum laudamus/ e totes les
esglésies fessen festa de dotze lliçons, per ço com deveu ésser nomenada
per lo món deessa de la terra?/

/ /

/-No és cos humà -dix l'Emperadriu- no dega escoltar, vulles sia de bé o
de mal, lo que cascú vol dir, car franca llibertat ha donada lo Donador
de totes coses; e quant és major en dignitat tant deu escoltar ab més
humilitat./

/ /

/-Senyora -dix Hipòlit-, jo bé atorg lo que l'altesa vostra diu, si no
meu raonar fos compost de batafalua daurada, ço és, en lleis de
justícia; mas que jo no tinc vassalls, béns ni heretatge que davant la
majestat vostra hagués a venir. E puix tant saber ho voleu, amor és,
amor, lo que tinc, e no és roba que em puga despullar./

/ /

/-A mi no em fall coneixença - dix l'Emperadriu- del que dius, però cové
que la paraula e la mesura d'aquella sia segons que la cosa requir. Tu
dius que ames, e jo demanan-te: a qui?/

/ /

/-Los cinc senys corporals me fallen -dix Hipòlit- per dir-ho./

/ /

/-Oh fallit d'enteniment! -dix l'Emperadriu-. ¿Per què no manifestes lo
que a tu fa dolre?/

/ /

/-Quatre coses són -dix Hipòlit- qui per llur excel.lència excel.leixen
totes les altres, e la cinquena és notícia de veritat; e com la majestat
vostra sia aquella per aquella qui en lo cel és pronosticat jo us dega
amar e servir tots los dies de la mia vida.../

/ /

/E dit açò no gosà tenir més cara; anà-se'n, que més no dix.
L'Emperadriu lo credà com se n'anava; e de vergonya no gosà tornar e
pensà en si, Hipòlit, que si li demanava per què no era tornat, que
diria no haver-la oïda. Anà-se'n envers la sua posada fent estima que
havia mal parlat e pitjor obrat, e penedí's molt del que dit havia./

/ /

/L'emperadriu restà ab molt gran pensament de ço que Hipòlit li havia
dit, e jamés li isqué del cor tant com en lo món visqué./

/ /

/Com Hipòlit sabé que l'Emperadriu se n'era tornada en la sua cambra,
havent vergonya e temor del gran atreviment que hagut havia, penedí's en
si, e desitjava ésser partit per no venir davant l'Emperadriu. E fon-li
forçat de tornar al palau per cobrar resposta de la Princesa; entrà dins
la cambra e trobà-la que estava gitada en les faldes de Plaerdemavida,
ab altres donzelles qui hi havia, les quals eren afectades a Tirant.
Hipòlit la suplicà li donàs resposta de la lletra que portada li havia.
No tardà la Princesa en fer a Hipòlit, de paraula, la següent resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta de paraula que féu la Princesaa Hipòlit.//

// / /

/-Só alegre en despendre llargament lo temps de ma enamorada vida ab tan
enamorades paraules com la lletra de Tirant raonen. Jo li faré resposta
e no gens dubtosa, car la sua mà mostra no enutjar-se d'escriure, e
encara que los cossos nostres sien separats, les ànimes són juntes en
voluntat; e si lo saber m'acompanyàs que jo li pogués fer resposta, ho
faria de molt bona voluntat; e perquè lo missatger és tan fidelíssim, e
totes coses li poden ésser comunicades, te prec me vulles de tant
treball excusar. Li diràs com jo faré ab lo senyor Emperador que l'irem
a veure un dia d'aquesta setmana; e si plaurà a la virtut divina, ell
serà guarit prestament, e serem excusades d'aquest treball. E prec-te
que te'n vages ab lo que t'he dit, car en aquest cas ma dolor tant
augmenta que casi fora de seny entrí en aquesta cambra per llegir la
lletra, e desig més estar sola que acompanyada, car tota companyía en
aquest cas m'és odiosa./

/ /

/Respòs Hipòlit:/

/ /

/-Senyora, lo vostre cor mostra ésser sense pietat e la celsitud vostra
vulla haver mercè de Tirant e perdonen-li los vostres ulls, perqué entre
tants mals que fets li haveu, li puixa sols recitar aquest poc de bé que
ell de vós espera. E si la causa de la sua dolor fos a la majestat
vostra palesa, e per vós fos coneguda l'esperança de son desig ab la
granea de sa benvolença, vos faria ésser vera mostrant la magrea de sa
cara, si us recorda en algun temps passat l'hajau vista. Vostra altesa
té poder de perdre o de restaurar sa vida. Deixau lo que més vos plàcia,
mas pensau lo que us desitja no us és enenmic, ans encara que us sia
servidor, augmenta la sua glòria ab deute més acostat lligar-se ab la
majestat vostra. E esperança és ja fallida en mi, e disitjós de
resposta, o mort, o acompanyat de llàgrimes, seguint la desaventura
d'aquell, o ab lletra segellada d'infinida amor, jo recite lo voler de
Tirant, lo qual sé bé acceptarà lo blanc paper ab estudi d'enamorades
paraules, car sé que no ignora lo vostre claar entendre, demant-vos de
molta mercè mes raons no sien acollides sinó en compte de persona que
infinidament vos desitja complaure. /

/ /

/No tardà la Princesa fer-li rèpica ab paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ / Rèplica que fa la Princesa a Hipòlit.//

// / /

/-Perquè no vull que la ignorància del meu poc saber te sia manifest,
callaré, car lo teu tan allenegat parlar mereixedor era de resposta. E
no vull que los que les tues fictes paraules ha oïdes, ab la mia
resposta hagen de creure que tu, ab lo consell que ton mestre t'ha
donat, véns a fer al.legacions no dignes de fe, car antiga auctoritat fa
testimoni de tes culpes, qui famoses envers Tirant, e diràas-li, puix no
li puc escriure, que prenga los cabells per resposta./

/ /

/-No em valla Déu -dix Hipòlit- si jo los prenc, si ja no em dieu la
significança per què só estats més tres que quatre, que deu o vint. E
com, senyor!, ¿pensa vostra altesa que siam en lo temps antic, que
usaven les gents de llei de gràcia? Car la donzella, com tenia algun
enamorat e l'amava en extrem grau, dava-li un ramellet de flors ben
perfumat, o un cabell o dos del seu cap, e aquell se tenia per molt
benaventurat. No, senyora, no, que aqueix temps ja és passat. Lo que mon
senyor Tirant desitja bé ho sé jo: que us pogués tenir en un llit nua o
en camisa; posat cas que lo llit no fos perfumat, no s'hi daria res. Mas
si la majestat vostra me dóna tres cabells en present a Tirant, no
acostume jo tal cosa portar: trameteu-los-hi per altri, o diga'm vostra
excel.lència sots quina esperança són eixits del vostre cap./

/ /

/-Jo seré contenta - dix la Princesa - de dir-te la veritat. La un
cabell significa l'extrema amor que jo totstemps li he portat sobre
totes les persones del món, e açò en tanta cantitat, que desconeixia a
pare e a mare e, si dir-me fa, quasi a Déu, e tenia deliberat que aquest
fos e altri no, e volia-li oferir la mia persona ensems ab tot quant he;
e l'ànima fóra estada de Déu com d'aquesta vida passàs, e si l'hagués
volguda també la hi haguera dada ab tots los béns que tinc ne espere
posseir: de tot li haguera feta llarga e bastant donació. Aquest altre
significa la dolor extrema que ell me fa passar, e causava entre los
grans senyors pecat d'enveja per ço com en tant alt grau amava la sua
afable condició e gentil pràtica, e ara ab manifesta experiència e
ocular demostració lo tinc conegut. No em comporta la mia llengua ni
menys ma honor en recitar quant m'ha ofesa. Lo terç significa com tinc
conegut en ell lo poc amor que em té. ¿Oh quant és cosa piadosa qui
contemplar-ho volrà, que aquella de mi cansada persona, tan greus mals
haja passats! I ell, qui d'haver mercè era acostumat, com a cruel envers
mi m'ha tardada la salut mia, e si no que tem agreujar la mia honor, ab
altres veus cridaria quant ma vida perilla. Mas jo veig sobre la terra
per què les gents no hagen raó de conèixer quant està nafrada la honor
mia, qui m'és pus cara que la vida. Ara tens notícia manifesta què
significaven los cabells; e per la tua malícia no els t'emportaràs./

/ /

/Llevà’ls-hi de les mans, i ab extrema ira los rompé e llança'ls per
terra, destil.lant los seus ulls vives llàgrimes qui tots los seus pits
li banyaren. Com Hipòlit véu que per tan poca ocasió la Princesa s'era
enutjada de les sues paraules, ab veu piadosa e ab gest humil li féu
principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ / Rèplica que fa Hipòlit a la Princesa.//

// / /

/-Jatsesia que la majestat vostra diga que violència vos és estada feta,
e sots nom de força vullau cobrir la culpa vostra e dar a Tirant pena
qui és pitjor que mort, és ver que sou estada retreta en la cambra de
vostra mare, mas no sou estada violada. Digau, senyora, ¿quina culpa pot
ésser dada a mon senyor Tirant, si ell ha temptat de fer un tan singular
fet com fer volia? Qui el deu condemnar a pena neguna? Foragitau de la
celsitud vostra, bellea, gràcia, seny e gentil saber, dinitat ab
perfecció de tota virtut, e no siau tan dura en amar aquell qui us
desitja tostemps servir e us ama en extrem. Car bé deuria ésser en
record la majestat vostra quant vos obliga lo seu molt amar e la glòria
que en posseïu; ¿e voleu-li llevar l'esperança, lo qual departir no es
pot? Estic admirat del que les orelles mies han oït, la deliberació de
tan penada vida com l'altesa vostra vol fer passar a mon senyor Tirant,
car deuríeu deixar tots los dubtes que en ofesa sua fossen, ni causar-se
porien, com, lo pensar que ell fa en absència de vostra majestat, no li
és permès la gravitat del dan que li aporta, si ja la vostra grandíssima
discreció no contempla los infinits mals e desolacions que a càrrec de
vostra celsitud se siguiran, qui ara a vós paren molt pocs, car sereu
causa de fer perdre lo millor dels millors, e passar-n'heu en aquest món
i en l'altre condigna pena. Car les sues nafres, com sent alegria de
vostra altesa, augmenten en tot bé, e si sent lo contrari sereu causa de
molta dolor així per a vós com per a tots los del llinatge de la casa de
Bretanya. E perdent a ell, se perdran passats deu mília combatents, qui
faran gran fretura per dar compliment a la conquista. Mirau lo rei de
Sicília quanta gent té en servei de vostra altesa; e lo gran mestre de
Rodes, lo vescomte de Branxes, la gent que ha portada. Car si Tirant no
fos, negú de tots aquests no hi aturaria. Vereu llavors la Viuda
Reposada si farà les batalles per vostre pare ni per vós. La majestat
vostra és metge sens medicina, e aquell és bon metge qui dóna sanitat al
cos i a l'ànima, però veig que aquell desventurat no pot haver sanitari
ni goig de lla on hi ha tant gran valvolença./

/ /

/Plaerdemavida, per voler ajudar a Hipòlit en favor de Tirant, féu
principi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /Raons que fa Plaerdemavida a la Princesa.//

// / /

/-A mi fóra estat de molta glòria jamés del vostre valer hagués atesa
coneixença, perquè no fos estada forçada en tant alt grau servir, puix
ab tan tarda pietat vos veig moure-us a dolreus d'aquell qui en les
armes se troba lo més ben afortunat, i en amors lo més mal fadat,
dolent-me de mi, qui la major part de la vida, que per causa vostra de
mi tinc ja absenta. E vostra altesa serà causa de fer-me viure dolorosa,
car com veig que sou donzella per Déu ab tantes virtuts creada, tinc per
a impossible fallir-vos lo major do de gràcia que natura pot donar; ço
és, amor qui us fall, que no amau així com deuríeu a qui n'és
mereixedor, qui ha tan llealment servida la majestat vostra. ¿Ab quin
bon cor vos puix jo també servir, que us veja posseir tanta ingratitud?
Si aquesta pena creia fos semblant a moltesaltres que ja sentides he, e
que la celsitud vostra pogués sentir aquella glòria que altres donzelles
han sentit, si Déu per sola mercè m'atorgàs vos fes conèixer e veure
aquella glòria dels enamorats en aquesta vida, e lo delit que ab si
porta, e d'ací tinc cosa per a mi certa, coneixent vostra altesa lo que
jo dic, sereu digna d'estar entre les benaventurades qui bé han amat,
d'eterna llaor en vida. Però a vostra celsitud ne pren així com en
aquell qui sentia odor de la vianda e no gustà. Si l'altesa vostra
gustàs la sua dolçor e lo que en si porta, e morint, en aquell cas
reviuriu en gloriosa fama. Però, senyora, puix veig a mon senyor Tirant
no amau, no és raó ameu a negú* *dels seus. Encara vendrà temps que vós
lo plorareu a ell e als seus, e us arrapareu los ulls e la cara, e
maleireu lo dia e la nit e encara la vostra vida. Car jo sé que Tirant,
lo jorn que porà cavalcar, veent la gran descontentació de vostra
altesa, se n'irà a la sua terra, e tots los altres per amor d'ell, e vós
restareu així com sou mereixedora, e tot l'Imperi se perdrà. E com sereu
morta e vendreu davant lo juí de Nostre Senyor, demanar-vos ha compte de
la vida vostra en estil de semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ / Reprensió ficta que fa Plaerdemavida a la Princesa.//

// / /

/-"Per mi fon manat fos fet home a imatge e semblança mia, e de la
costella de l'home fos feta companya a l'home; e més, diguí: creixeu e
muntiplicau lo món e ompliu la terra. Digues tu, Carmesina, jo qui
t'havia llevat lo teu germà perquè fosses senyora de l'Imperi, posant-
te en aquella singular dignitat mundanal, quin compte me dónes del que
t'he acomanat? Has pres marit? ¿Has deixat fills perquè puguen defendre
la fe catòlica e augmentar la crestiandat?" Què respondreu vós? -dix
Plaerdemavida-. ¡Ai senyora, i com vos veig enfrescada, que resposta
bona no hi poreu dar! Peró la vostra resposta serà tal com vos diré: "Oh
Senyor, ple de misericòrdia e de pietat! Perdonau-me, Senyor, per la
clemència vostra!" E l'àngel custodi vos farà dir aquestes paraules:
"Veritat és, Senyor, que jo amava un cavaller qui en armes era molt
virtuós, lo qual la vostra sacratíssima Majestat nos havia tramès per
lliberar de les mans dels infels lo vostre poble crestià; jo amava
aquest, e li tenia gran devoció e desitjava'l per marit, e com enamorat
complaïa'l tot lo que ell volia ab tota honestat; e tenia una donzella
en servir meu, qui es nomenava Plaerdemavida, e donava'm tostemps bons
consells, e jo no els volia pendre; e posà'l-me una nit en lo llit, jo
com a inocenta cridí, e com me fui reconeguda callí e estiguí segura; e
una viuda, qui sentí cridar, donà de grans crits, que tot lo palau féu
avolotar, de què se seguí cas de molta dolor e congoixa per a molts per
la mia temor. Aprés me pregaven que jo consentís a l'apetit del
cavaller, e jamés ho consentí." En semblant cas respondrà Sant Pere, per
ço com té les claus de paradís: "Senyor, aquesta no és digna d'estar en
la nostra beneita glòria per ço com no ha volguts servar los vostres
sants manaments." Llançar-vos han dins en infern, e en companya vostra
la Viuda Reposada. E com jo passaré d'aquesta present vida, en paradís
serà feta gran festa de mi, e dar-me han cadira en l'eterna glòria en la
més alta jerarquia, e com a filla obedient seré coronada entre los
altres sants./

/ /

/L'Emperador entrà per la cambra, que per nengun no fon vist, e estigué
un poc ab sa filla, e pres a Hipòlit per la má e parlaren dels fets de
la guerra e de la malaltia del Capità. Així parlant, entraren per una
cambra on era I'Emperadriu; e sens dubte en aquell cas Hipòlit volguera
ésser lluny d'ella una jornada. Com ella el véu, mostrà-li la cara
afable e mirà'l ab bona voluntat, llevà's d'allí on seia e acostà's a
I'Emperador, e los tres parlaren allí de moltes coses, especial
vengueren parlar de la cruel fortuna qui en tan gran jovent havia fet
lleixar a son fill* *la misèria d'aquest món, e l'Emperadriu se pres a
plorar./

/ /

/Entraren per la cambra molts cavallers ancians qui eren del consell, e
aconhortaren molt a l'Emperadriu, e aquells recitaren a Hipòlit la
grandíssima virtut que l'Emperador mostrà com li portaren la nova com
son fill era mort. Lo benigne senyor, oint la mort de son fill, respòs
al Cardenal e altres qui lo denunciaren:/

/ /

/-Siau certs que no em dieu cosa novella, car ja sabia jo que l'hiavia
engendrat per morir. Llei de natura és rebre la vida e retre-la com és
demanada, e així com és que no és negú qui puga viure que no haja de morir./

/ /

/Oint la mort del seu fill, qui en batalla e contra infels havia
separada l'ànima del cos (aquell dia era lo primer de l'any, e
l'Emperador acostumava en semblant dia com aquell, cascun any, fer molt
gran festa e portar corona), no féu altre mudament sinó* *que es llevà
la corona del cap e tornà a demanar com era mort son fill; e com oís que
en la batalla, combatent ab gran ànimo com a virtuós cavaller, tornà's
presentament la corona al cap e jurà que molt major fon la delectació
que rebé com oí los actes de la cavalleria gloriosos de son fill que no
fon la tristor e amargor que sentí de la sua mort. E d'aquestes coses
parlaren moltes./

/ /

/L'Emperador s'apartà a una part de la cambra per parlar ab alguns de
son consell, e Hipòlit restà ab l'Emperadriu, e com ella véu que ell res
no li deia, pensà que de molta vergonya li partia. Feu-li principi a una
tal requesta./

/ /

/ /

/ /

/ /. Requesta d´amors que.fa l'Emperadriu a Hipòlit.//

// / /

/-Encara que, per mon poc saber, ab avisat estil no et diga la mia
intenció e volentat segons dir-te volria, la tua molta discreció ho
compendrà molt míllor que la mia llengua te poria manifestar; e si per
molta volentat o per poc entendre passe més avant del que a les gents és
manifest, que en mi les erres, jatsia grans, atenent en l'edat en què só
posada, me fa* *dubtar lo significat de tes paraules; per què, dubtosa
de tal meneig te prec me vulles dir qui és aquell qui t'ha fet tant
allenegar de dir-me lo que m'has dit: si és eixit de ton mestre Tirant
perquè si jo deliberàs d'amar-te ell pogués mills usar de la senyoria
que desitja, o si has parlat ab esperit de profecia. Molt me tarda de
saber-ho./

/ /

/No tardà Hipòlit ab baixa ven fer-li semblant resposta:/

/ /

/-¿Qui és aquell, per gran audacia e atreviment que tinga, davant
l'excel.lència vostra gose parlar? ¿Qui seria aquell, per presumptuós
que fos, que l'ànima e lo cos no li treniolàs vint voltes lo dia, sol
que la majestat vostra li fes mala cara? E sol per un desdeny que
l'altesa vostra me fes deu astes dejús terra desitjaria estar. Ab tota
veritat vos parlaré: que anant ab l´Emperador, entrant per aquesta
cambra, com viu la majestat vostra, de los dos genolls doní en la dura
terra. E dubtí l'Emperador no ho hagués conegut, per ço com en aquell
cas temor e vergonya se combatien dins mi. Aprés doní un sospir, e
coneguí que vostra altesa ab cara afable vos ríeu del meu sospir. E per
ço, senyora, vos suplic e us demane de molta gràcia e mercè, que jo no
haja més a dir, sinó, que em maneu com a ma senyora qualsevulla coses
perilloses de ma persona, e coneixerà la majestat vostra quanta és la
fermetat d'Hipòlit. Que teniu, senyora, sobre mi, qui rompent-me los
cabells, e la mia cara sia feta aspra per les vostres ungles, totes
coses comportaré e ab paciencia, e encara hauré temor la vostra mà no
sia nafrada en lo meu cos. En lo que la majestat vostra diu de Tirant,
ab juraments dignes de fe vos faré segura que Tirant ni mon confessor,
qui és pus fort, tal cosa jamés saberen de mi. Digau-me, senyora, qui
sospitarà lo qui tan tard s'esdevé? E ja lo meu esperit no té poder de
més dir a la majestat vostra, com amor lo tinga cativat./

/ /

/ /

/ /

/ / Replica més avant L´Emperadriu a Hipòlit.//

// / /

/ /

/ /

/-Jo ho volguera, Hipòlit, tu m'haguesses feta certa del que jo et
demane, e no deus per res estar de dir-me clarament ta intenció, car
amor no accepta noblesa, ni llinatge, ni egualtat, car no fa diferència
si és d'alt lloc o de baix. E qui és apte, e sap portar d'amor secretes
o ocultes sens dar-ho a sentir voluntàriament a persones indignes e
malparleres, aquest tal és digne de tal punició; e per lo contrari deu
ésser exalçat en molta glòria e honor lo qui llealment ama, car amor és
cosa que segueix natura, e los hómens com amen deuen ésser secrets e
plens d´amor. Digues, Hipòlit, ¿ creus tu que és bona sort a un cavaller
com és amat d´alguna gran senyora, e fa més menció d´aquell sol que de
tots los altres? Mira quanta fermetat deu ésser en l´home: com la dona
ama, desconeix a pare, marit e a fills, e tota la sua honor met en poder
del qui ama, e la sua persona posa a juí d´aquel: si serà lletja o
bella, e si tendrà algun defecte en si, és forçat que tal enamorat ho
haja de veure.E no penses tu ja lo que he dit ho diga per mal dret que
senta en la mia persona, ne hi haja màcula neguna, mas solament ho vull
dir de quant deu ésser tengut l´home a la dona qui en son poder se posa.
E per ço te vull tornar a dir que molt m´haguera contentat lo teu
parlar: qu així com ab atreviment tinguist ànimo de dir-m´ho, que hi
haquessen perseverat, que totes les tues paraules me foren estades
acceptes; e sies cert que per criminals que fossen, que no les diria a
l´Emperador ne altra persona qui per la terra vaja. E si per vergonya te
n´estàs, no em desplau tal amor, car ab llengua torbada e ab molta
vergonya semblant requestes son bones e així es deuen fer, car amor que
prest es venguda molt prest és perduda./

/ /

/Tantes coses li dix l´Emperadriu que Hipòlit cobrà esforç, e ab veure
rogallosa e baixa, ab gran treball, féu principi a senblant requesta./

/ /

/ /

/ /

/ / Requesta d´amors que fa Hipòlit a/ /l´Emperadriu.//

// / /

/-Lo bon grat que de vós, senyora, tinc, no poques voltes m´ha convidat
per tal mitjà manifestar a la majestat vostra la molta amor que us
porte, mas temor d´errar ha tardat fins en aquesta hora lo dir qual só,
per vós ésser la més excel.lent en lo major grau d´excel.lència que
trobar-se pogués. Emperò aquell delit que la bellea vostra representa a
mi, entre els altres me fa gloriós viure. E mi tanta glòria Déu per sola
mercè m´atorga, qual cavaller ab mi egual pot ésser? E jo, per ésser
jove d´edat, ma llengua embarassada no basta a recitar ço que lo meu
ànimo volriua: l´excel.lència vostra hi deu suplir, com a ignorant de
tal mester. E mirant lo vestre afectat parlar, me dóna novella alegria
com pens que sens l´altesa vostra jo no seria res, emperò lo vostre
acost haja tant guanyat que tot altre esmerç me fóra molt perdre. E vull
que sapiau l´esperança que jo tinc en la majestat vostra me té a vida en
aquest món, e si n´era desemparat forçadament me convendria pendre la
mort. E per ço tinc conegut que, amant l´altesa vostra qui tant valeu,
res no m'és fort, puix teniu de discreció la vestidura, e totes coses
qui per la majestat vostra me seran manades me són fàcils, puix saber e
gentilesa en vós mancament no tenen. E plàcida a l'altesa vostra mirar
quant a ma vista us sou mostrada plena de tantes virtuts. Tinc creença
que si en lo temps de Paris atès haguésseu, altra que vostra altesa
d'aquell pom no fóra estada digna. E per la clara coneixença en vós, qui
sereu principi de tot mon bé e de tots mos mals; emperò si amor me força
alguna cosa no discretament parlar, la vostra gran benignitat ho vulla
pacientment sostenir, e ab paraules d'amor voler-me castigar. Solament
vos suplic, agneollat als vostres peus, me façau cert per l'honor vostra
com regir-me dec; e açò serà a mi d'infinida estima, tant que lo parlar
delitós me fa venir los ulls en aigua per infinida amor que us tinc./

/ /

/No tardà l'Emperadriu en fer-li resposta ab paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /. Resposta que fa l'Emperadriu a Hipòlit//

// / /

/-Les tues afables paraules meriten resposta, e no tal com tu volries,
per ço com has posat lo meu cor en gran treball e pensament. Car pense
qual és estada la causa que t'ha dat esperança de mi, com la mia edat
sia tan desconvenient ab la tua, que si tal cosa era sabuda, què dirien
de mi? Que de mon nét me só enamorada! D'altra part veig que amor no és
certa, ni ab fermetat, en los estrangers. E són benaventurades aquelles
que no tenen marit per poder-se mills dispondre en ben amar. E jo, qui
no só acostumada de tal meneig, pens que a mi seria molt difícil poder
contentar lo teu apetit, per què la tua esperança tarda e vana és, per
ço com altri posseeix lo que tu desitges, per bé que si jo volia oblidar
los térmens de la mia castedat ho poria ben fer, encara que fos gran la
mia culpa. Jo bé conec que la tua joventut e bella disposició, per bé
que hages tengut gran atreviment, digna és de perdó. E qualsevulla
donzella li seria mlta glòria que de tu fos amada; emperò jo estime més
que altra sia benaventurada per lo teu amor, sens crim o infàmia, que si
jo peria per amor d'home estrany./

/ /

/L'Emperadriu no pogué parlar ab la Princesa, mas parlà ab
Plaerdemavida, e ella li dix:/

/ /

/-¿Què és açó que vós, ab tan dissimulades paraules, parlau tant ab
l'Emperadriu? Grans negocis deuen ésser aquests, com tan sovint vós ab
ella praticau./

/ /

/-No és altra cosa -dix Hipòlit- sinó que em demanava del nostre Capità
com està e quan porà anar sobre la terra. Pens jo que lo seu desig és
que ell fos lla on los altres ón, per ço com cascun dia han lletres del
camp e per propi interès tenen desig d'aquell desig que tenien los jueus
del verdader Messies./

/ /

/L'endemà de bon matí Hipòlit se n'anà sens resposta neguna. Com Tirant
lo véu li dix:/

/ /

/-Cinc dies són passats que no us he pogut veure./

/ /

/-Senyor -dix Hipòlit-, l'Emperador m'ha fet aturar, e la Princesa,
perquè l'acompanyàs e per lo camí vinguessen parlant de vostra mercè,
car tots ensems vos volen venir a veure; e per causa d'açò la Princesa
no us ha volgut fer resposta, puix tan prest deu ésser la vista./

/ /

/Dix Tirant:/

/ /

/-D'açò estic jo molt aconsolat./

/ /

/Féu-se venir de continent los metges e pregà'ls que el fessen portar a
la ciutat perquè es sentia molt bé:/

/ /

/-E dic-vos certament que jo milloraré més en un dia en la ciutat que no
faria ací en deu. E sabeu què ho causa? Jo só nat e criat en lloc prop
de mar, e l'aire de la mar és a mi molt natural, car diverses vegades só
estat nafrat e maltractat per altres cavallers, e de continent que eren
prestament era guarit./

/ /

/E açò lloaren tots los metges e foren contents que així es fes. Los dos
ho anaren a dir a l'Emperador, e l'Emperador cavalcà ab molta gent e anà
on lo Capità era; e ab unes andes en coll d'hòmens fon portat a la
ciutat en quatre dies./

/ /

/Com l'haguerem mès dins la sua posada, l'Emperadriu ab totes les dames
l'anaren a veure. L'alegria fon molt gran com lo veren estar en tan bona
disposició. E molt sovint totes les dames, així del palau com de la
ciutat, lo venien a veure. Emperò l'Emperadriu, perquè tenia algun
sentiment, per una donzella sua de qui ella fiava molt més que de les
altres, poques vegades se partia de sa filla com era en la cambra de
Tirant; e gens per açò no restava que no practicassen de llurs amors,
anant e venint Plaerdemavida cascun dia ab gran sol·licitud, desitjant
concordar la batalla que vengués a fi./

/ /

/Deixem de recitar de Tirant e tornem al camp. Com les treves foren
passades, la guerra començà cruel e brava, sabent los turcs la malaltia
de Tirant. E ab la molta gent que els era venguda, cascun dia venien
prop de la ciutat de Sant Jordi, on era lo camp, e cascun dia s'hi feien
de molts bells fets d'armes, e morien-hi molta gent d'una part i
d'altra. En tant que un dia los turcs vengueren ab tot llur poder per
rompre l'aigua per ço que no els fes tant de dan com feia, e no la
pogueren rompre; los crestians soltaren totes les aigües perquè los
turcs no se'n poguessen tornar, e ompliren-se tos los camps d'aigua en
tal forma que mataren dels turcs passats tres mília aquell dia. Losturcs
tenien gran desig de venir a batalla ab los crestians; e per quant la
morisma era tanta, los crestians deliberaren de no esperar la batalla, e
en aquell cas tots desitjaven la salut de Tirant així com la llur
pròpia, e tots estimaven que si Tirant hi fos, que no hagueren desdita
la parada./

/ /

/E cascun dia l'Emperador los escrivia de l'estament en què Tirant era
posat, per animar-los, es dient com ja es llevava del llit perquè era de
gran necessitat que la cama s'enfortís e tornàs en son degut estament. E
tots n'estaven molt aconsolats e en especial lo duc de Macedònia, qui
l'amava en extrem./

/ /

/Tirant anava cascun dia millorant, que ab una crossa podia per la
cambra anar. E les dames quasi los demés dies lo venien a veure e li
tenien e bon grat companya. E la Princesa, tant per l'interès quant per
l'amor que li portava, li feia molta festa e honor. E no us penseu que
Tirant desitjàs molt prestament guarir, puix era cert que no tenia
perill de restar afollat, e açò causava la bella vista que tots dies
havia de la Princesa, e no desitjava ni pensava molt en anar a la
guerra, mas son desig era pogués haver plaer complit de sa senyora, e la
guerra quisvulla la fes. E per semblant causa los virtuosos cavallers
són decebuts per extrema e desaforada amor, la qual acostuma moltes
voltes tolre lo seny als hòmens savis./

/ /

/E estant l'Emperador e l'Emperadriu en la cambra de Tirant, li dava
impediment, que no podia parlar ab la Princesa que no fos per
l'Emperadriu oït. Cridà a Hipòlit e ab baixa veu li dix:/

/ /

/-Vés defora e torna prest, e posant-te al costat de l'Emperadriu
posa-la en noves del que coneixeràs que en grat li vinga, e jo
experimentaré si la mia passió poré a la Princesa referir. /

/ /

/E tornat Hipòlit del que era estat concertat, posà's al costat de
l'Emperadriu e ab esforçat ànimo e la veu baixa li presentà forma de
semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Hipòlit obtès de l'Emperadriu lo do que li demanava.//

// / /

/-Lo vostre gran saber és de noblesa tanta acompanyat que sens
comparació major pena me fa sentir, per ésser tanta l'estima de la
majestat vostra, car l'extrema amor que us porte me força que no puc
estar sinó prop de l'excel.lència vostra, e no sens gran raó, car
fallint-me tal acostament estic en un nou purgatori. E açò em ve per jo
infinidament amar la vostra virtuosa persona, suplicant aquella en qui
tota ma esperança reposa me sia atorgat en un do qui serà augment de ma
honor e fama. E per lo vostre molt merèixer, qui tant val, sol per ésser
en record que dels damnats se diu ésser-los gran alleujament de pena lo
recordar-se que són alguna cosa. E així me'n pren a mi ab tot que passe
mala vida, per no ésser cert de vostra altesa ésser amat; mas sol
recordant-me de la gran dignitat que en la majestat vostra tinc coneguda
me dóna gran alleujament a mon casat viure, e tant com és virtut la
persona posseeix, tant és per los altres més amada. Per què, senyora,
puix la fortuna mia tan poc m'ha acompanyat, senta jo aquesta glòria
d'aquest graciós do, si de l'altesa vostra seré amat, e que em façau
cert en què està ma vida, e si la sort me seria tan parcial e favorable
que dormint e velant jo us pogués amar e servir, car negú més
benaventurat de mi trobar no es poria./

/ /

/E donà fi en son parlar./

/ /

/No tardà un poc espai que l'Emperadriu, ab gest e cara afable, a una
tal resposta féu principi./

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta feta per l'Emperadriu a Hipòlit//

// / /

/-La tua molta virtut e condició afable me força passar los límits de
castedat, per veure't digne d'ésser amat. E si ab juraments dignes de fe
me faràs segura que no ho sabrà l'Emperador ni altri per report de la
tua llengua, elegeix tot lo que plasent te sia. E si vols acabat delit
atènyer, no penses los perills esdevenidors, car seria cruel seguretat,
si lo contrari es seguia, en veure'm en perill, dolor e carregosa
difamació, e la vida mia que no seria prou segura; emperó jo confie de
la tua molta virtut que tot serà's fet al plaer meu, e farà's així que
en la callada nit, qui dóna alleujament als treballs e repòs a totes les
creatures, sies cert d'esperar-me en aquell terrat prop la mia cambra. E
si hi véns, no tingues esperança dubtosa, car jo, qui en extrem t'ame,
no faré tarda la mia venguda, si ja la molt no m'ho tolia./

/ /

/E Hipòlit volgué demanar un dubte que li ocorria, e l'Emperadriu li dix
que de gran flaquea d'ànimo venia pensar tots los perills si tanta
d'amor tenia com les sues paraules feien demostració./

/ /

/-Fes lo que jo et dic, e no cures a present d'altra cosa./

/ /

/Hipòlit respòs:/

/ /

/ - Senyora, jo só content de fer tot lo que la majestat vostra me mana./

/ /

/E posà-la en segur de tot lo que ella dubtava./

/ /

/Complit lo raonament, l'Emperadriu se partí de la posada de Tirant ab
totes les altres dames. Com foren dins lo palau, dix l'Emperadriu:/

/ /

/-Anem a vesitar l'Emperador./

/ /

/Com foren ab ell estigueren un poc solaçant. Aprés l'Emperadriu se
llevà ab la congoixa de la nova amor qui la portava, e dix a Carmesina:/

/ /

/-Resta tu ací ab aquestes donzelles e faràs companyia a ton pare./

/ /

/I ella fon contenta./

/ /

/L'Emperadriu se n'anà a la sua cabra e dix a les sues donzelles que li
fessen venir los cambrers per ço com volia mudar les cortines de ras e
posar-n'hi unes altres de seda totes brodades, dient:/

/ /

/-L'Emperador m'ha dit que vol aquesta nit venir ací, e desitge-li fer
una poca de festa per ço com ha gran temps que no hi és vengut./

/ /

/Féu prestament desfer tota la cambra, e féu-la emparamentar tota de
draps de brocat e de seda; aprés féu molt bé perfumar la cambra e lo llit./

/ /

/Com hagueren sopar, l'Emperadriu se retragué dient que lo cap li dolia,
e dix-li una donzella, qui es nomenava Eliseu, en presència de totes les
altres:/

/ /

/-Senyora, ¿vol vostra altesa que faça venir los metges perquè us donen
remei?/

/ /

/-Fes lo que et vulles- dix l'Emperadriu -, mas dóna orde que
l'Emperador no senta res perquè no s'excusàs de venir ací esta nit./

/ /

/Prestament vengueren los metges e tocaren-li lo pols e trobaren-lo-hi
molt mogut per lo moviment que tenia, que s'esperava entrar en lliça de
camp clos ab cavaller jove, e dubtava la perillosa batalla. Digueren los
metges:/

/ /

/-Bo serà, senyora, que la majestat vostra prenga uns pocs de canyamons
confits ab un got de malvasia, e alleujar-vos han lo cap e faran-vos
dormir./

/ /

/Respòs l'Emperadriu:/

/ /

/-Jo pens bé que serà molt poc lo meu dormir, per lo gran mal que sent,
e molt menys lo reposar, car segons la disposició que em sent, jo crec
cercaré tots los racons del llit./

/ /

/-Senyora - digueren los metges -, si tal cas era com la majestat vostra
ha raonat, trameteu prestament per nosaltres; o si preneu plaer que
façam la vetla a la porta de la vostra cambra o ací dins, perquè d'hora
en hora vos pugam mirar en la cara, e així passarem tota la nit./

/ /

/-Tal servei - dix l'Emperadriu - no accepte a present, ni tal proferta,
car tot lo llit vull tenir per meu, e no vull que negú de vosaltres me
mirà en la cara si en negun delit estava, car tal mal com jo tinc no
comporta vista de negú, e ab aquesta vos ne podeu anar, car jo em vull
posar en lo llit. /

/ /

/Los metges se partiren. Com foren a la porta li digueren que no
s'oblidàs los confits e aquells remullàs bé ab la malvasia que gran bé
li farien en lo ventrell. E l'Emperadriu fon obedient, que una gran
capsa se'n menjà; aprés los remullà molt bé. E manà que perfumassen molt
bé lo llit, i en los llançols i en los coixins féu posar algàlia. Com
açò fon fet, ella ben perfumada, manà a les sues donzelles que se
n'anassen a dormir, e que tancassen la porta de la cambra sua./

/ /

/E en la cambra de l'Emperadriu havia un retret on ella s'acostumava de
lligar, e en lo retret i havia una porta que eixia en un terrat, on
Hipòlit estava. E al llevar que ella es féu, Eliseu ho sentí e llevà's
prestament pensant que tingués algun mal, e trobant-se en la cambra dix-li:/

/ /

/-Què té l'altesa vostra que així us sou llevada? ¿Sentiu-vos més mal
que no fèieu?/

/ /

/-No - respòs l'Emperadriu -, ans me sent molt bé, mas era'm oblidat de
dir aquella devota oració que jo acostume cascuna nit de dir./

/ /

/Dix Eliseu:/

/ /

/-Senyora, feu-me tanta de mercè que vostra altesa la'm vulla dir./

/ /

/-Só contenta - dix l'Emperadriu -, e és aquesta: que en la nit, la
primera estela que veuràs, agenolla't en terra e diràs tres paternostres
e tres avemaries en reverència dels tres Reis d'Orient, que els plàcia
voler-te recaptar gràcia ab lo gloriós Déu Jesús e ab la sua
sacratíssima mare, que així com ells foren guiats e guardats anant,
vetlant, dormint e estant de les mans del rei Herodes, que els plàcia
voler-te recaptar gràcia que sies lliberada de vergonya e infàmia, e que
totes les tues coses sien prosperades e augmentades en tot bé; e sies
certa que obtendràs tot lo que vulles. E no em trobes de ma devoció./

/ /

/La donzella se'n tornà al llit, e l'Emperadriu entrà en lo retret. E
com conegué que la donzella era en lo llit e sentí tocar l'hora de
l'assignació, vestí's sobre la camisa una roba de vellut verd forrada de
marts gebelins; e oberta la porta del terrat, véu estar a Hipòlit estès
per lo terrat perquè no pogués ésser vist per neguna part; tingué-ho a
molta glòria pensant que aquell guardaria molt la sua honor. Com Hipòlit
la véu, si bé es feia la nit molt escura, llevà's prestament e anà
devers ella, e donant dels genolls en la dura terra, besà-li les mans e
volia-li basar los peus. Mas la valerosa senyora no ho comportà, mas
besà'l moltes voltes en la boca, pres-lo per la mà mostrant-li infinida
amor, e dix-li que anassen a la cambra. E dix Hipòlit:/

/ /

/-Senyora, la majestat vostra m'haurà de perdonar, que jamés entraré en
la cambra fins a tant que lo meu desig senta part de la glòria
esdevenidora./

/ /

/E pres-la en los braços e posà-la en terra, e aquí sentiren l'última fi
d'amor./

/ /

/Aprés, ab grandíssima letícia, se n'entraren en lo retret. Hipòlit
mostrant molta gran contentació, donant-li pau verdadera, ab alegre
ànimo e gest amorós li féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.//

// / /

/ -Si gosàs dir la glòria que mos sentiments en aquesta hora senten en
haver atès la gran perfecció que en la majestat vostra tinc coneguda, no
crec jamés la mia llengua fos suficient en poder referir tanta gentilesa
com en l'excel·lentíssima persona vostra se troba. No sé ab quin mitjà
ni art de paraules vos puga manifestar quanta és l'amor que us porte, e
quant* *d'hora en hora augmenta en mi, car certament no és en ma
potència la menor part d'aquella recitar-vos pogués, ni menys volria que
per boca d'altri hagués a sentir vostra altesa en quina possessió em té,
car pensant-me dar espai de tan penada vida, mos mals doble dolor pendrien./

/ /

/No tardà l'Emperadriu, ab cara e gest afable, en fer-li semblant resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /Rèplica que.fa l'Emperadriu a Hipòlit.//

// / /

/-Encara que la mia pensa sia estada turmentada, no resta que no em
trobe en lo més alt grau de coneixença de tu, la qual cosa, per no
ofendre tanta singularitat que en tu jo trobe, no em clamaré de tu ni
menys de Déu ni de mi mateixa, puix ab tan gran partit meu t'he sabut
guanyar./

/ /

/-Senyora -dix Hipòlit-, no és ara temps de fer moltes raons, sinó que
us deman de molta gràcia e mercè que anem al llit, e allí parlarem
d'altres negocis que augmentaran lo vostre delit e serà molta consolació
mia./

/ /

/E dit açò, Hipòlit prestament fon despullat, anà a la gentil vella e
despullà-li la roba que vestia, e restà en camisa. E tenia la sua noble
persona de tanta gentilea e disposició, que coneguera, qui en tal so la
ves, com era donzella que posseïa tanta bellea com en lo món trobar-se
pogués. E sa fila Carmesina en moltes coses li era semblant, mas no
generalment en totes, car aquesta en son temps l'excel·lia. Lo galant la
pres al braç e pujà-la en lo llit, e aquí estigueren parlant e burlant
així com de persones enamorades s'acostuma. Com fon passada mitja nit,
la senyora llançà un gran sospir./

/ /

/-Per què sospira vostra majestat? -dix Hipòlit-. Digau-m'ho, jo us clam
mercè, si Déu vos deixe tot vostre desig complir. Seria estat per poca
contentació que tingau de mi?/

/ /

/-Tot lo contrari és del que dius -dix I'Emperadriu-, car ans m'és
augmentada la voluntat, per ço com en lo principi te tenia en figura de
bo, ara de molt millor e més valent. Mas la causa del meu sospir no és
estar per pus sinó que em dolc de tu que et tendran per heretge./

/ /

/-Com, senyora! -dix Hipòlit-. ¿Quines coses he fetes jo que per heretge
m'hagen a tenir?/

/ /

/-Certament -dix l'Emperadriu- sí poden fer, per ço com t'est enamorat
de ta mare e has mostrada la tua valentia./

/ /

/-Senyora -dix Hipòlit-, negú no té notícia del vostre molt valer sinó
jo, qui mire la vostra galant persona qui té compliment de tota
perfecció, e no veig res qui desmesiat sia./

/ /

/D'aquestes coses e moltes altres passaren los dos enamorats, ab tots
aquells delits e llepolies qui solen passar per los qui bé es volen, e
no dormiren de tota la nit, que quasi lo dia volia venir. E bé dix
veritat l'Emperadriu als metges, que poc seria aquella nit lo seu
dormir. E ja cansats de vetlar, adormiren-se que ja era de dia./

/ /

/Com fon ja gran dia, la donzella Eliseu, que ja s'era acabada de
vestir, entrà en la cambra de l'Emperadriu per demanar-li com estava, ni
si volia res manar-li. Com se fon acostada al llit, véu un home al
costat de l'Emperadriu qui tenia lo braç estès, e lo cap del galant
sobre lo braç, e la boca en la mamella./

/ /

/-Ai Santa Maria val! -dix Eliseu-. ¿Qui és aquest traïdor renegat qui
ha decebuda ma senyora?/

/ /

/Fon en temptació de cridar grans crits, volent dir:/

/ /

/-¡Muira lo traïdor que ab cautela e ab decepció és entrat en aquesta
cambra per posseir lo goig d'aquest benaventurat llit!/

/ /

/Aprés pensà que negú no tinguera tan gran atreviment d'entrar allí sens
voluntat sua, e l'emparamentar de la cambra no era estat fet sens gran
misteri. E feia son poder de conèixer-lo e no podia, per ço com tenia lo
cap baix e no el podia bé devisar. Tenia dubte que les altres donzelles
no entrassen en la cambra per servir a l'Emperadriu, així com havien
acostumat. Eliseu entrà on dormien e dix-los:/

/ /

/-La senyora vos mana que no ixcau de la cambra perquè no façau remor,
perquè no ha prou contentats los seus ulls del seu delitós dormir en què
està./

/ /

/Aprés mitja hora passada, los metges vengueren per saber l'Emperadriu
com estava. La donzella anà a la porta e dix com la senyora reposava per
ço com en la nit havia un poc congoixat./

/ /

/-Nosaltres estarem ací -digueren los metges- fins* *a tant que sa
majestat sia desperta, car així nos ho ha manat lo senyor Emperador./

/ /

/La donzella, no sabent pendre* *remei en si, ni sabia si la despertàs o
no, estava en aquell pensament, e durà-li tant fins que l'Emperador tocà
a la porta de la cambra. La donzella, enutjada e no ab prou paciència ni
ab molta discreció, anà cuitadament al llit e cridà ab veu baixa:/

/ /

/-Llevau, senyora, llevau, que la mort vos és veïna: lo trist de vostre
marit toca a la porta e sap que* *ab desllealtat, en per-juí de la sua
pròspera persona, l'haveu indignament ofès sens causa ne raó alguna.¿Qui
és aquest cruel qui tanta dolor ab si porta que prop de vós estiga? És
rei no conegut? Prec al sobirà Déu que corona de foc al cap li veja jo
posar. Si és duc, en car´re perpètua lo veja jo finar. Si és marquès, de
ràbia les mans e los peus li veja jo menjar. Si és comte, de males armes
dega morir. Si és vescomte, ab espasa de turc lo cap fins al melic lo
veja jo en un colp partir. E si és cavaller, en fortuna vàlida, en la
mar, tota pietat a part posada, en lo més fondo fine sos dies. E si en
mi habitàs tanta virtut com poseïa la reina Pantasilea, jo el ne fera
penedir, mas lo trist costum és dolre e plorar./

/ /

/Com l'Emperadriu se véu despertar en tal mal so, pitjor que de
trompeta, l'ànimo no donà esforç a la llengua que pogués parlar, ans
restà immoble que no pogué parlar. Hipòlit no entengué les paraules de
la donzella sinó la veu, e per no ésser conegut, posà lo cap davall la
roba e véu la gran congoixa que la senyora tenia, posà-li lo braç damunt
lo coll e féu-la abaixar davall la roba e demanà-li què era la causa de
la gran passió que tenia./

/ /

/-Ai, lo meu fill! -dix l'Emperadriu-. En aquest món no es pot atènyer
un goig complit. Lleva?t; vet l'Emperador a la porta; la tua vida e la
mia en aquesta hora en les mans de Déu està. E si jo no et puc parlar, o
tu a mi, perdona'm de bon cor, car sí em faré jo a tu, que ara veig que
aquest dia serà estat lo principi e fi de tota la tua felicitat e delit,
e darrer terme de la tua vida e de la mia. Molt serà cosa enutjosa a mi
que aprés la tua mort jo no puga banyar lo teu sepulcre ab les mies
adolorides llàgrimes e portar los meus cabells arrubats. No em poré
llançar sobre lo teu cos mort dins l'església, e pendre d'aquell freds
besars, trists e amargs./

/ /

/Com Hipòlit oí dir semblants paraules a l'Emperadriu, presli gran
pietat de si mateix, així com aquell qui en semblants negocis jamés
s'era vist; e ab poca edat que tenia, féu companyia a l'Emperadriu
servint-la de llàgrimes més que de consell ni remei. Emperò pregà a la
donzella que li fes gràcia que li portàs l'espasa qui en lo retret
estava, e dix, cobrant ànimo:/

/ /

/-Ací vull pendre martiri davant la majestat vostra a retre l'esperit, e
tendré la mia mort per ben espletada./

/ /

/En aquell cas l'Emperadriu no sentí remor neguna. Dix a Hipòlit:/

/ /

/-Vés, fill meu, salva't en aquell retret, e si és cosa de gran
importància, jo els tendrè a noves e tu poràs dar passament a la tua
vida, la qual desitge ab honor e estat visques en aquest món./

/ /

/-Qui em dava tot l'Imperi grec e quatre voltes més que no és, jo no
desempararia la majestad vostra. La vida e tot quant he vull abandonar
ans que partir-me de vostra altesa, e suplicvos que em beseu en senyal
de fermetat -dix Hipòlit./

/ /

/Oint dir l'Emperadriu les paraules dessús dites, li augmentà la dolor,
e així com augmentà en molta dolor, necessitat la requerí que augmentàs
en molta amor. E no sentí remor neguna; anà a la porta de la cambra per
escoltar si sentiria gent d'armes o altre indici de mal, e véu, per una
poqueta fenella que en la porta era, a l'Emperador e als metges qui del
seu mal disputaven, e així hagué plena notícia que lo fet no era res. E
tornà corrent devers Hipòlit e pres-lo per les orelles e besà'l
estretament e dix-li:/

/ /

/-Lo meu fill, per la molta amor que el porte te prec que vages en
aquell retret fins a tant que l'Emperador ab los metges jo els puga
donar alguna justa causa d'excusació./

/ /

/-Senyora -dix Hipòlit-, en totes les coses del món seré pus obedient a
la majestat vostra que si m'haguésseu comprat per catiu, però no em
maneu partir-me d'ací perquè jo ignore si vénen per algun mal a fer en
la vostra persona./

/ /

/-No dubtes en res _dix l'Emperadriu_, car gran tumult fóra per tot lo
palau e jo conec bé que no és res del que Eliseu m'ha dit./

/ /

/Hipòlit prestament se n'entrà en lo retret, e l'Emperadriu se tornà al
llit e féu obrir les portes de la cambra./

/ /

/L'Emperador e los metges vengueren al llit e parlaren ab ella
demanant-li del seu mal ni com s'era trobada aquella nit. L'Emperadriu
respòs que la dolor del cap ab la passió del ventrell no l'havien
deixada en tota la nit dormir ni reposaar fins que les esteles del cel
se foren amagades:/

/ /

/-E en aquell cas, los meus ulls no podent comportar la vetla, m'adormí,
e sent-me ara molt pus alegre e contenta que no en lo principi. E fon-me
semblant que si més hagués durat aquell plasent dormir, lo qual me paria
que la mia ànima en una nit tanta consolació sentís. Però en aquest món
la persona no pot atènyer sol un dia o una nit goig complit, car en lo
dolorós despertar que aquesta donzella m'ha fet me só tant alterada que
lo meu esperit és restat ab la major passió que dir no es poria. E si jo
podia tornar en aquell cas mateix, me seria molt gran consolació podent
tocar e tenir en los meus braçps les coses que ame i he amades en aquest
món, e crec que podent jo atènyer açò, me seria paradís en aquest món e
compliment de glòria. E podeu creure, senyors, que si jo podia tornar en
aquell gloriós repòs, la mia ànima seria tan contenta que jo seria
prestament guarida./

/ /

/Dix l'Emperador:/

/ /

/-Digau, senyora, ¿què era lo que en los vostres braçps teníeu?/

/ /

/Respòs l'Emperadriu:/

/ /

/-Senyor, lo major bé que en lo món jo he tengut, e encara l'ame sobre
totes les persones del món. E puc dir ab veritat que jo estant en la
piadosa vetla m'adormí, e prestament medonà de parer que estava en
camisa ab una roba curta forrada de marts gebelins, de color de vellut
verd, e que era en un terrat per dir l'oració que acostume dir als tres
Reis d'Orient, e complida que haguí la beneita oració, oí una veu qui em
dix: "No te'n vages, que en aquest lloc hauràs la gràcia que demanes." E
no tardà que viu venir lo meu tan amat fill acompanyatde molts cavallers
tots vestits de blanc, e portava a Hipòlit per la mà, e acostant-se a mi
me prengueren les mans los dos e besaven-les-me, e volien-me besar los
peus, e jo consentir no ho volia. E asseguts en lo païment del terrat
passam moltes raons de consolació en les quals jo prenguí molt gran
delit, e foren tals e tan delitoses que jamés del cor m'eixiran. Aprés
nos n'entram en la cambra tenint-lo per la mà, e mon fill e jo posam-nos
en lo llit, e jo posí-li lo meu braç dret dejús les seues espatles, e la
sua boca besava les mies mamelles. Ja més tan plasent dormir no sentí, e
deia'm lo meu fill: "Senyora, puix a mi no podeu haver en aquest
miserable de món, teniu per fill a mon germà Hipòlit, car jo l'ame tant
com faç a Carmesina." E com deia aquestes paraules estava girat prop de
mi, e Hipòlit per obediència estava agenollat enmig de la cambra. E jo
li demaní on era la sua habitació, e dix-me que en paradís era col.locat
entre los màrtirs cavallers per ço com era mort en batalla contra
infels. E no li poguí més demanar per ço com Eliseu me despertà ab més
adolorit do que de trompeta./

/ /

/-¿No us ho dic jo -dix l'Emperador- que tot son partlar no era sió de
son fill?/

/ /

/-¡Ai senyor -dix l'Emperadriu-, que a negú no costà tant com a mi! En
aquest braç lo tenia jo; la sua plasent boca tocava los meus pits, e los
somnis que en la matinada se fan, molts n'ixen verdaders. E jo pens que
encara no se'n deu ésser anat. Volria experimentar dormint si em
tornaria a parlar, e que tornàs en lo delit que estava./

/ /

/-Jo us prec -dix l'Emperador- que no us poseu aqueixes follies en lo
cap, e llevau-vos del llit si bé estau, car tals coses com vós raonau
qui més hi met més hi perd./

/ /

/-Jo us suplic, senyor -dix l'Emperadriu-, que per la salut mia e per lo
delit que jo espere aconseguir vos plàcia lleixar-me un poc reposar, car
tots los ulls tinc entelats de poc dormir. /

/ /

/-Senyor - diguerem los metges-, bé se'n porà anar la majestat vostra, e
deixem-la dormir, que si aquest delit li llevam seria poca admiració no
augmentàs la sua malaltia en major grau que no és./

/ /

/L'Emperador se partí, e feren eixir totes les donzelles de la cambra
sinó Eliseu que hi restà./

/ /

/Com les portes foren tancades, l'Emperadriu féu tornar a Hipòlit en son
lloc e dix a la donzella./

/ /

/-Puix la sort ha pemès tu has hagut a sentir en aquests afers, done
orde que de tot ton poder vulles servir a Hipòlit més que a la mia
persona. E posa't en aquell retret fins tant hajam un poc dormit, e tu
seràs en ma openió e més favorida de totes les altres, e jo et casaré
més altament de totes; aprés Hipòlit te darà tant de sos béns, que tu en
seràs ben contenta./

/ /

/-Ja no m'ajut Déu -dix Eliseu- si jo tinc voluntat neguna a Hipòlit de
servir-lo ne menys en amar ne honrar-lo, mas per suplir al que em mana
la majestat vostra ho faré; altrament no em volria ésser abaixada en
terra per pendre una agulla per ell, ans vos dic jamés portí més mala
voluntat a home del món com faç a ell des que l'he vist en tal so estar
prop de vostra altesa: ¡lleó famejant voldria que li menjàs los ulls e
la cara e encara tota la persona!/

/ /

/Respòs Hipòlit:/

/ /

/-Donzella, jamés pensí en fer-vos enuig que ab deliberada pensa ho fes.
E jo us vull amar e fer per vós sobre totes les donzelles del món./

/ /

/-Feu per les altres -dis Eliseu-, que de mi no hajau cura, car no em
plau acceptar res que de vós sia./

/ /

/E prestament se n'entrà en lo retret e allí se pres fortment a plorar./

/ /

/E los dos amants restaren en lo llit tant que ja era quasi hora de
vespres com ells se llevaren e trobaren la donzella que encara estava
plorant. Com los véu entrar per lo retret cessà son plor, e donà remei a
la sua dolor l'Emperadriu aconsolant-la e pregà-la no es donàs res en lo
fet d'Hipòlit; e açò feia havent dubte que no descobrís llur fet./

/ /

/-Senyora -dix la donzella- no dubte la majestat vostra de mi que jo
pendreia pacientment la mort ans que jo parlàs res sense manament vostre
a persona del món, caar jo veig la pèrdua de vostra altesa seria tanta
que tot martiri ne passaria e més cruel que no donaren a nengú dels
apòstols. Lo segon dubte no temau: en presència o en absència ja faré
tots els serveis que poré a Hipòlit per contemplació de la majestat vostra./

/ /

/L'Emperadriu restà contenta, lleixà Hipòlit en lo retret, e tornà's al
llit, fent obrir les portes de la cambra. E prestament fon aquí sa filla
e totes les dones e donzelles e l'Emperador e los metges; e tornà'ls a
recitar lo plasent somni que fet havia./

/ /

/Lo dinar fon prest a l'Emperadriu menjà així com a persona cansada de
molt caminar, e la donzella posà sa diligència en molt ben servir a
Hipòlit e donà-li a mejar un parell de faisans e tot lo que li fon
mester per la humanal vida, e tenint-lo a prop de col.lacions singulars
perqué no s'enutjàs; e com no volia menjar, pregava'l-ne de part de sa
senyora. Hipòlit la posava en noves ab moltes burles, i ella jamés li
responia sinó en lo que tocava a son servir. /

/ /

/Així estigué l'Emperadriu, que no es llevà del llit fins a l'endedemà,
que l'Emperador ja s'era dinat. E com se fon lligada, entrà en la
capella per oir missa, e fon gran contradicció entre los capellans si a
tal hora devien consagrar, com lo migjom los passat./

/ /

/En semblant ventura e delit estiguté Hipòlit dins lo retret per una
setmana. Com la senyora conegué que prou l'havia espletat, donà-li
comiat dient-li que altre dia, com se seria descansat, poria tornar dins
en la cambra e poria pendre d'ella tot lo que plasent li fos. E
I'Emperadriu tragué d'una caixa on tenia les sues joies, un collar d'or
fet a forma de mitges llunes, e en les puntes de cascuna lluna havia
dues grosses perles, una en cascun cap, e alt enmig de la lluna un gros
diamant, e davant venia una cadeneta d'acer ab una pinya d'or tota
esmaltada, e la meitat era oberta e l'altra closa, e los pinyons qui
dins eren, grossos robís. No crec tan saborosos pinyons jamés foren
vists: aquesta sabor sabia Hipòlit, qui gustada l'havia. E en la part de
la pinya que estava closa, en cascuna clofolla havia un diamà, o un
robí, o maragda, o safir, e no penseu que fos de tan poca estima que no
valgués passats cent mília ducats. E l'Emperadriu, de ses mans, la hi
posà al coll, e dix-li:/

/ /

/-Prega a Déu, Hipòlit, que jo et visca, car poca admiració serà que jo
no et faça, ans de molts anys, corona real portar. Ara açò per amor de
mi portaràs, e com te serà present a la vista, seràs en record d'aquella
qui t'ama tant com a la sua vida./

/ /

/Hipòlit s'agenollà en terra e féu-li infinides gràcies, e besà-li la mà
e la boca, e dix-li:/

/ /

/-Senyora, ¿com vol la majestat vostra deseixir-se d'una tan singular
joia per donar-la a mi? Car si jo la tenia la daria a vostra altesa, en
qui seria mills espletada, per què un suplic que la cobreu./

/ /

/Respòs l'Emperadriu:/

/ /

/-Hipòlit, no refuses jamés res que ta enamorada te done, car regla
comuna és: qui és major en dignitat, la primera vegada que prenen
amistat, deu donar a l'altre, qui no ho deu refusar./

/ /

/-Doncs, senyora, què ordenau de ma vida? ¿Què voleu que faça?/

/ /

/-Prec-te que et plàcia voler-te'n anar, car jo tincgrandíssim dubte que
l'Emperador demà no entràs en aquest retret e no el trobàs ací. Vés-te'n
ara, que aprés altres dies seràs a temps a poder-hi tornar, e deixa
passar aquest dubte que tinc./

/ /

/Hipòlit se pres a riure, e ab cara afable e humil gest li presentà
paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /La comparació de la vinya/* */que fa Hipòlit/ /a l'Emperadriu.//

// / /

/-Conegut tinc que ab gran desegualtat só amat de vostra altesa, per vós
ésser certa de la molta amor que us porte, com sia tanta que passa més*
*del que ordena ma vida humana, e en açò m'obliga la molta gentilea que
en vostra majestat tinc coneguda; mas tinc-me per desert com pens en lo
poc amor que em mostrau, o poca contentació que teniu de mi, com així em
dau comiat, car com pens en l'absència vostra, que no us veuré així com
he fet en aquests benaventurats dies, se causa dins mi una extrema dolor
inremeiable. E per venir prest al que vull dir, ne pren a la majestat
vostra així com féu a un home que era molt congoixat de cruel fam, així
com jo d'amor; e anant per son camí perdé aquell, e pervenc en una gran
espessura d'arbres, no podent d'aquell lloc eixir fins al matí. E mirant
a totes parts si veure poria alguna població qui prop fos e anant tot 1o
dia, vila ni lloc jamés pogué veure, e la fam que tenia era en tanta
cantitat i tan extrema que ab fatiga gran anar podia; fonli forçat per
la nit d'aturar-se e pendre posada en sòl de terra. Lo següent dia, lo
cel molt clar e net, ab lo major esforç; que li fon possible pujà alt en
una muntanya qui a poca distància li era veïna, e véu un castell lluny;
tingué son dret camí devers aquella part ab inestimable fam que ab si
portava; e pervengut prop del castell, lo senyor d'aquell, que era un
cavaller, estava en una finestra, e de lluny véu venir l'home e
tingué-ii esment de quina part venia ni on anava. Com fon prop del
castell, véu una vinya ab moits raïms, deixà lo camí que anava devers 1o
castell e entrà-se'n dins la vinya. Com lo cavaller lo hi véu entrar,
cridà u de sos servidors e dix-li: "Vés prestament a la vinya e trobaràs
allí un home; guarda no li digues res, mas prente guarda què fa, e
prestament m'ho torna a dir l'estament en què està." Lo servidor fon
tornat e dix: "Senyor, vós lo trobareu gitat en terra, e ab les mans
pren los raïms sens rompre'ls del cep, e a mossos los està menjant e no
cura mirar si són verds ni madurs: així els se menja." "Senyal és, dix
lo cavaller, que bons li saben. Torna-hi e veges què fa." Lo servidor
fon tornat e dix a son senyor: "A grapades los cull e així els se
menja." "Deixa'l estar, que bons li saben. Torna-hi altra volta." Lo
servidor fon tornat, e dix: "Senyor, ja no els menja ab aquella sabor;
ara los pren de quatre en quatre e de cinc en cinc." "Deixa'l estar, que
encara hi troba sabor." E altra vegada que hi tornà dix: "Senyor, ja
cerca los que són bé madurs e posa'ls-se en la boca e menja's la molla
de dins e llança la pellofa." Ab grans crits li dix: "Vés, cuita, e
digues-li que ixca de la mia vinya, que ara la'm tala tota." Tal
demostració fa la majestat vostra, senyora, a mi, que só entrat en
aquesta cambra, e menjava los raïms a mossos i a grapades, de quatre en
quatre e de cinc en cinc, e l'altesa vostra no cm deia que me n'anàs, ni
l'Emperador que degués venir ni entrar ni reconèixer vostres cambres.
Mas ara, que menge los grans d'u en u, me donau comiat e dieu-mie que
me'n vaja. Jo só content d'obeir lo manament de vostra altesa./

/ /

/Com Eliseu hagué oït lo parlar d´Hipòlit, li caigué tant en grat e
féu-ne tal rialla del plaer que hi pres que fon cosa de gran admiració,
per ço com en tots aquells dies no l´havien vist poc ni molt riure ne
alegrar fins en aquella hora que ab cara afable féu principi a tal parlar:/

/ /

/-Hipòlit, senyor, tant és lo plaer que he pres en lo que haveu dit a ma
senyora car conec com a home de bon sentiment li haveu coneguda la
calitat, per què us promet, a fe de gentil dona, que tots los dies de ma
vida vos seré tan parcial e favorable com és Plaerdemavida a la
Princesa, e quant més, no de menys, e guardar-vos tot lo dret vostre que
no sia d´altri, puix la bona sort vostra vos hi ha portat./

/ /

/E girà´s devers l´Emperadriu e suplicà-la humilment fos de sa mercè lo
deixàs estar tant e tan bastantment com a ell serà plasent. E
l´Emperadriu lo hi atorgà per fer plaer a la donzella. Hipòlit se llevà
del costat de la senyora e anà devers Eliseu e abraçà e besà-la, e li
féu infinides gràcies de la gràcia que per mitjà d´ella havia obtesa. e
així fon feta la pau./

/ /

/E estant un dia Hipòlit en lo retret, l´Emperadriu e Eliseu estaven
parlant d´ell. Dix la donzella:/

/ /

/-¿Com, senyora, tenint vostra altesa un cavaller per enamorat,
consentireu que ell estiga ab Tirant? ¿E la majestat vostra no basta per
a sostenir-lo e dar-li de vostres béns tant e tan abundantment que no
s´haja emprar de negú? jo, qui s´o una pobre donzella, me tendria per
desaventurada, que si tingués enamorat jo li ajudaria tant com me seria
possible, encara que en sabés empenyorar la gonella per socórrer-lo;
quant més l´altesa vostra qui sou tan gran senyora e tan riquíssima. Car
les dones virtuoses se deuen ajudar de sos remeis./

/ /

/Dix l´Emperadriu:/

/ /

/-Puix tu m´ho conselles, jo só contenta de fer-ho, per bé que aquests
estrangers, com los teniu molta amor e els haveu dat de vostres béns,
ven-se´n, o tornen massa ergullosos o són difamadors./

/ /

/-No, senyora -dix Eliseu-, que aquest no és tal, car de poca edat
l´haveu vist en vostra cort./

/ /

/-Hages-ne tu les gràcies -dix l´Emperadriu-, per ço que ell t´ame més./

/ /

/Hipòlit havia estat en lo retret quinze dies, e un dia ans de la sua
partida, estant en la cambra e tenint Hipòlit lo cap en les faldes de
l´Emperadriu, ell la suplicà que cantàs una cançó per amor sua, la qual
cantava ab molt gran perfecció e de bona gràcia. la senyora, per fer-li
plaer, cantà un romanç ab baixa veu, de Tristany com se planyia de la
llanzada del rei Marc; e a la fi dix: "Dona, restaràs sola sens lo teu
Hipòlit." E ab la dolçor del cant destil.laren dels seus ulls vives
llàgrimes. Eliseu, perquè no venguessen a noves de res que tristor ni
dolor portàs, féu-los llevar d´allí on estaven, e féu-los entrar dins lo
retret, e aquí ella pres les claus de les joies e obrí la caixa on
estaven. E l´Emperadriu posà prestament la mà sobre la coberta perquè no
l´acabàs d´obrir fins a tant que li hagués dit lo que dir-li volia, e no
tardà en fer principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ / Com l´Emperadriu ordenà la vida d´Hipòlit.//

// / /

/-No és lícit a la tua cavalleria que per mitjà algú sies vist estar ab
negú altre. Si de mi no tens seguretat, assegura´t de mi, car jo adore
la tua persona com a Déu, de qui espere infinida glòria, e só molt
contenta en despendre llargament tots mos béns en tu, en lo temps de ma
enamorada vida, car la tua bondat e virtut en si extrema vida aporta. E
per ço vull ordenar de ton delitós viure ab tres-cents menjadors
ordinàriament en ta posada, e facen de tu com de senyor, car los béns
que la fortuna nos atorgà jo en tinc prou per a tu e per a mi./

/ /

/Hipòlit donà del genoll en la dura terra, e féu-li infinides gràcies e
suplicà-la fos de sa mercè que així improvisament no el fes partir de la
companyia de Tirant, per dar silenci a la gent; però passats alguns dies
ell faria tot lo que la majestat sua li manàs./

/ /

/La donzella obrí la caixa e pres un gran sac de ducats que ab fatiga
Hipòlit los podia portar, que l´Emperadriu havia manat que li fossen
dats. E Hipòlit ab gran dificultat los volgué pendre. Aprés la donzella
tragué de la caixa mil e quatre-cents grans de perles molt grosses e de
singular llustre, e pregà´l que, per l´amor sua, se´n brodàs unes calces
de raïms la pau era estada feta./

/ /

/E venint la nit, que l´Emperador e tots los del palau sopaven, hipòlit
isqué del palau, e no anà a la posada de Tirant, sinó d´un mercader que
es nomenava misser Bartolomeu Espicnardi, e féu-se aquí prtar drap de
brocat verd, e féu-se brodar les calces que la donzella l´havia pregat./

/ /

/Com hagué ordenades totes les coses, partí secretament de la ciutat e
anà-se´n a Bellestar en excusa de veure los seus cavalls, e donà a
sentir a Tirant com ell era allí, e que eren passats deu dies que no es
sentia ben dispost per venir a la cort. E lo missatger que hi tramès féu
tan discreta relació, que Tirant e tots los altres hi donaren fe./

/ /

/Com Hipòlit sabé que les sues robes eren acabades, partí de Bellestar e
portà-se´n un cavall molt lleuger. Com fon en la ciutat vestí´s la roba
de brocat, e calçà´s les calces brodades, qui eren molt vistoses e de
bona gràcia obrades, que es mostraven los pàmpols e los raïms. E
l´Emperadriu e la princesa eren en la posada de Tirant. Com Hipòlit
entrà dins lo pati e véutotes les dames per les finestres, feri lo
cavall dels esperons e contornà'l allí moltes voltes. Com fon
descavalcat, pujà alt en les cambres e féu reverència a l'Emperadriu e a
totes les dames, e no s'oblidà a son mestre Tirant, e demanà'li del seu
mal. E ell li respòs que es sentia molt bé, que dos dies havia que era
anart a l'església per oir missa./

/ /

/No és cosa de poder recitar la gran contentació que l'Emperadriu tingué
de la vista d'Hipòlit, e dix-li:/

/ /

/-Lo meu fill, jo desitge saber la disposició de ta vida, e si eres ab
aquell fill meu primogènit aquell matí que jo estava en lo repòs del meu
plasent dormir./

/ /

/E dient aquestes paraules no pogué detenir que dels seus ulls no
destil.lassen vives llàgrimes, e Tirant ab los altres acostaren-s'hi per
aconhortar-la. E en aquest cas entrà l'Emperador per la cambra ab molts
cavallers, e com la véu de tal disposició li dix:/

/ /

/-Digau, senyora, ¿aquest és lo conhort tan afable que vós donau al
nostre Capità? Dóna'm de parer que seria major raó que d'altre deport lo
festejàsseu que no de llàgrimes./

/ /

/-Senyor -respòs l'Emperadriu-, la intrínseca dolor, enemiga de la mia
corporal vida, contínuament atribula la mia lacerada pensa, e lo meu cor
incessantment plora gotes de sang. Car ara que he vist a Hipòlit m'és
redoblada la dolor, havent record d'aquell plasent matí que la majestat
vostra venc ab los metges que em tolgués aquella glòria que jo en aquell
cas contemplava; ab tal dolçaor desitjara finir ma vida, car no ha en lo
món millor mort que morir en los braços d'aquella persona que hom ama e
vol bé. E puix aquell que tant he amat no puc haver...- Pres per la mà a
Hipòlit e dix-: Aquest serà en lloc d'aquell, e prenc a tu per fill, e
tu pren a mi per mare. E no és cosa en lo món neguna, que a mi sia
possible de fer, que jo no la faça. Per amor d'aquell qui sobre tots en
extrem jo amava, vull amar a tu, puix n'est mereixedor./

/ /

/Tots se pensaven que ho digués del mort fill, e ella deia-ho d'Hipòlit.
E aprés ella hagué recitat tot lo somni, segons damunt llargament és
estat referit, l'Emperador se n'anà ab totes les dames, e l'Emperadriu
no comportà que negú la portàs de braç sinó Hipòlit./

/ /

/Ara lleixem estar les festes que ella contínuament feia a Hipòlit, e
molts donatius que li feia en presència de l'Emperdor e de molts altres,
e no es volia dinar ni sopar que no li estigués de prop; e tornem a
Tirant què fa de ses amors, car contínuament ell no perdia hora ni punt
en sol.licitar de paraula com ne tenia disposició, e d'altra part ab
lletres que li trametia; e Plaerdemavida, qui no s'oblidava./

/ /

/Com Tirant estigué bé de la cama, anava sovint al palau sens ajuda de
negú, sinó que los metges no li donaven tanta llicència com ell
volguera. El'Emperador sovint los demanava dins quants dies lo darien
per guarit, que la cama fos ben reforçada per poder partir. E ells li
deien que molt prest seria en bona disposició per cavalcar. Sabent
Tirant quant era sol.lícit l'Emperador de la sua partida, estava ab gran
congoixa com no podia son cor complir o almenys restà en algun
apuntament ab la Princesa./

/ /

/L'extrema passió que la Vidua Reposada portava ab si fins en aquella
hora no s'era manifestada, car com, per paraules dites per l'Emperador,
ella sentí que la partida de Tirant devia ésser molt presta, penà si ab
les sues paliades paraules poria induir a Tirant d'anar-se'n ab ell al
camp en excusa de sevirlo; e si açò bo podia obtenir, ab lo seu
enteniment diabòlic que tenia deliberà de sembrar en la cort d'una molt
bona llavor qui es nomena sisània mesclada ab mala voluntat perquè
millor esplet no pogués eixir. Anàse'n a la Princesa, e dix-li:/

/ /

/-¿No sabeu, senyora, com Tirant m'ha dir, com eixien de missa, que
volia molt parlar ab mi per gran útil e profit meu? E jo li respoguí que
seria molt contenta si la majestat vostra me'n dava llicència, e que ho
hi pensaria, e si es podia fer ho faria de bona voluntat. E dóna'm de
parer que açò no és pus sinó que ell veu la sua partida molt presta, e
voldria experimentar si poria cometre alguna infidelitat ab vostra
altesa; llevant aquest compte: que si l'encerta, bé està; si l'erra,
així com féu l'altre dia, partir se n'ha, e passat lo riu no tendrà
record de vós; car així m'ho deia, com si de la sua boca ixqués alguna
gran virtut que hagués feta; que ell a mi totes coses me diu, vulles
sien de bé o de mal. E tal home com aquest no us deu plaure per bellea
ni menys per bones costumes, car les sues mans a tota tració són
dispostes; si no, ateneu a l'atreviment que l'altre dia féu. Déu lo'n
premià segons sos mèrits. E diu més: que per amor de dones no deu home
pendre armens, ni deu lleixar l'exercici d'aquelles per bella donzella
que en lo món sia. E parla com a prohom, mas no com a cavaller enamorat,
car los gloriosos fets de les armes, dignes són de renom e fama, car
tots són estats fets, o la major part, per dones./

/ /

/-Doncs façam així -dix la Princesa-; parlau ab ell e vejam si té alguna
tració al cor. E vós me donau bon consel, que jo èm dec ara guardar molt
d'ell./

/ /

/-Emperò, senyora -dix la Viuda-, és de necessitat, perquè jo el puga
descobrir a tot mon plaer, no ixcau d'aquesta cambra fins que jo torne./

/ /

/La Viuda ixqué en la sala, pres un patge, e dix-li:/

/ /

/-Digues a Tirant que la senyora Princesa està ací en la cambra de
parament e té gran desig de parlar ab ell; si voldrà venir, serà a son
plaer, o li faça perdre l'esperança que té./

/ /

/Lo patge prestament lo hi anà a dir. Com Tirant sabé que sa senyora lo
trametia a cridar que per son delit degués venir, no esperà negú que ab
ell anàs. E la Viuda, que tenia bona guarda quan vendria, com lo véu en
la cambra de parament, féu demostració que en aquell punt eixia de la
cambra de la Princesa, e acostà's a ell e féu-li gran reverència e
honor, e dix-li: /

/ /

/-L'esperit maligne de l'Emperadriu en aquest cas se n'ha portada la
Princesa dins en la cambra, e estàvem ací parlant de moltes coses. Jo
diguí-li fos de sa mercè trametés per vós, car així com Jesucrist
il.luminà los seus apòstols, així il.luninau vós a totes quantes són,
com entrau per aquest palau, e l'hora que vós ne partiu totes restam
tristes e adolorides. E ja Déu no em done alegria del que li demane, que
com vos veig, la mia ànima per trista que sia ne rep molt gran
consolació en veure la vostra plasent vista, e en aquell punt se parteix
de mi qualsevulla manera d'enuig e tristor qui tinga. E si no us dic
veritat, en lo pas de la mia fi no puga regonèixer Déu. E per quant ma
senyora m'ha manat que jo vingués ací per tenir-vos companyia fins a
tant que l'Emperadriu se'n sia anada, e par-me que bé ens porem seure
fins que sa altesa vinga, per ço com no volria que la vostra cama per
causa mia s'agreujàs de res./

/ /

/Assegueren-se en l'estrado, e Tirant féu principi a paraules de
semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /Raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada.//

// / /

/-Reduint-vos a memòria, senyora, lo que ara m'haveu dit, la consolació
que vós en ma vista preniu, e que per mi és il.luminat lo fosc palau de
la mia deessa, jo us ho tinc a molta gràcia del que em dieu, per bé que
conec que la mia trista sort no consent que puge al terç ni al quart
graó de l'escala. E si egualment lo vostre voler posseís, l'honor e los
béns vos volria haver dats, e negú més de mi benaventurat dir no es
poria. E pensant, senyora, que los precs que a Nostre Senyor puc
referir, e aprés a vós, que per mitjà vostre obtenir pogués la salut
mia, per tant benefici com per vós me seguirà, de ma treballosa vida
remeiat descans aconseguir, e de tal remei ésser-vos molt obligat; car
de la passió que fora pensava ésser, ara veig en mi molt més augmentar.
E si la fortuna m'era pròspera en fer-me atènyer tant de bé quant de vós
ma vida espera, e l'atreviment vull me sia llevat e de no voler pus ab
vós contendre, mas a la bona voluntat que us tinc satisfaré recitant-vos
d'un mercader un exemple, qui era nomenat Gaubedí, anant per mar, lo
qual era partit d'aquella gran e magnífica ciutat de Pisa, e navegant
per les mars d'Espanya, tot lo seu cabal e sustància havia posat en un
barril de jocs de naips, pensant que ab aquell arribaria a port
salvador, e que la sua mercaderia vendria en gran augment de la sua
sustància; e aplegat en les mars del Roine prop lo port d'Aigües-Mortes,
en l'escura nit la nau tocà en un escull de roca, que tota sobrí. Tots
los mariners ab l'esperança perduda, se llançaran en mar per restaurar
la vida. Aquest pobre mercader, pensant en restaurar més lo barril que
la vida, davallà sots la coberta e véu la nau mitja d'aigua que se
n'entrava a fons; ab gran fatiga e major perill, tragué lo barril de la
sua mercaderia, llançà'l en mar i ell aprés d'ell, e aferr`'s ab lo
barrill per poder-lo traure en terra; e tant esforç no féu, que dos o
tres voltes perdent e cobrant lo barril, pensà perdre la vida. A la fi,
a mal grat seu, l'hagué de sesemparar; e anant per aconseguir a terra,
ab tota l'esperança perduda de recobrar son barril, encontrà's ab una
gran caixa; e per lo gran treball així de la mar com del perdut barril,
li fon forçat de sostenir la sua persona en la caixa, e a poc instant la
mar los llançà en terra. L'aflegit mercader, assegut sobre la caixa, féu
aquí grans lamentacions, dolent-se de la perduda mercaderia dels naips;
e trobant-se nu, sens camisa, desitjava més la mort que la vida. Com per
bon espai se fon lamentat, partí's de la caixa com a home desesperat e
anà dos tirs de ballesta, e pensant en lo menys dan, tornà a la caixa
per veure si hi hauria alguna cosa de què es pogués vestir; e rompent
aquella, trobà moltes robes de brocat e de seda, e molts gipons e
calces, e tot lo sòl de la caixa cobert de ducats e de fermalls e de
moltes pedres precioses, que valia tot un infinit tresor. Si bé,
senyora, açò sia poca glòria a l'estima del vostre valer, e dicvos ab
pura veritat que, en semblant lloc, me vull sots-escriure jo ésser la
caixa, e perdent vós lo barrril sereu pròspera e benaventurada en aquest
món. E ans que de vós haja resposta, vos prec porteu aquesta cadena per
l'amor mia, perquè mirant aquella siau en record de mi, qui desitge fer
molt per vós./

/ /

/No tardà la Viuda daurada de fer principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ / Resposta que fa la Viuda a Tirant.//

// / /

/-Per no restar en tal pensament, só forçada respondre al vostre dir,
car lo darrer terme de vostres paraules jo bé l'entenc, mas presumesc
descansar la mia llengua, e posar en repòs l'estima de ma honor en un
sepulcre secret, per ço com ara entre esperança e temor fa dubtar la mia
llengua en dir lo contrari del que en altre temps ha dit. E per satisfer
a vostra demanda, vos dic e suplique, si amau la vostra vida e honor,
que tragau lo peu de tan desaventurat llindar e tan perillós pas en què
està. Car jo tinc gran dubte no us tolguen la llum de la vostra vida,
que veig-vos embolicat en lo fang de perpetual dolor. Car no és negú qui
ignore lo vostre mal de la cama com s'és seguit; e perquè la necessitat
requir de no descomplaure-us ne enutjar-vos per causa de la guerra,
dissimulen e fengeixen no saber-ne res; e si ells tenien seguretat de
pau, Carmesina seria la primera qui us portaria al corral de perpetual e
amarga dolor. ¿E tan poc és lo vostre sentit, que no basteu a conèixer
les pràtiques vils e deshonestes que en aquest palau se mantenen e es
ginyen e tracten? Però, com me par cosa molt odiosa e abominable, jo no
hi consentiria per res, e per causa d'açò só mal volguda, car jo sé
certament que vós no sou amat segons sou mereixedor. E si voleu que us
dure vostra bella enamorada, cercau-la que sia de major estament ni
superba, car diu lo bon exemple verdader que la bona companyia feta
entre dos se deu blanament concordar en fets e en dits e en virtuoses
obres. Digau, ¿no seria millor per a vós amar dona qui fos destra en
l'art d'amor, honestíssima encara que no sia verge? Aquesta vos seguirà
per mar e per terra en totes les parts on vós ireu, així ab guerra com
ab pau; e en les vostres tendes vos servirà de dia e de nit, e aquesta
jamés no pernsarà sinó com porà contentar la vostra virtuosa persona./

/ /

/-Digau, senyora - dix Tirant -, sí Déu vos done honor, ¿qui és la dama
qui tan assenyalats serveis me fes com vós dieu?/

/ /

/-Oh trista de mi! - dix la Viuda -, e no he dit prou? Per què em voleu
donar més pena de la que tinc? No vullau dissimular lo que tan clarament
enteneu; e jo em só esforçada atenyèr en aquesta millor part hora
disposta perquè ma dolor vos fos manifesta, no per mitjà de negú, mon
mal qui tant de temps celat he tengut, d'aquell adolorit dia que en
aquesta ciutat vós entràs. E dóna'm de parer que prou clarament vos he
descoberta ma intenció, e bé es deu tenir per benaventurat tal cavaller
qui per gràcia tal do li és atorgat./

/ /

/No tardà Tirant en fer-li semblant resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta que féu Tirant a laViuda Reposada com lo requerí d'amors.//

// / ///

//-/Per satisfer a vostra demanda delibere respondre a les vostres
gracioses paraules, e tinc enuig com no puc suplir en aquelles per ésser
acompanyades de tanta amor. E ja lo meu esperit nafrat de tan enamorada
vida no està en llibertat mia poder-ho fer, com tinga cativat lo franc
arbitre; e posat cas que hom temptàs de voler-ho experimentar, los cinc
senys corporals no m'ho consentirien. E per una poca d'absència que
faça, combaten tan fort ma pensa que, sols lo penedir, més en mi no
habita; e ara sé què és amor, que de primer no ho sabia. Qui em llunyarà
de sa altesa, llunyat lo veja de tot bé; e per no més atribular la mia
fatigada pensa, vos prec, senyora, vos plàcia posar tot lo pensament
vostre en altre cavaller, per ço com ne trobareu infinits de major
esforç e virtut, de dignitat e senyoria que no só jo. E parle-us ab tota
veritat, que si jo hagués posat mon voler en vós així com he en aquella
que del món mereix portar corona, no us poguera per res fer ofesa
neguna. E d'açò me deveu sentir grat, car si altri fos, per vós ésser
tan gentil dama, vos porien molt prometre e poc donar, e del blanc vos
farien groc perquè en lloc apartat poguessen haver notícia de vostra
gentilea. E pens qui a vós amàs e us deixava per altra, ab paciència
comportar no ho poríeu. Però en vós conec moltes virtuts, que sou digna
de molta llaor, car ab honestat singular haveu subjugats los vicis
seguint les virtuts./

/ /

/E no li dix més. No tardà la Viuda, ab esforçat ànimo, pintar semblants
paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Replica la Viuda al parlar de Tirant.//

// / /

/-No he temptat d'egualar les lleis divines ab les humanes, e ab gran
fatigapodia regir la mia llengua per jo ésser ignorant del que ignorar
devia, ço és, per saber clarament lo fet, vos si teníeu pes e mesura en
vostra benevolença; e si ho feu, guanyareu premi ab mèrit de pròpia
virtut. Mas tot lo que jo us he dit no és estat pus sinó provar-vos de
paciència, e perquè conegau, senyor Tirant, quant vos desitge servir,
que ab la mia indústria vos faça venir a notícia de totes les coses que
ignorau, e que en los fets de la Princesa no siau decebut en vostra
opinió, com ella se sia despullada de tota pietat, e de l'honor sua, de
son pare e de sa mare, no guardant dret ni envers. Sabent ella un
cavaller així valentíssim e vistuós com vós sou, e molts altres qui
d'ella són enamorats, poguera sos apetits honestament complir, mas lo
pecat per ella comès (e comet cascun dia), los cels, la terra, la mar e
les arenes se n'abominen. ¡E com la benignitat de Nostre Senyor permet e
no puneix prestament un tant nefandíssim crim d'adulteri! Que si vós ho
sabíeu com jo sé, li escupiríeu en la cara, e aprés a totes quantes
dones són en lo món, per causa d'ella. Mas, ¿per què vull ab tan
supèrflues paraules encarir crim de tan gran lletgea? La qual, planament
raonada, més feredat de tan espantable crim que admiració porta ab si,
que és impossible; los qui ho oiran sens gran alteració dormir ni menjar
reposadament no poran. E aprés que en son servei molt temps de mon
adolorit viure despès tenia, mos cansats pensaments de dol se són
vestits; e per ço ma dolor no consent que eternament ho cobre. Una erros
és, la qual moltes voltes és coberta ab dissimulació d'honestes
paraules, e les males alegren-se de son pecat. És ver que hi ha moltes
maneres de pecats: uns són venials,altres són mortals, però aqueset és
així gran que ja la mia llengua, cansada de molt parlar, no em dóna
esforç de poder-ho recitar. Cert és: la llei mana que les doner serven
honestat, e si no ho fan que reben punició, e majorment les casades; e
si lo pecat se comet que almenys no sia ab home fora de la llei, car lo
pecat que es comet contra la llei és molt abominable a Déu, e és més
lleig a les donzelles. Emperò si la Princesa volrà dir ella ésser estada
decebuda per ignorància sots color de bé, e diga que no té culpa e no
sia senyora de si, tal raó no ha lloc, car les coses qui són de pública
infàmia de deshonestat negú no les ignora; e per ço són donades a les
donzelles virtuoses dobles honors, e penes en lo contrari, del que fan.
Car lo principi de la virtut en nosaltres lluu, e los vicis prestament
són públics a totes les gents. Per ço, si vós me volreu creure,
apartau-vos d'ella lo més prest que poreu, que serà molt lloable cosa
per a vós, com ella se sia embolicada ab lo Lauseta, que es nomena,
esclau negre, comprat e venut, moro per sa natura, hortolà que l'hort
acostuma de procurar. E tot lo que jo us he recitat no pense la senyoria
vostra que sien faules, car si me'n deveu haver grat e ho teniu
secret,ab los vostres ulls corporals vos ho faré veure. Oblidant-se lo
nou hàbit de virtut, deixant la companyia de reis, ducs e grans senyors,
llong temps ha que em fa viure ab aquesta tant estrema pena. Però açò no
és cosa que la mia llengua degués recitar, sinó que la gran deshonestat
que comet me força dir-ho; car per molt que li'n diga, estar no se'n
vol. E l'altre dia se cenyia sobre viu. E què us diré d'esta ventura? Ja
la sua boca forçada prenia poques viandes, lo dormir no li era plasent,
e la nit li paria un any. E jatsia ella dolor sentís, e lo meu cor
lamentava: la color era absentada de la sua cara, magrea havia
debilitats los seus membres, ¡quantes e de quines herbes só anada a
collir, e ab ardida mà les hi he posades per destruir lo prenyat del seu
ventre, de molta infàmia digne! ¡Ai trista, que lo mesquí és punit per
lo meu pecat! E lo seu cos, no soterrat, sinó pr lo lriu avall, ha fet
son viatge. ¿Què podia jo altra cosa fer que millor fos, perquè tal nét
no prevengués davant la de l'Emperador, son avi? Ella pren lo delit, si
dir-se porm e jo porte la culpa. E per ço cové a mi que us ho diga,
perquè no us vullau del tot perdre ne us vullau ofegar en tèrbola bassa
d'oli pudent. Les altres coses celaré per no ésser prolixa, e volria,
vós qui teniu lo ceptre de la justícia, li donàsseu condigna pena per
apartar-la de tan gran defalt. E jo moltes voltes li dic: " Filla mia,
ara és temps de resestir a tan gran mal; llança de tu tota manera de
viltat e amor corrupta, e segura restaràs e vencedora; e pots veure, ma
filla, si l'altea del lparentat teu, e la fama de la virtut tua, e la
flor de la bellea, e l'honor del món present, e totes les altres coses
que a donzella de tanta dignitat pertanyen te deuen ésser cares, e
sobretot la gràcia d'un tal enamorat, qui et desitja més servir e amar
com a muller que a totes les dones del món. E per aquest negre perdre'l
desitges! Car plaure no et deu, e pens que d'ací avant no et plaurà si
sàvia est, majorment si ab tu mateixa te conselles; doncs, oblida los
falsos delits permesos a la sutza esperança. llança-los fora de tu!"
Dic-vos, senyor Tirant, no hi val res per molt que li diga. Sol miracle
de Déu seria elaa se'n pogués estar. E ja d'aquesta hora avant negun
pensament de bé porà haver lloc en ella./

/ /

/No tardà Tirant, ab tota la malencolia que tenia, en per principi a un
tal parlar/

/ /

/ /

/ /

/ /Replica Tirant a la Viuda, ignorant la sua maldat. //

// / /

/-Oh escura ceguedat d'aquells qui desordanadament amen! ¡ Ab quin
ànimo, ab quina sol.litud e diligència treballen ensems l'ànima e la
vida perdre! ¡Oh animosa temor d'aquells qui recelant temen los perills
de viciós morir e viure, e ab invencible e discret ànimo per lo regne
del cel la vida abandonen ! Aquestes paraules, senyora Viuda, me són
entrades en lo miserable cor, e em donen majors penes que jamés sentí, e
és estada la primera hora que tals dolors sien causa de més agreujar la
vida mia. Mas d'ací avant, per los desorde que referit m'hanaveu, si
visc, tota la vida mia passaré ab infinides llàgrimes, e encara que per
mi no acostumades sien, tots los meus dies seran sens consolació. E en
aquest punt mil maneres de pensaments corren per la mia pensa, e quasi
tots determenen en u, ço és, que puix ellla ama a altri, jo dó senyal de
ma persona llançant lo meu cos d'aquesta torre avall, o en la profunda
mar ab los peixos fes companyia. Per què us prec, virtuosa senyora, vos
plàcia que los meus ulls vegen la mia dolor, car jo no daria fe neguna
en paraules que sien tan contràries a natural raó, car tinc per
imposible que lo seu cos celestial posàs la sua bellea en llibertat d'un
salvatge negre, e tothom coneixeria que la bella de sa majestat seria
miserable do per a qui virtuosament viure desitja. Oh tu, senyora
Princesa!, ¿on reposa ara lo reu pensament? Vine, e oiràs lo que dien de
ta altesa. Oh senyora Princesa, tu sola est la beatitud mia!/

/ /

/E dels pits de Tirant un suau sospir sortí que acompanyat venia
d'aquestes paraules:/

/ /

/-Oh piadosa fe! Oh reverendíssima vergonya! ¡Oh castedat e pudícia
inestimable de les honestes donzelles! ¿ Qual persona pot ésser en lo
món qui et vulla o puga per parentesc de sang o per acostada amistat
t'ame així com jo? Mal creus si aií creus vanament que negú t'ame així
com jo. Doncs si jo més t'ame, més pietat merite./

/ /

/Callà e no volgué més dir, e la Reposada Viuda fon posada en gran
pensament perquè Tirant no havia dada plena fe en les sues fictes
paraules. /

/ /

/E estant ells en les dessús dites raons entrà per la cambra
l'Emperador, e véu allí a Tirant e pres-lo per la mà e entrarense en una
cambra per parlar sobre los fets de la guerra. La Viuda restà sola e
pres-se a dir en si:/

/ /

/-Puix Tirant no ha dat fe en les mies paraules, no ha lloc l'engan qui
havia principiat; però jo faré tant que jo el faré venir al que desitge,
encara que en sàpia dar la pura ànima al diable per eixir ab la mia
intenció, car en altra manera no tendria cara ab què pogués jamés venir
davant ell, e seria poca admiració que ell no ho digués a la Princesa, e
jo en aquest cas restaria ab la maldat... Mas vull-lo esperar ací fins
que ixca ab l'Emperador del consell. -E pres-se a dir-: Oh antiga*
*ira!, sies certa on que vages jo et seguiré protestant que serà tota
pietat a part posada, e jo proceiré en la benaventurada obra ja per mi
començada, perquè no perda lo premi e virtut de la mia gloriosa fama.
Doncs, ¿per què tant tarde, que dubtar no dec en res? Car poderosa e
destra só per* *a cometre semblant maldat, e major que no aquesta. E
altra cosa no cm dol, per dar compliment a mon delit, com dies ha no
comencí a fer un tan singular acte./

/ /

/Ab gran fúria se n'entrà en la cambra on la Princesa era; ab fengides
rialles li mostrà la cadena d'or que Tirant li havia dada, la qual
passats deu marcs pesava, e dix-li:/

/ /

/-Si vós, senyora, vésseu l'última voluntat sua, admirada n'estaríeu, e
si jo volia consentir en la sua gran culpa que vol cometre: que vol fer
adobar una galera, e de nit, per força, que us prenga, e vol-vos portar
en la sua terra. E tot quant diu li'n pren així com aquell qui té la
boca plena d'aigua e bufa al foc, e pensa encendre-lo, e apaga'l ab
l'aigua. -Fengint e dient semblants paraules quasi a manera de burla./

/ /

/La Princesa, qui véu que es burlava de Tirant, pres-hi molt gran enuig
en si mateixa, partí's d'allí e entrà-se'n dins lo seu retret. Començà a
pensar molt en Tirant per la gran amor que li portava e los grans
donatius que dava a les sues donzelles per causa sua. E ella, com
pensava en l'extrema amor que ella li portava, causava en si molts
pensaments e amargues dolors. Com hagué molt pensat, lligà's e eixí en
la cambra de parament per parlar ab Tirant e per fer-Ii festa per ço com
sabia que molt presta devia ésser la sua partida per anar al camp./

/ /

/La Reposada Viuda esperà a la porta del consell a Tirant, e dix-li:/

/ /

/-Senyor Capità, jo em volria assegurar de vostra mercè que, a burles ni
a de veres, lo que jo us he dit en gran secret no ho sabés ma senyora la
Princesa, car no passaran de les hores vint-e-quatre que jo us ho faré
veure de vostres propis ulls./

/ /

/-Senyora Viuda -dix Tirant-, això us hauré jo a molta gràcia que m'ho
façau veure. E per ço que de mi siau ben segura, vos promet per lo
benaventurat lo senyor Sant Jordi, lo qual jo en nom* *seu la honor de
cavalleria tinc, de no dir-ne res del que m'haveu dit a persona del món./

/ /

/L'Emperador fon-se* *girat e véu la Viuda; li dix:/

/ /

/-Anau prestament e digau a l'Emperadriu e a ma filla que de continent
vinguen a l'hort, que allí les esperaré./

/ /

/E molt prestament totes les dames foren on era l'Emperador, e aquí
parlaren de moltes coses e com l'Emperador havia tramès al camp perquè
venguessen dos mília llances per acompanyar al Capità. La Princesa, com
oí dir semblant nova, estigué tota alterada, mostrant lo cap li feia
mal, e dix:/

/ /

/-Ja per açó no estaré, per bé que lo Capità sia ací present, no em
deslligue davant ell./

/ /

/Llevà's tot lo que tenia al cap, e restà en cabells, los més bells que
jamés donzella tingués. Com Tirant la véu ab tanta resplandor estava
admirat e doblà-li lo voler. E estava devisada aquell dia la Princesa ab
brial de domàs blanc, e sobre lo brial portava una* *tabardera qui* *era
de tela de França, e totes les costures eren de trenes d'or molt amples;
en aquell cas mostraven les sues mans barallar-se ab la cordonera del
seu brial, descordant-se a gran pressa, mostrant grandíssima congoixa,
passejant-se sola per l'hort. L'emperador li volgué demanar de son mal,
e si volia los metges vinguessen. E ella respòs que no, que:/

/ /

/-Lo meu mal no fretura de metge ne medecina./

/ /

/En* *açó la Viuda Reposada llevà's d'allí on seia e pres una companyona
ab si e dos escuders perquè l'acompanyassen, e anà a casa d'un pintor e
dix-li:/

/ /

/-Tu, qui est lo millor qui sia en l'art de la pintura, ¿poriesme fer a
ma voluntat una cara encarnada, qui fos sobre cuiro prim negre posada,
qui fos tal com lo Lauseta, hortolà del nostre hort, ab pèls en la cara,
uns blancs e altres negres? Car ab gomes se poran bé tenir; per ço com
som prop de la festa del Corpus Christi, e volria fer aquell entramès,
ab guants en les mans per ço que tot mostràs ésser negre./

/ /

/-Senyora -respòs lo pintor-, ell se pot ben fer, mas al present jo tinc
molta faena. Però si vós me pagau bé, jo contentaré la voluntat vostra,
que deixaré tot lo que tinc a fer perquè vós siau servida./

/ /

/La Viuda se posà la mà en la bossa e donà-li trenta ducats en or perquè
anàs bé. E féu-lo pròpiament tal com era Lauseta./

/ /

/Com la Princesa per bon espai se fon per l'hort passejada, véu la
Lauseta que estava adobant un taronger, per ço com ell tenia càrrec
d'adobar l'hort; aturà's a parlar ab ell. La Viuda, la qual era ja
tornada, estava mirant a tirant, e féu-li senyal que miràs a sa senyora
com larlava ab lo negre Lauseta. E Tirant se fon girat, que estava al
costat de l´Emperador, e véu la Princesa estar parlant a grans raons ab
lo negre hortolà, e dix en si:/

/ /

/-Oh, d´aquesta mala dona reprovada de Viuda! ¡Encara farà, ab sos
falsos ginys, fer-me creure lo que m´ha dit ésser ver! E per molt que
ella faça ni diga no és presumidor que tan gran defalt la Princesa fes,
e jo per res fe no hi és presumidor que tan gran defalt la Princesa fes,
e jo per res fe no hi daria si de mos ulls no era vist./

/ /

/En açò l´Emperador cridà una donzella e dix:/

/ /

/-Vine, Pràxidis - que així havia nom -, vés a ma filla e digues-li que
cride al Capità, e diga-li que ella lo prega que ell dega prestament
partir per anar al camp, car moltes vegades s´esdevé que los cavallers
jóvens fan més per les donzelles que per hom mateix./

/ /

/E la Princesa respès que ho faria, puix sa majestat lo hi manava. Com
hagué estat per bon espai parlant ab lo Lauseta dels tarongers e de les
murteres, tornant en son deport passejant-se per l´hort, com fon en dret
de l´Emperador cridà a Tirant e dix-li com estava tota cansada e que la
prengués de braç e així es passejarien per l´hort. Sap Déu Tirant quanta
consolació pres com la Princesa de tal socors l´havia emprat. E com se
foren un poc llunyats, Tirant féu principi a paraules de semplant estil
acompanyades./

/ /

/ /

/ /

/ /Raons d´amor que fa Tirant a la princesa //

// / /

/-¡Oh quant més que altre cavaller me poria dir benaventurat si en la
majestat vostra se fos aturada tal amor com en vostres paraules referiu,
car viuria content e en festa contínua! Mas la fortuna adversa me volta
la roda, que en l´altesa vostra no s´hi troba fermetat negura, car per
pròspera que sia, súbitament la veig voltar. E la dita fortuna mostra
enutjar-se de mi, car mostra´m bona cara e les obres són contràries, e
en los mateix béns troba lleis per apartar-los de mi. E no resta per açò
que en la mia pensa la imatge de la vostra figura és restada, en la qual
contemple dia e nit, E si la fortuna serà contenta de mitigar-se contra
mi, que solament permeta que jo puga obtenir la part del premi últim de
mon desig, jo restaria la més gloriós cavaller que jamés en lo món
naixqués; e una posa esperança que de l´excel.lència vostra m´és restada
m´ha llevat en alt. Car si los miserables de vostra altesa seran oïts,
alguna volta aconseguiran remissió de sos defalts. Per què us suplic
vullau obrir les vostres piadoses orelles als meus tan justs precs, car
qui és noble de llinatge e d´obres virtuós, no deu retenir ab si
crueldat, qui no és posseïda sinó per males persones./

/ /

/Mas la virtuosa senyora ab prou paciència retenia dins si la dolor com
si estada no hi fos, e ab ànimo ple de congoixa féu principi a una tal
resposta./

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta que la Princesa fa a Tirant.//

// / /

/-Descriure no es deixen les passions ab què amor la mia atribulada
pensa turmenta, car la fi d´un mal és a mi principi d´altre. E jo per
amor só dita benaventurada, per no conèixer les mies misèries, e passe
treball en vans pensaments per ornas la mia joventut, e passe penitència
del mal que no m´he fet. Car la passió que ara em dóna amor no m´era
acostumada, ni menys los treballs que la mia ànima ara posseeix. E per
ço que los meus mals hagen fi e la mia pensa reposada estiga ab major
repòs, ab paraules de present asseguraré la tua demanda. Dóna´mla tua mà
dreta, e ajustaré aquella ab la mia. -E com les mans foren ajuntades,
dix la Princesa-: Perquè açò sia verdader matrimoni, dic jo ab japaules
de present: jo, Carmesina, dó mon cos a vós, Tirant lo Blanc, per lleal
muller, e prenc lo vostre per lleal marit./

/ /

/E les mateixes paraules dix Tirant, o semblants, segons és acostumat.
Aprés dix la Princesa:/

/ /

/-Besem-nos en senyal de fe, puix Sant pere e Sant Pau ho manen, los
quals en semblant cas facen testimoni de veritat; e aprés, en nom de la
Santa Trinitat, qui és Pare e Fill e Sant Esperit, te done plena
potestat que faces de mi com de muller qui és companyona del marit. E
done la fe als sants jurats, Sant pere e Sant Pau, e ab aquesta
esperança de seguretat pots creure que tens en mi muller e castedat. E
jur-te per los sants nomenats, que tant com seran los teus dies e los
meus, de no desconèixer la tua persona per negun altre home qui en lo
món sia, e et seré tostemps lleal e verdadera sens màcula alguna.
Tirant, senyor, no dubtes en res del que t´he dit, car encara que
tingues creença que l´esperit meu no sia estat tostemps conforme ab lo
teu; e tostemps t´he amat e contemplat en lloc d´una déu, e sé´t ben dir
que així com augmente en edat, augmente en amor. Mas temor d´infàmia me
fa guardar l´honor de castedat, la qual deuen guardar molt les donzelles
e dubtar, per ço que ab puritat puguen aplegar a tàlem de benedicció, e
així la vull jo guardar tant com a la tua senyoria serà plasent. E ara
és atès lo temps que poràs haver plena notícia de mi si t´ame, car d´hui
avant jo et vull dar premi de l´amor que m´has portat; per què reposa ab
bona esperança, jo et clam mercè, e la mia honestat vulles haver per tan
cara com la tua vida. Entre tots los mals, lo que més m´atribula és
l´absència que per alguns dies tendré de tu, e per ço no tinc alegria
per mostrar-te la infinida amor a la qual justament lo teu merèixer
m'obliga, e per ço esperaré temps en lo qual sens temor jo et puga
mostrar com tinc en poc ma vida./

/ /

/Callà e no dix més. Mas Tirant, mostrant ésser molt content del bon
conhort e gràcia singular que de la Princesa obtesa havia, ab cara
afable e gest humil li dix paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ / Com Tirant pres jurament de la Princesa que li compliria lo matrimoni.//

// / /

/En alegria de goig inefable fon posada l'ànima de Tirant com se véu en
camí per poder posseir la corona de l'Imperi grec per mitjà de les
novelles esposalles, veent que l'excelsa senyora ab tanta liberalitat e
amicícia li havia volguda mostrar la infinida amor que li portava, e ab
verdadera fe e sencer esperit l'havia tractat. E Tirant tenia lo món en
no res per haver-lo a conquistar aba aquella glòria que sentia, e tenint
gran desig de poder-ho manifestar a son cosín germà Diafebus, duc de
Macedònia, estimant que, així com ell, a cascuna persona devia plaure la
contentació que ell tenia. E encara per major seguretat sua pres un
reliquiari que ab si portava en què havia del /Lignum crucis/ on lo Fill
de la casta donzella havia posades les sues precioses espatles, e féu-hi
posar les mans a la Princesa, conjurant-la com ella ab pura fe e sencera
intenció demanava lo matrimoni. E ella ab molta alegria féu lo jurament,
e Tirant li dix:/

/ /

/-Senyora, la majestat vostra demana egualtat en aquest matrimoni, per
viure en segur de mi, e per ço que faç consemblant sagrament d'ésser-vos
lleal e verdader e no oblidar-vos per neguna altra qui en lo món sia./

/ /

/E la Princesa renuncià a totes les lleis imperials, e a totes les coses
que a ella poguessen valer ni a ell noure./

/ /

/E fet tot lo dessús dit, Tirant donà dels genolls en la dura terra e
volgué-li besar les mans perquè més que a negun sant temia de fer-li
ogensa; e ella no ho permès, e ell li féu infinides gràcies de la gràcia
que d'ella havia obtesa. E esperant altra vegada oir de la majestat sua
paraules qui manifestassen l'estament de sa vida, no tardà la Princesa
en fer principi a semblant parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Rèplica que fa la Princesa a Tirant.//

// / /

/-Encara que la mia poca edat e temor de restar envergonyida m'hagen
detenguda fins ací, que no he pogut ne tenia atreviment de poder-vos
manifestar tot mon voler, emperò acompanyada d'infinida amor e de
dolorosos pensament, só estada forçada d'atorgar-vos part del premi que
mereixedor sou, com per la mia honor e fama a mantenir me reserve la
part per vós més desitjada, la qual vos serà tan guardada com los ulls.
E aprés lo triümfo de vostra pròspera victòria, ab benaventurat repòs,
sens temor collireu aquell dolç e saborós fruit d'amor qui en lo sant
matrimoni s'acostuma de collir, que us farà portar durant la vostra
benaventura vida aquella pròspera corona de l'Imperi grec, la qual vós,
per la vostra molta virtut, haveu recobrada. E suplic-vos no us enutgeu
de tant esperar, car la glòria e delit d'aquest món miserable no s'ateny
ni es pot atènyer sinó ab treballosos actes; emperò la major delectació
que la mia ànima pot sentir és en amar a vós, qui sou lo major bé que jo
puc posseir. Mas, ¿qui serà aquella desaventurada persona qui dues
voluntats tan conjuntes e unides jamés puga separar, si doncs no era per
culpa vostra? E moltes coses vos volria recitar, sinó que no gose per
dubte que no sien sabudes; e ací podeu conèixer quant és lo bé que us
vull, que ab cosa que en lo món sia no es pot acomparar. E lo més mal
que la mia pensa pot cogitar és com pense en l vostra absència, que
estareu per algun temps que no us veuré; mas pensant així mateix en la
ferma esperança que tinc de la vostra pròspera e presta tornada,
m'aconsella e em dóna algun tant remei a ma dolor. E ja no us puc més
altra cosa dir sinó que maneu de mi com a senyor que us he fet de la mia
persona, tot lo que plasent vos sia./

/ /

/Tirant volgué satisfer a les afables raons de la Princesa, e ab veu
tremolant, més de sobreabundant letícia que de dolor ni temor, féu
principi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ / Rèplica que fa Tirant a la Princesa.//

// / /

/-Més glòria sent que jamés sentida he, com pens la majestat vostra és
de tanta gratitud que ha volgut haver per acceptes los meus treballs, e
encara que tota ma vida la celsitud vostra jo hagués servida, no seria
de tanta estima lo premi de la mia servitud com és l'estima de la vostra
noble e agraciada persona. E per bé que l'edat vostra sia de pocs dies,
ella és antiga de molt saber, acompanyada de molta discreció, segons
manifestament haveu mostrat de voler-me dar premi tna gran com és de la
vostra virtuosa persona, fent compensació de tan pocs serveis que jo
fets he a la celsitud vostra, e havent esguard a la vostra gran
dignitat, qui no pot donar sinó coses de gran estima. E per bé que jo
tinga en gran compte l'esperança graciosa de posseir en esdevenidor la
cosa que més desitge en aquest món, tanta és la voluntat que tinc de
present de posseir-la, que em par cascuna hora mil anys d'obtenir-ho; e
crec per mos pecats jamés ne veuré la fi. Per què us hauria a molta
gràcia que, ans de ma trista partida, jo pogués sentir part d'alguna
centilla d'aquella singular glòria que per la majestat vostra m'és
estada ab molta benignitat atorgada, e per mi, besant-vos les mans,
acceptada, que, si era possible poder-se mudar, lo temps esdevenidor que
fos fet present. Açò seria la major gràcia que jo en aquest món poria
atènyer, oferint-vos ab jurament de no passar los límits de vostra
voluntat, com aquella qui us tinc per deessa de ma vida, la qual adore
com a Déu, de qui espere haver salvació a la mia pecadora ànima./

/ /

/No tardà la Princesa ab gest afable fer principi a un* *tal parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Com 1'Emperador ordenà una festa a gran glòria de Tirant.//

// / /

/-Entre los mortals no conec altri sinó a tu qui sia pie d'amor, la qual
és raigada ab bones esperances, qui per tos singulars mèrits te faran
triümfar en aquest món i en l'altre, perquè treballes en augmentar la
santa fe catòlica, e per los teus gloriosos actes en lo món per a tots
temps ne serà feta recordació. Car, per lo teu molt valer, jo no puc
totalment resistir a les tues massa voluntàries suplicacions, per no
fer-te ofensa, mas vergonya d'una part, e temor de l'altra, me retenen
menaçant-me d'infàmia, e que em guarde de perdre lo que jamés poré
cobrar. E així estic quasi alienada, que tal mot de la mia boca ab gran
fatiga pot proceir, e moltes vegades he tengut dubte que l'Emperador no
ho conegués, e deia en* *mi mateixa: "Aquest no té de res vergonya." Que
em tinc a llunyar davant la tua mercè ab los pensaments que tinc més que
dir no sabria. Per què et prec a present que lleixern aquestes raons,
per ço que l'Emperador no pense neguna cosa de mi, e parlaràs ab
Plaerdemavida, e tot lo que vosaltres ordenareu jo ho tindré per accepte./

/ /

/E besaren-se moltes voltes, que per negú no foren vists, car los
tarongers estaven entre l'Emperador i ells, qui els empedien la vista, e
a tots los altres./

/ /

/Com foren tornats davant son pare, la Princesa, que el véu estar ab
gran pensament, dix-li:/

/ /

/-Mon senyor, de què és tan fort lo vostre pensament?/

/ /

/L'Emperador respòs: -Ma filla, jo vull demà fer una gran festa a honor
e glòria de Tirant de tantes batalles com ha vençudes en mar i en terra:
que tantes banderes grans sien posades dins l'església nostra de Santa
Sofia; e tantes com castells, viles e ciutats ha conquistat e tornades a
la corona de l'Imperi grec, tants estendards ab les armes de Tirant sien
posats entorn de l'altar major per memòria e llaor del virtuós Tirant,
qui tan gran benefici fa en aquest Imperi, mostrant-se realment e de fet
amador del bé públic e conquistador del món./

/ /

/E açò fon posat en escrit a plena memòria del virtuós Tirant, e per
exemple dels cavallers vivents e esdevenidors. E l'Emperador tramès per
tots los de son consell, e recità'ls tot lo que volia fer, e tots ho
lloaren molt, qui seria molt ben fet, e trobaren, per compte, que havia
conquistat en* *quatre anys e mig tres-centes setanta-dues viles,
ciutats e castells./

/ /

/E com l'Emperador entrà en lo consell, e Tirant sabé que per tals
negocis hi* *entrava, no hi volgué ésser, ans se n'anà a la sua posada
per no oir aquella vanaglòria; e d'altra part en los consells dels grans
senyors hi ha de moltes openions, e ell no volguera que negú* *davant
ell volgués contradir en l'openió* *de l'Emperador. E clos lo consell,
l'Emperador tramès per los mestres qui tenien de fer aquesta obra, per
ço que l'endemà fossen posades les banderes en orde./

/ /

/Tirant se partí de l'hort e dix a Hipòlit:/

/ /

/-Digues a Plaerdemavida que vulla anar a la sala major, que jo tinc de
parlar ab ella./

/ /

/Hipòlit portà sa ambaixada, e ella hi anà prestament. Tirant l'abraçà e
ab cara molt afable la pres per la mà, e, asseguts en una finestra, li
féu principi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /Precs que Tirant fa a Plaerdemavida.//

// / /

/-En la tua discreció, afable e graciosa donzella, coman la mia pensa e
vida, car sens lo teu amigable consell ni ajuda jo no só res; e la mia
pensa està alienada sens repós, emperò ab los ulls oberts estic tancat,
desitjant que passàs la mia penosa vida dormit, així com se diu del
gloriós Sant Joan Baptista, que en lo dia que la sua gran festa cau, se
fa tots anys grandíssima festivitat per los crestians, moros e jueus, e
és openió, segons se diu, que la sua gloriosa ànima dorm, perquè no
prengués tan gran elació que n'hagués a perdre algun grau de glòria dels
que té. Així és de mi que en aquest propi punt estic per molt amar
aquella que de virtuts passa totes quantes són, la qual jo contínuament
adore e contemple, e li faç especial oració dient-li: "¡Oh piadosa
deessa en la terra, la figura de la qual, en lo meu principi, dels meus
treballs e fatigues en aquesta sala fon manifestada la mia extrema
passió d'amor! ­Dóna'm fortitud d'ànimo en poder passar les mies dolors,
e mitiga los meus mals, e dóna'm remei en les mies tribulacions!" La mia
germana, mira quant per sa majestat jo tribule, mira quante voltes la
cruel mort és ja estada davant los meus ulls, mira si tant mal havia la
mia fe meritat quan jo sostinc per ésser verdader amador, no coneixent
la gran perfecció d'amor de ma senyora; car so estat ab sa altesa e
havem passades moltes raons enamorades de pau e bona confederació,
prometent-me ab juraments de fer tot lo que la tua gentilea e jo
concordaríem, e que et recitàs totes les mies passades dolors, presents
e esdevenidores, e que en aquesta reposada nit jo puga parlar ab la
majestat sua; per què ens havem donades les mans e ab juraments dignes
de fe que, tant com seran los dies seus e meus, de tenir-me per sevidor,
marit e senyor, e que dins en la sua cambra en lo llit de perpetual
glòria e delit jo tendré posada. Perquè tu est sola esperança de tot lo
meu bé e en les tues mans està tot lo meu mal e bé, te deman de molta
gràcia, si los meus precs per via de neguna te poran ésser acceptes, que
puga haver remei en aquesta mia aflicció, perquè d'aquesta hora avant ab
alegres esperances, los mèrits del meu molt amar no resten indignes./

/ /

/Oint Plaerdemavida les lamentacions de Tirant, un poc espai primer
aturà en si, e après, desitjant la vida lo delit augmentar a Tirant, de
semblants paraules li féu present./

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta que fa Plaerdemavida a Tirant.//

// / /

/-Les paraules són senyals ab les quals nostres intencions es mostren,
car en altra manera delles. closes dins los corporals murs, e segellades
ab lo secret segell de nostra voluntat, a altres sinó a Déu no són
descobertes. Jo no só nada dels baixos del poble romà; e la mia mare
dins en aquella ciutat naixqué: los meus amics foren nobles ciutadans de
Roma, plens d'antics triümfos, portant sobre lo cap corones de triümfal
victòria e ajustats de parentesc ab de los de l'imperi grec. E la glòria
del meu llinatge a present jo em callaré, perquè no fretura gloriejar-me
d'aquella, sinó com a seguidora de la fortuna, socorrent a les persones
qui bé amen, dic així: "Tirant, senyor del món, per què m'haveu fetes
tantes raons, ab temeroses paraules? No sap la senyoria vostra quant
teniu amb mi: que lo cor, lo cos, lo voler e tots los meus sentiments no
són en lo món sinó per a servir la senyoria vostra, així com aquell que
us tinc com a pare.Donçs viviu de mi en segur, que en res que sia delit
ne profit vostre jo no m'hi tardaré, e aquest bon voler que tinc, ab la
capita ho prenguí e ab la mortalla ho deixaré. E no és dona neguna no em
passàs de saber e de bellea, mas jo les passe de fermetat d'amor. E no
hos vull més tenir a noves, car lo cavaller qui en batalla espera entrar
no el deu hom fatigar de raons; sinó que a l'hora l'Emperador soparà jo
iré a la vostra posada, e dir-vos he tal nova que haureu complit delit."/

/ /

/Llavors Tirant de sobres d'alegria li besà els ulls e la cara fent-li
molt gran festa.Tirant se partí d'ella, e Plaerdemavida tornà en l'hort,
on trobà la princesa en lo consell ab l'Emperador sobre les banderes,
per les quals ab gran treball tots los mestres fatigats estaven./

/ /

/Aprés que los mestres foren partits, l'emperador pujà alt en les
cambres, e Plaerdemavida ab la princesa se retragueren e deliberaren
l'hora que Tirant vendria. E la Princesa recità-li tot lo que havia dit
ne fet ab Tirant; e Plaerdemavida mostrà haver gran alegria com sa
senyora tenia tanta contentació./

/ /

/Venint l'hora que l'Emperador debia sopar, Tirant no s'oblidà d'anar
tot sol ab cuitats passos al palau, e trobà a Plaerdemavida en l'escala
que davallava per anar on era Tirant, e trobant-se allí los dos,
recità-li la forma com se tenia de fer e l'hora que venir devia; e cascú
se'n tornà per lo camí on era vengut./

/ /

/Aprés que en lo palau cascú hagué dada part a la nit, e en lo primer
son tots reposaven, la Princesa se llevà del llit, e no havia ab ella
sinó Plaerdemavida e una altra donsella qui sabia en tots los afers, la
qual se nomenava la donzella de Montblanc. La Princesa se vestí unes
robes que l'Emperador que li havia fetes fer per a quant ella fes bodes
e no les s'havia vestides que negú ho hagués vist, e aquestes foren les
més riques que en aquell temps fossen vistes. Era la roba de setí
carmesí, tota brodada de perles, sens que altre cosa no hi havia, que
dues barcelles de perles entraren entre la roba e la gonella, e era
forrada d'erminis, e al cap se posà la corona de l'Imperi, la qual era
de molt gran estima; i ella ben lligada, e posada en ordre e ab
conspecte de gran dignitat. E Plaerdemavida e la doncella de Montblanc
prengueren sengles antorxes enceses en les mans, e així estigueren
esperant fins que Tirant fon vengut; lo qual com sentí les onze hores
(qui era l'hora assignada, la qual estava esperant ab gran desig), ab
cuitats passos anà a la porta de l'hort, e pujant per l'escala del
retret trobà a la donzella de Montblanc ab antorxa encesa; e com lo véu
li féu gran reverència de genoll, e dix-li semblants paraules: /

/ /

/-Dels bons lo millor cavaller, e lo més benaventurat de bella dama que
en lo món sia senyor . /

/ /

/E Tirant responent dix :/

/ /

/-De desig complit tal vinga, donzella, per vós . /

/ /

/E los dos pujaren alt en lo retret, esperant allí fins que
Plaerdemavida vent més alegre e contenta que no fon París com Elena se'n
portà. E entrant en una cambra e la Princesa eixint d'altra, ells
s'encontraren ab gran alegria e reberen, donant Tirant dels genolls en
la dura terra, e per semblant feu ella. Après que per bon espai que
foren, estats, besaren-se e fon tan saborosa la besada que poguera hom
haver anat una milla ans que una boca no es partí de d'altra.
Plaerdemavida, que véu lo perill que tan durava, acostà-s'hi e dix : /

/ /

/-Jo us dó per bons e per lleals enamorats; jo vull departir aquesta
batalla fins siau gitats en lo llit. E no us tendré per cavaller si pau
feu que primer sang no n'ixca./

/ /

/Foren-se llevats en peus, e la Princesa llevà's la corona del cap, e
posà-la en lo cap del càpita Tirant, e donant dels genolls en la dura
terra, féu pincipi a paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /

/ /Oració que fa la princesa a Déu pregant per Tirant.//

// / /

/-!Oh Senyor Déu Jesucrist, tot poderós e misericordiós, qui havent
pietat de l'humanal llinatge volguist davallar del cel en la terra, e
prengués carn humana en lo verge ventre de la sacratíssima Verge Maria,
mare vostra e senyora nostra, el volgués morir en l'arbre de la veracreu
per rembre los pecats de l'humanal llinatge, e ressucitàs al terc dia ab
lo vostre propi poder en cos glorificat, ver Déu e ver hom! Que plàcia a
la sacratíssima magestat vostra de voler deixar posseir aquesta corona a
mon senyor Tirant, qui ací present és, ab títol e senyor de tot l'Imperi
grec aprés obte de mon pare, puix la divina bondat vostra li ha feta
gràcia d'haver-lo cobrat e de poder d'infels lliberat. E açó sia a
honor, llaor e glòria de la vostra santíssima majestat e de la
sacratíssima mare vostra e senyora nostra, e en augment de la santa fe
catòlica ./

/ /

/Finida l'oració, la Princessa se llevà, que estava agenollada, e pres
unes balances en les mans ab les quals l'Emperador acostumava de pesar
moneda d'or, e dix semblants paraules:/

/ /

/-Senyor Tirant, a la pròspera fortuna est estat plasent que en aquest
dia de hui jo haja a ésser sotmesa a ta senyoria de ma voluntat, e no ab
consentiment de pare ni de mare, ni menys del poble grec; vet ací
aquestes balances de perfecció: en aquesta part dreta està amor, honor e
castedat, e en l'altra està vergonya, infàmia e dolor; guarda quala
d'aquestes a tu, Tirant, és més plasent ni de ton grat./

/ /

/Tirant, així com aquell qui tostemps desitja servir honor, pres la
balança de part dreta e dix semblants paraules:/

/ /

/-Ans que de vostre majestat notícia hagués per los sabuts qui aquest
món avancen, oí recitar de vostres virtuts insignes, les quals com tinga
experimentades, demesiada cosa serà mencionar com l'altesa vostra tinga
tanta habituació de virtuts e possessiò de bellea que exel·liu totes les
altres dames qui en lo món són. E com jo estiga ferm en aquesta fe e
creença, tinc propòsit de resestir a la mia error, per ço com delit no
deu bastar en fer-me caure en un tan gran defalt, e per ço jo elegesc lo
qui més a mon voler s'acosta. -E pres la balança dreta e dix -: Amor e
honor sobre la corona pose, i la balança ab tota aquella fermetat que
té, e per ço que la majestat vostra conega jo quan freture de saber les
vostres perfeccions tantes que posseïu, car ab aquella confiança que per
tantes ofertes m'és estat afermat, e si les mies suplicacions troben en
l'altesa vostra algun lloc, estimadament me façau gràcia e mercè que
d'acò no se'n parle més, sinó que ab voluntat sencera donem prest
compliment en nostre matrimoni./

/ /

/No tardà la Princesa en fer semblant resposta. /

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta que féu la Princesa a Tirant.//

// / /

/-Tu no vols servar la regla d'aquells qui vulgarment per la major part
del món han remon de valentíssims cavallers, los quals han volgut posar
e despendre tot llur en ben amar honestament sens decepció alguna, e
qualsevol tal cavaller de semblant acte s'és gloriejat per lo contrari;
e puix la coneixença de la veritat a tots en general se mostra, han feta
atènyer a mi ésser digna de perdó, e la culpa me tragués d'engany,
sabent que estimes virtut e avorreis infàmia, e tens cobdícia d'honor,
per què et suplic que aquella no desempares. E venit el que vull dir, tu
has abraçada a aqualla singular balança d'amor e honor, els quals dóna
en aquest món grans prosperitats, e en l'altre infinida glòria. De molta
mercè te deman que et plàcia voler-me conservar la mia pudicícia, que a
present no sia per tu violada. E contemple lo teu sentit cor que, si açò
es fa, no puc excusar ma culpa que la mia infàmia no sia palesa. ¿Què
dirà l'Emperador e ma mare e tot lo poble, qui em té en estima d'una
santa? Què diran de mi? No serà negú qui de Carmesina dega fiar. E
aquest cas té prou suficiència de fer-me desposseir de tot l'Imperi: de
robes, joies e moneda no te'n poré dar, que tota la senyoria prestament
me serà tolta; e tu, qui seràs d'ací absent, si seré per negú ofesa, a
qui demanaré socors?, ¿a germà o a esposat?; ni si era prenyada, quin
consell pendré? ¿Vols que et diga, mon senyor? Jo em só posada tan avant
que no és a mi lo tornar atràs; com ab deliberada pensa vols així es
faça, no puc tal cas amagar a Déu: ta muller so e forçat me serà obeir
tot lo que tu volràs: mas pensa que tot lo que lluu no és or, e deus bé
pensar en tots los dans de la mia persona e lo que seguir-me'n pot, ço
és: infàmia. E ta esposada, que ara és senyora, llavors serà cativa e en
alguna torre li daran posada. Jo reclamaré a tu e no em volràs oir, car
l'ofensa que en aquell cas hauré feta a pare e a mare, e lo pecat, me
faran abominable a Déu e a gents, car la mia desaventura no consentirà,
la mia veu passe lo riu de Transimeno per plegar a tu. Tirant, tu est
ara mon senyor, e seràs tant com la vida m'acompanyarà; l'ànima és de
Déu, qui la m'ha acomanada, mas lo cos, e los béns e tot, és teu; e si
fas res contra ma voluntat, tu seràs fet un mateix reprenedor e actor
del nostre crim. E ja m'és semblant que totes les gents me miren en la
cara, e que reste empeguida./

/ /

/No pogué més comportar Tirant les lamentacions de la Princesa, sinó que
ab cara afable e rient li féu principi a tal rèplica./

/ /

/ /

/ /

/ /Rèplica que fa Tirant la sua Princesa.//

/ /

/-Senyora, molt me tarda vos ves en camisa o tota nua en lo llit. Jo no
vull vostra corona ni la senyora d'aquella; dau-me tots mos drets a mi
pertanyents segons mana la santa mare Església, dient semblants
paraules: "Si les donzelles ab treball són ajustades a matrimoni
verdader, qui pot e no ho fa, peca mortalmentsi en lo matrimoni no s'hi
segueix còpula"; e par a mi, senyora, que si vós amau lo cos, també
devéu amar la mia ànima, e l'altesa vostra no deu consentir jo
voluntàriament hagués a pecar, e sabeu bé sabeu que l'home qui va en
armes estant en pecat mortal, Déu no li vol haver mercè./

/ /

/E per les paraules no estava Tirant de començar-la a despullar la roba
e a descordar la gonella besant-la infinides vegades, dient: /

/ /

/-Una hora me par un any que siam en lo llit; puix Déu m'ha donat tant
de bé, tinc dubte de perdre aquell./

/ /

/Dix Plaerdemavida:/

/ /

/-Ai, senyor!, per a què voleu esperar lo llit? Sinó damunt les sues
robes perquè facen més verdader testimoni. E nosaltres tancarem los ulls
e direm que no havem vist res; car si a sa altesa esperau que es sia
despullada, d'ací el matí n'hi ha. Aprés Nostre Senyor poria-us demanar
les penes de cavaller repropi d'amor; si en semblant cas fallíeu, o
inconvenient negú se seguia, no ho volríeu per tot lo món, e per vós
ésser tan civil enamorat Nostre Senyor no es volria més dar tal bocí ni
tendria més que dar per a vós, car no sé home en lo món qui no el se
n'enutjàs encara que fos cert que se'n degués ofegar./

/ /

/Respòs la Princesa:/

/ /

/-Calla, enemiga de tota bondat. No pensaran jamés de tu, Plaerdemavida,
que tinguesses tanta crueldat, car fins al dia de hui t'he tenguda en
compte de mare e de germana, e ara et tinc en compte de madrastra per
los reprovats consells que dónes contra mi./

/ /

/En aquest punt Tirant l'hagué acabada de descordar, e al braç la posà
sobre lo llit. Com la Princesa se véu en tant estret pas que Tirant
despullat s'era mès al seu costat e treballada ab l'artelleria per
entrar en lo castell, i ella veent que per força d'armes no el poria
defendre, pensà si ab los ulls destil.lant vives llagrimes féu principi
a una tal lamentació. /

/ /

/ /

/ /

/ /Lamentació que fa la Princesa estant en los braços de Tirant/./

/ /

/-Ab mà tremolant eixugaré los meus trists ulls ans que res te diga.¡Oh
quantes piadoses paraules t`he ofert e no et plau acceptar-les! Moga´t a
pietat la mia error e nova vergonya d`infinida culpa, car treballes
d`apartar de mi la molta amor que et porte, volent tu usar de poder
absolut devers mi, e d´infinida ira agreujar la mia ànima. Gran seria
l`ofensa que tu em faries e se`t ben dir que tant menyscabarà la mia
amor en tu que n`estaràs admirat, així com Llucifer, qui caigué de
l`alta cadira . E no volria que tu caiguesses en tan grandíssima error.
E no haja a presumir que més estimes lo teu delit que la glòria e honor
mia . Però jo seré tostemps obedient a tu, e de mi poràs fer tot lo que
et plaurà, e jo ho comportaré ab molta dolor, sol per la poca amor que
m'hauràs mostrada. No plàcia a Déu que en esperit francès e de la casa
de Bretanya tan poca amor puga habitar. Tirant, obre los ulls de
l'enteniment a la gran desaventura que t'espera, he reconeixen-te dóna
lloc a la raó e desvié e refrena de desitjosos apetits tempra los volers
no savis en altres obres, endreça los teus pensaments, e resesteix en
aquest principi de libidinosa voluntat. Car les lleis d'amor són de
major força que no algunes altres; elles rompen no solament aquelles de
l`amistat, mas encara les divines que poden ésser dites de marit e de
muller. Plàcia`t, senyor Tirant, no em vulles donar causa d`ira e
d`avorrir-te, car grandíssima virtut és resestir a les males
inclinacions de delit./

/ /

/E totes aquestes e semblants lamentacions feia la Princesa ab los seus
ulls destil.lants vives llàgrimes en gran abundància./

/ /

/Com Tirant véu les abundants llàgrimes e les discretes e piadoses
paraulas de sa senyora, acompanyades de tanta amor deliberà contentar-la
aquella nit en seguir sa voluntat, per bé que en tota aquella nit fon
poc lo dormir dels dos amants, mas jugant e solaçant, adés als peus,
fent-se moltes carícies, mostrant cascú en aquell cas molt gran
contentació. E com fon quasi prop del dia, que ja la gent del palau se
llevaven, dix la Princesa: /

/ /

/-Per contentació mia no volguera que lo jorn fos vengut tan prest, e al
plaer meu fóra que aquest delit un any duràs o jamés s'acabàs. Lleva,
Tirant, senyor de l'Imperi grec, que demà, o com a tu serà plasent,
poràs tornar en lo mateix lloc./

/ /

/E Tirant ab gran dolor se llevà e dix:/

/ /

/-A mi plau de fer lo que em manau, mas tinc temor que lo meu voler
jamés haja compliment, e lo meu pensament està molt dubtós./

/ /

/E per no èsser sentit ni fos vist per negú, partí's ab molta passió e
congoixa, donant-li a la partida infinits besars sens orde. Com s'en fon
anat, Plaerdemavida estava tan atribulada que més no podia. La Princesa
tramés per ella, e féu venir la donzella de Montblanc, e present elles
per ço com sabien en tot lo que entre ella Tirant era passat:/

/ /

/-Mal bé hi meta Déu! -dix Plaerdemavida-. Vostra altesa n'ha lo plaer,
e Tirant lo delít, e jo n'he lo pecat; mas tant me dol com no s'és fet,
que de ràbia pense morir.¡Deixau-lo'm veure al flac e abatut cavaller, e
veureu què li diré! Que jamés faré res per ell, ans li nouré en tot lo
que a mi serà possible. /

/ /

/-Per la mia fe -dix la donzella de Montblanc-, ell ha usat de gran
virtut com a valentíssim e cortès cavaller que ell és, que més ha
estimat perdre son delit que enutjar a ma senyora. /

/ /

/E d'açò parlaren molt per bon espai fins a tant que fon ja gran dia,
que l'Emperador tramès a dir a l'Emperadriu e a sa filla que ab totes
les dames molt be abillades venguessen a la festa que es feia per Tirant
.Així mateix tramés per tots los cavallers e dames de la ciutat que
fossen al palau. Mas sap Déu la Princesa en aquell cas amara més dormir
que així de la cambra; mas per amor de Tirant e que la festa hagués son
compliment, llevà's del llit e abilla's molt bellament, e ixqueren de la
gran sala, on trobaren l'Emperador ab tot son estat de nobles e
cavallers e de les dames de la ciutat; e, professó ordenada, anaren per
tota la ciutat ab les dues-centes setanta-dues banderes que portaven
davant la professó, e així ordenats per son orde anaren fins que foren
dins l'església. /

/ /

/Tirant s'acostà devers la Princesa, e ab cara afable ella lo rebé,
mostrant en son parlar que era restada molt contenta, e no le pogué dir
altre cosa sinó:/

/ /

/-Tirant, senyor de mi, tot quant he t'atorga senyoria ./

/ /

/Mas Tirant no li gosà respondre perc dubte de l'Emperatriu e d'altres
qui prop d'ella estaven./

/ /

/La missa se començà de dir ab gran solemnitat, e al dar de l'aigua
beneita posaren una bandera; aprés dita la confessió, ne posaren altra,
e aprés a cascun salm o antífena n'hi posaren una. Com la missa fon dita
totes les banderes foren posades, e Tirant no es volgué posar llà on
acostumava d'estar ni prop de l'Emperador, mas entrà-se'n dins d'una
capella ab les hores a la mà, e d`allí podia molt ben veure la Princesa
. E ab veritat foren molt poques hores que Tirant dix en aquella missa.
De la Princesa no us sabria dir, mas tant com durà lo divinal ofici
jamés partí la vista de Tirant, en tant que ja tothom n`havia què parlar./

/ /

/Complit l`ofici e les banderes posades, e tota la gent fon fora de
l`esglèsia, en la plaça, prop lo palau, fon tot cobert de draps vermells
alt i baix, e tota la plaça plena de taules parades, per ço com lo
magnàmin senyor, complit de moltes virtuts, havia esguard als bons
cavallers dignes d`honor: aquells qui virtuosament obraven remunerava
així en béns com honors, ab gran magnificiència que ho acostumava de
fer. Manà lo magnànim senyor que per huit dies continus fos celebrada
festa en la dita ciutat, e que tots los huit dies venguessen a menjar
allí tots los de la ciutat qui menjar-hi volrien. Mas la pèssima
fortuna, enemiga de tota virtut, no ho volgué consetir ne donà lloc que
los huit dies la festa complir-se pogués. /

/ /

/Aprés que l`Emparador fon dinat e tota la gent, les grans danses se
feien en la plaça; continuant les danses, la Princesa se`n pujà al palau
a la sua cambra per voler mudar de robes, e manà tancar la porta. Com
fon en gonella, pujà ab les dos donzelles alt en la torre del tresor, e
allí totes tres pesaren una càrrega de ducats, e la Princesa donà càrrec
a Plaerdemavida la fes portar a la posada de Tirant. E com se fon
tornada a vestir, tornà on era l`Emperador, e acostà`s prop d`ell e
Tirant, qui prop li estava; ella li dix a l`orella perquè l`Emperador no
ho sentís:/

/ /

/-Les tues mans han manifestat en mi que no ha res en ma persona que no
et senta./

/ /

/Respòs Tirant:/

/ /

/-Gran glòria és per mi que les mies mans hagen usat de novell ofici./

/ /

/Dix l`Emperador:/

/ /

/-De que parlau vosaltres tan secret?/

/ /

/-Senyor -dix la Princesa-, demanava a Tirant si en tan singular festa
com aquesta si hi hauria juntes o torneigs, e ha`m respost que no, que
ab los turcs les esperen de fer./

/ /

/-Aqueixa es una de les millors noves que jo puc oir-dix l`Emparador-.E
sentiu-vos en disposició de poder partir?/

/ /

/-Si, Santa Maria! -dix Tirant-.Complida la festa, los metges ab mi,
poré bé partir ./

/ /

/E així parlaren d`altres coses fins que venc Plaermavida, e d`un tros
lluny féu-li senyal./

/ /

/Com Tirant véu lloc e manera que l`Emperador s`esforçava de parlar ab
altres, ell secretament anà envers Plaerdamavida e demanà-li que volia,
e ella li respós en estil de semblants paraules. /

/ /

/ /

/ /

/ /Com Plaerdemavida envestí a Tirant de raons.//

// / /

/-Lo premi de tants treballs que demanats, senyor, haveu infinides
voltes, per raó deveu haver perdut, o presos en compte de rebuda, per
causa de vostra negligència e poca execució, car no deveu ésser més
premiat: puix sou estat content del que teniu, ho haveu deixat perdre
per culpa vostra. E tant com en mi serà, jamés pus vos hi veureu. E per
un tan lleig cas per a cavaller, no vull més en res participar en
vostres amors, car no haveu mester a mi, sinó a la Viuda Reposada que us
farà lo que mereixeu; car jo no deuria fer jamés res per vós, car sou lo
més descominal cavaller e repropi d'amor que jamés naixqués en lo món, e
açó no podeu negar; e si jo fos cavaller vos ho combatria, car haveu
tenguda en lo llit abraçada una donzella, la més bella, la més agraciada
e de major dignitat que sia en tot lo món, que per precs ni per
llàgrimes no la devíeu deixar, e si verge s'hi gità, verge la'n viu
eixir, a la gran vergonya e confusió vostra. E de tota ma vida me dolrà
lo gran defalt que haveu fet, que no sé dona ni donzella en lo món qui
tal cas sabés de vós que us estimàs res li volgués vostra amistat, ans
vos tendran totes per hom de mal recapte. D'açò no us ne vull més parlar
com sia cosa demesiada, sinó solament que us dic que com l'Emperador se
volrà seure a dinar, serà mester que vós hi siau; e jo vinc ara de la
vostra posada, e veus ací la clau de la vostra cambra que m'he feta
donar, a suplic-vos que prestament hi aneu, que jo m'he portat les claus
perquè negú no pogués llegir lo que allí trobareu escrit./

/ /

/Tirant pres les claus he volgué satisfer en lo parlar Plaerdemavida, he
no pogué per ço com l'Emperador lo demanava a gran pressa. Fon-li forçat
d'anar, e com li fon davant l'Emperador li manà que ell tot sol
s'assigués en la taula. E l'Emperador, l'Emperatriu e la Princesa, e
totes les donzelles, lo servien en la taula, e no era caballer ni dona
s'hi gosás acostar per servir-lo, mas tots estaven asseguts escoltant
què diria un ancià cavaller nodrit e experimetat en armes, molt eloqüent
e gran llegista, lo qual començà a recitar totes les cavalleries que
Tirant en son temps fetes havia. E així hòmens com dones no tenien
voluntat de menjar oint les gran honors que Tirant fins en aquella
jornada percaçat s'havia. Com Tirant se fon acabat de dinar, lo cavaller
cessà lo llegir, que tres hores passades durà./

/ /

/Aprés que Tirant fon dinat, se dinà l'Emperador ab tots los altres,
cascú assegut per orde segons lo grau qui era. Com tots se foren dinats
anarem al gran mercat, lo qual trobaren molt bé emparamentat de molts
singulars draps de ras; e aquí corregueren brúfols qui eren molt braus,
e fon molt singular festa de veure. Així despengueren tot aquell dia en
festes i en alegria./

/ /

/Com fon venguda la nit, lo sopar fon molt abundós e de la similitud de
dinar. Aprés, les danses duraren tant, ab farses e entramesos segons en
tal festa se requerien manifestar, ço és, com Tirant entrava en les
batalles. Aquestes festes duraren tota la nit quasi, que l'Emperador
partir no se'n volgué fin en l'alba. E la Princesa per parlar e veure a
Tirant no s'enutjava d'estar en les festes, e Tirant gosava molt poc dir
a la Princesa per dubte de l'Emperador, que els estava molt prop, mas ab
baixa veu li dix:/

/ /

/-Certament, senyora, de major grat e estima era a mi la nit passada que
no aquesta./

/ /

/E prestament Plaerdemavida respòs:/

/ /

/-Molt m'alten, senyor, les vostres paraules, mas no les obres./

/ /

/Llavors, veent l'Emperador que lo dia era vengut, lleva's, e volgue que
tots ab ell ensems acompanyassen al Capità fins a la sua posada; e
Tirant li regraciava la molta honor que li feia, e volia tornar
acompanyar a l'Emperador, mas lo valerós senyor no ho consentí./

/ /

/Com Tirant fon en la sua cambra, pensà que Plaerdemavida, ab la
descontentació que tenia d'ell, no l'hi hagués feta alguna lletra; e com
entrà per la cambra véu en terra una càrrega d'or, estigué admirat de la
gran virtut de la Princesa, e estimà més la bona voluntat que lo
present. Féu venir a Hipolit e manà-li que estotjás./

/ /

/Venint hora de missa, tota la bona gent foren en orde per complir les
festes ja principades, e Tirant no tingué manera de poder parlar ab la
Princesa per fer-li gràcies del que tramés li havia, fins que el dinar
fon passat. E si en la un dia se féu gran festa, molt major se féu en lo
dinar, que seria massa llarg de recitar. Però aprés del dinar digueren a
l'Emperador que per lo poc dormir que en la nit passada fet havia, que
anàs a reposar sa majestat, e a l'hora deguda de festejar tothom tornàs
allí, e així fon fet. E tornant les dames al palau. Tirant s'acostà a
l'orella a la Princesa e dix-li:/

/ /

/-Ja no tinc esperit ab què puga parlar, ni llengua en poder pronunciar
paraules de tanta amor ni obres de tanta honor que la majestat vostra
cascun dia me fa, que no m'hi basten gràcies a referir./

/ /

/E ella li féu prestament semblant resposta, per bé que no gosava molt
parlar, per esguard de l'Emperatriu, que li anava prop; solament li dix:/

/ /

/-Tu est senyor de mi, qui tens tota ma llibertat en ton poder: veges
què manes de mi fer, guerra o pau. E si a tu no ajude, qui est mon
senyor, a qui ajudarem? Açò és poc a present lo que jo faç, en esguard
del que tinc deliberat de fer, però si més ne vols, les portes del
tresor són obertes per a tu tancades per a tot altre/

/ /

/E Tirant referint-li més gràcies, aplegaren a la porta de la cambra de
l'Emperador, qui se n'entrà dins ab totes les dames; solament restà la
Viuda Reposada, qui es posà al cap de l'escala per esperar a Tirant. Ab
la femenil malícia tenia aparellat tot lo mester per a cometre crim que
jamés tal no fon pensat, Com véu a Tirant, ab cara molt afable e ab gest
graciós perquè el pogués enamorar, li presentà paraules de semblant
estil acompanyades. /

/ /

/ /

/ /

/ /Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant.//

// / /

/ /

/ /

/-No só admirada si lo món voleu conquistar, que a mi teniu cativada.
Car la fortuna, enmiga de pau, té abrigat lo meu flac e dèbil cos d'amor
que porte a vostra senyoria, e açò és lo que em fa parlar, car veig que
ab los ulls oberts voluntàriament vos voleu ofegar en bassa d'oli, e
vos, com a home adolorit e fora de camí, no trobau qui us empare ni us
haja pietat. Jo vull ésser aquella, la qual havent pietat de vostra
mercè , vos vull emparar e traure-us dels llims de perpetual dolor e
infàmia, e per ço poreu dir que lo meu cos és clar e net, e no és tan
escur com l'apocalipsi. Si veure volreu vostra dolor o vostra salut,
goig e alegria qui en l'esdevenidor temps venir-vos deu, car en tots los
temps millors de la vostra vida tengut sou a Déu fer-li gràcies e pregar
per mi, car tinc per foll qui en aquesta present vida se percaça la ira
de Déu e de gents; per què, senyor Tirant, si a les dues hores tocades
volreu ésser en lloc secret, poreu veure tot lo que he dit vos he./

/ /

/Dix Tirant que era molt content, e tota hora que li fos plasent, que
seria prest./

/ /

/La Viuda se partí prestament de Tirant, e tenia les espatlles de l'hort
una casa ja concertada d'una dona molt ansiada, e féu-la molt bé
emparamentar ab un llit que hi féu posar segons a Tirant se pertanyia./

/ /

/E per lo poc dormir que la Princesa havia fet, fon-se despullada per
millor dormir a son plaer./

/ /

/Com la rabiosa Viuda conegué l'hora ésser disposta, anà a Tirant molt
secretament e pres grans juraments d'èll e féu-lo desfressar, e los dos
tots sols anaren a la cambra de la vella. En la cambra havia una petita
finestra que mirava dins l'hort, e tot quan se feia se podia bé veure.
Emperò la finestra era molt alta que, sinó ab escala, no s'hi podia
mirar. La Viuda hagué dos espills grans: l'u posà alt en la finestra,
l'altre posà baix en dret de Tirant i en dret de l'altre, e tot ço que
es mostrva en lo de dalt, tot resplandia en lo de baix puix l'una lluna
de l'espill estava en dret de l'altra. E per dar-ne major experiència:
un home té una nafra en les espatles, com la porà veure? Prenga dos
espills e pose l'u en la paret, e l'altre en dret d'aquell espill que
vós lo pugau veure; e la plaga representa en lo primer espill, e
d'aquell representa en l'altre./

/ /

/Com la Viuda hagué fet açò e hagué fet açò e hagué deixat en la cambra
Tirant, cuitadament se n'anà al palau, e trobà la Princesa, que estava
dormint en lo llit, e dix-li:/

/ /

/-Llevau, senyora, que lo senyor Emperador vos tramet a dir per mi com
per manament dels metges vos lleveu e no durmau tant, car lo molt vetlar
que haveu fet en la nit passada, venint ara lo molt dormir després
dinar, i en temps de calor, engendren-se moltes malalties qui darien dan
en la vostra delicada persona./

/ /

/E obrí les finestres de la cambra perquè no dormís la qual cosa atorgà
la Princesa per les piadoses paraules de son pare. Com se fon llevada,
vestí's una gonella de brocat, e tota descordada, sens drap de pits, ab
los cabells escampats per les espatles, li dix la Viuda:/

/ /

/-Los metges tenen per bo que devallàsseu en l'hort per veure aquella
verdor, e farem allí molts jocs perquè us passe la son, car jo tinc unes
vestidures, de la festa del Corpus Christi, ressemblant al vostre
hortolà; e Plaerdemavida, qui en semblants afers és molt sentida e
plasent, vestir-les s'ha e dirà-us de ses acostumades plasenteries./

/ /

/La Princesa ab la Viuda e ab les dos donzelles davallaren a l'hort, e
Tirant estava contínuament mirant en l'espill, e véu venir la Princesa
ab ses donzelles, e fon-se asseguda prop d'una séquia d'aigua. E la
Viuda havia bé proveït en tot lo que mester li feia, e guinyà que el
negre hortolà en aquell cas no fos en l'hort, ans lo féu anar a la
ciutat de Pera; e la Viuda ajudà a vestir a Plaerdemavida ab la cara que
li havien feta pròpiament com la del negre hortolà; e ab les sues robes
que vestia, entrà per la porta de l'hort. Com Tirant lo véu entrar,
verdaderament pensà que fos aquell lo moro hortolà, e portava al coll
una aixada e començà a cavar. A poc instant ell s'acostà envers la
Princesa e assigué's al seu costat, e pres-li les mans e besà-les-hi.
Aprés li posà les mans al pits e tocà-li les mamelles, e feia-li
requestes d'amor; e la Princesa feia grans rialles, que tota la son li
féu passar. Aprés ell s'acostà tant e posà-li les mans dejús les faldes,
ab alegria que totes estaven de les coses plasents que Plaerdemavida
deia. La Viuda girava la cara envers Tirant e torcia's les mans, escupia
en terra, monstrant tenir gran fastig e dolor del que la Princesa feia. /

/ /

/Pensau lo mesquí desaventurat de Tirant, que la un dia estava tan
pompós e tant content d'haver atesa tan alta en dignitat senyora per
esposada, la cosa que ell més desitjava en aquest món, aprés veure de
sos ulls son dol, son plant e sa dolor! E pensant en si, tingué dubte
que los espills no li representassen fals lo que havia vist, e trencà
los espills mirant dins si havia alguna cosa maliciosa que fos feta per
art de nigromancia, e no trobà res del que pensava. E volgué pujar alt
en la finestra per veure si veuria més e a quina fi vendrien aquells
afers, e veent que no tenia escala, car ja la Viuda tement-se'n les
havia apartades, Tirant, no tenint altre remei, pres lo banc davant lo
lluit e dreçà'l en alt, e pres una corda que tallà de la cortina, e
passà-la per la biga, e ell pujà alt, e véu com lo negre hortolà se'n
portava per la mà a la Princesa en una cambra que dins l'hort havia, a
on tenia la sua artelleria per a conrear l'hort e per a son dormir. E
Plaerdemavida posà-la dins la dita cambra; cercaren-li una caixa on
tenia la sua roba de vestir, e tot qunt tenia li regonegueren. Aprés un
poc espai ella ixqué, e la Viuda ab d'una docella passejava prop de la
cambra. Com la veren eixir, la Viuda s'acostà a la donzella, dona-li un
drap de cap, e dix-li, per fer-lo joc que fos complint de rialles:/

/ /

/-Posa-lo-hi davall les faldes de la Princesa./

/ /

/La donzella, així com la Viuda l'havia assinestrada, com fon davant sa
altesa agenollà's en terra e posà-li lo drap davall les faldes: e
ignorància de la Princesa donà lloc a la malícia de la Viuda./

/ /

/Havent vist Tirant un cas tan nefandíssim fon posat en un cruel
pensament, e ab veu miserable, plena d'inestimable dolor, se pres a dir
una tal lamentació:/

/ /

/-¡Oh fortuna, enemiga de tots aquells qui rectament en lo món viure
desitgen! ¿Per què has permés que los meus desaventurats ulls hagen
pogut veure cosa que tots los vivents no vist, ni porien pensar que un
tal cas fos possible qui fer-se pogués, si doncs a la femenil condició
no li és res imposible que de mal sia? Oh adversa fortuna! ¿En què t'he
jo ofesa, que en les batalles me fas ésser victoriós e triümfant, e en
amar só lo més malfadat home que jamés naixqués? Que ara que havies
lligat en matrimoni tal, e de tan gran dignitat, que atesa la condició
mia jo no n'era mereixedor sinó per esguard de mos treballs e ab l'ajuda
tua jo el m'havia percaçat, e tu, per més avilar-me, has permès que jo
sia estat deshonrat per home de la més vil condició e natura que pogués
ésser trobada, e enemic de la nostra santa catòlolica fe.¡Oh senyora
Princesa, ab quanta indiscresió reposa la tua ànima, que hages tant
agreujat que no hi tingues temor de Déu e de ton pare, ni menys de mi,
qui et só marit, a qui més l'interès toca! No creguera jamés que en
donzella de tan poca edat hagués tan poca vergonya e tant atriviment,
que sens temor cometés un tan abominable crim . ¡Oh fortuna, com est
malcontenta de mi, que en uns casos m'exalces e en altres me baixes
tant! Ajustes-me a les penes novelles ànsies. Tu, sorda de poc amor,
assegura los meus plants e mitiga les mies lamentacions d'infinita
dolor, perquè no tinga de fer cas que aprés m'hagués a penedir. Oh trist
desaventurat! Qualsevulla que jo sia, en les grans coses s'és mostra e
no podent senyorejar ànimo cruel que els pròspers casos s'esguarda, que
a mi, desaventurat petit servent, só tornat abominable puix só de ma
senyora refusat./

/ /

/En aquest punt entrà la Viuda reposada, qui, aturada per bon espai a la
porta, havia oïdes recitar totes les lamentacions de Tirant, e dix:/

/ /

/-Ara tenen lloc les coses per mi principiades./

/ /

/Com fon dins la cambra, véu que estava molt adolorit ab lo coixí ple de
llàgremes, continuant ses lamentacions; fon-se asseguda prop d'ell
posant-se en avinentea, si Tirant li volia dir res d'estar presta a tot
lo que li manàs. Com véu la Viuda que Tirant no mudava de so, començà-li
de fer un tal conhort en paraules de semblant estil. /

/ /

/ /

/ /

/ /Conhort que fa la Viuda Reposada a Tirant.//

// / /

/-Moguda d'aquella extrema amor a la qual naturalment deu hom ésser
inclinat d'amar a les persones virtuoses, considerant en mi la pèrdua
gran de vostra honor e fama, no podent-me'n a conhortar veent la vostra
persona, de tanta singularitat acompanyada e d'infinides virtuts, e
haver fetes tantes e tan assenyalades cavalleries com la mercè vostra
han fetes per persona qui ho té poc conegut ni menys estimat, e amant
més plom que or digna és de molt gran reprensió, amadora de tota
deshonestat, no volent advertir a la gran infàmia que li'n seguirà
portant tan abominable vida, que per precs ni menaces estar no se'n vol,
sinó alegre de complir son desig, trista de mi!, què farè? No trobe
remei que ajudar-me puga. Ab aquestes mamelles- les quals se tragué
defora perquè Tirant les ves- he donat a mamar a aqueixa senyora./

/ /

/E tingués-les així per bon espai, mostrant que ab les lamentacions que
li feia, les s'havia oblidades d'estotjar. Més dix:/

/ /

/Senyor Tirant, preniu aquell conhort que los miserables solen pendre en
llurs misèries acompanyades de molta compassió. Oh senyor totpoderós,
Trinitat verdadera! Així mostrava jo ab quanta furiosa ira, e ab quantes
llàgremes, ab quanta congoixa de la mia ànima quasi cascun dia tals
pensaments passaven per lo meu enteniment. Emperò amor tèbea e esperança
en pura dolor me feren canviar lo primer desig, e la mia cara, tornada
groga, feia tota la mia cambra malenconiosa, parlant de mi diverses
desvarions, e los meus dubtosos pensaments me portaven causa de dolre'm.
Mas venint la nit, fatigada de tantes dolors, me trobaven en la mia
cambra sola, eixugant los meus plorosos ulls ab drap d'estopa perquè
major pena sentís./

/ /

/No tardà Tirant en fer-li present de tal resposta./

/ /

/ /

/ /Resposta que fa Tirant al conhort de la Viuda reprovada/./

/ /

/-Gran consolació és als miserables com en les tribulacions tenen
companyons, ab tot que els meus passats e esdevenidors mals no tenen par
en el món, com sien de major grau en estima de tots els altres; e la
vostra amor, senyora Viuda, no és pot acomparar a la mia, car la vostra
és descendent, qui davalla e va tostemps augmenta i augmentarà fins a
tant que haja atès compliment de beatitud e aquí s'aturarà, si fer-ho
porà, tant com la fortuna lo hi comportarà. Mas yo tinc major raó de
dolre'm que jamés fos enamorat , car en espai d'un día só estar en lo
més alt grau en més amors, que fortuna me pogués donar, e en l'altre dia
só estat lo més confús e abatut enamorat de tot lo món, car de mos ulls
he vist posseir quietament a un moro negre lo que jo no he pogut obtenir
ni ab precs ni ab quants treballs en perills que he comportats en la mia
persona per la sua amor. Doncs un tant desventurat home com jo no deuria
viure en lo món perquè no tinguès jamés causa de fiar de neguna dona ni
donzella./

/ /

/E llevà’s del llit per volver-se'n anar, e la viuda li dix:/

/ /

/-Senyor, reposau-vos un poc, car molta gent ha en la carrera. No
volría, per tant que ara com tinc la vida, negú vos ves eixir. Emperò jo
serè prestament en la finestra e avisaré vostra mercè si és cas de partir./

/ /

/Tirant, així adolorit com estava, se tornà al llit lamentant-se del mal
que tenia present. La Viuda entrà en la cambra de la vella senyora de la
casa, e prestament fon despullada, e vestí's una camisa perfumada ab
tots sos drets com si hagués entrar en batalla, e gonella de vellut
negre. E tota descordada entrà en la cambra e posa's al costat de
Tirant, e ab atreviment gran e poca vergonya persumí fer-li present
d'una tal requesta./

/ /

/ /

/ /

/ /Requesta d'amors que fa la Viuda Reposada a Tirant//

// / /

/-Si sentísseu lo treball que la mia ja cansada ànima passa per la
vostra amor, seria cosa impossible no tinguésseu pietat de mi, car en lo
món no és major força que la que amor sentir fa. ­Oh cavaller virtuós,
quantes pregàries i ofertes jo he fetes als sants per la salud e
restauració de la vostra vida, e quantes oracions, almoines i dejunis he
fets, lacerant la mia persona perquè la vostra fos feta quítia de tot
mal! E jo he passat lo treball, mas la Princesa pensava haver lo delit,
car jamés fos vista dona ni donzella sinó jo ab tanta extrema amor de
virtut. Qual voluntat major que la mia trobareu en nenguna altra? Jamés
en mi he vist altre desorde sinó ultra los térmens de raó amar-vos. Açò
merite jo per ésser estada tostemps lleal a mon marit, e no coneguda
d'home en el món sinó d'ell, e dóna'm de parer que majoria glòria seria
per a vós tenir a mi contínuament en les vostres cambres o tendes,
servint-vos de tot mon poder, que no amar donzella fengida, sotsmesa a
un moro catiu negre, comprat e venut. Ella no és estada lleal a son
pare: com serà lleal a son marit? Ella ha decebuda a sa mare: quant més
farà a son enamorat? Cert, no dirant les dones d'honor que la Viuda
Reposada se sia sotsmesa sinó a home que sia mereixedor portar corona
real. ¿E que poran dir los bons cavallers com sabran un tal cas d'una
filla d'emperador? ¿E quin estarà la senyoria vostra si feu matrimoni ab
ella? Que més mal meritarà la vostra persona que de tot altre, puix ne
sou avisat. Senyor Tirant, amau a qui us ama e oblidau a qui no us vol
bé. E per bé a mi estiga mal de dir, preneu-me per serventa e per
persona tal que us ama més que a la seua vida. E si amau verdaderament,
amor no guarda béns ni llinatge, mas guarda honor, llealtat castedat e
benvolença./

/ /

/-Senyora- dix Tirant-, feu-me tant de bé que no vullau més turmentar la
mia ànima trista, qui desitja partir-se del cos. car tot quant m'haveu
dit no en puc res compendre. E no us cal despender més paraules. E sé-us
ben dir que tan poc poria jo la majestat seua com poria renegar la fe./

/ /

/Dix la Viuda:/

/ /

/-Puix amar no hem voleu, consentiu tota nua puga un poc estar prop de
vostre mercé./

/ /

/E despullà's prestament la gonella, que tenia ja tota descordada. Com
Tirant la véu en camisa, sortí del llit donant un gran salt en terra,
obrí la porta de la cambra e anà-se'n a sa posada, de molta dolor
acompanyat; e la Viuda no restà ab menys./

/ /

/Com Tirant fon en la seua cambra, tanta era la passió que passava que
no hi sabia pendre remei, ans passejant-se per la seua cambra
destil.laven dels seus ull vives llàgrimes. E així passejant e gitant e
llevant, ab aquella passió estigué per espai de tres hores./

/ /

/Aprés ixque tot sol de la cambra an la gran ira que ab si portava; tot
desfressat anà-se'n a la porta de l'hort, tan secret com pogué, e troba
dins l'hort, que poc havia que era vengut, lo negre hortolà, a véu-lo a
la porta de la cambra sua, que estava calçant-se unes calces vermelles.
Tirant que el véu, mirà a totes parts i no véu negú, pres-lo per los
cabells e posà'l dins la cambra e degollà'l. E torna-se'n en la seua
posada que per negú no fon vist, car tota la gent estava en la gran
plaça on se feia la festa. Tirant se pres a dir:/

/ /

/-Oh Déu just e verdader, que corregeis los nostres defalts, jo demane
venjança e no justícia d'aquesta senyora tan descominal! Digues,
dontzella sense pietat, ¿la mia disposició no era conforme als teus
desig, més que la del negre hortalà? E si tu, com jo creia, haguesses
amat, tu fores encara mia, e no pogueres trobar qui més t'amàs de mi. E
si amor així fermament te senyorejàs, com fa a mi no t'era cara neguna
cosa, mas dic-te que jamés no m'amist./

/ /

/Ara deixem a Tirant, qui es lamenta de ses dolors, e tornem a
l'Emperador, qui es posà en orde ab totes les dames per eixir a la
festa. E arribà un correu que li portà nova d'un dolorós e desaventurat
cas que tres dies havia que s'era seguit en lo camp, lo qual cas era
aquest que es segueix./

/ /

/Lo duc de Macedònia e lo duc de Pera eran capitans del camp general
sobretots los altres, e molt sovint eixien a fer armes ab los turcs.
Però los turcs temien molt l'aigua que los crestians llançaven; e sobre
aquesta aigua molt sovint venien a les mans, e hi moria molta gent així
d'una part com l'altra, però a deu crestians que morissen ne morien
tres-cents dels turcs. E causava-ho açò: com los turcs entraven dins lo
territori de la ciutat de Sant Jordi, los crestians llançaven totes les
aigües del riu e de les séquies; la terra era molt argilenca que los
cavalls eixir no en podien ni menys los hòmens de peu; i per ço mataven
tants dels turcs./

/ /

/Era's seguit que un dia de dolor los turcs emprengueren de venir quatre
mília peons, ab aixades e cabassos, pics vinagre e foc portants per
voler rompre una muntanya, perquè l'aigua s'escampàs per un riu sec que
hi havia e per llevar-los l'aigua. E aprés d'allí, envers los turcs a
una llegua, estava un lloc tot despoblat ab un gran tros del mur
derrocat, e no hi habitava negú. E venc en la nit tota la gent del Soldà
e la del Gran Turc, e tots a peu se posaren en aquell lloc despoblat, e
la gent a cavall, a mitja llegua, fon mesa dins un bosc perquè no fos
vista. Al matí les espies vingueren e notificaren als capitans la veguda
dels turcs, e aplegat consell, per tots fon concordat que pujassen a
cavall e, ben armats, anassen la via dels turcs./

/ /

/Trameteren primer corredors, e tornaren ab nova certa: los enemics
volien rompre la muntanya per guanyar aquella aigua. Los crestians
anaren devers aquella part. Com hi foren aplegats, los de peu començaren
a escaramussejar, e durà per bon espai l'escaramussa, per tal forma que
hi moriren molta gent d'una part e d'altra. A la fi, que fon quasi mig
dia, los turcs, que veren que massa los estrenyien, desempararen la
ferramenta e posaren-se en fuita. Los crestians cuitaren al pas, qui era
mitja llegua lluny d'allí, e l'aigua era tanta en aquell endret que no
podien passar sinó ab gran treball e perill: bastà que, com hagueren
passat lo pas, los altres tingueren molt gran avantatge. Aquest a galop
tirat, deixaren tota la gent de peu atràs, e obra de qualque cinc mília
hòmens, poc més o menys, anaren aprés d'ells seguint-los, e aquells
recolliren-se dins lo lloc despoblat; mas massa fon poblat en dan dels
crestians. Los turcs se feren forts on estava lo mur romput. Lo duc de
Macedònia dix:/

/ /

/-Senyors, a mi dóna de parer que no deven passar d'ací avant, car no
sabem los dubtes e los aguaits dels enemics, car jamés no estudien ni
pensen sinó en tot lo nostre dan/

/ /

/Lo duc de Pera, per ésser d'altre capità companyó del duc de Macedònia,
mogut d'extrema enveja, féu principi a un maliciós parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Parlar maliciós que féu lo duc de Pera contra lo duc de Macedònia/./

/ /

/Tu, duc de Macedònia, est novell en l'art militar, e molt poc
experimentat en armes, car donés senyal a nosaltres d'esdevenidor dan.
-E llançant un aspre sospir, ab infinida ira tornà a dir-: Lo teu cos
deuria ésser donat a foc e no a sepultura, per la molta infàmia que
tens, e ab eterna vergonya restarà en lo món de tu memòria. Ara és temps
d'experimentar si en tu ha lloc neguna virtut, jatsia que aquella en
negun temps no crec l'hages posseïda. Posa la raó davant la voluntat, e
tu mateix ple de temor sàviament fuig e torna-te'n, que ab més delit
estaràs ab les dones dins la ciutat que no ací, apartant-te dels perills
e congoixes que en les armes se solen esdevenir, en les quals tu
follament t'est regit./

/ /

/Lo duc de Macedònia, per no posar en devís tota la gent, que no
haguessen a deixar los enemics per contendre ab los amics, volgué
comportar e haver paciència per aquella vegada, mas no pogué comportar
en fer-li semblant resposta en estil de tals paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Resposta que féu lo duc de Macedònia al duc de Pera.//

// / /

/ -En duc de Pera, millor vos fóra lo callar que no lo parlar, o
haguésseu vós fet lo senyal de la creu, car en aquest camp ja som
coneguts vós e jo qui som, e a qui han acostumat de dar les honors de
les batalles: a mi, qui só duc de, Macedònia, de vencedor, e al duc de
Pera d'ésser vençut e en mala estima tengut en les armes que acostuma de
fer; e d'açò feu estar admirats a tots los qui entenen d'honor. E no
vull au creure altri en vostra honor més que a vós mateix, e a vós ne
seguirà gran càrrec e perpetual infàmia, la qual tot bon cavaller deu
esquivar, e ans arriscar e posar a la ventura cent vides, si tantes ne
tenia, ans que blasme de covardia li pogués ésser imputat. E dóna'm de
parer que no tinga raó lo cavaller d'honor en donar les espatles com és
vençut; mostra bé que té poca virtut en demanar la mort, així com la
demanàs present mi, ans ab ànimo viril als esdevenidors mals contrastar.
E vull-vos avisar que si per ventura a mi sobreviviu, qualsevulla que
sia la forma de la mia mort que el meu miserable esperit me lleixarà, ab
fúria gran vos iré a cercar ./

/ /

/En aquestes raons se posaren los altres cavallers e grans senyors, e
feren-los callar, e los uns eren d'openió d'anar e los altres de tornar.
E així els ne pren tostemps a aquells qui volen tenir molts capitans, e
per ço dix Aristòtil que el capità deu ésser vell per ço com té més
seny, e que sia virtuós de costumes. E deia Cèsar que lo capità devia
tenir aquell consell contra los enemics lo qual serven los metges contra
les malalties dels hòmens, los quals vencen e sobren algunes vegades ab
fam, altres voltes ab ferre. Però a la fi a tots fon forçat d'anar, per
ço com lo duc de Pera dix :/

/ /

/-Qui em volrà seguir o se'n volrà tornar sia en sa llibertat./

/ /

/E posà's primer, e tots los altres per força, los turcs se posaren al
mur trencat defenent-se bravament. E havia-hi un petit vall e fon-los
forçat de descavalcar, e combateren molt virtuosament a peu ab les
llances en les mans, car no tenien altres armes. E estant així ixqué lo
Soldà e lo Gran Turc, los uns per un portal, los altres per l'altre;
prengueren-los enmig, e allí feren molt gran matança e molts que
n'apresonaren; e puc dir d'aquesta trista desaventura que tots quants
foren descavalcats foren morts o presos, que sol un cavaller no es pogué
fer estalvi ./

/ /

/Ab aquesta victòria los turcs se'n tornaren dins la ciutat de Bellpuig
e posaren los presoners en forts presons ./

/ /

/Aquesta nova pervengué a l'Emperador estant en la gran sala esperant
les dames que vinguessen per anar a la gran plaça on se feia la festa.
Bé foren tristes e amargues e plenes de molta dolor, que en aquell dia
quantes dones perderen llurs pares, marits e fills e germans!
L'Emperador, en presència de tots, dix :/

/ /

/­Oh viudes desconsolades, feu noves lamentacions, arrancau-vos los
cabells, e ab les ungles rompeu la vostra cara e les vestidures sien de
dol, puix la flor de la cavalleria és perduda e jamés serà. recobrada!
­Oh Grècia, com te veig desolada, que restaràs orfe, viuda e
desemparada! Ara seràs mudada en novella senyoria ./

/ /

/Lo plor, lo crit e la dolor fon tanta en lo palau, que era cosa d'una
gran admiració de veure ne d'oir. Aprés s'estengué per tota la ciutat en
tal forma que la gran festa se convertí en gran dolor e plant. Aprés,
l'Emperador tramés per Tirant per recitar-li la cruel e dolorosa nova e
per mostrar-li les lletres que rebudes havia. Com lo cambrer fon a la
porta de la cambra de Tirant, sentí que feia gran dol, e oí que deia
forma de tals paraules :/

/ /

/-Oh miserable de mi! Oh fortuna cruel! ¿Per qué m'has fet tant de mal
que m'has fet veure tanta dolor? Haguesses-me fet ans morir que fer-me
veure dels meus ulls un tan nefandíssim crim, que tots los qui aprés de
mi vendran en lo món se taparan les orelles per no oir tan gran
malvestat, que la sua excelent persona abandonàs a un negre moro, enemic
de la nostra santa fe. E a la vista ans que veure tal cas de la cosa que
jo més amava en aquest món ni desitjava servir, car perdent la vista o
morint, los meus mals e penes corporals no sentiren tan gran pena. ¡Oh
Viuda malvada, enemiga del meu bé, jamés t'hagués jo coneguda, car tu
seràs estada causa de la mia mort e destrucció!/

/ /

/Lo cambrer de l'Emperador sentía bé les paraules e lamentacions que
feia Tirant, encara que bé no les comprengués perquè la porta de la
cambra estava tancada; e per complir lo manament de son senyor, li dix :/

/ /

/-Oh senyor Capità!, no s'hi ha d'esmaiar, car no està bé en boca de
cavaller dolre's del que Nostre Senyor fa, car aquest temps n'aportarà
altre, que si aquest és d'adversitat, ab esforç e ajuda vostra se porà
reparar. ¿Es no sabeu vós que aprés de l'aspre e fred matí ve lo bell
sol? E segons jo veig vós cercau la mort, la qual més irat que
aconsellar demanau voluntariament, e d'açò sou vós principal ocasió. /

/ /

/E Tirant detingué's de ses lamentacions e dix:/

/ /

/-Qui est tu, qui remei vols dar a ma dolor?/

/ /

/Respòs l'altre e dix :/

/ /

/-Jo só cambrer de la majestat del senyor Emperador, del qual só tramés,
que us mana e us prega que us plàcia prestament anar a ell ./

/ /

/Tirant obrí la porta de la cambra, e ab los ulls plorosos li dix:/

/ /

/-Amic, del mon mal jo et prec no en tingues cura, e no el vulles
manifestar a negú. E poràs dir a sa majestat que molt prest hi seré./

/ /

/Com lo cambrer fon tornat davant l'Emperador, ab gest e trista cara li
dix:/

/ /

/-Senyor, lo vostre Capità té present tot lo mal que s'és seguit, car lo
seus ulls ho manifesten, e jo qui l'he sentit greument lamentar./

/ /

/Car cregué que la sua congoixa era per la mala nova que era venguda./

/ /

/Tirant se vestí un manto de drap gros negre, ab les calces d'aquella
mateixa color, portant una espasa en la mà, e tot sol entrà per la porta
de l'hort pujant-se'n alt en la gran sala, e véu que tots los del palau
feien gran dol e desmesurant plant, que no era negú que li pogués parlar./

/ /

/Entrà l'adolorit Capità dins una casmbra, e véu la Princesa gitada per
terra, ab tots los metges qui entorn li estaven per tornar-li la perduda
sanitat. Tirant s'hi acostà, e com la véu en tal punt estar, lo cor no
li pogué comportar que no digués: /

/ /

/-Per què deixau morir auqesta senyora sens pietat? Car sens culpa
excusar no es pot, e té poca esperança de vida, perquè no té ni pot
estar en sobirana prosperitat, e açò no ho desitge que es seguesca, ans
contínuament tendré gran dubte de la sua vida, la qual prec Déu
sobrepuge als meus dies. Ai trist de mi! La vida mia tinc per no res,
que tinc vergonya de dir lo que a la memòria se representa./

/ /

/Los metges no ho entenien, ans se pensaven que per la mala nova ho
deia. El Tirant pensava que tots ploressen per dolor de la Princesa.
Fon-se girat al través, e véu l'Emperadriu que tots los vels s'havia
romputs sobre lo cap, e davant, la cordonera de la gonella tota rompuda,
e la camisa, que totes les mamelles li parien, arrapant-se los pits e la
cara, donant de grans crits ella ab totes les donzelles, dient ab altra
veu: /

/ /

/-Ara nos covendrà a totes‚ ser catives lligades ab forts cadenes. Qui
serà que de nosaltres vulla haver mercè?/

/ /

/A l'altra part véu a l'Emperador estar en terra assegut com si fos una
estàtua de pedra, que no feia de si negun moviment, car volia plorar, e
no podia, la sua gran desaventura, e tenia les lletres en la mà, e ab
signes cridà a Tirant e donà-les-hi. Com Tirant les hagué llestes, dix: /

/ /

/-Més és lo mal que jo no hem pensava./

/ /

/Llavors se pres a confortar a l'Emperador dient-li:/

/ /

/-Senyor, la majestat vostra no deu ésser admirada com aquest cas s'és
seguit, com si a son propi costum de la guerra, com unes voltes és hom
vencedor e altres vençut, mort o apresonat: açó són actes de guerra. E
vostra majestat, com a cavaller, de tals incomvenients com aquests no es
deuria agreujar, sinó prendre-ho a molta paciència, car altra jornada,
ab l'ajuda de Nostre Senyor, n'hi haurà per a ells./

/ /

/-En aquest punt la Princesa obrí los ulls e cobrà son natural, e pregà
a Tirant que vingués allí. Tirant, prenent llicència de l'Emperador, com
li fon prop, la Princesa lo féu seure prop d'ella, e ab piadosa veu li
féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /Recita la Princesa lo seu mal a Tirant.//

// / /

/-Oh última esperança de la mia pensa! Si les mies paraules a la tua
ànima tenen força de mudar lo prepòsit, que així sia que tu ames la mia
persona com demostres, que la tua vida e la mia d'aquest món llançades
no sien ans que no vinga lo dia que sien recobrats tants ducs, comtes e
marquesos qui són morts i en cruels presons detenguts. E certament no ha
mitja hora passada, jo coneguí la mia ànima cercava de fugir, e sens
dubte crec fugida seria, sinó que en los braços d'aquell qui jo més
amava se sentí reposar./

/ /

/Estant en aquest parlament, entraren dos hòmens que venien fugits del
camp, e la Princesa no pogué més dir ni Tirant satisfer, e recitaren
llargament la llur destrucció e del gran devís del duc de Macedònia e
del duc de Pera, e com eren, entre e morts e presos, cinc mília
cavallers d'esperons daurats, sens los altres de què no se'n feia menció./

/ /

/Acabant de recitar la tan dolorosa nova, se tornà a refrescar lo dol e
plànyer molt major que no era estat. E l'Emperador, ab los seus ulls
plens de doloroses llàgrimes, e la llengua empedida de gran dolor, e ab
veu rogallosa féu principi a una tal lamentació./

/ /

/ /

/ /

/ /Lamentació que fa l' Emperador//

// //

/ -Dolc-me, e no cert tant de la mort, a la qual negú no pot resestir. E
molt més és de dolre la forma d'aquella, com lletja e desaventurada ve.
E sia foragitada de mi la vergonya, puix ab torbada cara, mirant la
terra fa a mi anar entre els altres esperits dolorosos. Oh capitans
desaventurats! En extrem me turmentarien si ans no us hagués avisats.
Mas vosaltres, més voluntaris que savis, haveu lleixats los meus
consells seguint vostres volers: donau a mi trista vida e vosaltres ne
passau la pena. La fama que és venguda ha maculada la pensa de les gents
en opinió corrompuda. La fortuna vos ha reservat la vida; confortau-vos
en presó cruel, e pensau de no veure jamés a mi, qui só Emperador, puix
no haveu coneguda la raó. Temprau les vostres tristes congoixes e
dolors, car per força les haureu a comportar, e si no us mou la deguda
pietat de vosaltres mateixos, moga-us la gran error que hagueu comesa, e
nova vergonya d'antiga culpa, car per doble ocasió mèritament se dolen
los altres cavallers que en la culpa vostra no participen, e més me dolc
de la rompuda fe e de les mal servades lleis./

/ /

/Llevant-se l' Emperador de lla on seia, ab dolorós crit destil.lant
seus ulls vives llàgrimes, posant-se les mans al cap se n' entrà dins
una cambra. Com la princesa li véu fer gest de tan dolorós desconfort,
la sau ànima del seu afligit cos se volgué partir, e perdent lo record,
tornà en lo primer punt. E lo més sabut metge de tots dix:/

/ /

/- Certament, jo no estime vida en aquesta senyora com tres voltes se
seia ja esmortida, e ara no li puc trobar gens de pols. Jo crec que ella
deu haver fet son dret camí./

/ /

/Tirant, que oí dir tals paraules al metge, prestament se pres a dir:/

/ /

/­ Oh mort cruel e desconeixent, com véns a vesitar los qui no et
desitgen, fuig dels qui et volrien seguir! ¿No fóra millor e més justa
cosa que fosses venguda a mi primer, ans que jo no veja morir, no
donzella, mas dona? Per bé que m'haja molt ofès, desitge de fer-li
amigable companyia./

/ /

/E d'extrema dolor que en aquell cas mostrava haver, caigué en terra, e
donà tot lo cos sobre la cama que havia tenguda rompuda, e tornar-la's a
rompre e ha fer-se més mal que tengut no havia. La sang li sortí per lo
nas e per les orelles e molt més de la cama, e fon gran admiració,
segons recitaren los metges, com en aquell cas de tot no morí.
Prestament ho anaven a dir a l' Emperador, lo qual ab gran dolor dix:/

/ /

/- No és admiració neguna, car tota la sua parentela negú no ha restat
que no sia mort o pres, e açó és lo que a mi més aconhorta, que per
traure sos parents e amics de presó farà d' admirables cavalleries./

/ /

/ No pogué estat l'adolorit Emperador que no ixqués de la cambra, e anar
devers Tirant, e veu sa filla mig morta, e dix:/

/ /

/ -Déu no m' ajut si sé qual més prest socórrega!/

/ /

/ Però fèu pendre a sa filla e féu-la posar en lo seu llit, i a Tirant
en una bella cambra. Despullaren-lo prestament e curaren-li la cama, e
la hi dreçarem un poc, e de tot lo que li feren no tingue sentiment
negú, car trenta-sis hores estigues sens algú record./

/ /

/Com ell hagué recobrat son natural, demanà qui l'havia portat allí, e
Hipòlit li dix:/

/ /

/- Com, senyor!, ¿no sabeu lo gran dan que a tots nos haveu donat, car
dos dies ha que no sou estat en vostre record ni haveu pres substància
neguna de què la vostra persona ne pogués més valer? Per què us suplic
que vullau pendre lo que los metges manen que prengau./

/ /

/- No em plau prendre res que la salud sia - dix Tirant -, car no desig
sinó la mort i ab ella fer companyia./

/ /

/ Prestament ho anaren a dir a l' Emperador, e la Princesa ho sabé, que
ja era bé retornada. Aprés dix Tirant:/

/ /

/Digau com est... la senyora Princesa./

/ /

/Respòs Hipòlit:/

/ /

/-Senyor, molt bé és retornada./

/ /

/-Això crec bé -dix Tirant-,que son mal no deu ésser molt, puix ha
tengut, pocs dies ha, coses que ella bé volia, mas ara pens que no se'n
gloriejarà molt. Ella no és la primera qui açó ha fet ni serà la
darrera. Jo bé sé que ella no és dura com a ferre ni és de pedra
esculpida. Feu la mia mort sens infàmia passar entre les gents, si en
aquella algun pecat se comet: encara lo miserable Sion en la fera roda
volant, que no sent així fera dolor que a la mia se puga acomparar. ¡Oh
quant és fastijós e de dol ple lo qui no pot les sues dolors ab alta veu
manifesta!/

/ /

/En açó entrà l'Emperador e aprés totes les dames ab l'Emperatriu
ensems, e tot li demanaven com estava de son parlar, e tots estaven
admirats com no havia retudes les saluts a l'Emperador ni a negudes de
les dames, sinó que, perseverant en sa dolor, féu principi a semblant
lamentació./

/ /

/ /

/ /Lamentació que fa Tirant.//

// / /

/-Sobre tots los vivents dolorós e miserable! ¡E com és poc espai lo que
a mon voler contrasta, e tant major ma desaventura augmenta, car no
augmenten los meus mals ab esperança de varis remeis, puix los cruels
fats la mia destrucció han ordenat en fer-me veure lo major mal que
d'amor s'espera! E no meritaven los meus actes lo premi que en tan
penosos mais ma vida hagués finir, e res tant no em dol com és que als
turcs reste fals nom de vencedors. Jo no ignore la destrucció que als
grecs s'espera, que no sien punits per los mals que fets no han, mas per
lo mal que més a mon interès toca; car no pot ésser gran lo mal que
voluntariament se pren, e es miserable cosa no saber morir./

/ /

/E féu-se dar lo crucifixi, i dreçant ses paraules de sanglots e
dolorosos sospirs acompanyades, que gran treball portaven d'acabadament
ésser enteses, dix:/

/ /

/-Oh senyor clement e piadós! Jo, miserable pecador, per la vostra
immensa bondat só reduït a verdadera notícia de mos pecats e
defalliments; e suplic a la sacratíssima majestat vostra me vullau
perdonar totes les ofenses que contra la divina bondat vostra he
comeses, e comet cascun dia, e de molts mals que he fets: de tots vos
demane misericordia e perdó, car per la vostra clemència e pietat
volgués pendre mot e passió per salvar los pecadors tals com jo, e crec
que no hi ha major pecador de mi. ­Oh Déu eternal e alt Pare poderós:
com faràs l'última sentència, fes, Senyor, que jo sia u dels elets
benaventurats, e no dels maleits!/

/ /

/Aprés plegà les mans, e ab gran humilitat abraçà e adorà la creu, e dix:/

/ /

/-Oh fill de Déu, Jesús omnipotent! Jo muir per amor, e tu, Senyor, per
amor volguist morir, per lliberar l'humanal llinatge e jo. Per amor tu
passist tantes penes, ço és: assots, nafres e turments, e jo he passada
dolor de vista de moro negre. Sinó tu, Senyor, qui es pot acomparar a la
mia dolor? Senyor, la tua sacratíssima mare e senyora nostra, estant al
peu de la creu passà dolor infinida, e jo estava ab una corda en la mà,
ab dos espills, qui em representaven la major dolor que jo jamés sentí,
la qual, Senyor, jamés senta negun crestià. ¿E qui és qui es puga
acomparar a la dolor mia? Plàcia a la majestat tua, Senyor, que no
vulles guardar als meus grans defalts, car ab la passió que tinc lo meu
pobre enteniment varieja, mas plàcia't perdonar-me los meus grans
pecats, així, Senyor, com perdonist al sant lladre e a la gloriosa
Magdalena./

/ /

/L'Emperador ab totes les dames era en la cambra, lo Cardenal ab molts
altres eclesiàstics, e tots estaven admirats de les piadoses paraules
que oïen dir a Tirant, tenint-lo en openió de bon crestià. E confessà's
del Patriarca, qui l'absolgué de tots sos pecats a pena e a culpa.
Tirant se dreçà un poc en lo llit, e dix semblants paraules:/

/ /

/-Oh piadosos oïnts, escoltau lo que diré! Transportau les vostres
penses ab dolor e trist pensament. Mirau la tristor qui en aquest cas me
combat, esperant quan serà la fí de tan dolorós principi. E prec-vos,
parents meus, que us conforteu, car jo estic en lo trespàs de la mia
dolorosa vida./

/ /

/E girà los ulls devers la Princesa e dix:/

/ /

/-Ab dolor me partesc de vós; deixe-us lo cos, e l'ànima a Déu. Bé pens
que jamés no és estat cavaller qui de tristor morís, e no és negú qui es
puga acomparar a la dolor mía./

/ /

/L'Emperador, ab tots los qui eren en la cambra, ploraven e dolient-se
molt de la sua mort, e no era negú qui de bon grat no ploràs, tant per
lo meréixer seu quant per la molta fretura que faria a tots generalment.
E girà lo cap Tirant devers l'Emperador, mostrant dolre's d'ell, e dix
ab cara afable e piadosa veu: /

/ /

/­Oh Senyor Déu, empara la mia ànima, per ço com a nosaltres est tan
piadós, car l'ànima d'aquest cos partir-se vol! Oh desaventurat, que la
llum dels ulls me fall! Fes, Senyor, per ta mercé, que jo veja la tua
claredat, car jo conec que la mia mort s'aproïsma, que m'hauré a partir
de vosaltres molt prest, e vosaltres me dàveu gran confort; mas una
senyora m'ha dada gran dolor e pensament, e no me'n vaig d'aquest món ab
altra tristor. E no penseu que lo meu mal sia mortal, mas la pena que
passe me'l fa mortal ésser. Digau, senyor Emperador, ¿qui farà per
l'altesa vostra les forts e cruels batalles, ara que tots los bons
cavallers són presos, e lo vostre servidor e qui més vos desitja servir
, Tirant, sia mort, lo qual amava més a la majestat vostra que a tots
los prínceps del món? E no em dol sinó com no he pogut portar la
conquesta a fi. Déu li vulla per sa mercé perdonar qui en tal dolor m'ha
posat, car no és en lo món semblant dolor com és la mia. ¡Oh senyora
Emperadriu, e del món la més alta en dignitat! Jamés pensí en desservir
vostra altesa, ans de tot mon cor e voluntat desitjava augmentar l'estat
vostre e la corona de l'imperi grec. Si en res vos he fet defalt, vos
demane mercé e perdó. E a vós, senyora Princesa, que del món sou la
tramuntana en tots los mariners prenen govem, tant com la vida m'hagués
acompanyat tostemps fóra estat en ajuda vostra contra aquells qui ofensa
vos volguessen fer, mas.ja no puc altra cosa fer ne dir sinó dolre'm del
que he vist. Mas, ¿qui pot dir que jamés tal dolor haja sentida com és
la mia?/

/ /

/Aprés se girà a totes les dames e dix-los:/

/ /

/-Senyores, puix fortuna no ha consentit que jo us pogués mostrar per
experiència la bona voluntat que us tenia, per què us prec que vullau
pregar a Dèu per mi, que m'haja mercè./

/ /

/Aprés baixà lo cap e tornà a plànyer e a lamentar-se, car la mort
l'estava esperant. Dix a Hipòlit:/

/ /

/-Fill meu, vet ací la miserable vida d'aquest món en què ens aporta;
mira la mia cara si és tal com solia./

/ /

/E Hipòlit, tanta era la dolor e tristícia que tenia, que no li pogué
respondre. E Tirant li tornà a dir:/

/ /

/-No plores, car jo us he recomanats al senyor Emperador, e ara de
present lo hi tomaré a dir: Senyor Emperador, si en algun temps la
majestat vostra conegué en mi voluntat de servir-vos, ara vos suplic, ab
tota aquella amor que puc ni sé, a mos amics, parents e servidors en
vostra custodia e protecció los vullau tenir./

/ /

/Mas tanta era l'extrema passió que lo benigne senyor tenia que no li
pegué dir sinó:/

/ /

/-Serà a vostra voluntat complit./

/ /

/En aquell punt a Tirant lo cap li fallí del coixí, ab los ulls closos
que paria que dormís, e mostrava's que fos privat de la vida d'aquest
món. Dix Hipólit:/

/ /

/­¡Ai mort, per a quina vida tu em deixes trist e dolorós sens ventura
neguna!/

/ /

/Envers Tirant féu una gran lamentació mostrant que l'amava sens ficció
neguna. E vengueren allí tots los criats de Tirant, que tenien extrema
dolor per la mort qui l'esperava. E bé es mostrava la sua cara del tot
canviada. E tornà a dir Hipòlit:/

/ /

/-Si aquest cavaller mor, tota la cavalleria del món serà morta./

/ /

/E cridà ab grans crits:/

/ /

/-Oh mon senyor Tirant! ¿Per què no voleu oir les paraules de tots los
vostres servidors, que són ací?/

/ /

/Respós Tirant:/

/ /

/-Qui és lo qui em crida?/

/ /

/-Jo só, lo desaventurat Hipòlit, lo qual vós me donau congoixa e ocasió
de dolorosa vida, car totes les dames me blasmen per les mies abundants
llàgrimes. E dien que benaventurat és aquell qui ignocent està en la
sol-lícita vida, e si vós en suma misèria passar desitjau, no cerqueu la
mort per ço com és /ultimum terribilium/. E veus ací lo senyor
d'Agramunt, que us demana./

/ /

/Com Tirant los oí, obrí los ulls ab gran pena e dix-los:/

/ /

/-Per bé siau venguts, cavallers, per veure los meus darrers dies, que
seran pocs. E com só en record de la mort, que em tinc a partir de la
vostra companyia, e que no us he poguts premiar al plaer meu, m'és doble
pena; però partiu-vos tots los meus béns haguts e per haver./

/ /

/E ab gran fatiga tragué la mà e donà-la a tots los parents e servidors,
e ab la veu fosca se pres a dir altra volta besant e abraçant lo crucifixi:/

/ /

/-Oh Senyor, ver Déu omnipotente! Infinides gràcies faç, a la tua
sacratíssima majestat com me deixes morir en los braços de mos parents e
amics, e davant la majestat del senyor Emperador, e de la senyora
Emperadriu e de sa filla. E per ço, Senyor, com jo só gran pecador en
aquest món, per ço vos clam mercé que cm vullau perdonar tots los meus
pecats e defalliments, e que em llanceu d'aquest enganador món, e us
plàcia en les vostres preciosas mans rebre lo meu esperit, e per la
vostra sacratíssima misericòrdia e pietat vullau pendre venjanga de la
mia carn, hui qui és lo darrer dia de la mia corporal vida, perquè lo
meu cos sia turmentat, e la mia ànima sia col.locada entre los vostres
gloriosos sants en la glòria de paradís./

/ /

/Aprés d'açó girà's devers los seus e dix:/

/ /

/-¿On és la flor del nostre parentat de la casa de Bretanya e de Roca
Salada? De vosaltres me partesc, car la negra mort tant m'atribula, car
ja no puc alçar lo cap, e ja l'altre món me fa requesta; cové que faça
aquell dolorós camí. Oh Diafebus, duc de Macedònia! Oh vescomte de
Branches! De vosaltres me partesc e prenc dolorós comiat. Estau en presó
en poder d'infels per amor de mi, car si jo no los, no fóreu vosaltres
venguts en aquesta terra, ¿e qui serà aquell qui us puga traure de
presó? Los meus trists fats e la desaventura mia no han volgut sinó
llunyar-me de vosaltres. ­Oh Diafebus, com sabràs la mia trista mort, e
com muir per aquella qui de mi ha haguda mercè ab engan e gran maldat!
Ara puc dir que só orfe, tant me sobta la mort dolorosa; a tots vos
coman lo meu parentat. E vosaltres que ací sou, restau en canvi meu ab
la majestat del senyor Emperador, car la sua benignitat a tots vos haurà
per recomanats. Prec-vos lo meu cos sia embalsamat e fet portar en
Bretanya als bons cavallers. Lo bacinet e l'espasa e la camisa de la
sobreveste que en les batalles e en esta terra he portat, en l'església
major damunt la mia sepultura sia posat, on estan los quatre escuts que
en batalla vencí cos per cos dins en lliça, ço és a saber, lo rei
d'Apol.lònia, e lo rei de Frisa, lo duc de Burgunya, e lo duc de Bavera.
Si fer-se pot, lo meus cos a l'ancià de mon pare ni a la beata de ma
mare no li sia mostrat, ans los sia defès de veure'l. E sobre lo meu vas
seran pintats caps de moros negres, ab lletres escrites entorn del meu
sepulcre: /Causa odiosa per què morí Tirant lo Blanc/./

/ /

/Aprés pregà a tots que no li diguessen res. Los metges no li podien fer
ni dar remei negú: tanta era la dolor que suportava. E lo vell Emperador
ab tots los qui allí eren no es delitaven sinó en plorar e plànyer,
batent-se los ulls e la cara, no tenint gana de menjar ni de reposar,
ans pensaven tots ésser sots lo jou de captivitat, e tota la llur
esperança estava en Nostre Senyor Déu i en Tirant. Com lo veien estar en
tal punt, tots tenien l'esperança perduda, e donant lloc e espai a llur
dolor tots ixqueren de la cambra./

/ /

/Los metges ordenaren-li moltes coses, mas valien-li molt poc. Venint
una vella juïa a la fama del seu mal, presentà's davant l'Emperador, e
ab gran audàcia li féu present de semblants paraules./

/ /

/ /

/ /

/ /Lo consell que donà una juïa a l'Emperador per restaurar la vida a
Tirant.//

// / /

/-L'amor natural que tinc a la majestat vostra, senyor Emperador, m'ha
feta venir davant la presència vostra, havent compassió de vosta altesa
que en los vostres darrers dies benaventurats no hajau ésser desposseït
de la vostra imperial senyoria. E com sia certa que tota la vostra
esperança de salut està en la vida d'aquest singular cavaller Tirant lo
Blanc, lo qual perilla molt la sua vida; e com diga Aristòtil que lo
temerós ab la tristor se desespera e tem les coses en que no ha perill,
e gent entesa: d'Hector lo troià, qui en semblant cas deia: "Què dirà
Palomides, captà dels grecs, de mi? ¿Qué dirà Agamenon, e què dirà
Diomedes?"; e venint al que vull dir, la majestat vostra veu a Tirant,
capità vostre, ésser posat en passament, e tots los metges l'han ja
desemparat: jo tota sola lo vull emparar, ab condició tal que, si mor,
que tolgues a mi la vida e a qualsevulla pena cruel m'obligaré. Jo conec
que aquest cavaller té l'ànimo molt esforçat, e per la gran valentia que
té esforçarà l'ànimo e llevar-se ha. E faça la majestat vostra, senyor,
en la forma que jo diré. Feu ajustar molta gent d'armes, e donen grans
crits, e entren dins la sua cambra molta gent fent remor d'espases e de
llances e pavesos, donant grans colps de les espases en los pavesos. Com
se despertarà e veurà tanta gent armada, e los crits que seran majors, e
demanarà què és açó, poran-li dir que los trucs són a la porta de la
ciutat: tot aquell pensament que té li fugirà, e ab la virtut que ab si
porta, per la vergonya d'aquest m¢n ell se llevarà./

/ /

/L'Emperador tramés per los metges e per gent entesa, e recità'ls tot lo
que la juïa li havia consellat, e tots foren de paper que seria ben fet.
Los crits e la remor for tant gran en la ciutat que ans que en la cambra
entrassen. Tirant ho oí, e la vella juïa, qui al cap del llit li estava,
li dix:/

/ /

/-Lleva, senyor Capità, e no et faça temor la mort: vet los teus enemics
turcs qui són prop del portal del la ciutat e vénen per perdre venjança
de tu./

/ /

/Com Tirant oí així parlar a la vella, dix-li:/

/ /

/-¿E fas-me tu cert que los turcs se són tan prop de mi acostats?/

/ /

/-Si llevar-te plau -dix la juïa-, més prop són de tu que no et penses.
Lleva't e posa't en vista en una finestra, e veuràs quan t'està aparellat./

/ /

/De continent Tirant demanà la sua roba, e féu-se, ab moltes tovalloles,
lligar la cama, e armà's lo mills que pogué e pujà a cavall, e molts ab
ell, e ab tan gran voler anava que quasi tot lo mal li passà e trobà
molt gran remei. E l'Emperador ab los metges que allí eren digueren-li,
com estava flac, que prengués un poc de restaurandi e aprés un poc de
solcit, e que ab allò poria mills entrar en batalla. E féu tot lo metges
li consellaren. Aprés conegué e sabé que tot lo que fet havien s'era fet
per causa del seu mal. Dix Tirant:/

/ /

/-Lloat sia lo poder de Déu, que dona m'ha lliberat de mort, puix dona
m'havia mort. E bon consell és estat lo que han dat a l'Emperador e als
metges./

/ /

/E ans que Tiant se llevàs, la Princesa estava agenollada davant una
imatge que tenia en el seu retret, qui era de la sacratíssima Mare de
Déu, senyora nostra, qui ignorava lo que havien ginyat a Tirant, e féu
fervent oració, besant la terra deia semblant paraules:/

/ /

/-¡Oh Mare piadosa, Regina dels àngels e misericordiosa Emperadora dels
cristiants, oïu-me! E prenga-us pietat de mi, que totes les mies
esperances són ja perdudes, e demane la mort puix altre remei no tinc. E
si lo meu senyor mor, aquell que jo ame més que a la mia vida, vull que
totohom sàpia que l'hora que jo ser‚ certa de la mort del meu esposat
Tirant, en aquella mateixa hora me dar‚ la mort. -E pres un ganivet e
amagà’l entre les faldes esperant tal nova, dient entre si-:Més val que
jo execute la mia persona trista ans que de moros sia deshonrada. ¡Jo
recorrec a tu humil e piadosa dels pecador advocada, que no pesmetes que
jo perda lo cos e l'ànima! /

/ /

/Com Hipòlit véu que Tirant s'era ja vestit e demanava les armes, ab
cuitats passos anà a la cambra de la Princesa, e dix-li semblant paraules:/

/ /

/-Ma senyora, jo us suplic que tota dolor e congoixa que tingau, sia de
vostra altesa apartada, e tots vostres mals pensaments sien reduïts en
sobirana letícia, car tal nova vos porte que millor dir no la us poria./

/ /

/La Princesa, per sobreabundant alegria, se parà tal que, asseguda en
terra, estigué per bon espai que no pogué parlar.Passat aquell moment,
la Princesa dix:/

/ /

/-És vera, així bona nova com me dius? Car del plànyer me manca la llum
dels ulls./

/ /

/Hipòlit, ab paraules dignes de fe, la féu certa de tot lo fet com
passava. En aquell cas la Princesa tant fon lo plaer que pres besà a
Hipòlit en lo front e de sobres de contentació del seus ulls corregueren
vives llàgrimes, e Hipòlit li dix:/

/ /

/Senyora, negúno deu plorar sinó sos pecats e defalts, e deu perdre
treballs e oblidar aquells./

/ /

/E per la gran remorque en aquell cas la gent feia, Hipòlit se'n partí,
e la Princesa se n'anà a la cambra de sa mare, e veren tornar a
l'Emperador ab Tirant, e totes les dames se posaren per les finestres,
que no els era present sinó lo mal de Tirant, que de l'altre no tenien
cura. Com Tirant fon en dret de la finestra de la Princesa alçà lo cap
ab lo bacinet e posà's les dues mans davant la cara, e l'Emperadriu
demanà a sa filla per què havia fet Tirant tal cas de posar-seles mans
davant la cara, que açóno es fa sinó per descontentació d'amor. E la
Princesa respósque tal cosa no sabia./

/ /

/Com foren passats, essent a la porta del palau, l'Emperador descavalcà,
e Tirantpres son comiat d'ell per anar a sa posada. L'Emperador féu son
poder que Tirant descavalcàs, que allí seria molt ben servit de tot lo
que mester hagués, e Tirant féu son esforç d'anar-se'n. La Princesa
presumí d'aquesta anada què podia ésser la causa que Tirant no havia
volgut aturar en lo palau, per molts precs que l'Emperador li hagués
fets, ço que ell en altre temps molt desitjava. Així mateix pensà per
què s'havia més les mans davant la cara./

/ /

/Com Tirant fon en sa posada, prestament se més en la cambra e féu-se
venir lo senyor d'Agramunt e Hipólit, e pregà'ls molt afectuosament que
deu galeres que hi havia que les fessen armar e posar en orde de les
coses necessàries. E ells digueren que eran contents; partirent-se de
Tirant e feren les galeres molt bé proveir./

/ /

/Com Tirant se fon dinat, posà en orde tot lo que mester havia per a sa
partida, e ordenà que tota la sua gent anassen per terra fins al castell
de Malveí, i ell iria per mar, que allí es trobarien . Com fon quasi
l'oració, la Princesa congoixava de mortper veure a Tirant, e pregà a
Plaerdemavida e a la donzella de Montblanc que anassen a la posada de
Tirant e que el posassen en noves, e es volguessen assegurar del dubte
en què ella estava posada, e li diguessen que ella suplicaria a
l'Emperador son pare que l'anassen a vesitar, com ella fos posada en
gran congoixa de l'absència de la sua vista. E anant les donzelles per
complir llur embaixada, un patge de Tirant les véu venir, e ab cuitats
passos ab gran alegria entrà dins la cambra e dix:/

/ /

/-Mon senyor, alegre's vostra senyoria com vos ve ambaixada de part de
la senyora Princesa, de dues galants dames./

/ /

/-Ves prestament - dix Tirant- posa't a la porta a diràs que estic bé,
mas la son me té tan apoderat que estic ara en lo plasent dormir./

/ /

/Lo patge féu son manament e féu sa excusació, car Tirant no les volgué
veure. E tornades les donzelles al palau ab la resposta, la Princesa féu
tant que l'Emperador e sa mare anaren a la posada de Tirant; e ell,
sabent que l'Emperador venia, avisà a dos patges de tot lo que dir
tenien ne a fer. Com l'Emperador fon a la porta per entrar en la cambra,
dix lo més avisat dels patges:/

/ /

/-La majestat vostra, senyor, pot ben excusar en aquesta hora de no en
la cambra entrar, pèr lo dubtós mal en què lo vostre Capità està. Com
tants dies ha que el seu esperit no ha reposat, ara està en consolació
gran per recobrar lo que aquests dies a fallit; e lo delit seu en
aquests cas és tan gran que recobra natura lo que ha desmenuït, e de
suor quasi cobert està; bo seria un metge sens despertar hi degués entrar./

/ /

/Tirant pretament se posà en lo llit, ab un drap banyat ruixà's la cara.
e féu demostració que dormia. Com lo metge entrà, e tornà a la porta, a
l'Emperador dix-li:/

/ /

/-Senyor, molt gran pecat seria que en semblant cas lo despertassem.
Vostra altesa se'n porà tornar fins a l'endemà, e de matí la sua
excusada vista fer-se porà./

/ /

/La Princesa no podia pendre ab prou paciència que no ves a Tirant, però
fon-li forçat de tornar-se'n ab l'Emperador. Com Tirant sabé que tots se
n'eren anats, llavà's prestament, e féu trossar tota la sua roba e
féu-la posar dins la galera. Com fom hora de mitja nit, secretament se
recollí e volguera partir en aquesta hora sinó per esguard que la galera
no tenia son compliment./

/ /

/Vengut lo dia e lo sol eixit, l'Emperador sabé com les trompetes de les
galeres tocaven a recollir, Tirant tramés lo senyor d'Agramunt a
l'Emperador per ambaixador, e com li fon present presentà-li la següent
ambaixada./

/ /

/ /

/ /

/ /Com Tirant tramés a l'Emperador lo senyor d 'Agramunt per
notificar-li la sua partida/./

/ /

/-Los casos sinistres de fortuna fan variejar la pensa humana d'aquells
qui s'esforcen a complir los actes virtuosos qui són conformes a llur
condició, ignorant los esdevenidors mals qui són causa d'impedir los
bons prepòsits e serveis que lo vostre Capità ha acostumat fer a la
majestat vostra. Car les coses noves solen més plaure e ab més esforç
executar que les molt vistes e lo que hom no té se sol ab major afecció
desitjar que lo que hom posseeix, e nenguna cosa no és tan delitosa que
per llong ús no torne enutjosa. E venint al que vull dir, ab llicència
de la majestat vostra lo vostre Capità s'és recolllit en les galeres e
ha ordenat per esguard de la cama d'anar dina al port de Transimeno, e
ab barca pujarà fins al castell de Malveí, e la gent d'armes per terra
fins en aquell loc mateix, e significa a vostra altesa per mi la sua
prompta deliberació e partida./

/ /

/Respós l'Emperador ab paraules de semblant estil:/

/ /

/-Cavaller, molt estic aconsolat de la bona nova que em portau, car jo
regracie molt a la divina Bondat com ha donat esforç de salut al vostre
Capità perquè puga partir, que és la cosa que més desitge en aquest món
aprés salvació a l'ànima, car l'esperança que tinc en la sua gran virtut
de cavalleria me fa oblidar tots los passats mals; e per ço, com pens
que serà repós de la mia senectut, vull pendre a Tirant en compte de
fill. Pregau-lo de part mia que, així com fins ací ha ben obrat, ho
persevere d'ací avant molt millor, car lo premi de tan gran servei serà
tal que ell e tot sos parents alegrar-se'n poran./

/ /

/Lo senyor d'Agramunt besà-li la mà e pres son comiat. Aprés anà a la
cambra de l'Emperadriu e pres son comiat, e de la Princesa per lo semblant./

/ /

/Com l'Emperadriu vé que Hipòlit se'n devia partir, e la Princesa,
Tirant, feien molt grans lamentacions, e cascuna plorava e es dolia de
sos mals, en especial la Princesa, que així es partís Tirant d'ella sens
dir-li res. Cuitadament anaren a la cambra de l'Emperador per veure si
era ver la llur partida, e l'Emperador los ho recità tot. La Princesa
apoderà que l'Emperador anàs a la mar perquè ella hi pogués anar, e
l'Emperadriu que no s'hi tardà. E per quant l'Emperador aplegar primer a
la mar que no elles posa's dins una gran barca e entrà en la galera e
pregà molt a Tirant que tot l'Imperi tingués per recomanat. E Tirant li
dix paraules molt afables fent-li oferta llargament de tot lo que el
pregava, e encara més l'aconsolà per tal forma que tot l'Emperador ne
restà molt content./

/ /

/E tots los mariners donaren de consell a l'Emperador que prestament
ixqués en terra per causa d'un negre núvol qui ab grans tronns e llamps
venia acompanyat; l'Emperador fon tornat a terra. La Princesa, ocupada
de molts pensaments, dolentse molt com no era estada allí com son pare
entrà en la galera, perquè ella hi fos entrada e hagués pogut veure e
parlar ab Tirant; la mar era ja tan brava que no consentia que dones hi
deguessen entrar, e son pare tampoc no lo hi haguera consentit; la
Princesa, qui no véu altre remei, los seus ulls destil.lant vives
llàgrimes, ab infinits sospirs adolorits pregà a Plaerdemavida que
entràs en la galera e que sabés la causa o causes per què Tirant així
cautelosament s'era recollit sens dir-li res, e les mans al passar per
què les s'havia posades davant la cara, e més avant per què no volgu‚
aturar en lo palau, lo que altres vegades tant havia desitjat./

/ /

/E Plaerdemavida, perquè era donzella molt entesa e de bon sentiment,
hagué molt bé compresa tota la intenció de sa senyora, e posà's en una
barca ab Hipòlit i altres qui l'acompanyaven./

/ /

/No comporta ésser dita la dissimulada dolor que l'Emperadriu pres com
véu que Hipòlit pujava en la galera./

/ /

/Com fon dins, Tirant no féu gens de cara a la donzella, però ella
s'esforçà que Tirant l'oís, e no tardà de fer-li present de semblant
ambaixada. /

/ /

/ /

/ /

/ /L' ambaixada que Plaerdemavida explicà a Tirant/./

/ /

/-Ací só venguda per finir los darrers dies de la mia trista vida. Oh
digne de gran llaor, en lo qual natura no ha fallit! Ja per la
desconeixença de la senyoria vostra no us puc oblidar, e jo no só
mereixedora de tan dura punició aconseguir, coneixent lo vostre gran
renom de vostra virtuosa fama pública per tot lo món. No sens gran causa
és causada en mi dolorosa passió e són posats en mi dolorosos treballs,
los quals per plaure a altri desplaem a mi. Mas fortuna , qui tostemps
és enujosa e envejosa d'així llong delit e plaer, en lo qual, en lo
principi de vostres amors havia trobada forma prou coberta e covinent a
vostres desigs complir, a la fi la sua amor desordenada en trist e
dolorós plant s'és convertida, Ara deixem estar les costumes de gran
llaor, e les singulars virtuts qui en vós habiten les qual haurien força
de pendre cascun altre esperit. Bé pot ésser maleïda aquella donzella
qui ha perdudes les sues paraules, que no li ha respost a la sua justa
intenció, omplint a mi d'infàmia miserable ¡Oh molt cruel cavaller,
entre molts nobles valerós! Qui ha regirat així los teus pensaments? ¿On
són ara los precs los quals moltes vegades a mi, per restauració de la
vida nostra, planyent e sospirant oferíeu, que la nostra vida e mort
estava en les mies mans ? ¿On són ara los piadosos ulls ab los quals
tota volta mostraven ésser vists ab llàgrimes ? ¿On és l'amor que envers
mi mostraveu passant delitoses paraules, en los greus treballs e
congoixes que jo he pressos per meus propis, hem delit el servei de
vostra mercè? ¡Partir-se de tant virtuosa senyora, la més alta en
dignitat e virtuts que en tot lo món sia, sens dir-li adeu-siau! La sang
de Caïm no comés tan gran desconeixença envers son germà Abel com vós
haveu fet envers vostra esposada. Si vida dolorosa o mort li volreu dar,
no ixcau en terra ni la vejau. Si restaurar-la volreu d'amargosa vida,
dau-li una poca de vista de vostra senyoria./

/ /

/E dit açò, no podent retenir les seues piadoses llàgrimes, tancà's
davall lo seu mantell ab gemecs e sospirs molt dolorosos. Però Tirant
volguè satisfer en lo que Plaerdemavida li havia referit, perquè de negú
no fos oït, feu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/ /La resposta que fa Tirant a Plaerdemavida/./

/ /

/-¿On trobar‚ jo medecina per foragitar la mia cruel e inestimable
dolor? ¿E qui serà aquell qui confort puixa donar a la gran tristor mia?
Car si no, sol la mort es aquella qui dóna remei a tots els mals, car
perdent la vida perdré lo pensament del negre hortolà. E major dolor és
la mia que no fon la magnificència de Pirro, ne la descontentacio de
Medea, ne la potència e Dari, ne la desventura d'Adriana, ne la crueldat
de Gigurta, ne la infàmia de Canatre, ne la tirania de Dionís. Moltes
altres dolors semblants a la mia deixar‚ de recitar, perqué jo veig que
los antics dans, cercant si en trobar‚ que sien als meus semblants, per
ço com havent companyia me dolga menys perquè em facen mísera sepultura.
Jo tinc compassió de qui em dóna gran dolor, e no gose manifestar lo que
em fa doldre, la qual cosa si fos de dir, no tinc dubte que, així com
als altres atribulats qui es dolen, atenyen algunt remei, e
benaventurada pietat és aquesta. ¡Oh donzella de generació ingrata,
consentidora de mos mals! No ens convé a nosaltres, estrangers, fiar de
negú, com totes les coses nos ixquen contràries. Per ço se continuen les
mies congoixes, no obstant l'esperança de l'esdevenidor viatge, encara
que sia a mi molt fatigós, emperò no desminuint en amor, la vera
esperança mia clara és, e la sua més escura que la nit. La sua bellea e
avisament passa totes les altres del món ab singularitat tan extrema que
seria foll qui en sa presència alguna altra lloàs d'ésser de tanta
estima. E fengia la bella senyora tanta contentació de mos passats
serveis e presents, cercant paraules qui a tanta pena eren conformes,
puix es impossible causa de gran tristor raonar-se puga. A la fi los
meus adolorits ulls mereixqueren veure la tan estimada senyora, la qual
de mi en aquell cas poc pensament tenia, ab lo Lauseta, negre hortalà.
Primerament viu un deshonest besar, lo qual los meus ulls e los
sentiments ofené, e majorment aprés entrant en una cambra, amb gest e
paraules d'indefinida amor abraçats, mostraven haver aconseguit tot
aquell plaer e delit que entre enamorats s'acostuma. E eixint per la
porta la Vidua Reposada ab un vel de seda en la mà, agenollant-se als
seus peus, davall les seues faldes bé amunt lo hi posà. Los dolorosos
pensaments e tristes sospites que a la mia dolorosa ànima combatien per
haver vist com aquell tan indignament l'havia tractada! No sé la mia mà
per què en aquell cas se detingu‚ de fer homei, no vull dir en qui, mas
la desventurada paret m'ho tolgué, més amiga d'altri que no de mi. Los
arbres qui de prop li estaven, tots mudaren de color per l'abominació de
tan lleig cas. -E llavors digué ab irada veu-: Perd de mi esperança,
Plaerdemavida, que si jo t'hagues vista com fiu a la donzella de
Montblanc e la Vidua Reposada, jo t'haguera presa per los cabells, e en
aquesta mar sagrada te donara de bon grat sepultura adolorida. Mas per
ço com no venguist davant la mia vista, te prec que prestament te vulles
partir davant los meus ulls, car bé pens que també deus ésser consenta
en la maldat de ta senyora. Mas aprés lo cas, jamés traure ni apartat
poguí del meu ànimo la miserable gelosia, qui en mi havia presa posada,
del negre hortolà, que com a forçat no puguí resestir que l'espasa per
lo coll no li passàs. Oh Princesa enemiga d'honestat! ¿Per què temptes
altre remei que mort a ta dolor? ¡Tu desitges saber mon mal, lo qual no
consent, per ésser tal, que sia perlat, perquè l'aire s'entrenyora de
sentir so de tals paraules; e les tues orelles haurien ferea d'oir lo
desorde de tanta amor sens comparació que al negre has mostrada, per què
et seria millor morir per reviure honesta fama, que no vivint morir en
eterna infàmia! ¡Oh cruel seguretat que tu a mi fist! Per tolre'm lo
perill, en lo qual sols ma vida era segura, llançant-me davant los teus
peus te diguí la causa per on ma vida tenia avorrida, e jo et guardava
la casta corona. Delit és als atribulats si llur dolor a persona fel
recitar poden; però vós, donzella, desesperau del meu socor per la mia
persona ésser absenta, car perdonar és lo meu propi ofici d'aquella
infançonia de la mort, la qual egualment accepta qualsevol que a ella
recore. Així en tal temps ma dolor tant augmentava que quasi fora de
seny entrí en mia cambra, fegint que terrible son fatigada la mia pensa,
perquè em deixassen estar sol, car tota companyia me fòra enutjosa, puix
no podia atènyer lo que tant desitjava, e llançant lo meu cos per
feixuga càrrega de deseguals pensaments e enuigs sobre lo meu llit, no
sabia qual part millor que mort elegís, mas pensí que lleixar-me de
viure feia ma culpa palesa per aconseguir-ne perpètua infàmia. E per ço
prec a Déu, puix la Princesa aquella nit que em tingué lligat enmig dels
seus braços a gran culpa sua e poc delit meu volgué fer excusació ab
paraules de pietat e ab llagremes als ulls per ço que no conegués la sua
gran culpa e major defalt, e per ço desig en aquesta mar salada jo
pogués fer ma pròpia habitació, e lo meu cor no soterrat anàs sobre les
ones, e que arribàs on la senyora princesa habita per ço que ab les sues
delicades mans me vestis la mortalla./

/ /

/Callà e no volgué més dir. Com Plaerdemavida conegué lo mal de Tirant
quin era, e veu que lo negre hortolà era estat mort e no podien saber
qui ho havia fet sinó ara per relació sua, estigué molt alterat, però
forçà l'ànimo per eixir bé de la sua ambaixada, e ab gest d'alegria e
cara rient se pres a dir, present Hipòlit, paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/ /Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant//

// / /

/-Les paraules dissimulades que lo vostre ginyós pensament ha
manifestades són a mi de gran admiració, que per vós sia estat presumit
que, ab senyal de verdadera amistat, ab paraules injurioses proceint
d'extrema malícia, volríeu a ma senyora a infàmia de perpetual
deshonestat. E no penseu que ab lo vostre mal saber me poguésseu induir
al que volríeu, que jo lloàs les vostres reprovades paraules e mala
intenció; car tant vos aprofitaria com fer un clot en l'arena, e ab un
anap foradat buidar tota l'aigua del mar; e vós, qui us feu amar e
desamar deveu pendre açó per somni. E tot lo que dit haveu és fora de la
mia memòria. E si tal cas presumiu de ma senyora ni de mi, anau per a
desconeixent cavaller, que en tan gran perill hajau posada la vostra
persona. E posat cas que jo hajau vist, és estada cosa que s'es fet per
joc e burles, per dar consolació e alegria a la senyora Princesa. La
Viuda Reposada hagué dels entremesos de la festa de Corpus Crist, e jo
em vestí en forma del nostre hortolà./

/ /

/E recità-li tot quant dessús és estat dit./

/ /

/Tirant fon molt admirat de tal raó, e dix que tal cosa no podia creure
si doncs de sos ulls no veia lo contrari. La donzella ab grans rialles
li dix: /

/ /

/-Senyor, jo delibere de restar ací, e vaja Hipólit a la mia cambra, e
davall lo llit trobarà tots los vestiments del negre hortolà. E si no
dic la veritat, que de cap me llanceu en mar. /

/ /

/Tirant fon content, e manà a Hipòlit que prengués les claus e
prestament hi anàs, e per ço com feia gran maror, que tornàs prestament.
E Hipòlit féu lo manament de Tirant. Com fon tornat ab la roba del negre
hortolà, la mar estava tan brava que jamés Hipòlit no pogué pujar en la
galera, ni Plaerdemavida no pogué eixir en terra, de la galera:llançaren
una corda a la barca e lligaren-li la roba del negre hortolà en tal
forma que la pujaren a la galera. Com Tirant véu la cara e la roba,
conegué la gran maldat de la Viuda Reposada, e en presència de tots jurà
allí que si en aquell cas pogués eixir a terra, que en presència de
l'Emperador la faria cremar, o ab les seues pròpies mans faria d'ella lo
que havia fet del negre. Aprés Tirant pregà molt a Plaerdemavida que li
volgués perdonar dels mals pensaments que havia tenguts de la Princesa
ni d'ella, e com fos ab sa altesa que li volgués recaptar perdó. E
Plaerdemavida molt graciosdament lo hi otorgà, així restaren los dos ab
molt bona amor e voluntat./

/ /

/A poc instant la mar s'embraví tan fort que tots aquells que veien la
barca on Hipòlit anava, tots reclamaven a Déu de bon cor que no parissen
en la cruel mar. E com Déu volgué, tornaren a terra tots banys, e la
barca mitja d'aigua. La pluja e lo vent era tan fort e la mar tan alta
que les gúmegues de les galeres se romperen e per força hagueren d'aquí
de partir. Dues galeres donaren en aquella hora a través; les persones
se salvaren, mas les fustes se perderen. Les tres galeres com a forçats
entraren dins la gran mar ab la major fortuna del món, romperen los
arbres e les vels e tot n'anà dins mar. una galera trobàs a sobrevent, e
Déu volgué que pres en una illa petita, e allí es restaurà. La galera de
Tirant eren a sotavent: no pogueren pendre en l'illa, ans romperen los
timons de caixa, e la galera de Tirant se descosí, e l'altre galera, qui
li prop li venia, tota s'obrí¡ e entrà-s'en la gent i ella en l'aigua de
dolor: tots se negaren, que negú escapar no pogué./

/ /

/La galera de Tirant féu la via de Barbaria, e tots los mariners
perderen lo tento del marinatge, que no sabien en quines mars eren, e
tots ploraven e feien lo major dol del món; agenollats cantaven la
/Salve Regina/, aprés se confessaren los uns ab los altres e
demanaren-se perdó. Plaerdamavida estava gitada en un llit més morta que
viva, e aconhortant-la lo mills que podia. Com Tirant véu que el joc
s'estrenyia, dolent-se de sos mals féu devotament principi a semblant
lamentació. /

/ /

/ /Lamentació que fa Tirant, corrent en la mar fortuna/./

/ /

/-Oh Senyor, ver Déu omnipotent e misericordiós! ¿E quina és estada la
mia trista sort e gran desaventura que en tan gran treball e cruel
infortuni vengut sia? Oh miserable de mi! ¿E com ha permés la tua divina
bondat que jo haja a morir en la cruel mar, e m'haja a combatre ab los
peixos? No so pogut morir en les forts batalles dels turcs, e ara morré
sens poder fer resistència alguna? ¿Per què no morí en la fort batalla
del senyor de les Vilesermes, puix ab tanta pena havia finir la mia
trista vida? Lloada sia la Majestat divina, a qui plau que per los meus
grans pecats jo reba tal punició segons los mais meus meriten. ¡Oh trist
de mi, que no em dol la mia cruel mort, mas dol-me aquesta donzella que
haja ésser punida per los meus defalts, o per mi restar en tribulació e
fora de tota esperança! ¡Oh Tirant, bé‚ es aquest dia trist e
desaventurat per a tu, que no et val força ni ardiment, car tu bé
pensaves que cavalier qui en tot lo món los no et pogués vençre ni
subjugar, e ara est atés ais térmens de la mort, e no saps qui et mata
ni per quina causa! ¡Oh senyora Princesa, qui sou fènix del món, a Déu
los plasent vós fósseu ací present, perqué vésseu los darrers dies de la
mia trista vida, perqué us pogués demanar perdó de tantes ofenses que us
he fetes, per bé que no sia de mon propi costum, mas per relació de
falsa gent! ¡Oh Viuda ficta e reprovada, ja los plasent a la divina
Providència que em donàs tant temps de vida, sol perquè et pogués
premiar de les nefandíssimes maldats que tu ab tan poca temor de Déu e
vergonya del món has comeses, car per tos pecats muir jo e tots los
altres, e seràs estada causa e destrucció de la corona de l'lmperi grec!
Oh senyor Emperador, ple de molta benignitat! ¡Com vos dolríeu de mi,
com muir en tan gran desaventura! ¡Oh cavallers del meu parentat, e com
serà prest partida la nostra companyia, e qui serà aquell qui us puga
ajudar ne traure de presó! ¡Oh excel-lentíssima Princesa e esposa mia,
vós éreu lo meu confort e restauració de la vida mia! Jo suplic al
Senyor de tot lo món que us vulla lliberar del poder de vostres enemics,
e us augmente l'honor i l'estat, e que us trameta un altre Tirant qui
tinga tanta voluntat de servir-vos./

/ /

/No pogué comportar Plaerdemavida que ab esforçada veu no les principi a
tal parlar, reprenent-lo com se lamentava de fortuna./

/ /

/ /

/ /

/ /Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant. / /

/ /

/ /

/-Així us ne pren com fa al llaurador com vol segar lo blat, que sega
l'espiga buida. E no us deveu clamar de fortuna, mas de vós mateix, car
no us ha forçat fortuna d'amar ne d'avorrir, car no és ofici seu, ne té
senyoria neguna en coses que estan en llibertat del franc arbitre.Voleu
saber què us ha forçat? Lo vostre poc saber, qui ha deixada la raó per
seguir lo desordenat voler. Riqueses, potències e dignitats, e semblants
coses dóna la fortuna, mas elecció d'amar o d'avorrir, obrar bé o mal,
voler o no voler, en lo franc arbitre està, e cascú ne pot usar a sa
voluntat./

/ /

/No tardà Tirant en fer principi a semblant parlar./

/ /

/ /

/ /

/ /Replica Tirant a les raons de Plaerdemavida. Com la galera de Tirant
se perdé en la costa de de Barbaria.//

// //

/-Si de mos mals jo só estat ocasió, no em dol gens la mia mort, puix jo
la m'he procurada; mas dol-me la tua, que per causa mia hages a perdre
la vida. E fos plasent a la divina bondat que et pogués traure e
lliberar dels braços de la fosca mort. E si a mi fos possible pogués dir
quant a guanyat sobre mi la mala sort des que la majestat de la senyora
Princesa m'ha deixat encórrer, car no se qual m'és pus contrari: amor o
fortuna. E fantasiant contínuament en la majestat sua, tinc la sua
imatge davant los meus ulls. E deixant-me de vanes paraules, per què
tenim la mort veïna, dic que no som ara en temps ni en hora de tenir
moltes raons sinó recorrer al divinal auxili, per què suplic a la
misericòrdia del meu senyor Jesucrist que vulla haber mercè de la mia
anima de la tua./

/ /

/E girant-se a l'altra part, véu lo gran plant que los mariners tenien,
e véu lo còmid de la galera, qui era lo millor mariner de tots, retre
l'ànima a Déu per ço com era caiguda una corriola e li havia dat el cap.
Llevà's un galiot, anà a Tirant e dix-li ab gran esforç: /

/ /

/-Senyor, manau que la gent llancen l'aigua que dins la galera és. Veus
ací un bastó; ab aquest en la mà, cuitau per tota la galera, car lo
cómit és mort e tota la gent està esmaiada, car veen-se prop de la mort.
Feu-hi gran esforç que buiden, car si poden passar aquell cap, nosaltres
porem acampar la vida, car més val de dos mals pendre lo menor, ço és,
que siam catius en poder de moros que si perdíem les vides. /

/ /

/Tirant alçà lo cap e dix: /

/ /

/-E quines mars som?/

/ /

/-Senyor -dix lo galiot-, veus allà -senyalant-les mars de Sicília, e
aquestes són les de Tunis. E perquè sou persona virtuosa me dolc més de
vós que de mi, car la fortuna vol que havem de perir en aquesta trista
costa de Barbaria, e en semblant cas cascú deu demanar perdó a l'altre. /

/ /

/Tirant se llevà prestament, si bé l'espantosa mar li feia gran mal que
llevar no ès podia, e feu tot lo que li fon possible; mas véu que
l'escandalar e la cambra d'enmig e lo palloll, tot era ple d'aigua.
Tirant que haguè vist aço, féu-se traure les millors robes que tenia e
vestí-les-se, e près una bossa ab mil docats ab un escrit que posà dins
qui deia: /Prec e suplic a qualsevulla que lo meu cos en so poder vinga,
per gentilea, amor o pietat, al meu cos i vulla dar sepultura honrada,
com jo sia Tirant lo Blanc, del llinatge de Bretanya, e d'aquella
singular conquesta de Roca Salada, Capità major de l'Imperi grec. //

// / /

/Com açó fon fet, era passat migdia, e la gaera com més anava més
s'omplia d'aigua, e molt més entre ells creixin lo dol, e la mort
s'apropinquava ./

/ /

/Essent prop de terra, los moros veren venir la galera, e venia a ferir
en aquell lloc on ells desitjaven, e los crestians veien que de morts o
de catius excusar no es podien. /

/ /

/-¡Oh mare piedosa e misericordiosa dels pecadors, tu qui fuist verge
ans del part, que així com jo verdaderament crec açó, que així hages
mercè a la mia pecadora ànima!/

/ /

/La galera fon prop la terra e tota la gent se llançava en mar, cascú
per lliberar la vida.En aquest cas era ja quasi nit escura.Com Tirant
véu que los mariners cascú prenia són partit, no e volgué jamés partir
de la galera; per çó com en la galera no hi havia barca ni corda ni rem,
que tot no fos perdut, pregar Tirant a dos mariners fels amics seus,
d'aquells qui eren venguts ab ell en la sua nau com l'armà en Bretanya,
que tinguessen per recomanada a la donzella; e tant los pregà e els
promés, que ells ho empregueren. Despullaren-la tota nua; e ja quasi la
galera era tota davall l'aigua, e prés una planxa de suro qui estava
lligada ab un ferro, ab un ganivet tallar la corda, i lo mariner
lligà-la's en los pits e la donzella abraçá'l per les espatlles; l'altre
ajudava-li a sostenir. Venc colp de mar e donà a Plaerdemavida e els
mariners e llençà'ls los uns deçà, los altres dellà; lo qui portava la
planxa de suro, ab l'embaràs de la corda ab la donzella, per
restaurar-la ell s'ofegà; l'altre mariner ajudà a la donzella tant com
li fon posible, e a la fi fon forçat la desemparàs. E fon sort que es
trobà tant prop de terra, e nit escura, que sentien la gran remor que
los moros feien per pendre los crestians. la donzella tocava dels peus
en terra, e trobant-se desemparada, atura's que no vulguer així en
terra, mas acosta's més a terra per no estar en tan gran fons, mas venia
l'ona algunes vegades que tota la cobria. E anant vora terra per
l'aigua, aparta's dels crits per dubte que no la matassen, car veia que
los moros ells se mataven los uns ab los altres sobre lo pendre dels
presoners: qui més ne porien pendre; e ab los rellamps que feia veia
relluir les espases vora la mar.E tota nua se n'anà per l'aigua seguint
la vora de la mar, e com sentia venir algú, entravase'n tota dejús
l'aigua, e estava així fins que eren passats./

/ /

/La pobra Plaerdemavida, nua e crua, sen's vestidures negunes, morta de
fred, anava tostemps reclamant a la mare de Déu senyora nostra que, puix
la sua bona sort l´havia portada en terra de moros, li volgués de parar
alguna persona que la tractàs bé. E anat així prop de mitja llegua,
trobà unes barques de peixcadors, entrà dins una barraca e trobà dues
pells de moltó, e lligà-l´es l'una ab l´altra ab una corda prima, e
posa´s l´una pell davant, l´altra detràs, on trobà un poc de remei al
fred; posà´s un poc adormit perquè estava molt fatigada del treball de
la mar./

/ /

/E com se despertà, trobant-se sola, pres-se a plànyer que plorà e a fer
molts grans lamentacions, destil·lant dels seus ulls vives llàgrimes qui
ableujaven molt els seus ulls, e la sua veu qui restà fort rogallosa
quasi no podent parlar, e ab cuitats passos anava cercant les guies de
la cruel fortuna, la qual continuament aguaita als qui en tranquil.le
repòs desitgen viure. E raonant-se ab si mateixa, l´aflegida donzella deia:/

/ /

/-¡Oh despiedada fortuna, com has mostrada vers mi tanta crueltat! ¿Què
em podies més fer que llançar-me cativa en terra de moros? Menor pena me
seria estada que en la tempestuosa mar hagués rebuda sepultura en lo
ventre d'un peix. Però jo estime d'ací avant molt poc posseir los béns
que posseir puix a la fortuna plau per los enganys que ab si porta, car
aquella cosa és perduda sens dolor que sens amor és posseïda; e desitge
jo ara la mort, puix en tal cas só venguda, más jo tinc dubte que
desitjant-la no em porrogue la vida. Car en aquest cas jo conec que a
tots los sants mes són contraris, car impietat me constreny que cometa
crim en la mia persona, com la mort sia fi de tots los mals, la cual, si
benignament e rebuda, dóna a les donzelles premi d'honestat. E certa
cosa és que jo finiré la tendra castedat mia ab mort delitosa, per finir
la mia penosa vida ab conservació de ma fama, car viure és morir, qui no
espera haver alegria. ¡Oh trista de mi, que l'arena està humida per les
mies doloroses llàgrimes! ¡Oh senyora Princesa, jo só bé certa que per
mi vós ara plorau per la mia absència, malcontenta de vós mateixa,
esperant quan tornaré ab la desitjada resposta! ¡Bé es porà aconhortar
l'altesa vostra de mi, que pens ja més me veureu per la mia gran
desaventura!/

/ /

/Estant en aquesta dolor que ja era prop del dia, sentí venir un moro
cantant; amaga's prop del camí perquè no fos vista d'aquell; com aquell
fon passat, véu-li la barba tota blanca, pensà en si que aquest moro
vell li daria algun bon consell, e acosta's al vell moro e recità-li
tota la sua desaventura. Lo moro, mogut de gran pietat veent la donzella
jove e de gentil disposició, dix-li semblants paraules:/

/ /

/-Donzella, jo veig que la fortuna t'ha portada en aquesta misèria; jo
vull que tu sàpies com jo fui gran temps catiu en poder de crestians en
Espanya, en un lloc que havia nom Calis. la senyora de qui jo era catiu,
veent la mia gran servitud que jo feta li havia, se seguí un cas, que,
tenint ella un fill, enemics que tenia li vengueren per matar-lo, e
certament l'hagueren mort sinó per mi, car per ma valentia ab l'espasa
en la mà lleví de terra lo fill de ma senyora, e nafri'n dos, los altres
fiu fugir; e per aquell esguard jo fui posat en llibertat per la
senyora: vestí'm tot de nou e dona'm diners per a la despesa e féu-me
posar a ma voluntat dins en Granada. E per aquesta gentilea que aquesta
senyora me féu, tu hauràs lloc en mi; e com jo tinga una filla viuda, la
qual per contemplació mia, ella et tendrà en estima d'una germana./

/ /

/Plaerdemavida prestament donà dels genolls en la dura terra, e féu-li
infinides gràcies. E lo moro se despullà en albornús que vestia e donà'l
a Plaerdemavida, e los dos se n'anaren en un lloc qui prop de Tunis
estava, qui es nomenava Rafal./

/ /

/Com la filla del moro véu la donzella així jove e de tan gentil
delicadura, tota despullada, pres-li molt gran compassió, e lo pare li
pregà li fes tota aquella millor companyia que poguès, e li dix:/

/ /

/-Sàpies, ma filla, que aquesta és filla d'aquella senyora qui em posà
en llibertat, e per la bona companyia que em féu, e la gràcia que d'ella
aconseguí, en aquesta li vull retre les gràcies./

/ /

/La filla, per la molta amor que al pare portava, ab amor infinida rebé
l'aflegida donzella, e donà-li una camisa e una aljuba ab un alquinal; e
no era negú qui la ves que no la tinguessen per mora./

/ /

/Ara tornem a Tirant, que poc aprés Plaerdemavida fon eixida de la
galera ab los dos marins a qui Tirant l'havia comanada, ell restà ab un
mariner fins que la galera fon tota plena d'aigua, la qual se n'entrava
a fons. Llavors Tirant acordà ab lo mariner de llançar-se en mar, que
mitjançant l'ajuda del mariner sí poria aixir en terra, per bé que
Tirant tostemps tingué creença que en la mar o en la terra ell no podia
èsser estalvi de la mort ço com, sabent los moros que ell fos Tirant,
capità dels grecs, qui havia fet tant de mal als turcs, no el lleixarien
a vida per tot lo tresor del món. Emperò ab ajuda de la divina
Providència e del mariner ixquerent en terra que era ja nit ben oscura,
e secretament a quatre peus se llunyaren on sentien la remor dels moros.
Com foren anats per bon espai de terra e ja no sentien la remor de la
gent, apartaren-se de la mar entrant devers terra e trobaren una vinya,
qui en aquell temps era que hi havia raïms. Dix lo mariner: /

/ /

/-Senyor, per Déu, aturem ací en aquesta delitosa vinya e porem-hi estar
fins a demà tot lo dia, e purem pendre vista de la terra; en la vinent
nit porem d'ací partir per anar on la senyoria vostra manarà, car en
mort ni en vida no us falliré. /

/ /

/E Tirant consentí en los seus precs. Com tingueren ple lo ventre de
raïms, veren una cova, e posaren-se dins per a dormir tot nuus així com
estaven. Com se despertaren, sentiren-se tots freds; llevaren-se e
mudaven pedres d'un lloc en altre per escalfar-se. Com lo sol fon eixit,
Tirant estava ab granduló per les cames, qui molt li dolien no tenint
esperança naguna qui de bé fos./

/ /

/E seguí’s en aquell cas que lo rei de Tremicèn trametia embaixador al
rei de Tunis lo major e millor cavaller que ell tenia ni de qui més
fiava, i era capità general de tota la sua terra e tots lo nomenaven
Cabdillo de los cabdillos. Aquest embaixador havia passat tres mesos que
era allí, e havia-li dat pujada en un lloc i era molt abundós e delitós
de caça, ab tota la sua gent. E fon sort que aquell matí ell ixqué, per
pendre delit , ab falcons e llebrers, e caçant trobaren una llebre, e
per ésser molt correguda per los cans e per los falcóns, no podent haver
altre reparo, entra-se'n dins la cova on Tirant estava e un dels
caçadors que la hi véu entrar descavalcar a la porta de la cova e véu
dins Tirant estar gitat que no es volgué gens moure e lo mariner li
ajudar a pendre la llebre. Lo caçador se n'anà dret el capità de dix.-li: /

/ /

/-Senyor, jo no crec que natura pogués formar un cos mortal ab més
perfecció, car pintor no poguera pintar un cos més bell del que jo he
vist. Oh fortuna!, ¿ per què l'has tant perjudicat ? No sé si es defalt
a la mia vista, car, a mon semblant, me par ésser més mort que viu, per
la color que té descolorida, ab més bella cara, e lo llustre dels ulls
que per que sien rubins acunçats. En l'univers mon no pens se trobàs un
cos mortal ab tanta perfecció de membres. Jo l'he vist tal que crec que
de dolor e mals està ben acompanyat. /

/ /

/Lo senyor li demanà on era l'home que tanta bellesa poseïa.Dix lo moro:/

/ /

/-Senyor veniu ab mi, que jo el vos mostraré en aquella vinya, dins una
poca cova./

/ /

/L'ambaixador ab plaer inestimable féu aquella via. Lo mariner qui veu
venir tanta gent, desemparà a Tirant sens dir-li res, e fugí tan
secretament com pogué, que els moros no fon vist./

/ /

/Aplegat l'ambaixador a la cova per bon espai estigué mirant a Tirant,
havent compassió d'ell, e ab gest e cara d'humilitat, ab estil de tal
parlar féu principi./

/ /

/ /

/ /Lo conhort que fa l'ambaixador a Tirant.//

// / /

/-La gran bellea que veig en la tua persona porta dins mi pietat molt
profunda, e com sia cosa acostumada als hòmens, per grans senyors que
sien, que s'esdevé que són presos en batalla, en mar o en terra o per
naufraig, així com ara la fortuna ha portat a tu, e per ço, si virtuós
est no et deus desconfortar, car encara que la fortuna t'haja portat
ací, no et deus desesperar de la misericòrdia d'aquell gran Déu qui tot
lo món governa, car jo et jur per lo nostre sant profeta Mafomet, qui
t'ha lliberat de tan gran perill e t'ha feta gràcia que síes vengut en
mon poder, com jo veja que natura no ha fallit en formar lo teu cos de
tanta singularitat, no crec menys aquell no haja dotat de moltes
virtuts, jo tinc tres fills, tu seràs lo quart. -Cridà al segon fill e
dix-li-: Aquest com a germà hauràs. -Aprés dix a Tirant-: E si plaer me
volràs fer, te prec de les tues fortunes me faces cert, com les desitge
molt saber. E aprés que hauré feta una empresa mia, qui és interès del
major de mos fills, per ço com li volen llevar la sua esposada, la qual
cosa de grat no consentiria, com aquesta sia donzella molt virtuosa e
filla del rei de Tremicèn; e com aquesta empresa sia molt perillosa, si
a Mafomet plaurà ab honor jo en puga eixir, no et dolga la tua pèrdua,
per molta que sia, car jo et faré ric, tornat que sia en la mia casa,
que ara no puc, car los fats sinestres de fortuna no han volgut que lo
matrimoni que és estat jurat sia vengut a la fi que desitjam. Oh
crestià!, jo et veig molt plà nyer; digues-me de què et dols, que de la
tua boca sent eixir dolorosos sospirs; prec-te que m'ho digues ab
confiança de ton bé./

/ /

/Acabant l'ambaixador moro tals paraules, Tirant se fon llevat, e ab veu
esforçada, en semblant estil a son dir féu principi./

/ /

/ /

/ /

/CCCI. /Com Tirant féu relació ficta de sos fets a l'ambaixador//

// / /

/-De gran humanitat proceeix haver pietat e compessió dels miserables, e
a mi es molta glòria ésser vengut en poder de ta senyoria per catiu o
pressoner, per tú esser cavaller tan magnànim e e virtuós que m'has
promés premiar del que la fortuna de sa pròpia autoritat m'ha llevat
dignament, com aquell sia lo seu ofici, de donar e tolre a qui li plau.
E com la senyoria tua m'atorgue llicència en dir ma desaventura e
desitja aquella saber, jo só molt content recitar aquella ta senyoria,
perquè tinc notícia de la tua molta virtut e bondat, e és gran descans
als miserable com recitar poden llurs dolors a persona fel e piadosa. E
vull que et sia notori com la mia condició és de gentilessa, per bé que
no sia príncep n'hi gran senyor; mas com a home jove desitjant adquirir
honor i fama, he cercat lo món, e trobant-me en les parts del llevant,
per ma desaventura parí l'orella a una viuda, la qual ab ses fictes
paraules e diabòliques, obres, enmig del dia me féu veure dins un hort
lo major mal e adolorida pena que lo meu cos e ànima sentir podien. E
tanta fon l'extrema pena que sentí que del major enemic de la mia
atribulada vida, ab les mies pròpies mans, prenguí venjança complida. E
restant molt adolorit me partí ab una una nau per passar en la Suria, e
d'aquí passí a la casa santa de Jerusalem, on és lo sant sepulcre de
Jesucrit, perquè pogués fer esmena de mos pecats, e tornat-me'n pugí en
aquesta galera, segons ta senyoria a vist. E ací pots veure tota mia
desaventura, e com despullat, tot nuu, lliberat del perill de la
tempestuosa mar, per la divina Misericòrdia só arribat en Barbaria, per
què prec a la senyoria tua que em vulles tenir per recomanat. /

/ /

/Lo missatge responent dix:/

/ /

/-Tard és vist que de foll navegar se puga atènyer segur viatge. Jo só
Cabdillo sobre los cabdillos; dóna't confort, car jo tinc molta terra e
riquea. No dubtes en res, que com hi siam atesos, tot lo que et plaurà
tu hauràs. Mas prec-te no em denegues lo teu nom, car jo et jur per
Mafomet, lo meu Déu, jo t'hauré com a fill./

/ /

/- Dic-te, senyor de mi -dix Tirant-, que jo faç infinides gràcies a la
senyoria tua de la que m'has ofert, e prec a la divina Bondat que m'ho
lleixe servir. E puix tant desitges saber lo meu nom, ab tota la
veritat, senyor, te dic lo meu dret nom és Blanc./

/ /

/Ab molta pietat respós lo Cabdillo: /

/ /

/-Beneita sia la tua mare, qui de tan bell nom te dotà, car lo teu nom
se concorda ab la tua singular perfecció. /

/ /

/E prestament lo fill se despullà una aljuba e donà-la-hi, e feren-lo
cavalcar en les anques d'un ginet, e així el portaren fins al lloc, on
fon molt ben vestit a la morisca. /

/ /

/E perquè lo rei de Tunis no sabés nova d'ell, per ço com en sa terra
l'havien pres, lo féu cavalcar en una atzembla, e tramès-lo en un
castell dels seus, que el tinguessen bé guardat perquè no s'en fugís. /

/ /

/Com Tirant se véu vestit e hagué vistes les afables paraules del
cabdillo sobre los cabdillos, pres molt la consolació en si, e girà's
devers la mar alçant los ulls al cel reclamant a Nostre Senyor Déu e a
tots los sants que la mudar degués los seus costums, car lo vent e la
mar s'eren concordats en la sua desolació, així com l'home qui està en
l'extrem de la sua fi e no troba lloc per on se'n puga anar. /

/ /

/E volent caminar en la nit, lo cel se demostrava blau, la lluna era en
lo ple, que llançava molt gran claredat, que paria que fos de dia: e,
cessant lo vent, en aquella hora lo feren partir. E lo primer pas que
donà eixint de la casa, caigué tot estés ab los braços oberts e estesos.
Digueren tots los moros:/

/ /

/-Açò és un gran mal senyal com aquest catiu crestià és caigut ab los
braços estesos: poca serà la sua vida./

/ /

/-Tirant se fon prestament llevat, qui havia entès tot lo que los moros
havien dit, e dix:/

/ /

/-No habeu llevat bon juí, car jo he nom Blanc, e la lluna és clara,
blanca i bella ara en aquesta hora que só caigut, e la lluna resta en
dret del meu cap e dels braços senyalant lo camí que jo dec fer, e no és
restada atràs ni al costat, e les mies mans són restades atràs ni al
costat, e les mies mans són restades obertes e esteses devers la lluna,
per què demostra que jo, ab ajuda de la divina Potència, tinc de
conquistar tota la Barberia./

/ /

/Tots los moros ne feren grans rialles e tingueren-ho per una burla e
tiraren son camí tant que per ses jornades arribaren en un fortíssim
castell. E lo fill d'aquest Cabdillo era lluny d'allí tres jornades (lo
qui era esposat de la filla del rei de Tremicèn), e digueren-li com son
pare havia tramés allí un presoner crestià, lo qual era home de molt
bella disposició e de bona gràcia. L'esposat manà que fos ben guardat i
li posassen cadena i grillons, e així fon fet. Tirant restà molt
agreujat e tornà entrar en sos trists pensaments./

/ /

/Seguí's aprés que, passats dos mesos, l'ambaixador Cabdillo sobre los
cabdillos hagué cobrada resposta del rei de Tunis: tornà-se'n a son
senyor ab la resposta e trobà. lo dit senyor molt desconsolat, la muller
e los dos fills, per ço com sabia que lo rei Escariano, home fortíssim,
tot negre e de molt desmesurada figura segons los altres hòmens, qui era
rei molt poderós de si, de molta gent e de gran riquea, e ajustà contra
ell tot son poder, e molts reis que li venien en ajuda. En especial li
era molt parcial aquest rei de Tunis, e per ço detingué tant al Cabdillo
sobre los cabdillos ab la resposta, per ço que aquella hagués ajustada
tota sa gent./

/ /

/Aquest rei Escariano confrontava la sua terra ab lo regne de Tremicén,
e volia que li donàs sa filla per muller ab tot lo tresor que tenia, e
aprés son obte li donàs tot lo regne. Aquest rei de Tremicèn era de flac
ànimo, e tramés a dir al rei Escariano com tenia esposada sa filla ab lo
fill del Cabdillo sobre los cabdillos, e que ell no devia voler dona qui
dïaltri fos posseïda, e encara que la tenia prenyada, per què li
consellava que en sa casa no volgués tenir ni criar fill d'altri; emperò
que si ho feia per cobdícia del tresor ajustat que tenia, ell era
content de partir ab ell perquè el lleixàs estar en pau a ell e a sos
fills. Lo rei Escariano li tramés a dir que ell no flixaria que no
hagués sa filla ab lo tresor, e los altres fills ell los volia tenir en
custòdia sua dins un castell./

/ /

/A la fi ells no es pogueren concordar, e lo rei Esacariano venc ab tot
son poder en nombre de cinquanta-cinc mília combatents entre de peu e de
cavall./

/ /

/Aquest rei de Tremicèn no era més lo seu poder de vint mília
combatents, e sabent que l'altre venia i era prop, pres los passos i
esperà'l a la batalla combatent dalt de les muntanyes. E aplegant lo rei
Escariano a una ribera, al passar perd‚ molta gent; però, passada
l'aigua, pujaren per les muntanyes, e alt trobaren lo rei de Tremicèn, e
setiaren-lo en una vall molt bella, abundosa de totes les coses per les
moltes aigües qui l'ennoblien, la qual per los moros era nomenada la
Vall delitosa. E havia en la dita vall tres castells ab ses grosses
viles e molt de singular fortalea, a allí tenia lo Rei contínuament la
sua casa, la muller e los fills, e allí fon assetjat./

/ /

/Los dos castells estaven a l'una part del riu, e l'altre estava a
l'altra part, ab un gran pont de pedra que hi havia. E moltes voltes
donaren combat a l'un castell, e prengueren-lo per força d'armes. E lo
Rei estava en un altre castell molt més fort que aquell que havien pres.
Lo rei de Tremicèn se tingué tostemps per perdut./

/ /

/Lo Cabdillo, com fugí de la batalla, venc-se'n en lo castell seu on
Tirant era, car no volgué recollir en lo castell en lo Rei era, mas dix
a son fill:/

/ /

/-Tu deus ésser més desitjós de la mort que no ésser desposseït de
l'esposada, la qual ve de tant gran e altra sang; per què et man e
consell que te'n vages ab ton senyor, e servint aquell faràs com a bon
cavaller, segons los teus han acostumat fer; e qui servint son senyor
pot fer armes braves no deu cercar de domèstiques. E sies en record com
honor t'ha fet en tan alt grau pujar, car en semblant cas dóna la sua
glòria a qui la sap percaçar. E si lo teu bon voler és ab efecte per
complir les coses que honor ab si porta, dretament iràs lla on és ton
senyor, e jo veuré si remei poré dar ab alguns prínceps, per alguna via
indirecta o directa, si porem llevar lo siti d'allí on està./

/ /

/Respòs lo fill e dix:/

/ /

/-Senyor, jo só molt content anar davant aquell famós Rei e mon senyor
natural, deliberant fer mort e vida ab ell./

/ /

/E pres comiat de son pare besant-li les mans e la boca, e aprés ab
estil de semblants paraules féu principi a un tal parlar. /

/ /

/ /

/CCCII. /Raonament que fa lo fill del Cabdillo a son pare com se partí
d'ell/./

/ /

/-Los treballs i perills no deuen als hòmens esforçats e.de bon
enteniment lo juí de raó desviar, ans constituits en major necessitat,
de l'entendre i ànimo esforçadament servir-se deuen, car la virtut,
contrastant i vencent l'adversa fortuna, s'experimenta i es fortifica. E
per ço, pare e senyor, vos bese les mans e regracie-us molt que així com
a cavaller virtuós me consellau bé i em donau a mes penes remei de
salut, car sent dolor inestimable per l'absència de ma senyora, la qual
estimaria més perdre la vida que no a ella, per bé que tinc esperanza
que negú no basta a llevar-la'm, com estiga en un fortíssim castell e
molt ben proveït per a gran temps de totes les coses necessàries que per
a un castell ben proveït se pertany. E ajudant a mi lo nostre sant
profeta Mafomet, volgués en mi obrar donant-me saber lo que en mi fall,
que em puga guardar de vergonya, me faria singular gràcia, car lo vostre
clar entendre ab si porta honor i fama, si la vida acampar podeu, e
partesc-me de vostra mercè per anar dretament lla on és mon senyor en la
cosa que jo més ame en aquest miserable de món./

/ /

/E partint-se del pare, e cavalcant devers lo castell, sentí molt gran
remor de gent d'armes, tingué temor que no combatessen lo casteil on lo
Rei era e sa senyora. E com fon alt en un puig véu lo gran combat que
daven a l'altre castell. Llavors ab molta alegria, ab quinze de cavall
entrà en lo castell on lo Rei era./

/ /

/E lo Cabdillo sobre los cabdillos, fugint ab gran recel, se n'entrà en
lo seu castell on Tirant estava pres. E descavalcat e ben rebut per lo
fill, demanà què era del presoner crestià, e digueren-li com estava en
preso e ben guardat. Lo Cabdillo hi pres molt gran enuig, essent en
record lo que dit havia com se partí d'ell caent en terra, que dix com
ell tenia de conquistar aquella terra; pensà moltes vegades en aquelles
paraules e pensava, més, com aquest era crestià e devia ésser destre en
les armes. Entra'l a veure e ab cara molt afable lo saludà, coneixent
que tenia prou causa d'estar congoixat e malcontent d'ell, e ab paraules
de semblant estil, de tal parlar li féu present./

/ /

/ /

/CCCIII. /Conhort que fa lo Cabdillo a Tirant/./

/ /

/-Prec-te, crestià valerós, que no t'agreuges perquè est estat tan mal
tractat per mon fill, car jo et jur per Mafomet que no és estat fet per
manament meu ni ab ma voiuntat, e no tingues creença que jo haja tengut
tal pensament, ans mon deliber és estat, en aquest temps que no t'he
vist, de tenir-te en compte de fill, com conega que n'est mereixedor, e
prec-te que et vulles alegrar e conhortar, perquè jo tinc esperança que
teu jo dec ésser aconsolat. E deman-te perdó, car jo e tens justa causa
de clamar-te de mi; mas jo et jur a fe de cavaller que, si jo visc, la
satisfacció serà tal que en restarà content. E no sies admirat si, com a
cavaller fugitiu de batalla de mon senyor te, faç demanda, car jo crec
que tu, crestià, deus saber molt en les armes e seguides que deus haver
guerres segons los senyals que en tu se mostren; e lo més que m'ho fa
creure és que com caiguist en terra diguist que ab ajuda del teu Déu
conquistaries tota aquesta terra. E ajuda'm altra raó per confirmar la
mia creença, car com te viu nuu, sens camisa, mirant lo teu ben
proporcionat cos semblant lo de Sebastià, qui fon assagetat, e lo teu
fon vist ple de ferides, qui les te donà no tenia gran pietat de tu, ni
crec com les rebist no dormies ni les tues mans no devien estar ocioses.
Per què em par haver bé suficientment provat com tu deus ésser destre en
les armes e sabedor en les guerres. E no sé què et fretura cercar altre
pare que a mi, e no sé per què demanes la mort, car ella és de tal
natura que ve més prest als qui la temen que no als que la desitgen.
Doncs, si tu estàs en suma misèria, pren esperit de confortació e aparta
de tu tota manera de dolor e pensament, e prec-te que t'alegres perquè
pugues donar a mi consolació, car jo desitge tornar a no res com pens en
la dolorosa batalla que havem perduda, e pensant encara en les piadoses
llagremes de tots aquells qui són estats morts o ferits en la trista
batalla. Per què de present te prec com a fill que hages compassió de la
mia misèria, què serà de la mia honor com aquest cas vinga a noticia de
les orelles de les gents./

/ /

/E féu fi a son parlar./

/ /

/No tardà Tirant ab veu piadosa fer principi a tal resposta/

/ /

/ /

/CCCIV. /Resposta que féu Tirant al Cabdillo/./

/ /

/-La molta virtut que vós tinc coneguda, senyor Cabdillo, és per ço que
haveu lliberat de presó sens mos mèrits precedents, mas per la molta
valor de la senyoria vostra.E mostrau lo vostre valerós ànimo de
cavaller, no mudant lo, vostre valerós prepòsit, en no tembre los
perills de la guerra per bé que la fortuna vos sia estada adversa. E per
ço la mia adversitat és estada molt gran, tinc compassió de la vostra;
regranciant a la senyoria vostra com m'haveu aconsolat, car, puix me
veig en llibertat, tots los passats mals tinc per oblidats, confiant de
la misericòrdia d'aquell senyor qui m'ha creat que jamés me fallirà. E
prec-vos, senyor, que no us vullau tant desconsolar, car faríeu perdre
la noble esperança als vostres súbdits e a tots aquells que iran sots la
vostra bandera. Car obra és de cavallers una volta ésser vençuts e una
altra vencedors. Mas deu pensar la senyoria vostra les virtuts que
posseïu, que no presumesca la vostra prosperitat alguna cosa de mal a
fer de mi, car altra cosa no vull de la vostra senyoria ni demane sinó
la vida, per bé que no la desitge sinó a fi que tinc l'esperança de
traure la senyoria vostra de congoixa, e d'açò la mia ànima restaria
aconsolada, car vents de fortuna no en desig, puix són transitoris e
sens neguna fermetat. E per ço, senyor, per la molta amor que us porte,
per no ésser ingrat rebut per la mercè vostra, no us ceelarè la mia
fortuna, com jo en Espanya para he llongament usat lo noble exercici de
les armes, e sabré consellar e ajudar tant com un altre, e seré dels
primers en lo perill de les armes. E d'açò vos demane perdó perquè en só
tant lloat, emperò les obres ne faran testimoni. E si aqueix rei té
assetjat a vostre rei e senyor, no en deveu ésser admirat, car costuma
és de reis. E si temeu que les bombardes no derroquen lo castell, si
coneixeu que en dega fer plaer a la senyoria vostra, jo les rompré totes
quantes n'hi haurà./

/ /

/E lo Cabdillo fon molt aconsolat de tot lo que Tirant havia dit, e
féu-lo posar en orde per partir e pregar molt a Tirant se'n portàs les
coses necessàries per rompre les bombardes. Respòs Tirant i dix:/

/ /

/-Senyor, certa cosa es que l'home pobre, segons diem los passats, per
fer o obrar alguna virtut han de necessitat mester algun tant abundància
de béns, car en la benaventurança política l'hom del tot pobre no pot
ésser dit benaventurat, car difícil és el molt mester pogués obrar
neguna cosa virtuosa. Per bé que diu Salamó que la pobretat és infinida
riquea e bé no conegut, car tant basta a la pobretat com natura ha
mester ni requir./

/ /

/Llavors lo Cabdillo li féu dar lo millor cavall que ell tenia, e armes
e prou diners./

/ /

/E Tirant comprà un fel de balena, la qual era molt vella, e pres argent
viu, e salmitre, e vidriol romà, ab altres materials, e féu de tot
ungüent, e posà'l en una capsa e dona'l a son senyor qui en aquell cas
era. E partirem del castell tant secretament com pogueren, passaren la
ribera, e en la nit se recolliren en un altre castell; e d'aquest fins a
l'atre on lo rei era distava un quart de llegua. Com Tirant hagué
reguardejada la terra, véu en la ribera un pont de pedra, e enmig de la
gran horta eren alleujats tots los enemics, així que no era negú gosàs
passar lo pont, e si ho feia no donàs en poder d'enemics.Tirant dix
llavors al Cabdillo que li donàs un moro no conegut, de qui ell pogués
fiar, e que li fes donar dos-cents moltons, e prestament li foren dats,
E Tirant vestí's un caputxo de pastor mostrant ésser mosso d'aquell altre./

/ /

/E lo rei Escariano, sabent que no era negú qui noure-li pogués de sos
contraris, acompanyat de gran moltitut de gent d'armes e era estat
vencedor de la batalla, no estimava res als enemics; feia tirar
contínuament trenta-set bombardes, entre grans e poques, e açó tres
voltes lo dia; e ja havien derrocat més de la mitat del castell. E havia
feta fer crida que tots los que portarien vitualles al camp fossen
guiats anant, venint e estant./

/ /

/Lo moro e Tirant pujaren bé una llegua sobre lo pont ab lo bestiar, e
vengueren dretament al camp, e demanaven de casun moltó més que no valia
per ço com hi havia compradors; e perquè lo bestiar no venés tan prest,
demanavene gran preu. E estigueren allí tres dies, e portaren lo bestiar
prop de les bombardes. E Tirant, en excusa de mirar, s'acostà-s'hi,
untà's la mà ab l'engüent que fet havia posant per totes les bombardes.E
l'engüent era compost de tals materials que nenguna natura de metall que
en sia tocat torna ferrigible sol que hi estiga per espai de tres hores,
que el desparar que la bombarda o ballesta fa, per força s'ha de rompre./

/ /

/L'endemà, com despararen per tirar el castell, totes se romperen, que
no hi ha restà nenguna sencera. Lo rei Escariano ho tingué a gran
admiració que les seues bombardes se fossen així rompudes e tingue-ho a
fort mal senyal. E Tirant ab lo moro tornar-s'en al castell on era lo
Cabdillo./

/ /

/E ordenà Tirant que fos rompuda una arcada del pont, e feren-hi un pont
de fusta llevadís, ab cadenes de ferro per alçarlo e avallar. Aprés que
açò fon fet, prestament dellà lo pont féu ficar de grosses vigues e
feren allí un palenc. Com lo palenc fon fet, Tirant ben armat pujà en un
bon ginet, e ab una bona llança en la mà, anà dret al camp dels enemics,
e trobà cinc moros quen estaven al sol.Tirant remet‚ de vers ells; los
moros descuidats pensant, com tot sol venia, fos home del camp, e Tirant
ab la llança los matà tots cinc.Los crits foren grans e lo camp
s'arremorà, armaren-se tots e pujaren a cavall .Tirant no curà sinó de
matar tants com li'n vengueren davant. Com ell véu que la gent era
armada e a cavall e venien devers ell, retragué's devers lo palenc,
contínuament fent armes. Com fon al palenc, prestament descavalcà e los
moros aplegaren al palenc, e los del castell davallaren per ajuda a
Tirant. E allí fon una bella escaramussa e hi morí molta gent . Tant
carregà la gent del camp, que per força Tirant s'hagué de retraure, e
alçaren lo pont per dubte dels moros. Llavors los os moros romperen lo
palenc , e en la nit Tirant lo feu tornar a refer. Al matí los moros
tornaren e trobaren-lo refet. E així cascun dia a totes hores estaven
fent armes, e moria-hi molta gent d'una part com d'altra, en tant que
cascun dia no feien altra cosa; e seguia's moltes vegades que tot lo
camp s'hi ajustava . E dins lo castell tenien dues bombardes, e Tirant
les féu portar al cap del pont, e d'allí feia tirar al camp, e moltes
voltes los feien gran dan. E Tirant a totes hores armat estava palenc, e
tots los moros ab ell fent tostemps armes./

/ /

/Un dia Tirant dix al Cabdillo:/

/ /

/-Senyor, ¿pendríeu plaer jo tragu‚és al Rei, vostre senyor, del
castell, e el vos portàs ací a en alguna altra força on estigués en lloc
más segur?/

/ /

/Respòs lo Cabdillo:/

/ /

/-Si tu a mi feies aqueix tan gran servir, e ma nora ab son esposat que
jo els tingués a ma volentat, de tots mons béns te faria senyor. E posat
cas que t'oblidàs lo Rei, no m'hi daria molt./

/ /

/-Ara -dix Tirant-, senyor, feu-me aparellar dos ginets, ab un patge que
sia conegut; e feu-los posar sots aquell pi ab un altre que els guie a
mitja llegua d'ací./

/ /

/E de continent fon fet. Com lo dia fon vengut clar e net, Tirant pujà a
cavall e féu armar cent hòmens e féu-los passar lo palenc, e féu tirar a
gran pressa aquelles dos bombardes que tenia. Com los del camp veren als
cent hòmens que lo palenc havien passat, hagueren temor que no entrassen
dins per matar-los gent, així com Tirant altres voltes havia fet. Tots
s'armaren e anaren devers ells, e foren fetes aquí moltes armes, nafrant
e matant molta gent los uns als altres, fon-los forçat de retraure's
fins al palenc, car los enemics se concordaren tots que donassen lo
combat tan fort que ab los altres ensems entrassen dins lo pont, e si lo
pont prenien, lo castell senia a llur mà; e quasi aquell dia poca gent
restà en lo camp que no fos tota al palenc. E com Tirant véu allí tota
la gent ajustada, dix al Cabdillo:/

/ /

/-Senyor, teniu vós ací cara ab aquests tant com poreu, e jo iré lla on
dec anar./

/ /

/E ferí fort dels esperons, e féu la via de lla on era lo patge qui
l'esperava. E com aplegà ab ell ja portava molt cansat lo seu ginet;
descavalcà e donà'l al moro, e ell pres aquell qui era bo e fresc;
partiren ell i lo patge; passaren per l'horta tan cobertament com
pogueren a les espatles del camp, que per negú no foren vists; e féu
anar lo patge primer, per ço com los del castell no coneixien encara a
Tirant. E tant s'acostaren, que l'esposat conegué que aquell era son
germà lo menor e defené que negú no tiràs de ballesta a ell ni a Tirant./

/ /

/Com foren dins lo castell, trobà lo Rei que era eixit en la sala per
veure'l e féu-li gran festa./

/ /

/-Senyor-dix Tirant-, vós e vostra filla pujau de continent a cavall e
veniu ab mi, que jo us posaré en lloc segur./

/ /

/Lo Rei pres lo ginet del patge e cavalcà l'esposat en les anques del
ginet; e Tirant pres la donzella e cavalcà-la en les anques del seu
ginet, e ixqueren a gran pressa del castell, tostemps corrent fins que
foren a una llegua del camp. La nit los sobrevenc; llavors se posaren a
son pas. E lo Rei, que sabia molt bé tota aquella terra, anà-se'n
dretament a la més fort ciutat que ell tenia, ço és, Tremicèn./

/ /

/E anant lo Rei per lo camí, havent bon grat de la bella disposició de
Tirant, tingué desig de saber quina fortuna l'havia allí portat, e féu
principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/CCCV. /Com lo rei de Tremicèn se dol de sos mals ab Tirant.//

// / /

/-Si los cruels fats no són contents d'haver-me tant allargada la vida,
ab deshonrada mort prenguen de mi venja. Car de present me dolc que ma
tristor jamés finir puga, e l'ésser trist me delita, puix so content que
la mia dolor eternament se mostre als vivents, per jo haver perduda la
passada batalla, car de ma adolorida pena que sent mort me representa.
Per què et prec, gentilhome, que per ta virtut me faces cert quina és la
causa qui t'ha mogut de posar la tua persona en tan gran perill per
lliberar a mi, trist Rei e sens ventura. Car ab diversitat de tan
penosos pensaments m'has fet partir de lla on creia finir los meus
darrers dies, e los meus mals se són multiplicats per ocasió de la mia
gran desaventura, e per ço ab la nova passió, quasi fora de mon record,
entre los desaventurats seia. ¡Oh enemiga fortuna que portes enveja a la
mia felicitat, e aguaites ab gran sol.licitud la mia vellea, ab
esperança d'inreparablevictòria! Mas, ¿què val a mi dolre'm de tal cas?
Puix jo só araací, que així és estat plasent a Mafomet que per ta virtut
jo sia lliberat, vull que tingues tal confiança en mi que seràs molt bè
premiat dels teus virtuosos treballs./

/ /

/E no dix més./

/ /

/No tardà Tirant a les paraules del Rei fer tal resposta./

/ /

/ /

/CCCVI. /Resposta que féu Tirant al rei de Tremicèn.//

// / /

/-Davant los ulls e mercè de la senyoria vostra se mostraran les míseres
llàgremes e dolorosos sospirs que lo vostre aflegit pobre llança dia e
nit per la senyoria vostra.E podeu ésser cert, senyor, que les delicades
cares de llàgremes banyades han fet amollir e moure a mi a dolre'm e
haver compassió sentint les vostres injustes congoixes, les quals han
renovellades a mi les dolors, tocant lo meu ànimo de pietat haver de la
senyoria vostra, oint e havent notícia de les congoixes grans que los
vostres cruels enemics vencedors vos daven. Arribí jo en lo vostre
castell ab benigna fortuna per manament d'aquell qui es diu enaquest cas
ésser mon senyor, e jo catiu d'aquell famós cavaller, lo Cabdillo sobre
los cabdillos. E ara tinc manifestada a la senyoria vostra la causa de
la mia venguda, e aquest sol desitjat servei reste per a les mies penes.
E perdona'm, senyor, a la simple resistència feta per mi contra les
armes dels enemics vostres per mi no coneguts, e de mi sia fet com a la
senyoria vostra plàcia, lo lloc e lo temps que merita la mia fe, per tal
que, de la mercè vostra lloant-me, multiplique lo nombre dels vostres
súbdits. E per mèrits de la singular bellea, gràcia e saber que la
senyora vostra filla posseeix me só posat en tan extrem perill,
remetent-ho a la benaventurada fortuna./

/ /

/E lo Rei, llançant infinits sospirs, replicà a Tirant en estil de
semblants paraules./

/ /

/ /

/CCCVII. /Rèplica que lo rei de Tremicèn fa a Tirant.//

// / /

/-Molt deu ésser estimat l´home, com la sua disposició és concorde ab
les paraules e obres. E de tu tinc presumit, segons que per ocular
demostració se manifesta, que natura no ha en tu fallit, comunicant-te
tots los dons que natura donar pot. E crec per a mi que tu sies en lo
món sol sens temor. E forçadament tinc a creure, segons los senyals que
en tu es mostren, que est crestià savi e discret, e de tant ànimo que no
tens dubte de tot lo poble morisc. Per què et prec, així com aquell qui
est virtuós, que vulles haver pietat de ma filla e de mi, e ab discreció
vulles guardar la tua persona de tot perill, car l´ardiment qui es fa ab
saviesa és de lloar. E dic-te que jo tinc en tant gran abominació com
oig nomenar aquest rei Escariano, que en aquell punt desitge morir. Oh
Mafomet! La tua santedat per què m'ha llevada l'esperança mia?/

/ /

/E Tirant l'aconhortà en la millor manera que li fon possible. E així
parlant arribaren a la ciutat de Tremicèn, on foren rebuts ab molta
d'honor e alegria per ço com havien cobrat llur senyor. Lo Rei féu donar
bona pasada a Tirant, on fon molt ben proveït e servit. E estant Tirant
en sa posada, lo Rei li féu molts donatius, e tots los cavallers moros e
altres gents lo venien a veure, i ell ara tan graciós que de tota manera
de gents se donava grat./

/ /

/Venint Tirant un dia al palau del Rei per demanar-li llicència que
volia anar a son senyor, lo Cabdillo, per servar-li la fe que li havia
donada, com lo Rei sabé lo cas, dix-li:/

/ /

/Crestià virtuós, prec-te que no et parteixques de mi, car jo he tramès
per lo Cabdillo, ton senyor, que vinga ací, e no pas saran deu dies que
serà vengut. Ordena'm la ciutat e posa-hi aquell ordre que tu coneixeràs
que necessaria sia, que jo et promet, com a rei coronat, trist e sens
ventura, de fer-te franc e posar-te en llibertat./

/ /

/Tirant donà dels genolls en terra ab infinides gràcies retent, li besà
la mà e conhortà'l posant-lo en molt bones esperances./

/ /

/La filla del Rei, qui véu la bella disposició de la persona de Tirant e
los actes virtuosos que havia fets per lo Rei, pare seu, e per ella, e
les llaors e llagoteries que Tirant li deia en presència de tots,
desitjava que Déu li fes gràcia que l'esposat morís perquè pogués pendre
a Tirant per marit. E la filla del Rei, trobant-se ab ell a soles, li
dix semblants paraules:/

/ /

/-Crestià benaventurat, jo et prec per Mafomet e per gentilesa, te
plàcia voler-me dir la tua nació ne de quina terra est natural, car molt
ho desitge saber./

/ /

/E Tirant responent dix:/

/ /

/-Digna d'honor, puix tant la mercè vostra vol saber la mia desaventura,
jo só cavaller, e per ma adversa fortuna perdí en mar tot quant portava
en una galera. Los meus han usat fet d'armes, e molts reis cruelment són
morts sots la llur bandera. E jo solia ésser senyor, e ara só catiu e
servent; tenia servidors, e ara tinc a servir./

/ /

/E no dix més. La gentil dama, de pietat abaixà los ulls en terra e dix:/

/ /

/-Sí Mafomet reba la tua ànima, vulles-me dir clarament en quina part
est nat, ne de qui est fill, ne a on són morts tots los teus parents. E
prec-te que me'n digues la veritat./

/ /

/Respòs Tirant:/

/ /

/-¡Oh tu, qui avances del món a totes de bellea, e tens poder de regirar
les penses humanes per ta graciositat e per la tua gran singularitat!
Crestians, moros e tot lo món has posat en devís, així com aquella qui
de virtuts est sola sens par. A mi és pena més greu que mort recitar la
mia generositat, emperò, puix la mercè vostra me força, jo só content de
dir la veritat. E dic com jo só de l'Última Espanya natural, fill d'un
cavaller virtuós antic de llinatge e d'anys, e la mia mare no menys
generosa, e dels béns de fortuna prou abundosos, no tenint altre fill
sinó a mi, e aquell tenen per perdut perquè no saben si só mort o viu./

/ /

/E estant en aquestes raons vingueren altres gents qui els torbaren de
llur domèstic parlament. E la gentil dama restà molt contenta de la
gentil pràtica de Tirant, e de les afables llaors que li presentava; e
açò cascuna vegada que parlava ab ella. E com veia que los moros no li
sabien dir fer aquelles carícies, deia que jamés així graciós cavaller
no havia vist com era aquest./

/ /

/No foren pasats molts dies que venc lo Cabdillo sobre los Cabdillos ab
infinida alegria com sabé que lo Rei e sa filla e son fill eren fora
d'aquell tan gran perill; aprés que hagué feta reverència al Rei féu
molta d´honor a Tirant. Lo Rei, per la molta amor que portava a Tirant,
parlà ab lo Cabdillo, e pregà'l que ell volia que Tirant fos llibert. E
lo Cabdillo, per les pregàries del Rei e per la molta contentació que
tenia de Tirant, fon content que fos posat en llibertat; e lo Cabdillo
soltà-li la fe, la qual Tirant li havia promesa, de no partir-se d'ell
ni d'aquella sua terra fins a tant que ell li digués tres voltes:
"Véste'n." E altres tres, tenint-lo per los cabells, dient-li: "En
llibertat franca est posat." Fet açò, Tirant besà los peus e mans al Rei
de la gràcia que feta li havia, e dix:/

/ /

/-Senyor, jo et jur, a fe de crestià, de no jamés partir-me de la
senyoria vostra fins que lo rei Escariano jo haja mort o apresonat o
l'haja fet fugir de tota la vostra senyoria./

/ /

/Lo Rei e tots los altres restaren molt contents. /

/ /

/Aprés que el rei Escariano sabé la partida del rei de Tremicèn, que
així cautelosament li era escapat, fon molt admirat com s'era pogut fer;
de què li'n resta molt gran ira e dolor, e puix véu que no podia haver a
ell, posà's en conquistar-li tot lo regne, e ab lo gran poder que tenia,
no li estava res davant, que ciutats, viles e castells no ho subjugàs
tot a si. E com no es volien dar, prenia'ls per força, e tots los feia
degollar, que no en prenia negú a mercè. Feia la guerra molt cruel./

/ /

/Sabent açò lo rei de Tremicèn, tenia molt sovint sos consells per veure
què farien, e enfortien cascun dia la ciutat, la qual ja de si era fort,
e posaren-hi vitualles per a cinc anys. E tots estaven quasi com perduts
per ço com no tenien gent per a poder-lo resestir. E tenint un dia
consell, dix Tirant al Rei:/

/ /

/-Senyor, feu-me una gràcia: deixau-me anar com ambaixador vostre al rei
Escariano, e veuré la sua gent com estan en punt, e si els poríem esvair
en una manera o en altra./

/ /

/Tots lloaren lo seu consell, mas lo més del consell tenien dubte no
se'n passàs ab los enemics, així com feien molts d'altres, car a cascú
plau lo vencedor./

/ /

/Tirant se posà en orde ab molta gent qui l'acompanyaren e anà dretament
lla on era lo rei Escariano, e com li fon davant, ab esforçat ànimo
explicà-li l'ambaixada en estil de semblants paraules. /

/ /

/ /

/CCCVIII. /L'ambaixada que Tirant explicà al rei Escariano/./

/ /

/-No sies admirat si ans de totes coses no t'havem saludat, car tenim-te
per enemic capital; en neguna guisa hom no és tengut de pregar per la
salut de I'enemic. Lo rei de Tremicèn me tramet ací per ço com moltes
vegades ha oït dir molt de bé de tu e té per cert tu ésser u dels més
savis reis del món, e per ço est molt admirat quina causa t'ha mogut a
pendre armes contra ell ab ànimo esforçat; e com tu sies tan magnànim
príncep deuries ésser just e no voler tenir nom de tirà, e puix te
glorieges que est dreturer, no deuries fer coses injustes. Dones si
consideres en ton enteniment lo moviment de ta terra, és a tu més
vergonyós que honorós, e has detectada la tua real majestat sots taca de
grandíssima vergonya e infàmia, no passadora tant com lo món durarà. Qui
et porà lloar de dreturer? Mas tendran-te per mal home, e per cobdiciós
e ple de molta maldat, rei que sens fe ne causa ne raó va per desposseir
a negú de ço del seu, car dret no hi tens ni lleis no ho manen. E si tu
o algú de tos cavallers volran dir que tu ho faces justament, si no ab
tota maldat, jo de bon grat seré content oferir la mia persona a tot
perill sostenint lo contrari, cos per cos a batalla executadora, ço és,
mort o vençut dins lo camp reste. E si acceptar negú no ho gosarà, te
dic no et penses que les paraules que el Rei te tramet a dir per mi, que
ho faça per temor que tinga de tu ni de ton poder, car jo et promet sens
fallir que la cosa per tu començda no passarà sens digna deceplina. E
sàpies que ell està en tal orde aparellat contra tu e los teus,
mitjançnt Déu, qui aitals coses acostuma de prevaler als qui culpa no
tenen, que en lo moviment de ton regne no sia causa de la destrucció tua
en breu temps, e les dones casades tornaran viudes, e ploraran la cruel
mort de tots vosaltres. Mas al meu Rei plauria saber la causa de ta
venguda perquè aquella puga posar en escrit per forma tal que en temps
esdevenidor a tot lo món sia manifesta la tua presumpció./

/ /

/E féu fi en son parlar./

/ /

/Lo Rei no tardà en fer-li resposta en estil de semblants paraules./

/ /

/ /

/CCCIX. /La resposta que féu lo rei Escariano a Tirant/./

/ /

/-Caballer, quisvulla que tu sies, est entrecuidat que sens llicència,
davant mi, hages presumit parlar ab tan gran audàcia e dir tantes e tals
paraules injurioses. Si no que tostemps tot missatger pot parlar
llibertament, ara de present te faria carcomprar la llaugeria de la tua
llengua. E vull que ton senyor sàpia que jo, ab just títol, he presumit
venir-li dessús, car no ignora ton senyor e tot lo món, que no ha gran
temps que és estat tractat per algunes nobles persones matrimoni, ab
deliberat consell de cascuna de les parts, de sa filla ab mi, e ferma,
segura e donada jornada de dar compliment al matrimoni, e lo teu Rei per
sola llaugeria presumí d'envergonyir-me.Doncs, ¿Com pots tu dir que no
és justa cosa que faç contra ell? Car en tots los dies de ma vida no
seré alegre ni content fins que a mort cruel l'haja portat. Mas los
casos sinestres de fortuna qui algunes vegades han acostumat de venir
als ergullosos, e per llur supèrbia són mesos a baix, e si fortuna
tingués la culpa, jo no tinguera cura d'excusar aquella, car mal n'estic
content per moltes desplasents coses que m'ha procurat. E com aquesta
donzella que jo deman sots just títol de matrimoni, e com lo seu nom és
molt estimat, que és Maragdina, e les seues virtuts fan estimar, perquè
en lo món no té par. E per ço com sé que tu est crestià tinc gran
consolació en mi de parlar ab tu de les grandíssimes virtuts d'aquesta
donzella; e si d'ací un any no feia sinó parlar jamés m'enutjaria. E si
tu has amat en algun temps donzella d'extrema amor, per lo teu mal pots
presumir lo meu. E per quant essent jo infant de poca edat tenia
continuament tres frares de l'orde de Sant Francesc, mestres en la sacra
teologia, e moltes voltes m'induïen a tornar-me crestià, e conec bé que
la llei crestiana és de més noblea e millor molt que la nostra, e m'hi
haguera si no fos estada la mia mare, que m'ho tolgué ab les sues
tristes llàgrimes, que cascun dia plorava davant mi fins a tant que de
mi los frares féu partir. Mas dir-t'he açò: que l'extrema bellea
d'aquesta virtuosa senyora m'ha tant cativat, que jamés hauré repòs fins
que ella o la mort haja aconseguida. E tu, qui tens plena notícia de la
sua gran e extrema bellea, pots pensar jo ab quanta raó estic agreujat
que ton senyor me vulla llevar una tan virtuosa senyora que al món no té
ni ha tengut. E encara que jo haja llest de moltes virtuoses senyores
qui en lo món són estades, així com fon aquella animosa Urícia, reina de
les amazones, a la qual Eristeu, rei de Grècia, li tramés aquell
invencible Hèrcules, perquè era cosa impossible, per causa del gran
ànimo que tenia, que li donàs les armes. E per lo semblant se llig
d'aquella virtuosa Semíramis, reina de assirians: no solament regia, ans
vencia los medians, e edificà Babilònia. Com ella estigués en sa cambra
pentinat-se lo cap, oí dir com Babilònia s'era rebelada. Acabà de
pentinar l'una part, e l'altra restà per pentinar, e ab los cabells
escampats que estava, no ho poguer comportar, sinó que prestament pres
les armes e anar a sitiar la dita ciutat, e ans que s'acabàs los cabells
de pentinar hagué cobrada la ciutat . E fon feta una imatge de dona de
coure en Babilònia, qui fon posada en lloc alt, ab l'una part lligada e
l'altra escampada, en recordació sua. E així mateix se llig de Tamarits,
reina de Sicília, la qual no fon de menor ànimo, car en venjança de la
mort del son fill, per consolació sua, matà en batalla aquell famós e
molt temut Círius, rei de Dàcia, ab doscents mília persians. Aprés féu
llevar lo cap al dit rei, e féu-lo posar dins un odre de sang, e dix als
seus que semblant sepultura mereixia l'home que sedejava de sang
escampar. ¿Què et diré de la virtuosíssima Sinòbia, que s'intitulava
reina d'Orient? Llonga seria la sua història de recitar, mas los seus
fets dignes de molta recordació. E com vengué a la batalla ab Cornèlio,
princep dels romans, e lo dit Cornèlio obtengué d'ella victòria, e se'n
gloriejà tant com si hagués vençut lo major princep delo món. E no
ignore los admirables fets de Pantasilea, reina de les amazones, en los
fets de Troia, e de Camil.la en Itàlia. ¿E qui pot negar que Minerva no
hagués donats diverses arts, i en Grècia no hagués sobrepujats tots los
hòmens ab la sua ciència e enginy? ¿E qui pot dir l'amor natural
d'Isipitracea, que hagué a son marit Mitritades, rei de Ponto, la qual
no solament lo seguia en la llonga guerra e dubtosa que hagué ab los
romans, ans aprés que fon vençut e desemparat per los seus, jamés no es
partí d'ell, seguint-lo a cavall e armes, lleixant l'hàbit femení, e
oblidada la sua gran bellea e delicadura? E aquella Pòrcia, filla del
rei Tràcio, sabent que lo marit seu mort era, e com no pogués haver
ferro prest ab què es matàs, cobejant seguir l'esperit d'aquell, begué
carbons foguejants e morí. No fon de menor amor, a mon juí, aquella
virtuosa Júlia filla de Július César, que hagué a Pompeu, marit seu; que
veent la vestidura d'aquell sangonosa, e pensà que puis no el veia en
casa que fos mort, esclatà e morí ella e un fill que tenia en lo ventre.
Més fon cordial e memorable l'amor que Artemisa, reina, hagué a
Menàculo, marit seu, la qual aprés que ell fon mort, e li hagué
celebrades solemnes obsèquies, lo féu polvoritzar e begué's la pólvora
mostrant que ella volia ésser sepultura d'ell. Què et par de Mélia,
muller de Cipió Africà? Com son marit adulteràs ab una cativa sua, en
negun temps ho volgué descobrir per ço que no el difamàs, ans de
continent que aquell fon mort, ella li donà llibertat e marit. E deu-te
recordar, o hauràs bé entès a dir com Mirilla, cavaller fort e virtuós,
matà un altre dins Sant Joan de Lletran, e fon condemnat que morís en lo
caçre de fam, e com pervengués la notícia de la muller, cascun dia ella
l'anava a vesitar, jatsia fos ben guardada si portava alguna cosa per
sustentació de la humana vida, perquè li pogués la vida allargar, e la
muller ab la sua llet donant-li a mamar lo sostingué per gran temps sens
que per les guardes jamés fon sabut. Aprés fon publicat lo cas e
obtengueren remissió graciosa. De gran estima e d'alt enginy foren totes
les nomenades senyores, excel.lint qualsevulla home qui sia estat de la
creaciódel món ençà, de què meriten grandíssima honor e fama gloriosa,
majorment com ab llur indústria han aconseguit lo que natura no els ha
donat. Jo t'he volgut fer aquest incident, recitant-te totes aquestes
coses, per ço que tu sàpies que la donzella que jo ame e adore
excel.leix en virtuts a totes aquelles altres, e per ella és principiada
aquesta guerra, e per ella s'ha de finir, e altrament no. E aquesta és
la resposta que et done ./

/ /

/Lo Rei girà les espatles e anà-se'n , que no volgué més escoltar a
Tirant ; mas feu-lo molt bé aposentar. E en la nit lo Rei pensà de
provar de paciència a Tirant per conèixer si era gentilhome de natura.
Convidà'l a dinar e féu-li posar de moltes natures de viandes davant
ell. E lo Rei seia al cap de la taula, e Tirant quasi al sòl de la
taula. E les unes viandes eren molt millors e mills aparellades que les
altres. Tirant, així com aquell qui era destre en totes coses e sabia
tant com ell, no curà sinó de menjar de les bones viandes e lleixà les
altres. Com foren llevats de taula portaren la col.locació en un gran
plat d'or en lo qual havia citronat, e pinyonada, e ametles e pinyons
confits a l'una part del plat; e Tirant pres dels millors e majors que
hi havia. Aprés lo portà dins una tenda on hi havia un gran munt de
dobles d'or, e altre de ducats, e altre de moneda blanca, e un altre
munt de vaixella d'argent, e moltes robes a joies qui es mostraven dins
la tenda, e havia-hi molts arnesos i deu cavalls molt bells encobetats,
e al cap de la tenda hi havia una barra ab tres esparvers. Com lo Rei
tingué dins la tenda dix-li semblats paraules:/

/ /

/-Ambaixador, lo meu costum és aquest: que quants ambaixadors vénen en
preséncia mia, que sien de prínceps, han de pendre, del que mills los
alte tant com en vullen: per qué et prec que prengues tot lo que vulles,
car com més prendràs, més no seré content./

/ /

/Tirant com véu la voluntat del Rei, dis que era molt content de pendre,
puix no feia càrrec a son senyor, sinó vergonya a si mateix.E pres un
esparver, lo millor que a son grat sabé triar.Lo Rei fon d'açò molt
admirat e presumí que aquest devia ésser home d'estima e molt virtuós,
car en lo seu gest se mostrava. E així mateix veia'l que la sua persona
era proporcionada ab tanta singularitat, que natura en ell no havia en
res fallit, dient que en tota sa vida tan bell cavaller no havia vist, e
desitjava'l molt en sa cort tenir. Emperò creia en lo parlar de Tirant
que havia fet en prsència sua, que no deixara lo servei de son senyor
per estar en la cort: deliberà de no dir-li'n res./

/ /

/E Tirant, cobrada sa resposta, així com és estat raonat, partí e
tornà-se'n a son senyor, lo rei de Tremicèn, e féu-li fidelíssima
resposta de tot lo que era passat entre ell e lo rei Escariano. E lo Rei
demanà a Tirant son enemic si tenia molta gent./

/ /

/-Per la mia fe -dix Tirant-, senyor, ells són molts, e tots dies li
vénen gents de socors; jo no els he poguts veure tots justats, mas he'n
vists fora de la vila, en camp, que n'estan passats huitanta mília./

/ /

/Tingueren consell e fon determenat que lo Cabdillo ab Tirant
prenguessen deu mília combatents que els eren restats: que los altres
eren morts e alguns que se n'eren passats als enemics. Partiren ab
aquella gent e anaren per guardar una ciutat qui havia nom Alinac; car
si aquella ciutat se perdia, tot lo regne era perdut. E per quant sabien
que los enemics hi devien venir, aquests se posaren dins. E Tirant en
aquell cas usava de son saber fent enfortir bé tota la ciutat, e féu fer
moltes barreres fora de la ciutat en tal forma que si ells hi venien
fossen ben servits. E a la part que era pus flaca, féu fer molts
fossats: que per davall terra podien entrar e eixir sens obrir les
portes de la ciutat, les quals responien en uns horts que prop de la
ciutat estaven./

/ /

/Com lo Cabdillo véu fer tan subtils e artisades obres a Tirant, estava
lo més admirat home del món; e deia que jamés de sa vida havia vist home
que tant en les armes ni en la guerra sabés. E per tal forma estaven
esperant los enemics que vinguessen. /

/ /

/E lo Rei estava en la sua ciutat de Tremicèn molt ben proveït de totes
les coses necessàries. E los enemics anaven conquistant per tot lo regne. /

/ /

/Seguí’s que un jueu, qui dins la ciutat de Tremicèn estava, lo més ric
que en tota la ciutat fos, ixqué-se'n de la ciutat ocultament e se n'anà
on era lo rei Escariano, e ab gran cautela e propòsit maliciós li dix:: /

/ /

/-Senyor, per què la senyoria tua llaura en arena? Tot quant fas és no
res si ans de totes coses no prens lo rei de Tremicèn, car hagut aquell,
en dos dies seràs senyor de tot lo regne, e no iràs destentat per les
cauteloses vies, e ab gran seguretat de tu e dels teus poràs anar i
estar. E si la senyoria tua fa una concòrdia ab mi, jo et faré vencedor
de tots los teus enemics, e més te daré lo Rei e sa filla en ton poder. /

/ /

/Com lo rei Escariano tal cosa oí dir tingué-ho per una burla, e
responent dix : /

/ /

/-Com se podia fer tant de mal com dius? Però si tu tal servei me fas,
jo et promet, a fer de rei de fer-te lo major senyor del regne. Però no
puc pensar que tu pugues fer tant com dius; més te val que te'n tornes,
e no vulles per fer enuig e dan a ells ofeneses a mi, car no sé si est
home celerat e de pèsima vida, no sabent l'aguait de la fortuna si seria
per a mi pròspera o adversa, segons la tua openió, que no negués a mi e
fos glòria, per els altres, per los meus pecats. /

/ /

/En oir lo jueu semblants paraules, no tardà en fer principi a tal
resposta../

/ /

/ /

/CCCX. /Rèplica que fa lo jueu al rei Escariano/./

/ /

/-Tard s'esdevè lo que hom desitja, ans sempre lo contrari se demostra,
e sap bé la tau senyoria que dels fets del mòn moltes coses han èsser
remeses a la fortuna, e en especial los fets de les guerres e de les
batalles, majorment que negú per savi que sia no pot preveure tots los
perills e inconvenients que seguir-se poden segun fortuna administra. E
sovint se véu en les batalles que lo menys vencen los més, e los flacs
als forts, segons plau a aquell gran Adonai, qui vol que la justícia sia
dada a aquell qui és. E de poc ànimo proceeix al cavaller qui tots los
perills que li poden seguir pot preveure; jamès la sua fama porà
augmentar, ni lo príncep qui vol conquistar, si liberal no és, jamès
pujarà a gran senyoria. E si bé vol la senyoria tua advertir al que dit
he, coneixeràs que no és somni, ans és cosa molt segura e infal.lible. E
per major seguretat tua, jo tinc tres fills los quals posarè en poder
teu, que si et vinc a menys de ma promesa, tinguès llibertat de dar-los
mort adolorida. E açò farè per la senyoria tua ab pacte tal, com jo
tinga una filla la qual desitge maridar honradament (e de mos propis
béns li darè dotze mília ducats) ab un jueu que va dins lo teu camp
venent oli, lo qual és jove e de bona natura; està ab lo guardià major
de ta senyoria. E per esguard d´aquesta gràcia que em faràs, jo et
profir de donar-te l'entrada de la ciutat de Tremicèn, per ço com tinc
de la casa mia una porta que es té ab lo mur de la dita ciutat, qui està
en guardia e seguretat mia; e per aquella part puc posar dins cent mília
combatents./

/ /

/-E com lo Rei li oí dir semblants paraules, pensà bé en lo que el jueu
havia dit,e dix-li:/

/ /

/-¿Com me poràs tu donar lo rei de Tremicèn e sa filla, com jo sia
informat que dins la ciutat ha un fortíssim castell que, si és proveït,
se pot tenir a combat de tot lo mòn?/

/ /

/-E lo jueu responent dix:/

/ /

/-Si tu fosses estat atent a les mies paraules, hagueres entès com jo no
t´he feta proferta de dar-te lo castell, mas la ciutat e lo Rei e tots
aquells qui ab ell són, com lo Rei estiga en son palau, qui es dins la
ciutat, e per consolació sua està dins en aquell, e no li plau estar,
sinó en temps de gran necessitat, dins lo castell. E d´açò,senyor, jo
faç segura la senyoria tua que ho portaré a fi./

/ /

/La concòrdia fon feta entre ells, e lo jueu li promès de donar molts
donatius si ell feia complir aquell matrimoni. Lo Rei prestament tramès
per lo guardià major, que és ofici que és nomenat mustassaf del camp; e
com fon davant lo Rei ell li dix:/

/ /

/-Guardià, ¿què és d´un jueu que tu tens, qui va venent oli per lo meu
camp?/

/ /

/-Senyor-dix lo guardià-, ell va per lo camp usant de son ofici venent
oli a altres vegades remenda sabates./

/ /

/-Vés prestament -dix lo Rei-, e fes-lo´n venir./

/ /

/Com lo jueu li fon davant, lo Rei li demanà de quina terra era./

/ /

/-Senyor -dix lo jueu-, segons he oït dir a mon pare, de llong temps
ençà ell e tots los seus són estats vassalls de la senyoria vostra e per
aqueix me tinc jo./

/ /

/-Ara atén -dix lo Rei- al que et diré. Ja m´havien dit que tu eres
vassall meu e servidor, e per ço com jo tinc desig d´avançar los qui em
serveixen, amar e honrar-los sobre tots los altres, he deliberat
d´avançar a tu en aquesta forma:que he tractat que sia fet matrimoni de
tu ab Jami, la filla de don Jacob, jueu lo més risc mercader que en tota
la Barbaria sia, e fer-te dar deu mília ducats ab ella, e dos mília per
a mi per esperons. E d´açò me deus haver grat, per jo haver tant record
de tu./

/ /

/Lo jueu, ab ànimo e cara de gran esforç, féu principi de tal resposta,
fengint restar irós e malcontent, com si ab veritat fos estat decebut, e
dix:/

/ /

/-Senyor, jo no ignore la molta magnificència de vostra senyoria que té
d´haver record de sos servidors e d´honrar e d´avançar aquells; e a mi
és molta glòria que la senyoria vostra sia estat en record de mi, qui só
home de tan poca condició e d´açó vos ne besa les mans e us ne faç
infinides gràcies. E perdone´m la senyoria vostra, que jo no faria
aqueix matrimoni si ell me dava deu tants més que no té.Car gran temps
ha que ell hi treballa;lo que jamés,per miserable que jo sia,ho veurà
complit, e ans deliberaria morir que fer tant gran defalt./

/ /

/-Com defalt? -dix lo Rei-.Tu est pobre e dejecte, i ell és ric e lo més
favorit e amat de totes gents de jueu que sia en tota aquesta terra.
¿Quina deshonor te´n poria venir, ni seguir-te´n negun dan? Ans conec ab
raó natural que tu series, en lloc seu, amat de tots los grans senyors,
car ell és bo així en les coses públiques com en les necessitats
secretes. Doncs, si ab voluntat pura voldrà mirar la rao envers ell, lo
que pot fer ne lo que val,ab genolls nuus li deuries los peus bessar./

/ /

/-No plàcia el gran Dèu de llibertat -dix lo jueu- que lo meu esperit
reste tanta viltat ne jamés que tal puga habitar en mi, de la mia ànima
no consentia jamés que tal defalt jo fes. E per ço, senyor que la tua
il.lustríssima senyoria sàpia per quina causa me n´estic, ho diré perquè
la senyoria tua me´n tinga per excusat. Tots quan jueus som en lo mòn
restats, són tres llinatges, aprés que crucificaren aquell sant home e
just qui fon nomenat Jesús, e aquest dins la gran ciutat de Jerusalem
fon pres e lligat e posat en creu. La un llinatge és d'aquells que
tractaren sua mort; e si els vols hui en dia conèixar, són aquells qui
són bulliciosos que no es es poden reposar, ans contínuament estan en
moviment de peus e de mans e lo llur esperit jamés està segur, que no
pot reposar, e tenen molt poca vergonya. Lo segon llinatge és d'aquells
qui executaren l'acte com l'assotaren e el clavaren e el lligaren e el
coronaren d'espines, e aquells qui jugaren la roba e li daven de grans
galtades, e com l'hagueren alçat ab la creu li escopien en la cara. E
los senyals per coneixer aquests són que jamés vos poden mirar en la
cara de ferm, car prestament giren los ulls en terra o miren en altra
part, e jamés poden, sinó ab gran treball, alçar los ulls al cel, així
com fa aquest jueu qui vol ésser mon sogre. Teniu-hi esment, que jamés
pot mirar en la cara de la persona ni menys pot mirar el cel. Lo tercer
llinatge és lo qui davalla de David. Veritat és que aquests hi foren,
emperò no consentiren en res, e, moguts de pietat, se posaren en lo
temple de Salomó e no volgueren veure tan gran maldat com feren a aquell
home sant e just. E aquest tals que no hi consentiren, ans feren tot
llur poder en deslliurar-lo d'aquelles penes en què era posat, són
afables e de molta benignitat e contracten ab pau e ab amor al proïsme e
poden mirar per totes parts. E com jo sia d'aquest llinatge, no em par
que jo dega contaminar ne mesclar la noble sang ab aquella de perpetual
dolor, e lo llinatge de mos fills fos menyscabat, que perdessen la
successió de son dret llinatge; e de tals jueus més tem l'amistat d'ells
que la mort, e em daria gran càrrec e vergonya de parlar ab ells./

/ /

/Com lo Rei véu la causa per què lo jueu estava de voler lo matrimoni,
no el volgué forçar, mas pregà'l que en lo principi consentís en dar bon
resposta a l'altre jueu. Ell los afrontà. E lo Rei dix al jueu mercader
com aquell seria content de complir lo matrimoni com la conquesta fos
finida. Emperò lo jove jueu jamés parlà, ni promès res de la sua boca.
L'altre, puix véu que lo Rei lo hi deia present l'altre, donà fe en les
paraules del Rei./

/ /

/Aprés d'açò, lo Rei concertà ab lo jueu mercader que per al dessetèn
dia del mes ell seria davant la ciutat de Tremicèn, e hora de mitjanit,
ab la fosca, ells podrien entrar./

/ /

/L'hora assignada, lo Rei ab tots sos capitans fon davant la ciutat de
Tremicèn, e lo jueu no més en oblit la sua promesa, per casar sa filla,
e ab gran diligència obrí la porta de la jueria, e lo Rei prestament
entrà ab tota la gent e féu la vida del palau. Aquí donaren gran combat,
e per força d´armes entren dins; mataren lo rei de Tremicèn, los fills e
l´esposat e tots los altres, que a nengú no volgueren pendre a mercè
sinó a la gentil dama. Aprés combateren lo castell e no el pogueren
pendre. Lo rei Escariano, no tenint-se allí per segur, deliberà tota la
més gent dins la ciutat per guardar-la, e ell partí ab la filla del rei
de Tremicèn, qui anava tota plorosa per la mort de son pare, de sos
germans e de son esposat, e posà-la dins un castell inexpugnable. E dins
la vila posà la gent d'armes que havia portada, la qual allí era
necessària. L'altra, féu tornar en guàrdia de la ciutat de Tremicèn./

/ /

/La cruel nova pervenc a notícia del Cabdillo e de Tirant, e per los
moros ne fon fet molt extrem dol perquè es tenien tots per perduts e
estaven dient entre ells que més valia donar-se al rei Escariano, puix
la major part del regne era perduda e llur rei e senyor era mort, que
estar al perill de les batalles; e venint a vènia ell los hauría mercè./

/ /

/Tirant dix al Cabdillo:/

/ /

/-Senyor, mal acord haveu pres. No us vullau donar fins que vejau lo
perquè. Si vostra mercè se dóna, qui sou hui lo major de tots, e tenieu
ací deu mília combatents e alguns castells e viles qui estan a
obediència vostra, e encara aquesta ciutat ab què ens porem molt bé
defendre d'ells, gran erra fareu. E com altra cosa no porà fer vostra
mercè, traureu gran partit del Rei, que us torne totes vostres terres e
us en done més per donar-li aquesta ciutat ab los altres castell que
encara no posseeix./

/ /

/Lo Cabdillo tingué per bó lo consell que Tirant li dava, emperò no es
podia aconhortar de la mort del Rei, e menys de sos fill. Tirant ordenà
que fos tramesa una espia a la ciutat de Tremicèn per saber com era la
estada aquella tant gran e cruel destrucció, car la dita ciutat era
restada sots bona guarda e de capitans nobles e molt virtuosos; e que
tant prestament l'haguessen presa sens haver-ne algun sentiment,
estaven-ne molt admirats. Après saberen la veritat per un home qui els
venc, qui s'hi era trobat, e havent-li mort set fills en l'entrada de
palau, e robada tota la casa, e la muller e los fills li tenien per
força; e recità'ls com lo jueu havia traïda la ciutat, e lo rei
Escariano havia manat que li llevassen tots los béns, e lo traïdor, qui
semblant maldat havia comesa contra mon senyor, fos pres e lligat e tot
nuu fos posat en lo costell untat de mel, e lo dia següent fos
esquarterat e donat a menjar als cans; e així fon fet. E dix lo Rei que
de traïdor, qui s'en podia guardar? Que lo joc que havia fet de son
senyor podia fer d'ell e de la ciutat si mester era. /

/ /

/Sabuda per Tirant tota la veritat e com la gent d'armes era dins la
ciutat, e per los llocs qui eren prop estaven alleujats, e com lo rei
Escariano se n'havia portada la filla del rei de Tremicèn en aquell
fortíssim castell de Mont Tuber, Tirant pres deu hòmens los quales
sabienmolt bé la terra e ab bons ginets aquests anaren fora camí al
castell Mont Tuber e en la nit se posaren en aguait dins una casa la
qual se nomenava l'Antiga mesquita. Com fon quasi dia clar, prengueren
dos moros; e açò feien per saber llengua del Rei on era e la manera de
son viure quina era; e sabé com ell e la novella reina estaven alt en lo
castell ab seixanta cavallers per guardar-lo sens aquells qui eren
assoldadatsts per fer la guaita de nit e de dia; e baix en la vila havia
mil hòmens d'armes. Sabut açò, Tirant los féu soltar, i ell ab los
altres passaren entorn del castell per veure la disposició d'aquell./

/ /

/Aprés se'n tornà Tirant dins la ciutat e ordenà cent hòmens ab pics e
ab aixades, e tramès-los en un pont e dix-los que si veien venir los
enemics rompessen lo pont, a fi que la gent d'armes no poguessen passar,
e haurien a voltar, per passar aquell riu, una bona jornada; e aquella
jornada los noïa molt per ço com havien a voltar per molts barrancs e
per molts llocs e viles que no eren en llur poder; e de la ciutat de
Tremicèn fins allà on era lo Rei havia bones tres jornades; e de la
ciutat on Tirant era fins al castell on lo Rei Escariano habitava havia
nou llegües. Llavors Tirant partí ab tota la gent e anaren davant lo
castell on lo Rei era. Com lo Rei los véu, armà's ab tots los seus.
Ixqueren a la porta de la vila per fer armes; emperò Tirant ni lo
Cabdillo no consentiren que los seus s'acostassen, sinóque corregueren
tot lo camp entorn del castell, e portaren-se'n molt bestiar de gros e
de menut e tornaren-se'n a la ciutat./

/ /

/E Tirant molt sovint los vesitava e mostrava's davant lo castell, e
moltes vegades s'hi aturava dos o tres dies; com no tenien què menjar
tornaven-se'n. Seguí's, un dia, que Tirant ixqué al portal d'aquella
ciutat, fatigat de sos dolorosos pensaments, e passejant-se pensava en
la dolor en en què havia deixada la Princesa e en lo dan de
Plaerdemavida, e així mateix com tota la parentela sua eren detenguts
catius en poder de moros, e no sabia si se n'anàs ni si los moros
consentirien la sua partida. E estant ocupat en aquests adolorits
pensaments, ixqué per lo portal de la ciutat un catiu crestià,
d'albanesa nació, plorant e fet grans lamentacions per ço com son senyor
l'havia cruelment batut ab vergues, e feia'l anar a cavar en un hort que
tenia prop de la ciutat. Tirant coneixia lo catiu per quant havia parlat
moltes voltes ab ell, e coneixia que era prou discret; hagué'n gran
compassió, e pensant com ell no tenia negú de qui pogués fiar, cridà
l'esclau e ab pietat li féu principi a semblants paraules./

/ /

/ /

/CCCXI. /Com Tirant promès al catiu de fer-lo franc/./

/ /

/-La fortuna cruel és sempre enemiga dels hòmens miserables, e majorment
d'aquells qui són de poc ànimo, qui no podem comportar la llur
tribulació ni la pena que senten. E recordant-me dels meus mal tinc
compassió de tu car si et vols, tu pots ésser causa de ton bé, e que jo
t'estimàs molt, que segons l'obra demostra e evidents senyals, tu deus
ésser home valentíssim com tingues més dolor que no mostres, e com est
vengut en cas que jo estava en el meu trists pensaments, ab aquella
certa raó que els catius poden ésser detenguts. ¿E qui és aquell qui
dubta molt més lo perdre de ço que ell té, que lo que ell espera de
tenir, encara que l'esperança dega ésser vera? E per ço, bé considerat,
molt manifestament se veu la mort mia per la llonga absència de la cosa
que desitge servir, e la novella pietat de les dolors del cativeri te
fan estar trist e adolorit. ¡Oh desaventurat del meu cor, qui plora de
pietat per la dolor que et veig posseir! E si mort no te'n seguir lo meu
voler, seràs posat per mi en franca llibertat d'anar o d'aturar, tant
com volràs, ab condició tal que comportes ésser assotat per lo camp ab
corretja que no et faça gran mal, e que et tallem un poc de les orelles,
per ço que tu sies causa de pendre lo castell de Mont Tuber on lo Rei
està. E si la cosa s'esdevé així com jo crec, tu pories atènyer d'ésser
un gran senyor, e si lo cas no s'acerta, restaràs en franca llibertat e
bona vida que en companya mia no et fallirà. /

/ /

/No tardà lo crestià catiu en fer principi a tal resposta./

/ /

/ /

/CCCXII . /Resposta que féu lo crestià catiu a Tirant.//

// / /

/-Déu sol és aquell qui sap la voluntat del meu cor; e les paraules per
vostra mercè a mi referides han donat confort a la mia ànima, de què us
en reste tan obligat que no es cosa alguna que en manàsseu, que em fos
posible de fer, que jo no la fes, coneixent tanta pietat e misericòrdia
que haveu envers mi mostrada, car la molta necessitat que tinc de cobrar
la perdua llibertat me costreny en fer tot lo que em maneu, considerada
la mala vida que comporte, e per lo vostre molt merèixer que m'hi obliga
. E si amor no fos estada, no fóra jo vengut en lo que só, car lo delit
me ginyà en plaure'm, e no havent-me plagut amor així com me plagué, no
passara jo tals penes . Per què em clam d'amor o de la mia ignocència,
qui es estada causa d'aquestes dolors, pensaments trists e llàgremes,
qui serien llunyades de mi e la trista vida . Emperò quesvulla que sia
estat de mi, ni puga ésser, jo só prest d'obeir tot lo que em maneu, no
dubtant en res del dan ni perill que em pogués seguir, e per la molta
virtut que en vós tinc coneguda, m'obligue no solament en servir-vos,
mas encara a sostenir qualsevulla perill de mort per la senyoria vostra,
no fent estima neguna del treball de les orelles en qualsevulla altra
lesió que en la mia persona fer-se puixa./

/ /

/ Tirant li regracià la sua bona voluntat e dix-li:/

/ /

/-Jo et promet, a fe de cavaller, de jamés menjar fins que t'haja posat
en llibertat./

/ /

/E prestament Tirant se partí del catiu e anà a parlar ab lo Cabdillo, e
dels diners que tenia rescatà lo catiu per cent dobles, e l'endemà
partiren de la ciutat ab tota la gent, així com altres voltes havien
acostumat. Aprés que hagueren corregut tot lo camp, atendaren-se prop de
la vila on lo Rei era, en molts dels de la vila ja no ho estimaven res
en veure'ls venir, car sabien bé que poc dan los podien fer, que no
portaven bonbarders ni neguna artelleria, ni tenia atreviment
d'aturar-hi més per ço com si ho fessen, prestament foren aquí tota la
gent del Rei..E tots de la vila molt sovint, ab llicència e voluntat del
Rei e ab voluntat de Tirant e de Capdillo, les asseguraven e venien tots
dies a parlament./

/ /

/E aquell dia entre los altres se seguí que lo Rei tramès dos cavallers
qui els digueren que si es volien concordar ab ell, que els faria moltes
gràcies e donatius.E lo Cabdillo e Tirant los digueren que no en volien
oir negun partit, ans eren disposts en venjar la mort del Rei de
Tremicèn e de sos fills. Aprés del parlament tengut, Tirant, així com
acostumava altres voltes, tostemps los feia fer col.lació, e aquell dia
tinguè concertat ab l'albanès així com se seguí./

/ /

/Aprés feta la col.lacció, l'albanès s'acostà on estava l'argent e furtà
un pitxer d'argent molt gran e ben daurat. E com se n'anava, aquell qui
guardava l'argent, pres-se a cridar grans crits amb tal forma que
Tirant, qui parlava ab los hòmens de la vila, demanà quina remor en
quins crits eren aquells. E tots veren córrer a l'albanès e molts que
detràs li corrien, e veren com fon pres, e portaren-lo davant los
capitans. Lo qui era guarda de l'argent lo portava per los cabells e dix:: /

/ /

/-Senyor, jo us requir vos plàcia voler-me fer justícia d'aquest lladre
manifest, qui m'ha furtat aquest pitxer d'argent. /

/ /

/Tirant volgué que lo Cabdillo parlàs primer, e dix::/

/ /

/-Jo done de sentència que sia penjat. /

/ /

/Respòs Tirant e dix::/

/ /

/-Senyor Cabdillo, no som ara en temps de matar gent, si en batalla no.
Jo us prec li sia mudada la sentència, que sia assotat per lo camp e les
orelles tallades./

/ /

/E així fon fet en presència dels cavallers de la vila que allí estaven
parlant ab ell; e aprés de les orelles tallades, li lligaren lo pitxer
al coll e assotant-lo entorn del camp. E la tercera vegada que el
passaren davant la vila, donà gran tirada, deslligà's les mans e pres-se
a córrer devers la vila; e l'alguazir del camp corrent detràs ell,
deixà's caure en terra e l'albanès hagué temps de poder entrar dins la
vila, e los qui estaven al mur, ab ballestes lo defensaren tant que no
el pogueren haver. Los de la vila lo pujaren al castell on lo Rei era, e
véu-lo tot nuu e ben assotat, ab les orelles tallades e tot ple de sang;
hagueren-ne ell i la Reina gran pietat e feren-li donar una camisa e
roba per a vestir, e lo Rei lo guinyà que ell hagué lo pitxer, e pres-lo
de sa casa. /

/ /

/Tirant fengí que li desplaïa molt la fruita de l´albanès, e dix als
cavllers que allí eren pregassen al Rei que li volguès restituir l'home,
e si fer no ho volia, quants ell ne prenguès dels seus, tots los faria
matar o llevar les mans, e los peus, e lo nas ab les orelles. Respò lo
Rei que no fes compte que lo hi donàs, e si feia la guerra cruel, que si
ell lo podria pendre, que ell faria pitjor d'ell que ell no havia fet
d'aquell. Tirant no curà de tenir més raons, sinò que partí men
tornà-se'n ab tota la gent a la ciutat d'on eren partits. E l albanès,
per donar raó de si meteix al rei Escariano, a estil de semblants
paraules féu principi. /

/ /

/ /

/CCCXIII. /Lo raonament que l'albanès féu al rei Escariano.//

// / /

/-La despullada esperança de l'amargosa vida que tots los dies que tinc
a passar, me covendrà a sostenir més que a tot altre adolorit. E per ço
no dec tembre la mort, mas tem la dolor qui em força alguna volta la mia
gran confusió, per haver perdut dels principals membres, e l'honor i
fama. Considerats los cruels vituperis que em són estats fets, tement
d'açò la infàmia que me'n porà seguir si és sentit, lo meu esperit
demana d'açò grandissima venjança d'aquest traïdor e celerat capità, qui
per sa misèria nos matava de pura fam. E si he comés aquest crim, n'és
estada causa que per sola necessitat s'és fet e no per altra raó.
Emperò, senyor, si vostra excel-lent senyoria me dóna llicècia d'anar e
de venir, jo us portaré continuament nova de la pràtica de vostres
enemics, e lo que volen fer i a on van, per ço que lo dia que la llur
desaventura los conduirà, puga la vostra altesa fer d'ells com fés
d'aquell famós e il.lustríssim rei de Tremicèn./

/ /

/Dix lo Rei:/

/ /

/-Jo só molt content que es faça, e pots anar e tornar tota hora que
vulles./

/ /

/E manà a totes les guardes que lliberament lo deixassen passar. E d'açò
lo Rei ne demanà de consell a alguns dels seus cavallers, e tots li
digueren:/

/ /

/-Senyor, aquest home és estat molt ofès per los seus, e tota cosa far
per portar-los a total destrucció en l'ànima i en lo cos. Però ab tot
açò serà bo li sia tengut esment en son viure./

/ /

/L'albanès se partí del castell per una porta falsa sens que per negú de
la vila no fon vist ne sentit, e dretament se n'anà a Tirant e recità-li
tot lo que era estat dit ne parlat. E Tirant li donà set dobles e tres
reals e mig e diners menuts e una espasa e una cistella de préssecs, per
co com en aquella vila no n'hi havia, car Tirant havia fet tallar tos
los arbres e guastar tota aquella horta entorn de la vila. E dix-li Tirant:/

/ /

/-Diràs al Rei en secret, per ço que més fe sia a tu atribuïda, com jo
faç pastar molt pa per co com dec ésser en vista sua dins tres o quatre
dies.L'albanès se partí de Tirant e com fon al castell, lo rei Escariano
lo rebé graciosament. /

/ /

/L'albanès li presentà los prèssecs a la Reina, e lo Rei hi pres més
plaer que si li hagués dada una vila, per ço com conegué que la Reina hi
havia pres gran plaer, car des que la tenia en son poder no l'havia
vista riure ni alegrar, per bé que molt sovint li feia present de
semblants paraules./

/ /

/ /

/CCCXIV. /Lo conhort que fa lo rei Escariano a la sua dama.//

// / /

/-La molta amor que a tu, noble senyora, porte, n'és estada causa la tua
singular bellea e avisat entendre, car la comuna benvolença tota
enamorada pensa avança, coneixent en una sola vista la singularitat de
tan inestimable vàlua, la qual m'ha desposseït de tota ma llibertat. E
més temps la mia vida no es pot allargar, sinó del que voluntàriament a
tu plaurà consentir-me. Demanar-t'he de mercè, puix tanta discreció e
virtut posseis, que et vulles deixa rde plorar e alegrat-te, e no vulles
dar tantes penes a tu ni a mi, car la tua noblea bé deuria ésser
contenta de mi, qui so jove e rei tan poderós qui et faré portar corona
real, e seràs senyora de mi e de tants pobles qui et besaran la mà. Si
et dol la mort de ton pare, germans e esposat, fes compte que tabé
s'havien de morir, e post-te bé aconhortar que no has perdut res, car jo
vull ésser pares, germà e marit, e catiu, que pots fer de mi tot lo
plasent te serà. E com dia e nit te veja lamentar, pensar pots que torna
en gran dan de la tua noble persona, car certament enutjada deuries
ésser de llançar tantes llàgremes, Per què senyora e vida mia, vulles
dar fi a tota manera de dolre, e vulles pendre esperit de confortació e
de repòs, oferint-me a tu en tot quant te sia plaent e a mi possible de
complir./

/ /

/E no dix més, esperant ab singular desig la bona resposta de la gentil
dama. No tardà l'adolorida Reina ab humil gest a son dir ab tal estil
fer principi./

/ /

/ /

/CCCXV. /Resposta que fa la Reina al rei Escariano en estil de lamentació.//

// / /

/-Dura cosa e cruel és a mi oir paraules de consolació, car tants e tals
són los mals que la trista vida mia ha aconseguits, que no tinc ja més
esperança d'esdevenidora alegria, car la mia adolorida ànima no troba
repòs sinó ab escampament de llàgremes, e per ço ab extrema amargor te
parlaré, car la mia simplicitat merita major fe que la tua no és. E si
les mies lamentacions mereixen algun bé, creure pots sens altra ocasió
que l'abundància de tan gran escampament de llàgremes que los meus ulls
llancen nit e dia, que de dolre'm tinc molta gran raó. E sé‚ que la tua
amor e a la dèbita pietat en una hora satisfer pogués. Doncs puix m'has
tant ofesa, suplic-te no em vulles més ofendre en tolre'm lo major delit
que en aquest cas jo puc atŠèyer, ço és, de lamentar per la dolorosa e
cruel mort d'aquell tan virtuós Rei qui solia ésser de Tremicèn, pare
meu, la mort del qual tú tant turmentada la mia ànima. E les mies penes
s'alleujaran quan acabades de destil.lar les mies adolorides llàgremes,
en lloc d'aquelles los meus ulls ploren gotes de sang. E reputaria a mi
per santa, si podia imitar aquella Adriana o a Fedra, Sipile o Enone,
qui per donar fi a llur penes se mataren, e açò seria la major ofensa
que jo et podria fer, que venjaria la mort del meu pare. E encara que la
mia dolor sia molt major que de totes les altres dones, no cur de
manifestar-la, car prou me basta jo en sia certa, car en lo món no poria
restar per exemple, ¡tantes n'hi ha hagudes de malfadades e adolorides!
Doncs, trista de mi, de molta dolor estic abrasada, e no sé‚ ab quin
ferro puixa dar fi a la mia alegria, car si pensàs que per açò lo meu
pare tingués de ressuscitar, ja fóra fet. ¡Oh trist germans, qui sou
estats compresos de la dura mort! Los quals en les mies adversitats sou
entrats en los ulls de mi, trista, e per vosaltres sens amor só
tractada. Als excel.lents e animosos reis e prínceps e als humils e
devots servents d'amor endrece mes lamentacions, com a persona irada e
fora de tot bon prepòsit de bé obrar, car a mi sola no aminva la dolor,
ans m'augmenta cascun dia, car passe la tenebrosa nit incessantment ab
dolorosos sospirs, car per la humana generació temerosa de la mort me
costreny, que vulla o no, necessàriament he enseguir la tua voluntat,
car la potència femenil no pot resistir a les tues forces, majorment per
jo ésser sotsmesa ab violència en ton poder, car bé es pertany per
humanitat al Rei haver compassió dels miserables, e la pietat humana és
plasent a Déu e al món./

/ /

/E d'allí es partí l'adolorida Reina, entrant-se'n en una cambra
destil.lant dels seus ulls vives llàgremes e adolorits sospirs./

/ /

/Aprés que l'albanès hagué fet son present, mostra al Rei los diners que
tenia e dix-li:/

/ /

/-Senyor, mire la senyoria tua aquests diners que he llevats per força a
un home dels enemics, e si jo hi vaig sovint ne portar‚ moltes coses,
car jo tinc un parent meu ben acostat qui està en servei d'aquest malvat
de capità, e tot quant li fa m'ho diu tot en secret. E ara, senyor, m'ha
dit, perquè la senyoria tua sia avisada, com fa pastar molt pa e
provesió de moltes vitualles per venir ací. Teniu temps per a proveir si
el poràs desbaratar e rompre'l, car en la guerra totes coses d'astúcia
aprofiten molt als hòmens guerrers, majorment a tu, qui est Rei tan
poderós ,e si est astuciós en la guerra bastes a éssers senyor del món e
ab lo teu fort braç conquistar aquell./

/ /

/Lo Rei pres molt gran plaer en les raons de l'albanès e dix:/

/ /

/-Ara veuré jo ton parent si t'ha dita veritat./

/ /

/E al tercer dia Tirant arribà e alleujà's en lo lloc on acostumava les
altres voltes. Lo Rei donà gran fe en les paraules de l'albanés, e lo
Rei volgué que fos l'albanès una de les principals guaites del castell e
donà-li per companyia sis homens fidelíssims e de llong temps servidors
d'ell. E com aquest albanés venia la tanda de la sua guaita, havia
comprades algunes llepolies e convidava a tots a quells qui eren de la
sua guaita, a menjar e a beure. E venia-li la sua tanda de cinc en cinc
dies ./

/ /

/Tirant se'n tornà passats tres dies que es fon aturat, e tractaven
contínuament de concòrdia ab lo Rei; e Tirant allargava tostemps la
concòrdia tant com podia. Açò durà bé dos mesos, e Tirant contínuament
anant e venint, e quasi ja no feia mal a negú. E lo Rei feia anar molt
sovint l'albanès al camp de Tirant per ço que portàs fruites e confits
per a la Reina. Eun dia portà una atzembla carregada de vi e una espasa
plena de sang./

/ /

/Com fon davant lo Rei dix-li:/

/ /

/-Senyor, jo sabí que el capità feia portar molt vi per fornir la
ciutat, e sabent açó só eixit al camí; e un atzembler era restat més
atràs dels altres, he-li dat ab una pedra pels costats, que el metí per
terra; aprés ab aquest bastó li doní tantes bastonades que el lleixí per
mort; lleví-li aquesta espasa e l'atzembla, qui era carregada del més
singular vi que jo, grans dies ha, haja vist. Per que et suplic, senyor,
que em vulles dar llicència que puga parar taverna ací; e com aquest
serà acabat, jo en furtaré o en compraré més, e tot dan, mal e deshonor
que ferlos puga, jo ho faré./

/ /

/Lo rei fon molt content, e veren cascun dia venir a beure molts moros,
e cascuna nit que l'albanès feia la guaita se'n pujava alt en la torre
un gran barral de vi, e dava molt bé a beure a tots sos companyons; e
tots los moros prenien gran plaer de fer ab ell companyia./

/ /

/Com Tirant hagué practicat moltes voltes ab lo rei Escarino e ab los
seus, e anar e tornar molt sovint ab tota la gent d'armes, e fon ben
cert e véu per experiència la gran fe que lo, rei Escariano dava a
l'albanès, Tirant f‚u fer una capsa redona de ferro ab forats poquets
entorn, e venguda la nit que la tració se devia fer, que era la tanda ue
l'albanès devia guaitar, posà brases enceses de carbó dins la capsa, e
per los petits forats hi entrava vent, que no es podia apagar lo foc, e
posà la capsa en un tros de cuiro embolicada e posà-la's als pits. Com
foren a la torre de l'esperó fer la guaita, e sos companyons estaven
bevent, l'albanès amaga la capsa dins un forat perquè lo foc no
s'apagàs. E tenien allí uns grans tabals, e bevent e sonant estigueren
quasi fins a la mitjanit. E en lo vi havien de singulars licors posades
per fer dormir, segons se pertanyia. Les guaites s'adormien ab lo
delitós veure, en tal punt que jamés se despertaren. Com l'albanès véu
que lo sobreguaita era ja passat e les les guardes dormien, pres la
capsa del foc e, ab una capa que vestia, amagà la llum, e pres una
palleta e encès-la e posà-la per un forat de la paret que mirava davers
lo camp, e açò féu tres vegades./

/ /

/E Tirant prestament conegué lo senyal que entre ells era estat emprès,
e prestament se partí del camp ab molt poca gent; e tota l'altra gent
restà armada e en ordre per a quan serien demanats, e lo Cabdillo per
capità d'ells. E per la molta aigua que hi havia, fon forçat a Tirant e
als seus de passar prop d'una altra torre, e l'albanès feia molt gran
remor dels tebals; e fon gran sort, com passà Tirant prop de la torrre,
que no foren sentits. Com ells foren prop, e los de la guaita cridaven e
deien: "Bona guaita, bona", ells passejaven ferm e cuitaven deu o dotze
passos; e com ells callaven, ells s'aturaven; e així ho feien fins que
hagueren passada la torre e foren plegats a la torre de l'esperó. E
Tirant féu detenir la gent, e tot sol acosta's al peu de la torre e
trobà una corda prima, que l'albanès llançada havia, e l'altre cap de la
corda s'havia lligada a la cama per ço que si per cas de mala sort
s'adormia, que Tirant la corda se despertàs; però ell jamés se deixà de
tocar los tabals, e escassament ell sentí menejar la corda que fon
prestament a la vora de la torre e tirà la corda que pujava una escala
de cordes e lligà-la molt fort en la muralla, e après ne lligà altra.
Tirant pujà primer, e véu aquells que dormien; dix a l'albanès:/

/ /

/-Què farem d'aquest hòmens?/

/ /

/-Senyor -respòs ell-, deixau-los estar, que no està en llur poder de
fer negun dan./

/ /

/Ab tot açò Tirant ho volgué‚ veure, e trobà'ls a tots sis degollats e
plens de sang; e vist açò, pujà la gent e acomanarem los tabals a u dels
qui eren pujats, e forniren molt bé de gent la torre; e los qui pujaren
foren cent seixanta. Llavors l'albanès posà's primer, e davallaren a la
cambra de l'alcaid. Com l'alcaid véu tanta gent, llevà's tot nuu, e pres
una espasa en la mà e féu una poca de defensió. Tirant, ab una visarma,
li donà sobre lo cap, que lo hi partí en dues parts, que lo cervell
n'anà per terra. La muller se pres a cridar; l'albanès, qui es trobà més
prop, feu d'ella lo que Tirant havia fet de son marit. Aprés anaren per
lo castell posant los forrellats en les portes de les cambres, e tanta
era la remor dels tabals que negú no sentia res./

/ /

/Pujaren alt per les torres, e pensaven-se los qui feien la guaita que
aquells eren de la sobreguaita, e no els deien res. E com los eren prop,
llançaven-los de les menes del castell avall; e la u d'aquests caigué en
la barbacana e donà en l'aigua del vall e estalvià's, que més fon la
temor que lo mal que es féu; e prestament fon llevat e posà grans crits
per la vila, e tothom se llevà. La nova anà per la vila, e per lo
castell encara no ho sabien sinó per un home qui estava en les més
baixes cases e peixcava: sentí donar aquell gran colp, obrí les portes
de la sua cambra e sentí molta gent dins lo castell; pres-se a cridar
molt grans crits, e fon forçat que ho sentissen per tot lo castell; e
com volien eixir de les cambres les trobaven tancades. Lo rei, que
dormia dins la torre maestra, féu-se allí fort ab la Reina e ab una
cambrera./

/ /

/E vengut lo dia posaren moltes banderes per totes les torres del
castell, e feren molt grans alimares e alegríes. E tots los forasters
qui dins la vila eren, la desempararen e fugiren. Lo Cabdillo, qui véu
lo castell pres e los altres qui fugien, donà aprés d'ells e apresonà'n
molts: e com tornà alleujaren molta gent dins la vila, e l'altra en la
barbacana e per los horts prop de la vila. Aprés lo Cabdillo pujà alt al
castell e véu que negú dels seus morts ni nafrat no hi havia: fon lo més
admirat home del món e creia que Tirant la sua natura més se mostrava
angèlica que humana, que neguna cosa que volgués fer no li era
impossible. E ab estil de semblants paraules féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/CCCXVI. /Com lo Cabdillo llagotejà a Tirant per conduir-lo a son voler.//

// / /

/­Oh cosa justa raonar la gravitat d'aquell qui virtuts tots los altres
avança! ¿Ab quina llengua poré resitar als oïnts l'estima de la tua
valor? Oh cavaller engendrat en lo cel! Les tues virtuts per obra se
demostren tu qui est ni què pots fer, car tens gràcia que totes les
coses t'obeeixen, e de molt te reste obligat com has alleujada la mia
ànima dels trists pensaments que té, car la fortuna m'és tan favorable,
que per mitjà teu jo puixa lo meu desig complir de fer complida e
honorosa venja d'aquell gloriós Rei, mon senyor, qui ab tanta crueldat
li font tolta la vida, e havia per companyó lo meu fill, qui en lloc meu
succeir devia. E per la molta amor que et porte, tinc confiança en tu
que em consentiràs que doni fi a mos fatigosos treballs, per on daré
tanta pena a aquest cruel de Rei i fins a tant que la sua ànima li
trameta als inferns. E a la Reina, qui nora solia ésser mia, li sia dada
mort per ço com jo ab lo poder que tinc puixa pendre la real corona del
regne de Tremicèn. E per ço, cavaller de llinatge e de sang clara,
nobles són los costums; suplic-te que em perdones com no t'he feta
aquella honor que la tua molta gentilea és mereixedora, car la mia
ignorància merita lo perdó. E jo veig clarament los senyals que la tua
profecia manifesten, que jo só en record que, com tu caiguist, t'oïren
dir que tu devies conquistar tota aquesta terra, e per quant veig los
principis bons, no es pot no es pot presumir sinó que la fi serà molt
millor. E prec-te que ab diligència ensegueixques lo meu voler, ço és,
dar prestament fi en la conquesta; majorment ara que la vida és aspra, e
la fortuna que tenim per part nostra pròspera, se deuen executar les
coses, e facense una volta los fets, que aprés los remeis ells se
vendran. Car la llengua és estrument ab lo qual cascú condueix en dir lo
que vol./

/ /

/No tardà Tirant en satisfer al parlar del Cabdillo, e féu-li present de
tal resposta/

/ /

/ /

/CCCXVII. /Resposta que fa Tirant al Cabdillo.//

// / /

/-No deu ésser permès per art de cavalleria a negun cavaller, per vilà
que sia, que dega retre mal per mal. Quant més deu guardar lo cavaller
virtuós d'ofendre l'art de cavalleria è de gentilea, car més honor se fa
lo qui perdona a son enemic, que aquell qui el mata; e majorment com
l'enemic és tal e tan virtuós que en lo mal que ha fet no tinga culpa,
per mantenir bona querella, car tal home com aquest Rei és així virtuós
en tots sos actes, segons fins ací per experiència se mostra. E encara
que haja mort lo Rei, ton senyor, no en sies admirat com ell fins ací
haja feta la guerra molt justa e ab gran raó, e si per sos pecats lo rei
és mort, segons per la senyoria tua só informat, e no-res-menys ne tinc
major notícia, car en aquell cas com jo fui tramès a ell no m'haguera
referida la sua justícia. Ara, puix se que ab justa causa ell feia la
guerra. Déu ha pagat a ton senyor segons sos mèrits, e si la fortuna ha
portat aquest Rei en nostres mans, per ésser jove de vint-e-dos anys,
deu-li hom lleixa complir la sua virtuosa vida. E és pròpia cosa e
necessària als cavallers sobre los seus gloriosos actes perquè es
disponguen a fer senyalades coses, car les virtuts conserven
l'exel.lència de l'estament universal. E prec-te, senyor, que et plàcia
no voler que aprés de tant singular victòria se faça crueldat en dona,
majorment en sang real, car les dones són exemptes de tots los perills
de les batalles e de crueldat, e açò deuen molt esquivar los hòmens
victoriosos qui volen senyories conquistar, car neguna dona no és
mereixedora de mort, si doncs no cometia adulteri, segons en la Santa
Escriptura, en la llei vella, era acostumat. E sap bé la senyoria tua,
que Reina sens culpa mort no merita, e tant com lo món duràs, de ta
senyoria e de mi seria manifestada la veritat de la malesa que
comentríem, en gran dejecció de nostra honor e fama. E no plàcia a Déu
que per béns ni per senyories jo sollàs les mies mans en sang de dona
d'honor, ni menys hi consetís, com no sia obra de cavallers, e en
especial d'aquells qui en la honor volem mirar, esperant glòria de llurs
actes. ¡E la tua senyoria per ésser capità sobre tots los capitans, e
venir de tal part, e home de tan singular disposició, tenir desig de fer
crueldats! Com sies tan virtuós no es pertany de tu, perseguint com a
cavaller lo que començat has, car en los teus actes tostemps hi deus
mesclar amor e pietat, e restar-te'n ha per sempre glòria e honor e
inmortal memòria./

/ /

/Tantes raons dix Tirant al Cabdillo, que li féu conèixer lo gran defalt
que volia fer e menyscapte en l'honor de cavalleria e en dan seu. Aprés
dix Tirant:/

/ /

/-Lo millor consell que podem tenir és que hajam en poder nostre lo Rei
e la Reina, puix tenim ja tots los cavallers de la cort sua./

/ /

/Anarem a la torre maestra e lo Rei dar no es volia si no li asseguraven
la vida e membres, tenint-se ja per mort, pensant que puix havia mort lo
Rei, que tal se farien d'ell. E planyent-se feia en si grans lamentacions./

/ /

/-Ara -dix Tirant- lleixem-lo estar, car la fam li farà fer prestament
la raó. E posem en bona custòdia aquests altres cavallers./

/ /

/Regoneguerem tot lo castell, e trobaren-lo fornit de moltes vitualles,
ço és de mill e de forment, dacsa e panís per a set anys, ab una lúcida
font d'aigua qui de la penya sortia./

/ /

/Venint la nit, lo Rei, tenint gran pietat de la Reina, cridà d'una
finestra poqueta qui era dins la torre, e dix:/

/ /

/-Puix gràcia en vosaltres no puc trobar, vull abandonar los vicis e
enseguir les virtuts. ¿Qual de vosaltres és cavaller a aquí em puga dar
a presó?/

/ /

/-Senyor -dix Tirant -, jo veig ací lo Cabdillo sobre los cabdillos, lo
qual és cavaller molt virtuós./

/ /

/-No -dix lo Rei-, mas assegura´m fins t'haja fet cavaller. Aprés jo em
posaré en ton poder./

/ /

/-Senyor -respós Tirant-, jo só estat creat cavaller de mans del més
poderós Rei e més virtuós que sia entota crestiandat, ço és, lo Rei
d'Anglaterra, qui per sola virtut floreix en lo món sens que no ha par.
Car així com la llunaté més clarorque totes les esteles, així aquest Rei
excel.leix de virtuts a tots los altres reis de la crestiandat. E per ço
jo no poria ésser fet dues voltes cavaller./

/ /

/Lo Rei conegué bé que aquest era l'ambaixador, que tantab ell parlat
havia; dix-li:/

/ /

/-Tu, qui est estat tramèes a mi per embaixador, assegura'm la vida per
so que puixaa fer actes de cavaller e de rei coronat./

/ /

/E Tirant responent dix:/

/ /

/-La vida tindràs segura un mes aprés que sies més en mon poder; e d'açò
jo et done la mia fe./

/ /

/Lo Rei o tingué en tan gran estima com si l'hagués més en franca
llibertat, e davallat de la torre, obrí la porta e posà's en lo llidar
ab l'espasa en la mà, e dix ab ànimo esforçat de cavaller paraules de
semblant estil acompanyades./

/ /

/ /

/CCCXVIII. /Com lo Rei se reté al Cabdillo per presoner.//

// / /

/-No em clam de la fortuna si m'ha portat en l'extrem que só de la mia
mala sort e desaventura, puix mos pecats m'hi han conduït, mas clam-me
de la mia gran ignorància, que m'haja lleixat trair a un home estrany no
conegut car la mia joventut ha mostrada la poca discreció que tinc, qui
m'ha portat en gran dejecció e vergonya. ¿E qui és aquell miserable
cavaller qui per dubte de mort se deixa de fer lo que la humana natura
ha ordenat morint virtuosament, car és reviure per aquest miserable món
en fama gloriosa? Car no pot ésser que qui usa la guerra, per moltes
vegades que pren, que alguna volta no sia pres E puix tu no vols que jo
et faça cavaller, fes-me venir aquell petit infant -que no havia sinó
cinc anys, que era fill d'una fornera./

/ /

/Com li fon prop, féu-lo cavaller e besà'l en la boca e donà-li l'espasa
e posà's en poder del dit infant./

/ /

/-Ara -dix lo Rei- me podeu pendre de poder d'aquest infant e fer de mi
tot lo que vosaltres plasent serà./

/ /

/Dix lo cabdillo:/

/ /

/-Preneu-lo vós, capità crestià, e feu-lo possar en forts presons./

/ /

/-No plàcia a Déu -respós Tirant-que jo prenga a rei de mà persona
verge, car los cavallers qui d'honor senten me'n podrien reprendre, a la
mia ànima es més aconsolada de subjugar los reis en que d'apresonar ne
matar-los./

/ /

/-Sus! -Dix lo Capdillo- , açò es deia per cortesia per donar-vos l'honor./

/ /

/-No - dix Tirant-, que aqueixa honor la podeu dar a vostre fill o
adquerir-la per a vós./

/ /

/No curà de més replicar-lo Cabdillo, sinó que pres lo Rei e posà'l dins
una cambra e féu-lo bellament ferrar; e a Tirant desplagué molt, però
per no enutjar lo Cabdillo no dix res. Aprés que lo Rei fon ferrat,
entraren en la torre maestra; trobaren l'adoloira Reina molt trista
llançant contínuament dels baren l'adolorida Reina molt trista llançant
contínuament dels seus ulls vives llàgrimes. Com ella los véu, havent
d'ells natural coneixença, e de singular consolació estigué per bon
espai que no pogué parlar. E cobrat son record, ab humil gest e ab veu
piadosa féu principi a semblant lamentació./

/ /

/ /

/CCCXIX. / Lamentació que fa la Reina per la vista de Tirant e del
Cabdillo.//

// / /

/-Així com les llames són augmentades per los vents, creixent en major
flama, així les mies dolors e pensaments són augmentats en lo pus alt
grau de dolor com vos he vists, pensant on és lo meu virtuós pare e mos
germans, e aquell espòs meu que jo més amava que a la mia vida, que ab
vosaltres solia conversar. Oh mísera de mi! ¿Per què desitge jo que lo
meu pare vixqués, puix altra volta hagués de morir? Car les penes e
treballs qui en aquest món són, de molt major pena I'estimen que no los
altres. Doncs, atribulada de mi!, ?què desitge ni puc desitjar sinó la
mort, qui dóna fl a tots los mals, e repós a les penes e treballs
d'aquest miserable de món e ple de misèries, e seria acompanyada ab
aquelles persones que jo més amava e desitjava habitar? E per ventura jo
desitge lo meu dan en desitjar que tornassen, car tornant se poria
seguir més mal per a vosaltres i per a ells, i augment de dolors per a
mi, si per algun grau més era possible que augmentar-se poguessen. E com
jo els perdí de vista fon aquell assenyalat dia de dolor: com ja jo no
pogues cridar ni plànyer, lamentant la mia fort desaventura, plorava,
per ço que si no oïen la mia veu sentissen lo plor. ¿Què podien fer més
los meus ulls, sinò que plorassen, puix no els podien veure? E lo que em
fallia a la veu, augmentava en plant e batiments, mesclant-lo tots
ensems ab les mies llàgrimes. ­Oh piadosos oïnt, contemplau en vostres
penses los meus cabells calats en lo coll i en les espatles escampats,
segons és costuma de persona molt dolorosa! E les mies vestiduras
augmentaren en gran pes per l'abundància de les mies llàgrimes, qui les
havia tant banyades que les gotes per baix decorrien, e així tremolava
lo meu cos com fa l'aresta del blat com la toca lo vent. No us demane
gràcia alguna me sia feta, sinó que prestament me doneu la mort perquè
ab lo meu pare puga fer companyia. E per lo merit vos prec que no em sia
dada llonga pena, car la granea de ma desaventura a totes les altres
dones del món avança, e per cas de ma adversa fortuna lo darrer comiat
que pervenc al terme de ma oïda fon un dolorós "ai!"/

/ /

/E callà e no dix més. Los capitans, qui veren l'adolorida Reina tant
lamentar-se, aconhortaren-la com millor pogueren./

/ /

/E regonegueren lo tresor del Rei que tenia, e trobaren-li en dobles
cent cinquanta-dos mília marcs, per causa que era home molt ric, e lo
que havia guanyat com pres la ciutat de Tremicèn e la major part del regne./

/ /

/Tirant pres les més honrades mores de la vila e donà-les a la Reina
perquè la servissen./

/ /

/Lo Rei cridà los capitans e féu-se venir lo petit infant que ell havia
fet cavaller, e dix:/

/ /

/-Senyors, puix a la fortuna plau que en tal cas vengut sia, no em resta
més a fer sinó sola una cosa: aquest a qui em só dat per presoner és
sens heretat, que son pare e mare tenen molt pocs béns de fortuna; jo de
bon grat, ab llicència de vosaltres, done graciosament al dit infant, de
mos propis béns, vint mília dobles de renda tant com la sua vida durar./

/ /

/E féu-ne llevar carta pública, rebuda per dos alcadis, e més, aquí
present, féu donació de tots los seus regnes e terres a Maragdina reina
e muller sua./

/ /

/-Ara -dix lo Rei-, puix he complit de fer tot lo que desitjava, no
resta d'ací avant sinó que façau de la mia persona tot lo que plasent
vos sia, que ab molta paciència pendré la mort tota hora que executar-la
volreu, car ja no emm pot fallir sepultura deshonrada. Mas deman-vos de
gràcia que em vinga a veure aquell inic e celerat home, que de bon grat
jo li vul 1 perdonar, puix és estat tan destre e tan sol.lícit en
posar-me en angústies e destruir tot lo meu estat./

/ /

/Com li fon davant l'albanès, lo Rei li presentà semblants paraules:/

/ /

/-Galant, molt merita la tua fe, que has tengut tan gran ànimo de fer
una tan gran maldat e tració de voler destruir un rei en persona i en
béns. ¿Per quina culpa merití jo d'ésser tan mal tractat de tu? Bé has
manifestada la ficta amor que tu em mostraves. Digues, albanès, ¿on és
la promesa fe que ab jurament de mal crestià tu prometist d'ésser-me
lleal? ¿Qui poguera creure que tanta maldat e crueldat en tu pogués
habitar? E bé pot pensar lo teu capità que pot fiar molt de tu, car si
lo cas s'hi ve, faràs pitjor d'ell que no has fet de mi.Tostemps la
fortuna és favorable als dolents e viciosos. Ara jo et perdone, per ço
com estic en l'article de la mort, e no sé si seré hui o demà; e jo
confie en Mafomet que altri et pagarà, car la tua gran maldat no pot
restar impunida./

/ /

/Tirant no comportà que més parlàs lo Rei, sinó que li dix:/

/ /

/-Senyor, aconhorta't e tingues bona esperança de la tua vida. E pense
la senyoria tua que açò són obres de guerra; que qui la continua li
segueixen molts inconvenients, que unes voltes són vençuts, altres
vencedors; e açò segueix més als grans senyors que no als altres: per ço
com acostumen ab llur gran poder, volen llevar la roba als qui no tenen
defensió; e algunes voltes la fan justa o injusta, e Nostre Senyor, qui
és just, dóna en les batalles e en les guerres la justícia a de qui és.
Per ço, si la fortuna t'ha portat ací pensa que tu no est lo primer ne
seràs lo darrer./

/ /

/Respòs l'albanès:/

/ /

/-Senyor Capità, lleixau-lo estar, que lo Rei me dóna càrrec de cosa que
los altres m'ho tendran a virtut; car ell podia bé pensar e creure que,
essent jo crestià i ell infel, no li podia jo ni devia procurar sinó tot
lo mal e dan que fer pogués; i era tengut de fer qualsevulla cosa per
eixir de catiu de poder d'infels. D'altra part, tu, senyor, est tan
cobdiciós, que tots los béns qui es guanyen en la conquesta los tires
per a tu e els poses en ta potestat e senyoria. Mira quanta moneda
havies ajustada robant viles e ciutats, les quals no t'havia deixades
ton pare ni menys tos parents, ans eren d'aquell famós e virtuós rei de
Tremicèn, qui sens voluntat sua li has llevada la major part de les
terres sues, robant los pobles, forqçnt les dones e donzelles, e fent
morir ab gran crueldat totes aquelles qui les viltats no volien
comportar. Guarda, Rei: aquestes coses no són plasents a Déu; e si los
capitans te perdonen la vida, e no t'esmenes, ton fet no serà de llonga
durada. ¿E com no penses tu que Nostre Senyor m'ho ha posat en lo cor e
en la voluntat que t'ho diga, segons meriten los teus grans pecats, e
que jo los aquell qui los causa de la destrucció de la tua persona e
dels teus béns? E si per Déu és ordenat que jo en sia executador, jo
m'hi sent dispost per executar-ho e portar-te a total destrucció. E si
altres relíquies hi restaven a fer, ab aquesta espasa, la qual és
esmolada en la mola d'aquells qui són usurpadors del bé públic, e dels
béns que no pertanyen a tu, ho faré. Digues: ¿qui pot pensar lo gran
tresor que has robat a tos vassalis fent-los pagar cent dobles per casa,
destruint tots los cultivadors, e no has volgut pagar lo sou a la gent
d'armes, mas pagues-los de vent, e deies-los: "Robau lo que poreu, que
altra cosa no us daria"? Sinó que veig la gran clemència del Capità
crestià, qui es tanta que jamés de la sua boca no pot eixir sinó gràcia
e perdó, altrament la tua persona a foc i a flama deuria perir./

/ /

/Tirant tingué compassió del Rei, que oïa tantes vilanies ab paciència,
que li eren estades dites per l'albanès, e veia que lo Cabdillo n'estava
admirat e no li deia res, manà-li que callàs, que no volgués donar
tantes penes al Rei ultra les que ell se tenia./

/ /

/Com dix l'albanès-, senyor Capit ! ¿No vol la mercè vostra que diga la
veritat qui és manifesta? Car aquest rei és moltt culpable de tres
pecats mortals; e per qualsevulla d'aquells merita la vida perdre./

/ /

/-Qual són aqueis pecats? - dix Tirant./

/ /

/-Senyor Capità - dix l'albanès- , jo us ho diré. Lo primer és pecat de
lúxuria, que s'ha apropiada la Reina per força e sens voluntat sua; lo
segon és d'avarícia, perquè és lo més cobejós rei que en lo món sia; lo
tercer és d'enveja. E si fossem en temps de justícia, trista de la tua
persona!... Mas som en llei de gràcia e açó li sosté la vida./

/ /

/Tirant li féu manament que callàs e que no li donàs més passió.
L'albanès deçà les noves a Tirant, e en estil de semblants paraules li
feu principi./

/ /

/ /

/CCCXX./ Com l'albanès suplicà a Tirant que el fes cavaller//

// / /

/-Tot lo bé a la glória d'aquest món está en cavalleries, car per fer
cavalleries los hòmes del mòn són hornats e tenguts en gran estima, són
temuts e obtenen victória de llurs enemics pugen en gran senyoria
conquistant regnes o terres , e fan tremolar lo món, així com fèu
Alexandre, qui per sa alta cavalleria conquistà la major part del mòn. E
per ço suplic a la senyoria vostra, encara que jo no sia digne, me
vullau donar l'orde de cavalleria, car jo confie de la miserdicòrdia de
nostre Senyor Dèu que em lleixará fer tals actes que seran esmenats tots
los meus defalts, e cridarè l'honor que a mi espera, car ma virtut ja
esperimentada aterrarà les forces dels meus enemics. E si neguna cosa a
la mercé vostra passa per la fantasia, de vergonya,a mi sia atribuït e
no a vós, per que us plácia eser favorable per la part mia. E dir-vos he
lo que posà un gran filósof,que dix: "Lo cavaller que no ajuda, e lo
capellà que no dóna, e lo jueu qui no presta, e lo pagés qui servitud no
fa, no valen res tots aquests. " Dons feu que vós siau un dels
benaventurats./

/ /

/Tirant no es tardà en fer principi a tal resposta./

/ /

/ /

/CCCXXI. /La resposta que féu Tirant l'albanès.//

// / /

/Antiga autoritat fa testimoni de la veritat de les coses mal fetes,car
l'estima de l'honor que ha menys cabat en tu fa adversa la tua fortuna.
E açò perquè no em plau dir-te paraules qui t'agreugen, manifestant
l'erra de tots mals que per la tua mà sangonosa són estats comesos. Per
què a menys pèrdua de ta honor e fama, lo que la tua llengua a mi demana
sia cosa impossible bonament se pogués fer .E faç fi, que no et vull dir
més avant./

/ /

/E l'albanès tornà a replicar e dix:/

/ /

/-Mon senyor, clam-vos merçè dir-me la causa per què us n'estau./

/ /

/Dix Tirant:/

/ /

/-Albanès, tu m'has servit al plaer meu, de què te'n reste molt obligat.
De mos propis béns te vull ans donar que no darte l'honor de l'ordre de
cavalleria, per no ésser reprès de reis, ducs, comtes e marquesos e dels
famosos cavallers: car lo teu ignocent desig no comporta l'honor de
cavalleria, ni rebre aquella, com aquest tan alt ordre no pèrtany a
totes gents, car és cosa molt delicada e no venir en poder de tots
aquells qui ho desitjen ésser; e majorment de tu, qui saben que has ofès
aquest tan singular Rei, e per ço series dit reprotxe.E per ço jo no
ofendria tant mon orde que els bons cavallers rependre'm poguessem. E si
jo ho fes, forçat seria que la tua persona hauria de sostenir tants de
dans ab tanta pèrdua de ta honor, per justa reparació del que has ofès
el noble Rei. Més te val ésser bon escuder que mal cavaller, perquè als
hòmens envejosos de la nostre pròspera fortuna més s'enutgen. Vet ací
cinquanta mília dobles, que de bon grat te dó, puix tan virtuosament has
obrat ./

/ /

/Ell pres les dobles e passà-se'n en la terra d'on era natural, ço es
Albània./

/ /

/Fet açò,Tirant ordenà fossen trameses cent mília dobles en Tunis a un
cosin germà del Capdillo, que era en aquell regne regidor por lo rei de
Tunis, e prega'l que quitàs lo senyor d'Agramunt e tots los altres qui
dins la sua galera venien. E tots foren trets de captivitat per lo
governador, qui els féu comprar a mercaders, que ell gens no s'hi
mostrava; e això féu per mor del Capdillo. E tramés-los tots on era
Tirant. E com los portaven dins , teníen l'esperança perduda de jamés
eixir de captivitat, fins que veren lo llur Capità. No penseu que fos
poca la consolació que ells prenguerenen la vista sua./

/ /

/Tirant demanà prestament a son cosí, lo senyor d'Agramunt, si havia
vist a Plaerdemavida, e aquell resppòs./

/ /

/-Senyor, d'aquell dolorós dia que perdem la galera de vista, jo jamés
n'he sabut res d'ella, ans vull creure que sia morta dins la tempestuosa
mar./

/ /

/Tirant mostrà que li dolia el dix :/

/ /

/-Jo us jur per la Nostra Dona,que si ab la millor sang de la mia per
ressucitar, de molt bona voluntat ho faria; e si tenia dos bacins e mig
de sang, los dos ne daria./

/ /

/Tirant lo féu molt bé vestir e els armà e donàl's de bons cavalls, e
refrescà'ls molt bé de les sues dobles, que els paria que fossen
ressucitats de mort a vida. E més, ordenaren ell e lo Cabdillo, ab
mercaders, de trametre en terra de crestians per arnesos e per cavalls,
com sabessen de tot cert que tota aquella gent que estava en la ciutat
de Tremicèn e en les aldees eren arribats a sis llegües del castell de
Mont Tuber, on ells eren, e com havien tramesos correus per tota la
terra dels moros emprant a molts parents que el Rei tenia en la
Barbaria, que li vinguessen ajudar. Tirant, sabent açò, ordenar que lo
castell fos més proveït de totes les coses necessàries molt més
abundosament que no era./

/ /

/La gent del rei Escariano un alba de matí aplegaren davant lo castell e
donaren lo gran combat a la vila. E Tirant deixà al Cabdillo alt en lo
castell, ab lo senyor d'Agramunt en guarda del Rei, i ell féu obrir la
porta de la vila, e davant la porta féu fer aquí un baluard, e jamés
volgué consentir per res que les portes se tancassen, ans nit e dia
tostemps estaven obertes. E en la primera venguda que feren, veent la
porta de la vila oberta tots cuitaren en aquella part. La mortaldat dels
moros fon tanta en lo baluard que los que venien detràs no podien passar
avant per los cossos morts que allí estaven. Infinida gent fon la que
morí dels de fora; e dels de dins n'hi hagué molts de nafrats, mas pocs
morts./

/ /

/Los moros ordenaren ses batalles e totes les hores del dia venien a
combatre. E de continent que l'una esquadra de gent era cansada,
anava-se'n aquella e venia-n'hi altra fins que era nit escura. E en la
nit Tirant feia adobar los fossats e lo baluard e tot lo que mester era.
Com los moros veren que noure no els podien, e tanta gent los mataven
cascun dia, deliberaren de no combatre més, mas fessen portar tantes
bombardes com poguessen haver del regne e fora d'aquell, e en moltes
parts trameteren per haver-ne. E Tirant fon nafrat de dues nafres: l'una
en la cama, on solia tenir mal, e l'altra en lo cap, de colp de
passador, que li passà lo bacinet, que entrà lo ferro un poc lo cap./

/ /

/E passà bé un mes que no s'hi feren armes, sinó ben poques. E Tirant
pujà-se'n al castell, e lo senyor d'Agramunt fon capità en la vila. Com
les bombardes foren ajustades, que foren més de cent, assetjaren
l'artelleria e començaren de tirar, que feien gran mal, e Tirant no
podia eixir per rompre-los. Tingué aquest avís perquè no tirassen: pres
lo Rei e tots los altres presoners, e posaven-los sobre posts amples e,
ben lligats ab cordes, calaven-los en dret de la muralla. E com los de
fora veien lo Rei en tal so estar e los altres presoners, que hi tenien
pare o fill o germans, no consentiren que les bombardes més tirassen. E
per açò havia entre ells de grans debats, e moltes morts que se'n
seguien. Com lo Rei estava en aquelles posts cridava ab miserable veu,
ab los altres, que per reverència de Mafomet no volguessen tirar. E los
moros de defora alçaven una bandera per senyal de segur, e llevaven del
mur lo Rei e los altres; e deliberaren, per no posar la persona del Rei
en tan gran perill, que esperassen que vengués lo rei de Bogia, qui era
son germà e cunyat del rei de Tunis. E havien nova com tots se posaven
en orde ab lo major poder que ells podien fer; e per causa d'açò ells
feren treves per a dos mesos./

/ /

/E molts parents, cavallers e servidors, aprés de les treves, pregaren
als capitans que els deixassen entrar en la vila e en lo castell per
parlar ab lo rei Escariano. E ells foren contents, que daven llicència a
cinc cavallers, que cadascun dia estaven de sol a sol ab lo Rei; com
veia la nit tornaven-se'n en lo llur camp. Aquest moros hagueren nova
certa com los reis de Bogia, son germà , e lo rei de Fes e lo rei
Menador, lo rei de Persia, lo rei de la Tana, lo rei de la menor Ïndia,
lo re de Domàs, lo rei de Geber, lo rei de Granada, lo rei d'Africa.
Tots aquests reis los de més eren en deute de parentesc ab aquest rei de
Escariano, e lo menys que cascun d'aquests portava eren quaranta-cinc
mília combatents. E lo rei de Belamerín s'ajustà ab lo rei de Tunis ab
huitanta mília combatens, e ab aquella gent vengueren a socórrer los
altres, e tots justats tenien lo siti. /

/ /

/Seguí’s un dia que las Reina tramés a cridar a Tirant que volgués
plegar a la sua cambra que ço com volia parlar ab ell, e Tirant,
impensat per què el volia, prestament hi anà, per bé que encara no era
ben guarit de la cama nafrada, Com Tirant fon ab ella, la Reina lo rebé
ab cara molt afable, féu-lo seure al seu costat, e ab veu baixa li feu
principi e semblant requesta./

/ /

/ /

/CCCXXII. /Requesta d'amors que fa la Reina a Tirant.//

// / /

/-La llum perduda és recobrada als meus ulls, e aleant lo meu cap te
veig com a senyor del món, car lo cel e la term e totes les coses que lo
gran Déu ha creades t'obeeixen, e bé et pots nomenar digne sobre tots
los altres cavallers, car mereixedor est d'éser senyor de tots aquells
qui d'honor senten. Oh benaventurat cavaller, d'eterna fama! Digues-me,
virtuós Capità: ¿on és fugida la delitosa bellea de la tua vista, e en
has lleixada la fresca color de la tua graciosa cara? ¿Quina és I'ocasió
de la gran flaquea de la tua noble persona? E los teus cabells
resplandents, sens maestrívol mà ornats, e los teus ulls, qui parien
dues esteles matutines, com se són així aflaquits? Més fiamejants los
trobí aquella plasent nit que ens traguist d'aquella dolorosa presó, e
jo, més piadosa que altra, tenguí tan gran grat de la tua virtuosa
persona ab tanta singularitat proporcionada, que avorrí a mon esposat,
que no tenia ulls ab què el poguès veure: e apartada d'ell, tota la mia
amor transportí‚ en tu sol, qui est la flor dels millors. E jo bé conec,
Capità senyor que jamés bastaria a premiar-te lo gran servici que m'has
fet per què‚ suplic al nostre Mafomet que te'n vulla retre lo pren i en
lo que jo falliré, e per la part mia com no tinga cosa de major estima
que la mia persona, encara que no sia suficient premi al que tu tant
vals e merites. Per què et suplic, senyor, que em faces gràcia de voler
ésser senyor d'aquesta terra e de la mia persona en compensació de tos
treballs; car més estimaria ésser serventa tua que senyora del món,
perquè la tua virtuosa persona és tal e de tanta gentilesa, que
verdaderament est mereixedor de molt de bé i honor, molt més que tots
los reis e prínceps qui hui porten corona, que ab veritat altre renom
dónes de tu que no fan tots los altres prínceps del món. E la tua mercè
no em tinga a mal lo que et diré, encara que jo no en sia mereixedora,
car sobre tots los hòmens del món te volria per marit e per senyor. E si
jo los estada en llibertat e no temés infamia, ab tu me'n fóra anada. E
si la tua noblea me desempara, ¿on trobaré‚ jo refugi ni esperança de
persona tal qui a mes dolors remei puixa donar sinó tú, o la mort, qui
és la fi de tots los mals?/

/ /

/Admirà's Tirant de tal requesta, e no tardà en fer-li semblant resposta./

/ /

/ /

/CCCXXIII. /Resposta que féu Tirant a la requesta d'amors que la reina
li havia feta/./

/ /

/-Sia la mia benvolença estigués en ma llibertat, gran culpa tendria de
refusar requesta de tanta vàlua, car les vostres agraciades paraules me
mostren granea de tanta amor, que m'obliga en servir e ajudar a la
senyoria vostra e pendre-us en compte de filla. E seria a mi un gran
defalt ue jo volgués donar lo que tinc ja donat e fora de ma llibertat.
Car per la molta amor que tinc de servir-vos, mon pecat vos confessaré:
gran tems ha que jo ame una donzella de gran estima e ella per semblant
a mi, seria gran defalt meu que per ella ésser tan virtuosa, que ha
servada tanta virtut d'honestat devers mi, que jo cometés tan gran
maldat devers ella ni li fallís en ses amors: ans permetria la mort que
tal cas se pogués dir de mi. E prec a Déu que si tal pensament me
passava per l'enteniment, que s'obrís la terra, e aquí fos enclòs en
sepulcre de dolor. E vós, senyora, qui sou dotada de tant saber que no
ignorau los termes d'amor, lo que no voldríeu per a vós, no deuríeu
desitjar per altri. E prec a la senyora no s'agreuge del meu parlar, car
vós sou persona tal e de tanta estima que no és dama en lo món qui més
puga valer; ni sé príncep ni caballer, per virtuós que fos en lo món,
que no es degués tenir per benaventurat en posseir la vostra gran
bellea. E com veritat sia una de les causes que nostres passions
refrena, les fundades e invencibles raons de vosra senyoria, los escurs
núvols de la mia apassionada ignorància en vapors convertint, ab sol
lluminós de vera doctrina, han il.luminat lo meu entendre, calfant ma
voluntat de servir vostra excel.lència, que la vida no tinc en car si
l'havia a despendre. E perquè lo pecat meu vos he confessat, de més
abundant perdó teniu causa de perdonar-me; però per mèrits d'aquella qui
per molta gentilea sua afectadament m'ama, ha volgut Déu que lo meu cor
e voler no es puga mudar, e per causa d'açò lo meu cor plora gotes de
sang, e jamés se veurà alegre ni content fins que veja la senyora de qui
és. Mas havent per cert que mèrit neguns no basten de fer menys ma
benvolença, puix altre delit amor ab si no porta sinó esperança de
benaventurada fi, per què jo no em desespere prenent per tal fi vostra
inestimable vàlua, la qual per la merçè vostra tenir tanta bellea,
gracià e saber, m'obliga dir-me servidor vostre tant com lo viure m'ho
consenta. E per temença d'errar me deixe de resitar les mies pròpies
passions, per bé que no es mostren tan grans com són les mies fatigues,
car dix un gran poeta que les fatigues traen a penes amor de la pensa.
Ajuda'm en cara altra raó que no em vull oblidar: com vostra senyoria si
a mora e jo crestiá, no seria lícit tal matrimoni. E no perdau, senyora,
per lo que dit he, l'esperança de mi, car tant com ànima tendré en lo
cos, jamés vos falliré en servir-vos, absent o present, onsevulla que jo
sia, car lo vostre molt merèixer m'hi obliga./

/ /

/No tardà la Reina, ab llàgremes als ulls, fer-li semblant rèplica./

/ /

/ /

/CCCXXIV. /Rèplica que fa la Reina a Tirant/./

/ /

/ /

/ /

/-Poc se poguera creure que un cavaller de tanta noblea, ab compliment
de totes virtuts, habitàs tanta crueldat de refusar requesta de tan gran
amor, car si tenies coneixança quant ma vida perilla, per art de
gentilesa deuries ésser prompte en procurar-me lo remei. E de tal
pensament estic temorosa de dir-te quant estic abandonada com veig que
no et puc dir la menor part de la pena mia. En tals contrasts per sobres
gran dolor la mia ànima està turmentada, e ara t'és manifesta la causa
d'on tant temps la mia gran amor t'és estada coberta, la qual, sol un
punt d'egual temor no desacompanyada, jamés ha sofert la mia voluntat te
pogués dir ab atreviment quanta és la senyoria que tens en mi . E
coneixent lo teu gran avisament, te faç cert: si a mes paraules negaràs
creença, no et tardarà lo mèrit que serà de ma presta mort, e així los
meus mals no hauran llonga durada. Aconseguint terme d'infinida glòria,
si de tu he acabat remei, e fent tu lo contrari, pendrà fi en mi,
deixant-me de viure ab sola ànsia que los meus mèrits ab los teus tant
se concorden, que egualment mirant, en paraís o en infern los dos
prenguen posada. E si et parran les mies paraules ab si veritat no
porten, pensa que no poca amor dir tals coses m'obliga. Ab tot que si
d'espill no tens fretura, veuràs de tos béns per defalt no porten, pensa
que no poca amor dir tals coses m'obliga. Ab tot que si d'espill no tens
fretura, veuràs de tos béns per defalt de ben dir la més part ésser
callada, e hauràs a creure que si com a déu t'adorava, nom de mala mora
mereixeria. Mas sol un demèrit ma extrema amor guasta, que los teus
molts béns forçada a tanta amor me porten, havent per cert mèrits alguns
no basten d'ésser amada me facen mereixedora. E a tan fallides
esperances, seguint lo costum de les altres, deurien fer menys ma
benvolença, puix altre delit amor ab si no porta sinó esperança de
benaventurada fi. Bé que jo no em desespere prenent per tal fi la tua
inestimable vàlua, la qual deute m'obliga dir-me tua tant com lo viure
m'ho consenta, adorant a tu, que altre déu ma llei no em mostra. Com me
dius jo só mora e tu crestià tal matrimoni ésser no podia, e jo dic lo
remei: que bé es pot fer, en tornar tu moro, e la mia demanda se
complirà e en tal cas haurà lloc. E si fer no ho volràs, que vulles dir
que la tua llei sia millor que la mia, de bon grat o creuré e tostemps
diré que així és; e tota hora que tu volrás experimentar, coneixeràs
quanta és la mia amor e fermetat. Per què, cavaller virtuós, obre los
ulls e veja lo teu cor sentit; lo que dic ho feré ab major voluntat que
tu pensar no pories. E de la donzella que em dius que ames, jo crec que
és somni per excusar-te, sinó que mostren tenir poc grat de mi e per ço
denegues lo matrimoni. E encara que així sia, no em vull oblidar de
regaciar-te la gran obligació que et tinc, que com a bon cavaller e
virtuós me fas profeta d'ajudar e valer-me en la gran necessitat e
congoixa en qè só posada; encara que per art de cavalleria hi sies
obligat defendre les persones desemparades, jo no ho prenc per aqueixa
part, sinó que ho accepte com d'un pare e senyor, perquè et veig tan
magnànim e virtuós que no pots fer sinó lo que has acostumat, e d'açò
te'n bese les mans./

/ /

/Tirant pensà un poc en si e véu lo bon prepòsit de la Reina, que tenia
en fer-se crestiana; alegrà-se'n molt e véure, ab los ulls de la pensa,
camí per on la santa crestiandat poria ésser exalçada. Deliberà de
mostrar molta amor a la Reina perquè tingués voluntat de fer-se
crestiana, no perjudicant en res l'amor que tenia a la sua Princesa. E
ab cara afable, mostrant ésser molt content Tirant de la Reina, ab
graciós gest li féu principi a tal rèplica./

/ /

/ /

/CCCXXV. /Rèplica que fa Tirant a la Reina/./

/ /

/-Les paraules són senyals ab los quals nostres intencions se mostren,
car en altra manera, elles, closes dins los corporals murs e segellades
ab lo secret segell de nostra voluntat, sols Déu són descobertes. E
així, senyora vituosa, jo us ame verdadera amor, e us desitge servir,
empero no encara segons la senyoria vostra ho accepta, mas quiti e
despullat de sensibles passions, e apartat de tota amor libidinosa, sinó
ab verdadera caritat, mas acostant-me a la senda per en les passions
caminen, puix amor ha en mi en tant extrem pres posada. Mas la felicitat
e promptitud d'atènyer delits no em fa desviar de la fi a la qual com a
darrer bé esguarda, ans les dificultats si en contrastar a mon voler
s'esforcen, com l'aigua al carbó encén majors flames de ma benvolença, e
així a malalt e infecte gust, les coses als altres no pocs dolces, a en
egual de fel amarguen, per ço com natural raó me força de servar la
promesa fe. E encara que no siau senyora de la mi persona, ho sereu dels
béns e de la voluntat, e per mi serà augmentada ab multiplicades
virtuoses obres l'honor de vostra fama, reservant la vida per actes de
virtut estimada que dels prudents s'espera, en diferència d'aquells que
no volen usar de natural raó, que los folls perills esquivar solen les
dames qui són virtuoses qui viure volen virtuosament. E aquella cosa
rectament és desitjada la qual aprés que és atesa millor al qui la
posseeix. E per ço, algú de virtut acompanyat no deu elegir la mort sinó
per vàlua que més que la vida dignament s'estime. Per què suplic,
senyora, a la senyoria vostra vos plàcia rebre lo sant baptisme de la
santa e verdadera llei crestiana, si voleu ab Déu ésser acompanyada, ab
auxili del qual, si jo vixc, sereu senyora del regne vostre; e dar-vos
he marit rei coronat, jove e virtuós, que de mi, com vos he dit ab tota
veritat, no puc muller pendre, que ja en tinc; e si tal cas cometia, no
seríeu dita muller, mas amiga, e la vostra excel.lència mereixedora és
de major de mi. E, sí m'ajut Déu senyora, no ho faç perquè la vostra
gran bellea e molta virtut no sia a mi més en grat que de dona ni
donzella que en 1o món jo haja vista, car no és cavaller en lo món, per
gran senyor que sia, que no es tingués per benaventurat que la vostra
amor pogués aconseguir. E no dubteu, senyora, en lo que us he dit, car
si jo moria en aquesta conquesta havent-vos e posada, seria molt gran
dan e desolació vostra, que restaríeu destruïda e sens reparo. Dones,
molt més val a la senyoria vostra pendre altre marit, lo qual per raó
sia més vividor qu jo, per no passar tants perills, car sabuda cosa és
que qui sovint en armes va, hi deixa la pell o la hi deixarà, e per bé
que ara los vostres agraciats ulls en la preèencia mia se planyen
destil.len llàgremes d'amor, no passarà molt que per vista d'algun
gentil cavaller se riuran./

/ /

/E donà fi Tirant en ses raons. No tardà molt la Reina, aprés que
s'hagué eixugades les llàgremes, ab un agraciat sospir, fer principi a
semblant rèplica./

/ /

/ /

/CCCXXVI. / Rèplica que fa la Reina a Tirant.//

// / /

/-La glòria que en lo món en tan gran jovent has atesa me fa desitjar
d'ésser serventa o cativa tua, a fi que los meus ulls atribulats
d'excessiva amor contínuament poguessen contemplar la tua noble persona,
car conec-te de tant ànimo que ab excés de perillosos treballs has més
entés en augmentar la tua gloriosa fama que no adquerir riqueses. E les
tues prudents paraules han obrat en mi, e presa tal força, que mon
deliber te vull publicar, que justament m'has obligada a l'execució de
tal empresa. Car de moltes coses, ans de palesament ésser eletes, sens
vergonya hom se pot retraure, les quals aprés, si no ab grandíssima
infàmia, no cosenten ésser deixades. Doncs, senyor virtuós, sies prest
en dar-me lo sant baptisme, puix est flor de tot poble batejat. /

/ /

/E Tirant, qui véu la bona voluntat de la Reina, de voler-se fer
crestiana, féu-se portar prestament un bací d'or e un pitxer de la
desferra que havien presa del rei Escariano. E Tirant féu descobrir lo
cap a la Reina, e restà en cabells, los quals eren de tal resplandor que
es mostrava la sua cara més angèlica que humana. Tirant la féu
agenollar, e ab lo pitxer li llançà aigua sobre lo cap, dient-li:/

/ /

/-Maragdina, jo et batege en nom del Pare e del Fill e del Sant Esperit./

/ /

/E llavors ella se tingué per bona crestiana; e allí, en presència de
tots, quatre dones qui servien la Reina reberen lo sant baptisme. E
feren molt santa vida ab molta honestat./

/ /

/Com lo rei Escariano sabé que la Reina s'era feta crestiana, féu-se
venir a Tirant, e de semblants paraules li féu present./

/ /

/ /

/CCCXXVII. /Com lo rei Escariano requerí a Tirant que el fes crestià .//

// / /

/-Coneixent quants generosos coratges los infortunis fan esforçar en los
adversos casos, per manifestar a les gents l'ànimo que tenen, estimant
que tan extremes dolors e no poquetes pèrdues com les mies, Déu ho ha
permés per augment de major honor e glòria mia, e per exercici de ma
paciència; e si a molts enamorada querella ha fets animosos, de tal fe
són dignes emprenedors e seguidors, ¿què restarà de present lo món, de
cavallers així despullat, que la persona real, de tan justíssima
querella defensor ne protector no trobe? Per què dic a tu, Capità
virtuós, qui est cap de la secular potència, espasa e coltell defenedor
de la santa religió crestiana, que puix veig ma senyora la Reina que
s'és feta crestiana, jo de bon grat vull seguir les sues virtuosas
obres. Per què et prec que em vulles dar lo sant baptisme e que vulles
ésser ab mi germà d'armes tant e tan llongament com la vida nos
acompanyarà, essent amic de l'amic, enemic de I'enemic. Si a tu vendrà
en grat, ho tindré a molta gràcia. Emperò ans que jo em batege, vull
ésser adoctrinat de la santa llei crestiana, e saber quina cosa és la
Trinitat, a fi que ab major devoció jo puixa rebre aquell sant sagrament
del baptisme; e si neguna cosa hi saps, la'm vulles reduir a memòria.
Mas pens-me que, segons los actes virtuosos que et veig obrar que tu has
més aprés en l'art de cavalleria i en lo fet de les armes, que no en
declarar los fets de la Santa Escriptura./

/ /

/Respós Tirant:/

/ /

/-Senyor, jo no hi sé molt; però jo us diré‚ lo que n'he aprés‚ en lo
temps de ma puerícia; car la santa llei crestiana no vol ni consent que
los catòlics crestians hagen a creure ab raons ni a proves, sinó per
sola fe. E aquesta matèria és tan alta, que qui més hi vol saber, menys
hi sap, sinó aquell a qui Déu dóna la intel.ligència per pura gràcia. E
per bé que jo segueixca la pràtica e I'estil de les armes, m'és de
necessitat saber així en le coses esperituals com en les temporals;
emperò per bé que jo no sia home de tan gran ciència com seria necessan
per parlar de semblant matèria de la Trinitat, qui és tan alta que have
mester molt que alceu I'enteniment, e encara haureu molt a fer en
poder-ho compendre./

/ /

/Tirant, lo millor que sabé e pogué, li declarà de nostra fe tot lo que
un crestianíssim e devot cavaller hi pot entendre, en tal manera que lo
Rei ne restà molt content i aconsolat; per què ab la devoció que ell
venia al sant baptisme, per obra del Sant Esperit ell comprengué tant
nostra fe com si tota sa vida fos estat crestià. I ab alegria
inestimable dix lo Rei:/

/ /

/-Capità virtuós, no poguera jamés creure que per a ésser cavaller
poguesses tant saber en los fets de la Trenitat, e tu n'has parlat tan
altament que jamés pensara que lo teu enteniment fos tan subtil en
dar-m'ho així entenent com ho has fet; més notícia m'has donada de la fe
crestiana tu sol que no feren aquells frares que en ma companyia
estaven. Ara et prec que em vulles dir qual és lo major bé d'aquest món,
car per gràcia de Déu jo tinc bé compresa la santa Trinitat, e de
continent que m'ho hauràs dit, jo em faré crestià./

/ /

/Tirant, que véu la bona voluntat del Rei, pres-se a dir en 1a forma que
oireu./

/ /

/ /

/CCCXXVIII. /Qual és lo major bé d'aquest món/./

/ /

/-Diverses sentències foren dels antics filòsofs qual era 1o major bé
d'aquest món. Digueren que riqueses, dient que aquelles eren estimades,
e los hòmens rics eren honrats. E d'aquells fon Virgili, qui féu llibres
com se porien adquerir riqueses, e Cèsar, qui posà tot son enteniment en
les riqueses d'aquest món. E altres digueren que cavalleria, car per
cavalleria havia hom en aquest món victòria de moltes gents, e aquell
fon Lucà, qui en sos llibres molt ne parlà. Altres digueren sanitat era
conservament de vida, dels quals fon Galién, qui féu llibres com hom
pogués haver salut, e l'emperador Constantí, qui per salut volgué donar
tot lo seu Imperi. Altres volgueren dir que lo major bé d'aquest món era
amor, car per amor és l'hom alegre e joiós, dels quals fon Ovidi, qui
féu llibres d'amor, e misser Joan Bocaci de Tròiol i de Griseida, e de
Paris e d'Elena, de què es feren molts singulars actes. Altres digueren
per bones costumes l'home vil era exalçat, dels quals fon Cató, qui féu
llibres de bones costumes. E altres digueren que saviesa, car per
saviesa coneixia hom Déu e a si mateix, e totes les creatures de Déu, e
aquest fon Aristòtil, qui féu llibres de saviesa, e lo rei Salomó, qui,
entre tots los altres, Nostre Senyor Déu lo volgué dotar de saviesa, lo
qual dix: "Jo ame saviesa perquè és il.luminació de l'ànima, e per ella
tinc honor davant los vells e los jóvens, d'on proceeix subtilesa en
jutjar davant les potestats als qui ho mereixen, e posseeixca memòria
per a tots temps en ordenar los meus pobles en los pensaments d'aquells,
és gran delit. " Doncs, aquest deu hom enseguir, car més val que or, ni
argent, ni pedres preciosas. Però molts són que hi treballen per
aconseguir saviesa, e no són tots d'un enteniment, car uns treballen en
saber per raó que sien millors que los altres, e aquest aitals són
moguts per pecat de supérbia, qui volen saber per raó d'exalçar a si
mateis, e aquests tals lo llur saber és inflat, qui dóna supèrbia.
Altres aprenen saber ab què puguen haver riqueses, e aquests tals són
moguts per lo pecat d'avarícia, e l'enteniment d'aquests seria convinent
cosa saber de medecina, car per aquella se poden aconseguir riqueses
temporals. E altres treballen en saber per raó que sien lloats per les
gents: aquests són moguts per vanaglòria, e aprenen saber covinent a
ells, ço és, les natures del cel e dels planets, e lo moviment
d'aquells, e les propietats dels elements, e d'altres coses qui donen
semblant saber. Altres treballen en saber per conèixer a si mateis:
aquests són moguts per virtut de Déu, e llur enteniment és bo, car
treballen en viure bé e servir a Déu, e aquests tals han la glòria
celestial, e la flor e fruit de saber, e són nomenats savis. E veus ací,
senyor, tot lo que hi sé en lo que la senyoria vostra m'ha demanat; e si
més hi sabés més vos n'haguera dit, e suplic-vos me façau gràcia de
voler rebre lo sant baptisme, e jo us vull servir e ésser-vos germà
d'armes./

/ /

/Respós lo Rei e dix que era molt content, e que cosa en lo món tant no
desitjava com ésser crestià, e que el pregava que prestament fos fet. E
Tirant li dix:/

/ /

/-Senyor, jo vull que ans de totes coses me façau lo jurament de la
germandat, a l'alquible, com a moro, e aprés, com sereu crestià, altra
volta com a crestià./

/ /

/Dix lo Rei que era content de fer tot lo que ell volgués. Tirant per
provar-lo, li dix:/

/ /

/-Senyor, ¿voleu rebre lo sant baptisme en públic o en secret?/

/ /

/-Com! -dix lo Rei- ¿e penses-te tu que jo vulla enganar a Déu? Ans me
plauria molt se fes en presència de tota la gent fer-me, crestià e rebre
lo sant baptisme, a fi que veent batejar a mi tinguen ocasió de
batejar-se. E prec-te que de continent hi vulles trametre./

/ /

/Tirant, per lo gran benefici que s'esperava d'aquesta cosa augment de
la santa llei crestiana, fon molt sol.lícit, e tramés un moro als
capitans del rei Escariano a dir com lo Rei manava, sots pena de la
feeltat, que vinguessen a ell ab tota la gent. E los moros foren
contents d'obeir lo manament de senyor com los manàs que vinguessen
pacíficament e sens armes; e així fon fet./

/ /

/ /

/CCCXXIX. /Com lo rei Escariano se batejà.//

// / /

/Aprés que la Reina se fon batejada e Tirant hagué tret lo Rei de presó,
féu-lo davallar en la vila, per ço com eren d'acord que es volia
batejar. En aquella vila havia una bella plaça, e Tirant féu fer un bell
cadafal e féu-lo molt bé emparamentar de draps de brocat e de ras, e lo
Rei estava alt, ben abillatllat, asseit en una bella cadira coberta de
brocat, com a rei, e una gran conca d'argent plena d'aigua aparellada en
una part del cadafal. E havia feta fer Tirant una escala ben ampla ab
sos graons per poder pujar e davallar los qui batejar-se volrien./

/ /

/Los capitans del rei Escariano ab tota la gent partiren camp a peu e
desarmats, perquè era prop de la vila, molt pacíficament. Com foren al
portal, triaren-se tots los capitan cavallers, e entraren primers; e
l'altra gent los seguia. Com foren en la plaça e davant lo cadafal del
Rei, feren-Ii tots molt gran reverència e digueren-Ii que els manava la
sua senyoria. Lo Rei ab esforçada veu se pres a dir forma de semblants
paraules:/

/ /

/-Los meus fidelíssims vasalls, parents e germans: a la divina Clemència
és estat plasent d'haver pietat de mi e de tots vosaltres, si us voleu,
car ha'm il.luminada la mia ànima e lo meu enteniment, com per aquest
virtuós Capità crestià he rebudes moltes gràcies: la primera, que m'ha
tret de presó e posat en llibertat; la segona, que m'ha instruït en la
santa fe catòlica per tal forma que jo tinc notícia verdadera com la
secta Mafomet és molt falsa e reprovada, e tots los qui en ell creen van
a total destrucció e damnació. Per què‚ us prec e us man com a bons
vassalls e germans, vos vullau batejar ab mi e ferme companyia. E fiau
de mi que, a càrrec meu e de la mia ma, vosaltres rebau lo sant baptisme
en salvació de les vostres ànimes. E los qui es deliberaran de
batejar-se, no es moguen; los qui no es volran batejar, buiden la plaça
e facen lloc als altres que vendran./

/ /

/E dites aquestes paraules, lo Rei se despullà en camisa en presència de
tots; e Tirant lo portà a la conca, e aquí el batejà llançant-li un
pitxer d'aigua sobre lo cap, dient:/

/ /

/-Rei Escariano, jo et batege en nom del Pare e del Fill e del Sant
Espirit./

/ /

/Aprés Tirant batejà quasi tots los presoners, per ço com los demés eren
parents del Rei ben acostats. Aprés se batejaren dos capitans, qui ab
tot llur llinatge reberen lo sant baptisme: l'un llinatge se nomenava de
Bençarag, e l'altre de Capçaní. E en aquell dia foren batejats, per la
mà de Tirant, passats sis mília moros. Los altres restaren per a
I'endemà e per als altres dies, fins que tots fossen crestians. E pocs
foren los qui se n'anaren, e dels més roïns los qui no es volgueren
batejar./

/ /

/Aprés dix Tirant al Rei:/

/ /

/-Senyor, en lo temps que la senyoria vostra era moro e enemic de la
nostra santa llei crestiana, me fés jurament de moro que seríeu ab mi
germà d'armes, per què us suplic que ara de nou me tomeu a fer altre
jurament com a cresti perquè la mia ànima ne sia més aconsolada./

/ /

/Lo Rei dix que era molt content. E Tirant de sa mà havia escrits quatre
Evangelis, en un full de paper, dels quatre evangelistes, e posà'ls-hi
davant, e lo Rei féu lo jurament en semblant forma./

/ /

/ /

/CCXXX. /Lo jurament que féu lo rei Escariano a Tirant/./

/ /

/-Jo, Escairano, per la divina Gràcia rei de la Gran Etiòpia, com a fel
crestià e verdader catòlic, pose les mans sobre los sants quatre
Evangelis e faç jurament a tu, Tirant lo Blanc, d'ésser-te bo e lleal
germà d'armes, tant e tan llongament com los nostres dies duraran, ab
promesa fe d'ésser amic de l'amic e enemic de l'enemic. E per bona
germandat te promet de tots mos béns presents e esdevenidors de partir
ab tu mitat, e si per cas d'adversa fortuna tu eres pres, de posar a
perill de mort la mia persona e los béns en ajuda a favor tua. E dic ara
per llavors, e m'obligue sots virtut de la promesa fe, de complir totes
les coses qui a bona e pura germandat se requiren. /

/ /

/E Tirant féu lo semblant jurament, com ja li n'hagués fet altre com lo
Rei jurà com a moro. E fet lo jurament per cascuna part, s'abraçaren e
es besaren, e d'aquella hora avant tots los qui es feien germans d'armes
prenien la forma d'aquest cartell. /

/ /

/E complides les coses dessús dites, Tirant tornà a batejar, e la pressa
era tanta dels moros qui es volien batejar, que Tirant no bastava nit e
dia en dar-los lo sant baptisme, fints a tant que venc un frare de
l'orde de la Mercè qui era arribat en la ciutat de Tunis e vengut ab una
nau de marcaderia per traure cautius crestians./

/ /

/E lo dit frare era natural d'Espanya la baixa, d'una ciutat qui és
nomenada València, la qual ciutat fon edificada en pròspera fortuna
d'ésser molt pomposa e de molt valentíssims cavallers poblada, e de tots
béns fructífera; exceptat espècies, de totes les altres coses molt
abundosa, d'on se traen més mercaderies que de ciutat que en tot lo món
sia. La gent qui és d'allí natural, molt bona e pacífica e de bona
conversació; les dones d'allí naturals són molt femenils, no molt
belles, mas de molt bona gràcia e més atractives que totes les restants
del món; car ab lo llur agraciat gest e ab la bella eloqüència encativen
los hòmens. Aquesta noble ciutat vendrà per temps en gran decaïment per
la molta maldat qui en los habitadors d'aquella serà. D'açò serà causa
com serà poblada de moltes nacions de gents, que com se seran mesclats,
la llavor que eixirà serà tan malvada que lo fill no fiarà del pare, ni
lo pare del fill, ni lo germà del germà. Tres congoixes ha de sostenir
aquella noble ciutat, segons recita Elies: la primera de jueus, la
segona de moros, la terça de crestians qui no vénen de natura, qui per
causa d'ells rebrà gran dan e destrucció. Encara diu més, que la causa
per què és tan fructífera aquella regió e tan temprada si és que com
l'espera del sol dóna en paraís terrenal, que reverbera en la ciutat e
regne de València perquè li està de dret en dret; e d'ací li ve tot lo
bé que té./

/ /

/E tornant al propòsit, aquest frare dessús dit, sabent que un capità
crestià havia pres lo rei Escairano e havia quitats tots los catius
crestians qui eren escapats de la galera qui es perdé, anà-se'n dret on
Tirant era per demanar-li que per amor de Déu li fes alguna caritat
perquè s'en pogué‚s portar alguns catius que hi havia d'aquell regne de
València, los més que pogués. com Tirant véu lo frare, fon lo més
content home del món e pregà'l que batejàs tots los qui restaven. E en
aquells dies foren batejats quaranta-quatre mília e tres-cents
vint-e-set moros e mores, qui fore en camí de salvació./

/ /

/Com la gent del Rei, los quin no s'eren volguts batejar, veren lo Rei
crestià, tots se partiren d'ell, e no restaren solament sinó los crestians./

/ /

/La fama prest se divulgà per tota la Barbaria, en tanta quantitat que
venc en notícia dels reis qui venien en ajuda al rei Escairano; e moguts
de gran ira, caminaren lo més prest que pogueren e prengueren-li tot lo
seu regne e donaren-lo al fill del rei de Pèrsia e de continent lo
coronaren rei. /

/ /

/E en aquest espai de temps que aquests reis conquistaven les terres del
rei Escariano, los conreus li venien cascun dia ab la mala nova
recitant-li com li prenien tot lo regne, que no hi restaven sinó tres
castells, que es tenien, que no es volien dar. E allí era la més gent
dels reis per pendre aquells castells./

/ /

/Aprés que lo rei Escariano fon fet crestià, Tirant lo pregà molt e el
suplicà que volgués tornar totes les viles e ciutats que pres havia del
rei de Tremicèn e les restituís a la Reina, a qui pertanyien; e lo Rei
molt liberalment lo hi atorgà. Però lo Rei pregà a Tirant, com a germà
seu d'armes, li volgués donar la Reina muller./

/ /

/-Senyor- dix Tirant-, del que vós me demanau jo en só ja pregat, e
deixau-ho a càrrec meu, car jo la'n suplicar‚ una e moltes voltes que hi
consenta, car segons nostra llei lo matrimoni que per força és atorgat
no val res./

/ /

/Llavors tots ensems cavalcaren e lleixaren en lo castell per capità lo
senyor d'Agramunt. E lo Cabdillo, que véu a Tirant tan avançat en
crestiandat e tots l'obeïen com al Rei, e estimaven més la liberalitat e
bon parlar de Tirant que del Rei ni del Cabdillo ne de tots quants eren,
lo Cabdillo pregà a Tirant lo deixàs estar en sa llei fins a tant que
fos mogut per sa devoció. E Tirant honrava'l e l'avançava tant com
podia, e tostemps en los consells ell era demanat lo primer e parlava
aprés del Rei./

/ /

/Puix lo Rei fon posat en llibertat, ab tots los seus anaren a la ciutat
de Tremicèn. E aquella ab totes les altres viles e castells foren
restitu‹des a Maragdina, reina de Tremicèn. E foren quasi tots los
d'aquell regne crestians, e lo frare instruí'ls en tot lo que es pertany
a verdaders crestians./

/ /

/La Reina, un dia, com se véu senyora de tot son regne de Tremicèn,
volgué altra volta temptar de paciència a Tirant si li abelliria la
corona del regne, per què deliberà de fer-li una semblant requesta. /

/ /

/ /

/CCCXXXI. /Requesta que fa la novella reina de Tremicèn a Tirant, que la
vulla pendre per muller.//

// / /

/-Puix major bé, fora tu, ma pensa no troba, no em puc retenir que no et
diga lo gran poder que sobre ma vida amor t'atorga, e ab tan justa causa
mes vives paraules te deurien fer cert de I'extrema pena que sol un punt
a ma trista ànima no desempara. ¿E com no tens notícia de quant ma vida
perilla si prest de tu lo remei li tarda? E de tal pensament estic
temerosa que altra volta de tu no sia refusada; car vull que sies cert
que la menor part de ma pena no et sabria dir; e en tals contrasts,
sobres gran dolor constreny la mia ànima que no tinc esforç en
poder-t'ho manifestar, e pots veure quins treballs ma enamorada pensa
combaten sens que altre premi de tanta amor no espere sinó o presta mort
o presta vida. E així mos mals no hauran llonga durada, sinó atenyent
terme d'infinida gloria de de qui espere acabat bé; e fent tu lo
contrari, pendran fi en deixant-me de viure ab sola ansia, car la
demanda quejo et és molt justa, santa e bona. E si te n'estàs per temor
o vergonya del Rei, no ho deuries fer, car lo vencedor excel-leix
tostemps al vençut, com certa cosa sia, e sovint s'esdevé, que major
força tenen les lleis d'amor que negunes altres, qui rompem no solament
les de l'amistat, mas les divines. ¿E no saps tu que amor és la pus fort
cosa del món, que als savis fa to folls e als vells fa tomar jóvens, als
rics fa tomar pobres, avars fa tomar liberals, als trists fa tomar
alegres e rients, e alegres fa tomar trists e plens de pensaments? E
moltes voltes s'esdevé lo pare amar la filla e lo germà a la germana. Do
bé pots tu amar a mi sens prejudicar a negú, com sia per mercè feta
lliberta e senyora del regne de Tremicèn. Com regla verdadera e cosa
infal.lible que amor no entra sinó testa de persona de bon sentiment e
en aquella és ferma e variable; e la persona grossera no té sinó amor
d'ase, que ama sinó tant com veu e a tantes com veu. Per què, cavaller
virtuós, com lo teu sentit excel.leixca tots los altres sentiments, de
necessitat s'ha de concloure que posseeixes amor que tots los altres
cavallers del món. Doncs, puix ta mercè en amor és tan abundós,
suplic-te que en la menor part d'aquella jo puixa ésser participant, com
altre bé ni glòria no desitge en aquest món sinó que et puga honrar e
servir com a senyor./

/ /

/E callà, que no dix mé. Un poc espai tardà Tirant en da tal resposta./

/ /

/ /

/CCCXXXII. /La resposta que Tirant féu a la Reina.//

// / /

/-Negú no pot obrar algun fort castell si posa los foname en arena. E
açó dic, senyora, per quant amor té tan ocupat vostre gentil entendre,
que la senyoria vostra no és en record del que altra volta vos és estat
per mi referit: com no era ma llibertat poder-vos dar lo que no tenia,
com ja ho tingués donat. Car no ignora la senyoria vostra que verdadera
amor consent en moltes parts ésser partida, car no es poria fer si ab
violència ofenent a la qui ama; perquè, senyora, suplic l'altesa vostra
que vullau obrir los ulls del vostre clar entend que la molta passió que
teniu no us ocupe tant lo vostre bon sentit en conèixer-me la raó si es
pot ni es deu fer, e que vullau pendre alguna bona esperança de nou
consell. E deman-vos gràcia que la senyoria vostra no s'agreuge de les
mies crues paraules, que jo ho esmenaré tant en les obres, que
coneixereu que teniu en mi pare o germà . E plàcia-us e en do vos deman
que vullau pendre aquest virtuós Rei per marit e per companyia com ja el
tingau conegut; car més vos val aquest qui en extrem vos ama que un
altre que no coneixereu ni poreu saber si us amarà. E estareu pacífica
en lo vostre regne sens haver alguna contradicció, e fer n'heu plaer a
mi e servei al Rei, que us ho pendrà en compte de gran estima./

/ /

/La Reina, qui véu la voluntat de Tirant e que era joc forçat, ab les
llàgrimes als ulls, en semblant estil no tardà respondre./

/ /

/ /

/CCCXXXIII. /Rèplica que fa la reina a Tirant.//

// / /

/-Puix tinc conegut tu quant vals, les penes que amant he passades me
tornen en gran delit com veig que de discreció e fermerat portes la
vestidura. E bé conec que deuries ésser canonitzat per sant, per tenir
l'amor tan verdadera. E no et penses que em puga aconhortar com la tua
amor no he aconseguida, car tant com la vida m'acompanyarà, tostemps
t'amaré, puix tinc conegut que saber ne gentilea en tu mancament no
tenen. E puix la mia trista sort en tanta dolor e tristor m'ha conduïda
que per marit ne per senyor no et puc haver, tinc deliberat de tenir-te
per pare, car jamés no et poria premiar les grandíssimes honors e
serveis que de tu he rebuts; perquè suplic a la immensa bondat de Nostre
Senyor Déu que els te vulla premiar en molta honor e prosperitat, puix
jo no tinc lo poder, ni les coses mies no et són acceptes; car tu est
tal e de tanta vàlua que jo no merite èsser-te serventa, e tu est
mereixedor d'esser senyor del món, car jo fóra perduda e morta sinó per
Déu e per ta mercè. E per la gran confiança que tinc de la virtut, jo
pose la mia persona e los béns en ton poder, e só presta de fer tot lo
que em manaràs, que jo complir puga./

/ /

/Tirant, que véu la molta gentilesa de la Reina, donà del genoll en la
dura terra, e féu-li infinides gràcies. E tramés de continent per lo Rei
e per lo frare, e en presència de tots los féu esposar. Après, lo dia
següent, los féu oir missa així com a catòlics crestians. E fetes les
bodes ab molta solemnitat, segons de reis se pertany, lo rei Escariano
pres la possessió de tot lo regne de Tremicèn com a marit de la Reina, e
ella fon contentea puix Tirant ho manava. E lo Rei amava a Tirant sobre
totes les persones del món, que no fóra cosa alguna que li fos possible
que no fes per la sua amor. E Tirant, per semblant, amava molt al Rei e
a la Reina./

/ /

/Estant lo Rei e Tirant ab moltes festes per raó de les novelles bodes,
tots dies venien noves al Rei que li estava preparat un gran dan, que de
continent que los reis moros haurien pres los tres castell, vendrien
damunt ell e de tots los crestians, e que els farien morir a cruel mort.
Sabent açò Tirant, dix:/

/ /

/-Senyor, de necessitats havem de pensar en la restauració de nostra
vida. Regonegam tota nostra gent qual serà disposta per entrar en batalla./

/ /

/-E com?- dix lo Cabdillo-.- ¿Pensau del món vós ésser lo senyor? Bé us
deuríeu contentar d'haver pres aquest magnànim Rei, e de tornar-vos-ne
en vostra terra natural e deixar-nos viure en nostra llei. E los
crestians que són novament fets deixassen lo baptisme que dieu ésser
sant. E si aquest reis, qui vénen tants, nos trobassen en sa llei,
usarien de misericòrdia e pietat, e allargar-nos hien la vida./

/ /

/Lo rei Escariano se fon girat ab gran ira envers lo Cabdillo; ab
l'espasa nua li donà sobre lo cap, que li féu sortir lo cervell per lo
païment de la cambra, e dix:/

/ /

/-Oh perro fill de gos, engendrat en mala secta! Aquesta és la paga que
la tua vil persona mereix!/

/ /

/A Tirant desplagué molt la mort del Cabdillo i en fon molt enutjat.
Emperò detingué's, que no volgué rependre lo Rei de res, per dubte de
major inconvenient. A algunes gents fon plasent la mort del Cabdillo, e
a altres no. Però aquesta mort fon refrenament de molts./

/ /

/Tirant féu fer mostra a la gent per veure quina gent tenien, e trobaren
dihuit mília e dos-cents e trenta hòmens de cavall d'armes disposats, e
quaranta-cinc mília de peu. Tirant los féu a tots dar sou, e aprés dix
al Rei:/

/ /

/-Senyor, façam una ordinació per què pugam més gent haver./

/ /

/Lo Rei, coneixent-se culpable de la mort que fet havia, feu principi a
tal parlar./

/ /

/ /

/CCCXXXIV. /Com el rei Escairano féu excusació a Tirant del seu defalt,
e refermaren l'amor/./

/ /

/­Oh gran fortuna mia, que lo gran defalt que he coès me fa dubtar
perdre l'amor que tinc amb tu, germà senyor, guanyada! Car só vengut a
la fi de nos darrers dies si la tua virtut no em vol perdonar. E clam-te
mercè que per l'amor e germandat que entre tu e mi és, que em prengues a
mercè, car jo em tinc per molt culpable d'aquesta cruel mort, la qual he
feta sobrat per intolerable ira. Per les folles paraules que li oí dir,
no poguí retenir lo natural moviment qui em forçà de fer tal desastre,
penedint-me per haver-te tant ofès en la presència tua./

/ /

/E semblants paraules deia lo Rei ab les llàgrimes als ulls, manifestant
doldre's molt del que fet havia, per haver tant enutjat a Tirant, com
sabia que amava molt a Cabdillo. Aprés dix lo Rei:/

/ /

/-Germà senyor, mana de mi e de les mies gents, que de tot lo que
manaràs seràs obeït per mi e per tots los meus./

/ /

/Tirant, oint parlar al Rei ab tanta humiliat e submissió, fon molt
content d'ell, e anà'l abraçar e besar moltes voltes, e la germandat fon
aumentada molt més que no solia; e verdaderament ells s'amaven sens
ficció alguna, e lo Rei l'amava e le temia./

/ /

/Aprés que fon refermada l'amistat, Tirant féu aquesta ordinació e
privilegi militar. E primerament ordenà que tot home qui sostigués
cavall e tingués armes fos dit gentilhom, e qui tendria dos rossins fos
gentilhom e home de paratge, e qui tendria tres rossins fos dit
gentilhom e home generós e cavaller, e la casa d'aquests tals no
pagassen negun dret al Rei, e cascun d'aquests que tendrien llocs, masos
o alqueries, tots fossen haguts per francs e lliberts. E per aquesta
ordinació foren trobats los hòmens generosos en la Barbaria, e d'aquests
s'ajuntaren passats vint-e-cinc mília, los quals eren en les batalles
molt durs e forts, e ab qran ànimo feien les armes per defendre llurs
llibertats militars, e ajudaren a conquistar molts regnes e terres; e
per causa d'açò entre ells habia les grans divisions, perquè es trobaven
armats e ab cavalls e s'hi feien de grans morts/

/ /

/E veent Tirant tal confusió ordenà un altre privilegi militar, que
qualsevol gentilhom de paratge, generós o cavaller qui nafràs o matàs, o
vingués contra los privilegis e ordinacions fetes, que aquest tal fos
pres e tallat lo cap sens mercè ni misericòrdia alguna, e si pendre no
el podien, que ell e tots lo seus descendents no es poguessen alegrar de
gentilea ni del privilegi militar, ans fossen tornats en aquella mateixa
servitud de captivitat, així com tots los altres vilants. E per no
perdre la gentilea feren pau, e més no hagué debats ni qüestion entre
ells qui fossen criminals, sinó que cascú demanava sa justícia com
mester era, e era'ls feta planament. E tots quants eren, així hòmens com
dones, beneïen a Tirant, e més l'estimaren tenir per senyor que no al
Rei, e com passava per les carreres tot lo poble cridava: "Vixca lo
magnàmin capità crestià!" /

/ /

/Com totes aquestes coses foren fetes, aplegaren molts rossins deTunis
qui eren venguts de Sicília, qui havien aquí desembarcat, e molts
arnesos e cobertes de cavalls en nombre de quatre-cents quaranta cavalls
encobertats de ferir enmig de tres mília ginets./

/ /

/Lo Rei eTirant ab tots los altres partirent de la ciutat de Tremicèn e
feren la via dels enemics per veure si els porien resestir e per
defendre'ls l'entrada del regne, que volien fer. E essent ja a tres
llengües los uns dels altres e dalt d'una muntanya,los crestians a vista
del sol podien ben veure tota la gent morisca que venien. Com se foren
atendats, los uns a vista dels altres, e d'aquí se feren moltes
ambaixades, los moros tramenteren a dir el rei Escariano que es
convertís ell e Tirant ab tots los altres morrien a mort cruel. Com
Tirant los oïa dir tals raons, reia-se'n e no els tornava neguna
resposta. E los ambaixadors prenien gran ira contra Tirant./

/ /

/Aprés que ells hagueren conquistat tot lo regne del rei Escariano,
vengueren-li dess`´us, e Tirant dix:/

/ /

/-Senyor, puix lo camp és mogut, demà en aquell dia los haurem ací.
Reste la senyoria vostre dins la vila ab la mitat de la gent, e jo ab
l'altre iré a veure aquesta gent en quin orde vénen. E si ells van sens
orde, jo els vos dó per vençuts./

/ /

/-Oh Tirant germà! Molt voldria anar ab tu ans que restar enclòs dins la
ciutat, mas lleixem ací per capità lo senyor d'Agramunt, e mana-li què
farà. Jo desig viure e morir prop de tu./

/ /

/Tirant, que véu la volunat del Rei, dix que era content e féu capità al
senyor d'Agramunt, e dix-li Tirant:/

/ /

/-Estau tostemps armats e los cavalls ab la sella, e com en aquell puig
que està prop la ribera veureu una bandera vermella ab les mies armes
pintades, ferieu ab tota la gent a la part dreta, per ço com ells
s'atendaren prop l'aigua, e lo riu és fondo, e allí poren haver de
nostres enemics gran destrossa; e per res no ixcau de la ciuat fins que
vejau la bandera./

/ /

/Los moros , d'allí on estaven per venir on eren los crestians, per
força havien de passar una gran muntanya que hi havia ab moltes fonts
d'aigua. E Tirant la nit e lo dia vogí tot entorn la muntanya, e de gran
tros lluny ell véu venir tota la gent morisca. E ell, tan cautelosament
com pogué, se posà dins un bosc ben espés d'arbres, e manà a tota la
gent que descavalcassen e refrescassen, i ell pujàse'n en un gran pi
mirant com pujaven la muntanya, e véu com s'atendaren prop de les fonts.
E estigueren del matí fins al vespre en passar dues llengües; e d'allí
on ells s'atendaren havia una llengua de pla per aplegar a la ciutat./

/ /

/La gent que venia detràs veren los primers en la muntanya atendats.
Acordaren de posar-se baix, al peu de la muntanya, on hi havia molt
belles praderies e una séquia d'aigua. E podien ésser aquells obra de
quaranta mília rossins, però lo socors tenien molt prop./

/ /

/E com Tirant véu quasi la meitat de la gent descavalcada, ferí ell e lo
Rei enmig del camp, e feren una tant gran mortaldat de la morisma, que
fon una gran admiració dels cossos morts que en terra jaïen; e fóra
estada molt major, sinó que per causa de la nit mostraren-se les esteles
en lo cel, e per la tenebrosa se restauraren; si no, tots foren estats
morts. E los qui estaven en la montanya sentien los crits, mas no
pensaven que los crestians tinguessen tan gran atreviment de venir tant
prop del llur camp./

/ /

/L'endemà per lo matí, com lo sol fon eixit, lo rei Menador davallà de
la muntanya no pensant que lo rei Escariano ne Tirant fossen allí, mas
pensà que fossen alguns corredors lladres, e tramès-los un trompeta que
venguessen prestament e que es tornassen moros; si no, que ell prometia
al seu Mafomet que tants com ne pendria que tots los penjaria. Respòs
Tirant al trompeta:/

/ /

/-Digues a ton senyor que no cur respondre a la sua follia, mas si és
rei coronat e tendrà ànimo en davallar ab la sua gent en aquest pla, jo
li far‚ sentir a qui vol penjar, e ab càlzer de dolor lo faré beure en
tots los millors de sa vida./

/ /

/Lo trompeta tornà la resposta a son senyor, lo qual, mogut de gran ira,
ferí dels esperons al seu cavall, e tota la sua gent lo seguir, e fon
una fort, aspra e crudelíssima batalla. Com per bon espai la batalla
hagué durat, on hi hagué molta gent morta d'una part e l'altra,
retrague's lo rei Menador, ab aquella gent que restada li era, envers la
muntanya e tramès per son germà, lo rei de menor Índia, li vingués
ajudar. E com fon vengut dix-li: /

/ /

/-Germà e senyor de mi: ací són aquests crestians batejats, los quals, a
mon parer, no he vist de ma vida tan esforçada gent, que hui tot lo dia
no havem fet sinó combatre. Jamés los he pogut fer retraure, ans m'ha
convengut perdre la major part de la gent que tenia, e jo que estic un
poc nafrat. E no em tendré per cavaller si no mate de les mies mans un
gran traïdor que hi ha, que va capitanejant, e les armes que porta e
sobrevesta és de domàs verd ab tres esteles en cadascuna part, e a la un
costat són d'or e l'altra d'argent, e porta lo seu mafomet al coll, tot
d'or, ab gran barba e un petit infant qui porta al coll e passa un riu,
e jo crec que aquell xiquet deu ésser fill del seu mafmnet, e per ço
aquell li deu dar ajuda en les batalles./

/ /

/Ab gran supèrbia dix lo rei de la menor Índia:/

/ /

/-Mostra'l-me, car jo et promet que jo et venjar‚ encara que tingués deu
mafomets dins lo ventre. /

/ /

/E gira's devers los seus, e de semblants paraules los féu principi./

/ /

/ /

/CCCXXXV. /L'oració que fa lo rei de la menor Índia a la sua gent/./

/ /

/­Oh amics e germans meus, e singulars en l'art de cavalleria! La major
riquea que hom pot posseir en aquest món es l'honor, e per ço vos vull
pregar que tots me vullau seguir aquesta vegada, perquè jo puga venjar
la vergonya que aquest reprovats de crestians a mon germà han feta. E lo
crit ab l'honor sia tan gran que sol un punt no ens puguen tenir cara. E
pendreu-ne tants com jo en metré per terra, a seran tants que ab fatiga
gran los poreu collir. /

/ /

/E eren venguts ab les aljubes d'or molt lluents, e pujaren tots
prestaments a cavall e davallaren devers los crestians; ab molts grans
crits, com a hòmens enrabiats, entraren dins la batalla, e en poca hora
véreu anar per lo canp caballs sens llurs senyors. Com Tirant hagué
rompuda la llança, pasà la mà en la petita atxa, e a cascun colp que
dava, de mort o d'alesiat escapar no podia. Los dos reis s'acostaren
tant a Tiran, que ab punta d'espasa lo nafraren. Tirant, qui es sentí
nafrat, dix:/

/ /

/­Oh tu, rei qui m'has nafrat de mort segons la gran dolor que sent: mas
ans que jo vaja als inferns, tu em seràs primer missatger que m'obren la
porta, car jo t'hi far‚ prestament anar!/

/ /

/E ferí'l ab l'atxa per mig del cap, que dos parts ne féu. E caigué
entre los peus dels cavalls. E com los moros veren jaure lo seu cos en
terra, ab gran treball lo pogueren cobrar. Aquest rei era lo de la menor
Índia, qui tant havia bravejat./

/ /

/Com l'altre Rei véu son germà mort, feia armes com a desesperat; però
per la nafra de Tirant foren estalviats molts moros qui foren estats
morts i nafrats, més que no feren. Com ells veren lo Rei mort, anaren-ho
a dir als altres reis, en especial al de Bogia, car tots lo tenien com a
capità major per ço com ells los havia a tots emprats. Com foren certs
de la mort de tal Rei, llevaren lo camp e anaren lla on eren les
crestians, e per l'escura nit que feia atendaren-se al peu de la muntanya./

/ /

/Com los crestians veren tanta multitud de gent, tingueren consell e
veren que Tirant era molt nafrat, que la nafra li dava gran dolor; e
coneixien que per la sua virtut no podien ésser subvenguts, deliberaren
de partir en la nit, e així ho posaren en execució, que los moros no
n'hagueren sentiment. Lo següent dia per lo matí los moros pensaven dar
la batalla, e no veren negú. Seguiren los crestians de rastre, per les
petxades dels cavalls, fins a tant que vengueren a la ciutat on s'eren
recollits. /

/ /

/Tirant féu eixir lo senyor d'Agramunt ab tota l'altre gent que restada
li era e ferí enmig del camp dels moros, que hi morí molta gent d'una
part e d'altre; però los moros los romperen, e hagueren-se a retraure en
la millor manera que pogueren, tostemps fen armes e defene-se fins que
es foren recollits dins la ciutat e tancaren les portes. E los moros
plegaven, e ab los aristols de les llances daven a les portes. /

/ /

/Lo rei Escariano era capità de la ciutat, e ordenà aquella que molt
valentment se defenien. Lo següent dia ixqué lo rei Escariano ab tota la
gent, e feri molt bravament en los moros, e durà per bon espai aquella
batalla, on hi morí molta gent de cascuna part, e als crestians fon
força de tornan-se'n dins de la ciutat. E a Tirant dolian-li'n molt lo
cor com ell no s'hi podia trobar, e veia cascun dia que perdien molta
gent, per que dix al Rei:/

/ /

/-Senyor, a mi par que no és ben fet que tan sovint ixcau a la batalla,
car no és sinó perdició de gent./

/ /

/E així fon fet fins que Tirant fon guarit. /

/ /

/Com Tirant fon ja quasi guarit, mas no del tot, desitjava e volia eixir
a la batalla. Lo rei Escariano, qui véu açò, dix-li semblant reprensió./

/ /

/ /

/CCCXXXVI. /Reprensió d'amor que fa lo rei Escariano a Tirant/./

/ /

/-No sé la tua pròspera mà què desitja fer, ne si has ja aconseguida la
victòria que t'est aparellada, la qual Nostre Senyor per la sua
clemència t'atorgarà, com per anar a la batalla ab grandíssim desig te
veig escalfat. ¿E no veus tu lo cel ple de tenebres qui contínuament nos
menaça diversitat de temps, ço és, mortalitats a la terra, ab neus,
aigúes, trons e llamps espantables? ¿Qui és aquell qui a si mateix tan
poc estime que ab tan gran fred e mal temps se pose en ejercitar les
armes? Dones, fes-me gràcia que per tu ésser llevat de malaltia, e no
estar encara del tot guarit, que vulles esperar que passe la tempesta, e
venint lo bon temps, ab menys perill poràs usar de les tues acostumades
cavalleries. E si lo voler meu no volràs fer, fes tot lo que plasent te
sia, car pregar-te és mon ofici, e, jo ab los trists pensaments ja
acostumats, ab paciència esperar‚ la tua gloriosa tornada, car Déu sap
què poria jo fer sens tu. Ni si altra cosa era de tu, lo que Déu no
vulla, més me valria la mort que la vida, la qual ab gran dolor hauria
de sostenir./

/ /

/No tardà Tirant en semblant estil fer resposta./

/ /

/ /

/CCCXXXVII. /Resposta que fa Tirant al rei Escariano.//

// //

/-No vull fer llonga gesta, no em plau recitar los meus actes, car no
pertany als cavallers savis ésser profanadors de llurs victòries, ni
vull minvar lo premi de mos treballs, car la temor no la porte als peus.
Déu en lo cel est poc ansiós de nosaltres ni de nostres misèries, mas
d'ell obtendrem gràcia que guanyarem premis ab mèrits de pròpia virtut./

/ /

/E prestament se féu dar les armes e pujà a cavall ab una gran part de
la gent, e ferí en la un costat del camp. Los moros tots arremorats
ixqueren a fer armes contra los crestians. E puc dir que Tirant aquell
dia e molts d'altres aprés hagué lo pitjor. Com Tirant véu aquell dia la
sua gent fugir e no podia posar-los en orde, pos és prop del riu e véu
venir devers ell lo rei d'Africa, qui portava sobre lo bacinet una
corona d'or ab moltes pedres precioses; la sella era d'argent e los
estreps d'or, l'aljuba era de carmesí tota brodada de perles molt
grosses e orientals./

/ /

/Com lo Rei véu estar en tal continent a Tirant, acostà's a ell e dix-li:/

/ /

/-Est tu lo capità de la fe crestiana?/

/ /

/E Tirant no li respós, mas mirava los seus com I'havien així lleixat, e
molts cossos morts que veia jaure e los estendards e banderes per terra
anar. E en aquell dia contra los moros poca defensió feren./

/ /

/E Tirant ab veu alta dix, que los moros e los nafrats ho podien bé
entendre:/

/ /

/-Oh trists de vosaltres! Per què armes portau? ¡Oh gent trista e vil, e
bé sou vituperats en aquesta jornada que moriu com a desaventurats, e la
vostra fama serà menyscabada e exalçada en dolor e desaventura!/

/ /

/Aprés dix ab la cara girada devers orient, ab los ulls mirant devers lo
cel, e ab les mans juntes:/

/ /

/-Oh eternal Déu, ple de misericòrdia! ¿Tan grans són los meus pecats
que la vostra immensa clemència m'ha així abandonat, que servint a vós
per augmentar la santa catòlica fe, lo vostre auxili me sia fallit en
tan gran necessitat? Car trob-me sol, desemparat de tots los meus, e ab
molta dolor mire la terra coberta de cossos morts, e totes les banderes
rompudes per terra. ¿Què éser de mi, trist desaventumt, car jo sé estat
causa de tot aquest mal? Doncs, vinga la mort sobre mi, perquè les mies
orelles no s'agreugen d'oir tan gran infàmia, car altra esperança no puc
tenir sinó de mort, o d'altra volta ésser catiu en poder d'infels, puix
sé fora de la vostra gràcia./

/ /

/Com lo rei d'Africa lo sentí així lamentar, dix als seus:/

/ /

/-Jo passaré lo riu, e apresonaré o mataré aquell perro de crestià; e si
hauré mester ajuda, socorreu-me./

/ /

/Lo Rei fon passat, e corrent anà devers Tirant e ab la llança encontrar
tan fort, que al cavall féu ficar los genolls en terra, e passà-li lo
guardabraç e les paletes, e més-Ii un tros de ferre de la llança per los
pits. E tanta era la dolor que Tirant tenia de la gent morta, i estant
en pensament de la Princesa, que certament ell no sentívenir lo Rei fins
que I'hagué nafrat. E tirà llavors I'espasa, car la llança en lo
principi l'havia rompuda. E aquí ells se combateren per bon espai. E lo
Rei ho feia valentment, però com hagué molt durat, Tirant tirà un gran
colp al Rei, e no el pogué aconseguir per ço com lo cavall se voltà
prestament, mas aconseguí'n lo cap del cavall e tot lo hi tallà, que lo
Rei e lo cavall anaren per terra. La gent del Rei lo socorregueren
prestament, que encara que Tirant no volgués, lo llevaren de terra e
pujaren-lo a cavall a mal grat seu./

/ /

/Com Tirant véu que més no podia fer, abraçà's ab un moro e llevà­li la
llança que portava, e ferí lo primer, lo segon e lo terç, e més-los per
terra; aprés ferí lo quart, cinquè, sisè, e llançà'ls de la sella així
com aquell qui era mestre de guerra. E rompuda la llança, posà la mà a
la petita atxa, e tan gran colp donà a un moro en lo cap que fins als
pits lo fené./

/ /

/Com los moros veren a un home sol fer tantes armes, e fer morir tanta
gent, estaven admirats e deien:/

/ /

/-Oh Mafomet! ¿Es qui és aquest crestià qui tot lo nostre camp
desbarata? Bé és trist aquell qui lo seu colp espera!/

/ /

/Lo senyor d'Agramunt, qui en lo castell era, féu-se en una finestra, e
en la cota d'armes conegué a Tirant, qui tot sol combatia. Cridà a grans
crits e dix:/

/ /

/-Senyors, ajudau prestament al nostre capità, qui està en punt de
perdre la vida./

/ /

/Llavors lo Rei ixqué ab aquella poca gent que tenia, emperò Tirant fon
mal socorregut en aquell cas, que fon nafrat de tres nafres, e lo cavall
tenia prou llançades. E per causa d'açò fon forçat a Tirant se
retragués, mas no a sa voluntat, mas corrent tant com podia que fins a
les portes lo seguiren./

/ /

/E en aquell cas estaven en tan mala sort los crestians, que tantes
batalles com donaven, totes les perdien; e los moros restaven
victoriosos; e d'açò estaven molt agreujats los crestians, com los moros
s'alegraven en los llurs mals. E dix Tirant:/

/ /

/-Ells se poden molt bé gloriejar de nosaltres, que ens han fet fugir e
recollir dins los murs, e no és res qui tant me desplàcia com és com no
só mort per braços de forts cavallers, car só restat trist e
desconsolat, e ple de molta misèria, car no és estat negú d'ells qui
socorrer-me haja pogut. E per ço vull manifestar a tot lo món que no só
en punt que jo dega viure llongament veent davant mi contínuament los
meus enemics./

/ /

/Lo rei Escariano, veent estar a Tirant tan desconsolat, no tardà en fer
principi a un tal conhort./

/ /

/ /

/CCCXXXVIII. /Conhort que fa lo rei Escariano a Tirant.//

// / /

/-Per fallença de seny entre los més sabents se declara afermar que les
coses esdevenidores a degú sinó sois al divinal saber sien descobertes.
E flaquea d'ànimo s'estima que, ans que la causa de la dolor sia
manifesta per dubte de més mals començar primer a dolre's, car saps
millor de mi que en les guerres e en les batalles s'esdevé sovint ésser
vençuts e perdre molta gent, que aprés tot se repara. E tu, com a
catòlic crestià, deuries tenir major conflança en Déu que negú dels
altres, per les tan senyalades gràcies que t'ha fetes en fer-te
augmentador de la sua santa llei crestiana; e confia de la sua
misericòrdia, que ell te restituirà la perduda sanitat, car no defall
jamés a tots los qui bé el serveixen. E la noblea tua e grandíssima
virtut és coneguda per tots nosaltres, e encara per los enemics, e no
dubtam gens de la tua gloriosa victòria, car tu est mostrat entre los
altres tan singular ab senyal de dignitat de posseir esdevenidor imperi,
e ja és estada celebrada en openió de tots nosaltres l'honor e senyoria
que tu est mereixedor. Doncs, fes-me gràcia que mostres en aquest cas /

/ /

/lo teu virtuós ànimo que tens d'esforçat cavaller, que ab virtut vulles
esforçar los nostres ànimos, com tu sies lo sol lluminós del qual tots
nosaltres havem de pendre llum, e mitjançant aquell ab tu ensems,
esperam haver gloriosa victòria dels nostres enemics./

/ /

/Molt se confortà Tirant del bon ànimo que véu al Rei, e no tardà en
fer-li sembiant resposta./

/ /

/ /

/CCCXXXIX. /La resposta que feu Tirant al rei Escariano//

// / /

/-Oh més virtuós que tots els mortals! No es deu admirar la senyoria tua
com me lamente de la mia gran desaventura, car no et penses que em faça
dolre la temor dels enemics mas perque estic tal adobat que no puc fer
prestament la venja . E com a germà e senyor te reste tan obligat del
gran ànimo que et veig tenir a consolar-me amb pietat tan excelsa,
volent-me restaurar la vida, de què tinc causa de més regraciar-te
perquè les coses que per sola virtut s'obren, de major premis són
dignes. E per çò ma vida , ma llibertat, e la mia persona per què ja fos
tua, ara molt més d'aqui avant, car ja no la tinc per mia, puix
havent-la perduda, per tu l'he cobrada e ara la prenc en comanda ensems
ab la glòria de l'esdevenidora victòria, de la qual no per mi, mas per
tu só alegre, per que més honrada e major sia ta senyora com de cosa més
estima liberalment seràs senyor./

/ /

/En l'espai que Tirant semblants peraules raonava arribaren los metges,
e feren-lo desarmar trobarent- i moltes nafres, en especialment tres qui
eren molt perilloses./

/ /

/Com los moros veren los cristians qui s'eren retrets dins la ciutat,
estrengueren lo siti e passaren d'alla lo riu. E tants eren los bous e
camells que portaven que no es podia estimar. E donaven tant gran
impediments a les batalles als cristians que no podien correr ab los
cavalls ni fer entrades ni eixides, e la ciutat estava tant estreta que
negú podia entrar ni eixir/

/ /

/Tirant tingué dubte que no minassen el castell; e lo rei e los altres
se tenien per perduts. E ordenà que fos feta una contramina, i en totes
les cambres baixes fossen possats bacins de llautó, per ço que, com
caven en la mina i són prop d'haver-la cavada, si bacins hi ha, com
donen lo colp ab lo pic en aquella cambra on lo bací és, tantost
ressona; en especial, si n'hi ha molts que estiguin los uns aprop dels
altres, fan gran remor. Aprés que açò fon fet elos bacins posats, feren
la contramina./

/ /

/Aprés pocs dies que Tirant era ja guarit e estava en disposició de
portar armes, una fadrina que dins lo castell era qui pastava farina,
sentí menejar los bacins e ferremor. Corregué prestament e dix a sa
senyora./

/ /

/-Jo no sé que és, mas avisada del que oït dir, com los bacins sonen,
senyal de tempestat e de sang./

/ /

/E la senyora, qui era del capità del castell, prestament ho anà a dir a
son marit, e aquell ho dix al Rei e a Tirant. /

/ /

/Secretament sens fer remor anaren a la cambra, e no passa una hora
complida que ells veren claredat dins la cambra.E pensant que de negú
del castell eren estat sentits, feren lo forat molt major que no era e
la gent començà d' eixir de la mina. E com foren ben seixanta en la
cambra, los del castell entraren dins la cambra e tants com n'hi
trobaren foren morts e tallatsa peces. E certament, los qui podien dins
la mina entrar, no s'esperaven los uns als altres, mas Tirant feu tirar
moltes bombardes dins la mina e tants com s'en trobaren dins ne moriren/

/ /

/E veent Tirant que la sua gent estava esmaiada per ço com tenien molt
poques vitualles, deliberà de dar-los batalla, e dix al Rei:/

/ /

/-Senyor, aquesta gent que ens es restada, jo en pendré la mitat e
vostra senyoria s'aturarà l'altra .jo iré en aquell petit bosc, e com
vendrà l'hora que lo sol eixirà, eixireu per la porta de Tremicèn e
vogireu tota la ciutat e ferreu enmig del camp, e jo ferré a l'altra
part, e pendrem-los enmig, e verem si els porem posar en desconfita. E
si ho fem, serem senyors del camp. Emperò no he de res tan gran dubte
sinó dels bous que haurem de passar per mig d'ells e cada vegada nos
mataven molts rossins /

/ /

/Respòs un genovès, lo qual era estat galiot de la galera de Tirant com
se perdé, qui havia nom Almedíxer, home molt discret e sabut en totes
coses, e dix:/

/ /

/-Capità senyor, voleu que jo us faça tots aquells bous fugir, que n'hi
aturarà u per senyal? E com fugiran, los moros iran detràs ells per
recobrar-los, e en aquell punt me par que serà hora de ferir en lo camp
damunt ells./

/ /

/-E si tu -dix Tirant- tal cosa saps fer e els fas apartar, jo et
promet, per lo nom de Carmesina, de fer-te gran senyor e dar-te viles e
castells e tal heretat que en seràs més de content ./

/ /

/E lo Rei dix a Tirant:/

/ /

/-Germà senyor, puix aquest fet voleu empendre de fer prec-vos que em
doneu l'empresa d'anar al bosc lo dia que ho deliberareu. E com veuré la
bandera en la més alta torre, de tot cert jo ferré en mig lo camp./

/ /

/Tirant respòs que era content, e manà que tothom ferràs sos cavalls de
nou e les selles adobar./

/ /

/Lo genovès pres moltes barbes de cabrons e séu de moltó, e picà-ho bé
tot e posà-ho dins cassoles planes, ben seixanta que en féu. E com tot
fou en orde, ans que lo Rei partís, Tirant féu ajustar tota la gent en
una gran plaça, e pujat alt sobre un cadafal ab lo Rei feu-los una
semblant oració./

/ /

/ /

/CCCXL./ L'oració que Tirant féu a la gent d'armes, ans que ixquessen
per dar la batalla/./

/ /

/-Oh nobles barons e cavallers! Demà serà lo dia que tots porem guanyar
grandíssima honor e fama, per què suplic a vós, senyor, e a tots los
altres prec e amoneste, que ab amor e voluntat cascú faça son poder de
fer virtuts e singulars cavalleries, així com los hòmens d'honor e
d'estima deuen fer, car si Nostre Senyor Déu nos fa tanta de gràcia que
u poc los pugam sobrar, nosaltres serem senyors del camp. ¡Oh quina
glòria iria per lo món de nosaltres, que ab tant poca gent hajam
desconfits tants reis e vençuts tanta multitud del poble morisc! E de la
gent de peu no us ne cal haver gran dubte, car jo pens que mal llur grat
hi són venguts.En especial nos devem confortar com Nostre Senyor
tostemps ajuda a tots aquellls qui mantenen e defensen la santa llei
crestiana, e majorment com per sa part tenen lo dret e la justícia. E
per ço us prec que la cavalleria vostra honor sia així honrada en l'hora
que la batalla se darà, que no deixeu lo camp per per temor de mort, car
més val morir defenent vostra honor e fama com a catòlics crestians ,
que viure catius e deshonrats e farts de mal, e que foragiteu de
vosaltres tota temor de morir, e que penseu de bé a fer e virtuosament
batallar, car si ab paciència preneu aquest martiri, mantenint la santa
fe, sereu per Nostre Senyor coronats en la sua santa glòria de paradís
en companyia dels sants àngels./

/ /

/Com los crestians oïren així¡ parlar a Tirant, lo Rei e tots los altres
llançaren dels ulls vives llàgremes d'inestimable alegria, e no
tingueren altra esperança sinó de bé fer, e de morir com a bons e
catòlics crestians./

/ /

/E a l'hora de la mitjanit lo Rei partí e posà's dins lo bosc, que per
negú dels moros no fon vist. E ans del dia Almedíxer pres les cassoles
del greix que fet havia, e en l'hora de l'alba ell ixqué del castell e
posà les dites cassoles les unes prop de les altres e més-hi foc. E com
foren enceses, cercà que lo vent anàs devers los bous, e com l'olor
plegà a ells, fugiren ab molt gran fúria e passaren per mig del camp
llançant tendes e nafrant hòmens e cavalls, que paria que quants diables
havia en infern los encalçaven; e aparellaren-se tals uns ab altres, que
a meravella se trobara un bou ni un camell qui sa fos. E molta gent de
peu e de cavall los seguia per fer-los tornar, e tots los moros estaven
admirats què podia ésser estada la causa d'aquest moviment. E no penseu
que Tirant ab los altres estigués menys de gran admiració, com semblant
cas jamés haguessen vist ni oït parlar. E al passar que feren per mig
del camp, feren molt gran dan, e encara per la gran fretura que els
farien per portar lo carruatge, car entre bous, brúfols e camells eren
passats cent cinquanta mília per la gran provesió que havien feta per
fornir la host./

/ /

/Com los bous foren passats, Tirant féu alçar la bandera, la qual era
blanca e verd. Com lo Rei véu la bandera ixqué del bosc cridant grans
crits:/

/ /

/-Viva lo poble crestià!/

/ /

/Tirant així mateix ferí, així com era estat ordenat, en l'altra part.
Llavors fon mesclada la batalla dolorosa e cruel. E qui ho ves poguera
ben dir tot lo fet com passava, car véreu pendre e donar de molts bells
colps de llances e d'espases qui portaven de si molt gran pietat, car en
poca hora véreu per terra morts de molts bons cavallers. E mesclaren-se
totes les batalles e feien tan gran remor que paria lo món se'n degués
entrar. E véure anar Tirant amunt e avall derrocant bacinets del cap e
escuts del coll, matant e nafrant, e fent les més admirables coses del
món durant la ira, que era fresca. E lo rei Escariano se mantenia molt
bé, per ço com era molt bon cavaller, jove e animós. E de la part dels
moros hi havia molts bons e valentíssims cavallers, en especial lo rei
d'Àfrica :per la mort de son germà usava envers los crestians de molt
gran crueldat; e lo rei de Bogia, molt animós cavaller. La batalla era
dura e fort, no havent-se pietat los uns als altres. E tantes d'armes
feia cascuna de les parts, que era cosa admirable. Lo senyor d'Agramunt,
que no fa oblidar, feia tan gran esforç de si, que los enemics se
n'espantaven de les sues cavalleries./

/ /

/Seguí’s que lo rei d'Àfrica conec a Tirant en les armes e dreçà lo
cavall devers ell, e encontraren-se pits per pits de cavalls en tal
forma que el Rei e Tirant n'anaren per terra. Mas Tirant, per ço com
dubtava la mort i era de major ànimo, se llevà primer, e vé‚u que lo Rei
encara estava per terra. Acostà's a ell per tallar-li les corretges del
bacinet, però no pogué, car la gent era tanta, com veren lo Rei en
terra, que fon gran admiració com no mataren a Tirant, car dos vegades
lo llevaren damunt lo Rei e dos vegades lo tornaren a llançar per terra.
E com lo senyor d'Agramunt véu a Tirant en tan perill, anà devers ell, e
véu que un cavaller, qui era almirant del camp, que feia son poder en
dar a Tirant; aplegà ab ell, e feren tantes d'armes ab tanta malícia que
es daven de mortals colps, la u per defendre a Tirant, e l'altre per
voler-lo ofendre, e cascú estava mortalment nafrat. E estant Tirant e lo
senyor d'Agramunt en tan gran perill de mort, aplegà Almedíxer, lo qual
era molt malament nafrat, e cridà a grans crits:/

/ /

/-¡E com morrà hui aquell singular capità, qui és la flor de la
cavalleria del món!/

/ /

/E u d'aquells generosos qui batejats s'eren, per les nafres que tenia
ja no podia fer mé armes, anà devers lo rei Escariano e dix-li :/

/ /

/- Ajuda, senyor, al Capità e germà vostre d'armes, que per sa
desaventura s'és més tant dins entre els enemics de la gent crestiana,
que serà gran admiració que la vida sua no perille. Veja la senyoria
vostra si li porà ajudar, car gran perdició seria de tots nosaltres que
ell se perda, car prestament serem perduts si la sua virtut nos desfall./

/ /

/Lo rei Escariano, com a catòlic crestià, se posà en la major pressa de
la gent, e féu tan gran esforç d'armes ab los seus que li ajudaven, e
véu lo rei de Bogia que sobre Tirant estava per tolre-li lo cap. E
aquest Rei era son germà, coneixent-lo molt bé en les armes, e sobre lo
bacinet que portava una gran bogia tota d'or ab moltes pedres precioses
que tenia entorn. E veent Tirant en tal punt estar, ab la llança
mantinent li donà en les espatles tan gran llançada, que tot l'arnès li
passà e no s'aturà fins l'altra part travessant-li lo cor, e caigué
mort. Los moros feren tan gran esforç que se'n portaren lo cos mort
d'aquest rei de Bogia, e pujaren a cavall molts altres cavallers qui
eren caiguts d'una part e d'altra, e la batalla tornà més cruel que no
era estada, e moriren en aquell dia molta gent d'una part e de l'altra./

/ /

/La batalla durà tot lo dia e es continuà molt cruel, sinó que els fon
forçat per la nit que els empedí, perquè feia gran fosca, que s'hagueren
a departir. E los crestians se retragueren tots dins la ciutat aquella
nit, e estigueren ab grandíssima alegria per ço com lo del camp eren
estats vencedors. E saberen certament com en aquella batalla eren estats
morts tres reis, ço és: lo rei de Bogia, qui morí per mans de son germà,
lo segon fon lo rei Geber, e lo rei de Granada. Dels qui foren nafrats,
no se'n fa menció sinó del rei de Domàs e del rei de Tana./

/ /

/Aquella nit refrescà molt bé la gent e los cavalls, e ans del dia clar
ja foren los crestians armats e a punt, e estigueren admirats los moros
com veren que batalla los volien dar, com no haguessen pogut donar als
cossos sepultura. Tornaren a la batalla el segon dia, e aquesta fon molt
cruel e sangonosa, on hi moriren infinits moros e molts crestians, que a
un crestià que morís moriren cent moros. La causa de la mortaldat de
tants moros fon perqué no eren tan ben armats com los crestians, ni
portaven los cavalls tan bons, ni encobertats. Cinc dies continus durà
lo combatre, e com los moros no ho poguessen comportar per causa de la
pudor dels cossos morts, trameteren missatgers als crestians, que els
donassen treves. E lo rei Escariano e Tirant foren contents e les
atorgaren de bona voluntat./

/ /

/E Tirant cascun dia feia dir missa, e pregava al rei e als altres que
l'oïssen de bon cor. E aquell dia que les treves atorgades foren, Tirant
se posà en oració e ab molt gran devoció suplicà a la divina clemència
de Nostre Senyor Déu Jesucrist e a la sacratíssima Mare sua, senyora
nostra, que encara que ell fos un gran pecador, que li volgués fer tanta
gràcia que pogués conèixer los crestians entre los moros, per ço que ab
millor cor los pogués donar honrada sepultura, com tots los tingués per
màrtirs sants, com fossen morts per augmentar la santa fe catòlica. E
oint Nostre Senyor demanda de tan justa causa, e ab tan recta e bona
intenció, atorgada li fon dita gràcia en aquesta forma: que tots los
crestians se giraren mirant devers lo cel ab les mans juntes, no
llançant de si ninguna mala olor; e los moros estaven mirant en terra e
pudien com a cans. Com Tirant véu tan singular miracle, pregà al
reverend frare que fes rebre informació en escrit d'aquest tan gran
miracle perquè en esdevenidor fosc memòria que tots los qui moren per
augmentar la santa fe catòlica van dret en la glòria de paradís. E
foren-los fetes honrades sepultures. E allà on fon lo major conflicte de
la batalla fon feta una solemne esglèsia del benaventurat mossènyer Sant
Joan./

/ /

/Los moros prengueren tots los cossos dels seus e llançaren-los en lo
riu, cascú ab son escrit per ço que dins terra los parents los poguessen
soterrar. E tants foren los cossos morts, que tot lo riu taparen, que
per l'altre lloc lo riu hagué‚ a disòrrer l'aigua./

/ /

/Aprés los moros se'n pujaren en la muntanya, e los crestians estigueren
en la ciutat. Durant aquestes treves, arribà lo marquès de Luçana, lo
qual era criat del rei de França; e sabent que Tirant era en la
Barbaria, venc-se'n a Aigües Mortes, e aquí s' embarcà en una galiota, e
anava com a mercader vestit e arribà a l'illa de Mallorca, e d'aquí ab
una nau passà a la ciutat de Tunis. E aquí hagué nova de les grans
victòries que Tirant havia hagudes e de la molta terra que havia
conquistada; e deliberà d'anar a ell. E anant per son camí, sabe com les
treves devien passar, e aturà's en una vila e tramès a dir a Tirant com
ell era en la vila de Safra, e pregava'l que li trametés gent per ço que
ell passar pogués./

/ /

/Sabuda la nova, Tirant li tramès mil hòmens d'armes, e per capità de
tots ells, Almedíxer. Los moros, sabent que gent era eixida de la
ciutat, secretament trameten ben deu mília rossins aprés d'ells, ab ses
espies que els trameteren detràs, perquè, a la tornada que farien, ab lo
Marquès e Almedíxer, los poguessen haver. Lo rei d'Àfrica, qui era
vengut capità dels moros, qui estava amagat dins un bosc, com veren
venint los crestians ixqueren-los e feriren en ells, e mataren e
apresoran-ne molts, e alguns qui en fogiren qui portaren la nova al Rei
e a Tirant. Com foren certificats de tan gran novitat, Tirant féu lo
semblant vot./

/ /

/ /

/CCCXLI. /Lo vot que Tirant féu de no fer pau ni treva.//

// / /

/-No em clam sinó de mi mateix que com a jove e de poc seny he volguda
seguir ans la voluntat que la raó, de consentir que treves fossen fetes
ni atorgades ans que la fi de la guerra, que estava en nostra mà. E em
tinc per foll e decebut com só caigut en tan gran ignorància de creure a
negú, com fos clara l'experiència del que s'és seguit. E estic més de
dolor cobert que de delit per causa del Marquès, qui és catiu en poder
d'infels, e jo per seguir lo vostre apetit desordenat consentí en les
amargues treves, no gens al plaer meu, car bé coneixia que no se'n podia
seguir sinó tot mal e dan per a nosaltres, car tots dies havem vist
multitud de gents de peu e de cavall venir en socors de nostres capitals
enemics, e són ara en nombre tres tants més que no eren, tenint
nosaltres la victòria per nostra part. Ara poca admiració ser no tornem
a les dolors primeres, car més és a nosaltres perdre un home que ells
mil ne perdessen; per què jo faç vot solemne que tant com jo aturar‚ en
aquesta terra, de no donar treves ni pau a negú, e si contra ma voluntat
s'han de fer, que de continent me partiré sens fer més armes./

/ /

/Lo rei Escariano fon molt adolorit de les paraules de Tirant, e
tenint-se per culpable, ab gran humilitat féu principi a semblant rèplica./

/ /

/ /

/CCCXLII. /Rèplica que fa lo rei Escariano a Tirant.//

// / /

/-No em dolria en cert tant la mort, a la qual negú fugir pot, com me
dol lo gran defalt que per causa mia s'és seguit, e en extrem me
turmenta lo teu enuig qui per mi t'ha convengut sostenir, qui em
manifesta lo teu adolorit pensament. Clam-te mercè que no oja de la tua
boca sinó d'aquelles graciosas paraules que la tua molta afabilitat ha
acostumades, car bé conec lo meu gran defalt; e prec-te, com a singular
germà e senyor, que vulles perdonar a la mia gran ignorància, car
verdaderament tinc coneguda la tua gran discreció, e jamés me vull
partir del teu singular consell, com tots quants som, sens la tua
virtut, no valem res, ni podem fer alguna cosa qui de bé ni d'honor sia.
Doncs hages pietat de nosaltres per la tua molta gentilea que no ens
vulles desemparar./

/ /

/Tirant, veent lo Rei ple de tanta humilitat, que tan benignament lo
pregava, lo seu ànimo mogut de compassió excelsa deliberà
d'aconsolar-lo, e ab parules afables li féu present de tal rèplica./

/ /

/ /

/CCCXLIII. /Rèplica que fa Tirant al rei Escariano.//

// / /

/-No és de mon costum ésser cruel a mos amics; com haja acostumat de
perdonar a mos enemics com me demanen mercè, per molt que m'hagen ofès,
¡quant més dec perdonar al qui ame e desitge servir més que a tots los
hòmens del món! Per què, senyor germà, la senyoria vostra pot estar en
segur de mi, que si la vida no em lleixa, que tant com dure la conquesta
de la barbaria jo no us falliré, e si cent vides tenia, les posar‚ a
perill de mort per traure-us ab honor d'aquesta empresa. E no vull
recitar més coses qui sien de passió, sinó que vull tornar a més
acostumades victòries. E puix gran part de la nostra gent havem perduda,
e ells són deu tants més que nosaltres, usaré de mos remeis, no
difraudant gens l'honor de cavalleria./

/ /

/Lo rei Escariano fon molt content de les paraules gracioses de Tirant,
e féu-li infinides gràcies, e dix que era prest de fer tot lo que li manàs./

/ /

/-Senyor -dix Tirant-, puix així és, ordenem nostres fets en tal forma
que l'honor hi sia salva. La senyoria vostra partirà d'ací de nit, ab
catorze mília de cavall, per anar on és la senyora Reina. En aquestes
sis llegües replegareu quantes atzembles, àsens e someres e jumentes
trobareu, e tots quants hòmens e dones e infants haver poreu. E no
deixeu en les viles e llocs sinó les portes tancades ab aquells qui són
inútils, així com dones parides qui jaen en lo llit e hòmens molt vells
e gent alesiada. Tots los altres feu-los venir, de set anys ensús e
d'huitanta-cinc en avall. E a cascú d'aquests, així hòmens com dones,
feu-los repartir totes les cavalcadures; e cascú faça paraments de drap
blanc. E si tantes cavalcadures haver no poreu com persones, resten los
qui són més indisposts; e si no tenen tant drap blanc per a fer
paraments, feu-los de llançols o de flassades de quina color se vulla
que sien. Aprés fareu vestir a tots les camises sobre les aljubes; e
fareu haver tantes carabases com poreu, e a cascuna dona o al petit
infant (si tantes se'n troben) cascú en porte, tan altes com les poran
portar, e cobertes de drap blanc./

/ /

/E complit de dar l'orde, Tirant pregà al Rei que hi fes venir la Reina
perqèŠ les altres dones hi venguessen de millor voluntat./

/ /

/Lo Rei se posà prestament en orde e partí tant secretament com pogué,
que los moros no en tingueren negun sentiment. Com lo Rei fon partit,
Tirant tramés un ambaixador al camp dels moros dient-los com dins lo
temps de les treves havien apressonat al Marquès e a molts altres
cavallers, que ell los requeria, sots la promesa fe de les treves, que
ells los volguessen restituir e soltar:/

/ /

/-A tots los qui són estats presos; si no, que al deèn dia que
s'aparellen a la batalla./

/ /

/E Tirant féu fer un gran fossat, lo qual era estret e fondo; e al dia
assignat, lo Rei Escariano venc així com Tirant havia ordenat, e hagué
ajustats bé quaranta mília entre hòmens e dones, e tots coberts de
blanc. E entraren de dia per ço que los moros los vessen, e estigueren
molt admirats com veren venir tanta gent./

/ /

/E lo dia que les treves passaven, los moros a l'hora de la mitjanit
vengueren a la ciutat e combaterent-la. Tirant com a home usat de
guerra, estava tostemps armat e posà quatrecents hòmens en les torres e
en la muralla per defenció de la ciutat; e lo Rei i ell ab tota l'altra
gent ixqueren per altre portal e vogiren entorn de la ciutat e feriren
mortalment en les espatles dels moros; e tots portaven paraments blancs.
Les dones se posaren fora de la ciutat, lla on era lo vall qui novament
era estat fet, ab dos-cents hòmens d'armes per guardar-les; e cascuna
dona portava en la mà una canya grossa, e posaren-se tots en ala./

/ /

/Aquesta batalla se mesclà, que fon crudelíssima e dura, que en poca
hora fon mesa infinida gent per terra morts e nafrats. E Tirant portava
una llança curta e grossa, tota ennirviada: ¡bé restava trist lo qui lo
seu colp esperava! Car en aquell dia losinferns omplí de les ànimes
d'aquells. La batalla durà per bon espai; e ans que Tirant en la batalla
entràs, deixà cinc-cents hòmens d'armes que no volgué que ferissen, i
eren dels millors que en sa companyia fossen. Com en aquell cas
infinides gents d'una part i d'altra fossen mortes, e veent que lo Rei
crestià ab gran ànimo combatia, e lo senyor d'Agramunt per lo semblant,
Tirant ixqué de la batalla deixant los altres combatent, e anà on eren
los cinc-cents hòmens d'armes que deixat havia, e ab ells ensems anà al
camp dels moros. Com foren arribats a les tendes cridaren a grans crits:/

/ /

/-¡Oh, marquès de Luçana, si sou ací, parlau e cridau la bona sort qui
us espera! Car ací és Tirant lo blanc, qui és vengut per lliberar-vos./

/ /

/Com Almedíxer sentí la veu dels crestians, paregué-li que fos veu qui
del cel fos davallada, e los dos ab la dolor e la ira que tenien
esforçaren l'ànimo e prestament ixqueren de les tendes e anaren lla on
era Tirant. Com Tirant véu lo marquès de Luçana, prestament lo conegué e
féu descavalcar d'un bon cavall un home seu, e ab los ferros lo féu
pujar a cavall, e Almedíxer féu pujar en les anques del seu cavall e
tragué'ls de tot lo camp e els féu desferrar e armar. E tornà Tirant al
camp prestament e més-hi foc e manà a tots los qui eren ab ell que
fessen així com ell feia. E no tardà molt que tot lo camp fon ple de
foc. Com Tirant véu així gran foc, tornà a la batalla e socorregué al
Rei e al senyor d'Agramunt molt valentment; e Tirant ab virtut dava tan
mortals colps, que no era qui el gosàs esperar, esperant premi de
victòria. E los enemics reforçaren tant com los fon possible per
damnejar los crestians. E com més anava, més cruel e dura era la
batalla; e tants eren los cossos morts, que ab gran fatiga la gent
combatre podien. Com los reis e capitants moros veren venir a menys la
llur gent e veren lo foc encès en lo llur camp e miraven les dones qui
estaven fermes que no es movien, car ab la torba del combatre no les
havien vistes fins en aquella hora, dix lo rei de Tunis:/

/ /

/-Senyors, jo no puc creure ni pensar que aquests hòmens sien crestians,
mas crec que sien diables batejats, o lo nostre Mafomet s'és tornat
crestià, e ells combaten hui tot lo dia ab tan gran força e virtut, que
cosa és de gran admiració, tan poca gent com són, d'haver mantenguda
tant la batalla, que nosaltres ab tanta multitud de cavallers no bastam
a ofendre'ls, e han-nos cremat tot lo nostre camp. E aquella gent que
ens estan mirant no han ferit encara, sinó que estant esperant que siam
cansats, e ferir-nos han a les espatles, e tots serem tallats a peces.
Per ço a mi par nos deuríem retraure, no lla on és lo nostre camp, mas
apartem-nos al través en aquell altre mont, car de tot cert jo tinc gran
dubte, no d'aquests que ací combaten, mas d'aquella mala gent blanca; e
mirau com són grans hómens a cavall, que jamés los viu tals./

/ /

/E açò causava les carabasses que les dones tenien al cap, que els paria
que fossen molt alts de persona. No tardà lo rei d'Àfrica, ab esforçada
veu, de semblants paraules fer principi./

/ /

/ /

/CCCXLIV. /Com declarà lo rei d'Àfrica sa intenció.//

// / /

/-Si de fe mon dir no fretura, hauràs a creure, rei de Tunis, com cent
passions de nova manera tenen la mia ànima e lo cos turmentat, e no
ignore lo perill de la mort. Mas per lo teu clar entendre deman a tots
mercè que les mies raons sien acollides així com a persona qui ha perdut
son germà en batalla, e desitge infinidament venjança, confiant en les
mies pròpies mans d'atenyer aquella glòria que, los meus ulls havent
vista d'equell famós Capità, que matar-lo puga. La deliberació de tan
penada vida és voler-me socórrer. ¡No ab pas temerós ne tard hi vullau
atènyer! E deus deixar tots dubtes qui en ofensa de tots aquest reis
sia, car d'aquell dia ençà que jo el perdí, dolor inestimable compreses
totes mes forces, que em fa seguir la sua ensenya del meu amat germà, e
lo plaer meu és no remetre res a la benaventurança d'aquest món, mas a
la fortuna enemiga de mos delits, creent lo que jo dic és lo millor, car
morint és reviure en gloriosa fama./

/ /

/E no dix pus, sinó que ferí lo cavall dels esperons, e posà's en la
pressa de la gent ab gran fúria, e fon sort que s'encontra ab lo marquès
de Luçana, e tant bravament l'encontrà que a ell i al cavall més per
terra, e de continent l'hagueren mort si no per lo senyor d'Agramunt que
prestament lo socorregué ab los altres. E lo qui importava la bandera
dels crestians entrà més avant envers aquella part, e feriren en la
major pressa dels enemics. Llavors poguéreu ben veure los pus bells fets
d'armes que en una gran part del món sien estats fets ne vists, e
certament ells se mostraren los moros en aquell cas molt admirables
cavallers, e cridaven tostemps lo nom de Mafomet. En aquell cas molts
cavalls véreu anar per lo camp sens senyor, e molts cavallers per terra
morts e nafrats./

/ /

/La batalla durà fins passat lo migdia e dos hores aprés, car no es
podia conèixer quals havien lo pitjor o lo millor, e sostenint-se així
la batalla. Lo rei de Tunis portava a Mafomet sobre lo bacimet tot d'or,
e conec a Tirant en la sobrevesta que portava ab esteles per devisa, e
dix als altres reis:/

/ /

/-Voleu que siam del camp vencedors? Cuitem devers aquell qui tantes
d'armes fa, e donem-li mort, e seran tots aquest crestians nostres cautius./

/ /

/E de continent feren la via sua ab arnesos molt lluents e rics
guarniments. Tots los reis justats vengueren sobre Tirant, e com ell los
se véu prop, ferí com a lleó enrabiat enmig de tots. E encara no havia
rompuda la llança e encontrà lo rei de la Tana per mig dels pits ab tal
força que l'arnès no li valgué res, e llançà'l mort per terra. Aprés
encontrà el rei de Tunis e passà-li lo braç e derrocà'l del cavall; e
com ell se véu en terra dix:/

/ /

/-¡Oh rei d'Àfrica, prou me costa la tua follia, car jo veig que hui
serà lo dia que perdem la batalla e la vida ensems, e aquells qui estan
segurs a tots nos daran la mort!/

/ /

/Allí atès lo rei Escariano ab lo Marquès e Almedíxer, qui animosament
se combatien; e tant feren per llur virtut, que per força se'n portaren
dins la ciutat al rei de Tunis així nafrat com estava. E Tirant deixà la
llança a mal grat seu, car los enemics la hi llevaren volgués o no, e
llavors mès mans a la petita atxa que en l'arçó de la sella portava, e
donà a un moro enmig del cap, de tall, que fins als pits lo fené. No
crec jamés pus bell colp haguessen fet los magnàmins cavallers passats,
ço és, Hèrcules ni Anxil.les, Tròiol, Hèctor, ni lo bon Paris, Samsó, ni
Judes Macabeu, Galvany, Lançalot, ni Tristany ni l'ardit Teseu. Com los
moros açó verem, tal colp donar, tots estigueren admirats, e veent-se ab
les llances rompudes tots se voltaren e sonaren un corn, e tots els
moros se deixaren batallar. E retraent-se pujaren-se'n en un mont, e los
crestians los deixaren de bon grat anar, perquè tenien desig de repòs;
però encara, ab tot lo cansament, los seguiren fins que foren pujats en
lo mont; e açò feren per mostrar més clara la victòria. E certament
Tirant, desitjós d'honor, lla on veia lo major perill allà es metia, que
no la deixava perdre./

/ /

/Com los moros forent en lo mont, los crestians se'n tornaren dins la
ciutat, e tot lo poble, així hòmens com dones, deien a Tirant:/

/ /

/-Vixca lo benaventurat cavaller Tirant! E beneit fon lo dia que ell
naixqué, e beneita fon l'hora que tu entrist en aquesta terra, e beneit
fon aquell dia que tu ens donist lo sant baptisme. ¡E a Déu fos plasent
que tu fosses senyor de tot lo poble morisc!/

/ /

/E ab grandíssima festa e alegria lo pujaren al castell. E trobà lo rei
de Tunis, que l'havien curat de las nafres que tenia, e véu entrar la
Reina e a totes les dones a cavall ab les atzembles e jumentes, e ab les
carabasses al cap e cobertes de llançols. Venc en punt lo rei de Tunis
de voler-se desesperar com sabé l'engan que Tirant fet los havia, e ab
les mans se desféu totes de les benes de les nafres e jamés consentí lo
tornassen a curar, ans així se lleixà morir. Mas ans que moris féu
principi a semblant lamentació./

/ /

/ /

/CCCXLV. Lamentaciò que feu lo rei de Tunis ans que moris/

/ /

/-La noblea e virtut es ja coneguda d'aquell famós cavallers Tirant lo
Blanc, e d'aquesta hora avant, tots los reis e cavallers de la Barbaria
se deuen humiliar a ell, car jo el veig en sobirana esperança de pujar
en imperi esdevenidor, com a la sua gran indústria i gran cavalleria la
fortuna l'hi ve tant prospera que no seria negú qui d'ell pogués traure
lo cabal. Emperò, aquesta victòria que ara de nosaltres aconseguida no
les deu atribuir a les llurs forces, com en la batalla més poderosos
érem nosaltres que no ells, ni jamés nos fórem de combatre sinó per lo
frau e decepció que ens a fet de les dones. Car en la primera batalla,
encara que en fallis rei, no ens falli la virtut, e fórem vencedors; mas
en esta segona, es estada molt dolorosa e per poc saber no som perduts.
Per causa d'açò me vull deixar de viure e oferir lo meu cos a deshonrada
sepultura, puix tant poc he sabut de la gerra car veig que per pietat no
són estats deixats los fills les mares, ne los marits a les mullers. E
per no veure tanta crueldat, ab bones obres vull acabar la glòria de la
mia vida ans que venir en mes extrema desaventura, e per experiència
veig que los nostres fets no poden haver llonga durada, per ço com la
gent de Trant es molt ben ordenada, e com entren en batalla se pot ben
dir que son mestres de cavalleria. E Tirant no dóna càrrec a negú que
sia capità en la batalla, sinò homes qui passen cinquanta o seixanta
anys, e no és negú de tota la sua gent que sol li passàs per
l'enteniment de fugir, ans tots tenen per las certa victòria, puix tenen
a Tirant per capità, e no és negú qui pose l'esperança en los peus, sinó
en los braços i en les mans. E tot lo contrari d'açó fa la nostra gent,
e per causa d'açó sóm tots vençuts e vituperats, car aquest sap vençre
les forts batalles dures e aspres ab aptea e indústria, e sap consellar
a si mateix e intruir als altres e a sabut cremar lo nostre camp, e ab
dones ha vençuda tant gran multitud de morisma, e portats a total
destrucció car la vista d'elles feu perdre tot lo nostre esforç, que no
gosaren tornar en lo nostre camp, on les tendes eren cremades ans gran
dejecció nostra se mudaren en altre lloc. E dic-te capità gloriós que
james fui vençut en batalla ne corromput per avarícia/

/ /

/Tirant hagué compasió del Rei com lo véu estat desesperat, e prega'l
que es dexàs curar, car les nafres no eren perilloses.Dix lo Rei:/

/ /

/-Lleixua-me estar axií esta nit e si puc vençre la ira, la fortuna me
retrà vencedor o vençut, e si jo la venç, jo em deixaré curar; e si so
vençut, devallaré als inferns, on crec que és lo nostre Mafomet, qui no
ens ha pogut ajudar contra los cristians./

/ /

/Lo Rei feia replegar tota la sang qui de les nafres li eixia, e com fom
mitjanit begué's tota aquella sang e aprés dix:/

/ /

/-Lo meu cos no mereix altra sepultura sinó d'or o de sang e ab aquesta
sang, e ab aquesta sang finaré los meus trist e amargs dies./

/ /

/E posà la boca en terra e així reté l'esperit; e la sua ànima se'n
portà aquell a qui pertanyia./

/ /

/De continent que lo rei de Tunis fos mort, Almedíxer suplicà a Tirant
que li fes gràcia del cos del Rei; e ell li otorgà. E Almedíxer tramés a
dir al camp dels moros com lo rei de Tunis era mort; que vinguessen per
haver-lo. Com los moros saberen tal nova, feren lo més adolorit del que
jamés fos fet per negun príncep del món. E ordenaren cinquanta cavallers
dels millors de tot lo camp e trameteren-los a la vila per cobrar lo cos
del Rei. E com foren davant lo Capità, suplicarent-lo benignament los
fes gràcia de fer mostrar lo cos del Rei. E Tirant manà a Almedíxer que
fes prendre lo cos e que el fes posar en una sala sobre un llit en terra
ab molts matalafs, e que fos cobert d'un bell drap d'or, e cent
cavallers estiguessen prop d'ell ab espases nues en les mans. Com tot
fon fet, Tirant féu entrar los moros dins la sala; com foren prop del
cos, descobriren-lo. E los moros, havent natural coneixença de llur rei
e senyor, lo major de tots ells, ab esforçada veu féu principi a
semblants paraules./

/ /

/ /

/CCCXLVI. /Raonament que fa lo cavaller moro al capità Tirant/./

/ /

/-Ab poc treball se conserva la gran fama, puix és adquerida; però
aquella fama és millor qui es diu per boca de persones bones e tengudes
en compte de verdaderes, car aquella és neta de tot crim qui és
publicada per tot lo món, com té lo fonament de virtuts, e aquell és
mereixedor de premi en lo cel e en la terra. !Oh tu, capità senyor e
millor de tots los bons, escolta'm lo que et diré! Tu est claredat e
llum verdadera, qui has viscut en lo món ab virtut sobirana, car per tu
són estats ilúluminats e animats los crestians qui per tu novament són
estats fets en la Barbaria, car la tua noblesa és coneguda e és en tan
alta dignitat posada que est mereixedor de molta glòria, e si lo que has
començat perverses, no et fallirà. E més se manifesten les tues bondats
e virtuts tant com més honres aquest magnànim senyor, car l'honor que li
fas, ell és molt bé mereixedor, e fas més, que honrat a ell honres a tu
mateix, com l'honor és de tal condició que resta tostemps ab lo qui la
fa. E aquest magnànim e valerós Rei ab ses bones costumes ha manifestat
en les sues naturals obres quant era lo seu ànimo e la molta valor sua;
e tu ab virtuts pots dir que has ennoblit lo teu noble llinatge, com res
en aquest món no es pot dir que sia bo, sinó virtut, ne mal, sinó vici.
Aquest singular Rei la fortuna adversa l'ha conduït d'ésser estat pres,
e tant era lo seu gran ànimo, que no ha pogut comportar que negú se
pogués gloriejar que el tingués pres, e per ço s'és deixat de viure per
no veure tanta confusió, car la majestat sua e les sues grandíssimes
virtuts e costumes eren tals que era digne de conquistar tot lo món e
vençre les aspres e cruels batalles, e senyorejar tota la crestiandat, e
posar Papa en Roma, e Soldà en Babilònia, e subjugar sots lo seu peu
Àsia, Àfrica e Europa; e, si no fos estada tan breu la sua vida, fóra
estat posat en graníssima dignitat.¡Oh tu, mort trista, cruel e
desconeixenet, ab quanta maícia has volgut aterrar les forces d'aquest
valerós Rei! E per la mort d'aquest serà destruït tot lo poble morisc.
Per què us prec, los meus companyons e germans, que plorem e lamentem la
mort del nostre senyor natural, e aprés les nostres misèries, qui
prestament nos aconseguiran./

/ /

/E llançant-se de genolls en la dura terra besaren los peus al Rei e
començaren a llançar vives llàgremes dels ulls plorant e lamentant la
llur gran desaventura. Com haguerem per bon espai plorat, lo cavaller
ancià moro se fon llevat e començà de fer principi a semblat lamentació. /

/ /

/ /

/CCCXLVII. /Lamentació que féu lo cavaller moro en presència del capità
Tirant.//

// / /

/­Oh Déu gran, alt e poderós, senyor creador del cel e de la terra! ¿Com
has pogut permetre que un tan singular Rei e tan virtuós cavaller com
aquest, jove dispost per a conquistar tot lo món, sia mort, qui era
defenedor d'aquella santa secte per lo nostre sant profeta Mafomet
ordenada, e ben servada per totes les més nacions del món, e que ara per
un sol home ab falses indústries e saber diabòlic haja pervertits tants
pobles a la llei crestiana, e morts tants reis e tants milenars d'hòmens
del poble morisc? Ajudau-me, cavallers e companyons meus, a lamentar, e
prestau-me doloroses paraules, donau-me tristes exclamacions, féu acords
ab esquinçada veu a l'aspredad de tan dolorosa mort d'aquest senyor qui
era sustentació nostra e de tota morisca cavalleria. ­Oh sant profeta
Mafomet, defenedor de nostra llibertat, hages pietat e misericòrdia de
nosaltres perquè no siam així maltractats per los crestians! ¡No ha
bastat a fortuna fer-nos perdre tanta de la gent nostra en la cruel
batalla, que encara nos ha volgut tolre lo pilar qui sostenia tota la
Barbaria! ¡Rei de Tunis, Déu te perdone e et faça tenir lo camí de
veritat e que sies lo major de tots lla on la tua, ànima irà ab tots los
teus adherents! /

/ /

/Aprés se girà devers Tirant e dix-li les següents paraules:/

/ /

/-Capità senyor, los nostres hàbits són de dolor qui acompanyen les
nostres infinides misèries, qui som turmentats per la gran pudor dels
cossos morts qui no se són poguts soterrar, e van per lo camp arredolant
fins a les portes de les nostres tendes. La nostra sang escampada crida
aquest bon rei de Tunis. No oïm sinó: " Tal és mort", " Lo rei tal ha
finit sos dies", " L'altre és afollat de sos membres"; a la fi no ens
podem girar en neguna part que no ojam plant e dolor. En la planeta de
Saturnus tu, Tirant; fuist nat, malvat crestià ab poca temor de Déu ni
del món, que has voluntàriament escampada la sang real de tants reis qui
en aquesta terra per o per causa tua són estats morts. ¡Malait fon lo
dia que tu en aquesta terra arribist, e maleita fon la galera que ací et
portà, com enmig del golf de Satalies no et negà a tu e a tots los teus! /

/ /

/Com Tirant oí dir tan folles paraules al moro, pres-se a riure e dix:/

/ /

/-Cavaller, gràcies te faç del teu malparlar. E no vull satisfer a tues
folles paraules, que en presència mia has dites, e dins lo meu castell,
car mereixedor eres ab tos companyons que us hagués fets saltar de la
muralla del castell avall. e si no perquè veig que la ira t'ha llevat lo
seny e la raó, guardaré la mia honor e fama, puix vos he assegurats, mas
per conservació de ta vida no volria que negú dels meus te fes mal ne
dan. E buida lo castell prestament ab tos companyons ans que altre mal
no et vinga./

/ /

/Partí's, Tirant de la sala e entrà-se'n en una cambra sens dir-los m‚s.
Llavors los moros demanaren lo cos del Rei, que el se'n volien portar.
Almedíxer los respòs que per lo seu malparlar no l' haurien, ans lo
darien a menjar a bèsties feres si ja no li daven vint mília dobles. E
los moros per recobrar lo Rei, foren contents perquè al cos poguessen
dar sepultura. E com lo cos fon dins lo camp e tots los moros l'hagueren
vist, de gran dolor que tenien de la sua mort inflamaren-se tots en tan
gran ira que prengueren les armes e pujaren a cavall, e anant ab gran
fúria devers la ciutat ab grans crits e remor, dient tots a una veu:
"¡Muira aquell fals e traïdor celerat Capità dels mals crestians qui
triümfant e ab fama gloriosa mostra voler conquistar tota la
monarquia!", car ab concòrdia totes les coses augmenten e ab discòrdia
les grans coses desmenueixen, e per concòrdia la comunitat en si mateixa
és fort, e els enemics terrible. /

/ /

/No tardà lo rei de Domàs a fer principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/CCCXLVIII./ Raona lo rei de Domàs la sua intenció.//

// / /

/-Senyors, tostemps he oït dir que l'apetit natural és més inclinat a
mal obrar que lo seny, e lo seny trau al savi de grans perills e el posa
en segur repòs. ¿E no saben les senyories de vosaltres com la folia trau
moltes voltes als grans prínceps de llur estat e els posa en gran
misèria? Aquest capità, cobdiciós de la nostra sang morisca, ab la sua
cruel mà ha morts de la gent nostra passats huitanta mília moros,
ajudant-li los renegats de la nostra generació, e fa tots dies batalles
molt sangonoses. Per ço tendria per bo haguéssem madur consell entre
nosaltres, e no anàssem així cuitats a la batalla, car ara que la ira és
fresca tots desitjam batalla e anam cuitats e ab desorde, e no devem
ésser lloats de semblant victòria, posat cas que el nostre Déu li
plagués ésser favorable a la nostra part, e certa cosa és que qui en
batalla entra ab desorde, fugint se n'ix. E si nostre fet ab orde se pot
defensar e adquerir, e ab resplandor d'excel.lent generositat e noblea
d'ànimo los podem subjugar e posar per terra, serem lloats, e del
contrari serem vituperats./

/ /

/No fon accepte a negú la raó del rei de Domàs, ni los demés escoltar no
el volgueren. Mas pres-se a parlar lo rei de Tremicèn, e dix en la
següent forma./

/ /

/ /

/CCCXLIX. /Parla lo rei de Tremicèn.//

// / /

/-La cosa que a nosaltres dóna parer que ab gran dificultat se puga
atènyer, és molt fàcil e lleugera, e lo que a nosaltres se demostra
quasi impossible de saber és clar e manifest, car donant la batalla
subjugarem la ciutat on hi estan los nostres cruels enemics, e ab les
nostres sangonoses, forts e cruels mans darem primerament mort a aquell
malvat Rei e gran rebetle a Mafomet, lo rei Escariano, lo qual,
oblidant-se la nostra secta bona, santa e justa, ha presa la reprovada
llei cristiana. E al seu gran Capità, qui d'armes tant sap, sia dada
sentència la qual a tots plàcia lloar-la, com sia molt justa segons lo
seu merèixer, ço és, que ab vergues de ferre sia tant e tan llongament
batut fins que ab boca bese la terra generosa de la nostra província./

/ /

/Aprés se gira devers la ciutat e dix semblants paraules:/

/ /

/­¡Oh ciutat tirantina, del teu bé restaràs deserta, car ara hauran fi
tots los teus plaers, e tu estàs inflada per supèrbia! Considera bé los
teus greus dans que en aquesta jornada aparellats t'estan!/

/ /

/Llavors tots ab esforçat ànimo de cavalleria anaren devers la ciutat, e
ab gran força e ardiment donaren la batalla fort, cruel e aspra, e tan
vigorosa que paria que ixquessen dels inferns. E Tirant, dubtant lo que
seguir-se'n poguera, estava tostemps molt en punt, e veent venir la gran
morisma ordenà ses batalles, e la ciutat que restàs ben fornida./

/ /

/La Reina ab totes les altres dones pujaren a cavall, e posaren-se en
ordre així com acostumat havien. La batalla començà prenent lo rei
Escariano la davantguarda, e ferí com a virtuós cavaller, no havent
pietat de negú qui davant li vingués, e tantes armes féu deixant tots
los seus atràs, e posant-se en major pressa dels enemics, en tant que
ell se trobà a soles, e mataren-li lo cavall e caigué en terra, e
pres-se a dir esta devota oració:/

/ /

/-¡Oh humil Verge, mare de Déu Jesús, lo qual portist en lo tabernacle
de castedat, sens dolor ne màcula lo parís! A tu me recoman, qui est
advocada dels pecadors, que vulles pregar lo teu gloriós Fill que em
vinga en sua guarda e protecció, car jo l'ame e desitge servir com a
catòlic crestià. ¡Oh Déu clement e piadós, hages mercè de nosaltres, qui
ab voluntat pura havem rebut lo sant baptisme, perquè et pugam servir en
augmentar la santa fe catòlica; car tu, Senyor misericordiós, veus bé en
quin perill està aquesta pobra crestiandat!/

/ /

/En açó lo senyor d'Agramunt e Almedíxer ab molts altres combatien prop
d'allí on lo rei era, e veren acostar una esquadra de gent ab una
bandera blava on hi havia pintat un eixam d'abelles totes d'or, e tots
feien un gran esforç de matar lo rei Escariano. Com aquells veren tanta
gent d'armes acostar, hagueren dubte no fos lo Capità, senyalaren en
aquella part, e socorreguerent-lo molt meravellosament, e si per ells no
fos estat socorregut, mort era lo rei. E lo cavaller Almedíxer feu actes
singulars aquell dia, que ab la llança un moro passa la cuirassa, e most
lo més per terra, e aprés ferí lo segon, lo terç, lo quart, lo cinquè, e
féu d'ells lo que havia fet el primer. E Tirant, que combatia a l'altra
part del camp, venc-li un servidor del rei, e ab grans crits li dix:/

/ /

/-Oh Capità senyor! ¿Per què no vas a ajudar al teu singular amic el rei
Escariano, que de tot en tot los moros li volen tolre la vida?/

/ /

/E Tirant, sens pus oir, pres de la sua gent e tirà envers aquella part,
e trobà el rei a peu, que no el lleixaven pujar a cavall e Tirant ab los
seus ferí en la major pressa de la gent e feren caure molta gent per
terra, e trista era la mare qui son fill allí tenia./

/ /

/Aplegà altra bandera vermella, d'àguiles era pintada, ab seixanta mília
hòmens d'armes. Llavors lo Capità féu eixir tota la gent d'armes que ell
havia ordenat, qui estaven al portal de la ciutat ab manament que no
ixquessin fins a tant ell ho manàs. Admirable batalla fon aquesta, e
molt dolorosa. Lo rei de Tremicèn venc a l'encontre d'un cavaller molt
valentíssim e virtuós en tots sos fets, e combaté's ab aquest per bon
espai. E lo rei de Pérsia, qui els véu així valentment combatre, cuità
per ajudar la rei de Tremicèn. Lo combat fou tan infortunat que lo
cavaller li més la punta de l'espasa per l'ull esquerre. Aquest cavaller
qui féu aquest colp se nomenava Melquisedec, e ab gran dolor que lo rei
tenia e trorbaci´p caigué en terra, e pres-se a dir:/

/ /

/­Oh rei de Tremicèn, tu qui pensaves senyorejar per supèrbia tot lo
món: no s'es seguit la tua voluntat, mas segons la voluntat de Déu! E bé
m'ha costat la mia ignocència! Oh trist de mi? ¿E fon jamés príncep tan
desaventurat com jo, qui es vers tantes dolors venir ensems, que he vist
perdre pare, e fill, e germà, e dels meus cavallers una gran quantitat
qui no és de nomenar, e só vengut en tan gran abatiment que só fora de
tota esperança, que no trobe negú qui ajudar-me vulla?/

/ /

/Aquesta batalla fon tan cruels e sangonosa que durà del matí fins a la
nit escura, e la fosca los féu departir. L'endemà per lo matí
regonegueren lo camp, e trobaren trenta-cinc míia e setanta dos hòmens
jaure en lo camp, los demés morts, per ço com hi hagu‚ molts crestiants
qui no pogueren morir fins que foren confessats e es recomenaren a
Nostre Senyor Jesucrist, e los moros se recomanaren a Mafomet./

/ /

/Admirable fon aquell dia la paciència de Tirant, que en la major fuita
que los moros feien, manà als seus de pietat que no els seguissen, sinó
que els lleixassen tornar a llurs desitjades tendes./

/ /

/Veent los moros que cadascun dia los llurs mals augmentaven e perdien
molta gent, los reis tingueren consell e deliberaren que demanassen
treves de trenta dies, e tramesa llur embaixada, a Tirant no li paregué
que ho deguessen atorgar, emperò lo rei Escariano ab lo senyor
d'Agramunt, Almedíxer e Melquisedec, tots quatre fermaren les treves,
anaven les dones per lo camp replegant los cossos morts dels crestians
perquè els poguessen soterrar en magnífiques sepultures. Lo rei de
Tremicèn, qui açò véu de les tendes on estava, dix:/

/ /

/-¿E què fan allí aquelles fembres entre la gran multitud dels hòmens?
Car no deu èsser observada la costuma antiga, sinó que ab violència
deuen ésser tractades sens pietat./

/ /

/Deliberaren los moros una nit de partit ens de les treves, e passaren
envers les grans muntanyes de Fes, per tal que allí es poguessen
mantenir contra los crestians, e replegaren tot lo llur camp, e a hora
incogitada, quasi a la mitjanit, ells tireren son camí./

/ /

/Lo dia següent de bon matí, les guardes cuitadament vengueren a tocar a
les potes de la ciutat, notificant al Capità, com los moros ab gran
cuita partien. Com Tirant ho sabé, féu prestament tota la gent armar.
Com lo dia fon clar, e les tenebres de la nit foren passades, los
crestians cavalcaren e seguiren los moros. Los corredors qui primer
anaren atengueren gran part del carruatge, on foren morts alguns moros.
Los fugitius reis trameteren missatgers al Capità vulgués fer esmena
dels moros que havien morts e de la roba que s'en havien portada, com
ells tinguessen bona pau e treva fins terme de trenta dies, e si fer no
volien, reclamarien a Mafomet, aprés trametien per totes les corts dels
grans senyors, on eren emperadors, reis, comtes e marquesos, e aquí
publicarien la gran maldat e fe rompuda del rei Escariano e de Tirant lo
Blanc, Capità major dels crestians./

/ /

/Com Tirant hagué oïda l'ambaixada pensà en la promesa fet havien. Per
no posar l'honor sua en disputa era molt content de servar les dites
treves, per bé que s'hi poguessen fer raons d'una part e d'altra per ço
com ells cautelosament hora incognita seren partits del camp, les treves
no devien haver lloc. Tirant volgué fer esmena de tot lo qui els era
estat llevat, e més feu esmena dels hòmens morts, car de cascun de
quants aquella jornada morts havien fossen posats en llibertat deu moros
catius. Llavors los moros foren molt contents de Tirant, dient que era
lo millor crestià e més justificat i verdader que en tot lo món se
trobàs, com ell fes obres de pietat car les coses de mal principi tart o
nunca poden finir bé./

/ /

/De continent los moros se partiren e travessaren totes les aspres
montanyes. Com Tirant véu que havien passats los ports, ell se més
aconquistar tots aquells regnes e terres qui deçà los ports eren. Aprés,
passats grans dies, parla lo senyor d'Agramunt al Capità e dix-li: /

/ /

/-Senyor, a mi par que seria expedient, de donar fi prestament en
aquesta conquesta, que jo passàs dellà los ports per conquistar moltes
viles, castells e ciutats que hi ha. Aprés que la senyoria vostra haja
subjutjats aquests regnes, passaríeu en aquella terra, e ab poc treball
podríeu senyorejar tota la Barbaria./

/ /

/A Tirant li fon placent lo que senyor d'Agramunt li havia dit, e
comunicà-ho ab lo rei Escariano o foren d'acord que prestament partir
degués. E patí ab deu mília cavalls molt bé en orde e dihuit mília
hómens a peu. E com hagué passats los ports, sabé com los reis s'eren
departits, e cascú se n'era tornat en sa terra. Lo senyor d'Agramunt,
com véu que tan poca gent d'armes havia en aquella terra, més-se a
conquistar aquella e subjugà moltes ciutats, viles e castells, los uns
per força, los altres per grat. Poderós e de gran ànimo era aquest
cavaller, e los crestians qui ab ell eren havien pres molt gran ànimo e
ferocitat per ço que fos més gloriosa la d'ells quan vendria a notícia
de Tirant, e en augment de glòria de llur fidelíssim Capità./

/ /

/E anant així conquistant, pervengueren prop d'una ciutat qui es
nomenava Montàgata, la qual era de la filla de Belamerín (e aquest rei
era mort en lo principi de la guerra) e l'esposat d'ella. E com los de
la ciutat saberen tenir los crestians tan prop, tingueren llur consell,
e lo que lo deliberaren fon que trametre les claus al senyor d'Agramunt,
de la ciutat; e aquell ab molt gran benegnitat les pres e atorgà'ls tot
quant saberen demanar. E com foren prop de la ciutat, los qui la regien
penediren-se e deliberaren ans morir que donar-se./

/ /

/Veent-se així burlat lo senyor d'Agramunt, posà lo siti a cascuna part
de la ciutat. Un dia deliberà de de donar lo combat, e fon tan brau e
tan aspre, que més no poguera ésser. E acostant-se lo senyor d'Agramunt
envers la muralla, tiraren-li ab una ballesta de passa e feriren-lo en
la boca, que li ixqué lo passador a l'altra part. Com la gent sua lo
veren tan lletjament nafrat e jaure en terra, tots se pensaren que mort
l'haguessen. Posaren-lo en un pavés e portaren-lo a la sua tenda, e per
aquell dia lleixaren-se de combatre. Llavors lo senyor d'Agramunt votà a
Déu e als sants apòstols, que per l'engan que fet li havien, e per la
molta dolor que sentia de la nafra, de no partir-se jamés d'allí fins a
tant la ciutat fos presa, e tots passassen, hòmens com dones, grans e
pocs, vells e jóvens, per la sua espasa. E prestament tramés a Tirant a
suplicar que de continent li trametés la sua artilleria major./

/ /

/E Tirant, sabuda tal nova que son cosín germà era tan malament nafrat,
féu partir tota l'artilleria, i ell ab tota la gent per ses jornades
arribà en aquella ciutat. E ans que descavalcàs manà que donassen lo
combat a la ciutat, e fon tan fort e tan aspre que prengueren una torre,
qui era mesquita, la qual estava molt pegada ab muralla de la ciutat. La
nit sobrevenc, e Tirant manà tota la gent cessàs per aquella nit. E per
lo matí los moros ordenaren que fos tramés a dir al Capità, de part de
la senyora e de tot lo poble, per los més honrats hòmens de la ciutat,
com ells se darien ap condici¢ los lleixassen viure en sa llei, e li
darien tots anys trenta mília corones d'or e tots los presoners que ells
tenien. E Tirant respòs que per lo defalt que ells havien fet a son
cosín germà, anassen a ell, e lo que ell faria hauria per fet. Com los
moros foren davant lo senyor d'Agramunt, per moltes suplicacions que li
fessin, jamés consentit volgué en res. Llavors lo poble deliberà de
transmetre-hi la senyora ab moltes donzelles per veure si porien res
acabat ab ell, car precs de donzelles moltes vegades han lloc./

/ /

/Ací fa lo llibre un incident per narrar los fets de Plaerdemavida. /

/ /

/ /

/CCCL. /Com Plaerdemavida fon informada de la prosperitat de Tirant/./

/ /

/Com per la inmensa pietat de Nostre Senyor Déu, Plaerdemavida fos
alliberada del naufraig e fos portada en la ciutat de Tunis en la casa
de la filla del peixcador, segons dessús és ja mencionat, aprés dos anys
passats la filla del pescador pres marit prop la ciutat aquella. E
estant allí per molts dies tenint-la com a cativa e ells tostemps vivint
ab molta honestat, obrava d'or e de seda així com les donzelles de
Grècia eren acostumades fer. Seguí's un dia sa senyora, anant a la
ciutat de Montàgata, deixà a Plaerdemavida per la casa a guardar. Com
fon en la ciutat, mostrà era venguda per algunes coses a comprar, e anà
a parlar ab la filla del rei e dix-li:/

/ /

/-Senyora, jo vinc ací per signigicar-te com m'hagen dit que ta senyoria
té en prepòsit de pendre marit, e treballes, així com és acostumat, de
fornir-te de camises brodades d'or e de seda, e altres coses pertanyents
a donzelles. Jo tinc una esclava jove e disposta, a la qual jo he
mostrat, en lo temps de la seva puerícia, de brodar molt singularment de
totes coses, lo que a dones jóvens se mereix. E vet ací mostra del que
sap fer. E si per preu de cent dobles tu volràs, jo seré contenta de
perdre lo criament que fet li he e lo que li he mostrat ab tant treball./

/ /

/La Reina, molt desitjosa de tal present, dix que era molt contenta de
dar-li les cent dobles, puix havia vista mostra de les coses que obrar
sabia. Dix la mora:/

/ /

/-Jo seré contenta per aquest preu lliurar-la en ton poder, ab tal
condició: que per la molta amor que ella ha mesa en mi, que la senyoria
tua diga que jo la t'he prestada per a dos mesos, car si ella sentia que
jo l'hagués venuda, dïenuig e tristor se desesperaria./

/ /

/Plaermavida fon mesa en son poder, e posà molt gran amor en la Reina.
Seguí’s que poc temps aprés que la ciutat fon assetjada, los moros
prenguerem molts pressoners crestiants, e entre los moros prenguerem un
home d'armes lo qual vogava en la galera de Tirant com se perdé. E
Plaerdemavida coneixia'l molt bé e dix-li:/

/ /

/-¿Est tu d’aquells crestiants qui eren en la galera qui donà a través
en les mars de Tunis?/

/ /

/-Senyora -dix l’home-, veritat és que jo m'hi trobí e la mia persona en
aquell cas passà molta angoixa, que vinguí quasi mort a terra. Aprés fui
servit de molta bella bastonada, e fui comprat e venut, ab molta passió
que en aquell temps passí./

/ /

/-Què em diràs -dix Plaerdemavida- de Tirant? ¿On morí?/

/ /

/-Santa Maria val! -dix lo presoner-. Ans és bé viu, e trobar l'heu
Capità major e fa tot son poder de conquistar aquesta terra./

/ /

/E, més, li dix del senyor d'Agramunt com era nafrat. Aprés ella li demanà:/

/ /

/-Què és de Plaerdemavida?/

/ /

/-Aqueixa donzella -dix lo presoner- que vós demanau, se creu que morí
en la mar, e lo nostre Capità n`ha fet molt extrem dol per ella./

/ /

/Plaerdemavida, per les noves que li foren recitades, donà orde que tots
los presoners fugiren. Com ella sabé que Tirant era viu i era tan prop,
molts pensaments tingué de fugir, emperò pensant com Tirant ab la sua
singular cavalleria havia tant conquistat de la Barbaria e les insignes
e famoses victòries que sovint recitaven del Capità dels crestians,
alegrà-se'n molt; lo que de primer ignorava, ans son pensament era que
en la mar fos negat. E agenolla's en terra, e les mans juntes alçà
devers lo cel e féu llaors e gràcies a Nostre Senyor Déu de la gran
prosperitat que dada havia a Tirant e a la novella crestiandat, qui ab
tant gran ànimo feien la guerra contra los enemics de Jesucrist; e
tingué ferma esperança que prestament seria fora de captivitat, car
totes les dolors que sostengudes havia fins en aquella jornada no
estimava res: tanta era la consolació que tenia com veuria a Tirant./

/ /

/E vengut lo dia que sa senyora anar devia a parlar ab los capitants,
desfressà's molt bé en manera que negú no la poguera conèixer. Com la
senyora fon davant lo Capità, qui venia acompanyada de cinquanta
donzelles, Tirant no la volgué escoltar, sinó que la remés a son cos¡n
germà lo senyor d'Agramunt; e si mala resposta havia donada als
ambaixadors, pitjor la donà a la senyora. E elles, ab l'esperança
perduda, se'n tornaren plorant e fent molts grans lamentacions. E tota
aquella nit així hòmens com dones jamès cessaren de plànyer e sospirar./

/ /

/Per lo matí Plaerdemavida dix a la senyora e als honrats hòmens de la
ciutat que si li volien dar llicència d'eixir defora, que ella parlaria
ab lo Capità e li diria tals coses, que ell faria tot lo que ella
voldria. E tantes bones raons los dix, que ells foren contents que anàs,
com tinguessen tota l'esperança perduda, que no tenien d'espai sinó sol
aquell dia. Plaerdemavida s'abillà aquell dia com a mora molt
honradament e alcofollà's molt bé los ulls perquè no fos coneguda; e
pres tren-/

/ /

/ta dotzelles molt ben abillades que l'acompanyassen. E a hora de migdia
ixqueren de la ciutat e anaren al camp e veren a Tirant a la porta de la
sua tenda. Com ells les véu que venien, trasmès-/

/ /

/los a dir que anassen al senyor d'Agramunt, que ell no hi podia res
fer, com tot son poder li hagués ja donat, car ells los daria raó de tot
lo demanaven. Repòs Plaerdemavida e dix:/

/ /

/-Digau al senyor Capità que ell no ens deu denegar la visita ni menys
no parlar, car si ho feia seria dit Capità impiadós e injust, com ella
sia cavaller e nosaltres donzelles, e per l'orde de cavalleria li és
forçat nos ajude e ens done consell, favor e ajuda./

/ /

/E de continent lo cambrer tornà la resposta al Capità e dix-li:/

/ /

/-Per la mia fe, senyor, en la companyia d'aquelles mores ve una
donzelles molt graciosa qui parla molt bé l`algemia ab molta gràcia, e
si la senyoria vostra me volia fer tamanya mercè, que per los serveis
que us he fets, que com prengau la ciutat la façau fer crestiana e la'm
doneu per muller. /

/ /

/-Vés- dix lo Capità- e fes-les venir totes ací./

/ /

/E com foren davant e li feren molt gran reverència e Plaerdemavida ab
cara afable féu en principi a semblant parlar./

/ /

/ /

/CCCLI. /Com Plaerdemavida explicà l'ambaixada a Tirant.//

// / /

/-Lo cor magnànim e generós de tu, Capità, senyor, no pot fer sinó
segons ha acostumat, car la noblea tua plena és de misericòrdia e de
pietat; e no vulles guardar lo gran defalt dels ignorants habitadors
d'aquesta aflegida ciutat, qui ab mans junts e genolls ficats te besaran
los peus demanant-te mercè. Com la senyoria tua sàpia mills de mi que
l'infinit Déu est contínuament ab los braços estesos per abraçar e tirar
a si a tots los pecadors e perdonar-los, per grans que sien los pecats e
delictes e com la mercè tua sia ara en aquesta província lloctinent de
Déu, no refuses los precs de nosaltres, miserables, qui contiuament
cridam a Déu misericòrdia, e aprés a la tua molta virtut. Car la major
venja que lo cavaller pot fer de son enemic, si és que ab genolls en
terra li demane mercè, e li deu perdonar per gran que sia estada
I'ofensa, car més honor li és que si cent voltes lo feia morir. E
suplic-te que les mies paraules no enutgen a ta senyoria, puix la
fortuna vol que jo haja de recitar los teus gloriosos actes, qui són de
gloriosa recordació, car ab lo teu valerós ànimo has morts e aterrats
tants milenars de turcs en la Grècia, e aprés soferint naufraig est
vengut en aquest regne qui és la sobirana Barbaria, dues voltes vençut e
dues voltes fugit. E tu, digne d'honor, ab lo rei Escariano haveu seguit
la vergonyosa fuita de tants temerosos reis que són estats vençuts per
la tua pròspera mà, no jams cansada de matar moros. Per què‚ suplic a la
tua alta senyoria, que per amor d'aquella sereníssima donzella que tu
ames e adores que hages dolor e compassió de la senyora d'aquesta
ciutat, e aprés de tot lo poble, que no consenta la tua molta humanitat
que sia desposseïda de sos béns e heretat, com la senyoria tua sia tal e
ab tanta caritat que lo contrari no se'n poria presumir Doncs, puix est
tan magnànim en totes les virtuts, e vols pujar a monarca, no sies cruel
e rnana al senyor d'Agramunt que ferme la pau, car jo veig que la
fortuna t'és tan pròspera que tot lo que manaràs en lo cel i en la
terra, de tot seràs obeït com a devot servidor de Déu e mantenidor de la
sua santa llei crestiana./

/ /

/No comportà Tirant que més parlàs, sino que ab fellona cara li féu
principi a semblant resposta./

/ /

/ /

/CCCLII. /Resposta que fa Tirant a Plaerdemavida/./

/ /

/-Lo costum de la usada fortuna és inclinar los ànimos a crueldat ans
que a píetat, que fretura als grans senyors la fe si veritat servar no
volen. Los odis dels meus no són de perdonar, com encara los llits
posseeixen ab cruels nafres e ab molta dolor. Lo meu cosín germà, lo
senyor d'Agramunt, qui vengut era en aquesta terra en lloc meu, e
vosaltres ab gran maldat e tració li haveu feta sentir dolor
inestimable, e los cossos morts de gloriós jovent, los camps ne són
plens; doncs, ¿com podeu demanar misericordia, puix en vosaltres no s'és
trobada? E per ço sou atesos al darrer terme de fortuna, que los anys
vostres podeu tenir per passats e nul.les, e faç-vos certs que a negú no
ser reservada la vida si no passa noranta-cinc anys, e de tres anys en
avall. E partiu-vos davant mi, que ara no és temps de misericòrdia, sinó
de crueldat, per tal que en esdevenidor ne sia memòria, e a vosaltres
serà castic e als altres gloriós exempie, e ser netejada aquesta ciutat
de tota malesa, puix així haveu menyspreada I'honor vostra./

/ /

/E no dix pus./

/ /

/Molt fon impacient Plaerdemavida de tan cruel resposta, e ab esforçada
veu tornà a fer principi a tal rèplica./

/ /

/ /

/CCCLIII. / Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.//

// / /

/-Moriren a mala mort Anibal e Alexandre, moguts per ambició de
senyoria, los quals moriren per verí. Nabugadonosor fon rei de
Babilònia, no per dret hereditari, com ell no fos de línea real, ans era
home estrany nat d'adulteri. Aquest destruí Jerusalem, així com tu vols
fer d'aquesta ciutat, la qual t'ha costat poc d'obrar, e cremà lo temple
de Salamó, e se'n portà tots los jueus, e els matà, e féu molts malvats
actes així com tu demostres voler fer. Però aquell perdé sobtosament la
senyoria. Sí et faràs tu si perserveres en crueldat ni vols ab iniqua
intenció desheretar-nos; empero aquell tornà bo, e tu restaràs en ton
mal prepòsit. Aquell estigué set anys en lo desert fent vida
contemplativa, penedint-se de sos defalliments, lo que tu no faràs, car
vols usar de cruel senyoria, lo que no deuries fer, puix tens desig del
món a conquistar. Digues, Capità sens misericòrdia, quin dret tens tu en
aquesta ciutat? ¿Ha-la't deixada ton pare? Per ço vull que ho sàpies,
que aprés poc temps que aquest rei, pare d'aquesta donzella, I'hagué de
moros conquistada, la tornà novament reedificar, e tu véns com a
usurpador del dret que no és teu, fer-nos violència. ¿E penses tu que jo
no sàpia, si bé só mora, lo cavaller a què és tengut? ¿E no saps tu que
dix Nostre Senyor Déu que benaventurats seran los pacífics, car ells
seran apellats fills de Déu? E la nit de Nadal, com Jesucrist naixqué,
los àngels cantaven: "Glòria sia dada a Déu en les alteses, e pau en la
terra als hòmens de bona voluntat." Doncs, puix est crestià, ¿per què
véns contra los seus manaments?, car lo que nosaltres desitjam és pau
gloriosa, la qual pau per a nosaltres, dones, és molt delitosa. Encara
que nosaltres siam bé per a defendre'ns, com siam fornits de molt bella
gent d'armes e de virtuosos cavallers molt disposts a fer cascun dia
armes, mas no tenim voluntat de fer més dan a la tua gent del que fet
havem. E si bé vols considerar, no deu hom desitjar fer homei ne
escampar la humana sang, per ço com ab.tan prim fil és teixida nostra
vida; mas a mi par, segons menciones, que més estima las de la glòria
mundanal que de l'espiritual, e açò és lletovari compost de materials de
moltes sabors, emperò la fi d'aquestes coses és aconhortar-se de I'honor
e de l'ànima. Mira què diu un sant, que vosaltres crestians teniu en
gran estima, nomenat Agustí, qui és estat singular doctor que no és
estat lluny de pecat qui en pecat d'altri consent. E pau e amistat és
molt plasent a Déu e és lloable ornament entre aquells qui bé serven
amor e bona voluntat. E vull que sàpies lo que dix l'apòstol Sant Jaume,
que el cor del cavaller tostemps deu ésser inclinat a mercé ans que a
crueldat. Mira què diu Sèneca, que tota senyoria civil qui dignament
s'hi vol haver, deu ésser apellada virtut de senyoria. Usa, doncs,
virtuosament devers nosaltres, qui tan humilment te suplicam, e no et
moga a crueldat la tirànica cobdícia que posseeis tu e los teus, car
aquesta ciutat és venguda al darrer terme de la sua desolació per causa
de menyspreu, per inflamada ira ha comportases inestimables vexacions i
treballs inreparables, e serà orfe de tota riquea e tomada en l'antiga
pobretat. Mas, per ventura la pròspera fortuna tant de temps t'ha seguit
e acompanyat, los fats de la pròspera benaventurança si et lleixen,
perdut est, e periràs ab innumerables treballs que et convendrà
sostenir. E per la gran e molt ampla esperança que tens d'obtenir la
victoria d'esta mísera ciutat, suplicte cesse l'oi. E lo millor consell
que pots haver, que ací finem la pau, e si per ventura no t'espanten los
perills presents, almenys deus pensar de retraure't de la guerra pensant
en los esdevenidors perills, car no és bona cosa que los cavallers
guerregen ab les donzelles, e la singular fama que de ta senyoria ser
divulgada per tot lo món, te retrà molt gloriós, e sies cert que ab molt
gran treball se conserva la bona fama./

/ /

/E donà fi en son parlar./

/ /

/No tardà Tirant en fer semblant rèplica./

/ /

/ /

/CCCLIV. / Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.//

// / /

/-Donzella, a mi dóna de parer que a tu te'n pren així com fa aquell qui
furta lo bou e dóna les carnes per amor de Déu, car tu est mora sens fe
ne llei neguna e vols-me fer consciència del que no deus fer. ¿Com pot
ésser que en la tua boca se puguen trobar al.legacions de sants, com no
sàpies quina cosa és Déu ni los seus beneits sants, ni saps què és lo
sant sagrament de l'altar? E més ignores tots los articles de la santa
fe catòlica, que dir-te poria si volies ésser instruida en la nostra
santa llei crestiana, però dir-te he lo que dix Sant Bernat, que aquell
qui peca voluntàriament, confiant de la misericòrdia de Déu, és damnat.
E jo, per gran pecador que sia, tinc dolor del mal que a vegades faç;
aprés me penit de mos pecats e deman-ne perdó a Nostre Senyor Déu, e
serve los seus sants manaments, e crec tot lo que la santa mare Esglèsia
creu, e per ço hauré per gràcia la vida eternal, e vosaltres sereu
damnats eternalment, car la sang preciosa que Jesucrist Déu escampà en
la sua sacratíssima passió fon en redempció e salvació de tots aquells
qui batejats seran. Car la crestiana fe per açò és e serà exalçada, car
lo misteri de la passió de Jesucrist, salvador nostre, fon per satisfer
al pecat de nostre pare Adam, e una gota de la preciosa sang de
Jesucrist era suficient per a rembre mil mons. E en açó no hi ha dubte
en res, car clarament s'és vist per notòria experiència de Sant Pere,
qui renegà, e Sant Pau, qui ab armes fent homeis perseguía los
crestians, e Sant Mateu, qui era gran usurer, e de molts d'altres qui
dir poria que eren estats grans pecadors, e aprés, per humil e discreta
penitència, santament han obtesa la glòria de paradís. Sí et faries tu
si et tornaves crestiana, puix tant saps en la nostra llei santa e
verdadera. E dir-te he de Judes, qui traí a Jesucrist, e Llucifer, qui
volia ésser egual ab Déu, e molts altres malvats pecadors, no confiant
de la misericòrdia de Déu e vivint en mala vida, no retomant a Déu.
Aquests tals aconsegueixen les ombres infemals. E jo, donzella, algun
dia en l'any faç alguna beneita almoina en reverència de mon Déu e mon
creador, e confesse los meus pecats, e Nostre Senyor m'haurà mercè puix
me penit d'aquells, lo que vosaltres no féu ni acostumau de fer. E faç
mon poder de conquistar la Barbaria per tornar-vos a la bona part,
perquè no siau perpetualment damnats, jatsia que a la immensa Majestat
divina no li és plasent que negú se damne, ne la sua misericòrdia no vol
damnar persona neguna sens gran raó. ¿E saps per què? Per ço com raó e
justícia se convenen, e com voluntat de Déu e la justícia sien una
mateixa cosa, per açò Nostre Senyor no damna negú, qui batejat sia, sens
culpa. vosaltres mostrau molt gran tristor, no per lo mal que haveu fet,
mas per lo dan qui us està aparellat, car lo dan vostre és per la ira de
les nafres del senyor d'Agramunt, e per los altres qui morts són, e per
lo gran defalt que fet haveu. E lo traüt per vosaltres a mi promés no el
vull, car més estime la glòria que la pecúnia, mas essent jo Tirant lo
Blanc, del llinatge de Roca Salada, no mercader mas cavaller, ésser me
recorda no deure pendre com de donar sia acostumat. Los presoners, si
els vos plau, pus honestament en do que en preu lleixaré‚. Denunciau als
vostres cavallers que aquelles coses que ab clemència e liberalitat
recaen són de la natura mia, e no sien atribuïides a 1'amicícia de
vosaltres. E no em gloriege de les adversitats vostres, mas desitge
aterrar les forces dels enemics. No acostume jo de combatre donzelles
sinó en cambra secreta, e si és perfumada e algaliada, més me plau. Però
si vosaltres pau e bona de mi voleu haver, no es pot per via neguna fer,
si doncs vosaltres a obediència del senyor d'Agramunt no veniu, car
l'obediència e la fi de la conquesta d'aquest regne deu haver, e ja és
deliberat lo dia de demà e assignat per a la batalla. Aparellau-vos, e
com vosaltres tingau gran congoixa de fer pau, la qual vinga en tota
utilitat dels qui estan dins la ciutat, dic-te que la mia voluntat és
que del mal que haveu fet no en reporteu premi ni honor, car notori és a
tots com haveu romputs pactes, convinences e juraments, e tota bona
esperança de bona pau. Mas aquell Déu que vosaltres menyspreau dóna
penes egual als mèrits de cascú, e bé sabeu vosaltres qual fi e quina
eixida hagué la primera guerra, e ab semblant fi serà determenada 1a
següent batalla./

/ /

/No tardà Plaerdemavida ab esforçada veu en semblant rèplica fer principi./

/ /

/ /

/CCCLV. /Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant//

// / /

/-Humana cosa es haver compassi¢ dels afligits, e majorment d'aquells
qui en algun temps han tenguda prosperitat, e dolre's d`aquells
miserables qui en llur temps han trobat alguns qui els han sabut donar
remei en ses passions e congoixes, entre les quals, si jamés ne fon
neguna, jo só estada una d'aquelles. Los cavallers entesos així com tu,
de mi te deuries dolre si pensaves en los qui en algun temps t'han
servit, mas veig que com a desconeixent vols acomanar a l'arbitre d'un
cas afortuït tants grans fets e tant generosos, posant en tanta
d'adversitat les nostres vides, e que en un sol dia se destrueixca tanta
bellea d'anys. No tens al món consell millor que és refrenar la fortuna
pròspera, donant fi en los perills que l'hom es posat, e no és poca
saviesa servar e tenir manera e temprança en la favor molt gran de la
fortuna plasent e honorosa, car si li soltes les regnes, portar-te ha
l'espenyador. En moltes maneres te poria informar i amonestar d'aquesta
matèria, e no penses tu en tantes raons que m'has dites jo no hi pogués
bé satisfer, però no penses que jo sia d'aquelles que en les mànegues me
moque, car la mia acostumada fe ha induït a esta senyora ab les sues
donzelles de venir davant la tua senyoria, per ço que ab llurs premis
l'ànimo teu a protecció induït sia e pus prest a la voluntat mia que a
la del vencedor sies. E si fer no ho volràs, al nostre Déu suplicaré
digna gràcia me'n reta, que de tant ingrata fama a tu e als teus al cel
ab degudes llaors no porte. Però si al consell teu de la violència que
fer-nos vols, sens virtut de cavaller l'obres, iré per lo món
bandejada,donant crueles lamentacions de tu fins a les confines
d'Itàlia, Espanya, França,e Alemanya, per donar fi al meu desig. E si
aquesta llei es en vosaltres, crestians, la llibertat mancar no pot, ne
degú de la supèrbia no serà constret a soferir, e als forts hòmens menys
lo morir honestament los serà lícit. Tots los nostres majors dels regnes
d'Orient ab inumerables honors han haguts triümfos de batalles e
conquestes justes, no tals com tu ara vols fer. Mira que diu un poeta
nostre apellat Geber: com era gloriós capità Pompeu, com partís de sa
terra ab honor inestimable e ab gent d'armes molt eleta, e si volgués ab
honor excelsa se'n poguera tornar en son regne, mas com no volgués tirar
les regnes de fortuna ne retenir lo seu excessiu decorriment, caigué
miserablement en tan improperós abatiment, que en derrocat de l'honor
sua fon gitat en menyspreu, la qual si Pompeu hagués tenguda la
mitjania, no posant-se en l'extrem de fortuna, haguera apagada per a
sempre la fama de misèria. Mira què diu lo profeta Isaies, que en la
terra de Barbaria la fortuna es plasent e favorable. Saviesa es
llunyar-se de les faldes a poc a poc de la dita fortuna, e no confiar
massa d'ella ne de sos abelliments. Mira que diu Aristòtil: ¿com pots
dar fe ni creença a la fortuna, com en negun temps cessa de moure entorn
ab moviment sobtós la roda instable? La qual fortuna no solament és
cega, mas encara fa cecs tots aquells qui abraça e rep dins son si, e no
exalça ni dóna de sos falsos doncs sinó a aquells qui dalt lloc de les
honors molt insignes fa caure en bassa de dolor. E Salamó diu, en un
tractat que fa, que les bevendes verinoses són cobertes ab dolçor de
mel; la mort és anap del qual degú no és pot excusar que ab ell no bega.
E vós, Capità senyor, vos prec, puix sou bon crestià, que ab virtuosa
vida vullau comprar virtuosa mort, car la mort és cosa verdadera e la
vida cosa sens veritat. Doncs no oblideu la mort, car ella no us
oblidarà, si bé es diu Virgili: hom deu amar la vida e no tembre la
mort, e les honors qui són coses divinals s'han procurades així com a
robadors, que com volen robar no curen d'entrar per la porta, mas per la
paret amagadament, e per la paret ixen així com a lladres davant tothom,
car a qualsevulla part que tastes la mar, salada la trobaràs. Senyor
magnànim e virtuós, per lo que et dic pot pensar la senyoria tua que ame
la tua ànima, e no voldria que fosses asseit en cadira de perpètua
dolor, així com feu Hèctor, Alexandre, Aníbal e altres bons capitans. E
per venir al que vull dir, e satisfer el que la senyoria tua m'ha dit,
jo pens que sempre volràs perseverar en la tua desconeixença.E saps què
diu lo salmista? "Aquell és cavaller malvat qui no ret guardó, e més
malvat qui oblida les honors e serveis que li són estats fets", així com
tu has acostumat fer! Oh quina tan grandíssima desconeixença com és la
de ta senyoria! E si bé lo meu cor plora gotes de sang, ab llengua
torbada parlaré davant l'excel.lència d'aquest rei Escariano, lo qual ha
mostrat mol major amor a la Reina sa muller, que no has fet tu aquella
excel.lentíssima Princesa.. Mira capità virtuós jo parle ab esperit da
profecia. ¿Tens record d'aquell benaventurat dia que rebist l' honor de
cavelleria en aquella pròspera cort del rei d'Angleterra? ¿E les
batalles tants singulars que en aquell temps fist, e vencist ab molt
gran honor sens engan negú los dos reis e los dos ducs de glòria molt
memorable, e matist molt virtuosament aquell famós cavaller, lo senyor
de les Vilesermes, sens frau ni engan negú, ans ab molta honor tua e
càrrec seu font portat e mès dins la sepultura? E no et deu oblidar de
Kirieleison de Muntalbà e de son germà: En aquelles honrades festes, qui
fon millor dels millors sinó la tua noble senyoria? Qué direm de Felip,
fill del rei de França? Ab lo teu gran saber lo fist rei de Sií¡lia, e
ara posseix la filla, lo regne e la corona. No em dec oblidar de dir com
la tua senyoria socorregué la religió de Rodes, com lo dia aprés que
fuist arribar, per fam se devien tots donar e posar-se en perpètua
captivitat. Em poder del Gran Soldà, i ell ab la sau pròia nau, no
tement los perills que seguir-se podien, fon per ell la dita Religió
socorreguda. ¡Oh senyor Tirant, Déus t'augmente l'estat, vida e
condició, e aprés la tua mort la glòria de paradís posseir pugues com a
mereixedor de glòria en aquest món i en l'altre! Car havent oïda la tua
virtuosa fama aquell benaventurat senyor, de tots los del món de major
excel.lència, l'emperador de Constentinoble, qui ab ses patents lletres
te féu venir en la sua ciutat de Constentinoble, e per sa alta majestat
te fon donat lo bastó de la capitania general, mostrant als enemics
turcs lo teu esforç e poder, vencent-los una e moltes voltes ab ànimo
esforçat de cavaller. Digues, Capità senyor, ¿tens record d'aquella
sereníssima Princesa, sobre totes les donzelles del món la més bella e
virtuosa, qui s'esperava succeir, aprés mort del pare, en la corona de
l'Imperi grec? ¿E est en record d'aquell famós cavaller, cosín germà
teu, nomenat Diafebus, al qual tu graciosament li donist lo comdat de
Sant Àngel, aprés lo fist duc de Macèdonia e li donist Estefània, neboda
de l'Emperador, per muller? ¡Oh llinatge de Roca Salada, lo més digne de
bondat e virtut que en lo món sia! Qué és ara de vosaltres? Estau trists
e desaventurats, detenguts en cruels presons en poder d'infels ab amarga
captivitat, e lo vostre mestre e parent qui us solia ésser amic, Tirant
lo Blanc, lo qual és ací present, de vosaltres no té cura ne record. ¡Oh
cavallers del parentat del bon duc de Bretanya, tots del noble llinatge
de Roca Salada! ¿Qui us ajudarà ni us treurà de captivitat? ¿Qui serà
aquell qui en franca llibertat vos pose? Car aquell per qui haveu lo dan
que teniu, perduts los béns e los heretatges, vos té oblidats. Doncs,
qui parlarà per vosaltres sinó la mort, qui és a tots a comuna? E jo,
qui só mora e parle per adevinalles, lo meu cor plora gotes de sang per
dolor que tinc de tants bons e tants singulars cavallers, car ja no
n'eixiran sinó ab los peus primers, per lo trist comport e poca
esperança que tenen. ¡Plorau, trists de vosaltres, e lamentau que Tirant
lo Blanc vos ha oblidats! E no tinc admiració que ha vosaltres
desconega, que a una senyora, no diré qui és, mas puc dir que és la
major e millor de tota la crestiandat, ha desconeguda per conquistar
aquesta terra malvada, e per ella a tots ha oblidats./

/ /

/Molt fon admirat Tirant d'oir semblants paraules, e ab cara afable la
pregà li volgués dir com sabia ella tant en sos fets, fent-li principi a
semblant demanda./

/ /

/ /

/CCCLVI. / Demanda que fa Tirant a Plaerdemavida.//

// / /

/-La pensa mia està alterada d'haver o'ït recitar en aquesta donzella
paraules tals qui han nafrada la mia ànima, car no puc creure que tu,
donzella, sies cos humà, que tant poguesses saber en mos fets si doncs
no tenies esperit familiar, o sies mal esperit qui hages presa forma
humana de donzella per ginyarme que jo no detrueixca aquesta ciutat e
los habitadors d'aquella, qui adoren e serveixen lo diable, com la mia
pura intenció sia poblar-la de crestians, perquè lo nom de Nostre Senyor
Déu Jesucrist hi sia beneit, adorat e glorificat. Per què, donzella,
molt me tendria per ignorant e de poc saber que una donzella, ab ses
fengides paraules e ab al.legacions de filòsofs, poetes e doctors sants,
m'hagués a decebre e fer-me mudar lo meu sant e bon prepòsit; o hauràs a
donar altra raó de tu mateixa, que jo haga a creure que les tues
paraules me donen testimoni tu qui est ni per quina via saps lo que has
recitat. En altra manera no penses jo mudàs d'altre prepòsit, e tu m'has
refrescades les nafres de mos parents, les quals contínuament me
turmenten, per bé que tu digues que els he oblidats, mas jo confie en la
immensa bondat de Nostre Senyor Déu que em darà presta expedició en lo
que per mi és estat principiat, que e breu temps ab lo seu auxili jo els
ajudaré de tot mon poder pe lliberar-los de captivitat. Mas a present
deixe de recitar la dolor que tinc de mos parents, com no sia temps ni
lloc competent per recitar-la, ni menys los treballs que passe per ésser
prest delliure, que al parer d'alguns me sia un gran delit. E posat cas
que no mostre passar pena, gens per açò no em lleixa lo record d'aquella
sereníssima senyora, no donant càrrec ni culpa a sa majestat, car la sua
altesa me feia portar alegres los meu treballs. Oh donzella! Molta és la
tua discreció, que sies ta instruïda en la nostra santa llei crestiana;
no et resta sinó que rebesses lo sant baptisme. Per un sol Déu te prec
que ab amor e caritat te plàcia voler-me dir com saps tant en mos fets,
car la tua ombra té compresa tota la mia persona, no ab vista horrible,
sinó ab amor afable, e no sé d'on ara novament m'és venguda./

/ /

/Plaerdemavida afranquí la cara, que es mostrava estar irada e, ab un
somrís, de semblants paraules li féu present./

/ /

/ /

/CCCLVII. /Resposta que féu Plaerdemavida a la demanda de Tirant.//

// / /

/-!Ai Tirant, com est coixo de la cama de misericòrdia, qui és major que
la justícia! Vés seguint los reis fugitius, e vulles aconseguir aquells,
perquè pugues tenir en tranquil.le pau tota la Barbaria, e deixa a
nosaltres viure en benaventurat repòs! Mira, Capità valentíssim, no
vulles descomplaure a aquell qui per sola bondat, e dignat te prospera,
e del sobiran cel mira los pescadors e veu la tua malvestat que vols
cometre per la poca fe ni caritat que has a les persones qui t'amen. E
per assegurar-te de mi, que no só dimoni ni tinc part alguna en ell, ni
ell en mi, ans só creatura racional per Nostre Senyor Déu creada, la
qual te desitge servir, vull que aquests que ací presents són ogen de mi
les tues errors, per ço que ací avant no haja ocasió d'haver guerra
entre nosaltres, per bé que sia inflada en tu sobirana dolor, ni vull
haver vergonya de recitar los teus gloriosos actes. ¡Oh, com volria
fossen plenes les orelles de les gents estranyes del parlar que faran
per tot lo món, e lo teu cor sentirà la punta de la mia llengua
verinosa, e lo tue costat serà nafrat ab mia dolorosa! ¿E no ets tu
aquell príncep del llinatge de Roca Salada que entrist en batalla
aquella plasent nit dins lo castell de Malveí, ab aquella sereníssima
Princesa, la bella Carmesina? E si del tot no só folla o no he perdut lo
seny, par-me que he oït dir, volent sa altesa suplir als teus graciosos
precs e suplicacions, volent ofendre a pare e mare menyspreant la sua
honestíssima castedat, consentí a tu a hora menyscabada, dins la sua
cambra entrar, e posar-te la corona de son pare, la qual és l'Imperi
greg, en lo teu cap e pendre't per universal senyor ab consentiment
d'una trista donzella la qual li deien Plaerdemavida. De l'una ni de
l'altre tan poc esguard has hagut envers elles com si jamés no les
haguesses conegudes, e l'altesa de la qual, per tu obligada, està més
morta que viva dins lo monestir de Santa Clara, contínuament reclamant
lo benaventurat nom de Tirant, en lo qual ella té tota sa esperança.. Oh
Tirant! !E com est restat despullat de tota bondat! Car no ignores com
los turcs han subjugada a tota la Grècia, que no els fall sinò la ciutat
de Contestinoble, e pendre l'Emperador e sa muller e la dolorosa
Princesa, muller tua, que has promesa ab paraules de present. Què faràs,
desaventurat de cavaller? ¿Consentiràs ta muller vinga en poder de
moros? Tu conquistaràs aquesta terra, poblada de males gents, e ells
conquistaran a ta muller ab tot l'Imperi. E saps què diu Titus Lívius?
Que quatre coses deuen ésser guardades segons que dessús és dit, ço és,
los béns, l'honor, la muller e la vida: per l'honor posar-hi la vida e
los béns com los volen tolre, posar-hi los béns, la muller e la vida;
per la vida posar-hi los béns, per la muller, béns, vida e honor.
Guarda, desventurat, en qui punt est que moros prenguen la despulla de
la sua virginitat e tot l'Imperi grec lo qual s'espera ésser teu, no per
tos mèrits, mas per la gran benignitat, la qual ha deixats tants reis e
tants prínceps, los quals eren de major grau e dignitat que tu, qui est
un miserable cavaller, car perdent la capitania perds tot ton estat. Si
bé vols fer, mostra aquella exel.lència que los teus bons antecessors
han fet deixant lo poc per lo molt, la singular honor per lo poc profit;
aquella honor amaven més los antics per tots lo béns del món. Gira tu
les banderes d'Àfrica envers Orient, e veuràs la tua benaventurança
quanta és. E si savi est, oferràs davant los teus ulls de la tua
consideració l'adversitat que pot venir mudant la fortuna d'alegria en
tristor, e de delit en dolor, e honor e glòria en confusió. E no fas res
sinó per l'esperança que tens en conquistar aquesta desaventurada terra
per a poseir altri, car lo teu cor és tan alt que no contentaria de de
tant petit bocí. E si per ventura la fortuna en pendre aquesta ciutat te
dóna victòria, ¿quina llaor tan gran te'n seguirà, que seràs vencedor de
gent vençuda? E si a mi fos atribuïda fe, diria de tot cert tu ésser lo
més desconeixent cavaller del món, e la tua molt cruel desconeixença no
és donzella deguna desitjàs en tu delit, plaer ni consolació, ne ab tu
volgués habitar, ans que de males nafres fosses en li cor nafrat, e la
ira de pare e de mare sobre tu vingués ab la de Faraó ensems; e mé aviat
desitjaríem que en fastig de dones e de donzelles vinguesses, e deguna
parlar no et volgués, e aprés ta mort paraís no poguesses aconseguir.
Vés, trau de captivitat a tants parents com en la presó tan adolorits
estan, delliura ton sogre e la mísera de Carmesina en la dolor e fam e
misèria en què estan posats./

/ /

/Com Tirant véu així parlar la donzella, mogut de zel d'amor, llançà un
desmoderat sospir, qui fon eixit del retret del seu cor ab tanta passió,
com fon en record de sa senyora, que era la cosa que ell en aquest món
més amava; pres-li tan gran aleració que caigué en terra fora de tot
sentiment ni record. Com tots los que allí eren veren llur Capità tan
mal adobat, llur pensament for que hagués retut l'espirit a Déu e lo cos
a la terra, ab los ulls tots entelats./

/ /

/Lo rei Escariano no tingué a burla aquest fet; destil.laren dels seus
ulls vives llàgremes, ab veu esquinçada, quasi no podent parlar, se pres
a dir semblant reprensió./

/ /

/ /

/CCCLVIII. /Reprensió que fa lo rei Escariano a Plaerdemavida.//

// / /

/-Oh donzella! Molt és digna la tua persona de cruel punició, e mala per
a tu est venguda ací ab tota la tua companyia. Car jo et faç certa que
si aquest cavaller mor per lo teu malparlar, tu e totes les altres sereu
condemnades a pèssima e cruel mort, e la més impiadosa que jo poré
pensar. Oh donzella de mala gràcia e de pitjors fets! ¡Ab llengua plena
de verí est entrada dins en aquesta tenda: al diable sies tu acomanada!
Car així com devies parlar paraules virtuoses e bones per inclinar lo
Capità en fer lo que tu volies, e has fet tot lo contrari, gloriejant-te
en malparlar e pitjor obrar, car ab color de pau te est mostrada cruel
enemiga. E per tal que breument e molt presta hages la punició que la
tua celerada persona merita, te serà dada tal pena correponent a la
injúria, car tu has usat de ta péssima fellonia, que te'n pren així com
lo ferrer, que si no us crema la roba, dóna-us enuig ab lo fum. Digues,
donzella, ¿e serà veritat que en tan gran jovent nos hages vençuts dins
les nostres tendes sens batalla ni nafres, e sens colp ni ferida, sinó
ab lo verí de la tua llengua, com crec sies una gran metzinera?/

/ /

/Los metges foren atesos e digueren:/

/ /

/-Sens dubte lo nostre Capità està molt mal, car bé coneixem que està en
lo extrem de la sua fi./

/ /

/Lo rei Escariano prestament féu prendre la donzella, e manà que li
lligassen bè les mans. Com Plaerdemavida se véu així maltractar, moguda
d'impaciència, ab irada veu féu principi a semblant parlar./

/ /

/ /

/CCCLIX. /Reprensió que fa Plaerdemavida al rei Escariano/./

/ /

/-No es pertany a la dignitat real usar la crueldat, com no sia llur
ofici, ans los reis deuen ésser clements e piadosos, e tu mostres que
est jove de temps e pobre de virtuts, que per ésser cavaller e Rei no
deuries ésser cruel ni carnisser, e majorment contra donzelles, e haver
pietat d'elles. E del mal tractar que em fas no m'hi dó res, car temps
vendrà que lo penedir restarà en ta senyoria, e no voldries haver fert
lo que fas. Emperò deixa'm acostar al senyor Capità, que primer lo nodrí
jo en la mia falda d'honestat ans que tu d'ell tinguesses notícia, e
deixa'm usar els remeis que jo sé, puig veig que aquests poc sabents de
metges remei no li saben dar. Aprés fes de mi tot lo que a la tua
senyoria sia plasent, car no tem ni estime res la mort per cruel que
la'm faces dar, per haver obtesa tanta glòria que ab les mies simples
paraules haja vençut e mort aquest cavaller invencible, e lo millor que
en lo restant del món trobar-se pogués. E en açò podem testificar lo
Gran Soldà e lo Turc, qui ab lo seu poderós braç los ha morts tants
milenars d'hòmens que no tenen nombre. E la tua senyoria ignora lo que
jo sé en ell, com ell sia en sobiran grau acostat a l'Imperi grec./

/ /

/E prestament s'assigué en terra la donzella, esquinçà's l'aljuba e la
camisa que vestia baix als pits, mostrant les mamelles, e pres lo cos
Tirant e posà'l sobre les sues faldes, e féu-li posar la cara sobre los
seus pits. E ab veu piadosa e afable li féu present de semblants paraules/

/ /

/ /

/CCCLX./ Suplicació que feu Plaerdemavida a Tirant/./

/ /

/-¡Oh invariables, inics e inplacables fats qui la varietat dels actes
infal.liblement ordenau! ¿Per què forçau la trista ànima e lo dèbil e
femenil cos a tants treballs? Millor me seria deixar-me de tan dolorós
viure, puix no tinc poder en restaurar lo trist poble e la senyora de la
trista ciutat. Doncs, magnàmin Capità e cavaller invencible, Tirant
senyor, obre los ulls que tens de pietat, e oges les darreres
suplicacions d'aquesta desaventurada donzella, la qual ab devot e humil
cor suplica a la tua senyoria que sies en record del qual has acostumat
de fer, car jo estime més la mort que per tu me fos donada, que per si
altri m'era restaurada la vida./

/ /

/Tirant dins l'orella tenia un sobreòs, lo qual le dava infinida dolor
com s'hi tocava; e aquest dan li havia fet el senyor de les Vilesermes
com se combaté ab ell; e cascuna volta que ell s'esmortia ni perdia lo
sentiment, tocant-lo ab lo dit dins l'orella, prestament ell cobrava lo
natural record. Com la donzella veu a Tirant ab los ulls oberts, lo qual
llançava adolorits sospirs, alegrà-se'n molt, e ab gest e cara afable
semblant paraules li dix:/

/ /

/-Capità senyor, jo conec bé que la tua senyoria està en l'illa dels
Pensaments, e los teus desigs són tants que turmenten lo teu esperit
sense plaer ni dilecció de la tua vida. E suplic-te que no
perverteixques ni confones l'orde de natura, ni lo teu bon costum que es
de perdonar, car gran temps ha, senyor Tirant, que ens poses aguaits per
tolre'ns la vida combatent-nos de nit e de dia. No vull que la tua
senyoria pase treball tant incomportable, que ara te'n pots deseixir.
Comença primerament a mi, car vet-me ací, donzella indefesa, qui estic
davant la tua presencia, qui tens espasa ben afilada; ara pots espletar
la tua fort ma i banyar la tua espasa en la sang d'aquella qui aprés Déu
te desitja servir. Però, diu Ovidi que amor no ha deguna certenitat com
ella sia mutable, e si es muda tost se fa , e ab treball molt gran
retorna. E per ço diu lo poeta Tobies que més val grosseria virtuosa que
subtilitat viciosa. E per quant jo só donzella poc entesa, e parle
algunes ignocències, lo teu ànimo sentit darà lloc a la mia culpa./

/ /

/Respòs Tirant ab aquella millor veu que pogué./

/ /

/ /

/CCCLXI. /Resposta que fa Tirant a Plaerdemavida.//

// / /

/-Donzella, a mi dóna de parer que a tu te'n pren així co fa a l'abella,
qui porta la mel en la boca e lo fibló en la coa. Coses m'has dades a
sentir que no poc admirat me fas estar de tot lo que m'has dit, e desig
molt saber com és vengut a notíci tua lo fet d'aquella sereníssima
Princesa. Digues-m'ho, jo et clam mercè, car faç-te certa que per
contemplació de la majestat sua jo faré devers vosaltres tals actes, que
de mi contentes partireu./

/ /

/Molt s'alegrà Plaerdemavida en la bona resposta del Capità, e
deliberant descobrir-se a ell, ab cara afable de semblants paraules li
féu resposta./

/ /

/ /

/CCCLXII. /Resposta que fa Plaerdemavida.//

// / /

/-Comuna openió és, segons diu lo gran filòsof Aristòtil, que més val
fer llançar dolor e sang de son enemic que vergonya ab pròpies
llàgremes. E més diu Sant Joan Boca d'Or: aquell no té verdadera amor
qui no la mostra als ops. E la certenitat e coneixença que tenim d'esser
amats és quan veen que de nostres mals l'amic se dol. Doncs, senyor
Capità, fes-nos alegre, car alegria tol e alleuja la tristor que de
nostres advertisats tenim. E perquè en breu les forces d'amor
comprengues, sies en record quants han la amor eleta, encara dubtosos e
incerts de l'esdevenidora vida, sol per l'amor qui ve ab gloriosa fama,
e no solament l'han eleta, mas sens tristor en les pròpies persones
executada, qui els tolia la inefable tristor de l'espantable mort lo
delit que els porta a la gran amor de llur fama. Oh senyor Tirant!
Suplic humilment a la tua senyoria, per amor e reverència d'aquell Déu
que tu creus e adores, que hages pietat e comprenssió d'aquest aflegit
poble, recordant-te de tants casos infortunats de diversos grecs damunt
recitats, que sots de virtut e ajuda tua, e del teu senyal, són estats
lliberats, passant davant la faç de la tua claretat. A tu, Tirant
senyor, rebem com a pare e protector nostre qui estàs asseit en cadira
de misericòrdia e pietat, segons nos has promès, per amor, honor e
reverència d'aquella excel.lentíssima princesa Carmesina, la qual tu
contenples, fent-nos oferta que per la seua amor perdonaries a tots
aquells qui devotament lo seu mon reclamaria. E com entre los bons tu
sies lo millor, la nostra demanda no pot ésser denegada. Fes, doncs,
senyor, segons qui ets, car la molta virtut e clemència tua no poria fer
sinó la senyoria teua ha acostumat. E sia closa e finida la narració de
la teua pròspera virtut, qui per la tua molta humanitat has permés que
jo sia pujada en tan alt grau, tenint a tu en los meus pits, tractant de
la tua bondat excelsa, qui est edificat en lloc del nostre sant profeta
Mafomet./

/ /

/Estant en aquestes raons, entrà per la tenda lo senyor d'Agramunt tot
torbat, ab l'espasa nua en la mà, sabent com Tirant s'era esmortit en
los braços de la donzella, qui era estat mal informat per lo rei
Escariano. Com véu Tirat en les faldes de la donzella, ab la gran furor
e ira que portava, no hagué notícia de la disposició en què Tirant
estava, e ab cara fera e veu esquinçada se pres a dir forma de semblant
paraules./

/ /

/ /

/CCCLXIII. /Com lo senyor d'Agramunt volgué matar a Plaerdemavida/./

/ /

/-Què fa ací aquesta metzinera, de diables invocadora? Com la podeu
comportar? ¿E qui són aquells qui es nomenen amics e servidors de
Tirant? Certament, bé mostren que poc estimen la sua vida, car si ho
feien no comportaríen que una mora, enemiga de la santa crestiana llei,
ab ses encantacions l'haja mort e no la degollen de peus. ¿Quina
sentència, per cruel que fos, poria ésser just premi de tan inreparable
dan? E Puix vosaltres fer no ho voleu, jo faré lo que jamés he
acostumat, encara que l'honor de cavalleria hi sapia posar en dubte./

/ /

/E pres-la per los cabells de part detràs e donà-li gran tirada sens
d'ella haver compassió ni pietat; e posà-li l'espasa prop lo coll per
assajar de tolre-li la vida. Com Tirant véu l'espasa tan prop de la
donzella, qui en los seus pits recolzat estava, e sentí lo piadós plant
que ella feia, pres l'espasa ab dues mans, e l'altre sentí l'espasa
estar en lloc dur: creent fos lo coll de la donzella, tirà tan fort com
pogué e fon forçat de fer gran lesió en les mans de Tirant, e passà molt
gran perill, segons la relació dels metges, que no restàs afollat de les
mans./

/ /

/Com Tirant véu que son cosín germà li havia guardada tan poca honor e
reverència, mogut de gran ira se pres a dir forma de semblants paraules./

/ /

/ /

/CCCLXIV. /Les paraules que Tirant dix al senyor d'Agramunt com se véu
nafrat//

// / /

/-¡Oh cavaller desaventurat, com est digne d'ésser privat de tota honor,
com per lo teu poc saber e molta ignorància has comés tan gran defalt
que en lo restant de ta vida no el veuràs esmentat! Car ab la tua gran
supèrbia e grossera presumpciò m'has greument ofés en forma tal que est
mereixedor de gran punició. Però veig que est tan cuitat de llibertat
atènyer, suplicaré a Déu me done una poca de paciència per haver vist un
cavaller tan fora de seny, que no has tenguda vergonya del món ni menys
de mi, per jo estar prop d'aquesta donzella i en les faldes asseit, nos
has mostrada molt poca gentilea tenir, a ella per donzella, e a mi per
ésser Tirant. E si no repares lo teu gran defalt, jo hauré estendre
sobre tu lo manto de la mia ira, car lo major bé que en tu he conegut,
segons dien los miradors, és que tens molta ignorància, car los hòmens
en aquest món no podem ésser jutjats sinó segons les llurs obres, les
quals sempre te condemnarien. E per no sollar-me la boca de marparlar,
solament diré que maleit fon lo dia que tu naixquist, car tu est lo més
trist de tot lo nostre llinatge. Però com les coses que de mala intenció
parteixen sempre resten imperfetes, e si vergonya aconseguida per molts
actes fos honor, tu series lo més benaventurat cavaller del món. Per lo
contrari, si honor procuràs vergonya, no series de res envergonyit./

/ /

/Lo rei Escarino féu partir al senyor dAgramunt de la presència de
Tirant, dient-li que se n'anàs a la sua tenda, e ell fon content; ab los
ulls baixos en terra de molta vergonya, féu gran reverència al Rei e a
Tirant, e ixqué de la tenda mostrant restar molt envergonyit, la qual
humilitat e vergonya donà gran lloc en mitigar la ira de Tirant en
haver-li mercè./

/ /

/Lo rei Escarino, volent-ho fer tot bo, dreçà les sues paraules a Tirant
e féu principi a un tal parlar./

/ /

/ /

/CCCLXV. /Com lo rei Escariano pregà a Tirant que perdonàs al senyor
d'Agramunt/./

/ /

/La molta virtut que en tu tinc coneguda, germà senyor, me dóna
atreviment de suplicar-te que no vulles haver esguard al moviment no
prou savi del senyor d'Agramunt, car ab la ira gran que portava, era
fora de tot record, que lo sentiment li fallí en haver notícia del gran
defalt que comès ha, e l'extrema vergonya que li'n resta li és tan gran
punició que tinc creença que de gran temps no tendrà atreviment de
mirar-te en la cara. La qual culpa, per amor mia, te prec li perdones la
ignocent resistència que ha feta a tu, que tant vals. E de mi sia com a
tu sia plasent lo lloc e lo temps que la mia fe merita, per tal que jo,
de tu entre los altres lloant-me, augmente lo nombre dels teus súbdits.
De mi més volenterosament que tot altre d'açò dolre'm dec, com lo teu
dan e honor per mia la tinc, e la mia ànima n'està alterada veent lo
deute tan afix, que conec ésser causa necessària de perdonar./

/ /

/Per complaure als precs del rei Escariano, mitigà Tirant la sua ira
mostrant la sua cara afable, donant culpa a la ignorància del senyor
d'Agramunt, e fon content de perdonar-li./

/ /

/Aprés se girà Tirant devers la donzella, e pregà-la ab humilitat afable
li volgués dir ella si era estada cativa en Contestinoble, o li plagués
voler-li dir qui li havia recitades tantes coses de la senyora Princesa.
Plaerdemavida no tardà dar-li semblant resposta./

/ /

/ /

/CCCLXVI. /Com la donzella mora se manifesta a Tirant com ella era
Plaerdemavida.//

// / /

/-Lo sinestre de fortuna m' ha portada a la fi de mos darrers deis, e
verament no és en mi que en neguna puga resistir contra les tues forces;
per què pren e elegeix de mi: si vols la mort, dar-la em poràs, e si em
vols per cativa, en ta llibertat està. Mas, ¿per què em cal despendre
paraules supèrflues, sinó cantentar la tua senyoria? /

/ /

/E llevàs prestament en peus, e donà dels genolls en la dura terra, e dix:/

/ /

/-E com, Capità senyor! ¿Així a veu perduda totalment la natural
coneixença? E és bé veritat, e no és cosa admirable, que lla on amor no
ha no hi pot haver record. E com! ¿No só jo la mísera desaventurada de
Plaerdemavida, la qual per la senyoria vostra he sostenguts tants
treballs, dolors e misèries, e a la fi captivitat? /

/ /

/Tirant prestament tingué oberts los ulls de l'enteniment, e no la
lleixà més parlar, havent en aquell cas verdadera notícia d'ella ésser
Plaerdemavida; e agenollà's en terra davant ella, e abraçà e besà-la
moltes voltes en la boca en senyal de gran amor verdadera./

/ /

/E com bon espai l'hagué festejada, Tirant manà que a la porta de la
tenda fos parat un bell estrado tot cobert de dracs de brocat alt, e a
les espatles e per de terra de bells draps de ras; e l'estrado era de
fusta ab molts graons. E Plaerdemavida fon asseita en lo més alt grao de
l'estrado, estira d'un manto de brocat carmessí forrat d'erminis, que
Tirant li féu traureu dels seus per ço com tota l'eljuba s'havia
esquinçada. E la senyora de la ciutat feren seure en lo darrer escaló, e
les donzelles baix sobre los dracs de ras. Bé es mostrava en aquell cas
Plaerdemavida ésser reina, segons en l'estat en què era posada./

/ /

/Tirant li havia llevat l'alquinal e era restada en cabells. Tota la
gent se pensava que Tirant la volgués pendre per muller: tan grandíssima
era l'honor que li feia! E féu fer crida per tot lo camp que tots
vinguessen a besar la mà a Plaerdemavida, sots pena de mort. Aprés féu
altra crida que tots los de la ciutat, així hòmens com dones, fossen
perdonats, e cascú d'ells pogués viure en la llei que es volgués, e no
fos nagú del camp, en la pena ja dita, de fer mal ni dan en persona ni
en béns a negú qui fos de la ciutat. Aprés féu aparellar moltes viandes
e féu un convit general a tots los que menjar hi volguessen. E tots los
ministres e trompetes del camp e de la ciutat manà que fossen aquí, e
fon feta la més singular festa que jamés sia estada feta en un camp, qui
durà huit dies./

/ /

/E estant en aquestes festes, lo senyor d'Agramunt sabé com aquella que
ell havia volguda matar era Plaerdemavida; fon molt més agreujat per lo
gran defalt que comés havia. E per causa d'açò ell parlà ab lo rei
Escariano e ab la Reina, qui jamés se partia del costat de
Plaerdemavida, e suplicà'ls que fossen bons en lo perdó que volia
demanar a Tirant, e ells digueren que eren molt contents.E acompanyat lo
senyor d'Agramunt del Rei e de la Reina, com fon davant Tirant, ab humil
gest e piadosa veu, de tals paraules li fé‚u present. /

/ /

/ /

/CCCLXVII. /Com lo Senyor d'Agramunt demanà perdó a Tirant.//

// / /

/-Si a Déu fos plasent, a mi fóra més en grat lo morir que el més viure,
pesant que la fortuna m'ha portat en part on de la pròpia virtut me cové
fer prova, e aquella ab grandíssima vergonya porte per haver ofesa la
senyoria vostra. E de tal cas jo n'espere prest lo mèrit que a la mia
persona cové, ço és, la mort, la qual serà a mi més cara que viure ab
record de la mia viltat. E perquè la senyoria vostra me vol així
maltractar, llicència e perdó ensems vos demane, e per quant a la mercè
vostra no puc ni dec cosa alguna celar, no sens gran vergonya la us
manifastaré, com per no conèixer que aquella fos Plaerdemavida cometé la
mia mà tan extrem insult que, só mereixedor per la mia ignorància de
gran punició. E la fi de la mia victòria és estada dolor, pena e
tristícia, la qual no em fallirà. car jo us manifeste que si la senyoria
vostra me denega lo perdó, lo meu propòsit és de passar en lo Ponent
acompanyant-me la mort, com aquí pens que prestament finiran los meus
darrers dies, e aquí serà la mia trista sepultura venguda al terme de la
sua desitjada fi. Emperò, suplic a la senyoria vostra que l'extrema amor
que de present vos porte no sia delida de la memòria vostra, car tant
com més me penit e tinc dolor del meu pecat, tant mostra portar-vos
major amor. e d'açò n'és causa lo vincle de la sang, qui no es pot
tornar aigua. Doncs sia vostra mercè voler-me perdonar o dar llicència./

/ /

/Com Tirant l'oí així parlar, no féu de si mudament negú sinó ab cara
molt afable se mostrà en aquell cas més cavaller virtuós que maliciós,
car mogut de compassió li respòs ab humil gest, per ço com sobtosament
l'amor natural l'inclinà en haver-li la mercè, e ab grandíssima congoixa
féu principi a semblants paraules./

/ /

/ /

/CCCLXVIII. /Com Tirant e lo senyor d'Agramunt feren la pau.//

// / /

/-No vol la immensa bondat de Nostre Senyor Déu que negú, per gran
pecador que sia, que si es penit de les ofenses que ha comeses contra
ell e li demana perdó, que liberalment no li perdone. ¡Quant més dec fer
jo, qur só un gran pecador, que si no perdone, Déu no em perdonarà! Per
què et dic, cosín germà, tu deus viure e jo morir, e si la tua
benignitat vol oir les mies pregàries, plàcia't que la tua bondat
excel.lesca la mia ira. E si tu no fosses en necesitat de confort tant
con est, jo me'n dolria així com d'home qui la nostra amistat e deute
havies guastat, emperò no vull que tú ne negú en aquest cas puga dir que
per lo teu defalt la mia molta amor que et portesia gens disminuïda, ans
per obres manifestarè molt prest que la mia amor augmentarà en tu en
tanta quantitat que serà plaer a tu e tots los que desitgen lo teu be e
honor. Per què, obre los ulls de l'intelecte e regoneix-te, dóna lloc a
la raó, desvia e refrena lo desitjós apetit d'anar en terra extranya, e
vulles despendre lo temps en tals cavalleries qui augmentaran lo teu
estat, honor he fama. E a tu no és cosa convenient ni honesta que en
anar-te'n te dispongues, encara que fosses cert d'atènyer un gran
heretatge, car fugir-ne deuries, si guardes lo que la vera amicícia
requir, e si fa lo contrari, te faç cert que serà causa de la tua gran
perdició./

/ /

/En açó lo rei e la reina pregaren molt a Tirant e al senyor d'Agramunt
que la pau fos feta e entre ells hagués bona amor e concòrdia. E així
fon fet, e partint tots d'allí ensems, anarem a l'estrado on estava
Plaedemavida ab gran triümfo, e lo senyor d'Agramunt li feu present de
tals paraules. /

/ /

/ /

/CCCLXIX. /Com lo senyor d'Agramunt demanà perdò a Plardemavida.//

// / /

/-Si l'immens Déu ab ulls de justícia los humans actes esguarda, mal
impunit ni virtuós acte sens remuneració es impossible reste. Encara que
les penes dels mals s'allarguen no per ço deixan de venir al qui
mereixen retraure. Enperò si l'adversa fortuna mogué la mia ira que
perdí lo seny, llevant-me la natural coneixença de vostra gentilea, en
gran part lo meu defalt té causa justa de perdò per no haver-vos
coneguda; e si la vostra molta virtud no em vol perdonar, lo que no puc
creure, iré per lo món vagabund cridant tostemps mercè, e si sobres gran
amor me fa report d'extrema pena o de presta mort, no m'assegura lo
perill de ma vida. Mas siau certa que no em plau per mi, a qui a qui
nunca haveu ofès, atengau nom d'homicida. E si per lo poc que de vós
fins ara mereixc, mes paraules de fe no us paren dignes de perdó, me
serà forçat ma presta mort obligant-vos a tard penediment, vos sia
testimoni de veritat. E si a la fortuna ha plagut que de vós no haja
atesa coneixença, so de parer que, penedint-me, de perdó so mereixedor.
E no solament de vós lo mereixc, perquè tant valeu, mas encara per
esguard de l'esmena qui en l'esdevenidor vós n'espera desitjant-vos
servir, ab tot que si la fi de mes obres teniu vistes, m'estimareu de
culpa delliura. Encara que en nom d'enemic vos haja volguda ofendre, mon
voler no ha pres terme en voleu-vos mes enutjar, sinó conplaure, mas
seguint les cruels lleis de Mars he ofert la mia persona a sangonoses
batalles, tenyint en augment de l'estima de ma honor los verds camps
africans de la mia sang com a cavaller, seguint los militars costums. Ne
ab cauteles no he pensat enutjar a negú, així com han fet los habitadors
d'aquesta ciutat, d'on les llurs esperances eren de tot fallides. E si
per justes excuses no us dolreu de mi, almenys mostrau-vos-en dolre,
puix tant haveu treballat en lliberar aquesta ciutat ab tots los
habitadors d'aquella, la qual, tenit-se per destruïda, de vós sola repar
espera. Puix sobre mi tant poder teniu, que si m'es pres en compte, só
content per l'amor vostra virtut atenyeran coneixença m'hauran per quiti
de tal infàmia. E no em desplau per fer majors mos mèrits, que aquella
qui ha vençut les forces d'aquell increible Capità, sens armes, de la
vostra molta gràcia jo sia vençut./

/ /

/No tardà Plaerdemavida un poc espai en fer principi a semblant parlar./

/ /

/ /

/CCCLXX. /Resposta que féu Plaerdemavida al senyor d'Agramunt.//

// / /

/-No és costum de les dones d'honor qui s'estimen, d'ésser cruels ni
desitjoses de venjança, e no plàcia a la divina Potència que en esperit
de dona grega tal defalt fos trobat, car encara que vostra mercè me
volgués ofendre, en gran part sou estalvi de culpa per no tenir de mi
coneixença. Sol l'ofensa és estada feta al senyor Capità, sots la fe del
qual ma vida reposava, e per bé que al terme de ma fi fos atesa, no
dolguera la mort puix per les mans de tan valentíssim cavaller fos
morta, esperant-ne en l'altre món per premi corona de martiri, atesa la
fi per què jo suplicava, qui era en augment de la santa fe catòlica,
segons que per experiència clarament e manifesta se demostrarà. E no
fretura demanar-me perdó, com no em tinga per ofesa de vostra mercè; e
encara que ho fos, seria molt contenta de perdonar-vos, car de vostra
mercè espere jo la gràcia e lo perdó segons que per vostra molta virtut
mé‚s estat ofert de perdonar per amor mia a la senyora d'esta ciutat e a
tots sos vasalls. E si neguna cosa poden los precs meus prevaler, vos
suplic que aquesta aflicció que voleu dar aparteu de vós per aconsolar a
mi, e ab bona esperança vivint, vos dispongau en pendre alegria, perquè
Nostre Senyor Déu vos faça obtenir l'amor que de la cosa amada desitjau.
E encara jo no sé quina raó done del que dec fer, o seguir lo meu plaer
o lo vostre, fent lo que dieu que tant vos contenta, e puix que la
vostra liberalitat és tanta que veent la mia deguda vergonya de
l'empresa per mi feta que vullau consentir a les mies justes pregàries,
segons per vostra mercè m'és estada feta oferta./

/ /

/E no dix més per ço com lo rei Escariano e Tirant venien. E de
continent foren fetes moltes dances e balls moriscs./

/ /

/Passat lo deènt dia de les singulars festes, los de la ciutats, ab la
senyora ensems, prengueren les claus de la dita ciutat e donaren-les a
Tirant, e que fes de tots ells lo que a la senyoria sua fos plesent. E
Tirant pres les claus e donà-les e Plaerdemavida fent-la senyora de la
ciutat e a triümfo de molta gent, qui l'acompanyava ab diversos
enstruments, la portaren a cavall dins la ciutat e la meteren dins lo
palau real com a senyora. E la senyora primera tragueren de la ciutat ab
tots aquells qui ab ella solien estar. E Tirant donà a Plaerdemavida
servidors, tota la ciutat e de molts castells e viles qui eren sots lo
seu domini e senyoria./

/ /

/Complits los huit dies, Plaerdemavida féu venir la senyora que de la
ciutat solia ésser, e ab cara molt afable e ab graciós gest li féu la
següent restitució en estil de semblants paraules./

/ /

/ /

/CCCLXXI. /Com Plaerdemavida restituí a sa senyora la ciutat ab totes
les altres coses/./

/ /

/-La molta virtut que de tu tinc coneguda, senyora mia, me dóna causa
que jo et reta lo premi de la molta amor e gentilea que en lo temps de
mon cativeri en tu he coneguda, ab què em tens obligada de fer per ta
mercè tot lo que a mi possible sia, car per experiència ta senyoria ha
pogut conèixer quant he traballat en lliberar ta mercè e los habitadors
de la teua ciutat de la cruel execució que s'esperava de fer sens deguna
mercè, la qual gràcia ab lo divinal adjutori s'és obtesa mitjançant les
mies porfidioses pregàries, ab gran perill de la mia vida. E no m'ho
tinc a vergonya deguna, ans a molta glòria d'ésser estava cativa de ta
senyoria, per la tua molta noblea que sé quan vals, com sia certa que
est mereixedora de molta honor. E no et penses que en sia molt alegrada
per ésser pujada, de cativa que era, en aquesta gran senyoria, com veja
que són béns de fortuna que els ha tolts a tu e donats a mi, com aquest
sia son ofici. Sols la causa per què me n'alegre és que m'ha atorgat que
per mà mia los cobres de mi ab molta amor; doncs ta senyoria obre les
mans, e dar-t'he les claus de la ciutat, de viles e castells e tot lo
que posseïes, e vull-te restituir tot lo teu heretatge e senyoria.E
encara que sia estada cativa tua, e per mos pecats la divina Potència
haja permés que sia venguda en ton poder, no penses que la mia condició
sia menor que la tua, mas vull veure, per tu ésser mora molt generosa e
de real casa, e jo crestiana, qui só estada cativa, qual usarà de més
virtut: o jo de restituir-te los teus béns, que perduts tenies, o tu, ab
los teus, tornar-vos crestians, car sol esperança que tinc de veure ta
mercè crestiana tindré en major estima que si de tota la Barbaria era
feta senyora./

/ /

/E posà-li les claus a la mà./

/ /

/La senyora, vista la molta cortesia e liberalitat de Plaerdemavida,
s'agenollà als seus peus, e ab los ulls destil.lant vives llàgremes de
sobrebundant alegria, li volgué besar los peus; e Plaerdemavida no ho
comportà, sinó que s'agenollà davant ella. La senyora, que véu tanta
gentilea, ab humil veu se pres a dir:/

/ /

/-No fretura a negú provar sa condició, que les obres sues lo
manifesten, e com experiència hages mostrat la tua molta gentilea e
leberalitat, tinc conegut quant pots ne vals. Per què, la mia senyora,
jo et regracie tant com puc ni sé la tua molta amor, com jo per cosa en
lo món no accepteria les claus ni menys la senyoria, car tu com a mes
digna de mi ne sies mereixedora; car tanta és l'obligació que tinc, sol
en lliberar-me la vida, que altre tant temps com m'has servida te vull
servir, e tindré a bona sort que en tota ma vida te puga servir. E, com
me dius que em torne crestiana, açò remet a ta llibertat, que tota hora
e quan me vulles fer dar lo sant baptisme seré presta de rebre'l ab
molta amor e devoció. /

/ /

/No tardà Plaerdemavida en dar-li semblant resposta:/

/ /

/-La mia senyora, a tu és forçat pendre les claus e la senyoria, com
aquella qui n'est mereixedora. E puix ta mercè me fa tanta gràcia de
fer-te crestiana, vull d'ací avant tenir-te en estima d'una germana. E
prec-te que no em faces més raons en cobrar lo que es teu, que seria la
cosa que més me pories enutjar, e a la fi te seria forçat de fer-ho./

/ /

/E la senyora, ab molta humilitat, le rebé per contentar-la. E tornada
en sa prossessió, Plaerdemavida ixqué de la ciutat e tornà-se'n al camp,
on fan rebuda per Tirant com havia restituïda la ciutat e la senyoria a
sa senyora per haver coneguda en ella tanta virtut. E Tirant ne fon
content puix ella n'era estada contenta./

/ /

/Parlà lo senyor d'Agramunt e dix:/

/ /

/-¿No fóra estat bo que en aquestes coses jo hi fos estat demanat? Com
reste jo del vot que jo he fet?/

/ /

/No tardà Plaerdemavida en fer-li semblant resposta./

/ /

/ /

/CCCLXXII. /Resposta que fa Plaerdemavida al senyor d'Agramunt.//

// / /

/-Oh engan manifest de la fortuna! Les batalles que començà en França lo
teu pare contra los crudelíssims anglesos, de què obtingué singular
victòria, ha reservada a tu, fill seu, les quals té plàcia finir e
determenar gloriosament, ab la sola temor que les gents tenen de tu. Mas
condició e natura és de les coses passades, que les poden reprendre e
inculpar, no pas corregir ni mudar e lo mal que volies fer en aquesta
ciutat, si bé et recorda, has ja remès e perdonat. Doncs, què demanes?
¿Que aprés de tanta prosperitat de singular alegria sobrevengués ara
tanta persecució? No em par que sia obra de tal cavaller com les gents
t'estimen, car major defalt serà aquest que no lo que primer cometist.
Mira que diu que vincle de caritat e d'amor es molt singular, retent
deguda honor a la majestat de l'hom e a la bonesa de les dones. Per què
posa silenci en la ira tua, e tots quants són en aquesta ciutat te són
amics e servidors. Mira que dixs, lo rei David: aquell és malvat qui no
rep guardó, e més malvat qui l'oblida, car bon amic és així, com
l'especier, encara que no us done de les espècies, vos dóna de la bona
olor; açò no munta res, puix liberalment perdomist. Honestament e clara
vull viure si a ta senyoria serà plasent. No hem tolgues l'honor, puix
virtuosament he obrat perquè puga fer quítia la mia conciència. Parle
qui parlar vulla en contrari, puix la veritat parle per mi. E per venir
al que vull dir, ¿dius que has fet vot que tots los de la ciutat passen
sots la tua espasa? Ab molta voluntat seran contents complaure't per
mitigar la tua ira e contentar la tua voluntat perquè sies quiti del teu
miserable vot. E fer s'ha en aquesta forma: que la majestat del senyor
Rei prenga l'espasa per lo pom e l'egregi Capità per la punta, e tots
los de la ciutat passaran sots ella. En tal manera, serà lo vostre vot
absolt a pena i culpa, e jo daré la benedicció com cantaré missa./

/ /

/En açò tots se prengueren a riure. E així fon fet: que tots quants
foren en la ciutat passaren dejús l'espasa, segons lo vot que ell fet
havia. Com tots foren passats, Plaerdemavida pregà a la senyora de la
ciutat que és volgués batejar segons li havia ofert. E ella respòs que
era contenta e que ho faria de molt bona voluntat. E de continent li fon
donat lo sant baptisme, lo qual rebé ab molt gran devoció. E aprés
d'ella foren batejades mil e tres-centes persones. Aprés foren
convertits tots los d'aquella província; e lo frare qui allí era vengut
per traure catius, Tirant li hagué del Papa que fos llegat en la
Barbaria; llavors los crestians qui novament s'eren batejats, e los
moros, no li deien sinó " pare del crestians"./

/ /

/Tirant, ans que partís d'allí, pregà a la senyora de la ciutat que es
volgués casar ab Melquisedec. Aquesta senyora com era mora se nomenava
Justa, e en lo baptisme no volgué que li mudassen lo nom. Tirant pregà a
Plaerdemavida que la conduís que atorgàs aquell matrimoni. E tant le
pregaren tots que ella fon contenta de fer el matrimoni. Llavors Tirant
ordenà que fossen fetes festes molt singulars, d'aquelles que en
semblant cas fer-se podien. Aquesta Justa, senyora de la ciutat, fon de
perfectíssima vida, així en obres com en paraules discretes ab molta
honestat, e molt devota de la sacratíssima Mare de Déu. Aquesta, per sa
devoció, edificà molts monestirs en la sua terra, així d'hòmens com de
dones; e era dona molt caritativa, ajudant als desemparats, e cobria los
despullats./

/ /

/Aprés que les bodes ab gran festa foren solemnisades, Tirant e lo rei
Escariano, ab tota la gent d'armes, se partiren d'aquella ciutat, e
portaren-se'n a Plaerdemavida, e anaren per conquistar una províincia
que hi havia, qui era del germà del rei de Tremicèn. Aprés que
l'hagueren conquistada, Tirant ne féu governador e capità a un
valentíssim cavaller qui es nomenava lo senyor d'Antioca, lo qual en la
guerra havia feta grandíssima prova; e aquest era gran amic de
Melquisedec, senyor de la ciutat dessús dita. E estaven-se veïns a tres
llegües, e visitaven-se sovint per la gran amicícia que havien tenguda
en la guerra, e així l'amicícia augmentà per ésser veïns./

/ /

/Tirant, per pendre plaer, parlava sovint ab Plaerdemavida. E un dia
entre los altres, parlant de la Princesa e de l'estat de l'Emperador,
Plaerdemavida lo reprès dient-li com no deixava la conquesta de la
Barbaria per socórrer a l'emperador e a sa filla. E Tirant li repòs que
primer volia saber noves certes en quin punt estava l'Imperi, ans que
ell se mogués. E pregà a Plaerdemavida que li volgués recitar tota la
sua fortuna aprés que fon eixida de la galera e la fi de la sua
desaventura. Plaerdemavida, venint en record dels treballs e dolors que
sofertes havia, hagué compassió de si mateixa e destil.laren dels seus
ulls vives llàgremes, he aprés un poc espai, eixugant-se les llàgremes,
de semblants paraules li féu present./

/ /

/ /

/CCCLXXIII. /Com Plaerdemavida recità a Tirant la sua fortuna.//

// / /

/-A mi no basta estil de conformes paraules en recitar les dolors e
dubtosos pensament que a la mia fatigada pensa combatien com me trobí
nua en la vora de la cruel e tempestuosa mar, compresa d'inestimable
fred e fatigada del treball que sostengut havia de venir de la galera
fins en terra, d'on restí molt turbada, emperò no oblidar-me de
continuament reclamar aquella secratíssima e misericorde Mare de Déu,
qui jamés fall a negú qui devotament la reclame. Car en aquell cas la
mía ànima estava tan adolorida com pensava de la mia trista sepultura
seria que voltors, e corbs, e altres ausells de rapina la mia trista
carn així haguessen a menjar, e si no que la nit escura, que és
cobrellit de dones e de donzelles, me socorregué, doble pena fóra estada
la mia. E trobant-me tan aflegida e veent-me sens degun consell, mirava
a totes parts si veuria algun lloc on per ma honest retraure'm pogués. E
per sort, encara que la nit fos molt escura, viu una barca qui em
paregué que de peixcar degués ésser, e entrant dins la barca per
amagar-me, trobí dues pells de moltó, les quals ab una corda lliguí una
ab l'altre, e fiu-me'n una sobrevesta que m'alleujà gran part del mortal
fred que tenia. E així passí gran part de la nit sens dormir, lamentant
la mia gran desaventura. Suplic-vos, senyor Tirant no em façau més
parlar de passions, car com tinc record de que e passat per causa de
vostra senyoria, estimaria més cent voltes la mort que no més viure, e
sapiau que la ira tira totes coses a crueldad, e amor inclinada a
pietat, e paciència tempra la ira. E més val que calle, que mal recordar
se fa dels passats mals, que no és dubte que l'ànima e lo cos no em
resten agreujats./

/ /

/Com Tirant l'oí tan adoloridament parlar, pres-li gran dolor e no li
consentí¡ de més dir, sinó que amor afable la posà en altres raons
d'alegria, per ço com tenia d'ella molta compassió e los mals e treballs
que havía passats li eren venguts per causa sua. E com l'hagué un poc
aconsolada, de semblants paraules li feu principi. /

/ /

/ /

/CCCLXXIV. /Consolació que fa Tirant a Plaerdemavida//

// / /

/-Si la fortuna ingrata ab impietat dóna treballs a la tua pensa,
aquella sotsmetent a doloroses angústies, e los trists e incogitats
infortunis exerceixen les formes impetuosesen les humanes condicions e
reposats estaments, los quals dura impulsió poria facilment repel.lir,
si humana saviesa ab caliditat aquells pogués preveure, virtut d'ànimo
viril prudentment dicerneix deure cessar l'amargosa ansietat,si espera
aquells reparables per contraris efectes d'egualtat o millor comutació,
mas la vana esperança, aprés que serà coneguda, dobla incessament la
tristor e misèria, portant intrínseca desesperació e comoventactes
impiadosos, los quals de düits, en efecte es procurada perpètua e
horrible damnació. Guarda, doncs la tua ànima no sia ofuscada per ira,
engendrant oi ab insaciable apetit de venjança, mas refrena les
crueldats de les desenfrenades cogitacions, car no solament fatiguen la
tua ànima, mas encara porten falles enceses de foc cremantles potències
de natura, e le llibertat del superior e noble intel.lecte, e lo ver juí
d'aquell. La causa d'on promou aquesta vana e folla ira és cobdícia e
desordenat apetit de les coses que són en senyoria e àrbitre de fortuna,
e de tot separades de la nostra facultat. D'on se segueix la possessió
d'aquelles ésser molt perillosa e temerosa, com no puixa viure sens
temor aquell qui ab dubte posseeeix les sues coses. Los posseïdors
d'aquelles ha perduda la llibertat de llurs penes i cogitacions, e han
constituït e sotsmés aquella a captivitat e servitud de temor, Los
antics filòsofs recuperaren posseir béns de fortuna, perquè llur
pensaments fossen en plena e perfecta llibertat, e digueren que
incomparable vanitat era voler contendre ab fortuna de les coses que no
poden ésser separades del domini d'aquella. Dix un filòsof que gran
folia era pendre armes contra l'eneemic del qual no és esperada
victòria. Mostra la fortuna a molts la cara rient ab afalacs enganosos,
preparant aguaits amagats en la tempestuosa mar d'adversitats, apartada
tota esperaná de seguretat. No és llig de fortuna jamés haja donat ne
otorgat privilegi de fermetat e possessió quieta. Veem que natura ha
ordenat loshòmens eixir nuusdels ventres de llurs mares, e los altres
animals ixen ab naturals vestits, e de les vestidures d'aquells cobrim
les nostres carns nues e miserables. Dóna a nosaltres natura béns
interiors de l'ànima, los bés exteriors són donats e otorgats per
fortuna; aquells regeix fortuna liberament ab prosperosa inconstància,
sens empediment algú. E aquell savi Sèneca diu, en les sues epístoles,
que totes aquelles coses són a nosaltres estranyes que desitjant són
adquirides, de que es mostra clarament aquelles no ésser de nostra
natura, ne de llonga duració e fermetat, com no sien otorgades per
natura. Lo port de seguretat és estat atrobaten les virtuts teologals,
morals e polítiques, quan aquelles per exercici se són habituades en la
nostra ànima, e per aquestes atenyem la vera felicitat, la qual és la
fruïció divina, aprés que som fora de les misèries e dolors de la nostra
vida. Boeci diu en lo llibre que féu de Consolació, que felicitat no
podia ésser atrobada en les coses a nosaltres aparents ésser de
benaventurança, com felicitat solament sia en la divinal fruïció, la
qual esperen atènyer per virtuts meritòries així com han obtès per llurs
mèrits los hòmens justs sens temor de perdre aquella. Totes les coses
atorgades per fortuna són vanes, com no hagen constància ne fermetat
alguna, segons diu lo Savi en lo llibre apellat Esclesiastès. Prec-te,
doncs, cara germana mia, que no vulles donar a ira e furor
d'impaciència, com les coses que dius haver perdudes, si has bè entès ço
que t'he dit, coneixeràs que fortuna no ha fet injúria alguna exercint
son ofici, cobrant de tu les coses que eren sues e acomanant aquelles a
altres que les tinguen, així com tu les has tengudes. E no cregues que
done major seguretat a aquells d'aquella que ha donat a tu, com no sia
algú savi, o foll, escient o ignorant, puixa a posseir béns de fortuna
sens beneplàcit d'aquella. E si la tua ira és en tal extrem que no
puixes bonament mitigar aquella, hages de mi aquest consell de salut, ço
és, que oblivió sia la medicina, e així donaràs gran remei a la torbació
de l'enteniment, e a la tristor que has comprès lo teu ànimo, e tú
aquell empedit que no pot decernir la veritat, segons diu aquell savi
Cató en les sues doctrines. Dóna fi als plors e gemecs; sia la vera raó
constant a cobrar ço que has perdut, ço és, tu mateixa; venç la malícia
ab presència e la ira ab benignitat; guarda de venir en desesperació
perquè no perdes la tua ànima, la qual no pories cobrar ab infinit
tresor; hages esperança de bé ab temor de Déu, e seràs vencedora de tota
ira e desesperació, e conforma la tua voluntat ab amor de caritat e bona
paciència. Car diu l'abat Simeon que cascú se deu estudiar en haver
paciència, e estar aparellat a la fortuna, per ço que si ve algun mal
cas, tristor no el puixa vexar tant que el porte a desesperació. Diu
Sant Gregori que aquell no és bo qui no sap soferir ni comportar los
mals, ans ensenya que no ha bondat alguna, puix és sobrat per
impaciència. Mira què diu David, que segons la granea de les dolors que
Déu dóna a l'home en temps de fortuna, li dóna aprés grans consolacions
e plaers si les porta ab paciència. Pensa que no ha persona al món que
sovint no sofira grans mals e tribulacions, així reis com papes, e grans
hòmens e dones. Sies, doncs, constant e ab virtuosa paciència, car
jatsia la mísera humana condició porta ab impaciència les dures e
congoixoses adversitats de fortuna, emperò, l'ànimo virtuós basta
aterrar la fragilitat e inconstància de temor. E si dius que la natura
ha constituït la tua noble persona en estat femení, pulsil.lànim e
temorós, sia lo teu ànimo constant e viril, imitant la noblea d'aquells
dels quals has presa la tua naixença e nodriment. La tribulació de
fortuna demostra la valor de l'hom, e qui no n'ha sentit no és trobat ni
val res, segons diu lo Savi; car segons diu un poeta, és molt favorable
als constants e animosos, e odiosa e desfavorable als pusil.lànims e
temerosos. La nostra vida és una milícia, ço és, contínua batalla,
segons dix aquell sant Job. No és home nat qui puixa escapar de perills
de fortuna. Dix lo gloriós Sant Pau apòstol: " Veig los perills de la
vida present: perill en mar, perill en terra e perill en los falsos
frares". Si la tempestuosa mar ha posat en tants treballs e mals la tua
persona no só jo estat excusat d'aquells, qui só estat pres e ferrat, e
après ab innumerables perills molt propinc a la mort. Mira, jo et prec,
quants colps e nafres mortals ha portat la mia persona. No seria
possible recitar pogués complidament les mies tristes desaventures, e
tots aquests mals són a mi més tolerables que l'absència d'aquella
exel.lentíssima senyora, per mi amada més que totes les coses d'aquest
món. ¡Aquest és lo meu dolorós entrenyor, aquesta és la mia intolerable
pena! E si jo podia veure e contemplar la sua majestat e inestimable
bellea, tots aquests mals tornarien a no res. No menys pena porta la mia
pensa, com per causa mia est venguda en les amargoses ansietats de la
tua ànima, mas prudència, la qual no és sotsmesa a la cega fortuna, sap
reparar los dans passats e proveir a aquells qui es porien seguir. Per
què, a fe de cavaller, promet e jur per lo Déu eternal e gloriós
Jesucrist, e per la creu a mi donada quan fui creat novell cavaller, de
satisfer-te en doble e més que no has perdut, e ab suma diligència e
cura hi entendre, com me tinga per molt obligat, e cometria gran
ingratud si feia lo contrari, la qual en mi no serà jamés trobada. E
aquella cordial amor, la qual has en mi obtesa, donant promptitud a la
promissió, portarà aquella a la desitjada fi. E amor ab treball venç les
iniquitats e impietats de fortuna, e saviesa senyoreja los enganosos
aguaits d'aquella, e ab confiança segura aparta de l'enteniment tota ira
e tristes cogitacions e folles e inútils fantasies, e dóna repòs a aquell./

/ /

/Plaerdemavida, ab los ulls encara humits del plorar que fet havia, ab
baixa veu se pres a dir forma de semblants paraules. /

/ /

/ /

/CCCLXXV./ Resposta que féu Plaerdemavida a Tirant.//

// / /

/-¡Oh incomparable desaventura que los meus trists e miserables fats han
subjugat la mia persona ab plors, llemecs e dolorosos penssaments! E ja
aquell cruel e impiadós Plutó, déu de les perpetuals e horribles
tenebres, e Megera e Proserpina, ab les altres fúries infernals, no
hagueren suposat la mia ànima a tant cruels e incomportables penes e
turments, com fa a mi la desconeixent fortuna. Ja no sé davant qui puixa
posar la mia justa clamor, servint jo a aquella ab tanta constància e
fidelitat, ab tant onor e reverència esperant d'aquella lo just premi de
mos treballs, e dels meus bons serveis condigna remuneració. No solament
és feta a mi ingrata, mas molt dura e capital enemiga; no fóra a mi la
mort tant odiosa com trobar-me destruïda de tota honor e senyoria.
Aquesta és la major e pus intolerable desolació que als mortals dóna la
irada fortuna, aquesta és portada ab irremeiable impaciència. Veig-me en
exili entre gents bàrbares, e de la mia pròpia pàtria e dels conjunts a
mi en afiniat e amicícia separada. Les mies viles e castells, e tot lo
meu patrimoni són estats ocupats per infiels crudelíssims ab insaciable
ferocitat. ¡Oh mort, jatsia la memòia tua aterra les penses humanes,
prec-te no em sies ara piadosa! ¡Tu, que est fi de tots los mals de la
trista e miserable vida, dóna terme a la mia incomportable dolor e
intolerable agonia! ¿Qui és aquell tan inhumà e ab tanta impietat que no
es dolga de la mia trista joventut?/

/ /

/E dient aquestes paraules los seus ulls destil.laren vives llàgremes
mesclades ab gemecs e sospirs, mostrant que lo color li fallia. E com
Tirant véu aquella en tant perillós extrem de la sua vida, cuitadament
abraçà aquella, e llançaren-li aigua en la cara, e fregaren-li los
braços fins que fon retornada. E ella inclinà lo cap sobre los pits de
Tirant ab gest molt trist e ab la cara tota demudada e descolorida. E
Tirant no es pogué tenir que los seus ulls no destil.lassen doloroses
llàgremes, e ab veu piadosa a semblants paraules féu principi./

/ /

/ /

/CCCLXXVI./ Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.//

// //

// -/Les paraules doloroses dels miserables inclinen lo cor dels oïnts a
tota pietat, como sia cosa condecent a natura humana plorar ab aquells
qui ploren, e haver compassió d'aquells qui es dolen. Quan la intrínseca
dolor es manifesta, mitiga les congoixes e fantasies de l'esperit, la
nostra fragilitat debilita l'elecció, e no obra tant l'arbrite de la
nostra voluntat que los primitius moviments sien en potestat d'aquella,
d'on se promouen il.lusions pertorbants lo juí recte, com sien causades
en la inferior part de la humana composició. E fan malalta la pensa e
dissipen les nostres cogitacions ab fantasies, turmenten lo nostre cor,
e no sabem elegir coses honestes e útils, e caem en errors de les quals
no ens podem defendre sens divinal adjutori. Per què la necessitat
requer que la superior part intel.lectiva predomine ab sapiència les
vanes e folles cogitacions d'aquella sotsmeses per natural orde, e ab
prudència refrene aquelles perquè no facen impressió d'hàbit en la
nostra ànima, e lo regne inferior de l'home sia reglat per lo superior
regne, e les potències inferiors sien sotsmeses a les superiors. ¡Gran
desordre és quan la serventa mana e la senyora serveix! Si les potències
de la nostra ànima rectament eren ordenades, coneixeríem que la fortuna
no ha en la humana condició potestat alguna. E si negunes coses
desplasents segueixen en nosaltres per culpa o negligència nostra, no
regint ne administrant les nostres coses prudentment, no deu ésser donat
càrrec algú a la fortuna cega, segons diu aquell savi Cató en les sues
doctrines. E si ordena aquelles la divina Sapiència, justa cosa és e de
gran salut que la nostra voluntat sia conforme ab l'ordinació e voluntat
divina, e no ofusca lo nostre enteniment les potències de fortuna, los
inconvenients al nostre juí e voluntat contraris, per punició de pecats
o per exercici de bé. No és, doncs, mala l'operació de fortuna, puix
obra per divina disposició, encara qeu sia desplasent, com la divina
Providència justament dispon totes coses. ¡Oh gran follia e vanitat! ¡Oh
gran defalliment de prudència pendre los infortunis ab ira odiosa e
impaciència desenfrenada! Si consideram les nostres fortunes, no són
altra cosa sinó operacions fetes per nosaltres, per costil.lacions de
planetes e cossos celestials influïnts en diverses maneres e temps,
segons los movimetns circulars, la u natural e l'altre contrari. Lo
moviment del primer moble se fan diverses conjuncions e operacions, així
senyoregen los nostres estaments, e les mutacions dels temps ab les
superiors influències muden les nostres fortunes. Mas lo franc arbitre,
regit e reglat ab saviesa per les potències intel.lectuals, com no sia
sotsmès a les costil.lacions dels cossos celestials, refrena les vanes e
folles cogitacions e fantasies de les nostres penses, e ab prudència
senyoreja les adversitats de la trista fortuna. E si aquella és estada a
tu desconeixent e adversa, no sies tu ingrata a aquella: pren tot ço que
et vulla donar. Dix aquell gran emperador Alexandre que jamés no fon
ingrat a fortuna, tot ço que aquella li havia volgut donar havia pres ab
bona tuna, tot ço que aquella li havia volgut donar havia pres ab bona
voluntat, e així conquistà tota la part d'Àsia, e molts altres regnes e
províncies. L'ànimo prudent ab esforç basta adquerir bona fortuna, e lo
jugador aperduat diverses vegades se muda la sort, e recobra molt més
que no ha perdut. Lo teu exili congoixós ha permès l'immutable Déu,
perquè los fats han ordenat de tu que sies reina de dos regnes, sens
perdre l'esperança de cobrar les tues viles e castells, e tot lo teu
heretatge pres e ocupat per infels, car seràs col.locada en matrimoni ab
rei virtuós e valentíssim cavaller, e a mi molt afix en afinitat e grau
de parentela, del llinatge de Roca Salada e de la casa de Bretanya.
Aquest és així animós que aterra les forces e ferocitats dels enemics
infels, e cobrarà les tues viles, castells e tot lo restant del teu
patrimoni. E jo et promet de valer a aquell així en béns com en persona,
e ab totes mes gents, tant e tan llongament fins haja cobrat aquelles, e
seràs feta parenta mia; jo ame aquell e a tu com germana. Lleixa, doncs,
los plors e sopirs, dóna repòs a la tua fatigada pensa e aparta del teu
cor tota ira, car aprés dels temerosos perills de la iniqua fortuna és
feta gran tranquil.litat e segur viatge./

/ /

/Oïdes per Plaerdemavida aquestes paraules, no tardà en fer-li semblant
rèplica./

/ /

/ /

/CCCLXXVII. /Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.//

// //

/-Los desigs del cor ocupen la pensa e donen gran empediment al repòs
d'aquella. Los insaciables apetits causen desorde en lo nostre
enteniment, e quan l'elecció és lesa per passió o ira, engendra error en
les potències de l'ànima, e desitja lo cor coses nocives, e avorreix
coses útils, decebut per desordenats apetits als quals som inclinats del
principi de la nostra adolescència, e no decerneix lo ver del fals, e és
fet servent de pecat, e concep tristícia e dolor; per ço com no fa juí,
no li plaen les coses no objectades als corporals senys. Defalliment de
saviesa és la causa d'aquests mals, e si aquestes errors e altres
innumerables recaen en los hòmens, los quals són pus forts e constants
que les fembres, pus fàcilment han recaigut en mi, com lo llinatge
femení sia dèbil e de poca constància. Mas la intrínseca dolor no pot
ésser retenguda que per alguns actes exteriors no sia manifestada, e los
dolorosos sospirs e plors manifesten l'amargor de l'ànima, e si jo done
fi als meus plants e sopirs seré vencedora de la inconstància femenil,
no per virtut, mas per la confiança de la liberal promisssió dels dons
graciosos de vostra senyoria. Aquell donatiu és de gran liberalitat e de
noble e virtuós ànimo, lo qual no és estat demanat, e jo apartant de mi
tota ingratitud accepte aquells, e retribueixc a la mercè vostra tantes
gràcies com per mi se poden referir; gran injúria és feta al donador
quan lo do és recusat./

/ /

/E dites aquestes paraules, Plaerdemavida s'agenollà als peus de Tirant
e volgué-li besar la mà, e Tirant no ho consentí, mas alçà-la de terra e
besa-la en la boca. E aprés féu-la seure al seu costat, replicant-li
semblants paraules. /

/ /

/ /

/CCCLXXVIII. /Rèplica que féu Tirant a Plaerdemavida.//

// //

/-Amor pot les coses difícils reduir a tota facilitat; virtut no pot
ésser adquerida ne l'home pot ésser virtuós sens amor. Aquesta és filla
de l'enteniment, aprés que lo juí d'aquell ha engendrat aquella e és
concebuda en lo nostre cor, e per ço les coses no conegudes no poden
ésser amades. Aquella és vera amor que és fundada en caritat, per la
qual Déu és amat sobre totes coses, e lo proïsme per amor de Déu.
Amicícia bona és causa d'amor; qui troba ver amic, troba tresor; res no
deu ésser denegat a l'amic; un mateix voler d'amics és vera amicícia. Lo
do graciós declara amistat, e la promptitud del do manifesta la voluntat
del donador. Aquell és amat per Nostre Senyor Déu qui dóna liberalment e
ab plaer. L'experiència mostra la intrínseca amor o inimacícia. Diu Sant
Pau, /Ad Romanos/, que amor és més fort que la mort, car fa sostenir
benignament totes coses per forts que sien sens tot treball . Tota
virtut és sotsmesa a amor, e sens aquella algú no pot obrar
virtuosament; la intrínseca volentat e cordial amor és declarada per
efectes exteriors. Oh virtuosa donzella! Molt és difícil a mi la
remuneració de tants mals e treballs, angústies e dolors que per causa
mia a tu ha convengut sostenir, car molt més merites que a mi no és
possible donar. Prec-te que vulles acceptar graciosament los dons que de
present t'ofir, ço és, lo regne de Fes e de Bogia; mas no poràs posseir
aquells pacíficament e quieta, com sien estats novament conquistats, e
seria dèbil la tua defensió si aquells qui pretenen haver dret en los
dits regnes los volien ab violència recobrar. És, doncs, expedient e
necessari que sies col.locada en matrimoni segons he dit, ab cavaller
valentíssim e virtuós, perquè puixes aquells tutament retenir. Mira la
roda de fortuna, no podia davallar la tua noble persoma em pus inferior
lloc que sotsmetre aquella a captivitat e servitud, en la qual est
estada per tres anys, e ara ha rodat lo teu estat en lloc molt alt, e de
gran excel.lència e dignitat. Ja t'he dit que no li sies ingrata; pren
alegrement los dons d'aquella perquè no conceba ira contra tu. Diu lo
Savi que cascuna cosa ha son temps, e si ara los fats te volen exalçar,
no recuses los dons de fortuna, car aprés no els pories cobrar./

/ /

/E donà fi en son parlar./

/ /

/Acabant Tirant les sues gracioses paraules, quan Plaerdemavida se
llançà davant los seus peus per voler-los-hi besar. E Tirant no ho
comportà, e pres aquella en los braços llevant-la de terra, e dix-li
moltes paraules de consolació, e molt més li dolia lo poc donatiu que li
feia atès lo seu molt merèixer, per ço com de present no li podia més
donar, proferint a quella fer-li molt majors gràcies e donatius, e no
fallir-li jamés en tots los dies de la sua vida, per la gran e singular
amor que li portava. /

/ /

/No tardà Plaerdemavida fer rèplica en estil de semblants paraules./

/ /

/ /

/CCCLXXIX. /Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.//

// / /

/-Lo cor magnànim aterra les forces de la poderosa fortuna e los
excessius dons excel.leixen la magnificència de cor valerós.
Magnanimitat és la més noble virtut que pot ésser atrobada en los
prínceps; aquesta predomina sobre los cruels infortunis e és vencedora
de tota pusil.lanimitat e temor, com lo cor virtuós no puixa ésser
sobrat per fortuna. Senyor Tirant, la mia llengua indocta no poria jamés
explicar ne dir les magnificències del vostre ànimo virtuós, no menys és
la saviesa per especial gràcia divina en vós infusa. Aquesta ha dissipat
les mies vanes e inútils cogitacions, e ha posat fre als meus inefrenats
pensaments. Escrit és en lo sagrat /Evangeli /que l'arbre bo produeix
bons fruits; no pot lo mal arbre donar bon fruit, e l'arbre bo, mal
fruit. Les bones operacions declaren la bondat intrínseca de l'ànima,
les paraules de doctrina dels hòmens savis il.luminen les tenebroses
ignoràncies de les penses dels oïnts. Acte de saviesa és discutir les
coses dubtoses e proveir en aquelles que per temps no puixen noure.
L'home savi no fa coses de les quals la penitència és certa. Clam-vos
mercè, senyor, vostra egrègia persona no prenga en greuge si les mies
paraules han enutjada la senyoria vostra, car altre desig no tinc en
aquest món sinó que us puga obeir e servir. /

/ /

/No tardà Tirant en donar-li tal resposta./

/ /

/ /

/CCCLXXX. /Rèplica que féu Tirant a Plaerdemavida.//

// / /

/-Les penes de l'infern no bastarien egualar-se ab aquelles d'amor quan
la intrínseca fortuna hi dispensa, mas sobrepugen sol per l'eternitat
com aquelles sien sens fi e aquestes finides, e ab esperança de mudar-se
en desitjada glòria se mostren . ¿Qui es deu desesperar en les
adversitats, ni creure los remeis ésser impossibles? Tu, Plaerdemavida,
pensaves no et restava major benaventurança que morir, i creies que la
vida per pus no t'acompanyava, sinó que en major grau sentisses lo
multiplicar dels mals que recites, dels quals encara no et deus
recordar, fins que arribada als esdevenidors desigs, per fer majors los
teu delits, te'n recordes. Viu és Tirant, perquè Déu no permet los
mèrits resten sens guardó, ni los treballs sens repòs, ni les penes sens
delits, e així permetrà lo meu prosperar, perquè la nostra tristícia en
sobreabundant goig mudar puga. Aprés la nit ve lo dia, e aprés lo núvol,
lo bell sol, e així aprés de tres anys de ton cativeri és venguda
l'estimada llibertat. No et dolga la pèrdua de béns, com ja pogueres
ésser senyora de la ciutat de Montàgata, la qual ciutat per molta
liberalitat has tornat a aquella de qui fuist cativa, essent tu digna de
major senyoria, e així per augmentar la catòlica religió augmentes
ensems lo renom de la tua virtuosa fama. Parents has perdut, los quals
aquella mateixa fortuna qui els donà los t'ha llevats; aquells viuen
morint en vives armes per defensió de nostra viva fe, lo famós nom dels
quals en algun temps d'oblit no serà damnificat. Alegra't, doncs,
esforçada donzella, e no dubtes algun altre esdevenidor perill, car jo
et promet, per qui tals desaventures te són seguides, te faré retribució
en obligació infinida d'amor en béns, i en senyories, i en parentesc.
Faré afixa la tua sang a la de Roca Salada, i seràs comptada ab les
dones de Bretanya, entre les quals no et pot fallir títol de reina. E
aprés sies certa, acompanyant-me la vida, los béns, la força, l'ànima,
l'honor, e quant tinc t'acompanyarà com aquella que m'has acompanyat en
lo major extrem de les mies tribulacions. /

/ /

/No acabava Tirant la fi d'aquestes paraules, com Plaerdemavida, per
regraciar tanta gentilea, féu continent voler-li besar la mà, inclinant
los genolls e lo cap envers aquell. Primeres foren les llàgrimes als
ulls que la veu de semblants paraules en la boca./

/ /

/ /

/CCCLXXXI. /Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant//

// //

/-Lo desig de tostemps servir-te ab l'experiència de tanta gentilea, e
la suavitat de les tues paraules m'han conduïda en tan alt grau d'amor
que afectadament vull encara major mal que morir per tu, senyor Tirant,
mereixedor no d'un regne o imperi, mas de senyorejar lo món, obeint-te,
ensems ab los mortals, la mar, los vents i la fortuna. Ara só alegre
dels meus passats mals e dans, puix la tua gratitud los accepta, e em
semblen pocs a esguard dels que per tu passar-se deuen, mas no és
novella cosa al teu noble costum, perquè tostemps vers mi he coneguda
molta virtut e amor. Deixa'm, senyor, besar-te los peus, que no sé per
on comence a regraciar-te les honors e gràcies que a mi, poc
mereixedora, liberalment atorgues. Dius que em faràs parenta afixa a la
casa de Bretanya, mesclant la mia sang ab la de Roca Salada. A mi,
senyor, és infinida gràcia que serventa o cativa tua i dels teus lo
restant de ma vida m'atorgues despendre. Gran socors lo meu trist cor ha
rebut de les tues gracioses paraules, mas no et desplàcia de matrimoni
fer-me delliura, perquè contrasta la subjugació de nosaltres, dones, a
la llibertat que per a plaure e sevri-te, infinidament estime./

/ /

/Llarga disputa fon de Tirant ab aquesta donzella, per lo matrimoni que
d'aquella ab lo senyor d'Agramunt deliberava, assignant-li diverses
raons, al.legant moltes santes autoritats, per les quals Plaerdemavida,
aprés d'honestíssimes defenses, consentint a la voluntat de Tirant, en
poques paraules un poc espai tardà respondre./

/ /

/ /

/CCCLXXXII. /Com lo matrimoni fon atorgat a Tirant per Plaerdemavida e
per lo senyor d'Agramunt.//

// //

/-¡Fugiu de mi, castedat, honesta vergonya e temerosos pensaments,
perquè les mies orelles acostumades d'ésser obertes a les paraules de
Tirant, i lo meu cor d'obeir los manaments d'aquell, és impossible li
deneguen cosa que a Plaerdemavida honor i bé singular li procura! Presta
és, senyor Tirant, la tua serventa; sia fet de mi segons la tua voluntat./

/ /

/E encara parlava Plaerdemavida, quan Tirant se llevà del coll una rica
cadena e la mès al coll de Plaermavida per senyal d'esdevenidor
matrimoni. Aprés féu portar peces de brocat e vestí-la com a reina./

/ /

/Aprés Tirant tramès per lo senyor d'Agramunt, e pergà'l molt no li
digués de no del que ell diria, com ell ho tingués ja promès. E lo
senyor d'Agramunt li respòs en semblant estil:/

/ /

/-Senyor Tirant, molt estic admirat que vostre senyoria pregue a mi de
neguna cosa, car sols lo manar és a mi molta gràcia, e no hi freturen
precs, car jo ab molta voluntat faré tot lo que em maneu./

/ /

/Dix Tirant:/

/ /

/-Cosín germà, jo tinc deliberat de fer-vos rei de Fes e de Bogia e
dar-vos per muller a Plaerdemavida, car sabeu bé com tots los del nostre
llinatge li som molt obligats per los treballs que ha passat per
nosaltres, e per la molta bona amor que ens porta, com sia donzella de
grandíssima discreció e d'honestíssima vida. A vós vendrà molt bé, e a
ella, per la gran amistat que haguda haveu./

/ /

/Respòs lo senyor d'Agramunt:/

/ /

/-Cosín germà senyor, lo meu deliber no era de pendre muller emperò a mi
és massa gràcia e honor que vostra senyoria me pregue de cosa que jo us
dec suplicar, e us ne bese peus e mans./

/ /

/E Tirant no ho volgué comportar, mas pres-lo per lo braç, e lleva'l e
besà'l en la boca. E aprés li féu infinides gràcies així dels regnes com
de la novella muller./

/ /

/ /

/CCCLXXXIII. / De les esposalles que foren fetes de Plaerdemavida ab lo
senyor d'Agramunt.//

// //

/No fon de poca estima la contentació que Tirant pres en haver conduït
aquest matrimoni, que més se n'alegrà que de tota la conquesta de la
Barbaria. E féu molt prestament emparamentar lo palau de la senyora de
Montàgata de molts bells draps d'or i de seda, e féu-se venir tots los
músics de tota aquella terra, de tota natura d'estruments que trobar-se
pogueren. E hagué fet provesió de molts confits e d'especials vins per
triümfar la festa. E Plaerdemavida fon molt ben abillada, que la sua
presència e gest demostrava bé ésser reina. Fon portada en la gran sala
on era lo rei Escariano e Tirant e molts altres barons e cavallers, e la
Reina, muller del rei Escariano, que vingué en companyia de
Plaerdemavida ab moltes altres dones d'estat. E feren les esposalles ab
grandíssima festa, e danses de diverses maneres, e molt singulars
col.lacions que hi foren fetes. Aquells dies que les festes duraren,
Tirant tingé tinell a tots los qui menjar hi volgueren. Duraren aquestes
festes huit dies en gran abundància de totes coses./

/ /

/Com totes les festes foren passades, Tirant féu armar una grossa nau e
metre molt bé en orde,a féu-la carregar de forment per trametre en
Contestinoble per socórrer a l'Emperador; e féu-se venir davant
Melquisedec, senyor que era de Montàgata, e dix-li com ell tenia d'anar
ab aquella nau en Contestinoble per missatger a l'Emperador, e pregà'l
que es volgués molt ben informar de l'estament de l'Emperador e de
l'Imperi en quin punt estava, e de l'estament de la Princesa: e donà-li
les instruccions e les lletres de creença, e féu-lo recollir molt ben
abillat e acompanyat. E donada vela, partiren ab molt bell temps per
complir son bon viatge./

/ /

/ /

/CCCLXXXIV. /Com Tirant ab tota la gent d'armes anà per posar siti a una
ciutat on s'eren recollits tres reis.//

// //

/Donada expedició a la nau per lo valerós Tirant, féu llevar lo camp e
posar tota la cavalleria en ordre, e la gent de peu, e féu carregar
molts carros de vitualles e moltes altres coses necessàries a la host, e
tota l'artelleria per a combatre les ciutats, viles e castells, car ell
ne tenia molta en gran quantitat qui li era restada dels reis qui eren
fugits, e molta que lo rei Escariano n'havia portada, e açò féu ell
perquè pogués prestament pendre e subjar tota aquella terra. E partí, e
féu la via d'una ciutat qui havia nom Caramèn, qui es en la fi de la
Barbaria qui afronta ab los negrins, ço és, ab lo rei de Borno, car en
aquella ciutat s'eren recollits tres reis dels qui fugiren de la
batalla, vençuts per Tirant; los altres se n'eren tornats en llurs
terres. E anà ab gran multitud de gent de peu e de cavall per aquella
terra, conquistant castells, viles e ciutats, qui per força, qui per
grat, car molts venien a fer obediència e donaven les claus al rei
Escariano e a Tirant, clamant-los mercè. E aquells los receptaven ab
molt bona voluntat, els asseguraven que no els seria fet dan ni
violència en los béns ni en la persona, e feien-los moltes franqueses, e
per aquesta raó moltes gents de peu e de cavall lo seguien. E per la
gran liberalitat que veien en Tirant, molts se feien crestians; los
altres restaven en llur secta sens que no els era feta violència alguna
ni empediment, e deien los pobles que aquest era lo més magnànim senyor
que en tot l'univers món trobar-se pogués./

/ /

/E tant anaren per llurs jornades fins que foren a la dita ciutat on los
reis eren recollits. Com foren atesos a la ciutat, atendaren-se aquí e
posaren siti entorn de la ciutat, molt prop a dos tirs de ballesta, la
qual ciutat era molt gran e fortíssima, ben murada e vallejada, e molt
ben fornida així de vitualles com de bona cavalleria./

/ /

/E com tot lo camp fon alleujat, Tirant féu venir a la sua tenda lo rei
Escariano, e lo senyor d'Agramunt, lo marquès de Liçana, e lo vescomte
de Branches, e molts altres barons e cavallers qui en lo camp eren. Com
foren tots ajustats tingueren consell què era de fer, e fon deliberat,
ab concòrdia de tots, que trametessen un ambaixador als reis qui dins la
ciutat eren. E aquí en lo consell elegiren per ambaixador un espanyol,
natural de la vila d'Oriola, qui es nomenava mossèn Rocafort, qui era
estat pres e cativat en una galiota per moros d'Orà, e aprés per Tirant
fon mès en llibertat. Aquest cavaller era molt savi e ginyós, per ó com
era estat corsari gran temps, e digueren-li que es prengués guarda quina
gent podia haver en la ciutat ni com estaven en orde. E instruïen-lo
llargament de tot lo que tenia de fer ne de dir./

/ /

/ /

/CCCLXXXV. / Com l'ambaixador de Tirant explicà sa ambaixada als reis.//

// //

/Tengut lo consell, l'ambaixador se mès en orde e molt ben acompanyat
féu la via de la ciutat tot desarmat, e tota la sua gent, mas ben
abillat, e trameteren ans que partís un trompeta per demanar salconduit,
e de continent li fon atorgat. E tornada resposta per lo trompeta,
l'ambaixador entrà dins la ciutat ab tota la sua gent, e féu la via del
castell on los reis eren, los quals eren aquests: lo rei de Fes, lo rei
Menador de Pèrsia, e lo rei de Tremicèn, que havien elet per mort de
l'altre que lo rei Escariano havia mort, e era nebot d'aquell. Los
altres reis eren morts en les batalles que havien hagudes./

/ /

/Com l'ambaixador fon davant los reis, los quals s'eren tots ajustats
per oir l'ambaixada, e sens saludar e fer reverència alguna l'ambaixador
los dix:/

/ /

/-A vosaltres, qui poderosos reis ésser solíeu, de part del sereníssimo
e crestianíssim rei Escariano e del magnànim Capità vencedor de batalles
Tirant lo Blanc, vinc jo ambaixador per notificar a la vostra presència
la voluntat de llurs senyories, dient-vos que dins tres dies hajau
buidat la ciutat de Caramèn e tota la Barbaria; altrament passats los
tres dies vos aparelleu a la batalla, la qual sens dubte serà en total
destrucció vostra e excelsament de la fe crestiana; per què, si de savis
reis volreu estendre vostra fama, ensiguiu llur consell, recordant lo
nom de Tirant, espantable a les vostres orelles i les mans d'aquell
odioses als enemics de nostra llei. No us oblideu la prosperitat i
exalçament del Rei, perquè, obeint lo que us recite, siau estalvis de
vostres vides i piadosos de vostres pobles./

/ /

/ /

/CCCLXXXVI. / La resposta que per los reis fon feta a l'ambaixador/./

/ /

/Com l'ambaixador hagué explicada la sua ambaixada, lo rei Menador de
Pèrsia reté la resposta per tots los altres reis e dix:/

/ /

/-No et penses, cavaller, que la pèrdua de tanta terra e pobles haja
amollit lo nostre fort ànimo, ne dominat la nostra força; açò per la
certa esperança que de nostre profeta Mafomet la sua gran potència nos
ha de socórrer e d'ajudar. E si fins ací no és detardada, és causa com
en aquesta major necessitat se mostrarà gran la santedat d'aquell i
misericòrdia. E per lo contrari, en vosaltres serà terrible la ira,
punició o castic de tan injusta batalla, com siguiu en terres e regnes
que gens no us pertanyes. Doncs, cavaller, diràs al traïdor e renegat
del rei Escariano, enemic de Mafoment e nosre, e a Tirant lo Blanc, son
companyó, que nosaltres per ells no lleixarem la ciutat ni menys la
Barbaria, ans la defendrem bé d'ells e de tots aquells que ens
contradiran, e facen tot lo que puguen, car nosaltres ab ajuda del
nostre sant profeta Mafomet lo pagarem de la gran maldat que fet nos han
de tolre'ns los regnes, e aquests senyors que ací són llançar de llurs
terres tirànicament, sens degun dret ni justícia que no hi tenen, e som
prestes de la batalla tota hora que volran. E perquè coneguen lo nostre
poder quin és, demà sien prests a la batalla, car nosaltres eixirem de
la ciutat per dar-los la malaventura./

/ /

/E acabat que hagué lo rei Menador, l'ambaixador de Tirant girà les
espatles e partí-se'n sens demanar comiat, e féu la via del camp. Com
fon davant lo rei Escariano e Tirant, recità'ls llargament la resposta
que lo rei Menador de Pèrsia li havia feta, e de continent Tirant féu
ajustar tots lo s barons, e cavallers, e capitans, així d'hòmens de
cavall com de peu. Com tots foren ajustats, dix-los que tots se metessen
en punt, que los moros los devien dar la batalla, e que gran matí tothom
fos armat e a cavall. Així mateix aquella nit Tirant féu que dos mília
hòmens a cavall voltejassen lo camp fins a mitjanit, e altres dos mília
de mitjanit amunt, per ço que en la nit no poguessen ésser decebuts per
los enemics./

/ /

/L'endemà gran matí, Tirant féu refrescar tota la gent e donar civada
als cavalls, e ordenar sos capitans, e féu capità de la davantguarda lo
bon cavaller mossèn Rocafort, ab sis mília hòmens d'armes. De la segona
batalla féu capità Almedíxer, lo virtuós cavaller, e donà-li huit mília
hòmens d'armes. De la terça fon capità lo marquès de Liçana, e donà-li
deu mília hòmens d'armes. De la quarta fon capità lo senyor d'Agramunt,
e donà-li deu mília hòmens d'armes. De la cinquena fon capità lo
vescomte de Branches, e donà-li deu mília hòmens d'armes. De la sisena
fon capità lo rei Escariano, e portà quinze mília hòmens d'armes. De la
setena e darrera fon capità Tirant, per ço com era dels socors, e mès-hi
vint mília hòmens d'armes. E així ordenadament estigueren tots
aparellats, esperant quan vendrien los moros per dar la batalla./

/ /

/E així mateix Tirant féu ordenar totes les capitanies de la gent de
peu, e féu posar cascuna capitania a la part que devia ferir. E estant
així esperant quan los moros vendrien, Tirant féu a la gent d'armes una
semblant oració./

/ /

/ /

/CCCLXXXVII. /L'oració que Tirant féu a la sua gent d'armes.//

// / /

/-Aparellades estan les corones del triümfo nostre, fullades de llor en
senyal de la certa victòria que de nostres enemics s'espera. Cavallers
valerosos, armats primer de gran esforç en lo noble coratge, aprés
d'armes tan ofensives que en la vista sol d'aquelles los enemics
aterren. ¡Quant deu ésser gran l'alegria de tots nosaltres, puix
ajustats per una mateixa intenció, ab un mateix esforç e ànimo
combatent, atengam la fi d'aquella cosa per la qual lo morir no es deu
refusar! Recordau, cavallers, los vostres passats, i de vosaltres per lo
semblant recordau actes meravellosos, e acabau de foragitar la temor de
vostres pits si alguna n'hi atura, car sens dubte la divina Providència
no ho consent, ni és permès l'esmaiar a vostre nobles ànimos. ¿Què tenim
d'aquesta miserable vida sinó lo temps que vivim? Aquell se despenga en
semblants actes que més honorosos ésser no poden; en altra manera,
engolfats en la mar de covardia, en nengun port d'honor arribaria nostra
fama. Alçau, cavallers, vostres enteniments, pensant que combateu per
l'honor, més cara que cosa d'esta vida; aprés, per los béns i
prosperitats de nosaltres, per la llibertat, per la glòria i, lo millor,
per la santíssima fe crestiana, la qual exalça als qui l'exalcen,
defensa als qui la defensen, i conserva als qui la mantenen en honor e
pacífica vida. Doncs, sia-us feta llarga aquesta xica nit ab lo desig e
ardiment de vençre los enemics, e exercitant les vostres persones en lo
treball delitós de les armes, perquè la coïssor i fatiga que d'aquelles
nostres contraris senten, a nosaltres poc delita./

/ /

/L'endemà per lo matí, los moros se llevaren e ordenaren ses batalles i
ses capitanies, e posaren primerament per capità lo rei de Tremicèn, qui
era animós cavaller e valentíssim capità, e donaren-li deu mília ginets.
Aprés feren set esquadres, e en cascuna d'aquelles posaren un valent
cavaller moro ab deu mília ginets cascú. La darrera batalla de socors
regia lo rei Menador de Pèrsia, ab vint mília combatents, e així cascuna
de les parts ordenaren tota la gent de peu e feren ses capitanies e caps
de centenars e de deenes./

/ /

/Com los moros hagueren ordenades totes ses batalles, fora de la ciutat
en un bell pla que hi havia, e així ordenadament feren la via del camp
de Tirant, l'espia que Tirant tenia prop de la ciutat véu que los moros
anaven devers lo camp e cuità per avisar-ne a Tirant. Com Tirant sabé
que los moros venien, ja tenia tota la sua cavalleria a cavall e en
pungt, e tota la gent de peu en orde, e així ordenadament e ab gran
ànimo partiren del camp e feren la via dels moros, perquè no haguessen
aquella honor que vinguessen al llur camp./

/ /

/Com les batalles foren prop, que es veren, començaren d'esclafir les
trompetes e anafils, e los crits foren tan grans d'abdues les parts que
paria que cel e terra se'n degués entrar. Llavors Tirant manà a la
primera batalla que ferís, e lo bon capità mossèn Rocafort ferí ab la
sua gent tan poderosament que açò era una admirable cosa de veure./

/ /

/E lo rei de Tremicèn, qui era capità de la primera batalla dels moros,
ferí així mateix tan virtuosament que cavaller al món no poguera més
fer, que tan bravament combatien als crestians que ja els tenien en
vençó. E lo rei de Tremicèn, qui donava de tan mortals colps que no era
degú qui a l'encontre li gosàs estar, e encontrà's ab lo capità
Rocafort, e donà-li tan gran colp de l'espasa per lo cap que el féu
caure del cavall, e passà avant. E los seus hagueren prou a fer de
llevar-lo e de passà avant. E los seus hagueren prou a fer de llevar-lo
e pujar a cavall, tanta era la presa que los moros lo daven, car
certament lo cavaller Rocafort fóra mort si no fos per lo socors de la
segona batalla, que, com Tirant véu que la sua gent anava a mal, féu
ferir Almedíxer ab la sua gent; e feriren tan poderosament que los moros
feren retraure un gran tros. Llavors ferí l'altra esquadra dels moros
molt bravament, e véreu rompre llances e derrocar cavallers e cavalls, e
jaure per terra molta gent morta, així dels crestians com del moros, car
verdaderament aquests dos reis, ó és, lo rei de Tremicèn e de Fes, eren
molt valentíssims cavallers, e feien tantes armes que degú no els gosava
estar davant, e mataren molts crestians./

/ /

/Llavors Tirant, que véu la batalla anar a mal, que aquests dos
cavallers li destruïen la gent, féu ferir totes les altres esquadres
plegades, que no restà sinó la sua. Feriren tan poderosament que en poca
hora, ans que los altres so fossen regoneguts, hagueren morta molta
morisma./

/ /

/E lo rei Escariano s'encontrà ab lo rei de Fes, e feriren-se tan
bravament ab pits de cavall, que les llances ja les havien rompudes, que
los dos n'anaren per terra, e foren-se llevats, e ab les espases se
combateren molt ferament que semblaven dos lleons. E com cascuna de les
parts veren llur Rei en terra, cuitaren-hi per socórrer-los, e veren
allí una aspra batalla on hi morí molta gent. Car aquí es trobà lo
senyor d'Agramunt e lo marquès de Liçana, qui eren valentíssims
cavallers; e a despit dels moros pujaren lo rei Escariano a cavall, e
los moros se'n portaren també lo rei de Fes, e los moros qui veren que
la llur part anava a mal, feriren totes les esquadres plegades./

/ /

/Llavors ferí Tirant també ab la sua gent, e véreu la gran mescla e los
grans crits que los moros feien, que no podien durar contra los
crestians. E lo rei Menador de Pèrsia, qui era entrat en la batalla com
a ca rabiós, ab una aljuba d'or molt lluent, e véu a Tirant, deixà's
anar devers ell e donà-li tan gran colp de l'espasa sobre lo cap, que
per poc no el llança del cavall, que del cap li féu dar al coll del
cavall. E Tirant se fon dreçat e dix:/

/ /

/-Si no fos per mon bon elm tu m'hagueres mort, mas jure per mon Déu
que, si jo puc, jamés no daràs pus colp./

/ /

/Alçà l'espasa e donà-li tan gran coltellada al muscle dret que tot lo
braç li llevà en redó, e lo Rei prestament caigué en terra mort./

/ /

/Los moros, qui veren lo rei de Pèrsia mort, com a desesperats
reforçaren la batalla molt bravament, que en poca hora veren la terra
coberta de cossos morts, car Tirant ab la sua mà feia morir tanta gent,
que no encontrava negú que del primer colp no el metés per terra mort o
alesiat./

/ /

/E així durant la batalla, fon sort que Tirant s'encontrà ab lo rei de
Tremicèn, e donà-li tan gran colp de l'espasa sobre lo cap que plegat lo
mès per terra, e si no fos per lo bon bacinet que portava, mort fóra lo
Rei. Com fon en terra, Tirant passà avant, e los moros llevaren lo Rei e
trobaren-lo encara viu; pujaren-lo en un ginet ab un moro a les anques,
e corrent féu la via de la ciutat per restaurar la vida. /

/ /

/Com molt hagué durat la batalla, los moros no pogueren tenir contra los
crestians, ans forçadament s'hagueren a posar en fuita, car los
crestians los eren molt sobergs. Com Tirant vçeu que los moros fugien dix:/

/ /

/-¡Ara és hora, valentíssims cavallers, que la jornada és nostra! Muiren
tots!/

/ /

/E tothom se més a l'encalç, e los moros cuitaven per recollir-se dins
la ciutat; e tant no feren que no pogueren de la mort ésser estalvis
passats quaranta mília moros aquella jornada. Com los qui eren restats
foren recollits, Tirant féu voltar tota sa gent perquè de la ciutat ab
bombardes no els poguessen damnificar./

/ /

/Aprés que la batalla fon finida, Tirant replegà tota sa gent, e
llevaren lo camp en què guanyaren molt, e tornaren a llurs tendes ab
gran alegria, faent llaors e gràcies a Nostre Senyor Déu de la victòria
que els havia donada, e feren bones guaites de nit e de dia per ço que
los de la ciutat no els vinguessen damunt descuidats; e d'altra part
tenien esment als de la ciutat que degú no pogués eixir que no fos vist.
E los de la ciutat tenien barreres defora de la ciutat, e aquí ells
feien tots dies de grans cavalleries. E Tirant féu bastir molts ginys e
assitiar moltes bombardes grosses qui tiraven contínuament a la ciutat./

/ /

/E de continent que Tirant hagué vençuda la batalla, féu armar una
galera al port d'One, e posà-hi per capità un cavaller lo qual havia nom
Espèrcius, qui era natural de Tremicèn, e era bon crestià e home molt
diligent e de grans negocis, al qual Tirant donà càrrec que anàs en
Gènova, en Venècia, en Pisa, en Mallorca (qui en aquell temps era cap de
mercaderis), e que noliejàs tantes naus, galeres e llenys e tota manera
de fustes, qui poguessen portar molta gent; e que els prometés sou per a
un any, e que de continent los trametés al port de Contestina, qui és en
lo regne de Tunis. E prestament lo dit Espèrcius, ben informat de tot lo
que tenia de fer e negociar, se recollí e féu son viatge./

/ /

/Ací se lleixa lo llibre de recitar de Tirant los singulars actes que
los del seu camp feien tots dies ab los de la ciutat, e torna a recitar
de l'ambaixador Melquisedec, que Tirant trametia a Contestinoble./

/ /

/ /

/CCCLXXXVIII. /Com l'ambaixador de Tirant arribà a Contestinoble.//

// / /

/Essent partit l'ambaixador Melquisedec de la Barbaria, hagué lo temps
tan pròsper e favorable que en breus dies arribà en Contestinoble. Com
la nau fon en lo port surta, digueren-ho a l'Emperador. E ell prestament
hi tramès un cavaller per saber quina nau era aquella ni què portava, ne
per quins afers era allí venguda. Lo cavaller anà al port e entrat dins
la nau parlà ab l'ambaixador e, ben informat, e se'n tornà al palau on
l'Emperador era, e féu-li sa relació molt diligentment dient-li com
aquesta nau venia de la Barbaria, la qual trametia Tirant carregada de
forment a sa majestat, i com hi venia un cavaller per ambaixador lo qual
li trametia Tirant./

/ /

/Com l'Emperador oí aquesta nova fon molt aconsolat per la molta
necessitat en què posats eren, e féu llaors e gràcies a Nostre Senyor
Déu com no l'havia oblidat. E de continent l'Emperador manà a tots los
cavallers de la sua cort e a tots los oficials e regidors de la ciutat,
que anassen acompanyar a l'ambaixador que Tirant trametia. E prestament
anaren tots al port e feren-lo eixir de la nau./

/ /

/L'ambaixador ixqué molt ben abillat ab roba de brocat sobre brocat,
forrada de marts gibilins, e gipó de brocat, e ab una grossa cadena d'or
al coll, acompanyat de molt bona gent que portava, tots molt ben
abillats. E com foren eixits en terra, foren rebuts per los cavallers de
l'Emperador e feren molta honor a l'ambaixador per lo desig gran que
tenien que Tirant vingués. E així tots ensems lo portaren davant
l'Emperador e l'Emperadriu, qui era en la cambra ab
l'Emperador.L'ambaixador féu sa reverència a l'Emperador e besà-li lo
peu e la mà, e així mateix la mà a l'Emperadriu,e ells lo reberen ab
cara molt afable, mostrant haver molt gran plaer de la sua venguda. E
l'ambaixador Melquisedec donà la lletra de creença a l'Emperador, lo
qual la donà al seu secretari per llegir. Era del tenor següent./

/ /

/ /

/CCCLXXXIX. /Lletra de creença que tramès Tirant a l'Emperador.//

//

Sacra Majestat: L'ambaixador qui la present porta suplirà a la breu
escriptura mia. Sia plasent a la Vostra Altesa donar fe e creença a
aquell, com d'açò sia digne essent cavaller de molta honor,
experimentat, de no menys virtut e fama.

/ /

/E llesta la lletra, l'Emperador féu donar bona posada a l'ambaixador e
li tramès tot lo que necessari hagué e manà que fos ben servit. E
l'endemà l'Emperador féu ajustar tot son consell e tots los regidors e
ciutadans honrats de la ciutat; e en la gran sala del palau ell los féu
tots ajustar. E com tots foren aquí, l'Emperador tramès per
l'ambaixador, lo qual venc molta altament abillat, e ab altra manera de
robes de brocat d'altra color, forrat d'erminis, e ab un collar
d'espatles, d'or, molt ample, ab singulars esmalts. Aquest ambaixador
era home de gran eloqüència, molt savi, e sabia parlar de tots los
llenguatges. Com fon davant l'Emperador féu sa reverència, e l'Emperador
manà que sigués davant ell perquè el pogués millor oir. E posat silenci
en lo consell, l'Emperador manà a l'ambaixador que explicàs sa
ambaixada. E aquell llevà's e féu sa reverència, e pres-se a dir forma
de semblants paraules./

/ /

/ /

/CCCXC. /Com l'ambaixador de Tirant explicà la sua ambaixada.//

// / /

/-Senyor molt sereníssim, bé deu ésser en record la majestat vostra com
Tirant s'era mès e recollit en les galeres ab llicència de vostra
altesa, per anar al camp per lliberar los cavallers que lo Soldà e lo
Gran Turc tenen presos, e com fortuna no fon contenta que es complís lo
desig de la majestat vostra e de Tirant. E aprés véu vostra altesa com
les galeres s'hagueren a partir ans d'hora per la gran tempesta e
fortuna que en la mar havia, e aba aquells gran fortuna corregueren sis
dies e sis nits, en tal manera que totes les galeres se separaren les
unes de les altres, e perderen-se totes sinó la del capità Tirant, així
com fon permissió divina que atès a la costa de barbaria, ço és, en la
terra del rei de Tunis, e donà aquí a través on se perdé la demés gent.
Los que escaparen foren catius. Lo capità Tirant fon sort que fon pres
per un cavaller qui es nomenava Cabdillo sobre los cabdillos, ambaixador
del rei de Tremicèn, qui era vengut al rei de Tunis per ambaixador, e
anant caçant per lo camí trobaren a Tirant en una cova, e veent la sua
bellíssima disposició féu-li molt bona companyia, e pres-lo en tanta
amor que el feia anar ab ell en la guerra que havia lo rei de Tremicèn
ab lo rei Escariano, e per les grandíssimes cavalleries de Tirant ell
fon mès en llibertat, e fon fet Capità. Lo qual pres ab son bon enginy
lo rei Escariano, e féu-lo fer crestià, e aquest rei Escariano és ara
rei de Tunis e de Tremicèn. E la majestat vostra deu saber com ha
conquistada tota la Barbaria, que no li restava a pendre, com jo partí,
sinó una ciutat, e aprés que haurà aquesta, de continent, senyor, té
deliberat de venir ací ab tot aquell poder que haver porà, car Tirant
pot traure de la Barbaria dos-cents cinquanta mília combatents. E
d'altra part emprarà lo rei de Sicília, que hi vendrà ab tot son poder,
e ja fa fer gran provesió de naus per portar vitualles per socórrer a la
majestat vostra. Per què, senyor, suplic a l'excel.lència vostra que li
vullau perdonar com tant ha tardat lo socors, com no sia estada culpa
sua, e que l'altesa vostra se vulla confortar e alegrar, car ab l'ajuda
de la divina Clemència ell farà tals actes que complirà molt prestament
lo que la majestat vostra ha tant desitjat./

/ /

/ /

/CCCXCI. / Com l'ambaixador obtingué llicència de l'Emperador que pogués
anar a fer reverència a la Princesa.//

// / /

/Explicada que fon l'ambaixada, l'Emperador ab tots los del consell
foren molt admirats e aconsolats de la gran prosperitat de Tirant, com
de catiu era pujat a senyor de tota la Barbaria, e lloaren molt la sua
gran cavalleria e digueren que en tot l'univers món no es trobaria un
tal cavaller ab compliment de tantes virtuts e actes insignes. E foren
molt confortats del gran dubte que tenien dels turcs./

/ /

/E fet tot açò, l'ambaixador s'agenollà davant l'Emperador e demanà-li
llicència que pogués anar a fer reverència a la Princesa. E l'Emperador
dix que era content e manà a Hipòlit que anàs ab ell al monestir on
estava la Princesa, la qual, de dolor que tenia de Tirant com jamés
n'havia sabut nova si era mort o viu: no que hagués pres l'hàbit, mas
tota vestida de burell, tenint la regla de les altres monges./

/ /

/Com l'ambaixador e Hipòlit foren a la porta del monestir, demanaren de
la Princesa. Anaren-lo-hi a dir de continent com un ambaixador de Tirant
era vengut, e que era viu. Llevà's lo vel que portava davant la cara, e
prestament anà a la porta. E l'ambaixador li féu molt gran reverència e
li besà la mà, e la Princesa l'abraçà e li féu molt gran festa; e tanta
fon l'alegria que hagué de la venguda de l'ambaixador, que li vingueren
los ulls en aigua e estigué per bon espai que no pogué parlar./

/ /

/E com la Princesa fon tornada en son record, demanà a l'ambaixador de
l'estament de Tirant. L'ambaixador li respòs com se recomanava en gràcia
e mercè de sa altes, e que era ben sa e molt desitjós de veure sa majestat:/

/ /

/-E tramet-vos aquesta lletra./

/ /

/E la Princesa pres la lletra i llegí-la, que contenia paraules de
semblant estil./

/ /

/ /

/CCCXCII. /Lletra tramesa per Tirant a la Princesa.//

//

Absència, enemiga d'enamorats pensaments, és aquella qui, entre tants
enemics meus, major combat s'estudia donar-me. Aprés que de vostra
altesa perdí la desitjada vista, tantes adversitats lo vostre Tirant ha
trobades que és impossible alre que vostres contínues oracions hagen
sostengut la mia desaventurada persona; i per ço, regraciant a vós lo
que d'honor e prosperitat he atès, no mereixedor, mas per vostres
mèrits, com a cosa que em ve de vós ho estime, maleint la fortuna per
desenculpar a mi, si per ésser absent vos he feta ofensa. Ab tot que ab
sobergues tribulacions, de nit e de dia present al meu enteniment, no us
deixava, ni alre que el vostre nom podia pronunciar la mia llengua.
¡Quants dubtosos perills circuïen la mia combatuda vista! D'on, restant
vencedor, sol vençut de vostra benvolença, és la present excusadora, que
les altres ans d'aquesta no us són escrites perquè jamés llibertat m'ha
consentit fer lo que devia, mas no desconfie que les vostres justes
pregàries per los meus limitats desigs seran satisfets, segons lo vostre
molt valer ho merita.

//

/Aprés que la Princesa hagué llesta la lletra, fon molt aconsolada de
les raons d'aquella, e interrogà a l'ambaixador en quin punt estava
Tirant de la conquesta de la Barbaria. E aquest recit'a-li llargament
tota l'ambaixada, en la forma dessús dita davant l'Emperador. Com la
Princesa hagué oïda l'ambaixada recitar, fon posada en gran admiració de
les coses que havia oïdes referir de Tirant e de les sues singulars
cavalleries, creent fermament que sinó aquest no era bastant a reparar
l'Imperi grec e traure'ls de tanta impressió e congoixa com tenien i
esperaven haver. E com fon certa que prestament havia de venir, fon-ne
molt aconsolada e demanà a l'ambaixador que li digu´s què era de
Plaerdemavida, si era morta o viva. E aquest li recità llargament tota
la sua ventura e dix-li com era viva e com era muller del senyor
d'Agramunt, e com Tirant li havia feta molt grandíssima honor e com li
havia promès de fer-la coronar reina. /

/ /

/E açò fon molt plasent a la Princesa e dix que Tirant no podia fer sinó
segons qui era, car les virtuts sues eren tantes que en lo món no tenia
par. E més li dix com Plaerdemavida era estada cativa de sa muller, e
com a pregàries de Plaerdemavida, Tirant havia perdonat a sa muller e a
tots los habitadors de la ciutat de Montàgata, qui era sua, per ço com
lo senyor d'Agramunt los volia tots tallar a peces; perquè ella ab son
bon enginy e gran discreció los restaurà./

/ /

/E havent finit son parlament, l'ambaixador pres comiat de la Princesa e
anà-se'n a la sua posada./

/ /

/ /

/CCCXCIII/. Com l'ambaixad/o/r de Tirant se'n tornà ab la resposta de
l'Emperador e de la Princesa.//

// //

/Aprés pocs dies que l'ambaixador hagué explicada l'ambaixada,
l'Emperador deliverà que prestament delliuràs l'ambaixador de Tirant, e
féu fer resposta a la lletra e ambaixada de Tirant, narrant a la dita
lletra llargament lo punt e la disposició en què estava e tot lo seu
Imperi./

/ /

/E féu-se venir l'ambaixador davant e donà-li la lletra; e aprés lo
pregà molt afectadament que ell volgués molt sovint sol.licitar a Tirant
que fos en record d'ell, e que hagués compassió de la sua senectut e de
tnts pobles qui estaven en perill de renegar la fe de Jesucridt, e de
tantes dones e donzelles qui s'esperaven ésser deshonrades si doncs lo
divinal auxili e lo seu no havien. E molt ben instruïnt l'ambaixador
prer la imperial majestat, llicència pres d'ell besant-li lo peu e la
mà, e per semblant de l'Emperadriu./

/ /

/Aprés l'ambaixador anà al monestir on era la Princesa e dix-li com
tenia llicència de la majestat de l'emperador, e venia a sa altesa si li
plaïa manar alguna cosa. Respòs la Princesa e dix que tenia molt
singular plaer de la sua presta partida, car confiava tant de la sua
bondat e gentilea que faria son poder de fer venir prestament a Tirant
per lliberar-los de la gran necessitat e perill en fquè estaven, e
pregà'l molt que açò fes ab summa diligència, com poer art de cavalleria
hi fos obligat; e donà-li la lletra que trametia a Tirant./

/ /

/E finit lo parlament, l'ambaixador besà la mà a la Princesa e pres son
comiat, e la Princesa l'abraçà e li féu molta honor. E molt ben
certificat, l'ambaixador, de totes les coses de què Tirant li havia dat
càrrec, recollí's en la nau e féu dar vela per complir son viatge./

/ /

/Ací es lleixa lo llibre parlar de l'Emperador e torna a Tirant./

/ /

/ /

/CCCXCIV./ Com Tirant pres la ciutat de Caràmen per força d'armes.//

// //

/Aprés que Tirant hagué tramès l'ambaixador Melquisedec en
Contestinoble, ell treballà ab continu estudi com poria pendre la ciutat
que tenia assetjada, perquè tots dies feia tirar ab trabucs e ab
bombardes grosses a la muralla, e tant com ne derrocava, tan prestament
los de dins ho havien adobat. E donà molts e diversos combats de nit
dins la ciutat eren molt savis e valentíssims, e molt pràctics en la
guerra, e tenien molt bona cavalleria, car contínuament, a tantes hores
com volien, los eixen defora a guerrejar, e havien de grans escaramusses
que hi morien molts d'una part i d'altra. Emperò ells no gosaven eixir a
batalla ab Tirant, per ço com Tirant tenia al doble més gent de cavall e
de peu que ells no feien, e tingueren-se així per espai d'un any./

/ /

/Seguí's que un dia Tirant ajustà consell de cavallers, e fon-hi lo rei
Escariano, lo senyor d'Agramunt e molts altres capitants e cavallers.
Començà a parlar Tirant e dix:/

/ /

/-Senyors e germans meus, gran vergonya és a nosaltres, e mostram gran
flaquea, que un any ha que tenim assetjada aquesta ciutat que no l'havem
poguda prendre, per què só de parer que tots devem morir o pendre-la./

/ /

/E tots foren d'aquell acord, car Tirant ne tenia molta malenconia, per
ço com desitjava haven finida la conquesta perquè pogués anar a socórrer
l'Emperador e a la sua Princesa. E d'açò era causa Plaerdemavida, qui
contínuament l'atribulava, e li dava pena inculpant-lo de poca amor que
portava a la Princesa./

/ /

/Per què Tirant en aquest temps, durant lo siti, féu fer una mina molt
secretament, e per tant com la ciutat aquella era edificiada sobre
roques, si bé estigués en terra plana, hagueren molt gran treball de
cavar-la, e per aquesta raó tardà tant de pendre-la. Acabada que fon la
mina, Tirant trià mil hòmens d'armes, los millors qui foren en lo camp,
e féu-ne capità mossèn Rocafort, per ço com era molt bon cavaller e
animós, e molt destre en totes coses, e departí la gent del camp de deu
parts, e en cascuna part féu son capità./

/ /

/Ordenades que foren totes les batalles, Tirant manà que una hora ans
del dia donassen lo combat a deu parts de la ciutat, e així fon fet, per
què ells donaren son combat e arboraren escales per la muralla, e los de
dins se defenien molt bravament que mataven molta gent dels crestians. E
durant així la batalla, lo capità Rocafort entrà en la mina ab los mil
hòmens d'armes, que no foren sentits, e cuitaren a un portal qui era
molt prop d'allí on eren eixits, e obriren les portes, e Tirant estava
en aquel portal ab la sua batalla, que combatia. Com véu lo portal
obert, entrà prestament ab tota la sua gent dins la ciutat, e los mil
hòmens cuitaren a l'altre portal e obriren les portes, e entrà lo rei
Escariano ab la sua gent./

/ /

/E aquí foren los crits molt grans dins la ciutat, e los mil hòmens
cuitaren a l'altre portal e obriren-lo, e entrà la gent dins. La gran
mescla fon d'aquells de la ciutat ab los del camp. Los dos reis pujaren
a cavall ab molts altres cavallers e mesclaren-se ab los altres: Los mil
hòmens d'armes anaren així de portal en portal fins que totes les deu
batalles foren dins la ciutat./

/ /

/L'animós rei de Tremicèn, mirant la sua gent qui anava a total
destrucció, com a desesperat corria en aquella part on los crestians
destruïen llurs enemics, no per cocórrer, mas perquè morint de tal
extrem de misèria e tribulació fos fet delliure, ferint aquells dels
quals pus cruel la mort devia pendre. E així, molt voluntari, no pas
fugitiu, fon pres per lo cavaller Almedíxer, del cap del qual, llevada
la corona, ornà la punta de la sua espasa./

/ /

/No cessaren per açò los moros proceir dins la ciutat llurs armes contra
aquells dels quals ans la mort que la vida rebre estimaven, puix de
vencedors los era fugida l'esperança. E així, no per defendre's, mas per
ofendre quant podien, i perquè finint no finís llur nomenada, com a
feroces lleons batallant los restava de cavallers la man dreta armada,
per lo doble ànimo dels quals, no sens dubte moriren molts crestians, e
no menys nafrats per semblant causa. Com desbaratades, per los carrers
de la ciutat, les esquadres de Tirant correguessen, de les torres e
terrats ab canteres reberen gran ofensa./

/ /

/Lo cavaller Rocafort fon pujat en una torre per una part del mur qui
derrocada estava per los passats combats, lo qual posà bandera del reis
Escariano mitjanada en armes del victoriós capità Tirant, la qual vista
per lo rei de Fes, acompanyat de molts, animosament venc per defendre la
sua vista de tant improperi; e així, pujant per la mateixa part, volent
ab sa gent llevar la novella bandera, fon per lo marquès de Liçana
derrocat de la torre. E així finí lo dit rei de Fes la sua trista vida,
a la mort del qual se seguí un tant gran crit dels moros qui present
eren, que ajustats molts dels altres en aquella mateixa part,
desordenadament e poderosa feren armes volent quasi honrar o venjar la
real ofensa./

/ /

/Mas no tardà Tirant ab lo rei Escariano, acompanyats de soberga
companyia, ferir enmig la confusa morisma, matant sens alguna mercè
aquells dels quals fins al darrer mai les armes cessaren./

/ /

/Lo vescomte de Branches, no fatigat per la victòria ni per apartar-se
de perills, mas per fornir les forces de la ciutat presa, deixà aquesta
cruel e vencedora brega, e seguint-lo alguns, ab llur discreta
deliberació prengueren les torres e cases forts de tota la ciutat,
compartint-se per aquelles, fent grans alimares, despelegant penons e
banderes de diverses crestianes invencions e armes no cessant ab alta
veu cridar: "¿Vixca lo famós Capità, e vixca lo venturós Rei, e vixquen
los nobles coratges, e vixca e augmente la crestiandat qui a honor e
llaor de Déu, exalçant la santa fe, meravellosament prosperant vencedors
se demostren!" /

/ /

/ /

/CCXCV. /Com l'ambaixador que Tirant havia tramès a Contestinoble se
presentà davant Tirant.//

// / /

/Com Tirant hagué presa la ciutat e morts tots los reis qui contraris li
eren, fon lo més content home del món, pensant com havia dada fi al que
tant havia desitjat. E estant en aquella grandíssima contentació, retent
llaors e gràcies a Nostre Senyor Déu de la gran victòria que havia
obtesa, e com l'havia lliberat de tants perills, posà en ordre la
ciutat, e tots los del camp recolliren-se dins, e estaven aquí ab gran
plaer e delit molt abundosos de totes coses, per tant com la ciutat era
molt gran e ben fornida de viures. E tots los castells, llocs e viles
entorn la ciutat portaren les claus a Tirant, e cridaren-li mercè, com
tots eren prests de fer-se crestians e fer tot lo que ell manàs. E ell
los receptà ab gran amor e benignitat, e féu fer crestians tots aquells
qui de bona voluntat se volgueren batejar, e donà'ls moltes llibertats e
franqueses, e tots generalment amaven a Tirant per la molta humanitat
que li veien posseir./

/ /

/E estant en aquest delit e repòs, Tirant hagué nova com l'ambaixador
que tramès havia a Contestinoble era arribat al port de la Stora ab bon
salvament, de la qual nova Tirant fon molt alegre. E a pocs dies ell
aplegà a la ciutat on Tirant era, lo qual ell rebé ab molta alegria, e
feta sa reverència, donà-li la lletra que l'Emperador li trametia. E de
continent Tirant la llegí, e contenia lo que es segueix./

/ /

/ /

/CCCXCVI. /Lletra que tramès l'emperador de Contestinoble a Tirant.//

//

No és poca l'admiració e dubtosa temor que fins la certenitat sabuda per
vostra gloriosa e alegre ambaixada, lo nostre trist cor ha tengut
circuït, dreçant pus tost lo pensament als infortunis e dans de vostra
gran cavalleria, que als mals e pèrdues nostres e d'aquesta terra
nostra, remuda o remedora per la magnanimitat de vostre coraatge.
L'absència vostra és estada guiatge segur als enemics, e la mort qui
esdevenir-vos podia era passatge segur que prestament en l'eterna vida
nos trespostava. Mas no ha plagut a la divina Providència tan gran dan
permetre, encara que per los nostres pecats los evidents perills no
s'amansen, perdent de cada dia i enrequint-se los turcs del que sols
pertany a nostre Imperi, essent ja desmenuïda la nostra excel.lent
corona a senyorejar sols la ciutat de Contestinoble e la citutat de
Pera, i alguns pocs castells qui, per ésser deçà lo riu del pont de
Pera, estalvis resten. Mas és tan gran la fretura de provisió, i la del
siti de nostres enemics, que sens dubte som breument peridors si la
misericòrdia de Déu a nostra vista la presència vostra no ens porta, en
qui resta nostra perduda esperança. Llarga cosa seria recitar la molta
gent i estimada que és perduda, i la que resta de fort esmai mig
vençuda, alegrant-se almenys d'ésser catius lo restant de llur trista
vida en poder d'infels. Per los quals a confondre, i los nostres morts
venjar, ab los vius restaurant vivificar, suplicam a vós, gran Capità de
Déu, i nostre com a fill, quant a l'amor e honor en què sou
contínuament, vos desitjam que en reverència de Jesucrist crucificat
vullau recordar la nostra pressura grandíssima e tristícia, ensems ab la
de nostra caríssima filla, de la boca de la qual, i de tot lo poble, lo
nom de Tirant nunca s'aparta, com aprés Déu no tingam major esperança.
Per la qual raó, com a molt enutjats o torbats per tanta causa, no sabem
què reduir a vostra memòria per inclinar aquella a fer-vos prest venir.
Lo cativeri de molts parents e amics vostres crida la vostra presta
venguda, e altres que per socórrer tramesos per lo Mestre de Rodes i del
rei de Sicília, eren ací venguts, dels quals, essent ja catius, la
llibertat si s'atenyia seria grandíssima alegria. L'Àfrica ja tota
subjugada consentirà que vós, subjugador, pugau recobrar aquest perdut
Imperi, caar no és menor empresa l'experiència feta d'aquesta
necessàriament faedora; e per a vós, Tirant, conquistar lo mòn és xica
paraula, per lo gran efecte de vostres obres. Lo Gran Turc tremola e lo
Soldà temoreja que Tirant encara sia sobre la terra. Doncs, enseguint lo
vostre natural, no cesseu venir si l'amor que mostrau en vostres pits
reposa.

/ /

/ /

/CCCXCVII. /La relació que féu l'ambaixador a Tirant.//

// / /

/Com Tirant hagué llesta la lletra de l'Emperador, hagué molt
grandíssima compassió d'ell. Los ulls li vengueren en aigua com pensà en
la fort congoixa en què estava, e recordà-li del duc de Macedònia e dels
altres parents seus e amics qui per causa sua estaven detengutys catius
en poder d'infels, e que altra esperança no tenien d'eixir-ne jamés sinó
per ell; e com pensà, més, tot lo que havia conquistat en l'Imperi grec
en tot lo temps que hi era estat, que en fort breu temps era estat
perdut, e molt més encara./

/ /

/E demanà molt llargament a l'ambaixador del que havia vist, e aquest lo
hi recità tot. E més li demanà de la senyora Princesa com estava; e ell
li recità com l'havia trobada en un monestir de Santa Clara, que per la
sua absència s'era dada al servei de Déu, e com estava contínuamnet ab
lo vel davant la cara en santíssima vida, e com lo rebé ab gran alegria:/

/ /

/-E com me demanà de tot lo vostre estat e de la prosperitat en què
vostra senyoria estava, e pregà'm molt que us suplicàs una e diverses
voltes que la mercè vostra no l'hagués per oblidada e majorment ara que
estaven en perill d'ésser presos e subjugats per los moros. E si jamés
havia enutjada la senyoria vostra, que us demanava mercè; que en tal cas
no lo hi volguésseu mostrar, que així com éreu piadós e misericordiós
als enemics, que a ella, que era vostra, volguésseu usar segons havíeu
acostumat, car lo contrari no podia creure de vós, per bé ella no us ho
mereixqués, mas que devíeu pensar que era la vostra pròpia carn a qui no
podeu fallir; e si açò feia prestament la senyoria vostra, que ella e
totes les coses sues vos obeirien com a senyor/

/ /

/E moltes altres raons que li dix, que lo llibre no ho recita. E
l'ambaixador donà-li la lletra que la Princesa li trametia, la qual pres
Tirant e llegí-la, manifestant-li forma de semblants paraules./

/ /

/ /

/CCCXCVIII. /Lletra tramesa per la Princesa a Tirant lo Blanc.//

//

Infinit goig e soberga alegria amolliren tant lo meu trist cor, que fon
impossible aprés de vista e oïda vostra lletra, ressuscitadora de la mia
vida, jo fos de mi mateixa. Per un extrem de consolació torbat lo meu
entendre, abundaren les llàgremes als ulls tant que més trista que
alegre me demostrava, e per socórrer la mia llaugera sang al defalliment
del cor, falliren de virtut los membres tots de la mia persona, restant
a estima dels presents quasi defunta. Gran espai passà que per molts
socorriments poguí cobrar la primera força, escrivintvos ara primer
aquell sospir que llavors féu testimoni de ma recobrada vida, aprés del
qual, fallint-me raons per defensar als miradors la causa de tal
desastre, me fiu portar a un retret del monestir, en lo qual per les
erres que us tinc fetes, penitència no condigna reportava. Lo major
descans, espai e delit que aprés perduda vostra presència he atès, fon
aquest present de mes torbades paraules, tornar a vostra mercè, de qui
só estada, só e seré secreta cativa, regraciant-vos quant puc ni sé los
treballs que per mi haveu sofert, dels quals no les mies indignes
pregàries, mas vostre merèixer i ànimo, victoriosament vos han rellevat.
No és de maleir, mas d'exalçar o lloar la fortuna qui a la fi
prosperitat reporta, i bons són los mals qui benaventurada fi procuren.
Lo menor bé que vós, gloriós Tirant, posseïeu és lo meu nom, perquè
d'aquell no crec vos recordàsseu sinó com a ocasió de tants afanys com
vostra lletra recita. E si, doncs, amor o extrem de benvolença és
vençut, vencedor vos subjuga. Jo us remet la culpa que de vostres falses
openions en mi començà, aaaab aquesta sola condició, que prestament
l'africana terra de vostra presència sia feta vídua, perquè aquesta
deserta poblaació ensems ab mi siam fets abundosos de vostra desitjada
vista, reduint-vos a memòria la corona de l'Imperi grec, qui vostra
s'espera; la virginitat mia, per vós tan desitjada e ara perillosa per
algun infel ésser robada, e jo, esposa vostra, cativa de semblants haja
ésser detenguda. E no és menys de recordar la molta honor que de
l'Imperi teniu rebuda, de l'Emperador e de mi, per los quals restaríeu
difamat d'ingratitud si diligentment no satisfèieu quanta crestiandaat
espera ésser desfesa de captivitat aab lo preu de vostres armes.
Moguen-se, Tirant, les vostres són pietat e clemència en les coses
d'honor e amor. Veniu a delliurar los qui en total perdició perillen
renegar la fe de Jesucrist. Lo valerós cavaller Diafebus, duc de
Macedònia, e altres parents e amics vostres no us sien en oblit, los
quals per ésser venguts en ajuda vostra són en presó cruel detenguts. No
sé què diga, no sé què presente a la vostra vista! Los engans que a la
mia pensa fins ara han detengut són estats: mirar, besar e adorar
algunes joies e coses que vostres són estades, aconsolant-me ab
aquelles. Aprés visitant les portes de la mia habitació dient: "Ací seia
lo meu Tirant, ací repusava, ací em prengué, ací em besà, ací en aquest
llit me tingué nua." E així discorrent gran part de la mit e del dia,
remeiava part de mos acostumats treballs. Doncs, cessen ja aquestes
contemplacions que molt poc m'aprofiten, e vinga Tirant, qui serà vera
consolació, fi, remei e descans dels meus mals, e redempció del poble
crestià.

/ /

/ /

/CCCXCIX. /Com Tirant s'esmortí de sobres d'amor e dolor.//

// / /

/Com Tirant hagué llesta la lletra de la Princesa, ell fon posat en tan
gran agonia que s'esmortí, per la molta dolor e compassió que hagué de
l'Emperador e de la sua Princesa e de les lamentacions d'aquella; car en
aquell instant li fon presentat en lo conspecte seu los grans e amargs
infortunis en què eren posats, e de la captivitat del duc de Macedònia,
cosín germà seu, e dels altres parents e amics seus; per què caigué en
terra com a mort./

/ /

/La gran remor se mogué en lo palau per l'esmortiment de Tirant.
Plaerdemavida, que oí açò, cuità fortment e trobà'l que l'havien posat
en un llit; e aquesta li llançà aiguarròs sobre la cara, e posà-li lo
dit en l'orella tocant-li la nafra que hi tenia; e Tirant obrí
prestament los ulls, e per bons espai no pogué parlar, per la molta amor
e dolor que tenia ensems, car en aquell punt los dos contraris feren
conjunció, e feren aquell cas, car verdaderament ell amava la Princesa
de grandíssima amor, e no menys los parents e amics. E com fon tornat en
son record pres-se a dir semblant exclamació. /

/ /

/ /

/CD./ Exclamació que fa Tirant.//

// / /

/-¡Oh vosaltres qui passau per la via d'amor sentit afanys e
tribulacions: ateneu e mirau si semblant dolor en vosaltres pot ésser de
la que recite! E està lo meu trist cor nafrat de mortal ferida, lo matge
e medecina del qual és aquella que és sobre totes les altres, no sols
ara de mi absenta per llarga distància, mas, posada en grandíssima
tribulació e perills evidents, la vida d'aquella i la mia ensems
perillen. No ha bastat a fortuna separar-me de tanta glòria, mas encara,
continuant llur mal costum, assajar combatre i envestigar lo refugi de
ma vida. ¡Oh Emperador, lo qui jo com a Déu ame, honre e adore! ¡Oh
Emperadriu, qui has portat en lo teu ventre lo fruit de la mia vida! ¡Oh
Princesa, imatge en la qual la divina Ciència se representa! ¡Oh
angèlica figura posseïdora de ma llibertat, habitació excelsa en la qual
lo meu repòs se reposa! Tu eres sola remuneració que els meus grans
treballs aniquilaves. Qui et defensa en ma absència d'opressió e
angústia? E a tu, Tirant, ¿qui et prestarà llaugeres ales ab les quals
volant se pogués caminar on la sua desconsolada ànima imaginativament se
raona? Davallau, doncs, celestials núvols, prenint lo meu feixuc cos
portau-me a finir ab aquella qui té la fi de ma vida. E vosaltres,
immortals déus, los quals poèticament acostumau ésser invocats, favoriu
e ajudau, endreçau e donau camí al meu despoblat entendre, pero on ma
voluntat haja son desitjat efecte. E a tu, Senyor, ab tota veritat
creadora e redemptor d'humana natura, los genolls en terra, los ulls e
mans als cels dreçant, humilment invoque lo teu eternal e infinit poder
detinga los enemics de la tua glòria, fins a tant que disponent la tua
majestat, jo, servent teu, guiat per la tua acostumada misericòrdia,
socorregut de ta contínua potència, lo teu nom invocant, puga socérrer
l'emperial estat e la crestiana unió, a fi que, indigne, no mereixedor
de tanta gràcia, ensems ab los remuts per la clemència, puga regraciar
i, per obres, perfetament donar a la tua sonata paternitat lo fruit que
esperes de nostres despullades ànimes./

/ /

/ /

/CDI. /Com Tirant donà lo regne de Fes e de la Bogia al senyor
d'Agramunt e a Plaerdemavida.//

// / /

/Com Tirant hagué finida sa lamentació, ell dix al rei Escariano que
partissen d'allí e que fessen la via de Tunis per haber en sa mà lo
regne de Tunis. E ans que partís d'aqui donà lo regne de Fes e de Bogia
al senyor d'Agramunt e a Plaerdamavida. E aprés féu posar en ordre tota
la gent, e ab gran cavalleria ell f'eu la via de la ciutat de Tunis./

/ /

/E com los del regne de Tuins saberen que lo rei Escariano e lo capità
Tirant venien ab tan gran poder, trametent-li a dir com los suplicaven
que no els volguessen fer dan negú, car ells eren contents, que puix
llur senyor era mort, d'obeir-los per senyors e fer tot lo que ells
manassen. E ells los receptaren de bona voluntat, e entraren en la
ciutat de Tunis molt pacíficament e ab grandíssima honor que els fon
feta. E Tirant féu jurar al rei Escariano per senyor llur, e totes les
ciutats, viles e castells se donaren a ell./

/ /

/E estant així ab aquell plaer, venc nova Tirant com en lo pert de
Contestina havia arribades sis naus de genovesos molt grosses per què de
continent hi tramès Melquisedec, e dona-li prou dobles, manant-li que
carregàs totes les sis naus de forment e que els pagàs lo nòlit e que
les trametès de continent en Contestinoble. /

/ /

/Partí Melquisedec e donà prestament compliment al que Tirant li havia
manat; e dins breus dies foren carregades e desempatxades e feren vela
per complir son bon viatge. Aprés que Tirant hagué dat ordre que les sis
naus foren partides, que trametian en Contestinoble, en aquest temps ell
féu prendre la possessió del regne de Tunis al rei Escariano, e
juraren-lo per rei e per senyor, e semblantment havia fet el regne de
Tremicèn. /

/ /

/E fetes totes aquestes coses, ell fon lo més content home del món.
LLavors ell emprà al rei Escariano que ab tot son poder ell volgués
passar ab ell en Contestinoble per recobrar l'Imperi grec, que lo Soldà
e lo Gran Turc havien pres e ocupat. E aquest dix era molt content de
complir tot lo que li manàs e molt més avant./

/ /

/Així mateix dix al senyor d'Agramunt, rei de Fes e de Bogia, que anàs a
sos regnes e que ajustà tanta gent com pogués per anar ab ell. E aquest
fon molt content, com ja tingués la possessió e senyoria, e partí de
continent. Aprés lo rei Escariano escriví lletres per tot lo regne de
Tremicèn e de Tunis, a tots lo capitans e cavallers que a cert dia que
tots fossin a la ciutat de Contestina ab totes llurs armes e lo
necessari per a la guerra, com ells los hagués mester; per què de
continent que hagueren rebudes les lletres, tots se meteren en punt lo
mill que pogueren, e dins espai de tres mesos tots foren en la ciutat de
Contestina. E foren los del regne de Tremicèn e de Tunis quaranta-quatre
mília hòmens a cavall e cent mília de peu. Aprés venc lo rei de Fes e de
Bogia, ço és, lo senyor d'Agramunt, ab vint mília hòmens de cavall e ab
cinquanta mília de peu, tots molt bé en ordre./

/ /

/E em aquest instant que aquests s'ajustaven, venc la galera del
cavaller Espèrcius ab moltes naus e galeres e llenys que havia
noliejats, així de genovesos com d'espanyols, de venecians e pisans;
emperò encara ne restaven a venir moltes més. E lo dit Espèrcius, eixint
de la galera, anà a fer reverència a Tirant, e dix-li com tenia bon
recapte de tot quant li havia dat càrrec,car ell li havia noliejades
tres-centes naus grosses e dos-cetes galeres e molts altres llenys de
diverses maneres. E d'açò fon Tirant molt alegre./

/ /

/De continent féu fornir la galera, e dix a Espèrcius que ell volia que
anàs per ambaixador al rei de Sicília e aquest li dix que era molt
content. E Tirant li donà ses instruccions del que tenia de dir al rei
de Sicília. E lo cavaller Espèrcius se recollí en la sua galera e féu la
via de Sicília./

/ /

/Aprés pocs dies que l'ambaixador fon partit, totes les fustes foren
juntes al port de Contestina, e com Tirant véu que tenia prou compliment
de fustes, e més que no n'havia mester, ell se féu venir tots los
patrons e pagà'ls a tots los nòlits per a un any; e féu carregar de
continent trenta naus de forment e de vitualles en la costa de Barbaria.
E carregant-se les naus, ell féu ajustar un dia tota la gent d'armes,
així de cavall com de peu, e tot lo poble de la ciutat, e molta altra
gent de la terra que hi eren venguts per llur plaer, en un bell pla que
hi havia davant la ciutat de Contestina. E aquí havia fet fer Tirant un
gran cadafal molt alt, e tota la gent podia estar entorn, e Tirant, e lo
rei Escariano, e lo rei de Fes, e molts altres barons e cavallers
pujaren en lo cadafal fins que fon ple. Los altres estigueren baix, e
posat silenci a la gent, Tirant se pres a dir l'oració següent. /

/ /

/ /

/CDII. /.L'oració que fa Tirant a la gent d'armes//

// / /

/-Està de continu dreçada la proa del meu desig al perillós port
d'honor, navegant per la tempestuosa mar d'amor per la qual no sols lo
treballar, mas lo morir és glòria tal que en les penes dels mortals
oblidar no es lleixa, quant més vosaltres, potentíssims reis, estrenus
cavallers e virtuosíssim poble, qui ja per llur noble costum o naturalea
sou obligats a semblants actes. Llevades les àncores al delitós navegar,
per on vostres corones e fama relluint dareu major la claror del vostre
il.lustre valer e llinatge, ja ormejats de vostres moltes singulars
experiències, portareu per bandera l'esperança de certa esdevenidora
victòria, perquè ni les vostres acostumades mans de ferir poden sinó
vençre, ni los vostres ulls, havent perduda la ferea de tan temerosos
actes, se poden cansar. E així menys lo vostre gran coratge, semblant a
roca de forts diamants, porà consentir flaquejar ni girar les espatles.
Sia-us, doncs, conhort, e confortem-nos fent tots un mateix ànimo e
voluntat, que semblants coses pròspera fi, segur port e gloriós
exalçament prometen. És la fi de mes praules pregar, sol.licitar e
amonestar tots vosaltres, lo bé e honor de que com a propi estime,
vullau atendre e sovint pensar quanta necessitat aquest singular negoci
nos presenta, presentant-vos lo perill de crestiandat, per la qual
defendre i augmentar som tenguts, e quant infinit o sobirà és lo premi
que se n'adquereix, per lo reverend religiós qui preïcar-vos s'aparella,
manifestament e piadosa poreu entendre./

/ /

/E finida Tirant l'oració, féu pujar en una trona que hagueren posada
sobre lo cadafal a un frare de la Mercè, català, natural de la ciutat de
Lleida, lo qual havia nom frare Joan Ferrer, qui era aquí llegat per lo
Sant Pare e sabia molt bé parlar la llengua morisca, qui a suplicació de
Tirant era vengut, e era gran mestre en la sacra teologia, lo qual féu
un sermó molt singular segons oireu./

/ /

/ /

/CDIII. /Lo sermó que Tirant féu fer als moros//

// / /

/-Considerant e ab molta diligència pensant, molt alts i excel.lents
senyors reis, e vosaltres, nobles e generosos barons, e tots los qui ací
sou al present convenguts en la dignitat de la fe crestiana, veig e
conec aquella ésser de tanta excel.lència e necessitat a cascuna
creatura racional, que com Déu no haja creat l'home sinó per posseir e
fruir lo sobiran bé de la glòria de paradís, aquell no pot tal bé fruir
ni posseir si de la vestidura nupcial de la fe crestiana no és vestit.
Car per res l'home de la contagió de la mort e obligació de pecat que
incorre en la sua primera nativitat pot ésser delliurat sinó per fe. Açò
mostra lo gran doctor Aureli Agustí en una epístola que fa Ad Obtatum,
dient: "/Nemo, inquit/, /liberatur a damnatione que facta est per Adam
nisi per fidem Jesu Christi/", que vol dir: "No pot ésser algú delliurat
de la damnació en què és caigut per lo pecat d'Adam, sinó per la fe de
Jesucrist." I en aquesta sola així los antics com los moderns se
salvaven, car la llei antiga de si no portava algú a la vida eterna, mas
creent aquells del Testament antic que Jesús se devia encarnar, e per
humana natura morir, al terç dia ressuscitar, e en fe d'aquests e molts
altres articles que llavors eren encara per venir (e nosaltres, moderns,
creem ja ésser estats), se salvaren. E per no perdre tan gran bé com és
la glòria de paradís, la qual ulls no basten a veure, ni orelles a oir,
ni enteniment a entendre, deveu bé tots vosaltres qui de tal vestidura
sou vestits, mirar que aquella no perdau. E vosaltres qui de la secta
mafomètica estau abeurats, aquella de tot renunciant dispondre-us a
rebre la fe catòlica, perquè aquella rebuda, en lo número dels sants
siau posats. E a renunciar la secta mafomètica vos deuen induir e les
sutzietats e deshonestats que en aquella teniu. ¿Pot ésser més
vituperosa e vergonyosa cosa a l'home que posar la sua felicitat en
actes de gola e luxúria? E açò vos atorga per felicitat aquell vilíssim
porc, vostre cap Mafomet, que és contra tot juí de raó, de la qual los
hómens deuen usar, car los actes de gola e de luxúria als animals bruts
e no raonables són propis. E la felicitat humana així deu ésser posada
en acte propi de l'home, segons vol lo filòsof; /primo et decimo
Eticorum/, e Lactanci, /libro tercio Divinarum Institutionum, cap .
decimo, /que en aquell no si ha comú ab los animals bruts. E com en els
actes de gola e luxúria los hómens convinguen ab les bèsties, segueix-se
en aquells no estar la felicitat humana. E per conseguent, Mafomet, qui
a tanta deshonestat vos indueix, clarament se mostra que us engana, e
per ço no el deveu tenir sinó per cap de falsia i engan. Mas la fe
catòlica, de la qual lo Capità és Jesucrist, Rei sobretot els reis e
Senyor sobre tots los senyors, tals actes e abominacions avorrint,
indueix los cirstians a l'observància dels manaments de Déu, e per ço
ella sola pot ésser dita via de Déu, segons diu David: / Viam mandatorum
tuorum cucurri, /que vol dir: "Jo, Senyor, he corregut i caminat per la
fe catòlica, la qual m'ha de salvar, que és via dels teus manaments." E
per ço llegim, /Ecclesiastici, vicessimo tercio: Nihil dulcius quam
respicere in mandata Domini, /que vol dir: "No és al món cosa més dolca
e suau que mirar en los manaments de Déu." Oh àmina! Pensa quina cosa
pot ésser més dolça mi suau d'aquestes paraules escrites en la llei
crestiana: Amaràs lo senyor Déu teu de tot lo teu cor, etc., i lo
proïsme: se conté tota la perfecció de la fe crestiana, e per ço ella
sola és tota fundada en caritat, la qual en los crstians deu cremar con
a foc, segons dix Jesús, /Joannem, XII: Ignem veni mittere in terram, et
quid volo nisi ut ardeat, /que vol dir: "Jo só vengut a donar foc en la
terra, e vull que creme". Ço és, que lo crestià tostemps deu éstar
cremant e ardent en amar Déu i lo proïsme. E com la secta mafomètica no
haja cura d'observar los manaments de Déu, als qual tothom més que
alguna cosa altra és obligat, segueix-se que aquells qui aquella
observem ab ulls closos e tancats, van a infern, e solament los
crstians, per la fe catòlica il.luminats, van a la glòria de paradís. E
per ço, raonablement la fe catòlica per tres raons és dita llum de
l'enteniment humà. Primerament, que ella naix del gran sol que és Déu,
car així com la llum material naix del sol, així la fe proceeix de
Jesucrist, que és Déu, segons diu Sant Pau. /I Ad Corinthios, II: Fides
nostra non est in sapiencia hominum, sed in virtute Dei, /que vol dir: "
La fe nosta no és en la saviesa dels hòmens, mas en virtut de Déu:"
Segonament, la fe catòlica és llum de l'entenimet humà, per quant
expel.leix les tenebres dels pecats, segons diu lo Savi, /Proverbiorum,
cap VI: Per fidem et penitenciam purgantur peccata, /que vol dir: "Per
fe e penitència se denegen e es llancen los pecats." E si aquella,
vosaltres, moros, pendreu, siau certs que en aquella hora ab l'aigua del
sant baptisme sereu en lo cos llevats, en la vostra consciència de tots
los pecats que fins en la present jornada haveu comès sereu de tots
netejats. E si de tal vestidura ornats, en aquest sant viatge de
Contestinoble que mon senyor Tirant, en adjutori de l'Emperador e de la
Princesa vol fer, l'acompanyareu, siau certs que de dos coses l'una no
us pot fallir: la primera, que si en batalles que contra lo Turc o Soldà
haureu moríeu, paraís no us pot mancar; l'altra, que si en aquelles
haveu victòria i escapau, la vostra fama per tot lo món s'estendrà.
Tercerament, la fe catòlica és llum de l'enteniment per quant manifesta
les coses amagades, car manifesta als crestians tots los articles de la
fe, e molts altres secrets de Déu, los quals a tota altra secta són
amagats. E per ço tots los que ací som ajustats per fer aquest sant
viatge, pensant que l'instituïdor de la fe catòlica, que és Jesús, és
nostre Capità, devem aquell ab ànimo gran e viril comprendre, car sots
l'estendard e penó d'aquell qui no acostuma de perdre batalles anam, lo
qual sens dubte nos darà victòria contra lo Gran Soldà e Turc, e
recobrarem l'Imperi grec, lo qual ells tirànicament s'han ocupat, així
com havem conquistat los regnes de Tunis, de Tremicèn, de Fes e de
Bogia. E no solament per Déu, alt en paradís, serem premiats, mas encara
per tots aquells qui aquesta nostra conquesta oiran, grandíssimament
serem lloats./

/ /

/E complides les dites paraules, lo sobredit frare Joan Ferrer donà li a
son sermó./

/ /

/ /

/DCIV. /Com foren batejats tres-cents trenta-quatre mília infels.//

// //

/Aprés que lo sermó fon finit, tos los moros que no eren batejats, ab
grans crits, demanaren lo sant baptisme. E de continent Tirant, en la
dita plaça, féu portar veixelles grans plenes d'aigua, així com conques,
cossis e llibrells, e hagué tants frares e capellans com se trobaren
allí, car Tirant havia fets edificar molts monestirs en les ciutats que
havia preses, e moltes altres esglésies, e havia-hi fet venir molts
capellans e frares d'altes esglésies, e havia-hi fet venir molts
capellans e frares d'altres parts de la crestiandat. E aquí tots se
batejaren, així los que havien d'anar com los qui restaren, e dins tres
foren batejats tres-cents trenta-quatre mília entre moros e mores, e
infants. /

/ /

/Aprés que tots los moros foren batejats, Tirant anà a parlar ab lo rei
Escariano e dix-li:/

/ /

/-Senyor e germà meu, jo he pensat, si a vós serà plasent, que vós no
aneu ab nosaltres per mar, mas que us ne torneu en lo vostre realme
d'Etiòpia, e com sereu allà, ajustareu tanta gent com poreu de peu e de
cavall, e per terra fareu la via de Contestinoble; e jo per mar iré ab
aquesta gent; e vós d'una part e jo de l'altra, pendrem lo Soldà e lo
Turc enmig, e darlos hem la mala ventura./

/ /

/E lo rei Escariano dix que lo paler seu flóra d'anar ab ell, emperò,
perquè coneixia lo grandíssim socors que fer-li podia de molta gent, dix
que era molt content./

/ /

/Recita lo llibre que aquest rei Escariano era molt gran de cos e de
molt bella disposició, molt fort e valentíssim cavaller, e era tot
negre, car era senyor dels negrins d'Etiòpia, e era nomenat lo rei
Jamjam; tenia molt gran senyoria e era molt poderós, així de molta
cavalleria com de molt tresor, e per sos vassalls era molt amat de
grandíssima amor; e lo seu regne era tan gran que fronterejava ab la
Barbaria en lo regne de Tremicèn, e de l'altra part ab les Índies e ab
lo Preste Joan, e per la terra d'aquest passa o corre lo riu Tigris./

/ /

/Com lo rei Escariano véu la voluntat de Tirant, mès-se en orde per
partir ab cinc-cents rossins, e pres comiat de tirant, ell e la Reina, e
del rei de Fes e de la Reina e de tots lo altres barons e cavallers, e
tingué sa via. Tirant l'acompanyà bé una llegua, e aprés tornà-se'n en
la ciutat de Contestina per donar orde a la gent que es recollissen ab
los cavalls e ab tot llur exèrcit./

/ /

/Ací es deixa de parlar la història de tirant, que fa recollir tota sa
gent e son forniment, e torna a parlar de l'ambaixador Espèrcius, qui
anava a l'illa de Sicília. /

/ /

/ /

/CDV. /Com l'ambaixador Espèrcius arribà en l'illa de Sicília.//

// //

/Aprés que l'ambaixador Espèrcius fon partit del port de Contestina,
hagué lo temps tan favorable que en breus dies arribà en l'illa de
Sicília; e sabé que lo rei de Sicília era en la ciutat de Messina e féu
aquella via. Com fon junt en lo port, ell se mès en ordre molt bé
abillat ab roba de brocat e ab grossa cadena d'or al coll; e tota la sua
gent molt ben abillada; e ixqué en terra molt ben acompanyat, fent la
via del palau del Rei./

/ /

/Com fon davant lo Rei, li féu deguda reverència, e lo Rei lo rebé ab
cara molt afable a féu-li molta honor demanant-li la causa de la sua
venguda. Respòs-li l'ambaixador e dix:/

/ /

/-Senyor molt excel.lent: Tirant lo Blanc me tramet a vostra senyoria
per ambaixador./

/ /

/E donà-li la lletra de creença. Lo Rei la féu de continent llegir, e,
llesta, lo Rei féu donar bona posada a l'ambaixador e li tramès en gran
abundància tot lo que mester hagués; e així mateix tramès carn de bou e
de porc e molt pa fresc a la galera per refrescament a la gent./

/ /

/L'endemà per lo matí, aprés que lo Rei hagué oïda missa, lo Rei féu
ajustar tots los de son consell, e, en una gran sala asseits, lo Rei dix
a l'ambaixador que explicàs sa ambaixada. L'ambaixador se llevà e féu sa
reverència, e lo Rei lo féu tornar a seure, e pres-se a dir en la
següent forma./

/ /

/ /

/CDVI. /Com l'ambaixador de Tirant explicà la sua ambaixada.//

// / /

/-Senyor molt excel.lent, no ignora vostra excel.lència com Tirant lo
blanc feia la guerra per l'emperador de Contestinoble contra lo Soldà e
lo Gran Turc, e vostra altesa deu saber com Tirant se recollí en mar ab
deu galeres per anar la via del camp, que los seus capitans tenien vers
la ciutat de Sant Jordi, e fon sort e ventura que en la mar se mès tan
gran tempesta que les galeres hagueren a partir ans d'hora, e hagueren
lo vent al contrari e corregueren la via de la Barbaria. E en poca hora
les galeres foren llunyades les unes de les altres que es perderen
totes, e la galera de Tirant donà a través prop la ciutat de Tunis. E
aquí Tirant fon pres a catiu en poder d'un capità del rei de Tremicèn, e
aprés, per les grans cavalleries de Tirant, fon posat en llibertat per
lo rei de Tremicèn, e féu la guerra per ell. Ha subjugada e conquistada
tota la Barbaria per a si, ha morts en les batalles huit reis moros, e
ha'n pres u, lo major de tots, ço és, lo rei Escariano, senyor de la
gran província dels negrins, qui es nomena Etiòpia, e ha'l fet fer
crestià e companyó seu d'armes, e ha-li dat lo regne de Tunis e de
Tremicèn. Aprés és estat certificat com lo Soldà e lo Gran Turc han
llevades a l'Emperador totes les terres les quals Tirant havia
conquistades, per què té deliberat ab tot lo major poder que porà d'anar
e passar en Contestinoble. Té ajustada tota la Barbaria, e ab moltes
fustes que té treballa de recollir-se. Suplica a vostra altesa que ab
tot vostre poder vullau passar ab ell en persona per ajudar-li a complir
la conquesta de l'Imperi grec, e açò us haurà a molta gràcia e mercè,
com tal confiança tinga de vostra senyoria, car ell serà ací molt
prestament./

/ /

/L'ambaixador no dix més avant. No tardà lo rei en fer semblant resposta:/

/ /

/-Cavaller, jo tinc molt gran consolació de la gran prosperitat del meu
germà Tirant, per què jo só content ab molta amor de valer-li dels béns
e de la mia persona en tot lo que sia augment de son bé e honor./

/ /

/E l'ambaixador se llevà a féu al Rei infinides gràcies. E eixits del
parlament, lo Rei féu fer lletres a tots los barons e cavallers de
Sicília, e a totes les ciutats e viles reals, que a cert dia trametessen
llurs síndics en la ciutat de Palerm, com ell tingués deliberat de tenir
parlament general./

/ /

/E al dia assignat lo Rei e tots los convocats foren en Palern, e,
ajustat lo parlament, lo Rei emprà a tot lo regne en general, e aprés en
particular, e tots foren contents de dar-li, e los qui disposts eren
d'anar ab ell. E clos lo parlament, tots los qui deliberaven d'anar
prestament se posaren en orde, e lo Rei ajustà en poc temps quatre mília
cavalls molt bells encobertats, e féu gran provesió de fustes e de
vitualles./

/ /

/Ací es lleixa lo llibre de parlar del rei de Sicília, que posa en orde
totes les sues fustes e fa recollir totes les vitualles, e los cavalls e
arnesos, e torna a recitar de les sis naus que Tirant havia trameses a
Contestinoble carregades de forment./

/ /

/ /

/CDVII. /Com les sis naus que Tirant trametia a Contestinoble carregades
de forment arribaren al port de Valona ab salvament.//

// / /

/Aprés que les sis naus foren partides del port de Contestina, hagueren
tan pròsper vent que en pocs dies foren al port de Valona arribades, lo
qual port és en Grècia, prop de Contestinoble; e aquí hagueren nova com
lo Soldà e lo Turc havien passat lo braç de Sant Jordi ab moltes naus e
galeres que havien fetes venir d'Alexandria e de la Turquia, e havien
posaat siti a la ciutat de Contestinoble e tenien lo siti molt prop de
la ciutat, e les fustes per mar, en tal forma que l'Emperador estava ab
molt gram congoixa, que tots los qui dins la ciutat eren suplicaven
contínuament a Jesucrist que els trametés a Tirant per lliberar-los de
captivitat. E estaven ab molt gran confiança per quant eren certificats
com Tirant venia ab molt gran poder./

/ /

/E la Princesa se'n tormà al palau de l'Emperador per confortar lo pare,
e li deia que estigués ab bon cor, que Nostre Senyor los ajudaria. E
defensaven-se lo millor que podien./

/ /

/L'Emperador havia fet capità seu major a Hipòlit, lo qual feia cascun
dia de molt gran cavalleries; e si no fos per ell, lo Soldà haguera
presa la ciutat ans que Tirant fos aplegat./

/ /

/Com los patrons de les sis naus saberen com l'estol del Soldà era sobre
Contestinoble, no gosaren passar, mas feren un correu per terra a
l'Emperador com ells eren aquí en lo port de Valona, mas que no gosaven
passar per socórrer a sa majestat per dubte de l'estol dels moros qui
era davant la ciutat, mas de Contestina, e que venia ab molt gran cuita
per socórrer-lo, e que confiàs de la misericòrdia de Déu que molt
prestament Tirant seria ab ell; e d'altra part, armaren un bergantí, lo
qual vien posat siti en la ciutat de Contestinoble./

/ /

/Lo bergantí partí molt cuitadament e féu la via de Sicília, e hagué tan
bon temps que en breus dies fon junt en l'illa de Sicília, en lo prot de
Palerm./

/ /

/ /

/CDVIII/. Com Tirant partí ab tot lo seu estol de la ciutat de Contestina.//

// //

/De continent que lo rei Escariano partit fon de Contestina, Tirant féu
recollir tots los cavalls, arnesos e vitualles e tota la gent. E les
trenta naus foren ateses, que havien carregat de forment, e féu-les
fornir de molta gent, e com tots foren recollits, se recollí Tirant e lo
rei de Fes e la reina Plaerdemavida e tots los cavallers qui eren en
terra ab Tirant. Com tot fon fet, Tirant manà fer vela e que fessen la
via de Sicília, e navegaren ab pròsper vent tant fins que foren en
l'illa de Sicília./

/ /

/Com lo bergantí qui era vengut del port de Valona véu l'estol de
Tirant, ixqué del port e cuità devers aquella part e demanà la nau de
Capità e fon-li mostrada; e com lo bergantí fon junt a la nau, lo patró
pujà alt en la nau de Tirant e dix-li com les sis naus eren al por t de
Valona, que no eren pogudes passar per l'estol del Soldà, qui era sobre
Contestinoble, e siti que tenien sobre la ciutat. D'açò hagué Tirant
molt gran enuig e féu la via del port de Palerm e véu aquí les fustes
del rei de Sicília, qui començaren a fer gran festa de trompetes e de
bombardes, e les de Tirant per lo semblant, e feren tan gran remor que
paria que lo món deguessen abisar./

/ /

/E tan prest com l'estol de Tirant fon dins lo port, que hagueren
sorgit, lo rei de Sicília entrà dins la nau de Tirant e aquí s'abraçaren
e es besaren e es feren molt gran festa la u a l'altre, e així mateix lo
rei de Sicília féu molt gran honor a tots los barons e cavallers qui
eren en la nau de Tirant e besà e abraçà al rei de Fes, e tots ensems
ixqueren en terra. E Tirant manà que negú de totes les fustes no ixqués
en terra, car l'endemà ell volia partir. Era hora de tèrcia com foren
dins lo port. Lo rei de Sicília hagué feta venir la Reina a la vora de
la mar, la qual féu molt grandíssima festa a Tirant e al rei de Fes e a
la Reina, majorment com sabé que era criada de tan virtuosa senyora com
era la Princesa. E així tots ensems se n'anaren al palau ab gran
multitud de dones e donzelles e de poble qui els seguien./

/ /

/Com foren en lo palau, lo gran dinar fon aparellat. Lo Rei pres a
Tirant per l'una mà e al rei de Fes per l'altra; e la reina de Sicília a
la reina de Fes; e així anaren a una gran sala, la qual era molt bé
emparamentada de draps d'or e de seda, e per terra de molt bella
tapisseria. E al cap de la sala havia un bell tinell tot ple de veixella
d'or e d'argent, car aquest rei Felip de Sicília era home un poc avar e
havia ajustat molt tresor ab la molta diligència que tenia en fer-se
molt ric. Com foren en la sala, lo rei de Sicília volgué fer seure
primer en la taula a Tirant, emperò ell no ho permès, mas feren seure
primer al rei de Fes, aprés al rei de Sicília, e Tirant davant lo rei de
Sicília; e la reina de Fes, aprés del rei de Sicília, e la reina de
Sicília aprés de la reina de Fes. E ab gran magnitutd de rompetes de de
ministres ells se dinren ab gran plaer e ab gran abundància de totes
maneres de viandes pertanyents a semblant convit./

/ /

/Com foren llevades les taules, Tirant e lo rei de Sicília se n'entraren
en una combra; e la reina de Sicília e lo rei de Fes e la Reina, muller
sua, restaren en la sala ab gran multitud de dames e de cavallers, e
prengueren-se a dansar e fer molt gran gala. E Tirant e lo rei de
Sicília començaren a parlar de llurs afers./

/ /

/Tirant recità al rei de Sicília totes les desaventures que li eren
seguides, e com aprés Nostre Senyor l'havia molt prosperat e li havia
dat de grans victòries, e com havia conquistada tota la Barbaria; aprés
li recità l'estament en què l'Emperador estava, per què era de gran
necessitat que prestament lo socorreguessen. Lo rei de Sicília li respòs:/

/ /

/-Germà senyor, jo estic ja en orde de tot lo que he mester, ja
recollits los cavalls e los arnesos e tota la més gent; no resta sinó
recollir la cavalleria, que en dos hores seran recollits tots./

/ /

/Respòs Tirant:/

/ /

/-Germà senyor, suplic-vos que de continent façau anar la crida per la
ciutat que tothom, sots pena de la vida, sien reconllits a l'oració, que
vós voleu partir esta nit./

/ /

/E de continent lo rei de Sicília tramès un cambrer seu, e los trompetes
anaren per la ciutat manant a tots los que tenien d'anar que es
recollissen; e prestament fon fet. Tirant e lo rei de Sicília tornaren a
la Reina a la sala, e aquí prengueren un poc de plaer./

/ /

/E la reina de Sicília s'apartà un poc ab la reina de Fes faent-li
moltes carícies, e demanà-li molt de la Princesa e de la sua bellea i de
les sues condicions i de les amors de Tirant i de la Princesa; e la
reina de Fes li dix moltes llaors de la Princesa, e que jamés no
acabaria de dir les singularitats que en aquella senyora eren; de les
amors se'n passà molt llaugerament ab molt gentil manerae discreció;
aprés la començà a llagotejar, així com aquella qui n'era maestra,
dient-li que, aprés sa senyora la Princesa, que al món no tenia par, no
havia vista ni coneguda dona de tan gentil saber ni de tanta bellea com
era sa senyoria, e que estava molt enamorada d'ella e de la sua singular
singular condició; e moltes altres raons que li dix, en què la reina de
Sicília pres molt gran plaer. /

/ /

/Aprés que les festes e gales foren fetes, fon hora de sopar, e soparen
ab gran plaer e consolació. Com foren llevats de taula, Tirant pregà al
rei de Sicília que es recollissen dejorn, e ell dix que era molt
content. E prengueren comiat de la reina de Sicília e de tots los qui
restaven ab ella. Lo rei de Sicília comanà lo regiment del regne a un
cosín germà de la Reina, qui era duc de Messina, qui era cavaller bo e
virtuós, e féu-lo vis-rei, e comanà-li la Reina e tota la casa. E fet
tot lo que a fer tenia, lo Rei e Tirant ab tota la companyia se
recolliren, e a la primera guaita tot l'estol, així lo de Tirant com lo
del rei de Sicília, feren vela e ixqueren del port; e Nostre Senyor
donà'ls tan bon temps que dins breu temps foren davant lo port de
Valona, on les sis naus eren carregades de forment, les quals hagueren
molt grandíssim plaer com veren l'estol de Tirant./

/ /

/Com Tirant véu les naus, tramès-hi lo bergantí manant als patrons que
fessen vela, que ixquessen del port e seguissen l'estol de Tirant; e
prestament feren son manament./

/ /

/Ací es lleixa lo llibre de recitar de l'estol de Tirant e torna a
recitar del rei Escariano./

/ /

/ /

/CDIX. /Com lo rei Escariano féu batejar tota la gent del seu regne.//

// / /

/Aprés que fon partit lo rei Escariano de Tirant, cavalcà tant ab la
Reina muller sua que per ses jornades ell arribà en la sua terra, ço és,
en lo regne d'Etiòpia; e com sos vassalls lo veren, feren-li la major
festa del món, e reberen la Reina ab honor grandíssima e feren-li de
grans donatius. E tenien gran consolació com lo llur Rei venia senyor e
vencedor de tanta terra que havia conquistada./

/ /

/Com hagué reposat per alguns dies, lo rei Escariano féu ajustar tots
los barons e cavallers de son regne en la ciutat de Trogodita, qui era
una molt grandíssima ciutat e la major de tota Etiòpia. E com tots foren
ajustats, ells tingueren llur parlament general, e lo rei Escariano los
preposà lo qui es segueix: /

/ /

/-Barons, jo us he fets ajustar per recitar-vos tots los meus fets, com
sia cert que de la nostra prosperitat vos alegrareu. No ignora la
saviesa de vosaltres com jo, per ma desaventura, fui pres per lo gran
Capità dels crestians, ço és, Tirant lo Blanc, cavaller de molt gran
virtut e magnificència, lo millor e més valentíssim cavaller que vixca
dejús lo cel, com per la sua gran noblesa e liberalitat nos ha mès en
llibertat e fet companyó e germà seu d'armes, e, més, m'ha dat per
muller la filla del rei de Tremicèn, ab lo regne, la qual cosa jo estime
més que si m'hagués fet senyor de tot lo món. E d'altra part m'ha dat lo
regne de Tunis, per què jo só molt obligat a ell. E com ell tinga a fer
la conquesta de l'Imperi grec per l'emperador de Contestinoble, al qual
lo Soldà e lo Gran Turc han desposseït de tot l'Imperi, ha emprat a mi,
com a germà e servidor seu, que jo ab tot mon poder li vulla ajudar;
pregant-vos que tots los qui seran disposts vullau anar ab mi en
Contestinoble a mon sou e despesa./

/ /

/E tots d'u en u respongueren que ells l'amaven de grandíssima amor per
les sues virtuts insignes e que volien morir per la sua amor e honor, e
no solament en Contestinoble, mas encara fins al cap del món. E lo rei
Escariano los regracià molt la llur bona voluntat e manà'ls que se'n
tornassen cascuns en ses terres e que es metessen en orde, que a dia
cert tots fossen en la dita ciutat per rebre lo pagament del sou; e
d'altra part tramès correus per totes les ciutats e viles de son regne,
que fossen fetes crides que tots los qui volguessen pendre sou, així de
cavall com de peu, així estranys com del regne, que vinguessen en la
ciutat de Trogodita, que allí los seria dat bon sou. /

/ /

/E en aquest instant de temps que la gent s'ajustava, la Reina hagué
pensat de fer son poder de créixer e augmentar la crestiandat, car era
molt bona crestiana e dotada de moltes virtuts; car com partí de
Contestina s'emportà ab si molts frares e capellans e dos bisbes, per
intenció d'edificar esglésies e monestirs. Per què de continent que fon
en la ciutat de Trogodita féu preïcar al poble que es fessen crestians;
e molts, per amor del Rei e de la Reina, que eren crestians, e altres
per devoció, se batejaren. E llavors la Reina féu edificar molts
monestirs e esglésies, e féu-lo consignar al Rei molta renda; e així en
aquella ciutat, com en les altres del regne, foren edificades esglésies
e monestirs, e per los bisbes foren consagrades, e posaven-s'hi en los
monestirs molts de la terra ab gran devoció, e foren majorals los frares
e capellans, e als bisbes donaren bons bisbats ab bona renda, e manà a
tots los qui tenien disposició que anassen preïcant per tot lo seu regne
e que batejassen a tots aquells qui demanarien lo sant baptisme./

/ /

/E en aquell temps en lo regne d'Etiòpia no sabien què era matrimoni,
ans eren entre ells les fembres comunes, e per ço les gents no coneixien
pare, sinó mare, per què eren la menys noble gent del món. E aprés que
la Reina, muller del rei Escariano, hi fon e els hagué fets fer
crestians, los féu fer matrimonis e d'aquí avant foren legítims. /

/ /

/En aquest regne del rei Escariano, sobre la mar, vers migjorn, ha una
gran muntanya qui llança gran quantitat de foc cremant sens cessar
jamés. E en aquest regne d'Etiòpia ha molt grans desetrs on no habita
negú, fins en Aràbia, e afgronta ab la mar Oceana./

/ /

/Com tota la gent fon ajustada, lo Rei féu donar sou a tots aquells qui
pendre'l volien, e molts hi anaren sens sou. Aquest rei Escariano era
molt ric de tresor, per tant com se'n collia molt en sa terra, per
algunes menes que s'hi troben, qui són del Rei; e molt ric de
cavalleria, car era u dels grans senyors del món, exceptat lo Gran Can.
E trobà que tenia per compte dos-cents vint mília hòmens a cavall, forts
e molt destres en les armes./

/ /

/Com lo rei Escariano hagué dat orde en tots sos afers, així com aquell
qui era home de gran prudència, e hagué ordenat son regne de bons
regidors, ell ordenà sos capitans e ses capitanies, així de la gent de
cavall com de la de peu, qui era molta, si bé dessús no se'n fa menció;
e assignà dia cert que tothom fos prest per partir. E més avant ordenà
molt gran carruatge e molt gran multitud de cavalls e orifanys per
portar vitualles, tendes e artelleries e totes coses necessàries per al
mester de la guerra; e d'altra part, gran multitud de bous e d'altres
bestiars per a forniment de la host. E per semblant, la Reina, qui es
fon mesa molt en punt ab molt grans abillaments eobratges de perles e de
pedres fines que tenia en molt gran abundància, e d'altres robes de
xaperia; e ab moltes dones e donzelles, de blanques e de negres, car les
blanques eren del regne de Tunis, e les negres d'Etiòpia. E per ço la
Reina se féu tants abillaments, perquè havia promès a Tirant que ella
iria a les sues bodes e da la Princesa, e a les de Plaerdemavida e del
senyor d'Agramunt, rei de Fes, qui es devien fer en Contestinoble lo dia
que Tirant faria bodes ab la Princesa. /

/ /

/Com tota la gent fon en orde, lo rei Escariano partí de la ciutat de
Trogdita ab tota la sua host, e caminà tant per ses jornades per son
regne fins que fon a la fi de son regne, en una ciutat que és nomenada
Seras, qui frontereja ab terra de Preste Joan; e aquí reposà alguns dies
e li fon feta molt gran festa perquè jamés l'havien vist: car de la
ciutat de Trogodita fins a la ciutat de Seras havia cinquanta jornades./

/ /

/Ací es lleixa lo llibre de parlar del rei Escariano, qui va ab la sua
host la via de Contestinoble, e torna a recitar del cavaller Espèrcius,
que Tirant havia tramès per ambaixador al rei de Sicília./

/ /

/ /

/CDX. /De la bona ventura que hagué lo cavaller Espèrcius.//

// //

/Rebuda resposta lo cavaller Espèrcius, del rei de Sicília, de
l'explicada ambaixada, e vist lo gran aparell que lo Rei feia fer, pres
llicència e comiat del rei de Sicília, e recolli's en la galera per
tornar a Contestina./

/ /

/E aprés pocs dies que fon partir del port de Palerm, Tirant hi arribà
ab tot lo seu estol; e per sort la galera d'Espèricus no s'encontrà ab
l'estol de Tirant, ans passà avant fins a Contestina e aquí li digueren
com bons dies havia que Tirant era partit ab l'estol, que ja devia ésser
en Sicília. D'açò hagué gran enuig Espèrcius, com no s'era encontrar ab
l'estol, e pres refrescament per a la galera e tronà la via de Sicília.
Com fon en el port de Palerm no hi trobà negú, car ja havia quinze dies
que tot l'estol era partit; e presa aquí llengua, tirà la via de
Contestinoble e per sos dies ell aplegà al port de Valona e trobà que ja
n'era fora l'estol./

/ /

/E d'aquí ell tirà la via de la canal de Romania, e pres-lo fortuna e
llançà'l en l'illa del Lango, e aquí la galera donà a través e perdé's
tota la gent, exceptat lo cavaller Espèrcius ab deu hòmens; e posaren-se
per l'illa per veure si trobarien lloc poblat que poguessen restaurar la
vida./

/ /

/E anant així, trobaren un home vell qui guardava un poc de bestiar, e
demanaren-li si havia negun lloc poblat en l'illa, e lo pastor los dix
que en tota l'illa no hi havia població sinó un petit casal en què
estaven quatre casats qui per llur desaventura eren venguts aquí habitar
perquè eren estats exelats de l'illa de Rodes, e vivien aquí en molt
gran misèria per quant aquella illa era encantada e deguna cosa no hi
podia profitar. Lo cavaller Espèrcius lo pregà que, per reverència de
Déu, los volgués dar a menjar, que de tot lo dia passat e aquell, qui
passava migjorn, no havien menjat, car ells li ajudarien de tot lo que
porien. E lo pastor hagué compassió d'ells e dix-los que de sa misèria
ell los faria part. E tocà son bestiar, e parta'ls al casal, e com hi
foren, donà'ls a menjar del que tenia. Com hagueren menjat, lo cavaller
Espèrcius enterrogà son hoste que li volgués dir qui havia encantada
aquesta illa, que paria tan bona, e que així fos deshabitada./

/ /

/E ell li dix que, per ço com li paria ell ésser home de bé, lo hi volia
tot recitar:/

/ /

/-Senyor, vós deveu saber que antigament era príncep e senyor d'aquest
illa del Lango e de Cretes, Hipocràs, lo qual tenia una filla molt
bellíssima, qui és hui en dia en aquesta illa en forma d'un drac que té
bé set colzes de llong, car jo l'he vista moltes vegades; e nomena's la
Senyora de les Illes; e jau e habita en les voltes o coves d'un castell
antic qui és en aquell puig, que podeu veure d'ací, e mostra's dos o
tres voltes en l'any e no fa mal ni dan a negú si doncs no li fanenuig.
E fon mudada de forma, d'una donzella noble e bella en aquella figura de
drac, per una encantació d'una deessa qui havia nom Diana; e devia ésser
desencantada e tornaria en sa pròpia figura e en son estament quan
trobaria un cavaller tan animós que la gosàs anar a besar en la boca. E
una volta hi venc un cavaller de l'Hespital de Rodes, qui era un
valentíssim cavaller, e dix que ell iria per besar-la. E pujà sobre un
cavall e anà al castell e entrà en la cova e lo drac començà de llevar
la testa devers ell, e quan lo cavaller la véu així horrible començà a
fugir, e lo drac lo seguí, e lo cavall portà lo cavaller, mal son grat,
sobre una roca e saltà en la mar, e així lo cavaller fon perdut. Aprés
se seguí que, passat algun temps, un jove que res no sentia d'aquesta
ventura, eixí d'una nau per deportar-se, e anant així per l'illa se
trobá a la porta d'aquell castell e entrant en la cova tan dedins fins
que fon en una cambra; e aquí véu una donzella qui es pentinava e estava
mirant en l'espill; e ell véu molt tresor entorn d'ella. Lo jove se
pensà que fos qualque folla fembra o comuna qui estigués aquí per fer
bona companyia als hòmens qui passaven per aquí. Estigué aquí tant fins
que la donzella véu l'ombra del dit home e acostà's devers ell e
demanà-li què volia; e ell respòs: "Senyora, si a vós era plasent que em
volguésseu pendre per servidor." E la donzella li demanà si era
cavaller, e lo jove respòs que no. "Doncs -dix la donzella-, si cavaller
no sou, no podeu ésser senyor de mi, mas tornau-vos-ne a vostres
companyons e feu-vos cavaller, e jo demà de matí estaré ací fora de la
cova e iré-us a l'encontre, e vós veniu-me a besar en la boca, e no
tingau dubte negú, que jo no us faré negun mal, jatsia que a vós jo em
demostraré molt fera de veure; car jo só tala com me veu, mas per
encantació jo em demostre drac. E si vós me basau, vós haureu tot aquest
tresor e sereu mon marit e senyor d'aquestes illes." E així lo jove se
partí de la cova e anà-se'n a sos companyons a la nau, e féu-se
cavaller. E aprés l'endemà ell anà allà on era la donzella per besar-la.
E com ell la véu eixir de la cova , de tan lletja e espantosa figura,
ell hagué tan gran temor que fugí vers la nau, e ella lo seguí fins a la
mar. E quan ella véu que ell no tornava devers ella, començà a cridar
grans crits com a una persona dolorosa, e tornà-se'n a son lloc. E lo
cavaller algú que no morís tantost. Mas si hi venia cavaller alguú qui
la gosàs besar, ell no morria, ans seria senyor de tota aquesta terra. /

/ /

/Com lo valentíssim cavaller Espèrcius hagué oïdes les ranos del vell,
ell estigué un poc pensant. Aprés dix al vell:/

/ /

/-Digau-me, bon home, és ver lo que em dieu?/

/ /

/Respòs lo vell:/

/ /

/-Senyor, no hi poseu dubte negú, car jo us parle ab tota veritat, car
tot açò e lo més del que us he recitat és estat en mon temps, e no us
volria haver mentit per cosa en el món./

/ /

/En aquell punt lo cavaller Espèrcius fon posat en gran pensament e no
replicà més al vell, mas dix entre si mateix que ell volia experimentar
aquesta ventura, car, puix Nostre Senyor l'havia fet venir allí no sens
causa, e d'altra part es veia deseperat com es trobava en aquell illa
deserta e no tenia manera deguna de tornar a Tirant; per què preposà
secretament, sens sentida de sos companyons, d'ell anar tot sol a la
cova on era lo drac, perquè sos companyons no volguessen anar ab ell e
desviar-lo ab raons del seu prepòsit; e per ço com era cavaller de molt
gran ànimo deliberà de morir o de complir la ventura. E d'açò ell no féu
deguna demostració a sos companyons ni al vell. Mas pres informació
certa devers qual part era lo castell, a fi que no el pogués errar. E
així aquella nit ells reposaren en la casa del vell./

/ /

/Aquella nit lo bon Espèrcius no dormí molt, e bon matí ans del dia ell
se llevà fengint a sos companyons que anava per escampar aigua, e
aquests no curaren d'ell, sinó que es tornaren a dormir. Com aquest fon
fora del casal, pers un bastó en la mà , que altres armes no tenia, e
molt cuitadament ell féu la via del castell, per ço com ell tenia dubte
que si sos companyons se llevaven, que no el vessen, e anà tant fins que
fon al peu del castell. /

/ /

/Era ja lo sol ben eixit e lo dia clar e net, e véu la boca de la cova,
e aquí ella s'agenollà ab grandíssima devoció e pregà a la immensa
bondat de Nostre Senyor que, per la sua infinida misericòrdia e pietat,
lo volgués guardar de tot mal e el volgués lliberar e donar ànimo que no
tingués temor del drac, perquè pogués traure aquella ànima de pena e
fer-la venir a la santa e vera fe catòlica./

/ /

/E com hagué finida sa oració, ell se senyà e comanà's Déu e entrà dins
la cova tant com la claror li durà; e aquí ell llançà un gran cirt
perquè lo drac l'oís. Com lo drac sentí la veu de l'home ixqué ab molt
gran brogit. Lo cavaller, qui sentí la gran remor que lo drac portava,
hagué grandíssima temor, e agenollà's en terra dient moltes bones
oracions. E com lo drac li fon de prop e ell lo véu de tan lletja
figura, estigué fora de si mateix e tancà los ulls per ço que la vista
no li pogué comportar de veure, e no es mogué poc ni molt, car en tal
punt era que més era mort que viu. /

/ /

/E lo drac que véu que l'home no es movia, ans estava esperant , molt
gentilment e suau s'acostà a ell e besà'l en la boca; e lo cavaller
caigué en terra esmortit, e lo drac de continent se tornà un a
bellíssima donzella, qui el pres en la sua falda e començà-li a fregar
los polsos, e dix-li semblants per paraules:/

/ /

/-Cavaller virtuós, no hajau temor de res e obriu los ulls e veureu
quant bé vos està aparellat./

/ /

/E lo cavaller Espèrcius estec per espai d'una hora esmortit e fora de
tot record. E la gentil dama, incessantment fregant-li los polsos e
basant-lo per fer-lo retornar. Aprés, passada l'hora, ell cobrà
l'esperit e obrí los ulls e véu la donzella de tan grandíssima bellea,
qui el besava molt sovint, pres molt gran esforç en si e dreçà's, e ab
esforçada veu dix paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/CDXI. /Requesta d'amor que fa lo cavaller Espèrcius a la donzella.//

// //

/-Tanta és la gràcia e prefecció que en la vostra galant persona ab
saber infinit reposa, que jamés la mia llengua bastaria recitar la menor
part d' aquella, com la mia ànima sia totalment sotsmesa a la vostra
voluntat, e lo bell esguard vostre me dóna beatitud. Mas flames de lleal
amor que a mon esperit contínuament han combatut des que só en aquesta
illa e fui informat de vostra gran bellea, la qual me donà animosa força
augmentada de virtuts e béns que en vós reposen, m'han donat atreviment
de venir ací e posar per obra lo que fins ací haveu vist. Car en aquell
hora que us oí nomenar, amor me féu veure a vós en esperit, e deliberí
morir per delliurar a vós de la pena que passàveu; molt més ara que tinc
notícia de vostra gentilesa, he deliberat, ab verdadera elecció, ésser
tot vostre, per les tantes singularitats e perfeccions que tinc
conegudes en vós, que jamés en altra no conseguí. Car jo a vós per a
sempre vull servir com a senyora que sou de mi e de les coses mies,
suplicant-vos de molta gràcia conega en vostra gentiles que sou contenta
del que he fet per vós. Emperò, aquell delit que vostra gran bellea a mi
representa, entre los altres me farà gloriós viure, e si tanta glòria
Déu per sola mercè m'atorga, ¿qual home en lo món ab mi egual pot ésser?
E per ço no fretura que us mostre ab paraules la mia amor ésser estada
la major e més fervent que jamés home a neguda dona portàs per sola
fama, e així serà sens fallir, tant quant la mia mísera vida sostendrà
aquest cos, e més encara si dellà com deçà s'ama perpetualment, podeu
ésser segura en vostres manaments fer quant ordenareu. E per quant sé
que teniu tanta aptesa que bastau conèixer en l'esguard e continença mia
del bé que us vull, més que dir no us poria, reste en esperança de
vostra piadosa persona atènyer infinida glòria. /

/ /

/Acabava Espèrcius lo darrer so de les sues enamorades paraules quan la
donzella féu tal principi./

/ /

/ /

/CDXII./ Resposta feta per la donzella al cavaller Espèrcius.//

// / /

/-Cavaller virtuós, negun terme no és de tanta longitud que em bastàs a
poder-vos regraciar com jo volria lo que fet haveu per mi, e per ço
reste en la vostra discreta consideració lo que ab paraules no puc
mostrar. M'esforçaré añ meu poder per serveis los majors que per mi es
poran fer, retre premi dels vostres singulars actes e constància d'ànimo
viril, car haveu posada en perill la vida vostra per traure e lliberar a
mi de tanta pena inestimable. E perquè tinc conegut l'extrem de vostre
valer, e la tanta virtut que de vós puc atènyer, m'ofir tota vostra, e
regracie a Déu haver-me atorgat gràcia de venir en mans de persona tal
que en virtuts no ha par. E siau cert que la molta amor que us porte és
tanta que passa del que ordena ma vida humana. E en açò m'obliga la
condició de gentilesa que en vós tinc coneguda, e confiau en mi, car jo
us faré benaventuradament viure./

/ /

/E pres-lo per la mà e posà'l dins la cova en una bellíssima cambra que
la donzella tenia a servitud sua, la qual era molt ben abillada, e
mostrà-li gran quantitat de tresor, lo qual li presentà ensems ab la sua
persona./

/ /

/E lo cavaller Espèrciurs li regracià molt la sua proferta, acceptant
aquella ab grandíssimes gràcies que li fèu, abraçant e besant-la més de
mil voltes. E sens no voler perdre temps en paraules, pres-la en braços
e posà-la sobre lo llit, e aquí conegueren los últims termes dels
senyals d'amor./

/ /

/ /

/CDXIII. / Com lo cavaller Espèrcius, ab la gentil dama que havia
conquistada, tornà a sos companyons/./

/ /

/No fon de poca estima la contentació que lo cavaller venturós tingué de
la conquistada senyora. E al matí com foren llevats, mà per mà, ixqueren
de la cova e feren la via del casal on lo cavaller Espèrcius havia
lleixats sos companyons, los quals, admirats com lo veren així venir ab
tan bella comanyia, foren posats en gran alegria, car dubtaven que no
fos mort, o que li hagués seguit algun inconvenient. E molt més foren
aconsolats com li veren portar per la mà tan bellíssima donzella.
Acostaren-se a ella e feren-li molt gran reverència, car lo seu gest e
continença demostrava ésser senyora de gran estat e de molta estima. E
feren llaors e gràcies a la divina Clemència de la molta gràcia que
obtesa havia. E la gentil dama los abraçà e féu-lo molta honor./

/ /

/E entraren en casa del pastor e aquí la donzella féu molta honor al
pastor e a sa muller e proferí'ls de fer-los molt de bé; e estigueren
aquí ab gran plaer e consolació. E estant aquí feren portar la roba que
la donzella tenia en la cova, e la moneda , e abillaren molt bé lo casal
del pastor./

/ /

/Aprés, per temps, vingueren aquí fustes, les quals noliejaren e feren
venir gent d'altres parts per poblar l'illa, la qual en breu temps fon
molt bé poblada; e edificaren aquí una ciutat molt noble, qui Espertina
fon nomenada, la venturosa. E molts altres llocs, viles e castells hi
foren edificats e poblats. E moltes esglésies e cases de religiosos, que
hi foren edificades a honor, llaor e glòria de Nostre Senyor Déu e de la
sua sacratíssima Mare, e hi donaren molta renda per sustentació dels
servidors de Déu. E vixqué aquest cavaller Espèrcius, ab la sua senyora,
per llong temps senyors de l'illa e d'algunes altres entorn. E hagueren
fills e filles que heretaren aprés ells e vixqueren pròsperament e quieta./

/ /

/Ací es lleixa lo llibre a parlar del cavaller Espèrcius, per no tenir
prolixitat, e torna a recitar de l'estol de Tirant lo Blanc, qui anava a
Contestinoble. /

/ /

/ /

/CDXIV. /Com Tirant tramès un ambaixador a l'Emperador, com ab tot lo
seu estol era al port de Troia.//

// //

/Com Tirant fon davant lo port de Valona, tramès una galera dins lo port
e manà als patrons de les sis naus qui eren carregades de forment, que
ixquessen del port e seguissen l'estol. E aquests donaren vela, ixqueren
del port e seguiren l'estol. Com l'estol fon en lo canal de Romania féu
la via del port de Gigeo, que és lo port de Troia, e aquí sorgiren e
esperaren tot l'estol que fos ajustat./

/ /

/Tirant tinguè consell ab lo rei de Sicília e lo rei de Fes, e ab tots
los altres barons e cavallers ja què era de fer, car ell tenia nova que
tot l'estol del Soldà era en lo port de Contestinoble, que eren més de
tres-cents fustes, entre naus e galeres e altres fustes. E fon deliberat
que llançassen un home en terra qui sabés la llengua morisca, e que en
la nit entràs en Contestinoble per avisar a l'Emperador com Tirant ab
tot lo seu estol era al port de Troia, qui és dins lo braç de Sant Jordi
e a cent milles e a poc més de Contestinoble; e no li volgueren dar
lletra deguna a fi que si era pres per los moros, que no fossen avisats
; e aquell instruí-se'n molt bé de tot lo que havia de dir a l'Emperador. /

/ /

/E tengut lo consell, Tirant cridà un cavaller natural del regne de
Tunis, qui era estat moro i era de casa real, lo qual havia nom
Sinegerus, home molt expert, ginyós, eloqüent e valentíssim cavaller,
qui era estat catiu en Contestinoble e sabia tots los passos, e dix-li
tot lo que tenia dedir a l'Emperador e a la Princesa; e donà-li lo
segell seu perquè l'Emperador li donàs fe e creença./

/ /

/E lo dit cavaller se mès en orde a la morisca en so d'alacaio, e
pres-lo un bergantí e de nit posaren-lo en la terra ferma a una llegua
lluny del camp dels moros qui tenien lo siti en la ciutat de
Contestinoble. E aquest cavaller, cautelosament desviant-se del camp
dels moros, féu da via de la ciutat. E encara no pogué escapar que no
donàs en mans d'espies del camp dels moros; emperò ell, parlant-los en
llur llenguatge molt discretament, dient-los com era de llur companyia,
lleixaren-lo passar- E com fon aplegat a un portal de la ciutat, los qui
guardavan lo portal, qui el veren, prengueren-lo pensant que fos dels
moros del camp. E aquest los dix que no li fessen mal, com ell era
ambaixador de Tirant, que venia a parlar ab l'Emperador; e les guardes
de continent bé acompanyat lo portaren davant l'Emperador, qui en
aquella hora se llevava de sopar./

/ /

/Com lo cavaller Sinegerus fon davant l'Emperador, ell s'agenollà als
seus peus e besà-li la mà e lo peu e donà-lo lo segell de Tirant; e
l'Emperador mirà'l e conec les armes de Tirant. Llavors l'Emperador
l'abraçà e féu-li molt gran festa, dient-li que ell fos lo benvengut per
cent mília vegades. E lo cavaller Sinegerus féu principi a semblants
paraules:/

/ /

/-Senyor molt excel·lent, jo só tramès ací per aquell gran capità Tirant
lo Blanc, lo qual se comana en gràcia e mercè de la majestat vostra e
suplica a vostra altesa que estigau ab bon cor, car prestament, ab
l'ajuda de Nostre Senyor Déu, ell vos lliberarà de tots vostres enemics.
E, més, vos suplica que façau posar en orde tota la vostra cavalleria, e
fer guardar molt bé la ciutat, car demà de matí ell deu ferir en l'estol
dels moros, e ha dubte que los moros com veuran perdut l'estol, no
donassen poderós combat a la ciutat per pendre-la, perquè es poguessen
aquí fer forts. Car sap la majestat vostra que si les fustes llurs són
preses, e llevat lo pas, que ells són tots perduts, que negú no se'n
porà tornar, car Tirant ve ab tan gran poder que es bastant de pendre'ls
e fer-los morir a tots, e d'açò, senyor, la majestat vostra no dubte en
res./

/ /

/-Amic -dix l'Emperador-, gran consolació tenim del que ens haveu dit,
el Nostre Senyor, per la sua mercè e pietat, nos faça gràcia que sia
així com tu dius, car nós confiam tant de la gran virtud e cavalleria de
Tirant que, ab l'ajuda de l'immens Déu, ell complirà lo nostre von desig
e seu./

/ /

/E de continent l'Emperador tramès cridar a Hipòlit, qui era Capità
major seu, e com li fon davant li dix:/

/ /

/-Nostre Capità, ja sabeu com lo virtuós Tirant e és al port de Troia ab
molt gran estol. Té deliberat demà per lo matí de ferir en l'estol del
moros, per què és de gran necessitat que prestament ajusteu tota la
cavalleria qui és dins la ciutat, e tots los conestables e caps dels
hòmens de peu, e ordenau vostres batalles, e posau cascuna en lo lloc
que deu estar, per ço que si cas era que los moros volien combatre la
ciutat, que tothom sia avisat e preparat./

/ /

/Repòs Hipòlit:/

/ /

/-Senyor, no és poca la consolació que jo tinc de la venguda de mon
mestre Tirant, e devem fer moltes gràcies e llaors a la divina
Providència de la sua venguda, car pot estar la majestat vostra ab cor
segur d'ésser delliurat de les mans dels enemics,car tot l'Imperi grec
serà recuperat per aquest e reduït a vostra majestat, e traurà de
captivitat tanta cavalleria qui està en poder del infels, e tan poble
crestià qui està en perill de renegar la fe de Jesucrist. Per què,
senyor, de continent serà complit lo que em mana la majestat vostra./

/ /

/E presa llicència de l'Emperador, Hipòlit anà a la gran plaça de
ciutat, e secretament tramès per tota la cavalleria e per los
conestables e capitans de la gent de peu; e com foran ajustats dix-los
semblants paraules:/

/ /

/-Senyors, a Nostre Senyor és estat plasent, per la sua infinida bondat
e clemència, de voler-nos delliurar de captivitat e del poder de nostres
enemics, car jo us faç certs com mon mestre e senyor Tirant és vengut ab
molt gran estol, e és al port de Troia, e té delibertat demà de matí de
ferir en les fustes dels moros. Per què és de necessitat que tots vos
poseu en ordre, e cascun captià ab la sua gent se pose en la muralla, en
lo lloc que li és estat assignat, e que estigau molt reposats e sens fer
remor neguna, perquè los moros no puguen haver negun sentiment./

/ /

/De tal nova tots foran aconsolats, e lloaren e beneïren a Nostre Senyor
Déu de la singular gràcia que els atorgava. Partiren d'aquí, e cascú
aplegà la sua gent, e posaren-se cascuns en son trast, e estigueren aquí
tota la nit ab molt gran alegria fins al matí, molt sàviament e discreta./

/ /

/ /

/CDXV. /Com l'ambaixador Sinegerus anà a fer reverència a l'Emperadriu e
a la Princesa.//

// / /

/Aprés que l'ambaixador Sinegerus hagué explicada l'ambaixada, demanà
llicència a l'Emperador que pogués anar a fer reverència a l'Emperdadriu
e a la Princesa; e l'Emperador ne fon molt content. E obtesa llecència,
anà a la cambra de l'Emperadriu, on trobà sa filla ab totes les dames, e
lo cavaller féu sa reverència a l'Emperadriu e besà-li la mà, e besà la
mà a la Princesa, e, ab lo genoll en terra, féu principi a semblants
paraules./

/ /

/-Senyores, mon capità e senyor, Tirant lo Blanc, se comana, en gràcia e
mercè, de vostres excel·lències e besaus les mans, oferint-se molt prest
de venir ací per fer-vos reverència./

/ /

/Com la Princesa oí que Tirant venia e que era tan prop, pres tanta
alegria que per poc restà que no s'esmortís. Emperò encara estigué per
bon espai fora de tot record per sobreabundant alegria. E tornada en son
record, l'Emperadriu e la Princesa feran molt gran festaa l'ambaixador,
abraçant-lo e fent-li moltes carícies; e interrogaren-lode moltes coses,
en especial li demanaren quines gents venien en companyia de Tirant./

/ /

/Respòs l'ambaixador e dix com aquí venia lo res de Sicília ab tot son
poder, e lo rei de Fes ab tot son e ab la Reina muller sua, que es
nomena Plaerdemavida. E aquí venien tots los barons del regne de Tunis e
de Tremicèn, e molta altra cavalleria que hi eren passats per pendre
sou, car aquí venien gents d'Espanya, de França e d'Itàlia, per lo gran
renom e fama de Tirant. Així mateix com per terra venia aquell magnànim
rei Escariano, senyor de l'Etiòpia, qui era molt virtuós cavaller e
animós, comanyó d'armes de Tirant./

/ /

/-Lo qual ve ab molt gran poder de gent de cavall e de peu, e porta ab
si la Reina sa muller, per ço com té molt gran desig de veure
l'excel·lència de vós, senyora Princesa, per la molta bellea que de vós
ha oïda mencionar. Car aquesta Reina és una de le bellíssimes dones del
món, e complida de totes virtuts./

/ /

/E més los dix com Plaerdemavida era esposada del senyor d'Agramunt, e
venia allí per ço que la majestat de l'Emperador i d'elles li fessen
honor a les sues bodes. E recità'ls llargament la manera de la conquesta
que Tirant havia fet de la Barbaria, e com tot quant havia conquistat ne
guanyat, tot ho havia repartit, que no s'havia res aturat, e que totes
les gents del món qui el veien ni l'oïen nomenar l'adoraven en la terra.
E moltes altres virtuts e llaors lo recità de Tirant, les quals tinta ni
paper no bastaria a descriure./

/ /

/Com l'Emperadriu e la Princesa hagueren oïdes recitar de Tirant tantes
virtuds e singulars actes, estaven admirades de la molta gràcia que
Nostre Senyor Déu li havia feta, e era amat e volgut de tot lo món. E de
sobres de consolació e d'alegria llançaren dels ulls vives llàgrimes,
com pensaven que aquest seria reparador e defenedor de la corona de
l'Imperi grec, car ja eren fora de tota esperança de salut e de repòs,
esperant cascun dia ésser cativades e deshonrades e vituperades per los
enemics de la fe. E hagueren molt gran plaer com los dix de la venguda
de la reina d'Etiòpia, e majorment la Princesa, per ço com li havien dit
que era molt bella e virtuosa, perquè desitjava haver molt sa amistat. E
tant duraren les raons que fon gran hora de nit, per lo molt plaer que
trobaven en les paraules de l'ambaixador. E donaren part a la nit./

/ /

/L'Emperadriu restà en la sua cambra, e la Princesa se n'anà a la sua, e
l'embaixador la pres del braç, e, acompanyant-la així, la Princesa li
demanà per què li havia besada a la mà tres voltes. E aquest li respòs
com ne tenia manament de son senyor Tirant, lo qual la suplicava fos de
sa mercè li volgués perdonar, car altrament jamés li gosaria venir
davant, per lo gran defalt que fer li havia, de què es tenia molt per
culpable./

/ /

/Respòs la Princesa:/

/ /

/-Cavaller, digau a mon senyor Tirant que allà on no ha culpa no hi
fretura perdó, car demesiat seria. Emperò si ell creu haver fallit vers
mi, jo el suplic que, per esmena, jo haja prestament la sua vista, que
és la cosa que més desitge en aquest món. E no em vulla tardar la salut,
la qual tant llongament he desitjada ab desig insaciable, e confie de
mi, car jo el faré benaventuradament viure ab complit repós del que tant
ha desitjat./

/ /

/E pres comiat l'ambaixador de la Princersa e anà-se'n a la posada que
l'Emperador li havia feta aparellar ab compliment de tot lo menester havia./

/ /

/E aquella nit lo capità Hipòlit feu fer molta bella guaita per la
ciutat e féu estar molt ben fornida la muralla en torn de la ciutat, que
negú, de tota aquella nit, no es posà a dormir per la molta temor que
tenien dels moros; e d'altra part molt gran alegria per veure la batalla
que tirant daria a l'estol dels moros./

/ /

/Ací es lleixa lo llibre de parlar de l'Emperador, qui fa guardar molt
bé la ciutat, e torna a recitar d'un cas que féu la Viuda Reposada,
àlias Endiablada./

/ /

/ /

/CDXVI. /Com la Viuda Reposada se matà per temor de Tirant.//

// / /

/Oint dir la Viuda Reposada que Tirant venia e era ja tant prop, tanta
fon la temor que pres que es pensava espasmar, e dix que li havia vengut
gran mal al cor. Entrà-se'n en la sua cambra e aquí ella féu molt grans
lamentacions plorant, batent-se lo cap e la cara; car en aquella hora
ella se tingué per morta e cregué verdaderament que Tirant faria fer
d'ella un cruel sentència, per ço com sabia que era estat assabentat per
Plaerdemavida i per la cara contrafeta del negre que havien mesa en la
galera, e per la grandíssima crueldat que havia comesa. Pensava que si
la Princesa sabia lo nefandíssim crim que li havia imposat, ab quina
cara li poria venir davant? E d'altra part la combatia la molta amor que
ella portava a Tirant, que de tot seny la feia eixir./

/ /

/E així passà tota la nit fantasiant e combatent-se ab si mateixa,que no
sabia quin consell pogués pendre ne era cosa que gosàs descobrir a negú
ne demanar consell, car en aquell cas tots li foren estats enemics. Açò
és cosa acostumada: que la natura femenil, frèvol e variable, elegeix lo
més inútil consell, si molt hi pensa, en la major necessitat./

/ /

/A la fi, no trobant altre remei e forçada per lo poc ànimo que tenia,
deliberà de matar-se ella mateixa cautelosament ab metzines, a fi que la
sua maldat no fos palesa ne vingués a notícia de les gents, e que lo seu
cos no fos cremet o donat a menjar als cans./

/ /

/Per què de continent ella pres orpiment que tenia per a fer tanquea, e
posà'l en una tassa d'aigua e begué'l-se, e lleixà oberta la porta de la
cambra sua e despullà's e mès-se al llit. Com fon en lo llit, llançà
grans crits dient que es moria. Les donzelles, qui li dormien de prop,
que sentiren los grans crits, llevarn-e cuitadament e anaren a la cambra
de la Viuda, e trobaren-la ab la basca de la mort e contínuament cridant./

/ /

/Llevà's l'Emperadriu e la Princesa, e lo gran avolot fon en lo palau, e
negú no sabia per què. L'Emperador se llevà ciutadament pensant-se que
los moros hagressen entrada la ciutat per força d'armes; e d'altra part
dubtava que a sa filla no hagués vengut algun mal sobtosament:
s'esmortí, e trameteren per los metges. E l'Emperadriu e la Princesa,
qui saberen que l'Emperador s'era esmortit, lleixaren la Viuda Reposada
e cuitaren a la cambra de l'Emperador e trobaren-lo més mort que viu.
Aquí fon lo gran dol de la Princesa, que era una gran pietat de veure lo
trist comport que de si mateixa feia. E prestament vingueren los metges
e donaren-li remei de continent. Aprés que fon tornat en son record,
demanà quina era estada la causa de tanta remor que sentida havia: si
eren entrats los moros en la ciutat, e digueren-li que no, mas que la
Viuda Reposada tenia grans basques de cor e cridava grans crits que
estava veïna a la mort. L'Emperador manà als metges que hi anassen e que
hi fessen tot lo que fer-s'hi pogués restaurar-la. E los metges hi
anaren de continent. E com foren en la cambra , en aquell punt ella
trametia la sua ànima al regne de Plutó./

/ /

/Com la Princesa sabé que la Viuda Reposada era morta, féu-ne molt gran
dol per la molta amor que li portava, per ço com l'havia criada de llet;
e manà que la posassen en una bella caixa, car ella li volia fer molt
honrada sepultura. Al matí l'Emperador ab tota la sua cort, e
l'Emperadriu e la Princesa, e tots los regidors e honrats hòmens de la
ciutat, acompanyaren lo cos de la Viuda a la gran església de Santa
Sofia, e aquí li feren les obsèquies ab gran solemnitat. E aprés
l'Emperador ab tota la gent se'n tornaren al palau./

/ /

/Ací es lleixa lo llibre de parlar de la Viuda Reposada, e torna a
recitar de l'oració que Tirant fa a la sua cavalleria./

/ /

/ /

/CDXVII./ L'oració que Tirant fa a la sua gent.//

// / /

/-No és de menor estima i honor la persecució de semblants magnànimes
empreses, mas de menys treball, com sien certs vostres alts e nobles
coratges de la causa santíssima per la qual ajustats som en aquest ornat
port de tanta cavalleria. La tarda a nostra honor és enemiga. Sus,
doncs, cavallers estrenus, despertau l'adormida sang! Per dormir e
fortificar l'enemiga nació que prospera, alçau les armes e ànimos
vostres, per abaixar e aaterrar aquest confús e perdut poble, lo qual,
essent molt en respecte de si, no és dubte, a esguard de nostres doblats
ànimos, no són cosa alguna. ¡Cuitem acostumats d'encalçar, e fugiran los
qui de mortal glai ja tremolen! ¡Exalcem la nostra santa fe, e
confondra's l'herètica pravitat! ¡Matem les mortes ànimes, i viuran les
nostres en l'eterna glòria! Viurà la nostra fama, honor e glòria que a
immortal s'acosta. Naveguem aquesta pròspera mar, fins que la
tempestuosa aigua augmente per la infesta sang de nostres enemics. E a
vosaltres, excel.lent reis, dreçant la major intenció de mes paraules,
suplicant afectadament tant com puc ni sé, desestimeu la vida per
estimar l'honor, e aquella no us sia gens cara havent-la a despendre per
exemple a aquells qui, seguint nostres esforçades armes, ensems la
gloriosa mort o victoriosa vida egualment estimaran. D'on
benaventuradament seguint a les obres, la fi serà desitjada glòria./

/ /

/ /

/CDXVIII. /Com Tirant pres l'estol dels moros/./

/ /

/Aprés que Tirant hagué fet posar lo cavaller Sinegerus en terra per
anar avisar l'Emperador, ell féu posar en punt tot l'estol e ordenà ses
batalles, e manà quals fustes devien ferir primer a les naus, e les
galeres a les galeres. E així mateix manà a tots los patrons que com
ferrien en l'estol dels moros, que fessen molt gran esclafit de
trompetes e anafils e de botzines, de les quals Tirant havia fet fer
molt gran forniment; e los altres ab bombardes e crits molt espantosos,
a fi que els posassen lo diable al cos. /

/ /

/E com tot fon ordenat, manà fer vela, e eixiren totes les fustes del
port molt quedament e sens remor deguna. E partiren del port de Troia
alba de matí, e navegaren tot lo dia e tota la nit aprés. E Nostre
Senyor féu-los tanta de gràcia que tot aquell dia fon nuvolós e bromós,
que jamés los moros ni menys de la ciutat no en pogueren haver vista. E
foren davant l'estol dels moros dues hores ans del dia, que l'estol dels
moros no n'hagueren gens de sentiment. E ab molta gran fúria ells
feriren en l'estol dels moros, ab l'esclafit tan gran de les trompetes e
anafils e botzines e crits molt grans, e moltes bombardes que despararen
al colp; e fon tanta la remor que feren que paria que cel e terra ne
degués venir. E encengueren deu falles en cascuna fusta, que portaven
fetes, que feren molt gran lluminària. Los moros, que sentiren la remor
tan gran, e la lluminària que veren, e les fustes que es veren damunt,
estigueren tan espantats que no sabien què es fessen, car trobaren-los
dormint e desarmats. Ab poc treball prengueren totes les fustes, que no
feren defensió neguna: tant estaven fora de seny. E feren-ne tan gran
matança que era cosa admirable de veure, car tants com ne trobaren en
les fustes, tots los degollaren, que no en deixaren degú a vida. /

/ /

/Los qui es llançaren en mar e ixqueren en terra portaren la mala nova
al Soldà e al Turc. Com los moros del camp saberen que totes les fustes
eren preses e morta la gent, ab la remor que sentida havien e la gran
lluminària que veren e no sabien quines gents eren, foren molt espantats
e armaren-se tots e pujaren a cavall e ordenaren ses batalles, car
tenien dubtre que no els fessen lo joc que havien fet a les fustes, e
acostaren-se a la vora de la mar per ço que degú no pogués eixir en terra./

/ /

/Com Tirant véu que totes les fustes dels moros eren preses, fon lo més
content home del món, e agenollà's ab grandíssima devoció e dix:/

/ /

/-Senyor immens Déu, e ple d'infinida pietat e misericòrdia. Infinides
gràcies faç a la tua immensa bondat de la singular gràcia que m'has
feta, que, sens perdre negú a la mia host, m'has fetes pendre
tres-centes fustes, en les quals trobarem molt de bé./

/ /

/Aquesta victòria fon tan presta, que com hagueren acabades de pendre
totes les fustes escassament començava d'aclarir lo dia. Com los qui
estaven en la muralla de la ciutat oïren la gran remor de bombardes e de
trompetes e de crits devers lo port, e veren tantes llums, estigueren-ne
molt admirats, car paria que tot lo poder del món fos allí. E conegueren
que allò era l'estol de Tirant, qui havia ferit en l'estol dels moros, e
hagueren-ne molt gran alegria; e d'altra pert estaven molt redubtant que
en aquella hora los moros del camp no combatessen la ciutat. E tots los
de la ciutat prengueren gran ànimo com conegueren que Tirant combatia
les fustes del moros. /

/ /

/E l'Emperador, qui sentí la gran remor, llevà's del llit cuitadament e
cavalcà ab molts pocs qui es trobaren en lo palau en aquella hora; e
anava per la ciutat sol.locitant la gent, que tothom estigués en orde
per defendre la ciutat si mester era; e d'altra part, anava confortant
la gent de la ciutat dient-los que s'alegrassen que ara serien
desassetjats e cascú cobraria sa heretat e tot lo que perdut havia./

/ /

/E los moros de res no hagueren menys cura, car ells estaven ab tant de
dol de les fustes que peruddes havien, e lo dubte que tenien que no
ixquessen en terra, que no tenien gran cura de la ciutat, car restaven
closos, que no se'n podien tornar, e tenien-se tots per morts e per
catius, e guardaven ab gran diligència la vora de la mar perquè negú de
l'estol de Tirant no pogués eixir en terra./

/ /

/Com lo dia fon bell e clar e Tirant hagué fetes amarinar totes les
fustes que havia preses dels moros, féu fer vela, e ab tot l'estol
ixqueren del port de Contestinoble e feren la via de la mar Major, per
lo Braç de Sant Jordi avant; car Tirant havia pensat que si ell los
llevava lo pas de la terra ferma ans que ells hi proveïssen, ell faria a
son voler d'ells, e per ço ell fengí que se n'anava ab la presa
portant-se'n totes les fustes dels moros. Com los moros veren que
l'estol de Tirant ixqué del port ab totes llurs fustes que se'n portaven
tingueren-se per dit que se n'anaven ab lo guany, perquè havien molt
guanyat./

/ /

/E Tirant navegà aquell dia fent la via de la mar Major fins que, per la
nit, los moros perderen de vista les fustes. E açò féu Tirant perquè los
moros se pensassen que se n'anava, perquè no li empedissen l'eixida de
la terra. E com fon nit escura, Tirant féu girar tot l'estol devers terra./

/ /

/E deveu saber que la ciutat de Contestinoble és molt bellíssima ciutat
e molt ben murada, e és feta a tres angles; e ha-hi un braç de mar qui
es nomena lo Braç de Sant Jordi, e aquell braç de mar clou les dues
parts de la ciutat, e l'una part resta inclosa, e l'una part closa és
devers la mar, e l'altra és devers la Turquia; e l'altra, qui no és
closa, és devers lo realme de Tàrcia. Per què Tirant féu la via de la
part que no era closa, e en la nit ell pres terra a quatre llegües lluny
del camp dels moros; e aquí desembarcaren tots los cavalls e tota la
gent e l'artelleria que havien necessària, e vitualles per aforniment de
llur camp, que no foren vists ne sentits per los moros, e lleixaren les
fustes fornides./

/ /

/Com tota la gent fon en orde e a cavall ab moltes atzembles que
portaven davant, llunyaren-se de les fustes bé mitja llegua per la vora
d'un gran riu amunt fins que foren en una gran pont de pedra per on
passava lo riu. E aquí Tirant féu atendar tota la gent al cap del pont
vora lo riu. E lo riu restà enmig d'ells e dels enemics, perquè los
moros no els vinguessen damunt en la nit ni els poguessen anutjar. E
Tirant féu posar la sua tenda dins lo pont, per guardar que negú no
pogués passar sens voluntat sua, e féu parar moltes bombardes en lo
pont, perquè si los enemics venien, que fossen servits. E així mateix
posà ses espies devers lo camp dels moros perquè fos avisat si negú venia./

/ /

/E de continent que foren atendats, Tirant pres un home de peu e, vestit
com a moro, tramès-lo a la ciutat de contestinoble ab una lletra que
contenia paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/CDXIX. /Lletra tramesa per Tirant a l'emperador de Contestinoble.//

//

Ara tinc causa ab molta alegria d'escriure a la majestat vostra,
sereníssim senyor, puix la fortuna pròspera vos vol ésser favorables,
significant a vostra altesa com per mitjà de la divina Gràcia victòria
havem obtesa de vostres enemics, car havem preses totes les fustes qui
eren del Soldà e del Turc, qui estaven en lo siti davant Contestinoble,
qui eren tres-centes, totes carregades de viutalles que no havien gens
descarregat, e són estats morts tots los moros qui dins eren, sens mercè
alguna. Vull saber de la majestat vostra on manarà que sien
descarregades totes les viutalles que havem preses e les que portam, car
jo tinc deliberat, si la majestat vostra ho volrà, de llicenciar totes
les fustes que tinc noliejades, car prou basta de tenir les que tenim
preses, ab algunes altres qui són del rei de Sicília e d'altres amics e
valedors meus. Car puix los moros no tenen fustes, me dóna de parer que
haurem prou de quatre-centes fustes ben armades per guardar que los
moros no puguen haver vitualles ni socors negú, ni poder-se'n anar. E
més signific a vostra majestat com he presa terra al cap del riu, e he
posat lo meu camp al cap del pont de pedra, e la mia tenda dins lo pont,
a fi que los moros sien closos a totes parts, per mar i per terra. E só
cert que ans que los moros puguen eixir del siti que tenen a la ciutat,
que s'hauran a raonar ab mi. E suplic a la majestat vostra que vullau
fer guardar molt diligentment la ciutat, e estar en contínua vigilació,
car forçadament los moros hauran a fer lo desesperat o donar-se a presó,
per quant les vitualles que tenen no els poden molt durar, ni en poden
haver, car jo els tinc closos a totes parts per mar i per terra. E, més,
suplic a vostra altesa d'avisar-me com està fornida la ciutat de
vitualles, i per a quant, car jo n'he portades per a fornir-la per a deu
anys. E de continent que haja la resposta, vos trametré totes les fustes
carregadesm, e d'açò suplic a la majestat vostra que em mane què vol que
faça així de llicenciar les fustes com de descarregar les vitualles, e
de totes les altres coses que la majestat vostra conega que facen a fer,
que tot lo que em manareu se complirà prestament. E si la majestat
vostra voldrà que us trameta gent d'armes per defendre la ciutat, si
dubtau en res, sia jo avisat , car tinc deliberat, si a la majestat
vostra serà plasent, que de continent que les fustes hagen descarregat,
de fer-les estar ben armades davant lo camp dels moros, perquè no puguen
de res ésser socorreguts, ne trametre fusta deguna per avisar ne haver
socors, e per enutjar-los tant com porem. E açò fet, crec que Nostre
Senyor nos ajudarà que farem tot lo que volrem. E d'açò dessús dit haja
presta resposta de la majestat vostra.

/ /

/ /

/CDXX. /Com lo bon cavaller Sinegerus tornà al camp de Tirant/./

/ /

/Com Tirant hagué feta la lletra, donà-la a l'home que havia elet per
anar a la ciutat de Contestinoble, qui havia nom Carillo, qui era grec e
natural de la ciutat de Constestinoble, per ço com sabia molt bé los
passos. E aquest, de nit, per camins apartats féu la via de la ciutat,
que gens per los moros del camp no fon vist ne sentit. E com fon al
portal les guardes lo prengueren e portaren-lo davant l'Emperador; e
aquest féu sa reverència e besà-li la mà e lo peu e donà-li la lletra de
Tirant, e l'Emperador ab molt gran plaer la rebé e llegí-la de
continent, e vist lo contengut en aquella fon lo més content home del
món, e féu llaors e gràcies a Nostre Senyor Déu de la molta grácia que
feta li havia. E tramès per l'Emperadriu e per la Princesa, sa filla, e
mostrà'ls la lletra de Tirant; e ells hagueren molt gran consolació de
la presa que Tirant havia feta de les fustes dels moros./

/ /

/E l'Emperador tramès per lo capità Hipòlit, e com li fon davant
mostrà-li la lletra de Tirant, e com l'hagué llesta dix Hipòlit a
l'Emperador:/

/ /

/-Senyor, no ignora la majestat vostra com diverses voltes vos he dit
quer l'altesa vostra confiàs en Déu e en la molta amor e voluntat que
mon mestre Tirant portava a la majestat vostra, e que si ell era viu,
que no us oblidaria. Per què, senyor, estau ab bona confiança, que ab lo
divinal auxili ell vos darà victòria de vostres enemics e us farà
recobrar tot l'Imperi grec./

/ /

/Respòs l'Emperador:/

/ /

/-Per mon Déu, Capità, nós estam admirats dels actes que Tirant ha fets
e fa, e nós li som molt obligats, e jur-vos per la mia corona que jo
li'n retré tal premi que ell e los del seu parentat ne seran contents. E
prec-vos, Capità, que prestament aneu a regonèixer totes les vitualles
qui són en lo nostre palau i en la ciutat, perquè pugam avisar a Tirant
del que ens demana./

/ /

/E de continent Hipòlit se partí de l'Emperador e féu la cerca molt
diligentment ab altres hòmens experts en tal negoci, e trobaren que
encara tenien forniment per a tres mesos complidament. E Hipòlit, molt
alegre, se'n tornà a l'Emperador e dix-li semblants paraules:/

/ /

/-Senyor, la majestat vostra deu saber com tenim forniment en la ciutat
per a tres mesos, i encara per a quatre, si mester era. Per què, senyor,
no dubte la majestat vostra que ans que aquestes vitualles sien
despeses, Tirnat haurà dat orde que n'haurem més, e haurà desassetjada
la ciutat, e deixau-ho a son càrrec./

/ /

/E l'Emperador féu cridar lo seu secretari e féu-li fer una lletra a
Tirant mencionant-li llargament tot lo que per ell e per tot lo consell
era estat deliberat, e féu cridar a Sinegerus e dix-li:/

/ /

/-Cavaller, prec-vos que aneu a Tirant e que li doneu aquesta lletra, e
d'altra part l'avisareu de paraula de tot lo que vist haveu./

/ /

/E ell dix que faria son manament./

/ /

/Com l'ambaixador Senegerus hagué presa la lletra de l'Emperador,
besà-li la mà e lo peu e pres llicència d'ell. E aprés anà a pendre
comiat de l'Emperadriu e de la Princesa, la qual era en la sua cambra, e
pregà'l que la recomanàs molt a son senyor Tirant e que ella lo
suplicava la tingués en son record e que volgués pensar quants enuigs e
treballs havia passats des que no l'havia vist, e que en tot cas del món
ell donàs orde que ella lo pogués veure lo més prest que pogués, car si
no ho feia, era certa de morir ab aquell desig. E lo cavaller respòs que
ell era prest de complir tot lo que per sa senyoria li era manat. E
besà-li la mà, e la Princesa l'abraçà, e feta sa reverència partí's del
palau e vestí's com a moro, e pres per companyó a Carillo, qui havia
portada la lletra a l'Emperador. E partiren de la ciutat a les dotze
dores de la nit; e per aquells passos que Carillo vengut era molt
secretament, ells passaren que no foren sentits per negú del camp dels
moros; e alba de matí arribaren al pont on Tirant tenia lo camp. E
coneguts per les guardes, lleixaren-los passar e anaren dretament a la
tenda de Tirant, lo qual trobaren ja llevat./

/ /

/Com Tirant lo véu hagué lo major plaer del món de la llur venguda, e
demanà al cavaller Sinegerus de noves e de l'estament de l'Emperador e
de l'Emperadriu, e de la sua ànima, la Princesa. E aquest li recità
llargament tot lo que havia vist e oït ne lo que l'Emperador li havia
dit de paraula. E, més, li dix totes les recomandacions de la Princesa,
e totes les raons que damunt són recitades. Com Tirant hagué oïdes les
raons que la Princesa li trametia a dir, dels ulls li corregueren vives
llàgremes e alterà's la sua cara d'amor extrema e de compassió que tenia
de la Princesa, e estigué per bon espai que no parlà, pensant en la
molta amor que la Princesa li portava, e tenia gran dubte que, per lo
gran desig que tenia de veure'l, no prengués algun regirament. E aprés
que Tirant fon tornat en sa color natural, Sinegerus li donà la lletra
de l'Emperador, e Tirant la pres a llegir, e contenia estil de semblants
paraules./

/ /

/ /

/CDXXI. /Lletra tramesa per l'Emperador a Tirant lo Blanc.//

//

Tirant fill, no és estada poca la consolació que nós tenim de la vostra
venguda, e quant reste obligat a la immensa bondat de Nostre Senyor Déu
e a vós, com m'haveu volgut socórrer e delliurar en temps de tanta
necessitat, de tant de mal qui m'estava aparellat. E suplic al meu
senyor Jesucrist que us faça tanta de gràcia que us lleixe complir lo
vostre bon desig, que és de verdadera caritat, e lo meu en poder-vos
premiar lo que per mi tant haveu treballat. E notificant-vos de la gran
custòdia que fa fer de la ciutat lo vostre bon criat, e Capità meu,
Hipòlit, que no crec que, aprés de la persona vostra, millor cavaller ni
ab major ànimo sia estat en tot lo món ni serà, e que si no fos per les
grans cavalleries d'aquest, dies ha que la ciutat fóra estada presa, e
tot lo restant de l'Imperi grec. E no es poria numerar la morisma que
per mans d'aquest virtuós cavaller és estada morta. E, més, vos avisam
com per gràcia de Nostre Senyor Déu la ciutat està fornida molt bé per a
tres mesos de vitualles e de totes coses necessàries, e de cavalleria
prou suficientment per a defendre'ns dels enemics, car lo més dubte que
teníem era que les vitualles no ens fallissen, per què ens haguéssem a
dar per fam. E d'aquest dubte estam en segur, Déu mitjançant, que
aquests temps nos podem bé tenir. E no vullau posar la virtuosa persona
vostra en perill, sinó que façau la guerra a tot útil vostre, puix en la
llibertat vostra està de pendre e de lleixar, que no us poden forçar de
batalla si bé no us ve. Així mateix vos avisam com tenim deliberat que
façau descarregar les vitualles. L'una partida feu posar en lo castell
de Sinòpoli, qui és molt fort, e estarà aquí molt bé guardada per fornir
lo vostre camp, e les forces que pendreu, e allà on necessari serà. E
l'altra partida fareu descarregar en la ciutat de Pera, perquè sia prop
per a fornir la ciutat, e feu posar per guardar-la cinc-cents hòmens
d'armes. e lo restant poreu fer portar ací en la ciutat, car segurament
podeu descarregar, e aprés poreu llicenciar les fustes que voldres, e
sia remès tot a vostra bona discreció. E tinc per bon consell que les
quatre-centes fustes vinguen davant la ciutat molt bé en ordre, e daran
als enemics molt gran treball, car contínuament hauran a guardar que
negú de les fustes no ixca en terra, e hi hauran a vetlar de nit e de
dia gran gent d'armes e d'altra part s'hauran a recelar de la ciutat e
del vostre camp, e ab aquesta pena hauran d'estar contínuament.

No resta més a dir sinó que si haureu mester del nostre tresor per a
pagar les fustes que haveu noliejades, trameteu-me una galera o dues, o
les que volreu, e nós trametrem-vos tanta moneda com voldreu.

/ /

/ /

/CDXXII. /Com los moros tingueren consell e deliberaren de trametre
ambaixada a Tirant.//

// //

/Com lo Soldà e lo Turc saberen que Tirant havia desembarcat e que havia
posat lo camp al pont de pedra, aquestes foren los més torbats hòmens
del món, e tingueren-se per perduts, car veren que per neguna via ells
no podien d'allí eixir ni per mar ni per terra, que no haguessen a venir
en les mans de tirant. Així mateix, si molt aturaven aquí, perrien de
fam, car no tenien vitualles per a dos mesos; per ço com les fustes no
havien pogut descarregar. E com veren lo mal que els estava preparat, ab
ànimo esforçat de cavallers, no mostrant gens ésser esmaiats, ajustaren
consell per veure quin expedient pendriem que no perissen, en lo qual
consell foren los reis següents: primerament lo rei d'Alape, lo rei de
Suria, lo rei de Trato, lo rei d'Assíria, lo rei d'Hircàna, lo rei de
Rastèn, e lo fill de Gran Caramany, e lo príncep de Sixa, e molts altres
grans senyors los quals la història no recita per no tenir prolixitat./

/ /

/E aquí hagueren de grans altercacions. Los uns consellaven que
combatessen la ciutat, car si la podien pendre, aquí es porien fer forts
un gran temps fins que haguessen socors, car no podien pensar que la
ciutat no fos ben fornia. Los altres deien que els parassen batalla
davant lo camp de Tirant, car aquest era tan animós cavaller que no
seria menys que ell no els ixqués a la batalla; com ells tinguessen
molta cavalleria bona, no seria mens que no el rompessen, per la gran
morisma que ells tenien, e on no, que valia més morir com a cavallers
que no deixar-se pendre com a moltons. E que si la fortuna los era tan
favorable que els deixàs vençre la batalla, porien passar segurament, o
restar en lo siti fins que haguessen presa la ciutat./

/ /

/Los altres foren d'opinió que valia més que fessen una ambaixada a
Tirant, que els donàs pau e treva e que els deixàs passar, car ells se'n
tornarien en llur terra tots e li buidarien tot l'Imperi grec, e
no-res-menys li restituirien totes les forces que preses havien e tots
los presoners e catius. E a la conclusió del consell, tots determenaren
e tingueren per bon consell que l'ambaixada fos tramesa a Tirant, que si
ell no els volia lleixar passar, que llavors porien pendre los altres
partits, ço és, que combatessen primer la ciutat molt bravament, e si no
la podien prendre, que llavors lo darrer remei seria que morissen ab
l'espasa en la mà com a cavallers./

/ /

/E així fon determenat lo consell, e elegiren per ambaixadors lo fill
del Gran Caramany e lo príncep de Sixa, qui eren cavallers molt savis e
de gran eloqüència, e molt destres e avisats en la guerra, e
digueren-los que prenguessen guarda, estimant quanta gent podia tenir
Tirant, ni quant en orde estaven, e donaren-los les instruccions de tot
lo que tenien de dir e de fer./

/ /

/Posaren-se molt en punt los ambaixadors, molt ben abillats ab aljubes
de brocat e molt bé acompanyats simplement, sens armes, ab dos-cents de
cavall. E ans que partissen trameteren al camp de Tirant un trompeta per
demanar salconduit, lo qual los fon atorgat. Partiren los ambaixadors e
feren la via del camp./

/ /

/ /

/CDXXIII. /Com Tirant féu descarregar les vitualles e donà comiat a
totes les fustes noliejades.//

// //

/Com Tirant hagué llesta la lletra de l'Emperador, ell cridà lo marquès
de Liçana, Almirall seu, e manà-li que comptàs ab tots los patrons de
les fustes que tenia noliejades, e si res los restava a pagar del sou,
que fossen pagats molt liberalment. E aprés li manà que partís les
vitualles en tres parts, que portaven a son arbitre, e que fes
descarregar l'una part al castell de Sinòpoli, e l'altra part al castell
de Pera, e que prengués cinc-cents hòmens d'armes del camp e que els
trametés ab les vitualles a la ciutat de Pera, e d'aquí avant les fustes
se'n podien anar. E així mateix li manà que armàs bé les fustes que
havien preses dels moros, e totes les altres que noliejades no eren, e
ben fornides del que mester haguessen, ab totes les vitualles que
portaven, que anassen a descarregar a la ciutat de Contestinoble./

/ /

/-E com hauran descarregat, que estiguen contínuament davant lo camp
dels moros bombardejant e fent-los tant d'enuig e dan com poran./

/ /

/E de continent que Tirant ho hagué manat, l'Almirall se n'anà allà on
eren les fustes, e comptà ab tots los patrons e pagà'ls tot lo que els
era degut. E encara Tirant los féu dar de gràcia mil ducats a cascun
patró, ultra lo que havien pres de les fustes que preses havien. E aprés
manaren a cascú que anassen allà on havien a descarregar; aprés que
hagueren descarregat, que se'n podien anar, e tornar cascú en sa terra./

/ /

/E feren recollir los cinc-cents hòmens d'armes qui tenien d'anar a la
ciutat de Pera, e donaren vela totes les fustes noliejades, e cascuns
feren la via d'on los era manat. Les unes anaren al castell de Sinòpoli,
qui distava de la cuitat de Contestinoble cinquanta milles devers la mar
Major, anant per lo Braç de Sant Jordi, e aquí descarregaren e
anaren-se'n per la via on eren venguts. E les altres feren la via de la
ciutat de Pera, e aquí foren molt ben acollits, e eixiren los cinc-cents
hòmens d'armes en terra. /

/ /

/E lo capità de la ciutat, qui era un valentíssim cavaller, com oí que
Tirant los trametia, rebé'ls molt bé e donà'ls bones posades. E
descarregaren totes les fustes e recolliren totes les vitualles dins la
ciutat, ab molt gran alegria que tenien los de la ciutat, per la gran
necessitat en què eren posats. E feren llaors e gràcies a Nostre Senyor
Déu com los havia volguts socórrer en tan gran necessitat./

/ /

/Com les fustes hagueren descarregat, partiren d'aquí e cascuna se'n
tornà en sa terra./

/ /

/ /

/CDXXIV. /Com Tirant tramès la reina de Fes a Contestinoble ab tot
l'estol de les fustes que s'havia aturades/./

/ /

/Aprés que el marquès de Liçana, Almirall de Tirant, hagué fetes partir
totes les fustes noliejades, ell féu armar totes les fustes qui eren
restades, lo nombre de les quals era quatre-centes e trenta-cinc fustes,
entre naus, e galeres, e galiotes, e llenys. E lleixaren lo camp molt
ben fornit de vitualles. E així mateix ordenà que restassen aquí en lo
riu, prop del camp de Tirant, dues galeres ben armades per ço que, si
Tirant les havia mester per trametre en qualque part, que fossen prestes./

/ /

/E com totes les fustes foren en punt per partir, l'Almirall se n'anà al
camp de Tirant e dix-li com ell havia complit tot lo que per sa senyoria
li era estat manat. Llavors Tirant se n'anà a la tenda de la reina de
Fes e dix-li:/

/ /

/-Germana senyora, suplic-vos que em façau tanta mercè que vós vullau
anar ab aquestes fustes a la ciutat de Contestinoble per aconsolar e
aconhortar aquella qui té la mia ànima encativada, car dubte em fa que
en aquest temps que jo no puc anar fer-li reverència, no prengués algun
dan inreparable, qui seria a mi pitjor que la mort. Car sabeu bé que si
jo em partia d'ací per anar a veure sa excel.lència, posaria en gran
perill tot lo camp, e molts altres inconvenients que seguir-se porien
per la mia absència. E vós estareu allí molt millor e ab més plaer e
delit. E suplic-vos que ab lo vostre angèlic saber vullau usar devers mi
d'aquelles suplicacions acostumades que en lo passat temps de ma
enamorada vida vós solíeu sol.licitar de ma senyora. E posau-la en
esperança de ma presta vista, qui serà lo més prest que jo poré, que és
la cosa que jo més desitge en aquest món, car la tarda me par una hora
un any, car aprés Déu, altri no desitge tant veure, obeir e servir com a
sa altesa./

/ /

/No comportà més la graciosa Reina que Tirant parlàs, sinó que ab cara
afable e ab baixa veu se pres a dir: /

/ /

/-Germà senyor, les suplicacions vostres són a mi manaments per la molta
obligació que tinc a vostra senyoria, per los grans benficis e honors
que per la mercè vostra he rebuts, jo no essent mereixedora, mas per la
vostra molta virtut e grandíssima liberalitat. E no confie de mi tan poc
la senyoria vostra, que posseesca tanta ingratitud que m'oblide la causa
per què só tan obligada, e per lo molt merèixer vostre. E pensau, senyor
e germà, que si en lo passat temps tenguí voluntat de servir la mercè
vostra, ara mil voltes més , per la molta virtut que conec que posseeix
la vostra virtuosa persona. E conec verdaderament que un cos ab tanta
perfecció com és de ma senyora no deu ésser posseït sinó per la vostra
molta virtut, qui sou font de bondat e de tota cavalleria. Per què,
germà e senyor de mi, digau-me si la senyoria vostra volrà manar algunes
altres coses, que aqueixes e totes altres que dir e fer se poguessen per
neguna persona humana, só presta de fer e posar-hi cent vides si tantes
ne tingués./

/ /

/Llavors Tirant l'abraçà e besà-la en la galta, e dix-li semblants
paraules:/

/ /

/-Senyora germana, no us poria regraciar la molta amor que en vós tinc
coneguda, e tal confiança tinc en vós que dareu fi a tots los meus
treballs. E Nostre Senyor Déu me done gràcia que us puga retre lo premi
que la molta amor e virtut vostra és mereixedora, que us puga donar molt
més al doble que no he fet. /

/ /

/E la Reina li volgué besar les mans, e Tirant no ho permès, sinó que li
dix que es posàs en orde de tot lo que mester hagués e que es recollís.
E la Reina dix que faria lo que li manava. Tirant pres comiat de la
Reina e tornà-se'n a la sua tenda e tramès per l'Almirall , e com li fon
davant dix-li:/

/ /

/-Almirall, man-vos recollir e prec-vos que doneu bon orde en totes les
coses que un he dites. E com la Reina serà recollida, feu fer de
continent vela e compliu prest vostre viatge. /

/ /

/E l'Almirall dix que tot era prest, e pres comiat de Tirant e anà's a
recollir. E aprés, l'endemà de matí la Reina s'anà a recollir ab totes
les sues donzelles, e acompanyaren-la fins a la mar lo rei de Sicília e
Tirant ab cinc-cents hòmens d'armes. Com la Reina fon recollida en una
nau, prengueren comiat d'ella e tornaren-se'n al camp. E l'Almirall féu
fer vela a totes les fustes a féu la via de Contestinoble./

/ /

/ /

/CDXXV. /Com los ambaixadors del Soldà e del Turc arribaren al camp de
Tirant.//

// //

/Com los ambaixadors del Soldà foren davant lo pont de pedra on Tirant
tenia lo camp, Tirant los féu eixir un capità a rebre ab cinc-cents
hòmens d'armes, tot amb arnesos molt lluents e ab cavalls sicialians
molt grans, tots encobertats, los quals los reberen ab grandíssima honor
e els acompanyaren fins que foren a la tenda de Tirant. Lo qual havia
feta parar una tenda tota de brocat carmesí, la més rica e singular que
jamés en lo món fos estada feta en aquell temps, la qual era estada feta
en la ciutat de París./

/ /

/Com los ambaixadors foren descavalcats entraren dins la tenda, e
trobaren aquí lo rei de Sicília, lo rei de Fes e Tirant, e molts altres
barons nobles e cavallers; e per Tirant e per los altres foren rebuts
molt graciosaments, e els feren grandíssim honor, per ço com eren grans
senyors. E Tirant no volgués que tan prest explicassen l'ambaixada, mas
féu-los aposentar molt bé en belles tendes que els havia fetes
aparellar, e féu-los servir de moltes viandes e molta volateria en gran
abundància, e vins de diverses natures./

/ /

/Com los ambaixadors hagueren vist los cinc-cents hòmens d'armes ab los
cavalls tan grans, e los hòmens d'armes ab los penatxos a modo d'Itàlia,
foren posats en gran admiració. E d'altra part veren quatre mília
cavalls altres, tots encobertats, qui contínuament vogien lo camp així
armats com si haguessen entrar en batalla, e d'altra part veren la molta
cavalleria que en lo camp de Tirant era, digueren entre ells que tot lo
poder de la morisma del món no serien bastants a resistir a la gent
crestiana, per lo grandíssim orde e bella cavalleria que tenien. E
tingueren creença en va ésser venguts, que jamés Tirant los atorgaria
pau ni treva, ne partit negú que de la mort fossen estalvis. E tals
paraules entre ells raonaven, que atès lo lloc que lo virtuós capità
Tirant lo camp seu tenia, era impossible negun cos mortal pogués eixir
sens mort o ésser pres. E més consideraven com per ells no podia ésser
feta violència neguna en lo camp de Tirant, ne dar-los batalla sens llur
voluntat, ans los crestians tenien facultat de fer-los perir de
crudelíssima fam./

/ /

/Passaren los animosos ambaixadors tot aquell dia e la nit següent ab
dolorosos pensaments, e lo dia aprés, lo virtuós Tirant ajustar féu en
la sua triümfal tenda los il.lustríssims Reis e la noble cavalleria del
camp per a oir missa. Aprés la missa, per ells devotament oïda, lo
virtuós Tirant tramès per los ambaixadors volguessen venir per explicar
llur embaixada. De tal nova los animosos ambaixadors molt contents, e ab
gran gravitat de gran senyoria, passaren a la tenda del virtuós Capità,
que els rebé ab aquella honor que ell conegué que mereixedors eren. E
fent-los seure Tirant davant ell, manà que explicassen llur ambaixada./

/ /

/Convidant-se los ambaixadors qual primer parlaria, llevà's lo fill del
Gran Caramany, per ésser lo major senyor de tots, e feta reverència al
virtuós Capità, explicà la sua ambaixada en estil de semblants paraules./

/ /

/ /

/CDXXVI. /La forma de l'ambaixada.//

// / /

/-Certa cosa és a la tua molta saviesa, gran Capità, cavaller e senyor,
e deu-se benignament considerar en les semblants batalles o exèrcits la
perdició esdevenidora d'innumerables persones, e ja molt més se deu
presumir en lo present camp, que és aparellar fossar per a molta
cavalleria. Si segons la nostra humanitat volràs obrir los ulls de ta
gran senyoria, veuràs contemplativament aquest gran riu mudat de color,
sobrepujar del pont les altes arcades lo corriment de la humana sang que
sens dubte en cascuna de les parts escampar s'espera. E si escoltes
atentament, sens brogit de crueldat, poràs oir los gemecs, plants e
crits de les mortals ferides del vençuts combatents, que pujant als
cels, als immutables plantes presenten novella pietat. Tals pensaments i
paraules no fan ofensa a nostres forts e bel.licosos coratges, mas
ennobleixen los virtuosos ànimos de, semblants a tu, magnànims
cavallers. Doncs per excusar tanta inhumanitat, nosaltres, ambaixadors
de nostre senyor lo Soldà i del Gran Turc, venim de part d'aquells a la
tua bella presència per saber la deliberada intenció de ta senyoria en
aquest negoci, demanant-se, si plasent te serà, pau e treva per a temps
de tres mesos o més; e si volrà la tua liberal e gentil condició pau
final a cent e un any, seran molt contents ésser amics dels teus amics,
e enemics dels teus enemics, ab tota bona germandat, pau e confederació
e lliga. E fet açò buidaran l'Imperi grec, restituint a la tua
subjugació o capitania totes les ciutats, castells, viles, forces e
terres qui són dins los térmens de la Grècia. Encara restituiran en sa
desitjada llibertat tots los presoners crestians detenguts en nostre
domini, e faran qualsevol atra raonable sotsmissió sens molt prejudicar
l'honor de llurs grans senyories, ab les quals discordar o desavenir si
t'aparelles, sia certa la tua industriosa ventura, que, sens tarda, de
cruels i animoses armes li serà feta enutjosa experiència./

/ /

/E donà fi a son parlar./

/ /

/ /

/CDXXVII. /Lo consell de Tirant tingué sobre la resposta de l'explicada
ambaixada.//

// //

/No fon de poca estina en l'ànimo del virtuós Tirant la novella
explicació, considerada promptament ab los ulls de la sua pensa ésser
atès a la fi de la sua desitjada beatitud e delitosa glòria. Emperò per
mostrar la molta discreció que posseïa, aturà's acord dient-los que
reposassen, que molt prest los daria resposta. E presa llicència, los
ambaixadors, molt bé acompanysts dels cavallers de Tirant, ab molta
honor en la llur tenda los tornaren./

/ /

/Tirant, com a virtuós capità, lo següent dia tramès per los
il·lustríssims reis e ducs e noble cavalleria, que a la sua tenda
vinguessen, que aprés la missa volia tenir consell sobre lo fet de
l'explicada ambaixada. E tots, com d'infinida amor amaven lo virtuós
Tirant, prestament foren tots a la sua real tenda. /

/ /

/E oïda la missa, cascú asseit segons son grau, posat silenci en lo
consell, lo virtuós Tirant féu principi de semblants paraules:/

/ /

/-No ignoren les senyories de vosaltres, molt il·lustres e magnífics
senyors e germans meus, l'ambaixada tramensa per lo Soldà e Gran Turc,
demanant-nos pau e treva, se deu considerar no sens gran causa per la
molta opressió e necessitat en què posats són, com siam cers que els
tenim en gran estretura, així de viandes com d'altres coses necessàries
a la humanal vida. E més se deu considerar la molta glòria que obtendrem
d'ésser vencedors, e lo gran premi que s'espera de Nostre Senyor Déu de
posar en llibertat tant poble crestià en captivitat posat, e en perill
de renegar la nostra santa e verdadera fe, qui seran restituïts en la
primera llibertat. E més se deu considerar lo gran espant que serà en la
morisma, oint dir com tots són morts o mpresos, e la grandíssima
venjança que obtendrà de nosaltres la corona imperial per les moltes
ofenses i afliccions per ells donades, e serà venjaná de la molta
cavalleria que per causa llur en l'Imperi grec s'és perduda, e
no-res-menys, morint tots aquests, haurem la pau més segura, e
aterrament de tots los altres, e repòs tranquil·le a la corona del grec
Imperi, e de nosaltres tots. E com lo meu parer sia que major servei no
podem fer a la majestat del senyor Emperador com serà de no atorgar-los
pau ni treva, ne concòrdia alguna, sinó que es posen en poder nostre
sens seguretat alguna dels béns ne de la vida. E si açò fer no volran,
que facen tot lo mal que fer puguen, com siam certs que els podem fer
perir de pura fam. E d'altra part, si batalla los volrem dar, està en la
llibertat nostra, com siam molt més poderosos que no ells, ab tot que
seria de parer faríem grandíssima follia dar-los batalla, com per la
gran necessitat estan desesperats e poríem perdre molta de la gent
nostra, e posar en perill tot lo nostre estat, lo que es pot molt bé
excusar guardant-os molt bé lo pasa. E més avant podeu contemplar lo
gran guany que serà per a tots d'haver tota la llur desferra, la qual se
perdria lleixant-los anar. Emperò, senyors e germans meus, lo parer meu
és aquest: que no és expedient algú a nosaltres fer resposta alguna sens
que no sia feta consulta a la majestat del senyor Emperador, perquè per
esdevenidor, si altre cas se seguia, no fóssem dignes de gran reprensió.
Per què suplic a les senyories de tots, que us tinc com a germans, que
em vullau consellar la resposta que fer-se deu, així com de la molta
virtut vostra confie, ne si coneixeu que la majestat del senyor
Emperador ne sia consultada, car així en l'honor com en lo guany cascú
serà participant./

/ /

/E donà fi en son parlar./

/ /

/ /

/CDXXVIII. /Lo vot que donà lo rei de Sicília en lo consell.//

// //

/No hagué acabat lo virtuós Tirant lo seu raonament, que per un poc
espai lo rei de Sicília no es girà devers lo rei de Fes, convidant-lo
que primer parlàs. E lo rei de Fes li dix que per res no ho faria. Aprés
ne convidà als altres prínceps e barons, e tots li donaren les veus que
primer parlàs. E llevant-se lo bonet del cap, lo rei de Sicília dix
paraules de semblant estil:/

/ /

/-Espill en lo qual lo saber divinal se representa; estela novament
creada per a guiar no solament a nosaltres, mas a tots los qui de vostra
virtut atenyeran clara vista, mostrant-los camí lluminós que seguint
aquell arribaran a la posada on tranquil·le pau e justícia reposa; altre
Salamó o ell mateix. E per ço, Capità virtuós, no fretura a nosaltres
consellar-vos com lo vostre avisat entendre haja manifestat la fi de tot
lo que es poria veure, mas perquè la senyoria vostra més content reste,
tinc deliberat dir mon parer, no discrepant del vostre, com tinga per
ben fet que la majestat del senyor Emperador ne sia consultada, per
major excusació de vostra mercè e nostra. E que ab lo seu sacre consell
delibere la majestat sua lo que li sia plasent, com aquest fet toque més
a l'honor sua que de tots los altres, creent jo sens dubitació alguna
que ell eligirà la part per vós mencionada, com aquella sia més útil e
més honorosa, e de major seguretat, repòs e tranquil·litat a la corona
del grec Imperi. Havent notícia que les coses preposades per la virtut
vostra són totes molt raonables, e tan conformes a la militar art que
negú per art de cavalleria en aquelles no poria contradir, com de capità
virtuós se pertany de guardar de perill la sua gent, e fer la guerra a
tot útil seu, e a dan dels enemics segons vós feu, e haveu acostumat de
donar premi e honor a tots aquells qui sots la vostra bandera van. No
vull més dir, sinó lo que per mi és estat obmès remet a les senyories
d'aquests altres senyors. /

/ /

/ /

/CDXXIX. /Lo vot que féu lo rrei des Fes per ell e per tots los altres
barons.//

// //

/Acabant de parlar lo rei de Sicília, tots los altres prínceps e barons
dreçaren les paraules llurs al rei de Fes, suplicant-lo volgués per tots
parlar, confermant e aprovant tot lo que per lo rei de Sicília era estat
dit. E posat silenci en lo consell, aprés un poc espai se llevà lo rei
de Fes e dix tals paraules en semblant estil:/

/ /

/-Contínua experiència de greus mals e treballs, moltes voltes demostren
com se deu hom guardar d'aquelles coses que raonablement noure porien, e
de les coses ben fetes e ab deliberació tard ve lo penediment.. E per
ço, Capità virtuós e senyor, a mi no fretura replicar en les coses que
per vostra senyoria són estades ben vistes e ben dites, mas per tant com
per les senyories d'aquests magnànims senyors, per llur molta virtut,
m'han volgut dar càrrec que fes la resposta per tots, considerada la
brevitat del temps que es mereix en retre la resposta als ambaixadors,
no vull més dir que no tenir prolixitat, sinó que lloe e aprove la
resposta feta per la senyoria del rei de Sicília, qui és que serà molt
ben fet que la majestat del senyor Emperador ne sia consultada a fi que
vostra senyoria reste sens càrrec, e nosaltres, per ço com los fets són
de gran importància e és la fi de tot son bé o mal, en lo qual tots
nosaltres havem a participar, e vostra mercè no restaria sens culpa. E
jo, ab veu de tots aquests senyors e germans meus, vos conselle que
prestament hi trametau vostra ambaixada, perquè pus prest se puga retre
resposta als ambaixadors del Soldà e del Turc./

/ /

/E féu fi a son parlar./

/ /

/E lo virtuós Tirant dix que ho posaria en execució, e així es partiren
e tornà cadascú en son alleujament./

/ /

/ /

/CDXXX. /Com tot l'estol de Tirant arribà al port de Contestinoble, qui
portaven la reina de Fes.//

// //

/Partint-se l'estol del camp del virtuós Tirant per anar a la insigne
ciutat de Contestinoble, lo vent e lo temps lo fon tan favorable que en
lo mateix dia, dues hores ans que Febo hagués complit son viatge, fon
atès davant la ciutat benaventurada. E faent grandíssima alegria, segons
s'acostuma e solen fer los qui ab triümfant victòria donen socors als
qui són posats en grandíssima necessitat, llançant bombardes e sonant
trompetes, clarons e anafils, ab multiplicades veus saludaren la insigne
ciutat./

/ /

/Los nobles ciutadans e la popular gent, sentint veus de tanta alegria,
corrien a la muralla per veure en lo port entrar lo tan desitjat socors,
qui entrava ab les banderes altes de la majestat imperial e del valerós
capità Tirant. No fon menor alegria dins la ciutat, tocant totes les
campanes e donant llaor e glòria a la divinal Providència com li era
estat plasent de socórrer los afligits, car totes les fustes venien
carregades de moltes vitualles./

/ /

/L'antic Emperador cavalcà devers la mar, e fin avisada la majestat sua
com en les fustes venia la reina de Fes, e ell prestament ho tramès a
dir a la Princesa e a l'Emperadriu. E la Princesa, lo més prest que
pogué, cavalcà ab Hipòlit e ab molts altres cavallers e gentilshòmens,
ab totes les dames de la cort sua, anà on era l'Emperador. Manà
l'excelsa senyorda a Hipòlit que dins la nau entràs, on era la tan
desitjada Reina, per fer-la eixir en terra./

/ /

/Entrant Hipòlit en la nau trobà l'ínclita Reina molt ben abillada, qui
el rebé ab amor afable, faent-se la u a l'altre molta honor per la molta
amor e amistat que en lo passat temps tenguda havien. Demanà-li la Reina
de sa senyora, la Princesa. Hipòlit li respòs com en la vora de la mar
lleixada l'havia esperant la sua desitjada vista./

/ /

/Fon posada en ordre una barca de draps de brocat on davallà l'ínclita
Reina, e Hipòlit e dos galants ben abillats, ab los rems batent l'aigua,
en poc espai foren en terra molt ben acompanyats de noble cavalleria e
de gentils dames./

/ /

/Com la Princesa véu a Plaerdemavida, criada sua, venir ab tan gran
triümfo com a Reina, per fer-li major honor descavalcà. La Reina
llançà's al seus peus per voler-los-hi besar; e l'excelsa senyora no ho
permès, mas besà-la en la boca moltes vegades en senyal d'extrema amor.
Aprés la Reina li besà la mà, e llevant la Princesa la Reina de terra,
per la mà la pres e portà-la on era l'Emperador. La Reina li besà lo peu
e la mà, e l'Emperador ab gran afabilitat rebé la Reina fent-li molta
honor, e a l'Almirall e als altres cavallers qui en companyia de la
Reina venguts eren. E partint-se tots del port, feren la via de
l'imperial palau, on trobaren l'Emperadriu, qui rebé la Reina ab
graciosa e benigna cara, e a tots los qui de sa companyia eren. La Reina
besà-li peus e mans com a vassalla e criada sua, e fon per ella molt
festejada./

/ /

/L'antic Emperador a Hipòlit manà les fustes descarregades fossen,
perquè pus prest tornassen al camp. E Hipòlit dix que sa majestat seria
servida com ja hi haguessen començat. E tornant al port lo virtuós
Hipòlit, ab moltes barques que féu perdre de la terra e aquelles de les
naus, de continu descarregaren tota la nit; que al matí, ans que lo sol
se demostràs, totes les fustes descarregades foren, e recollit tot lo
blat dins la ciutat, per botigues, e molts vins e olis, carns salades,
mels e llegums e totes aquelles coses que a ciutat assetjada se pertanyen./

/ /

/Al matí l'Emperador tramès a convidar a l'Almirall que es vingués a
dinar ab ell, tots los nobles e cavallers qui en companyia de la Reina
venguts eren. L'Almirall font molt content, e ixequeren tots ab
l'Almirall molt ben abillats e ab grosses cadenes d'or e ab robes de
brocat e de xaperia. La festa singular que l'Emperador féu a l'Almirall
e als seus fon cosa d'admiració, que, atès la llur necessitat, foren
molt ben sevits de molta volateria en abundància singular, e d'especials
vins qui la festa feien magnificar; e ab delitós repòs passaren tot
aquell dia festejant les dames de l'Emperadriu e de la Princesa ab
moltes danses e jocs que ennoblien la festa./

/ /

/Venint la nit, l'Almirall demanà llicència a l'Emperador per
recollior-se en les fustes, dient a sa majestat com de matí sa voluntat
era de partir e posar-se ab l'estol davant lo camp dels moros per
donar-los més fatiga. L'Emperador li dix:/

/ /

/-Almirall, no és cosa en lo món de què em pugau més servir./

/ /

/E donà-li llicència. E l'Almirall li besà la mà e lo peu, e tots los
altres cavallers e gentilshòmens. E feta llur reverència, anaren a
pendre comiat de l'Emperadriu e de la virtuosa Princesa e de la Reina e
de totes les dames. E fent la via de la mar se recolliren en les fustes./

/ /

/E en la nit, a la primera guaita, tot l'estol partí davant la noble
ciutat e feren la via del camp dels moros. E com foren arribats davant
lo camp dels moros despararen al colp moltes bombardes devers lo camp,
que tots los moros feren arremorar e cuitaren a les armes pensant que
els volien combatre. E així estaven los moros atribulats e ab gran recel. /

/ /

/ /

/CDXXXI. /Les raons que passaren entre la Princesa e la reina de Fes.//

// / /

/La nit que la virtuosa reina de Fes arribà en Contestinoble, la
Princesa volgué que dormís ab ella pequè poguessen parlar a llur plaer.
Com se foren meses en lo llit, la Princesa féu principi a tals paraules:/

/ /

/-Virtuosa germana e senyora mia, molt és estada la mia ànima, en tot
aquest temps de la vostra absència, atribulada, e açò per moltes raons,
les quals per escriptura expremir no es porien, e en especial per vós, a
qui amava sobre totes les dones e donzelles del món, com viure sens vós
m'era impossible, e majorment com pensava que per causa mia e per
servir-me tenia creença que éreu morta en la cruel mar de mort tan
espantable. E considerant la causa per qué açò és: per la gran cueldat
de Tirant, qui s'era partit de mi sens dir-me res, ignorant jo la causa
del seu desdeny; e com cascuna hora del dia en la mia fantasia se
representàs la sua fingida amor ésser tal, venia en l'extrem de la mort,
desitjant més morir que viure en tan penosa vida, puix me via separada
d'aquelles persones qui eren restauració de ma vida e repòs del meu
delit. Los meus ulls daven abundants llàgremes, ab dolorosos sanglots e
sospirs, lamentant la mia desaventura; e planyent deplorava lo gran dan
e perdició que es seguiria per l'absència de Tirant de la majestat de
l'Emperador, pare meu, e de tot l'Imperi, e de mi, desaventurada, que
fos posada en captivitat en poder d'infels e per ells deshonrada, e
ésser atesa als darrers térmens de ma desolació; majorment com pensava
que jo hagués fallit contra lo valerós Tirant ni haver-lo tant agreujat
ni ofès en alguna cosa que fos suficient premi de tant de mal que se'n
podia seguir. Açò feia augmentar la mia dolor, pensant quant era gran la
desaventura mia e la mia ignoscència. Emperò, tostemps recorrent a la
majestat d'aquella qui és Mare de pietat misericorde, qui jamés fall als
qui devotament la invoquen, me posí en lo monestir de les devotes
menoretes, estant en contemplació contínua, suplicant a la Mare de Déu,
senyora nostra, me trametés l'àngel de consolació, qui l'ànima e lo cos
m'aconsolàs, e hagués pietat del vell Emperador, que sos darrers dies no
es ves catiu ni desposseït de l'Imperi. E la m isericorde Senyora,
havent compassió de la nostra afligida vida, ha'ns tramès la
superabundant gràcia del seu immens Fill, més copiosa que llengua humana
no sabera demanar. E tinc molt gran consolació com a vós, germana mia,
ha volgut tant prosperar, que és la cosa que la mia alegria més
augmenta, e reste molt obligada a la molta virtut del valerós Tirant,
que en absència mia sia estat en record dels servidors meus. E
suplic-vos, germana e senyora de mi, fer-me gràcia significar-me quina
fon l'afortunada causa que jo tant hagués ofès al virtuós Tirant, que ab
tanta crueldat se partís d'aquella qui l'amava més que a la sua vida,
com sabeu que jamés pensí en cosa que fos contra voluntat sua, ni menys
de paraula li diguí sinó paraules d'amor e consolació, com aquell qui
tenia la mia ànima cativa, e l'amava en extrem com a persona digna de
posseir la mia delicada persona. Car tenia verdadera creença que lo seu
amor no fos menys envers mi que causa neguna bastàs voler-me així
enutjar, e crec que ho manllevà, que d'un tan magnànim e virtuós
cavaller, passant e excel·lint a tots los altres de bondat e gentilesa,
no és de presumir que en ell se pogués causar tanta ingratitud. Emperò,
l'esperança que en vós, germana e senyora mia, tinc coneguda m'aconsola,
com pens que en lo passat temps éreu sustentació e augment de ma vida.
Ara molt més tinc confiança de la vostra molta virtut, per mi ja
experimentada, que dareu fi a la mia atribulada pensa foragitant de mi
les passades temors, e atènyer seguretat manifesta d'amor verdadera. E
no penseu que sia en lo punt que era com me deixàs, que amor m'ha tant
subsia en lo punt que era com me deixàs, que amor m'ha tant subjugada
que no estic de degun record, e tinc fantasia que si prestament jo no
veig lo meu Tirant, molt poca serà la mia vida./

/ /

/E donà fi l'excelsa senyora a les sues piadoses paraules, donant dels
seus ulls abundoses llàgremes, gemecs e sospirs, faent de si un
demoderat comport. La virtuosa Reina la confortà ab les sues agraciades
paraules de consolació; e com la Princesa fon tornada en son record, la
Reina féu princip a semblants paraules./

/ /

/ /

/CDXXXII. /Resposta que fa la Reina a les doloroses paraules de la
Pirncesa.//

// //

/-Fatiga seria de la prolixitat enutjosa recitar paraules que
agreujarien les orelles de la majestat vostra, car sol en jo pensar
aquelles la mia ànima n'està alterada; per què suplic a la celsitud
vostra no les me faça dir esta nit, car dubte em fa que no posàssem en
agonia tots los del vostre imperial palau; e deríem mala nit e treball a
la majestat del senyos Emperador, pare vostre. Mas demà, en l'hora que a
vostra altesa serà plasent, jo us ho diré, e no gens a mon grat, car
temos tinc que l'ànima de vostra altesa no s'altere d'oir paraules tan
nefandíssimes. Emperò, senyora, l'altesa vostra se pot alegrar d'una
cosa: que en res no teniu culpa, e per mi és estat lo virtuós Tirant
molt bé informat. E sabuda la veritat per ell, ne restà molt confús e ab
grandíssima vergonya, e per mi suplica a la majestat vostra que lo perdó
no li sia denegat, car ell confessa lo seu gran defalt. E vostra altesa,
senyora, li deu perdonar per ço com ell és estat decebut per persona tal
a que gran fe era atribuïda, la maldat de la qual la majestat vostra
ignora. D'aquestes raons de passió no vull més dir al present, sinó que
us suplic vostra altesa s'alegre, car si plasent serà a la divina
Providència, totes les vostres tributacions d de la majestat del senyor
Emperador seran ja passades per la venguda de l'animós Tirant. E si
vostra altesa sabia quanta és l'amor que us portra, n'estaríeu admirada,
car contínuament quant present le era no em parlava sinó de la sua
Princesa, ab aquells sospirs e gemecs que os verdaders enemorats solen
llançar que l'ànima li travessaven. Per què senyora, molta raó té vostra
majestat d'amar-lo en lo superlatiu grau, que no crec jamés sia estat,
no menys serà en l'esdevenidor temps, un cavaller amar una donzella
d'amor tan extrema com aquest ha fet a vostra mercè, considerant los
actes d'immortal recordació que ha fets en la Barbaria des que partí
d'ací aprés que de catiu fon posat en llibertat. Tots aquests actes de
singular virtut ha fets a fi que tingués possibilitat de poder socórrer
e ahudar a la majestat del senyor Emperador e vostra, e los grans
perills que ha volguts passar perquè pogués posseir lo vostre delitós
llit ab repòs benaventurat. ¿E ara que tots los mals e treballs de
bostra altesa prenen terme e fi, vos defall l'ànimo que teniu tan
magnànim e tan esforçat? E confiau de mi, senyora, que jamés vos fallí
en les majors necessitats, que prestament jo el vos faré venir ací per
fer-vos reverència, com sé verdaderament que altre desig en aquest món
no té sinó com poria fer honors e serveis a la majestat vostra. Açò sé
jo verdaderament e n'he vista experiència, car si no fos per l'amor
vostra, no li freturava ell de venir ací per conquistar l'Imperi grec,
com en sa llibertat era de pendre per muller la filla del rei de
Tremicèn e fer-se rei e senyor de tota la Barbaria, la qual donzella era
d'inestimable bellea e complida de virtuts singulars. E aquesta veurà
vostra altesa no passaran molts dies, que ve ací sol per fer-vos
reverència per ço com Tirant ha molt lloada la bellea vostra. E per los
grans serveis e honors que Tirant li ha fet, se té per molt obligada a
ell, e ha-li promès d'ésser a la solemnitat de les vostres bodes ab
Tirant. E doncs, senyora, un cavaller de tanta virtut,qui ha lleixat una
tal donzella ab tant regnes, ¿no és bé raó que sia mereixedor de posseir
la vostra excel·lent persona? Cert és, sí. ¿E qual rei ne gran senyor és
estat en lo món qui haja conquistades tantes terres com aquest, que no
les ha volgudes retenir per a si? E Tirant ho ha tot repartit entre sos
parents e amics e servidors, e com més dóna més té, car jamés res li
fall per la gran liberalitat sua. Per què, senyora, suplic a la majestat
vostra que no vulla pensar en res qui de passió sia, e sotsmeteu tot lo
passat a oblivió, si amau la vostra persona, car les coses de passió
agreugen l'ànima e donen aflicció al cos, com les dones e donzelles per
la flaquea perden gran part de llur bellea; com la de vostra altesa sia
tan mencionada per tot l'univers món, que és de gran necessitat que ara
vos mostreu més bella que jamés, per les moltes gents e de moltes
condicions e estats que ara vénen a veure a vostra altesa; com en la
companyia de Tirant han venguts molts reis, ducs e grans senyors per
valer-li, e seran tots a les vostres bodes, e molts reis, ducs e grans
senyors que vénen ab lo rei Escariano, que seran tots en aquesta festa.
E no volria, per quant tinc ne espere haver, que lo contrari de vostra
altesa fos presumit, com en lo restant del món no és dona ni donzella de
negun estament qui ab vós egual se trobe, així de llinatge com de
bellea, ni en totes les altres virtuts. E per vostra altesa ésser estada
senyora mia, estimaria més morir que oir lo contrari./

/ /

/E donà fi a son raonament./

/ /

/ /

/CDXXXIII. /Rèplica que fa la Princesa a la Reina.//

// / /

/-Molt és a mi enutjosa cosa, avisadaa Reina, en pensar lo que em dieu -
respòs la Princesa-, com açò sia cosa que qui lo seu desig a una cosa
desitjada ha hagut molt, se deja més en l'ànimo contentar, que qui
desitja e no pot lo seu desig atènyer. E aprés neguna cosa és pus
llaugera a perdre que aquella la qual esperança per avant no promet pus
de tornar, allí deu ésser la gran dolor on l'egual voler lo no poder
portar a fi. Car aquí han lloc ira e enuig, aquí és lo pensament e
l'afany, perquè si les voluntats no són eguals, per força mancarien los
desigs, mas quan los ànimos se volten anant desitjar algunes coses e
aquelles pervenir no puguen, llavors s'encenen e es dolen més més que si
dels seus volers fossen lluny. E per ço, germana mia, ara tinc notícia
que en lo passat temps, com estàveu en la servitud mia, me dàveu bons
consella e jo no els coneixia, per què d'ací avant jo vull estar a
consell e ordinació vostra. /

/ /

/La fi de les paraules de la Princesa fon principi del parlar de la
Reina, qui dix:/

/ /

/-Senyora, si això fa l'altesa vostra, jo un promet molt prest dar goig
complit, més que no desitjau./

/ /

/E així ab aquestes raons e semblant passaren gran part de la nit, car
la Princesa prenia molt gran plaer en les raons de la Reina, perquè gran
temps havia passat que no s'eren vistes e tenien molt de què parlar. Dix
la Reina: /

/ /

/-Senyora, donem part a la nit perquè vostra altesa no s'enutge./

/ /

/E així ho feren./

/ /

/ /

/CDXXXIV. /Com Tirany anà a Contestinoble per parlar ab l'Emperador.//

// / /

/Tengut lo consell per lo vistuós Tirant ab los magnànims reis, ducs,
comtes e barons sobre la resposta faedora als ambaixadors del Soldà e
del Turc, per tot lo consell fon deliberat que la majestat de
l'Emperador ne fos consultada. Pensà lo valerós Tirant ésser atès al
terme que desitjaba, ço és, tenir justa causa d'excusació per anar a
veure e fer reverència a aquella per la qual tenia la sua ànima cativa.
E pensant coms aquest negoci era de gran importància e era cosa que
tocava més a l´honor sua que de tots los altres, deliberà que
secretament, sol, anàs a la noble ciutat desitjada per parlar ab la
majestad de l'Emperador e saber la volutat e deliberació sua, de què es
poria seguir molt gran benefici de pau e tranquil·litat en l'Imperi
grec, e a ell tranquil·le repòs en los braços de sa senyora./

/ /

/E venint la nit escura, parlà ab lo rei de Sicília e lo rei de Fes e
comanà'ls lo camp, e recollí's e una galera e feren la via de
Contestinoble, qui destava vint milles del camp de Tirant./

/ /

/Com lo virtuós.Tirant fon al port e la galera fon surta, eren deu hores
de la nit. Desfressà's e sol ab un altre ixqué en terra. Manà al patró
de la galera que no es partís d'allí, e com fon al portal de la ciutat
dix a les guardes que li obrissen, com era un setvidor de Tirant qui
venia a parlar ab la majestat del senyor Emperador. Les guardes
prestament li obriren, e féu la vida del palau de l'Emperador. Com fon
dins li digueren com lEmperador s'era mès al llit. Tirant anà a la
cambra de la reima de Fes e trobà-la dins un retret, que feia oració.
Com la Reina lo véu, prestament lo conegué e corregué'l abraçar e besar,
e dix-li:/

/ /

/-Senyor Tirant inestimable és lo plaer e sobrega alegria que tinc de la
vostra desitjada venguda, e ara ab major afecció tin causa de regracia a
Déu, que de mi, indigna, vol oir les justes plegàries. No us puc dir
quant és gloriosa la mia ànima per la consolació de vostra vista,
pensant que a la fi de les mies devotes oracions haja obtès lo major bé
que desitjava, ço és, la vostra presència, enemiga de tota tristor. No
crec jo que los meus mèrits, mas los vostres, han inclinada la divina
Bondat, que dient jo les darreres paraules de les mies piadoses
pregàries, no sé si mans d'angels o celestials moviments han girat la
mia feixuga e trista persona vers la porta del meu desaconsolat retret,
on he pogut veure a vós, senyor, qui sou la més alta persona en virtuts
i merèixer que entre tots los mortals contemplar-se puga. Veniu, senyor,
digne de tota glòria: hora és ja que prengau la paga e satisfacció de
vostres honoroses treballs ab delitós repòs en los braços d'aquella on
és lo terme de vostra felicitat, e ocasió de vostres amgmànimes
empreses, car jo crec que, si vós voleu, jo daré compliment al que tant
haveu desitjat. E si ara no feu la voluntat mia, creeu ab jurament que
jamés façau compte de mi, ans lo més pres que a mi serà possibles, me'n
tornaré en les mies terres./

/ /

/No lleixà més parlar lo valeròs Tirant a la Reina, mas fés principi a
semblants paraules:/

/ /

/-Germana senyora, si en algun temps vos só estat inobedient, suplic-vos
per mercè que em perdoneu, car jo us promet e us jur, per lórdre que de
cavalleria tinc, que no serà cosa en lo món que per vós me sia manat,
que jo no us sia obedient, encara que fos cert la mort n'hagués a
pendre, car só ben cert que sempre me donàs bons consells, si jo los
hagués sabuts pendre./

/ /

/-Arar, doncs -dix la Reina-, veurem què sabreu fer, que l'experiment
se´n veurà, que en lliça de camp clos teniu d'entrar, e no us tindré per
cavaller si doncs no us veig vencedor de la delitosa batalla. Aturau ací
en lo retret, que jo iré a parlar ab la Princesa, e suplicar-la he que
vinga ací a dormir esta nit ab mi./

/ /

/Prestament se partí la Reina de Tirant e anà a la cambra de la Princesa
e trobà-la que es volia posar al llit. Com la Princesa veu a la reina
dix-li:/

/ /

/-Què és açò, germana, que tan cuitada veniu?/

/ /

/La Reina fengí molt gran alegria e acostant-se a l’orella de la
Princesa dix-li:/

/ /

/-Senyora, feu-me tanta mercè que esta nit vingau a dormir ab mi a la
mia cambra, car de moltes coses tinc a parlar ab la majestat vostra, que
una galera és venguda dels camp de Tirant e és eixit un home en terra
que ha parlat ab mi./

/ /

/E la Princesa, molt alegre, li dix que era contenta, car ja d'altres
voltes hi havia acostumat de dormir, e la Reina per semblant, a la sua
cambra. E açò elles feien com volien parlar a llur plaer per no acusar
sospita a l'emperadriu e a les donzelles./

/ /

/La Princesa pres per la mà a la Reina, e així anaren a la sua cambra,
la qual trobaren molt bé en orde e ben perfumada, que la Reina hi havia
fet ja proveir. La Princesa se posà molt prestament al llit per la gran
voluntat que tenia de saber noves de Tirant; e les sues donzelles
l'ajudaren a despullar. Com fon en lo llit la Princesa, donaren-li la
bona nit, la qual aparellada estava incogitadament./

/ /

/Com les donzelles foren fora de la cambra, la Reina posà la balda en la
porta e dix a les sues donzelles que anassen a dormir, que ella tenia de
dir una poca d'oració e que aprés e que aprés ella se posaria al llit,
que no volia negú. Les donzelles se n'entraren totes en una alatra
cambra, en què dormien. Com la Reina hagué dat comiat a totes,
entrà-se'n en lo retret e dix al virtuós Tirant:/

/ /

/-Cavaller gloriós, despullau-vos en camisa e descalç anauvos a posar al
costat d'aquella qui us ama més que a la sua vida; e feriu fort dels
esperons, car així es pertany de cavaller, tota pietat a part posada. E
en açò no em façau raons, que no les vos admetria, ni poseu dilació, car
jo us jur, a fe de Reina, que si no feu lo que us he dit, que jamés a
tota vostra vida tal gràcia acosnseguireu./

/ /

/Tirant, oint les tan afables paraules de la Reina, ficà los genolls en
la dura terra e volgué besar los peus e les mans a la Reina, e dix-li
estil de semblants paraules./

/ /

/ /

/CDXXXV. /Gràcies d'amor que fa Tirant a la Reina.//

// / /

/-Senyora e germana, de forts cadenes apresonau ma llibertat; cosa feu
per mi per la qual restant-vos catiu, i servint-vos los dies de ma vida,
és impossible fer-vos catiu, i servint-vos los dies de ma vida, és
impossible fer-vos jo satisfacció que a la molta obligació que us tinc
acomparar-se puga. Vós me donau la vida, vós me donau la glòria; vós, lo
bé; vós, lo delit; vós paraís en cos mortal feu posseir a la mia cansada
ànima. Quant me resta del viure, ni quant poria conquistar, que ensems
ab lo que fortuna m'ha donat, donant-ho jo a vós,no seríeu premiada.
Sols amor vos ha de pagar, amant-vos jo d'aquell verdader amor que us ha
acompanyat en fer per mi tan senyalada gràcia. E no muira jo fina que de
mi vejau semblant experiènia de la voluntat que en vós així
manifestament tinc coneguda./

/ /

/-Senyor tirant -dix la Reina-, no tingau temps, que lo temps perdut no
es pot cobrar. Despullau-vos prestament./

/ /

/Lo virtuós Tirant llançà roba en mar, que en un moment fon despullat,
descalç e en camisa. La Reina lo pres per la mà e portà'l al llit on era
la Princesa./

/ /

/La Reina dix a la Princesa:/

/ /

/-Senyora, veus ací lo cavaller vostre benaventurat, que la majestat
vostra tant desitja. Així sia de vostra mercè que li façau bona
companyia, tal com de vostra excel·lència s'espera, car no ignorau
quants mals e treballs ha passats per atènyer la felicitat de l'amor
vostra. Usau sàviament, puix sou la discreció del món, que vostre marit
és. E no pense la majestat vostra sinó en lo present, que l'esdevenidodr
s'ignora quin serà./

/ /

/Respòs la Princesa:/

/ /

/-Germana falsa, no pensava jo jamés de vós així fos traïda. Mas tinc
confiança de la molta virtut de mon senyor Tirant, que suplirà al vostre
gran defalt./

/ /

/E no penseu que durant aquest parlament Tirant no estava ociós, ans les
sues mans usaven de llur ofici. La Reina los lleixà estar, e anà-se'n a
dormir en un llit de repòs que havia en la cambra. Com la Reina se'n fon
anada, la Princesa dreçà les noves a Tirant, qui lo combat li estrenyia,
e féu-li principi de tals paraules./

/ /

/ /

/CDXXXVI. /Com Tirant vencé la batalla e per força d'armes entrà lo
castell.//

// //

/-Mon senyor Tirant, no canvieu en treballosa pena l'esperança de tanta
glòria com és atènyer la vostra desitjada vista. Reposau-vos, senyor, e
no vullau usar de vostra bel.licosa força, que les forces d'una delicada
donzella no són per a resistir a tal cavaller. No em tracteu, per vostra
gentilea, de tal manera. Los combats d'amor no es volen molt estrènyer;
no ab força, mas ab ginyosos afalacs e dolços engans s'atenyen. Deixau
porfídia, senyor; no siau cruel; no penseu açò ésser camp ni lliça
d'infels; no vullau vençre la que és vençuda de vostra benvolença:
cavaller vos mostrareu damunt l'abandonada donzella. Feu-me part de la
vostra homenia perquè us puga resistir. ¡Ai, senyor! I com vos pot
delitar cosa forçada? Ai! ¿E amor vos pot consentir que façau mal a la
cosa amada? Senyor, deteniu-vos, per vostra virtut e acostumada noblea.
Guardau, mesquina! ¡Que no deuen tallar les armes d'amor, no han de
rompre, no deu nafrar l'enamorada llança! ¡Hajau pietat, hajau compassió
d'aquesta sola donzella! Ai cruel, fals cavaller! Cridaré! Guardau, que
vull cridar! Senyor Tirant, no haureu mercè de mi? No sou Tirant! Trista
de mi! Açò és lo que jo tant desitjava? Oh esperança de la mia vida, vet
la tua Princesa morta!/

/ /

/E no us penseu que, per les piadoses paraules de la Princesa, Tirant
estigués de fer son llavor, car en poca hora Tirant hagué vençuda la
batalla delitosa, e la Princesa reté les armes e abandonà's mostrant-se
esmortida. Tirant se llevà cuitadament del llit pensant que l'hagués
morta, e anà criadar la Reina que li vengués ajudar./

/ /

/La Reina se llevè prestament, pres una ampolla d'aiguarròs e donà-li'n
per la cara e fregà-li los polsos, e així recobrà l'esperit, e llançant
un gran sospir dix./

/ /

/ /

/CDXXXVII. /Reprensió d'amor que fa la Princesa a Tirant.//

// //

/-Encara que aquests sien los senyals d'amor, emperò no ab tanta força e
crueldat se deuen pendre. Ara, senyor Tirant, vinc a creure que no de
virtuosa amor m'amàveu. La brevitat de tan poc delit ¿ha pogut empedir a
la virtut consentint que hajau tan maltractada la vostra Princesa?
Almenys haguésseu esperat lo dia de la solemnitat e cerimonial festa,
perquè lícitament fósseu entrat en los ports de la mia honesta
pudicícia. Ni vós haveu fet com a cavaller, ni jo só reverida com a
Princesa, per la qual raó só així verdaderament agreujada, que d'aquesta
raonable ira, ensems ab la pèrdua per escampament dels meus carmesins
estrados, roman tan debilitada la mia agreujada delicadura, que tinc
creença primer jo vençuda entraré en los regnes de Plutó, que vós,
vencedor, dels perduts temerosos infels hajau robades les tendes. Així
que la festa de goig per mi celebradora poreu mudar en tristes,
doloroses obsèquies./

/ /

/No esperà la Reina que més digués l'aflegida Princesa, sinó que ab cara
alegre li dix:/

/ /

/-Ai na beneita! Com sabeu fer lo piadós!, que armes de cavaller no fan
mal a donzella; !a Déu me lleixe morir a tan dolça mort com vós fengiu
que éreu morta! Lo mal que em direu, me vinga si no sou guarida al matí./

/ /

/La Princesa, no prou aconhortada de la perduda honestat, no volgué
satisfer a les folles paraules de la Reina, ans callà. Tirant se tornà
al llit, e la Reina se n'anà a dormir. Los dos amants estigueren tota la
nit en aquell benaventurat deport que solen fer los enamorats./

/ /

/ /

/CDXXXVIII. /Com aprés feta la pau, Tirant recità a la Princesa tots los
seus treballs, e aprés les grans prosperitats que havia hagudes.//

// //

/En la nit recità Tirant a la Princesa estesament tots los infortunis e
persecucions que havia passades per causa de la sua amor. En aprés li
recità ab grandíssim plaer la prosperitat e victòrica sua, així per orde
com li eren seguides les adversitats e, així ordenadament, les
conquestes e triümfos; mas a la fi li significà que de res tant no es
tenia per molt gloriós com d'haver conquistada la sua il.lustríssima
persona./

/ /

/No-res-menys la Princesa, quasi ressuscitada e tornada en sos primers
sentiments, cobrat l'esforç e passada la dolça fellonia, recità a Tirant
lo discurs, vida i estil que tengut havia durant l'absència sua, e com
jamés, durant aquest temps, fon vista riure ni alegrar-se de cosa
deguna: apartada de tots delits, retreta en contínua oració, per la sua
amor en religió posada, sols subjugada a la sua ordinació, havia pogut
sostenir lo seu ésser fins que la sua venguda li portaren alegre e
novella ambaixada. Moltes altres raons i delicades paraules fornides
d'enamorats sospirs passaren, i, ensems parlant, moltes vegades
conegueren de libidinosa amor los efectes./

/ /

/La Reina, qui portava lo pes d'aquest negoci, veent que lo dia
s'acostava, pensà que los qui s'amen, com aconsegueixen algun delit no
pensen en res qui els puixa noure: llevà's cuitadament del llit e anà on
eren los dos amants, e dix-los que puix la nit era estada bona, que Déu
los donàs lo bon jorn. E ells lo hi reteren molt graciosament; e
trobà'ls que jugaven ab alegria molt gran, mostrant tenir molt gran
contentació la u de l'altre. La Reina dix a Tirant:/

/ /

/-Senyor de l'Imperi grec, llevau d'aquí, que ja es fa dia. Perquè no
sia vista vostra mercè, és mester que us n'aneu lo més secretament que
pugau./

/ /

/Al virtuós Tirant fóra estat plasent que aquella nit hagués durat un
any. E moltes voltes besant a la Princesa, li suplicà que fos de sa
mercè li volgués perdonar. /

/ /

/Respòs la Princesa:/

/ /

/-Mon senyor Tirant, amor me força de perdonar-vos ab condició tal que
no em sia tarda la vostra tornada, car sens vós m'és impossible, que ara
sé què és amor, que de primer no ho sabia. E puix a força d'armes
m'haveu feta cativa, no em denegueu lo socors, car ma vida, ma llibertat
e la mia persona, d'ací avant no tinc per mia, puix havent-la perduda,
de vós l'he cobrada, e ara la prenc en comanda ensems ab la glòria de
l'esdevenidora victòria, per la qual jo sola m'alegre perquè més honrada
e major sia la senyoria vostra, que de cosa que més estime vos he fet
senyor. /

/ /

/ /

/CDXXXIX. /Resposta que fa Tirant a les raons de la Princesa.//

// //

/Acabava l'excelsa senyora la darrera síl.laba de ses enamorades
paraules, quan lo virtuós Tirant se pres a dir:/

/ /

/-Esperança de mon bé e contentació de ma vida, no us poria fer les
infinides gràcies que la celsitud vostra mereix en haver-me atorgat
perdó de la dolça ofensa per mi feta a la majestat vostra, per haver
obtès lo premi de mos treballs. E estime tant ab violència haver-ho
obtès com si de líbera voluntat atorgat me fos, de què en reste presoner
e catiu de vostra excel.lència. E molt major plaer e consolació fóra per
a mi d'estar en benaventurat repòs en los braços de vostra majestat, que
absent, morint en penada vida. A mi no fretura pregar-me del que les
forces d'amor me constrenyen, e per experiència veurà l'altesa vostra
quant s'abreujarà la guerra, perquè jo, catiu vostre, ab amorosos
serveis vos puga servir./

/ /

/E ab un besar d'amor extrema se partiren. La Reina lo pres per la mà, e
davallà'l per una porta falsa en l'hort. E davallant, lo virtuós Tirant
volgué besar les mans a la Reina; e la Reina no ho consentí que les hi
besàs, mas dix-li semblants paraules:/

/ /

/-Tirant, senyor ¿com és contenta la senyoria vostra del que tant ha
desitjat?/

/ /

/Respós Tirant:/

/ /

/-Germana senyora, la mia llengua no bastaria a dir la gran contentació
que tinc de ma senyora e de vós per la molta virtut vostra, que crec
jamés poré satisfer la gràcia singular que de vós he obtesa; e si la
divina Potència me fa gràcia que puga atènyer la fi del que tinc
començat, estau ab confiança segura que jo esmenaré lo que en vós he
fallit./

/ /

/La Reina, ab una agraciada reverència, li dix:/

/ /

/-Senyor Tirant, tantes honors e beneficis la senyoria vostra ha envers
mi fets, no essent jo mereixedor, que en tots los dies de la mia vida a
mi serà cosa impossible que us ho pogués servir. E suplique la divina
Majestat vos vulla prosperar en honor tan excelsa com la senyoria vostra
mereix ni desitja./

/ /

/E fent-se gran reverència l'u a l'altre, dient-se moltes cortesies, se
partiren. Tirant se n'anà a la posada d'Hipòlit e la Reina se'n tornà a
la Princesa, e posà's al llit al lloc de Tirant, e ab repòs dormiren
fins que fon gran dia./

/ /

/ /

/CDXL. /Com Tirant anà a parlar ab l'Emperador.//

// //

/No fon de poca estima l'alegria que Hipòlit hagué com véu a son mestre
e senyor Tirant, que d'infinida amor que li tenia se llançà als seus
peus por voler-los-hi besar; e lo valerós Tirant no ho consentí, mas
llevà'l de terra e abraçà'l e besà'l a feren-se grandíssima festa, car
no s'eren vists des que Tirant se n'anà ab la fortuna. Com se foren molt
festejats, Tirant dix a Hipòlit que anàs al palau e digués a l'Emperador
com Tirant era vengut, e que volia parlar ab sa majestad secretament./

/ /

/Anà prestament Hipòlit a l'Emperador e dix-li l'ambaixada de Tirant. E
l'Emperador li dix que vingués en la manera que pendria plaer, que molt
s'alegraria de la sua vista. Bé es pensà l'Emperador que la venguda de
Tirant no era sens gran causa de negocis de gran importància; e
desitjava-ho molt saber. E dix a Hipòlit que digués a Tirant que de
continent vingués, que ell era prest d'oir-lo./

/ /

/Hipòlit se'n tornà a la sua posada e manifestà aTirant la voluntat de
l'Emperador. Los dos parents, desfressats, partiren de la posada
d'Hipòlit e ab suaus passos caminaren la via del palau, e trobaren
l'Emperador en la cambra, que en aquella hora s'acabava de vestir./

/ /

/E arribat Tirant davant la majestat sua, als seus se llançà per
voler-los-hi besar. E lo magnànim senyor no ho comportà, mas prenent a
Tirant per lo braç, alçà'l de terra e besà'l en la boca; e Tirant li
besà la mà; e, prenent-lo per la mà, l'Emperador lo passà en una altra
cambra a féu-lo seure al seu costat. E corrent los seus ulls vives
llàgremes, tant per sobres d'alegria com encara per lo record de tanta
pèrdua com havia feta, la qual sabia molt bé si Tirant fóra estat
present, perdut no hauria, dix ab gravitat real e humana entonació les
següents paraules. /

/ /

/ /

/CDXLI. /Les paraules que diu l'Emperador a Tirant per contemplació de
la venguda sua.//

// //

/-Magnànim Capità e dilectíssim fill nostre, a infinit s'acosta l'extrem
de tanta alegria com la vostra desitjada vista nos presenta, per la gran
amor e afecció que us portam, atenent lo merèixer vostre i los grans
serveis que de vós tenim rebuts, i l'esperança certa que tenim sols per
vostra venguda ésser prestament delliurats e defesos, exalçant vós la
nostra corona, augmentant nostra prosperitat i honor. Per què,
considerant haver deixat lo camp, aquesta vostra secreta venguda no de
ésser sens alguna causa, o necessitat d'imperial consulta o
consentiment, remetent per a major disposició les reposades e amigables
raons, per donar-vos audiència e saber la causa d'aquesta vostra
venguda, cesse de més avant parlar-vos, deixant per a les esdevenidores
obres lo bé siau vengut e contentament que tinc de vostra gloriosa venguda./

/ /

/Acabant de paralar l'Emperador, Tirant no tardà de respondre en forma
de les següents paraules./

/ /

/ /

/CDXLII. La resposta que fa Tirant a l'Emperador./

/ /

/-Senyor de gran excel.lència, la majestat vostra deu saber com la causa
de la mia venguda és per significar a vostra altesa com lo Soldà e lo
Gran Turc m'han tramès ambaixada, la qual té, en efecte, moltes
condicions tocants a vostra sacra majestat. E per quant a mi fóra gran
presumpció e atreviment de fer deliberació alguna ne retre resposta sens
llicència ne exprés manament de la majestat vostra, per què us suplic
que sia de vostra mercè que en lo sacre consell vostra sia ben vist e
determenat lo que fer-se deu, a fi que en esdevenidor, si altre cas se'n
seguia, a càrrec meu no pogués ésser imputat. La qual ambaixada conté
com lo Soldà e lo Turc demanen a la majestat vostra pau e treva per a
tres mesos o per a més, tant com la vostra excel.lència volrà. E si
volrà pau final, per a cent e un any, que ells seran contents, e fer
lliga e germandat ab la amjestat vostra, amics dels amics, e enemics del
enemics. E si açò volrà fer la majestat vostra, que ells se'n tornaran
en llurs terres e us buidaran tot l'Imperi e restituiran-vos totes les
ciutats e viles que us han preses en tot l'Imperi, que es mostraran per
vostra majestat ésser jamés posseïdes. E, més, vos daran e restituiran
tots los presoners e catius crestians qui seran trobats en totes les
terres, així del Soldà com del Turc. E si açò la majestat vostra no
volrà fer, que m'aparelle de la batalla, que cobrada per ells la
resposta de mi, ells seran davant lo meu camp lo més prest que poran per
dar-me batalla./

/ /

/Respòs l'Emperador en la forma següent:/

/ /

/-Virtuós Capità nostre e fill, nós vos tenim en estima tal, que confiam
de la vostra molta discreció e virtut, que en majors coses que aquestes
daríeu raó e pendríem lo partit més útil e de major honor a la corona de
l'Imperi grec, e nós haguérem per acceptable tot lo que per vós fos
estat deliberat e més en execució. Mas per tant que lo voler vostre sia
més content, ne faré tenir consell./

/ /

/Lo magnànim Emperador manà que prestament loi consell fos ajustat,
perquè Tirnat se'n pogués tornar al camp./

/ /

/E Tirant, presa llicència de l'Emperador, se n'anà a fer reverència a
l'Emperadriu e a la virtuosa Princesa. E trobà-les ensems en la cambra
de la Princesa, per ço com la Princesa fengia ésser malalta, e
l'Emperadriu era venguda per visitar-la. E l'Emperadriu féu grandíssima
festa a Tirant, e rebé'l ab cara molt afable fent-li moltes carícies,
per ço com l'havien mester. E la virtuosa Princesa fengí la festa molt
freda per dissimular lo que era estat en la nit passada. /

/ /

/Aquí parlaren de moltes coses; en especial la Princesa demanà a Tirant
si sabia ni sentia certenitat alguna de la venguda de la reina
d'Etiòpia. Respòs Tirant:/

/ /

/-Senyora de preclara virtut, tres dies ha que per un correu del rei
Escariano fui avisat per lletra sua, mencionant-me que li fes tanta
gràcia que no volgués dar la batalla als moros fins a tant que ell s'hi
pogués trobar, que altra cosa més en lo món no desitjava; que ell me
feia cert que dins quinze dies seria ab mi./

/ /

/La Princesa dix:/

/ /

/-Capità senyor, cosa en lo món no desitge tant com de veure aqueixa
Reina, car he oït dir que és dotada de bellea que en lo món no es
trobaria tal./

/ /

/Respòs Tirant:/

/ /

/-Senyora, dit vos han veritat; que, aprés la majestat vostra, no crec
més bella dona sia, ne més virtuosa en lo món no poria ésser trobada. E
aqueix mateix desig té ella de veure vostra altesa, e per pus no ve ací
sinó per les tantes perfeccions que ha de vós oïdes mencionar./

/ /

/E parlant així Tirant a l'Emperadriu e ab la Princesa, e departint e
solaçant de coses de plaer, entrà per la cambra la dolorosa Estefania,
duquessa de Macedònia, vestida de burell o hàbit de les virtuoses d'alta
religió menoretes; car per l'absència de l'il.lustre e de preclara
virtut Diafebus, duc de Macedònia e marit seu, se n'era posada en
religió e no n'era volguda eixir fins aquell benaventurat dia per on
pensava atènyer la fi de sos mals. /

/ /

/E llançant-se als peus de Tirant, ab veus doloroses cridà, decorrent
los seus ulls abundants llàgremes, fent principi a la següent lamentació./

/ /

/ /

/CDXLIII. Lamentació que fa la duquessa de Macedònia als peus de Tirant./

/ /

/-¡Veniu, honestíssimes senyores e castes viudes, acompanyau la desolada
Duquessa, cobriu ab roades sàvenes e negre mantell lo meu cap abundós
d'amaríssimes llàgremes, sosteniu lo feixuc cos de la deserta Estafania,
carregada ab cadenes de tanta captivitat! ¡Ajudau-me, senyores,
prestau-me piadoses paraules, donau-me tristes exclamacions, feu acords
ab esquinçada veu a l'aspredat de tan dolorosa lamentació! ¡Cridau ab mi
davant lo vencedor Capità; cridau misericòrdia a Tirant, que és sols,
aprés Déu, redemptor e defenedor de nosaltres! Misericòrdia, senyor
Tirant, misericòrdia vos demane! ¡Hajau compassió, hajau dolor, no de
mi, desaventurada i perduda, mas d'aquell en qui és la mia llibertat e
benaventurança! ¡Moga's , senyor, la vostra sang! Lo vostre cosín germà,
catiu, presoner d'infels, lo ducat de Macedònia e a mi ha lleixat en
mortal desolació e pressura. La necessitat e captivitat d'aquell, a vós,
senyor, és vergonyosa injúria; les pesades cadenes i ferros, a vós,
senyor, deuen ésser causa de llaugeres ales. Venjau, Tirant senyor, la
vostra ofensa, e fent llibert lo vostre Diafebus fareu cativa la sua i
vostra Estefania, estimant tostemps com a vostra la mia cobrada
llibertat, per vostres mans ressuscitadora. /

/ /

/Lo virtuós Tirant no comportà que la Duquessa estigués agenollada.
Pres-la del braç e llevà-la de terra, e abraçà e besà aquella dient-li
paraules de consolació en semblant estil./

/ /

/ /

/CDXLIV. /Consolació que fa Tirant a la duquessa de Macedònia/./

/ /

/-Contínua experiència de greus mals e dolors m'ha mostrat complanyent
als dolorits socórrer, e més d'aquelles coses que raonablement deuen
ésser comunes. E per ço, germana e senyora, respondré a vostra
justificada demanda, ço és, que us deman de gràcia que no ploreu ni
doneu turment a la vostra virtuosa persona, car los mals e afliccions
que raonau no són estats per mi oblidats, segons clara experiència
demostra, e molt prest molt més se demostrarà. Car jo us promet, per
l'orde que tinc de cavalleria, que mitjançant l'adjutori divinal, no
passarà un mes que lo duc de Macedònia ab tots los altres seran fora de
la presó e vendrean ací perquè vostra gentilesa sia contenta. E per
altra cosa no só vengut ací./

/ /

/Veent la virtuosa duquessa de Macedònia les humils e afables paraules
del valerós Tirant, llançà's als seus peus per voler-los-hi besar. La
molta virtut de Tirant no ho comportà, mas llevant-la de terra, la tornà
a besar altra volta e prenent-se per les mans s'assigueren, recintant
cascú a l'altre tots los passats mals./

/ /

/En aquell instant que lo virtuós Capità estec festejant les dames e féu
lo parlament de consolació a la duquessa de Macedònia, l'Emperador féu
tenir lo consell, e preposà'ls l'ambaixada que lo Soldà e lo Turc
tramesa havien a Tirant, segons que per Tirant era estat recitat. /

/ /

/E sabuda per tots los del consell la bona nova, foren entre ells de
grans altercacions e diferències. Los uns deien que Tirant los donàs
batalla perquè morissen tots, car Tirant tenia tanta potència que u no
se'n tornaria, e que jamés d'aquí avant no tendria negú atreviment de
tornar-hi. Los altres deien que no era de necessitat dar-los batalla ne
posar en perill tanta gent, com los moros eren molt e bons cavallers, e
considerant que es tenien tots per morts, posarien en gran perill los
crestians, mas que els tinguessen a noves, que com haurien acabades les
vitualles, los pendrien tots per fam o s'haurien a donar tots per
catius. Los altres consellaven que més valia fer pau ab ells e
lleixar-los anar, e detenir-se lo Soldà e lo Turc, e tots los reis e
grans senyors en rehenes, fins a tant haguesssen restituïdes totes les
terres que havien preses, e los presoners, car si ells los mataven a
tots, prestament farien altres senyors, los quals contínuament farien
llur poder en defendre e sostenir totes les forces que tenien preses, e
seria causa de major guerra que jamés se'n poria veure la fi./

/ /

/E vist per lo consell totes les diferències, deliberaren del que era
faedor. Trameteren per l'Emperador, puix hagueren clos lo consell, e
digueren-li les següents paraules:/

/ /

/-Sacra majestat, tot lo consell és d'acord que per dar repòs
tranquil.le a la senectut vostra, e de tots los vassalls e servidors de
tot l'Imperi, havem deliberat que, per excusar la pèrdua de tanta
multitud de gent que en la guerra morrien ans que fos cobrat tot
l'Imperi grec, que consellam a la majestat vostra faça pau final ab lo
Gran Soldà e ab lo Turc e ab tots los altres grans senyors qui són en
llur companyia, ab pacte e condició tal que es posen en poder de vostra
excel.lència com a presoners, e que jamés eixiran de presó fins a tant
que complit hagen tot lo que han ofert; e los altres moros que se'n
vagen tots a peu e sens armes./

/ /

/D'aquest deliber fon l'Emperador molt content, com tan bé consellat
l'havien. E ixqueren tots del consell. /

/ /

/E l'Emperador se n'anà a la cambra de la Princesa, on trobà lo viruós
Tirant, e pres-lo per la mà e féu-lo seure al seu costat ab molt gran
amor, e dix-li lo voler seu en estil de semblants paraules. /

/ /

/ /

/CDXLV. /Com l'Emperador manifestà a Tirant lo que en lo seu consell era
estat deliberat/./

/ /

/-Per l'experiència manifesta que tinc de vostra molta virtut, Tirant,
Capità e fill meu, volria ae desitge que per alluejar part de vostres
treballs fos feta la concòrdia, significant-vos com per lo nostre
consell és estat fet deliber segons la forma dessús mencionada. E a
major cautela, jo confiant de la molta discreció e virtut vostra, per
moltes voltes ja experimentada, me faríeu singular gràcia que sabés de
vós la intenció vostra; car si lo contrari cosellau, jo vull seguir tot
lo que per vós serà deliberat./

/ /

/Acabant l'Emperador, Tirant féu principi a semblants paraules:/

/ /

/-La celsitud de vostra majestat deu saber com jo he fet tenir consell
en lo meu camp, on ha de molts savis prínceps e cavallers, pregant-los
que per llur virtut volguessen consellar-me, segons d'ells confiava,
sobre la resposta que tenia de fer als ambaixadors. E per tot lo consell
fon deliberat ésser lo millor partit lo que la majestat vostra m'ha dit,
que negun altre. Per què, ma creença és tal que la Providència divina ne
vol així dispondre en confermar de tots la voluntat. No resta sinó que
vostra altesa me mane lo que plasent li sia. /

/ /

/La fi de les paraules de Tirant foren principi al parlar de
l'Emperador, qui dix:/

/ /

/-Puix a la divina Clemència plau que la nostra fortuna gloriosa s'hi
atenga, prec a la vostra molta virtut que la vostra partida sia molt
presta per dar resposta a l'ambaixada, car és la cosa de què més nos
podeu servir./

/ /

/Tirant dix que compliria lo manament seu, e pres comiat e llicència de
l'Emperador, e anà a l'Emperadriu e a la Princesa e demanà'ls llicència,
e elles la hi donaren ab moltes suplicacions en la lliberació de
l'Imperi grec./

/ /

/Respòs lo virtuós Tirant e dix:/

/ /

/-Senyores, Nostre Senyor me faça gràcia que sia tan prest com les
excel.lències vostres volrien ne desitgen./

/ /

/E pres comiat de totes les dames; e la Reina lo volgué acompanyar fins
a la porta de la cambra per dir-li tan prest com fos oscur, que per la
porta de l'hort entràs e vingués a la sua cambra e parlaria ab la
Princesa. Dix Tirant que faria son delitós manament./

/ /

/Partit lo virtuós Tirant de les dames, se n'anà a la posada d'Hipòlit,
esperant la nit escura perquè pogués lo seu delit atènyer. E sol,
desfressat, en l'hora més disposta, ab suaus passos per l'acostumat hort
entrant, lo seu camí dreçà a la cambra de l'ínclita Reina, e trobà aquí
la Princesa, en companyia de la Reina, qui l'esperava. E rebut per la
Princesa ab alegria inestable, se n'entraren los tres en lo retret de la
Reina./

/ /

/Tirant jugant ab la Princesa e estant en amorosos solaços e delitosos
parlaments, passaren lo temps fins fon hora de dormir. La Princesa se
posà al llit primera, e la Reina donà comiat a totes les donzelles e féu
lo valerós Tirant posar al costat de sa senyora, lo qual fon rebut ab
major amor que la passada nit. E la Reina, aprés que els hagué posats
dins la lliça, concordes de la delitosa batalla, se n'anà a dormir
confiant que es concordarien que jamés la batalla no vendria a fi./

/ /

/Tirant no dormí en tota aquella nit, com a cavaller valerós, car
contemplar-se deu que qui és valerós en lo camp deu ésser valerós en lo
llit. E acostant-se lo dia, Tirant dix a la Princesa:/

/ /

/-Senyora e ma vida, a mi és forçat que me'n vaja, car promès tinc a la
majestat del senyor Emperador que demà, al sol eixit, seré al meu camp./

/ /

/Respòs la Princesa:/

/ /

/-Mon senyor e lo meu bé, molt m'enutja la vostra partida, car, si
possible fos, no volguera jamés partísseu davant los meus ulls, que
d'una pena que sentia, ara ne sent mil. Feu-me gràcia, senyor, no sia
tarda la vostra venguda, si no voleu abreujar ma vida, car viure sens
vós m'és impossible, e si no fos lo gran benefici que se'n té a seguir,
e repòs a la corona de l'Imperi grec de la vostra partida, no permetera
la vostra absència, car amor m'ha tant subjugada que em té morta en
vida, e perquè m'és forçat, la llicència vos atorgue, que a ma voluntat
jamés se fera./

/ /

/Puix Tirant la llicència hagué obtesa, llevà's prestament del llit e
vestí's e ab besars d'amor extrema mesclats ab abundants llàgremes, pres
comiat de la Princesa e de la Reina; e davallant per la porta falsa en
l'hort, féu son camí a la posada d'Hipòlit./

/ /

/Llevant-se Hipòlit, prestament acompanyà lo virtuós Tirant fins al
portal de la ciutat, per fer-li obrir. Tirant féu la via de la mar a
recollí's en la galera. Ixqué del port secretament per no ésser sentit,
e féu la via del camp seu./

/ /

/Com la galera fon davant lo camp de Tirant, no havia una hora que lo
sol de demostrava. Tots los del camp sabent lo Capità ésser tornat,
cavalcà lo rei de Sicília e lo rei de Fes ab molta cavalleria per
acompanyar al virtuós Tirant, e ab honor excelsa lo portaren a la sua
triümfal tenda. Passaren aquell dia ab gran delit, recitant-lo Tirant
tot lo que per la majestat del senyor Emperador era estat deliberat,
d'on restaren tots molt alegres e contents./

/ /

/ /

/CDXLVI./ La resposta que Tirant féu als ambaixadors del Soldà e del Turc.//

// //

/Lo següent dia lo virtuós Capità, de matí, tramès per los reis e grans
senyors que vinguessen a la missa. E tots foren prestament en la sua
tenda ab molta cavalleria. Dita la missa, Tirant tramès per los
ambaixadors del Soldà e del Turc que vinguessen per cobrar la resposta
que fer-los volia./

/ /

/Los ambaixadors de tal nova foren molt contents. E molt ben abillats a
la morisca, ab gran orde e gravitat de grans senyors, ben acompanyats de
molts nobles cavallers del camp de Tirant, ab suaus passos anaren a la
tenda del valerós Capità. Los ambaixadors, ans que partissen de la llur
tenda, feren posar en orde llurs cavalcadures e servidors, a fi que,
cobrada resposta del virtuós Tirant, se'n poguessen tornar en lo llur
camp. /

/ /

/Aplegats que foren los animosos ambaixadors davant la presència del
valerós Capità, feren-li molt gran reverència, e Tirant ab cara afable
los rebé e féu-los aquella honor que conegué que eren mereixedors. E
asseits davant ell, après un poc espai, Tirant féu la resposta següent:/

/ /

/-Als prudents qui viuen en benaventurada vida s'esguarda que en
l'execució de les obres vituoses subtilment miren, car a ells cové que
seguint les regles de cavalleria ab grandíssims perills gloriosa fama
atenguen. E del prudent savi s'espera millor pensar, lo que ans pensat
no havia, seguint lo consell de /

/ /

/prudència humana. Per què, virtuosos barons, no siau admirats si la
resposat vos ha tant tardat, car jo he volgut consultar la majestat del
senyor Emperador de la vostra ambaixada. E ell, per la sua gran
benignitat e clemència, ha hagut compassió misericorde de vosaltres. Car
com sabeu bé que la vida vostra e mort està en les mans nostres, e en
nostra llibertat és de crueldat que haveu tenguda e tendríeu devers la
majestat del senyor Emperador e de servidors e vassalls seus, mas perquè
conegau quanta és la humanitat e clemència del senyor Emperador, és
content de salvar-vos la vida e pendre-us a mercè en la forma següent,
ço és: que lo Soldà e lo Turc, ab tots los reis e grans senyors qui són
en lo vostre camp, se posaran en poder de l'Emperador com a presoners, e
estaran aquí tant e tan llongament fins que li hagen tornat e restituït
totes les terres que li tenen de l'Imperi, segons haveu ofert; e així
mateix li faran portar tots los presoners e catius crestians que seran
trobats així en les terres del Soldà com del Turc. E la majestat del
senyor Emperador és contenta de lleixar anar salva e segura tota la
morisma qui és en lo vostre camp, emperò tots a peu e sense armes. E,
més , és content de fer pau e treva a cent e un any, e lliga e germandat
ab lo Soldà e ab lo Turc e valer-los sempre contra moros, mas no contra
crestians. E açò serà prest de fer de continent que serà complit tot lo
que dit és dessús. E si de la gràcia que lo senyor Emperador los fa no
es contenten, aparellau-vos tots a morir; car jo us promet, per l'orde
que tinc de cavalleria, que degú no serà pres a mercè./

/ /

/Los ambaixadors molt regraciaren al virtuós Tirant la resposta singular
que els havia feta, e suplicaren-lo que fos de sa mercè los donàs tres
dies d'espai, que ells li retrien resposta tal que la sua senyoria ne
seria contenta. E Tirant fon content atorgar-los lo que demanaven.
Prengueren llicència los animosos ambaixadors, de Tirant e de tots los
gran senyors, e pujats a cavall feren la via del llur camp ab grandísima
alegria com havien obtès lo que desitjaven, com no tinguessen altra
esperança sinó de morir./

/ /

/E plegant los ambaixadors al llur camp, anaren davant lo Soldà e lo
Turc e explicaren-los llargament la bona resposta que Tirant los havia
feta. Lo Soldà e lo Turc restaren molt contents e demostraren molt gran
alegria de la gràcia que obtesa havien. E, més, los recitaren la gran
magnificència de Tirant e del gran poder que tenia, on havia la millor
cavalleria del món, e de les grans festes, honors e cortesies que els
eren estades fetes en lo camp de Tirant, així per ell com per tots los
altres, que no ho podien acabar de recitar. Tots los moros estaven
espantats de les coses que havien oïdes recitar de Tirant, e estaven
molt aconsolats com havien tret tan bon partit./

/ /

/Lo dia següent de matí, los moros tingueren consell sobre la resposta
que tenien a tornar a Tirant, e per tot lo consell fon deliberat que
complissen tot lo que Tirant demanava, e no restava més a dir sinó que
ell ordenàs tot lo que volia que fessen, que ells eren prests
d'obeir-lo. Los ambaixadors tornaren al camp de Tirant, on foren rebuts
ab molta honor, per ço com cascuna de les parts desitjaven repòs e
tenien gran plaer de la pau, així los vençuts com los vencedors./

/ /

/Los ambaixadors tornaren la resposta a Tirant dient-li com lo Soldà e
lo Turc, ab consell e voluntat de tots los altres, eren contents de fer
e posar en execució tot lo que per sa senyoria era estat demanat, e que
manàs lo que volia que fessen./

/ /

/Respòs Tirant als ambaixadors./

/ /

/-Lo que jo vull és que lo Soldà e lo Turc, ab tots los reis e grans
senyors, se vinguen a posar en mon poder, e aprés jo daré segur passatge
a tota l'altra gent. E promet-vos, a fe de cavaller, de salvar-los vida
e membres, e posar-los en segura llibertat./

/ /

/Los ambaixadors ab gran reverència ho acceptaren e tornaren-se'n al
llur camp, e feta fidelíssima resposta del que lo virtuós Tirant los
havia dit, prestament cavalcaren tots los qui havien a restar en
rehenes, e foren per compte vint-e-dos, tots hòmens de títol e de gran
senyoria, los noms dels quals m'obmet per no causar prolixitat; mas
sé-us dir que per la molta necessitat que tenine de fam, no estigueren
molt en lo camí. E presentant-se tots davant lo virtuós Tirant, li feren
molt gran reverència. E Tirant los rebé ab cara molt afable fent-los
molta honor, e féu-los un molt bell convit, en lo qual foren molt ben
servits abundantment de totes aquelles coses pertanyents a tan grans
senyors, que més no poquera haver fet que fos dins una gran ciutat. E
fet lo convit, Tirant féu recollir los presoners en dues galeres, e ell
se recollí aprés per acompanyar-los./

/ /

/Les dues galeres partiren del camp, e foren molt prest en
Contestinoble. Com l'Emperador sabé que lo seu capità Tirant era arribat
al port ab tots los presoners, ab tan gran victòria, tingué en si
alegria inestimable, e regraciant a la divina Clemència de la singular
gràcia que feta li havia, posà los genolls en la dura terra e féu
principi a semblant oració./

/ /

/ /

/CDXLVII./ L'oració que féu l'Emperador./ /

/ /

/-Senyor immens e incomprensible, Déu creador d'humana natura, Rei dels
reis e Senyor dels senyorejants, a l'omnipotència del qual alguna cosa
no és impossible. A tu, Senyor, humilment regracie, adore, lloe, beneesc
i confesse la tanta gràcia que piadosament m'atorgues, vist, Senyor, que
los meus pecats lo contrari mereixen, i la tua infinida bondat i
clemència benignament de tanta properitat me prospera, que no sols
llibert i defès de tanta opressió e captivitat me delliures, mas encara,
tornant en lo meu primer estament, lo meu ceptre e imperial comanda,
així gran com ésser solia, me restitueixes. De què, Senyor, encara que
les mies culpes mortificassen la mia poca esperança, lo gran record e
confiança que he tengut en la tua infinida misericòrdia no m'ha
consentit perdre aquella. E així los amadors de la tua llei, e los qui
honren lo teu divinal nom, confonent e destruint la mala secta i
herètica pravitat, seran per tu, Senyor, defensats, ajudats e mantenguts
fins prevenir a la tua desitjada glòria./

/ /

/Acabada sa oració, l'Emperador se llevà e tramès a dir a l'Emperadriu e
a la Princesa que es posassen en punt com Tirant venia e portava presos
lo Soldà e lo Turc ab vint altres grans senyors. No fon de poca estima
la glòria que sentí l'excelsa Princesa com sabé que lo seu Tirant venia
ab tan gran triümfo e victòria, que vingué quasi a esmortir-se de sobres
d'alegria. E recobrats los primers sentiments, ella s'abillà molt
bellament, considerant que havia d'ésser vista per molta noble gent./

/ /

/E l'Emperador manà a Hipòlit que fes emparamentar la plaça qui és dins
lo palau de l'Emperador, qui era molt bella e grans, e que la fes tota
emparamentar de draps de ras e cobrir dalt de draps de colors, e així
mateix que fes a la un cap de la plaça un bell cadafal molt alt e gran
per a ell, e molt ben en punt, tot cobert de draps d'or, e aprés
d'aquell ne fes fer un altre més baix, tot cobert de draps de seda; e
davant aquells dos ne fes un altre en què estigués lo tinell ab tota la
veixella d'or e d'argent, la qual l'Emperador tenia en molt gran
quantitat. E prestament fon fet./

/ /

/ /

/CDXLVIII. /Com Tirant arribà en la ciutat de Contestinoble ab los
presoners, e fon rebut per l'Emperador ab honor excelsa.//

// //

/Com lo virtuós e magnànim Capità fon junt en lo port de Contestinoble,
e la popular gent saberen que Tirant venia ab tan gran triümfo portant
presos los majors senyors qui eren de tot lo poble morisc, foren los més
contents hòmens del món; e donaren inficides llaors e gràcies a la
divina Clemència, qui els havia lliberats de tant de mal que passat
havien e de molt més que esperaven en l'esdevenidor. E tot lo poble
corria a la mar per veure los presoners. Foren aquí ajustades infinides
gents, així hòmens com dones, e cridaven ab multiplicades veus:/

/ /

/-Vixca lo benaventurat Capità! ¡Déu lo prospere e li augmente la vida,
qui ens ha lliberats de tanta captivitat e misèria!/

/ /

/Tirant no volgué eixir de les galeres fins que l'Emperador hi tramès
Hipòlit acompanyat de molts cavallers. Com Hipòlit fon dins la galera on
Tirant era, dix-li semblants paraules:/

/ /

/-Mon senyor, la majestat del senyor Emperador me tramet a vostra
senyoria e prega-us que vullau eixir en terra./

/ /

/Dix Tirant que era content de complir lo que li manava. Prestament lo
virtuós Capità féu acostar les galeres en terra e llançaren les escales,
e Tirant féu eixir tots los presoners ab ell. Com foren en terra,
trobaren aquí tots los oficials e refidors de la ciutat, qui els reberen
ab grandíssima honor e reverència que feren a Tirant; e ell féu molta
honor a tots. Partiren tots ensems de la mar e anaren al palau de
l'Emperador, e tota la popular gent qui els seguia./

/ /

/Com foren en la gran plaça del palau, veren l'Emperador alt en lo
cadafal, asseit en la imperial cadira, ab l'Emperadriu a la part
sinestra, asseita en son siti, e la Princesa, asseita a la dreta de
l'Emperador, emperò pus baix un poc, en senyal de succeïdora de
l'Imperi. La qual s'era devisada en semblant forma: d'un brial de domàs
groc, les obres del qual eren perfilades per art de molt subtil artifici
de robins, diamants, safirs e maragdes qui llançaven molt gran
resplandor, e l'ampla cortapisa estava sembrada de perles orientals molt
grosses, de fulles e flors de verds esmalts qui admirar feien als
miradors; en lo seu cap no portava res sinó los seus daurats cabells
lligats detràs e solts e escampats per les espatles, ab un fermall al
frant, ab una taula de diamà tan gran e de tanta resplandor que la sua
carà se demostrava més angèlica que humana. E portava en los pits,
l'excelsa Princesa, un relluent robí d'inestimable vàlua, lo qual del
seu coll un fil de molt grosses perles sostenia. E sobre lo devisat
brial, una mantilla a través llançada, de vellut negre, tota sembrada de
perles molt grosses qui es mostraven en molt artificiosa obra./

/ /

/Com lo virtuós Tirant ab los presoners foren en vista de l'Emperador,
tots donaren dels genolls en terra; aprés feren la via del cadafal on
era l'Emperador. Com foren dalt, feren altra molt gran reverència, e
Tirant se posà primer./

/ /

/Com fon davant l'Emperador, llançà's als seus peus per voler-los-hi
besar, e l'Emperador no ho consentí, mas pres-lo del braç, llevà'l de
terra e besà'l en la boca; e Tirant li besà la mà. Aprés lo Soldà
s'agenollà davant l'Emperador e besà-li lo peu e la mà. E lo Turc e los
altres grans senyors feren per semblant. L'Emperador los rebé ab molt
gran humanitat mostrant.los la cara molt afable, e manà que els fessen
passar en l'altre cadafal, e així fon fet./

/ /

/Posaren de continent les taules e feren seure cascú per orde segons son
grau. L'Emperador volgué que Tirant menjàs en sua taula, e menjaren tots
cinc: l'Emperador e l'Emperadriu, la Princesa e Tirant e la reina de
Fes; e cascú en son plat, e ab son trinxant davant cascú. E féu seure
Tirant davant la Princesa. Servia de majordom Hipòlit. L'Emperador manà
que los presoners fossen servits ab gran honor i molt reverits: per bé
que fossen infels, eren hòmens de gran dignitat e senyoria. E fon fet
molt bé e ab gran abudància de viandes precioses e vins de diverses
natures, que ells n'estaven admirats, e deien que millor pràctica tenien
los crestians en lo menjar que no los moros./

/ /

/Com foren dinats, Tirant demanà llicència a l'Emperador per anar al
camp dels moros per fer-los passar en la Turquia. E l'Emperador fon
content. E obtesa la llicència, Tirant pres comiat de l'Emperadriu e de
la Princesa e anà's a recollir en les galeres e féu la via de l'estol,
qui estava davant lo camp dels moros./

/ /

/Com l'Almirall véu venir a Tirant, féu tocar les trompetes e anafils e
clarons, e ab grans crits saludaren al Capità. E l'Almirall passà a la
galera del Capità e dix-li:/

/ /

/-Senyor, què mana la senyoria vostra?/

/ /

/Respòs Tirant:/

/ /

/-Feu acostar totes les fustes a terra e passaran tota la morisma en la
Turquia./

/ /

/E l'Almirall dix que faria son manament. Tornà-se'n l'Almirall a la sua
galera e féu senyal a totes les fustes que s'acostassen en terra. E fon
fet molt prest. Tirant féu posar en terra un cavaller que portava del
Soldà, e aquest dix als moros que pujassen segurament en les fustes e
passarien en la Turquia. Los moros, com aquells qui altra cosa no
desitjaven per la molta fam que tenien, ab gran cuita se recolliren, e
lleixaren los rossins e los arnesos, ab les tendes parades ab tota la
roba. Com les fustes foren carregades de moro, posaren-los en terra, car
era molt propo, que no havien a travessar sinó lo Braç de Sant Jordi; e
tornaren per més. E podeu pensar quanta gent podia ésser, que
quatre-centes e tantes fustes, entre naus e galeres e altres fustes, ne
feren deu viatges./

/ /

/Com los del camp de Tirant saberen que tots los moros eren foroa,
cuitaren qui més podia per haver part de la roba. Los de les fustes, qui
hagueren acabat de passar los moro, ixqueren en terra e encara foren a
temps d'haver part de la roba; car se podia dir ab veritat que aquell
camp era lo més ric que per ventura en lo món sia estat jamés, car
havien pres tot l'Imperi grec, e robat; e tot ho tenien aquí, e féu-los
mal profit. E aquells qui es trobaren en aquell robo foren rics per tota
llur vida./

/ /

/Com lo camp dels moros fon robats, Tirant manà a tota la gent que se'n
tornassen al seu camp; e així ho feren; sol s'atura lo rei de Sicília e
lo rei de Fes ab alguns altres barons, qui volien fer reverència a
l'Emperador, e partiren del camp dels moros, e per terra anaren a la
insigne ciutat de Contestinoble, e les fustes navegant vingueren al port
de la ciutat ja dita./

/ /

/ /

/CDXLIX. /Com l'Emperador féu posar los presoners en lloc segur e ab
bones guardes.//

// //

/Aprés que l'Emperador se fon llevat de taula, e los presoners se foren
dinats a tot llur plaer, manà a Hipòlit que prengués tots los presos e
que els pujàs alt en les torres del palau, qui aparellades eren per
posar-los. Hipòlit anà al cadafal on eren los presoners, e dix-los que
el seguissen; e ells feren de genoll gran reverència a l'Emperador e
davallaren del cadafal e seguiren a Hipòlit, qui els pujà alt en les
torres. E posà Hipòlit lo Soldà e lo Gran Turc en una bella cambra, molt
ben emparamentada de draps de seda e de ras, ab un llit molt bell, e
molt ben en ordre, e Hipòlit los dix::/

/ /

/-Senyors, la majestat del senyor Emperador mana que ací reposeu e
prega-us que les senyories vostres vullen pendre una poca de paciència
si no sou contractats segons lo molt merèixer vostre./

/ /

/Respòs lo Soldà en semblant estil:/

/ /

/-Cavaller virtuós, nosaltres regraciam molt a la majestat del senyor
Emperador la molta honor que ens ha feta e fa, car sa majestat no ens
tracta ni revereix com a presoners, mas com a germans. E d'açò li restam
molt obligats e li prometem, que tornats en nostra llibertat e
acostumada senyoria, de servir-lo en tot lo que ens manarà. E perquè
havem coneguda la molta virtut e humanitat de sa excel.lència, li volem
ésser vassalls e servidors./

/ /

/Aprés Hipòlit manà a quatre patges que jamés no es partissen de la
cambra, e que ab molta reverència los servissen de tot lo que els fos
manat. E ells ho feren. Aprés ordenà bones quardes qui la torre guardassen./

/ /

/Hipòlit pres los altres presoners e repartí'ls per les altres torres,
on foren alleujats en molt belles cambres, qui eren emparamentades de
draps de ras e de seda, ab sos llits de paraments i ab bons servidors
qui els servissen, que ells ne restaven molt contents; e ordenà'ls bones
guardes en manera que ells estaven ben servits e ben guardats. E ells
tenien gran contentació de la bona companyia que l'Emperador los feia fer./

/ /

/L'Emperador se'n pujà alt al palau ab totes les dames e manà que no
tocassen en res de la plaça, per ço com per Tirant era estat avisat com
lo rei de Sicília e lo rei de Fes ab molts altres grans senyors li
devien venir per fer reverència. E, més, manà al seu majordom que fes
bona provisió de volateries de diverses natures, com aquí s'esperava lo
rei de Sicília e lo rei de Fes ab moltes altres gents; e d'altra part
manà a Hipòlit que fes aparellar bones posades en la ciutat, e que les
fes posar molt en orde per al rei de Sicília e al rei de Fes e per als
altres qui venien ab ells. E Hipòlit, com a virtuós e discret, complí
molt bé tot lo que per l'Emperador li fon manat./

/ /

/ /

/CDL. /Com lo rei de Sicília e lo rei de Fes vingueren a fer reverència
a l'Emperador.//

// //

/No passaren molts dies que digueren a l'Emperador com Tirant venia ab
lo rei de Sicília e altres senyors, qui ja eren a una llegua de la
ciutat. L'Emperador féu eixir lo virtuós Hipòlit ab tots los oficials e
regidors de la ciutat, e ab tots los nobles e cavallers qui dins la
ciutat eren, per rebre aquells. E sa majestat cavalcà ab molt pocs e féu
la via del portal de la ciutat ab deliber d'aquí esperar-los.
L'Emperadriu ab l'excelsa Princesa e la reina de Fes ab totes les altres
dames se posaren molt bé en orde ab singulars abillaments per fer honor
als novells hostes, e davallades en la gran plaça del palau, esperaren
la llur alegre venguda. E a poc instant, los il.lustríssims reis ab lo
virtuós Tirant foren prop del portal de la ciutat./

/ /

/Com l'Emperador los véu ja prop de si, passejant ab son cavall anà
devers ells ab suaus passos. Lo rei de Sicília, veent-se molt prop de
l'Emperador, descavalcà ab tots los altres. Com l'Emperador los véu a
peu, que venien devers ell, davallà del cavall. Lo valerós Tirant donà
l'honor al rei de Sicília, lo qual abraçant a l'Emperador, donà del
genoll en la dura terra per voler-li besar la mà; e la majestat del
benigne senyor no ho permès, ans prenent-lo del braç llevà'l de terra,
besà'l tres voltes en la boca, mostrant-li amor infinida. Aprés fon lo
segon lo virtuós Tirant, qui donant del genoll en terra besà la mà de
l'Emperador, e l'Emperador lo llevà de terra e besà'l en la boca. E lo
rei de Fes féu lo que havia fet Tirant, e l'Emperador lo besà així com
havia fet a Tirant. Aprés li besaren la mà tots los altres barons e
cavallers, e l'Emperador los abraçà a tots e féu-los molta honor./

/ /

/E tornats tots a cavall, Tirant se mès primer e aprés venia
l'Emperador, qui s'havia posat lo rei de Sicília a la part dreta e lo
rei de Fes a la sinestra, e ell enmig. En tal forma anaren fins que
foren a la porta del palau. Aquí l'Emperador s'aturà e digueren al
virtuós Tirant com l'Emperadriu e l'excelsa Princesa, la Reina ab totes
les abillades dames eren davallades a la plaça del palau per rebre'ls e
fer-los molta honor./

/ /

/Entrats dins lo palau, Tirant descavalcà, lo rei de Sicília e tots los
altres. E l'Emperador voltà a cavall e entrà per altra porta. Com fon en
la gran plaça, pujà alt en lo cadafal imperial. Com los reis ab lo
virtuós Tirant descavalcats foren ab tota la companyia lllur, entrant
dins lo palau trobaren, a l'entrant de la plaça, l'Emperadriu e
l'excelsa Princesa ab totes les dames./

/ /

/Tirant per fer major honor al rei de Sicília lo posà primer, e aprés lo
rei de Fes, e anaren a fer reverència a l'Emperadriu e a la Princesa, e
elles lo reberen ab cara afable e feren-los molta honor. Aprés abraçaren
totes les dames, e Tirant ab tots los altres seguiren aquell mateix
orde. Lo rei de Sicília pres de braç, e caminant ab suaus passos pujaren
en lo cadafal on era l'antic Emperador. E feta per tots humil
reverència, l'Emperador se llevà e féu molta honor a tots, fent seure
cascú segons son grau, e així estigueren parlant e solaçant ab les dames
per bon espai./

/ /

/Los novells hostes estaven admirats de la molta bellea de les dames e
en especial en aquell espill transcendent e de preclara virtut,
l'excelsa Princesa, qui s'era devisada en la següent forma, ço és: de
gonella de brocat carmesí de fil d'or tirat, ab la cortapisa llavorada
per subtil artefici de perles orientals molt grosses, mesclades ab
robins, safirs e maragdes ab diversos esmalts qui es demostraven fulles
e flors de gesmir; e sobre la gonella portava una roba francesa de setí
negre de molt resplandent lluor, oberta a quatre parts, e totes les
obertures perfilades d'amples randes d'orfebreria ab diversos esmalts,
ab mànega e mantellina de la dita roba, e per l'orde mateix perfilades
de les dites randes e era tota forrada de setí carmesí; e sobre la roba
portava la devisada senyora, cenyit, un cint de fil d'or tirat, tot
sembrat de diamants, robins, balaixos, safirs e maragdes molt grossos,
qui llançaven molt gran resplandor. En los seus pits portava un relluent
carboncle, del qual del seu coll una madeixa d'or de fil tirat sostenia,
e lligada a la francesa. Sobre los seus daurats cabells, una manyosa
tota plena de batents d'or e esmaltats, que paria la sua cara que fos
d'una deessa./

/ /

/Havent prou festejades les dames, fon hora que digueren a l'Emperador
com lo dinar era prest. Les taules foren parades, e l'Emperador se posà
en taula e féu seure lo rei de Sicília aprés de l'Emperadriu. Aprés la
Princesa e lo rei de Fes al seu costat, e la Reina sa muller aprés d'ell./

/ /

/Aquell dia Tirant volgué servir de majordom, si bé l'Emperador lo pregà
molt que es volgués seure, e ell jamés ho volgué fer. Tots los altres
barons e cavallers, en un altre cadafal feren passar, on foren molt
noblement servits, e ab molt singular música de ministres e d'altres
innumerables esturments se dinaren ab gran triümfo./

/ /

/Llevades les taules, les danses començaren molt grans. Lo rei de
Sicília suplicà a l'Emperadriu que li fes gràcia de dansar ab ell, e la
virtuosa senyora li repòs que gran temps havia que deixada se n'era, mas
que ho faria per contentar-lo. E dansaren los dos moltes danses, car
l'Emperadriu era estada en son temps molt agraciada e dansadora
singular. Dansà aprés l'excelsa Princesa ab Tirant e ab lo rei de Fes, e
lo rei de Sicília dansà ab l'ínclita reina de Fes. Aprés dansaren tots
los altres nobles e cavallers ab les dames./

/ /

/E la plaça era plena de la popular gent de la ciutat, qui miraven la
tan graciosa festa e altres qui ballaven de diversos balls, que era una
admirable cosa de veure festa de tanta solemnitat per la molta alegria
que tenien de la pau e gloriosa victòria que obtesa havien. E d'altra
part, per la ciutat se feien d'altres maneres de solaços de balls e de
jocs de gran alegria, per ço com la majestat de l'Emperador havia manat
que fos la festa celebrada per huit dies. De matí anaven a l'esglèsia,
on se feien solemnes professons e oficis; e aprés dinar, danses e gales
e coses d'alegria./

/ /

/A la nit, finides les danses, lo sopar fon prest; menjaren en lo mateix
lloc ab multitud d'antorxes e per l'orde mateix. Aprés lo sopar, donaren
part a la nit, prengueren llicència de l'Emperador e de les dames e
anaren a les posades, qui ab gran magnificència aparellades eren segons
tals senyors eren mereixedors./

/ /

/E lo virtuós Tirant no volgué partir-se jamés del rei de Sicília en
totes aquestes festes, ans de continu menjaven e dormien ensems per
cobrir la música que era passada entre ell e la Princesa. Los altres,
cascuns en ses posades, e en l'ordre ja mencionat, passaren tots los
huit dies festejant. E Tirant cascun dia sol.licitava ses amors, tenint
molts parlaments ab la Princesa suplicant a sa altesa donàs ordre que lo
llur matrimoni vingués a llur desitjada fi perquè la temor fos apartada,
que ab repòs aconseguissen virtuosos delits./

/ /

/Repòs la Princesa en semblant estil./

/ /

/ /

/CDLI. /Resposta que fa la princesa a Tirant. //

// / /

/-D'aquells qui ab gratitud als beneficis rebuts satisfer volen,
s'espera que no cercant la intenció de qui els benifica ab grandíssima
obligació se'n recorden, pensant quant és gran la cosa que reben, no
solament de vós sobre tots sabent la corporal vida, mas l'altra per la
qual treballam eternament, sempre vivint en gloriosa fama. Oh més
virtuós que tots los mortals! No em supliqueu de cosa que jo més desitge
en aquest món, ni em tingau per tan ingrata que notícia no tinga dels
beneficis rebuts de vostra gran noblesa. Feu-me gràcia, senyor, no
s'enutge la vostra virtuosa persona d'esperar lo terme de nostra
felicitat atènyer, puix haveu obtès de mi gloriosa victòria. E
considerau ab cuanta glòria de vostra senyoria e dels vostres recobrats
haveu tot l'Imperi, e vençuts e morts tant reis e senyors grans del
poble morisc. E ara que a la senyoria vostra no resta sinó de rebre la
possessió e domini de tot l'Imperi com a patrimoni vostre, e retornat a
mi, qui/

/ /

/sou sustentació de ma vida, vos promet de fer renunciar-vos la corona
de l'Imperi, e dar compliment al nostre desitjat matrimoni, restant vós
Emperador, car la majestat del senyor mon pare m'ho ha promès, per ço
com la sua edat no és suficient per a regir/

/ /

/l'Imperi./

/ /

/No comportà lo virtuós Tirant que més parlàs l'excelsa senyora, sinó
que la sua condició afable a tal parlar féu principi:/

/ /

/-De la celsitud de vostra majestat, excelsa senyora, està la mia pensa
així ab la llengua alterada, que egualment estime difícil acceptar jo
pogués vostra graciosa e liberal oferta. E no sia plasent a la divina
Potència que permetés lleixar-me fer tan gran defalt que en vida de la
majestat del senyor Emperador jo rebés la corona de l'Imperi, ni tal
defalt de mi se pogués presumir, car un senyor de tanta virtut e exel
lència, e complit de tantes perfeccions insignes, no és mereixedor
d'ésser desposseït en sa vida de tal senyoria. Sol suplic a la majestat
sua que em tinga per fill e servidor, e catiu de sa filla; altra cosa
més en aquest món no desitge posseir./

/ /

/Acabant lo virtuós Tirant les darreres paraules de tanta afabilitat, a
l'excelsa senyora corregueren dels seus ulls vives llàgremes de verdader
amor, e llançant los seus braços sobre lo coll de Tirant, besà aquell
moltes voltes. Après un poc espai dix:/

/ /

/-Lo meu senyor e lo meu bé, no és llengua mortal pogués explicar les
perfeccions e virtuts singulars que la vostra noble persona posseeix, e
ara verdaderament tinc conegut que sol e singular sou en lo món entre
los vivents. E suplic a la divina Virtut, qui tal gràcia vos ha feta
aconseguir, que us guard e us defena de/

/ /

/tots perills, e us done llonga vida perquè el pugau honrar e servir, e
fer tals obres que a la sua Clemència plasents sien, e us lleixe posseir
per llong temps la corona de l'Imperi grec, lo qual ab ajuda sua e ab
vostres honorosos treballs haveu guanyada, e a mi que/

/ /

/us puga servir en tota la vida vostra ab repòs benaventurat, així com
lo vostre cor e lo meu desitgen./

/ /

/E així es partiren ab moltes raons de consolació./

/ /

/ /

/CDLII. /Com Tirant demanà llicència a l'Emperador que pogués anar a
recobrar les terres de l'Imperi, e com l'Emperador, ans que partís,
l'esposà ab sa filla Carmesina./ /

/ /

/La tenebrosa nit passà lo virtuós Tirant en amorosos pensaments,
desitjant que Febo fos atès a les parts orientals demostrant los seus
lluminosos raigs sobre lo nostre horizon. E vista l'hora disposta, lo
valerós Capità, passejant ab suaus passos, anà davant l'Emperador e ab
humil veu li féu principi a semblants paraules: /

/ /

/-Senyor de gran providència, no ignora la majestat vostra la promesa fe
que és estada dada per lo Soldà e lo Turc a vostra excel lència, ço és,
de restituir e posar en domini vostre totes les terres per ells ocupades
e detengudes en tot l´Imperi grec. Per /

/ /

/què, magnànim senyor, si a la majestat vostra serà plasent dar-me
llicència, jo partiré molt prest per rebre la possessió per la majestat
vostra, e recobraré per força o ab grat tot lo qui es pertany a
l'Imperi, e més encara. Si la fortuna nos és favorable, se tendrà tal /

/ /

/orde, senyor, que l'excel lència vostra benaventuradament vivint,
senyorege les terres totes les quals posseïa l'emperador Justinià,
predecessor vostre. /

/ /

/E donà fi a son parlar. /

/ /

/Respòs l'Emperador en la següent forma. /

/ /

/-Clarament veig, virtuós Capità e fill meu, l'inflamat ànimo que teniu
d'augmentar e exalçar la nostra imperial corona. E tenim coneguts los
molts serveis e honors que fets haveu a nós e a tot l'Imperi, de què en
restam molt obligats a la molta virtut vostra. Car nós estimam que
encara que dat-vos haguéssem tot l'Imperi, fos sufisient premi al
merèixer vostre, ne en lo que nos haveu servit. Per què nós de present
vos volem fer donació de tot l'Imperi en nostra vida a vós e als
vostres. E per tornes, vos volem dar nostra filla Carmesina per muller,
si vostra virtut la volrà; car nós som ja en tal edat posat que no som
per a regir ni menys defendre l'Imperi. E tenim de la vostra virtut e
cavalleria tal confiança, que ens sereu més que fill, car los actes que
fets haveu /

/ /

/manifesten la glòria e lo premi que sou mereixedor. E prec-vos que en
açò nos siau obedient, car fent lo contrari nos enutjaríeu molt. /

/ /

/Oint lo virtuós Tirant les benignes paraules de l'Emperador, llançà's
als seus peus e besà aquells ab molta humilitat e amor extrema, e féu
principi a semblants paraules: /

/ /

/-Mon senyor, no sia plasent a la divina Potència comportar que Tirant
lo Blanc, humil servidor de la majestat vostra, fes tan gran defalt que
consentís ne permetés que l'altesa vostra fos desposseïda de la senyoria
de l'Imperi en la vida nostra: ans permetria pendre la mort. Emperò,
senyor, si la benignitat de vostra altesa me volrà fer tanta gràcia e
mercè de voler-me dar les tornes, segons vostra majestad ha ofert,
estimaria més que si que dàveu deu imperis; e més avant d'açò no vull al
present, ni tinc creença /

/ /

/que en tota ma vida, servint jo a la majestat vostra, fos mereixedor de
tant gran premi. /

/ /

/L'Emperador lo pres del braç, vista la sua molta gentilesa, alçà'l de
terra e besà'l en la boca; e Tirant li besà la mà. E l'Emperador pres a
Tirant per la mà e portà'l a la cambra de l'excelsa Princesa, qui estava
en lo seu acostumat estrado ab tote les sues dames davant ella e
festejant al rei de Sicília. /

/ /

/Entrant lo magnànanim Emperador, tots se llevaren e feren-li molt gran
reverència. E asseit l'Emperador en lo reposat estrado, féu seure a la
sua part dreta l´excelsa Princesa, e lo virtuós Tirant a la sinestra, e
lo rei de Sicília davant ells. L´emperador, la cara girant devers sa
filla, ab gest afable pronuncià forma de tals paraules: /

/ /

/-Ma filla, no ignorau los assenyalats servis e honors excelces que lo
virtuós Tirant, que ací és, nos ha fetes, e de quants dans, e treballs,
e afliccions nos ha preservats, i a tot l'Imperi, que ha lliberat de
tant mal e de tantes impressions que ens eren fetes per la gent morisca.
E com nós conegam que al seu tan merèixer nós no tingam tant que siam
suficients a premiarlo, havem deliberat que nós no tenim res més car ne
de major estima ne que més amem que la vostra persona: li havem feta
oferta d'aquella, e us prec e us man, ma cara filla, que el vullau
pendre per marit e senyor, e serà la cosa de què més me poreu servir. /

/ /

/E donà fi a son parlar. Respòs l´excelsa senyora ab graciosa, afable,
modesta continença, e dix ab gran suavitat: /

/ /

/-Senyor de gran clemència e benignitat, molta glòria és per a mi que la
majestat vostra m´haja posada en tanta estima, que la mia persona sia
suficient premi als innumerables serveis e honors que lo valerós Tirant
ha fets a la majestat vostra e a tots los de l´Imperi, com jo no sia
mereixedora descalçar-li la sabata, ateses les tantes singularitats e
vituts experimentades que per ell són poseïdes, mas suplic-lo que em
vulla acceptar com a serventa e cativa sua, car jo só presta de complir
tot lo que per la majestad vostra e per sa virtud me serà manat. /

/ /

/Acabant l'excelsa senyora lo seu parlar, l'Emperador tramès per
l'arquebisbe de la ciutad per esposar-los de continent. E pot-se
considerar que no fon de poca consolació e alegria aquesta graciosa
concòrdia, que per bon espai estigueren Tirant e la /

/ /

/Princesa que no es pogueren parlar: tant estaven d'amor verdadera
inflamants. E vengut lo sant arquebisbe, l'Emperador li manà que esposàs
sa filla ab Tirant, e ell féu son manament. /

/ /

/Fetes les esposalles, grandíssima festa e alegria fon feta en lo palau
e en la ciutat, on foren presents l´Emperador e l´Emperadriu; lo rei
Felip de Sicília; lo rei de Fes e de Bogia, senyor d´Agramunt, e la
reina Plaerdemavida, muller sua; l´Almirall de Tirant, marquès de
Liçana; lo vescomte de Branches; Hipòlit, criat de Tirant; lo cavaller
Almedíxer; lo cavaller Espèrcius, capità de l'armada, senyor de l´illa
d´Espertina; Melquisedec, senyor de la ciutat de Montàgata, e molts
altres gran senyors e dames e infinit poble, on se donà meravellosa col
lació e real gast, així abundós, com se pertanyia a tal esposalici, de
pasta real e marsapans e altres confits de molta estima; l´orde, lo
servir i los servidors, de molt triümfant e discreta manera; la veixella
d´or i la d´argent, molt ben obrada d´esmalts e delicada forja; la
tapisseria, tapits, tàlems, estrados i cortines, ab tanta riquea i pompa
com jamés se sia vista; la música, partida en diverses parts per les
torres e finestres de les grans sales: trompetes, anafils, clarons,
tamborinos, xaramites e musetes e tabals, ab tanta remor e magnificència
que no es podien defendre los trists de molta alegria. En les cambres i
retrets, simbols, flautes, mitges viules e concordades veus humanes que
angelicals s'estimaven. En les grans sales, llaüts, arpes e altres
esturments, qui donaven sentiment e mesura a les danses que graciosament
per les dames i cortesans se ballaven. /

/ /

/Finalment, tanta pompa, tan gran triümfo, tanta excel lència jamés fon
vista als de la terra; e als estranys e a tots generalment fon plasent
molt aquest matrimoni, per tant com tenien singular confiança en
l'esforçat ànimo de cavalleria del virtuós Tirant, que els faria viure
ab repòs benaventurat; e les grans festes així en lo palau com en la
ciutat, qui duraren altres huit dies. /

/ /

/E l'Emperador cridar féu per tota la ciutat, ab moltes trompetes e
tabals, que tots tingessen a Tirant per primogènit seu a Cèsar de
l'Imperi. E féu-lo jurar que, aprés son òbit, lo tinguessen per
Emperador e senyor llur. E així fon fet, que d'aquí avant lo novell
príncep Tirant fon nomenat Cèsar de l'Imperi grec. La crida fon del
tenor següent. /

/ /

/ /

/CDLIII. /La crida que l'Emperador féu fer aprés que hagué esposada sa
filla Carmesina./ /

/ /

¡Ara ojats què un fan a saber de part de la sacra majestat de nostre
senyor l'Emperador! Com sia cosa manifesta que a tots los súbdits de la
imperial corona les grans cavalleries e actes dignes de memòria de
l'animós Capità e estrenu cavaller Tirant lo Blanc de Roca Salada, per
lo qual tot l'Imperi grec ha rebut, no solament subvenció, socors, favor
i contínua defensió i adjutori, mas encara lliberació e delliurament de
tanta opressió, perill evident e certa captivitat, ha rebut encara
augment i ampliació la corona, honor i exalçament e grandíssim repòs,
pau, abundància, riqueses, e finalment inestimable goig e desitjada
glòria; per les quals coses, fetes a honor de Déu e a útil molt gran de
la imperial senyoria, com los treballs e forces de cos e d´ànima sien
estats grandíssims sens comparació, e les coses de virtut no deuen
passar sens deguda remuneració, havia de liberat la imperial bondat e
lliberal senyoria, de vida sua, renunciar al sobredit famós Capità e
magnànim cavaller l´Imperi e deguda, remuda per la sua presència e
estuciosa cavalleria, lo qual no volent-ho acceptar en desert de la
benignitat del senyor Emperador, per honor de l´antiga vellea i merèixer
de la sua gran senyoria, és estat content acceptar sols la successió,
com és notori a vosaltres, pobles benaventurats, a l'esposalici de la il
lustricima e crestianíssima Princesa ab aquell qui és certa esperança de
tota prosperitat i glòria nostra. E així ha deliberat e notifica, mana,
intima l'altesa de nostre gran senyor l'emperador, a tots en general e a
cascú en especial, que de present hajau, tingau, honreu e reputeu per
digníssim succeïdor e Cèsar de l´imperi grec, i esdevenidor Emperador de
vosaltres al present claríssim príncep i excel lent capità Tirant, aprés
los benaventurats dies de la sua antiga senyoria. E perquè d'açò és
certa la sua predita grandíssima senyoria vos alegrareu e a la divinal
majesta fareu infinides llaors e gràcies, ab veu de pública crida ne fa
present a les vostres generals audiencies, a fi que negú no puga
ignorància alegar, e aprés no digau que no us ho han notificat.

//

/Respongueren tots a una veu: "¡Vixca la celestial e angèlica bondat de
l´Emperador, e vixca lo novell Cèsar de l´Imperi grec, honor,
manteniment i glòria!"/

/ /

/ /

/CDLIV. /Com Tirant partí de Contestinoble e ab tot son exèrcit anà per
rebre lo rei Escariano //

// / /

/Publicat lo virtuós Tirant novell Cèsar de la imperial senyoria, la
majestat de l´Emperador se retragué en son triümfal palau ab totes les
dames, acompanyat de tots los reis e senyors grans, e ab lo novell
Cèsar, qui multiplicada pena sentia en la sua atribulada pensa com
pensava en los contraris qui el llunyaven de la vista d ´aquella on
reposava son delit. E per atènyer més prest lo que desitjava, volguera
partir per anar a cobrar tot l´Imperi greg e posar en domini de
l´Emperador, per on pogués obtenir gloriosa fi en lo seu desitjat
matrimoni; e d'altra part lo combatia inestimable pena pensar en
l'absència de la sua vida, la Princesa, car viure sens ella era
impossible; e no-res-menys, fatigat de la guerra, desitjava tranquil le
repòs, dubtant-se de la fortuna, que algunes vegades no permet que hom
puga atènyer la fi de les coses desitjades. /

/ /

/E d'altra part tenia nova com lo magnànim rei Escariano venia ab gent
innumerable, que ja era en la terra dels Pinxenais, qui afronta ab la
Grècia, qui és a deu jornades de Contestinoble, deliberà lo virtuós
Cèsar d´eixir a rebre´l ans que més prop s´acostàs a Contestinoble,
perquè no tingués causa de venir fer revèrencia a l´Emperador, ans lo
fes anar ab ell a recobrament de l´imperi; car si aplegava a la ciutat,
ab les grans festes que li haurien de fer, passaria gran temps. /

/ /

/E clos son deliber, lo virtuòs Cèsar ensems ab los reis e grans senyors
obtingueren llicència de la majestat del senyor Emperador e prengueren
comiat de l´Emperadriu e de l´excelsa Princesa e de totes les dames, e
tornaren a llurs posades per reposar. E en la nit lo virtuós Cèsar féu
fer les lletres de creença al Soldà e al Gran Turc; e explanades en lo
nostre vulgar, són del tenor següent. /

/ /

/ /

/CDLV. /La lletra de creença del Soldà. //

// / /

/Baralinda, en la fe de Mafomet sobiran príncep, qui de nostres béns,
tresors e senyoria no som avars, mas en la potència nos gloriejam: a
tots los alcaids, batles, alcadis, oficials, feels nostres, als quals
presents pervendran, vos deim, notificam e /manam que, com per a la
llibertat nostra e per al bé de nostres súbdits així fer-se dega, al
venturós e pròsper capità Tirant, novell Cèsar de l'Imperi grec, degau
honrar e obeir segons que per lo nostre feel cavaller e fill del Gran
Caramany, missatger e nostreprocurador, vos serà manat, e presta
execució. Dada en los palaus e presó de Contestinoble, en lo mes de
Ramandà, l'any set del nostre regiment. //

// / /

/Tal o semblant lletra de la preinserta féu lo Gran Turc, en la qual
s'intitulava subjugador de la Turquia e venjador de la troiana sang; la
qual, contenent en creença al portador, qui era lo valerós cavaller e
príncep de Sixa, manava la restitució e honor del grec Imperi faedora al
Cèsar e benaventurat succeïdor Tirant./

/ /

/Ab los quals dos cavallers, partint de la noble ciutat contestina
havent pres alegre i dolorós comiat de l'Emperador, de l'Emperadriu i de
la sua Princesa i esposa, féu la vida del seu camp acompanyat de grans
senyors e noble companyia. E plegant lo Cèsar al seu camp, féu tocar les
trompetes e manà llevar lo camp. E tota la gent se posaren en orde, que
al matí següent partiren del pont e feren aquella via d'aquella part on
sabien que venien lo rei Escariano, suplicant-lo que el volgués esperar
en aquella part on rebria la sua lletra, que el seria molt prest ab ell.
Eren les paraules que contenia la lletra del següent estil. /

/ /

/ /

/CDLVI. /Lletra tramesa per lo virtuós Tirant al rei Escariano/. /

/ /

A l´excel lent Rei i car germà nostre d´armes lo rei de Tunis e de
Tremicèn, príncep e senyor de tota l´Etiòpia.

//

/Tirant lo Blanc de Roca Salada, Capità, Cèsar i succeïdor en tota la
Grècia, al nostre estimat germà e companyó d'armes, lo rei Escariano,
saluts, amor i prosperitat. Alegrant-nos molt de vostra venguda, tant
com si per aquella la victòria nos fos donada, per fer-vos aquella honor
i recebiment que /a tan gran Rei i senyor com vós s'esguarda, vos pregam
carament que onsevulla lo nostre real estat sia com la present vos
pervendrà, maneu atendar e aturar lo camp e cort vostra, e donar
aponsentament a l'excel lentíssima persona vostra, com lo repòs, honor e
victòria dels turcs e infels sia en nostra mà i pacífica senyoria. E
remetent per a la vista les altres paraules, plaer e consolació que de
nostre matrimoni e pròspera benaventurança sentireu, com aquell qui
d'amor e voluntat me portau virtuosa afecció. //

// / /

/Rebuda per lo magnànim rei Escariano la lletra del Cèsar, no fon poca
la sua consolació, e admirà's de la molta virtut e favorable fortuna del
gloriós cavaller Tirant, com per la sua grandíssima indústria e alta
cavalleria havia obtesa triümfal victòria de tants senyors grans del
poble morisc. E trobant-se lo magnànim Rei prop d'una gran e noble
ciutat nomenada Estrenes, féu aturar tota la gent sua e aquí
s'atendaren. La qual ciutat és molt delitosa, prop d'un gran riu qui per
lo costat li passa, la qual era cinc jornades de Contestinoble. Lo
correu, vist atendat lo camp, se'n tornà prestament a Tirant portant-li
plasent nova com lo rei Escariano s'era aturat, vista la sua lletra, e
havia parat son real camp davant la ciutat d'Estrenes. /

/ /

/Partit lo virtuós Tirant del seu camp ab tota la gent sua, féu la via
d'una bellíssima ciutat nomenada Sinòpoli; e atendat davant la predita
ciutat, los dos ambaixadors moros parlaren ab lo capità de la ciutat e
manaren-li, de part del Soldà e del Gran Turc, que lliuràs la ciutat e
lo domini d'aquella al Cèsar de l'Imperi grec; e mostraren-li la lletra
de creença. Lo capità pres la lletra, besà-la e ab molta reverència
féu-la llegir. Com fon llesta, dix que era molt content d'obeir e
complir los manaments de son senyor./

/ /

/E tornada resposta al Cèsar, ell entrà dins la ciutat acompanyat de
tots los reis e grans senyors; e pres la possessió d'aquella, e los
homenatges rebé d' aquells qui eren crestians o eren estats, e los qui
renegat havien féu reduir a la santa fe catòlica. Los moros féu eixir
tots de la ciutat e posà-hi un bon capità crestià. E estant lo virtuós
capità Tirant en la dita ciutat, li portaren les claus de deu castells
ab ses viles, donant-se a ell; Tirant los acceptà ab cara molt afable e
ab gran benignitat, e trasmès-hi sos capitans e lloctinents per pendre
los homenatges, e féu-ne llançar tots los moros. /

/ /

/Partint lo Cèsar d'aquella ciutat, féu la via d'una altra noble ciutat
anomenada Andrinòpol, abundosa de delits innumerables, la qual li fon
lliurada per l'orde de l'altra damunt dita, ab molts castells e viles
que veïnes li eren; e feren de grans donatius al virtuós capità Tirant.
E així caminant lo poderós exèrcit devers aquella part on sabien que lo
magnànim rei Escariano estava atendat, molts castells e viles se donaren
al Cèsar, los noms de les quals m'obmet per no causar prolixitat. E tant
per ses contínues jornades caminaren, que pervengueren a mitja llengua
prop la ciutat d'Estrenes, on la host del rei Escariano reposava. /

/ /

/Sabent lo rei Escariano la venguda del seu car amic e germà d'armes, e
que era tan prop, cavalcà cuitadament ab tots los grans senyors de la
sua host, e féu la sua via, e a mig camí s'encontraren. Descavalcaren
molt prest los dos germans d'armes e los reis, e abraçaren-se de
grandíssima amor, e es besaren fen-se la major festa que es pogueren fer. /

/ /

/Com se foren festejats, Tirant dix al rei Escariano com en companyia
sua lo rei de Sicília, lo qual ell tenia en compte de germà, e lo rei
Fes, que es fes ab ells. Lo rei Escarino anà devers lo rei de Sicília e
lo rei de Fes, e abraçà'ls e besà'ls ab molta amor e feren-se moltes
carícies. Aprés tornaren tots a cavall e ensems feren la via de la
ciutat. Com foren a les tendes del rei Escarino, lo príncep Tirant e los
reis descavalcaren a la tenda de l'ínclita reina d'Etiòpia, la qual los
rebé ab cara molt afable e els abraçà e besà a tots e féu-los
grandíssima festa. /

/ /

/Lo virtuós príncep Tirant, aprés haver festejada la tan bella Reina,
tramès los animosos barons moros ambaixadors del Soldà e del Gran Turc a
la ciutat, e manà'ls que els diguessen de part sua que si no es volien
dar benignament, que a la batalla s'aparellassen, ab vot que si batalla
ni combat esperaven, de no pendre a mercè negun moro, així gran com poc,
que dins la ciutat se trobàs. /

/ /

/Aplegant los ambaixadors al portal de la ciutat, demanaren del capità,
que volien parlar ab ell. Les guardes del portal feren venir lo capità a
la porta, e obertes les portes, los moros ambaixadors li presentaren les
lletres de creença del Soldà e del Turc; e lo capità les rebé ab aquella
deguda reverència que s'hi pertanyia; e llestes aquelles, que manaven
que ell era prest de complir tot lo que per lo Soldà e lo Gran Turc li
fos manat, com ell tingués aquella ciutat per les senyories llurs. /

/ /

/Parlà lo fill del Gran Caramany e dix: /

/ /

/-Capità, jo us man, per part de la gran senyoria, que vós retau la
ciutat e los homenatges al gran Cèsar de l'Imperi grec, e més vos dic,
per part del Cèsar e capità Tirant, que si benignament no li reteu la
ciutat, que no espereu d'ell alguna mercè aconseguir. /

/ /

/Respòs lo capità e dix: /

/ /

/-Nobles e virtuosos ambaixadors, direu a la senyoria del Cèsar com jo
só content d'enseguir los manaments de mos redubtables senyors, e só
prest d'obeir al Cèsar així com a persona pròpia de la majestat del
senyor Emperador. /

/ /

/E manà de continent, lo capità de la ciutat, present los ambaixadors,
que totes les portes de la ciutat fossen obertes. E cobrada la resposta,
lo virtuós capità tirant cavalcà ab lo rei Escariano e ab los altres
reis e grans senyors dels dos camps, e ab gran triümfo, ab multitud de
tabals, trompetes, clarons e tamborinos, entraren dins la ciutat, on los
fon feta honor grandíssima, e foren repartits en molt ben abillades
posades e molts presents e donatius que foren fets al Cèsar. /

/ /

/E aposentats los grans senyors dins la ciutat, lo príncep Tirant féu
atendar lo seu camp davant lo rei Escariano, e tantes gents eren de
cascun camp, que la tercera part no cabera dins la ciutat, si bé era
molt gran e ben ordenada. E foren aquí tan ben rebuts, que així los de
dins com los de fora foren molt ben servits e proveïts abundosament de
totes llurs necessitats. /

/ /

/E lo Cèsar volgué que lo rei Escariano ab la Reina reposassen aquí huit
dies, per lo llong camí que fet havien, car de la terra del rei
Escariano fins allí havia més de cent jornades. E per ço com lo rei
Escariano tenia grandíssim desig de trobar-se en la batalla que Tirant
tenia d'haver ab lo Soldà e ab lo Turc, caminava jornades tirades e
trametia correus tots dies a Tirant suplicant-lo que no donàs la batalla
fins a tant que ell hi fos. E per aquesta causa lo rei Escariano tenia
la gent e los cavalls molt fatigats e havien mester repòs. /

/ /

/E estant ab gran delit lo príncep Tirant en la ciutat d'Estrenes
festejant lo magnànim e virtuós rei Escariano e la Reina, passaren entre
ells moltes delitoses paraules entre les quals lo virtuós Tirant los
recità tots los gloriosos actes per ell fets aprés que ells foren
partits de la Barbaria, e de les grans victòries que havia obteses dels
moros, e com l'Emperador per la sua grandíssima benignitat li havia
esposada sa filla Carmesina, e fet jurar Príncep e César de l'Imperi, e
Emperador aprés mort sua, e los pactes e convinences que tenia fets ad
lo Soldà e ad lo Turc, e com li havien promès e jurat de restituir tot
l'Imperi, e restaven presos ad tots los grans senyors del poble morisc,
e per aquesta causa partit era de la insigne ciutat de Contestinoble per
recobrar e pendre la possessió de totes les terres, ciutats, castell e
viles que per lo Soldà e per lo Turc eren detengudes de tot l'Imperi grec. /

/ /

/-E per ço, senyor e germà meu, suplic a la vostra molta virtut e
acostumada liberalitat, de la qual molt confie, que vullau anar ab mi en
la fi d'aquesta conquesta e dels meus treballs, car jo confie que ab
l'adjutori de la divina Providència, e ab lo poder gran que vós e jo
tenim, lo món tot no ens porà resistir, e d'altra part vos hauré a molta
gràcia que trametre vullau la senyora Reina a la ciutat de
Contestinoble, perquè só cert que la mia Princesa no té altre desig en
aquest món sinó de veure la sua molta gentilea, e ab molt repòs estarà
allí fins siam tornats de la conquesta./

/ /

/Repòs lo rei Escariano ab paraules de semblant estil. /

/ /

/ /

/CDLVII. /Com lo rei Escariano fon content que la Reina anàs a
Contestinoble. //

// / /

/-Senyor de l'Imperi gerc e germà meu, la mia llengua no us podia
explicar quanta és la consolació que té la mia ànima de la vostra
pròspera fortuna, e podeu ésser cert que a mi la senyora vostra no em
cal suplicar, sinó com a súbdit, vassall e servidor vostre me maneu. Car
si en los tenebrosos llocs dels inferns volreu davallar, vos seguiré,
com vos sia més obligat que a totes les persones del món, ni al pare qui
m´ha engendrat, quant més ara en les coses tocants a l´honor e excel
lència de la vostra virtuosa persona. E d´ací avant vull que maneu de mi
e de la Reina tot lo que plasent vos sia, car no tenim a fer sinó obeir
e servir-vos. /

/ /

/Lo virtuós Tirant, havent oïdes les cortesies grans del rei Escariano,
li regracià la sua molta amor. E deliberaren de trametre la bella Reina
a la ciutat de Contestinoble, e foren posats en orde cinc-cents hòmens
d'armes e molts nobles e cavallers molt ben abillats qui
l'acompanyassen. Pres comiat l'ínclita Reina de son senyor lo rei
Escariano, de Tirant, dels altres reis e senyors, fon acompanyada una
llegua. E Tirant e los altres, de la Reina prengueren comiat, e ella féu
son camí devers Contestinoble; e Tirant ab los altres senyors se'n
tornaren a la ciutat./

/ /

/ /

/CDLVIII. /Com Tirant ab tota la host partí de la ciutat d'Estrenes/. /

/ /

/Partida l'ínclita reina d'Etiòpia de la ciutat d'Estrenes, lo virtuós
Tirant dix al rei Escariano: /

/ /

/-Senyor e germà, hora és de partir d'ací, car la gent vostra ja serà
prou reposada, car la mia ànima contínuament pena pensant en l'absència
de la vista d'aquella qui sosté ma vida, e desitge ésser ja tornat per
dar repòs e remei a la mia fatigada pensa. No sé fortuna si em
comportarà aconseguir tanta glòria. /

/ /

/ Respòs lo rei Escariano e dix: /

/ /

/-Senyor germà, plàcia a la Majestat divina vos faça gràcia de
complir-vos lo vostre bon desig segons és estat per vostra mercè ben
treballat e mereixcut, e jo só molt content que l`execució sia presta. /

/ /

/Manaren de continent los magnànims dos senyors que los camps fossen
llevats. E cascú posà en orde la sua gent. Partiren d`aquesta ciutat e
feren la via de la província de Tràcia e foren en una ciutat qui es
nomena Estranges, la cual era circuïda de noble mur ornat de molt belles
torres ben altes ab deguda proporció, que era un gran delit mira-la. /

/ /

/Aplegant lo Cèsar davant aquesta ciutat, tramès los ambaixadors del
Soldà e del Turc al capità de la ciutat, si es volia donar o si volia
esperar combat. Com lo capità véu venir los ambaixadors, pujà prestament
a cavall e ixqué fora la ciutat per rebre'ls, e encontrant-se ab ells se
feren molta honor. /

/ /

/Explicada per los ambaixadors la novella ambaixada, lo capità los dix
que ell no volia qüestió ab lo Cèsar, ans lo volia obeir e servir, e de
continent li serien oberts tots los portals de la ciutat. Lo capità
tramès a la ciutat e manà que tots los portals fossen oberts. E lo
capità se n'anà ab los ambaixadors al camp de Tirant, e presentant-se
davant ell davallà del cavall e besà-li la mà e lo peu, e dix-li
paraules de semblant estil. /

/ /

/ /

/CDLIX. /Com lo capità de la ciutat d'Estranges reté les claus e la
ciutat al Cèsar. //

// / /

/-La glòria de la tua virtuosa fama, claríssim Príncep i excel lent
Capità, augmenta los ànimos dels cavallers en voler-te amar e servir,
car la virtut del gran Déu, lo qual tu la sua santa fe creus e defenses,
t´ha tant prosperat que, en lo món, de cavalleria e de virtuts tots los
altres cavallers e senyors avances. Jo só vassall e servidor del Gran
Turc, lo qual per sa gran bondat e virtut me féu cavaller indigne, e
féu-me capità d´aquesta ciutat, la qual li he sostenguda en tranquil le
pau fins en lo present dia. Ara la sua senyoria me mana que jo et reta
la ciutat en pròpia persona de la majestat imperial, e em té per quiti
de la promesa fe e homenatge que de mi tenia. Per què, ara de present,
te ret e et lliure les claus, e suplic a la tua gran senyoria que em
vulla acceptat per vassall e servidor, car aprés Déu, altre millor
senyor no podria servir, e que em vullau dar lo sant baptisme, car jo em
vull batejar ab ma muller e fills, e vull ésser fidelíssim vassall e
servidor, car aprés Déu, altre millor senyor no podia servir, e que em
vullau dar lo sant bautisme, car jo em vull batejar ab ma muller e
fills, e vull ésser filedíssim vassall de la imperial corona. /

/ /

/Repòs Tirant en semblant forma: /

/ /

/-Dels savis hòmens s`esguarda que ab llur gran discreció vénen a
obtenir lo que desitgen, e reparen los infortunis de l`adversa fortuna,
mudant lo mal en major bé que no posseïen. E per ço, capità, perquè tinc
coneguda la tua molta virtut e discreció, accepte les claus de la ciutat
e tu per vassall e servidor afectat, e de present te conferme la
capitania de la ciutat, que la tingues la majestat del senyor Emperador
e dels seus succeïdors, e promet-te que si la fortuna m´és favorable te,
faré gran senyor. /

/ /

/Acabant lo Cèsar les darreres paraules, lo moro capità, qui agenollat
estava davant Tirant, tornà-li a besar lo peu e la mà, e dix ab
esforçada veu: /

/ /

/-Mon senyor, infinides gràcies faç a la tua gran senyoria de la mercè
que m´atorgues per la tua gran liberalitat, no essent jo ereixedor, mas
suplic al gran Déu, que ta virtut defensa, que et done tanta vida que
pugues reduir tota lamorisma a la santa fe catòlica, e que jo et veja
Emperador benaventuradament regnant. /

/ /

/Lo virtuós Tirant manà que tota la gent s´atendàs davant la ciutat, e
ell ab lo rei Escariano e ab los altres reis e grans senyors entraren
dins la ciutat, on foren rebuts ab molta alegria per la popular gent
grega. E feren de grans presents e donatius al Cèsar, e foren dades a
tots bones posades, e als de fora del camp, fornits molt bé de vitualles. /

/ /

/Lo matí següent, lo capità de la ciutat se n'anà al Cèsar e suplicà'l
que fos de sa mercè que el fes bategar, e lo Cèsar manà a un bisbe, que
en sa companyia portava, que tornàs a consagrar l'església major de la
ciutat, qui solia èsser de crestians, e los moros n'havien feta
mesquita, e que fonts de batejar hi fossen fetes. E lo reverent bisbe
féu son manament. E consagrada l'església, hi féu parar un bell altar,
on fon posada l'imatge de la sacratíssima Mare de Déu, senyora nostra. /

/ /

/Com lo virtuós Tirant sabé la consagració de l'església ésser feta, en
companyia del rei Escariano e dels altres reis e senyors ab lo capità de
la ciutat anaren a l'església, seguint-los la major part del poble
morisc de la ciutat. Com foren dins l'església, l'ofici se començà molt
singular, car aquí eren los xantres de la capella de Tirant e los de la
capella del rei Escariano, e lo bisbe dix la missa, e era tanta la remor
de la plasent música, que los moros n'estaven molt admirats e tenien
notícia de la gran perfecció de la llei crestiana. /

/ /

/Complit lo divinal ofici, Tirant féu batejar primer lo capità de la
ciutat, e fon padrí seu lo rei Escariano, que així ho volgué Tirant; e
fon aprés nomenat mossèn Joan Escariano. Aprés fon batejada la muller, e
Tirant fon padrí d'aquella, la qual fon nomenada Àngela. Aprés batejaren
cinc fills del capità, e Tirant, aprés que foren batejats, los féu a
tots cinc cavallers, car lo menor era de vint anys, e donà'ls a tots
cavalls e armes, e foren tots bons cavallers e valentíssims. Aprés se
batejà l'altra morisma, que en aquell dia foren batejats dos mília
moros, per ço com veren batejar lo capità, que ells tenien per molt savi. /

/ /

/Aprés Tirant féu reconciliar tots los grecs qui renegat havien, e fets
tots bons crestians, juraren lo Cèsar en persona de l'Emperador. E tots
los moros qui no s'eren volguts batejar foren llançats fora de la
ciutat. En aquesta ciutat naixqué lo gran filòsof Aristòtil, e tenen-lo
en estima d'un gran sant. /

/ /

/E estant lo príncep Tirant en aquesta ciutat atendat e reposant, tramès
los dos ambaixadors moros per tota aquella terra entorn, e totes les
ciutats e castells e viles de tota aquella província veïnes trameteren
les claus ab llurs síndics, qui feren homenatge al príncep Tirant, e ell
en cascuna ciutat, vila o castell mudava son capità. /

/ /

/Aprés, partint de la ciutat d'Estranges, feren la via de Macedònia e
foren en una ciutat qui es nomena Olímpius. E aquella ciutat pren lo nom
d'una muntanya qui prop d'ella dista, qui és de les altes del món, qui
es nomena Olímpius. Aquí foren millor acollits e festejats que en deguna
de totes les altres on estats eren, perquè sabien que lo Cèsar era cosín
germà de Diafebus, llur duc e senyor, e per aquesta causa se donaren
molt liberalment e ab molta voluntat. Per ço com lo capità era grec e
havia renegat, feren-li molts presents e donaren-li molt gran quantitat
de tresor, per ço com aquella graciosa terra era molt rica. E en breus
dies tot lo ducat de Macedònia fon reduït a la imperial corona. /

/ /

/Partint lo príncep Tirant del ducat de Macedònia, feren la via de la
ciutat de Trapasonda, la qual se donà de continent, car tant era lo
poder que lo Cèsar portava que posava espant a tota la morisma del món,
car passats quatre-cents mília combatents eren útils; on havia de moltes
nacions de gents, que no era ciutat ni fortalea alguna que tingués
atreviment d'esperar combat. E tota la província de Trapasonda, en espai
d'un mes, se foren tots donats al Cèsar. /

/ /

/Aquí foren portats tots los cavallers qui per lo Soldà eren detenguts
presos, dels quals era estat capità Diafebus, duc de Macedònia, qui
foren portats de la ciutat d'Alexandria, on presos estaven, lo nombre
dels quals era cent huitanta-tres cavallers; tots los altres ab l'altra
gent eren morts en la batalla i en la presó, que n'hi havia morts molts.
La causa per què foren allí aportats fon com, aprés que lo Soldà e lo
Turc Foren presos, Tirant tramès una galiota ab un cavaller del Soldà en
Alexandria ab apres manaments de part del Soldà als seus alcaids, que
prestament trametessen los cavallers presos, per terra, en aquella part
on sabrien que fos lo Cèsar; e així arribaren en la ciutat de
Trapasonda, on lo Cèsar reposava, e foren per ell molt ben rebuts. /

/ /

/Lo virtuós príncep Tirant demanà qual era lo duc de Macedònia, e fon-li
portat davant; i estava tan desfressat, que jamés l'haguera conegut, car
venia ab la barba fins a la cinta e los cabells fins a les espatles,
magre, descolorit e tot mudat de la sua bella fesomia, vestit ab un
albornús groc, ab una tovallola al cap blava. E tots los altres
cavallers en semblant forma devisats. /

/ /

/Com lo duc de Macedònia fon davant lo Cèsar, llançà's als seus peus per
voler-los-hi besar. E lo Cèsar alçà'l de terra e besà'l en la boca,
corrent los seus ulls vives llàgremes; e llançant adolorits sospirs, ab
veu piadosa pronuncià paraules de semblant estil. /

/ /

/ /

/CDLX. /Paraules de consolació e d'amor verdadera que dix Tirant al duc
de Macedònia. //

// / /

/-No em comporta la sang ni l'amor que en veure la vostra persona los
meus ulls puguen retenir aquelles llàgremes que lo meu piadós cor plorar
no cessa. Gran alteració i moviment de dolor m'ha portat la vostra
presència, per los manifests senyals de tristor, treballs i afanys que
en vostra cara se demostren, los quals, puix per mi ab tanta virtut i
paciència los haveu sostenguts, humilment vos demane me vullau perdonar.
E ab tot que a Nostre Senyor Déu sia estat plasent, per los meus
defalliments a vós e a mi punir e donar penitència, emperò no deconfiant
jamés de la sua infinida potència i misericòrdia, ara de novell goig nos
alegra, havent-nos donat gloriosa victòria, recuperació de l'Imperi e
llibertat vostra, que per a mi és molt cara i de major contentació, ab
tot que la lliberació dels altres ensems no menys me delita.
Alegrau-vos, doncs, cosín germà, que viva és la Duquessa e molt vos
saluda; preniu aquesta lletra que la sua honestat vos envia. /

/ /

/Respòs lo Duc, destil lant los seus fondos ulls amaríssimes llàgremes: /

/ /

/-Senyor Tirant, no és de menor alegria la vostra vista que fon la
venguda del nostre Redemptor als catius presoners e antics pares nostres
detenguts en lo baix purgatori. Tant han cridat les nostres doloroses
veus, que han pogut arribar a les vostres orelles. ¡Bé siau vengut,
cosín germà senyor, novell goig i singular delit de la nostra plorosa
vista! Vós sou l'exalçament de la santa fe, vós sou la glòria i
reparació dels crestians, vós sou la nostra vida i lo tresor de nostre
rescat. Vós haveu obertes les nostres fosques presons, i haveu romput
les nostres forts i estretes cadenes. Los treballs i afanys passats no
són alguna cosa en comparació de tant descans e consolació com de
present nos haveu presentada. D'ara avant, si per vós, senyor havem a
soferit alguna fatiga, no pot èsser que no em delite, puix al servei
vostre s'esguarde, qui sou la fi i terme de nostra benaventurança. /

/ /

/Llegí lo Duc la lletra de sa muller, la qual en la següent forma
escrita se mostrava. /

/ /

/ /

/CDLXI. /Lletra tramesa per la Duquessa de Macedònia al Duc, son marit. //

// / /

Goig i tristor ab tant extrem m'han combatuda que per miracle és viva la
vostra Estafania. Mostrar-vos-ho ha la mia descolorida cara quan per
vostra vista lo meu temerós cor haurà cobrada la perduda alegria.
Escriure-us ara los enuigs, treballs i pensaments que perdent a vós
m'han acompanyada, no és possible, car la força gran d'aquests mals
deixa turmentada la mia pensa e així afligit lo meu enteniment que no sé
què us diga. Demane-us de mercè, agenollada als vostres peus i besant
les cadenes que ensems a vós e a mi estrenyen, vullau aprés de la rebuda
llibertat, molt prest venir a llibertar la mia perillosa vida, la qual
ab un sols tardar poríeu de certa mort fer mereixedora, car ab tot la
presència del novell Cèsar sia vostra lliberació e vida, no és dubte,
senyor, que sols la vostra vista és aquella que tendrà propietat de
llibertar-me, i al so de la vostra veu eixirà de trista presó la mia
ressuscitada vida. No faç menció dels meus afanys perquè els prengau en
compte d'amor, com sia e fóra estada contenta soferir-ne de majors per
defendre-us dels vostres, los quals grandíssims treballs i dolors
vostres sol són dignes de plànyer i d´ésser recitats considerant que la
vostra virtuosíssima persona de tot bé, de tota glòria i prosperitat és
mereixedora. ¿I quals ulls porien ésser eixuts mirant tan excel lent Duc
i senyor catiu d´infels, subjugat a nació tan baixa? ¿Qual cor tan fort
i dur que fos no es rompria per sobres dolor, atenent que vós, senyor,
siau maltractat i desservit, posat en contínua tribulació i misèria? ¿E
com, senyor, pensau que los ulls del meu poc enteniment no us puguen
veure en aquell lloc on la vostra magnànima persona és detenguda? Jo us
veig, senyor, ab los cabells llargs i desbaratats, la barba cobrint la
major part de la vostra bella cara, estesa per los pits, on diverses
vegades ha reposat la vostra Duquessa. Contemple encara, senyor, que els
vostres fondos ulls, i la gran flaquea de la vostra carn, i lo
descoloriment d´aquella, encara que lo gest no us ha llevat de gran
senyor i la presència; emperò manifestant-se en tal esguard la gran
aflicció de vostre ànimo, defall lo meu cor, arrape la mia cara,
desbarate i arranque los cabells del meu cap per sentir part dels
treballs vostres, en los quals plànyer i contemplar, lo dolre i plorar a
manera de delits ho estime. La groga e sotil sobrevesta vostra, tacada
de moltes llàgremes; la tovallola blava que estreny lo vostre cap,
mereixedor d'imperial corona, han desguarnit i despullat la mia ànima de
tota glòria. Per tenir conformitat ab vós, senyor, és estada vestida de
continu la mia afortunada persona d'un aspre cilici la carn, i per hàbit
d'un fort burell a manera de sac, per significar la veritat del meu gran
treball i terrible pena que per vós, senyor, pregant, sospirant i
gemecant comportava. Per les vostres cadenes un nuat e fort cenyil ha
estreta la mia turmentada persona; per los vostres grillons só anada
descalça; per la vostra presó he renunciat al món, ab solemne vot de
jamés deixar aquesta devota casa e fort religió, fins que per vós,
senyor, sia demanada la vostra Duquessa, de la qual no sols senyorejau
l'ànima e les potències d'aquella, mas encara lo cos: essent vostre per
amor i per obligació de lícit matrimoni, vos ne serà feta prompta e
liberal restitució. ¡Veniu, doncs, senyor; veniu, esperança mia, clau de
les mies presons, ceptre de la mia senyoria, corona de la mia glòria, un
sol goig de les mies tristors! ¡Veniu, duc de Macedònia, senyor
Diafebus, i sereu lo clar dia que foragitarà les tenebres de la mia
escura mit!

/ /

/Terrible plor e forts gemecs donava lo duc de Macedònia, tant per la
vista de son cosín germà Tirant, com encara per la llibertat que
cobrava, mas sobretot per lo contengut en la lletra de la Duquessa, la
qual singularment amava. /

/ /

/ /

/CDLXII. /Com tots los altres presoners vingueren a fer reverència al
príncep Tirant. //

// / /

/Mas no tardà un poc que lo marquès de Sant Jordi se presentà davant lo
virtuós Tirant, e donant del genoll en la dura terra féu infinides
gràcies a la sua senyoria com per ell era estat lliberat. E lo príncep
Tirant, ab cara afable e ab molta demostració d'amor, lo llevà de terra
e besà'l en la boca. /

/ /

/Aprés del Marquès se presentà lo duc de Pera, son germà, e lo Prior de
Sant Joan, e tots los altres cavallers per orde. E lo Cèsar los rebé
molt benignament e ab grandíssima amor, faent-los aquella honor que
coneixia eren mereixedors. /

/ /

/Lo duc de Macedònia anà a fer reverència al rei Escariano, e al rei de
Sicília, e al rei de Fes, e tots li feren grandíssima honor per lo seu
molt merèixer e perquè sabien que era cosín germà del príncep Tirant. /

/ /

/No fon poc sol lícit lo Cèsar de fer vestir tots los cavallers qui eren
venguts en companyia del duc de Macedònia, car molt prest foren vestits
e abillats e posats en orde, cascú segons son grau; e els donà armes e
cavalls dels millors que tenia, que en restaren tots molt contents. E
festejà'ls molt aquí per la molta alegria que tenia de llur lliberació,
donant-los tots aquells delits que podia e fent-los ben pensar, per la
molta flaquea que tenien, perquè prestament fossen tornats en llur bona
disposició. /

/ /

/E lo virtuós príncep Tirant tramès un correu ab una lletra de
consolació a l'afligida duquesa de Macedònia, qui estava molt adolorida
per la presó del Duc, son marit, car de quantes festes eren estades
fetes en la ciutat de Contestinoble, jamés era volguda eixir per ésser
en les festes; e per ço lo virtuós Cèsar la volgué consolar fent-li
present com molt prest li trametria lo Duc, son marit. /

/ /

/E perseverant lo Cèsar en les delitoses festes, aturà en la ciutat
damunt mencionada fins a tant que lo duc de Macedònia ab los de sa
companyia foren en disposició de poder partir. /

/ /

/ /

/CDLXIII. /Com la reina d'Etiòpia arribà en Contestinoble e l'honor que
li fon feta. //

// / /

/Partida que fon la il lustríssima reina d'Etiòpia de la ciutat
d'Estrenes, caminà tant per ses delitoses jornades fins que fon
prevenguda prop de la insigne ciutat de Contenstinoble. /

/ /

/Sabent la majestat de l'antic Emperador la sua venguda e que era molt
prop de la ciutat, tramès a dir a sa filla Carmesina que ixqués defora
per a recebir-la. E l'excelsa Princesa, molt contenta de tal nova,
s'abillà e posà's molt en ordre, acompanyada de l'ínclita reina de Fes e
de la duquessa de Macedònia e de cent dones d'estat e de cent donzelles
molt ricament abillades e devisades d'estranya manera. Acompanyaven
l'excelsa senyora molts nobles hòmens e gran cavalleria. /

/ /

/Ab tal triümfo ixqué de la noble ciutat per distància d'una llegua, per
ço com la Princesa tenia extrem desig de veure aquesta agraciada Reina,
per la molta bellea que d'ella havia oït mencionar; e per la molta amor
que era certa que Tirant portava al rei Escariano e la Reina,
dispongué's en fer-li la la més honor que fer pogués. /

/ /

/E ans que l'excelsa senyora ixqués de la ciutat, tramés una molt rica
tenda, tota de brocat carmesí, brodada e llavorada de diversos animals e
ocells per art de molt singular artifici, que la parassen a una llegua
lluny de la ciutat. E plegant l'excelsa Princesa a la tenda, descavalcà
e posà's dins ab totes les dames. E podeu contemplar la singularitat
d'aquesta tenda quant era gran, que aprés hi cabé la reina d'Etiòpia ab
totes les sues dones e donzelles. /

/ /

/Restada la Princesa, passà avant la cavalleria fins que foren junts ab
la Reina; e per tots fon feta deguda reverència a la Reina, e ella
saludà a tots ab afabilitat honesta; e cavalcant tots ensems,
prevengueren al lloc on la parada tenda estava. /

/ /

/Digueren a l'agraciada Reina com dins aquella tenda era la Princesa;
prestament la Reina descavalcà ab totes les dones e donzelles sues, e
entrà dins la tenda. La Princesa se llevà a ab suaus passos anà fins a
mitja tenda; e plegant la Reina davant la Princesa donà dels genolls en
la dura terra, e l'excelsa senyora la pres per lo braç, llevà-la de
terra e besà-la tres voltes en senyal de molta amor; pres-la per la mà e
féu-la seure al seu costat. /

/ /

/E per quant la Princesa, perquè era senyora de noble enteniment e
discreció, en lo passat temps havia après de molts llenguatges per la
pràctica dels estrangers qui per la causa de la guerra eren venguts en
la cort de la majestat de l'Emperador, pare seu, e molt més que sabia
parlar la llengua llatina per haver après de gramàtica e poesia, e la
reina d'Etiòpia, quan promès a Tirant que deliberà d'anar a
Contentinoble per ésser a la solemnitat de les sues bodes ab la
Princesa, après de gramàtica e parlava ab molta gràcia la llengua
llatina, la Princesa e la Reina se parlaren de moltes cortesies segons
que entre galants dames s'acostuma. /

/ /

/E la Princesa estava admirada de la molta bellea que la Reina posseïa,
e considerava en si jamés semblant d'aquesta no haver vista ni tenia
creença que la sua bellea fos res en esguard d'aquesta. E d'altra part
la reina d' Etiòpia estava espantada de l'extrema bellea de la Princesa,
e deia que ab veritat se podia dir que en tot l'univers món tanta gràcia
ni bellea no poguera ésser trobada en un cos mortal, car més paria
angèlica que humana. /

/ /

/Aprés que per un poc espai hagueren estil de gentils paraules raonat,
pujaren a cavall les dues deesses mirant-se contínuament l'una a l'altra
ab delit singular. E totes les dames cavalcaren aprés d'elles. E
l'excelsa Princesa féu son poder que la Reina d'Etiòpia anàs a la part
dreta, e la Reina no ho volgué comportar. /

/ /

/La Princesa la pres per la mà, e així anaren fins a la ciutat, e
plegant al portal trobaren l'Emperador e l'Emperadriu, qui els esperaven
a cavall. La Reina s'acostà al l' Emperador, per voler-li besar la mà, e
la benignitat del valerós senyor no ho volguè consentir, sinó que
l'abraçà ab amor a fable. Après anà la Reina a l'Emperadriu e volgué-li
besar la mà, e Emperadriu no ho consentí, mas besà-la tres voltes en la
boca per mostrar-li major amor; e per tots fon singularment reverida. /

/ /

/L'Emperador e L'Emperadriu se posaren primers; aprés, la Princesa e la
Reina d'Etiòpia, e la Reina de Fes e la duquessa de Macedònia; e totes
les dames seguien aprés: ab tal ordre cavalcaren tots fins a l'imperial
palau, ab infinit poble qui els seguien. E descavalcats, pujaren en
l'abillat palau, on fon donada a l'ínclita Reina una rica cambra molt
singular, emparamentada de draps d'or e de seda perquè pogués reposar e
reparar, segons consuetud de les galants dames. E aquí aquell dia ab
gran magnificència fon servida de totes coses necessàries a la humanal
vida, ab gran magnitud e abundància. E foren dades singulars posades a
tots aquells qui venguts eren ab la tant agraciada Reina, així als
hòmens com a les dames. /

/ /

/Lo següent dia la mejestat de l'Emperador, per millor poder festejar la
Reina, volgué que ixqués a menjar en la gran sala, la qual ixqué molt
ben abillada ab totes les sues dames. E al dinar, l'Emperador la féu
seure al costat de l'Emperadriu, e aprés d'ella sigué la reina de Fes, e
aprés la duquessa de Macedònia, e davant la reina d'Etiòpia seia la
Princesa. E davant la taula de l'Emperador, a l'altre cap de la sala,
menjaven los nobles e cavallers qui venguts eren ab la reina; e en
l'altra part, les dones e donzelles, així les de l'Emperadriu e de la
Princesa com les de la reina d'Etiòpia. E los ministres, per trones que
eixien en la sala, sonaven, e la música era tan gran en la sala, de
tantes natures d'esturments, que era cosa de gran admiració als oïnts; e
ab aquell triümfo se dinaren, servits molt noblement de molts cavallers
e gentilshòmens, molt ben abillats ab robes d'estat de xaperia e de
brocat, ab grosses cadenes d'or al coll. E servia de majordom aquell dia
lo virtuós Hipòlit, més galant que tots en estranya manera. /

/ /

/Llevades les taules, començaren a dansar, e la reina d'Etiòpia se fon
molt ben abillada e devisada ab gonella d'un verd brocat, ab l'ampla
cortapisa de robins, diamants e maragdes, la roba de domàs negre, les
obres del domàs cobertes d'orfebreria ab esmalts, llavorat per art de
subtil artifici; ab una grossa cadena d'or al coll, tota esmaltada ab
grossos robins e diamants engastats en ella; e al cap sobre los cabells,
qui parien pròpiament madeixes d'or, portava sol una coroneta feta de
perles molt grosses e de diverses pedres fines que llançaven molt gran
resplendor; e en lo front, un fermall de molt gran estima. E totes les
sues donzelles, molt ben abillades, així les blanques com les negres,
per ço com ella en portava d'unes e d'altres; les blanques eren del
regne de Tunis, e les negres eren del regne d'Etiòpia; les quals eren
totes filles del grans senyors. /

/ /

/A tots los de la cort paria d'inestimable bellea aquesta Reina, e
tenien diversos parlaments los uns ab los altres dient que molta virtut
posseïa Tirant que hagués rebutjat requesta de tan bellíssima senyora
com aquesta, com tots eren certs que la Reina l'havia request que fos
son marit e senyor del regne de Tunis e de tota la Barbaria, e que per
amor de la Princesa ho havia deixat. /

/ /

/E venint a notícia de la Princesa aquets parlaments, féu tot son esforç
de manifestar-ne la veritat; car com les veien separades deien que tanta
bellea posseïa com a Princesa, e com s'estaven prop, la grandíssima
bellea de la Princesa apagava la de la Reina en tanta quantitat que tots
ne coneixien la gran dife rència. /

/ /

/E així totes molt ben abillades, dansaren aquell dia ab losgalants. E
estant en lo millor de les dases entrà per la sala uncorreu molt cuitat
qui demanà la duquessa de Madecònia, e fon-li mostrada. Lo correu
s'agenollà davant ella e donà-li la lletra que portava, e dix-li: /

/ /

/-Senyora, albixeres demane a vostra senyoria, car jo us porte nova com
lo senyor duc de Macedònia és posat en llibertat e és ab lo Cèsar en la
ciutat de Trapasonda ab tots los altres presoners./

/ /

/ La Duquessa en aquell cas, de sobreabundant alegria no li pogué
respondre, ans esmortida caigué; e fon aquí molt gran desbarat en les
danses, que tots se deixaren de dansar, e cuitaren a portar aiguarròs,
llançaren-li'n per la cara, e recobrà l'esperit; enperò per espai d'una
hora estigué que no pogué parlar, tenint contínuament la lletra estreta
en la mà. E cobrada la natural coneixença, obrí la lletra que lo Cèsar
li trametia; llegí aquella, qui contenia paraules de semblant estil. /

/ /

/ /

/CDLXIV. /Lletra tramesa per lo príncep Tirant a la duquessa de
Macedònia. //

// / /

Recordant la tristícia vostra, he donat grandíssima diligència en
recobrar-vos lo major goig de vostra vista. Senyora Duquessa, més cara
que germana, despullau e bandejau del votre cor tota manera d'enutjosos
pensaments, i rebeu lo present de novella alegria. Lo vostre Duc i
senyor, cosín germà i més acostat a la mia amor de tots los altres, és
llibert, és alegre, és en tota sanitat i honor, prosperitat e
convalescència, e així per satisfer al desig d'aquell i vostre, serà
molt presta la nostra tornada. Alegrau-vos donçs, puix ell s'alegra, que
set goigs per aquell deuen ésser causa de vostra molta alegria: goig de
la perduda captivitat, goig de la llibertat e recobrada alegria: goig de
la sanitat, goig de l’honor, goig de la presta tornada, goig de la
riquea, i triümfo, goig de la benaventurada e gloriosa vida que us
resta. Ell mateix vos serà lletra, sol jo us he deliberat escriure per
guanyar les estrenes de vostra benevolença. A la majestat imperial ni a
altra persona no és necessari escriure per lletra, com de paraula poc
temps passarà avisarem la sua altesa, e alegrarem als qui nostre bé i
honor afectadament desitgen.

/ /

/Vist per l'egrègia Duquessa lo contengut en la lletra, féu portar mil
ducats i donà'ls al correu, lo qual féu infinides gràcies a la Duquessa
e se n’anà molt alegre e content. La conhortada Duquessa se llevà e,
agenollant-se devant la majestat de l'Emperador, dona-li la lletra, e
l'Emperador la llegí, e fon molt aconsolat de la bona e benaventurada
nova, e prestament tramès per totes les esglesies de la ciutat que
tocassen totes les campanes. /

/ /

/E fon feta molt gran alegria per tota la ciutat, així per la venguda de
la reina d'Etiòpia com per la lliberació dels presoners crestians, car
la popular gent s'esforçaven en festejar perquè veien que serien posats
en tranquil le repòs e vida benaventurada; emperò per llurs pecats no
permès la divina Providència que molt los duràs. /

/ /

/E havent molt festejats lo Cèsar al duc de Macedònia e als altres
companyons seus, dona'ls llicència, e partint de la ciutat de Trapasonda
feren la via devers la insigne ciutat de Contestinoble. E caminant per
llurs jornades pervengueren a la noble ciutat, on foren rebuts ab honor
excelsa per la majestat de l'Emperador e per l’Emperadriu, e per totes
les dames, e en especial sobre tots aquell egregi baró duc de Macedònia,
qui per la Duquessa, muller sua, font molt festellat, així com aquella
qui l'amava més que a la sua vida. E per la venguda dels presoners les
festes foren refrescades en la cort de l'Emperador. /

/ /

/E lleixant-me de recitar les amigables e curials festes que la imperial
majestat feia a la reina d'Etiòpia e a l'egregi duc de Macedònia, e a
tots los altres barons e cavallers, per no tenir prolixitat tornaré a
recitar los singulars actes de benanveturat príncep Tirant e del rei
Escariano, que van a recobrar les terres qui solien ésser subjectes a
l'Imperi grec. /

/ /

/ /

/CDLXV. /Com lo Cèsar, aprés que fon partit de Trapasonda, cobrà moltes
províncies qui eren de l'Imperi. //

// / /

/Aprés la partida de l' egregi duc de Macedònia, ab los altres seus
companyons, de la ciutat de Tapasonda, lo virtuós príncep Tirant féu
prest llevar los dos camps e ordenà e féu ordenar al rei Escariano tota
la gent, que cascun capità ab sa esquadra partís. E així molt ben
ordenats, l'una esquadra aprés l'altra, partiren e feren llur via devers
la terra de Bendín, qui distava d'allí sis jornades, en la qual plegant
lo Cèsar ab tot son exèrcit, se donaren per manament del Soldà e del Turc. /

/ /

/E rebuts los homenatges per lo Cèsar e lloctinents seus, e posats
capitans en les ciutats e forces, passaren avant e recobraren tota la
província de Blagai, e tota la terra de Brina, e tota la terra de Foixa,
e tota la terra de Bocina, car cascuna terra d'aquestes és una gran
província ab moltes ciutats, castells e viles, que en cascuna d'aquestes
províncies són; e totes de bona voluntat se donaren al Cèsar, perquè
solien ésser subjectes a l'Imperi grec e tenien molta voluntat de
tornar-hi per la mala senyoria que tenien dels moros. /

/ /

/E partint lo Cèsar d'aquelles províncies, recobrà moltes altres
ciutats, ço és, la ciutat d'Arcàdia, e la ciutat de Megea, e la ciutat
de Turina. /

/ /

/E d'aquí féu la via del regne de Pèrsia, e pres-lo tot per força
d'armes, per ço com no era en domini del Soldà ni del Turc, ans tenien
rei per si. E pres e subjugà la gran ciutat de Tauris, qui és ciutat
molt delitosa e de moltes mercaderies; e la ciutat de Boterna, e la
ciutat de Senoreiant, per on passa lo gran flum de Fison. /

/ /

/Moltes altres ciutats pres e subjugà en lo regne de Pèrsia, que lo
llibre no menciona, mas aquestes són les principals e majors. E moltes
altres províncies e terrres conquistà lo virtuós princep Tirant, e uní
al domini e senyoria de l’Imperi ,ab molt gran triümfo e victòria que
seria gran fatiga de recitar, car per sa indústria e alta cavalleria ell
recobrà tota la Grècia e l'Àsia Menor, e tota la Pèrsia, e tot lo
Salònic (qui és Galípol), la Morea, l’Arca, lo cap de l’Arca, Valona. E
per semblant, per mar tramès lo seu estol, que tenia en Contestinoble,
per pendre les illes, e per capità lo seu Almirall, lo marquès de
Liçana, lo qual per sa virtut e saber pres totes les illes que ésser
solien de l'Imperi, los noms de les quals són aquestes: Calistres,
Colcos, Oritige, Tesbrie, Nimocha, Flaxen, Meclotapace, e moltes altres
illes que lo llibre no recita per no tenir prolixitat. /

/ /

/ /

/CDLXVI. /Com l'Almirall ab triümfo de gran victòria tornà en
Contestinoble, e l'Emperador per premiar-lo li esposà la filla del duc
de Pera, nomenada Elisea. //

// / /

/Complides les honoroses conquestes per lo virtuós Almirall de les illes
qui solien ésser de la corona de l'Imperi, e subjugades aquelles, qui
per força, qui per grat, ab gran triümfo se'n tornà ab tot l'estol en la
ciutat de Contestinoble; e entrant per lo port llançaren moltes
bombardes e ab multiplicades veus saludaren la insigne ciutat. Los
pobles corriren a la muralla per veure l'estol entrar, faent molt grans
alegries. L'Almirall ixqué en terra acompanyat de moltes cavallers e
gentilshòmens molt ben abillats e anaren a fer reverència a la majestat
de l'Emperador, lo qual los rebé ab cara molt afable e ab gran
humanitat, e tots li besaren lo peu i la mà. /

/ /

/E l'Emperador féu gràcia a l'Almirall, marquès de Liçana, que fos
governador de totes les illes qui eren subjectes e en domini de
l'Imperi, e Almirall major seu, a ell i a tots los succeïdors seus, e li
consignabva sobre totes les illes cent mília ducats de renda cascun any;
e donà-li per muller una singular donzella, criada de l'Emperadriu,
nomenada la bella Elisea, filla del duc de Pera, que no en tenia més
d'aquesta; lo pare era viudo, que havia treballat gran temps que la
Princesa fos sa muller, e per la venguda de Tirant ell la perdé. /

/ /

/Lo virtuós Almirall féu infinides gràcies a la majestat de l'Emperador,
de les gràcies que li havia astorgades, e besà-li lo peu e la mà altra
volta, e fon més content de posseir la bella dama que los cent mília
ducats de renda. La majestat imperial los féu de continent esposar, e
foren renovellades les grans danses e festes, car no havia molts dies
que vengut era l'egregi duc de Macedònia e lo duc de Pera, pare de la
donzella, e lo marquès de Sant Jordi, qui li era oncle, e lo Prior de
Sant Joan de Jerusalem, e molts altres nobles i cavallers qui eren
eixits de catiu. /

/ /

/E l'excelsa Princesa s'esforçà, per amor de les dues reines, ésser
contínuament en les danses e festes, per aquelles magnificar. E la
majestat de l'Emperador, per voler premiar a molts nobles e cavallers
d'aquells qui eren eixits de presó, los col locà en honrats matrimonis
ab donzelles de gran estima, totes criades de l'Emperadriu e de la
Princesa; e donà'ls a cascú grans heretats ab què podien honradament
viure. E festes les esposalles de tots, porrogaren les bodes per haver
major honor lo dia que lo príncep Tirant pendria benedicció ab la
Princesa. E fortunada no ho permès, que a un cos mortal donàs tant delit
e glòria en aquest món, com natura humana no fon creada per Déu per
haver beatitud ni glòria en aquest món, mas per fruir la glòria de
paradís. E en açò negú no pensa, car los hòmens virtuosos fan cascun dia
actes insignes e dignes d'immortal recordació, així com féu aquest
magnànim e virtuós Príncep e estrenu cavaller, Tirant lo Blanc, qui per
sa grandíssima cavalleria e alt enginy conquistà tants regnes e reduí
infinits pobles en la Barbaria e en la Grècia a la santa fe catòlica, e
no pogué veure la fi del que tant havia desitjat e treballat. /

/ /

/ /

/CDLXVII. /Com pres a Tirant lo mal del qual passà d'aquesta vida. //

// / /

/No cosent entre tants altres treballs d'aquest sia delliure que puga la
cansada mà retraure de pintar en blanc paper la humana desconeixença de
fortuna, ab tot ques el record dels gloriosos actes de Tirant nova dolor
me preenten, com premi no han pogut atènyer; mas perquè sia exemple
manifest als esdevenidors, que no confien en la fortuna per haver grans
delits e prosperitats e per aconseguir aquells pedre lo cos e l'ànima,
los quals per folla e desordenada ambició caminen ab allenegants e
perillosos passos, d'on se porà seguir que los vans, pomposos hòmens qui
de continu llur estimada fama molt cerquen, despendran en va l'inútil
temps de llur miserable vida. /

/ /

/Com, doncs, lo Cèsar, havent conquistat e recobrat tot l´Imperi e
subjugades moltes altres províncies circumveïnes, e se´n tornàs ab molt
gran triümfo e victória a la ciutat de Contestinoble ab lo magnànim rei
Escariano en sa companyia, e ab lo rei de Sicilía, e lo rei de Fes, e
molts altres reis, ducs, comptes e marquesos, e innumerable cavalleria
(qui venien ab ell per éser en les grandíssimes festes que es devien fer
per la sua venguda e per amor del rei Escariano, e, més, per la
celebració de les bodes de Tirant, negú no el vogué lleixar),
l´Emperador, avisat de la sua venguda, li feia aparellar molt
grandíssima festa, e féu rompre vint passes del mur de la ciutat perquè
pogués lo virtuós Príncep entrar ab lo carro triümfal. /

/ /

/E com Tirant fos a una jornada prop de Contestinoble, en una ciutat qui
es nomenava Andrinòpol, aturà's aquí per çocom l'Emperador li havia
tramès a dir que no entràs fins a tant que ell lo hi trametés a dir. /

/ /

/E estant lo virtuós Cèsar en aquella ciutat ab molt gran delit, e
cercant deports e plaers e passejant-se ab lo rei Escariano e ab lo rei
de Sicília per la vora d'un riu qui passava per d'un costat dels murs de
la ciutat, pres-lo passejant tan gran mal de costat e tan poderós, que
en braços l'hagueren a pendre e portar dins la ciutat. /

/ /

/Com Tirant fon en lo llit, vengueren los sis metges que ell portava,
dels singulars del món, e quatre del rei Escariano, e feren-li moltes
medecines, e no li podien dar remei negú en la dolor. /

/ /

/Llavors Tirant se tingué per mort e demanà confessió. Feren-li venir
prestament lo confessor que ell portava ab si, qui era un bon religiós
de l'ordre de Sant Francesc, mestre en la sacra Teologia, home de
grandíssima ciència. Com lo confessor fon vengut, Tirant confessà bé e
deligentment tots sos pecats ab molta contrició car l'extrema dolor que
passava era en tanta quantitat que ell se tenia per mort, veent que, per
molt que los metges li fessen, la dolor contínuament augmentava. /

/ /

/E estant lo Cèsar en la confessió, lo rei de Fes tramès un correu molt
cuitat a l'Emperador significant a sa majestat com lo Cèsar estava molt
mal, que los seus metges no li podien dar remei algú, per què el
suplicava fos de sa mercè que hi trametés molt cuitadament lo seus, que
en dubte estava que hi fossen a temps. /

/ /

/Aprés lo Cèsar haver confessat, féu-ne portar lo preciós cos de
Jesucrist, lo qual mirant, ab gran devoció e llàgremes, dix moltes
oracions, entre les quals ab grandíssima devoció dix les següents
paraules. /

/ /

/ /

/CDLXVIII. /L'oració que dix Tirant davant lo Corpus Domini. //

// / /

/-¡Oh Redemptor de l'humanal llinatge, Déu infinit sobre natura, pa de
vida, tresor sens preu, joiell incomparable, penyora segura dels
pecadors, certa e infal lible defensa!¡Oh vera carn i sang del meu
Senyor, anyell mansuet i sens màcula ofert a la mort per donar-nos
eterna vida! ¡Oh clar espill on la divina e infinida mesericòrdia se
representa! ¡Oh Rei dels reis, a qui totes les creatures obeeixen!
Senyor immens, humil, dolç i benigne! ¿I com poré jo regraciar a la
vostra senyoria la tanta amor que a mi, fràgil creatura, haveu mostrada?
No solament, Senyor, per los meus grans pecats sou vengut del cel en la
terra, prenint aqueixa preciosa carn en lo ventre de la sacratíssima
Verge Maria, mare vostra, i enaprés nat Déu i hom, subjugant-vos a les
mundanes misèries per pagar los meus defalliments volgués comportar
aspres turments, cruel passió e dura mort, posant en creu la vostra carn
sacratíssima, mas encara aquella mateixa carn m'haveu deixada per
medecina esperitual i salut de la mia infecta e maculada ànima.
Infinides gràcies, Senyor, vos sien fetes de tals i tants beneficis.
Encara, Senyor, vos regracie les grans prosperietats que en aquest món
m'haveu donades, e us suplique tan humilment com puc que, puix de tants
perills m'haveu delliurat (e ara me donau mort regoneguda, la qual jo
accepte ab molta obediència, puix així plau a la vostra santíssima
senyoria, en remissió e penitència dels meus defalliments), me vullau
donar, Senyor, dolor, contrició i penediments dels meus pecats per
atènyer de vós absolució e misericòrdia. Així mateix, Senyor, m'ajudeu e
em conserveu en la fe, en la qual com a catòlic crestià vull viure e
morir, i em doneu la gran virtut d'esperança perquè confiant de la
infinida misericòrdia vostra encès de caritat, plorant i planyent los
meus pecats, confessant, lloant, beneint e exalçant lo vostre sant nom,
esperant i demanant vènia e absolució, alt en paradís pervinga a
l'eterna beatitud e glòria. /

/ /

/E dites aquestes paraules, ell rebé ab moltes llàgremes lo cos preciós
de Jesucrist, que tots los qui en la cambra eren deien que aquest no
demostrava ésser cavaller, mas un sant home religiós, per les moltes
oracions que dix davant lo Corpus. Com hagué donada refecció a l'ànima,
féu-se venir lo seu secretari e féu e ordenà son testament en presència
de tots los qui ab ell eren, lo qual era del tenor següent. /

/ /

/ /

/CDLXIX. /Lo testament que féu Tirant //

// / /

/ /

/ /

Com sia certa cosa lo morir, e a la creatura racional incerta l'hora de
la mort, e com dels savis s'espera proveir a l'esdevenidor per ço que,
acabat lo peregrinar d’aquest miserable món, tornant al nostre Creador,
davant la sua sacratíssima Majestat, pugam donar compte i raó dels béns
que ens són acomanats; e per amor d'açò, jo, Tirant lo Blanc, del
llinatge de Roca Salada e de la Casa de Bretanya, cavaller de la
Garrotera i Príncep i Cèsar de l'imperi grec, detengut de malaltia de la
qual tem morir, emperò en mon seny, ferma e íntegra e manifesta paraula;
presents mos senyors e germans meus d'armes lo rei Escariano e lo rei de
Sicilía, e lo meu cosín germà, lo rei de Fes, e molts altres reis, ducs,
comtes e marquesos; en nom del meu senyor Jesucrist faç e ordén lo
present meu testament e darrera voluntat.

En lo cual pos marmessors meus, e del meu present testament executadors
elegesc, ço és la virtuosa exel lent Carmesina, princesa de l'Imperi
grec e esposa mia, e l'egreri e car cosín germà meu Diafebus, duc de
Macedònia, als quals suplic carament tinguen la mia ànima per recomanada.

E prenc-me per la mia ànima, de mos béns, cent mília ducats, que sien
distribuïts a coneguda e voluntat dels dits meus marmessors. E, més,
suplic als damunt dits marmessors, e els done càrrec, que facen portar
lo meu cos en Bretanya, en l'església de Nostra Senyora, on jaen tots
los del meu parentat de Roca Salada, com aquesta sia ma voluntat.

E, més, vull e man que de mos béns sien donats a cascú de mon llinatge
qui es trobaran presents en lo meu òbit, cent mília ducats. E, més,
lleix a cascú de mos criats e servidors de casa mia, cincuanta mília
ducats. E de tots los altres béns e drets, meus, los cuals mitjatçant lo
divinal adjutori jo m'he sabuts guanyar, e per la majestat del senyor
Emperador m'és estada feta gràcia, faç e instituesc hereu meu universal
a mon criat e nebot Hipòlit de Roca Salada, que aquell en lloc meu sia
posat, e succeesca, així com la mia persona a fer d'aquells a totes ses
voluntats.

/ /

/Aprés que Tirant hagué fet son testament, dix al secretari que escrivís
un breu a la Princesa en de semblants paraules./

/ /

/ /

/CDLXX. /Breu de comiat tramès per Tirant a la sua princesa //

// / /

Puix la mort a mi és veïna que més aturar no puc, no em resta més, per
complir mon viatge, sinó sols pendre de vós, senyora de preclara virtut,
mon darrer, trist e dolorós comiat.

//

//Puix la fortuna no vol ni ha permés que jo, com a indigne e no
mereixedor, haja pogut atènyer a vós, qui éreu lo premi de mos treballs,
e no em dolguera tant la mort si en los vostres braços hagués finida ma
vida trista e dolorosa; mas suplic a vostra excelsa senyoria que no us
deixeu de viure, perquè, en premi de la molta amor que us he tenguda,
siau en record e tingau per recomanda la mia pecadora ànima, la qual ab
molta dolor torna al seu Creador, qui la m'havia comanda. //

//

E puix ma fortuna no em consent poder-vos parlar ni veure,qui crec fóreu
estada remei e estalvi a ma vida, he deliberat escriure-us breu, perquè
la mort no em vol més porrogar; almenys que siau certa de ma extrema
passió, e ésser atès al darrer terme de ma vida. No us puc més dir, que
la molta dolor que tinc no ho consent. Sol vos suplic e de gràcia vos
deman, que per recomanats tingau mos parents e servidors.

Lo vostre Tirant, qui besant peus e mans, la sua ànima vos comana.

/ /

/ /

/CDLXXI. /Com l'Emperador tramès lo duc de Macedònia e Hipòlit ab los
metges, e com Tirant, fent-se portar a Contestinoble, en lo camí passà
d'aquesta vida/./

/ /

/ /

/ /

/Aprés que lo príncep Tirant hagué fet son testament, pregà molt al rei
Escariano, e al rei de Sicília, e al rei de Fes, que el fessen portar a
la ciutat de Contestinoble ans que passàs d'aquesta vida, car la major
dolor que tenia era com moria sens veure la Princesa; e tenia creença e
devoció que la sua vista bastava en donar-li salut e vida./

/ /

/E per tots fon deliberat de portar-lo-hi, atesa la molta voluntat que
li veien. E los metges ho lloaren, per ço com lo tenien per mort, e
creien que per la molta consolació que hauria de la vista de la
Princesa, a qui ell en extrem amava, natura podia obrar més que totes
les medecines del món. E prestament lo posaren en unes andes, e a coll
d'hòmens lo portaren molt reposadament. E fon acompanyat de tots los
reis e grans senyors, solament ab cinc-cents hòmens d'armes. Tota
l'altra gent restà en aquella ciutat./

/ /

/Com l'Emperador hagué rebuda per lo correu la lletra del rei de Fes,
fon posat en gran agonia e pensament. E lo més secret que pogué, tramés
per los seus metges, e per lo duc de Macedònia e per Hipòlit, e
mostrà'ls la lletra del rei de Fes; e pregà'ls que prestament
cavalcassen per anar-hi. Lo duc de Macedònia e Hipòlit, sens dir res a
negú, ixqueren de l'imperial palau e feren llur camí ab los metges, car
l'Emperador tenia dubtes que si la Princesa ne tenia sentiment, que
s'esmortiria e seria molt perillosa./

/ /

/Com lo duc de Macedònia e Hipòlit ab los metges foren a mitja jornada
de Contestinoble, encontraren a Tirant en lo camí e descavalcaren, e les
andes foren posades en terra. Lo duc de Macedònia s'acostà a Tirant e
dix-li :/

/ /

/-Cosín germà, senyor, com està vostra senyoria?/

/ /

/Respòs Tirant:/

/ /

/-Cosín germà, singular plaer tinc com vos he vist ans de la mia fi, car
jo estic al darrer extrem de la mia vida, e prec-vos que em beseu vós e
Hipòlit, car aquest serà lo darrer comiat que de vosaltres pendré./

/ /

/E lo Duc e Hipòlit lo besaren ab moltes llàgremes. Aprés los dix Tirant
com los comanava la sua ànima e la Princesa, muller sua, que aquella
tinguessen més cara que la sua pròpia persona. Lo Duc li respós:/

/ /

/-Senyor cosín germà, ¨un cavaller tan animós com vostra senyoria
s'esmaia tan fort? Confiau de la misericòrdia de Nostre Senyor, que ell
per la suau clemència e pietat vos ajudarà e us darà sanitat presta./

/ /

/E estant en aquestes paraules, Tirant llançà un gran crit dient:/

/ /

/-Jesús, fill de David, hages mercè de mi! Credo, proteste, confesse,
penit-me, confie, misericòrdia reclame. ¡Verge Maria, àngel Custodi,
àngel Miquel emparau-me, defeneu-me! Jesús, en les tues mans, Senyor,
coman lo meu esperit./

/ /

/E dites aquestes paraules reté la noble ànima, restant lo seu bell cos
en los braços del duc de Macedònia./

/ /

/Los plors e los crits foren aquí molt grans per tots los que allí eren,
que era una gran compassió d'oir, per ço com per tots era amat lo
príncep Tirant./

/ /

/Com hagueren molt plorat e cridat, lo rei Escariano cridà al rei de
Sicília, e al rei de Fes, e al duc de Macedònia, e a Hipòlit, e alguns
altres, e, apartats a una part, tingueren consell què era de fer, e
foren tots d'acord que lo rei Escariano ab los altres de la companyia
acompanyassen lo cos de Tirant fins a la ciutat, e que no entrassen dins
per ço com lo rei Escariano no s'era vist ab l'Emperador, e no era temps
ni lloc, ab la tribulació, de veure's. E, més, deliberaren d'embalsamar
lo cos de Tirant per ço com lo tenien de portar en Bretanya./

/ /

/E partiren ab lo cos, del lloc on Tirant era finat, e feren la via de
la ciutat de Contestinoble. Com hi foren arribats, fon ja gran hora de
nit. Plegats al portal de la ciutat, lo rei Escariano pres comiat del
rei de Sicília, e del rei Fes, e del duc de Macedònia, e d'Hipòlit; e ab
la sua gent se'n tornà a la ciutat d'on era partit, fent molt grans
lamentacions, car lo rei Escariano amava en extrem a Tirant. E los
altres posaren lo cos de Tirant dins la ciutat, en una casa, on per los
metges fon embalsamat./

/ /

/Aprés que l'hagueren embalsamat, vestiren-li un gipó de brocat e una
roba d'estat de brocat forrada de marts gebelins; e així el portaren a
l'església major de la ciutat, ço és, de Santa Sofia. Aquí li fon fet un
cadafal molt alt e gran, tot cobert de brocat, e sobre lo cadafal, un
gran llit de parament molt noblement emparamentat de draps d'or ab son
bell cortinatge del drap mateix; e aquí posaren lo cos de Tirant, sobre
lo llit, gitat, ab espasa cenyida./

/ /

/E com l'Emperador sabé que Tirant era mort, dolent-se de tan ran
desaventura esquinçà's la imperial sobrevesta, e davallant de la
imperial cadira, lamentant-se per la mort de Tirant, dix les següents
paraules./

/ /

/ /

/CDLXXII. /Lamentació que féu l'Emperador per la mort de Tirant.//

// //

/ /

/ /

/-Hui és lo jorn que es perd lo nostre ceptre, i del meu cap la
triümfant corona prostrada veig en terra. Del nostre cos lo braç dret
nos defall, i lo pilar en lo qual lo nostre estat segurament recolzava
és derrocat per tu, fortuna adversa. ¡Oh injusta mort, que robant una
vida, innumerables guiatges de viure als trists infels atorgues! ¡Oh
enemiga mort, que deixant a mi viure, mortal pena i eterna m'atorgues!
Has mort a Tirant per matar l'emperador de Contestinoble; jo só la mort,
e viva per a sempre de l'estrenu Tirant la glória i la fama. ¡Oh
celestials jerarquies, feu novell goig rebent entre vosaltres i
col.locant lo benaventurat cavaller en lo nombre dels elets mereixedor
de premi! I vosaltres, prínceps de tenebres, alegrau-vos, si alegria vos
és atorgada, puix és mort aquell per qui la santa religió crestiana tan
gran argument de cascun jorn prenia. Alegren-se encara, finalment, totes
les enemigues nacions, puix aquell vencedor e invencible Tirant, a qui
la ferocitat e unió de tots los infels sobrar no fon posible, ara sobrat
i vençut per la mort, d'extrem goig lo seu morir vos dóna causa. Sol jo,
desert Emperador, dec celebrar les exèquies de tanta tristícia: doncs
perda's lo sol de nostra vista, cobrint aquella espessa boira i núvols,
perquè la clara lluna d'aquell claror no puga pendre, perquè lo món
restant tot en tenebres sia cobert de negra sobrevesta. Moguen los vents
aquesta ferma terra, i les muntanyes altes caiguen al baix, i els rius
corrents s'aturen, i les clares fonts mesclant-se ab l'arena, tals les
beurà la terra de gent grega, com a trista tortra desemparada de l'espòs
Tirant, per senyalar la dolor del qual les sobredites coses se
segueixquen, i la gran mar als peixos desempare. I en aquest temps,
¡cantau, belles serenes, los mals tan grans que sentiu en la terra!
¡Cantau playent la mort d'aquest que entre els vivents un fènix
s'estimava! Adulen los animals, cessen los cants melodiosos dels ocells,
e prenguen per habitació les desertes silves. Muira jo, e iré als regnes
de Plutó, de tanta dolor portant ambaixada; faré que Ovidi del meu
Tirant digníssims versos esmalte. Despullau a mi durades robes, i dels
palaus lleven les riques porpres, cobriu-me prest d'un aspre cilici.
Visten-se tots de fort i negra màrrega, sonen ensems les campanes sens
orde, dolga's tothom de tanta pèrdua per a raonar la qual ma llengua és
feta escassa./

/ /

/En tal plant passà l'Emperador la major part de la nit; e venint lo dia
anà a l'església per fer-li l'honor e fer-li molt gran sepultura ab les
obséquies acostumades als grans senyors./

/ /

/La Princesa, que véu que tota la gent plorava, estava molt admirava.
Demanà e volgué saber de què ploraven los del palau e les sues
donzelles. Tingué pensament que no fos mort son pare l'Emperador, e
llevà's en camisa molt cuitada: féu-se a la finestra e véu lo duc de
Macedònia, qui anava plorant e arrancant-se los cabells del seu cap, e
Hipòlit e molts altres, qui ab les mans s'arrapaven la cara e dant del
cap per les parets./

/ /

/-Per un sol Déu vos prec -dix la Princesa- vosaltres me vullau dir la
veritat. ¨Quina és la causa de tanta novitat e tristícia?/

/ /

/Parlà la viuda de Montsant e dix:/

/ /

/-Senyora, no s'excusa que no hajau de saber qualque hora. Tirant és
passat d'aquesta present vida en l'altra, e ha pagat son deute a natura.
E hora de mitjanit l'han portat a l'església per donar-li eclesiàstica
sepultura segons ell és mereixedor. Allí és l'Emperador, lo qual plora e
fa molt gran dol de la sua mort, que degú no el pot aconsolar./

/ /

/La Princesa estec sens record negú: ni plorà ni pogué parlar, sinó que
sanglotant e sospirant, aprés un poc espai dix:/

/ /

/-Dau-me les mies robes que lo meu pare m'havia fetes fer per a la
solemnitat de les mies bodes, que encara no les m'havia vestides, qui
eren de molt gran estima./

/ /

/E foren-li portades prestament. Com les s'hagué vestides, dix-li la
viuda de Montsant:/

/ /

/-¡E com, senyora, en la mort d'un tan admirable cavaller, mort en
servei de la majestat del senyor Emperador e vostre, vos vestiu e
abillau així com si anàsseu a bodes! Tots los altres van vestits de
màrregues de dol e de tristor, que no es negú qui de plorar abstenir-se
puga; e vostra altesa, qui se'n deuria més sentir e senyalar, vos sou
abillada, cosa que jamé viu fer ni he oït dir ni sia estat fet./

/ /

/-No cureu, na viuda- dix la Princesa-, jo me'n senyalaré com serà l'hora./

/ /

/Com se fon lligada, ab totes les sues dones e donzelles davallà de
l'imperial palau l'entristida senyora e ab cuitats passos de dolorosa
angústia anà-se'n a l'esglèsia on era lo cos del seu Tirant./

/ /

/E pujada en lo gran cadafal, com véu lo cos de Tirant, lo cor li pensà
esclatar, e la ira li esforçà l'ànimo, que pujà sobre lo llit ab tals
contrasts, los ulls corrent vives llàgremes, llançà's sobre lo cos de
Tirant, e ab tals paraules, de contínues llàgremes acompanyades, féu
principi a la següent lamentació./

/ /

/ /

/CDLXXIII. /La lamentació que féu la Princesa sobre lo cos de Tirant.//

// / /

/ /

/ /

/-¡Oh fortuna monstruosa, ab variables diverses cares, sens repòs,
sempre movent la tua inquieta roda contra los miserables grecs, has
poderosament mostrat lo pus alt grau de la tua iniqua força, envejosa
dels animosos e enemiga als flacs! ¡No desdenyes vençre, e dels forts
destruïts triümfar te delita! ¿No havia prou durat dol i tristor del meu
germà i de la dolor qui per tot l'Imperi era, e ara ho has volgut tot
aterrar? Aquest era sustentació de ma vida, aquest era consolació de tot
lo poble e repòs de la vellea de mon pare. Aquest darrer dia amarg de la
tua vida, és estat darrer de tot lo nostre Imperi i de la nostra
benaventurada casa. ¡Oh durs fats cruels e miserables, e com no permetés
que jo, ab les mies desaventurades mans, pogués servir aquest gloriós
cavaller! ¡Deixau-lo'm besar moltes vegades per contentar la mia
adolorida ànima!/

/ /

/E besava lo fred cos l'afligida senyora ab tanta força que es rompé lo
nas, llançant abundosa sang, que los ulls e la cara tenia plena de sang.
No era negú que la ves lamentar, que no llançàs abundoses llàgremes de
dolor. Après tornà a dir:/

/ /

/-Puix la fortuna ha ordenat e vol que així sia, los meus ulls no deuen
jamés alegrar-se, sinó que vull anar a cercar l'ànima d'aquell qui solia
ésser meu, Tirant, en los llocs benaventurats on reposa la sua ànima, si
trobar-la poré. E certament ab tu vull fer companyia en la mort, puix en
la vida, que t'he tant amat, no t'he pogut servir. ¡Oh vosaltres, dones
e donzelles mies no ploreu! Estotjau aqueixes llàgremes a més desitjada
fortuna, car molt prest plorareu lo mal present ensems ab l'esdevenidor:
basta que jo plore e lamente, perquè aquests són mals meus. Ai trista de
mi! Que jo plore e cride: ¿on és lo meu Tirant?, e tinc-lo davant los
meus ulls mort e tot ple de la mia sang. Oh Tirant! Rep los besars e los
plors e sospirs ensems, e pren aquestes llàgremes, car tot quant te dó
m'és restat de tu, car llavors la mort és desitjada com la persona mor
sens temor. Lleixa'm la camisa que et doní per consolació mia, que aprés
serà mesa en la tomba tua e mia, llavada ab les mies pròpies llàgremes e
netejada del rovell de les tues armes. /

/ /

/E dites aquestes paraules, caigué sobre lo cos esmortida. Fon llevada
prestament de sobre lo cos, e per los metges ab aigües cordials e altres
coses fon retornada. E cobrat lo record, no tardà sobre lo cos mort la
ja quasi morta senyora llançar-se e la boca freda besar de Tirant; rompé
los seus cabells, les vestidures ensems ab lo cuiro dels pits i de la
cara, la trista sobre totes les altres adolorida; i estesa sobre lo cos,
besant la boca freda, mesclava les sues llàgremes calentes ab les fredes
de Tirant. E volent pronunciar no podia ni sabia tristes paraules a
tanta dolor conformes. I ab les mans tremolant, los ulls de Tirant
obria, los quals primer ab la boca, aprés ab los seus ulls besant, així
d'abundants llàgremes omplia, que semblava Tirant, encara mort, plorant
la dolor de la sua Carmesina viva, planyent deplorava. E sobre totes
plorant sang, que d'aigua les llàgremes ja tenia despeses, lamentava
sobre lo cos aquella que sola perdia, aquell qui per ella havia perdut
la vida, e ab paraules que les pedrenyeres, los diamants e l'acer
bastarien a rompre, en senblant estil planyent deplorava/

/ /

/ /

/.CDLXXIV. /Altra lamentació que fa la Princesa sobre lo cos de Tirant.//

// / /

/ /

/ /

/-Fretura de paraules causa que les dolors no s¢n raonades segons
l`extrem en què turmenten, e aquest és lo mal que entre tots a mi més
agudament turmenta, que si totes les parts de ma persona, deixant llur
pròpia forma, en llengües se convertien, no bastarien lo grau de ma
dolor, segons que en ma adolorida pensa descansa, raonar. Car moltes
vegades la mísera pensa pronosticant adevinà los dans que l'adversa
fortuna procura ab tristor que lo meu cor miserable turmenta, no
ignorant de tal dolor la causa, com tinc per cert lo gran infortuni que
ma vida assalta, car del retret de la mia ànima dolorosos sospirs
expiren, e los meus ulls fonts d`amargues llàgremes brollen, e ab dolor
que lo meu cor esquinçant travessa. E no et penses, ànima mia, de Tirant
llarg espai jo et detinga, comporta al teu cos e meu jo done sepultura,
perquè una glòria o una pena aprés la mort sofiren les dues ànimes, les
quals un amor havien lligat en vida, així los cossos morts abraçats
estaran en un supulcre, e nosaltres en glòria, vivint junts en una
mateixa glòria./

/ /

/E aprés dix:/

/ /

/-¿E qui serà aquell qui gràcia em farà qui portàs la mia ànima allà on
es la de Tirant? ¡Ai trista de mi, en fort planeta naixquí! Dia era
egipciac, lo sol era eclipsi, les aigües eren tèrboles e los dies foren
caniculars. La mia mare gran dolor sentí en lo dia del meu naixement, e
de mort sobtada pensà morir. E ja fos jo morta en aquell dia trist
perquè no hagués sentida la grandíssima dolor que ara sent la mia ànima
adolorida. E tu, regidor del sobiran cel, poderós Rei de la cort
celestial, suplic a la tua majestat sacratíssima que tots aquells sien
defraudats qui m'empediran que jo era no muira ./

/ /

/L’Emperador, afligit de les lamentacions de sa filla, dix:/

/ /

/-Jamés hauria fi lo dol e plor de ma filla, car lo seu veure li és
eternal vida. Per ço, los meus cavallers, preniu-la e portau-la al meu
palau en les sues cambres per força o per grat./

/ /

/E així fon fet. E lo pare atribulat anava aprés d'ella dient: /

/ /

/-Tothom, trist e miserable, pren gran consolació en veure plorar e
llançar moltes llàgremes e oir grans crits e lamentacions, e porem ben
dir: ¡mort és lo pilar qui sostenia la cavalleria! E vós, ma filla, qui
sou senyora de tot quant jo he, no façau tal capteniment de vós mateixa,
car la vostra dolor és mort per a mi, e no vullau manifestar a tothom la
vostra dolor, car moltes vegades cau la pena sobre aquell qui la tracta.
E si us penediu del mar que feu, ignocenta deveu ésser de la culpa.
Lleixau-vos de plorar e mostrau a la gent la vostra cara alegre./

/ /

/Repós la Princesa:/

/ /

/-¡Ai Emperador, senyor, engendrador d'aquesta miserable de filla! E bé
pensa vostra majestat aconhortar la mia dolor! Aquest pensava jo fos
consolació mia. ¡Ai trista, que no puc retenir les mies llàgremes, que
aigua bullent par que sien! /

/ /

/Lo mesquí de pare, com véu que sa filla e les altres dones totes
estaven fent gran dol e plant, no pogué aturar en la cambra: de sobres
de dolor se n'anà. E la Princesa s'assigué sobre lo llit/

/ /

/e dix:/

/ /

/-Veniu, les mies feels donzelles, ajudau-me a despullar, que prou temps
tendreu per a plorar. Llevau-me primer lo que porte al cap, aprés les
robes e tot quant vist./

/ /

/E compongué lo seu cos en la més honesta manera que pogué, e dix:/

/ /

/-Jo só Infanta esperant senyorejar tot l'Imperi grec; só forçada de
moure a tots los que ací són a digna dolor e pietat per la mort del
virtuós e benaventurat cavaller Tirant lo Blanc, qui ens ha lleixats
atribulats, la qual tribulació tornarà tota sobre mi. ¡Oh lo meu Tirant,
per dolor de la tua mort les nostres mans dretes firen los nostres pits,
e rompam les nostres cares per fer major la nostra miséria, car tu eres
escut de nosaltres e de tot l'imperi! ¡Oh espasa de virtut, gran era lo
nostre mal que ens estava aparellat! E no penses, Tirant que sies caigut
de la mia memòria, car tant com la vida m'acompanyarà lamentaré la tua
mort. Doncs, les mies cares donzelles, ajudau-me a plorar aquest poc
temps que deu durar ma vida, que no puc molt ab vosaltres aturar./

/ /

/Los crits e plors foren tan grans, que feien tota la ciutat resonar.
Com veien la princesa quasi més morta que viva, maleïen la fortuna, que
en tan gran agonia les havia conduïdes, e veien los metges, qui deien
que de dona mortal eren tots los seus senyals, que tanta dolor tingué de
la mort de Tirant, que per la boca llançava viva sang./

/ /

/Entrà per la cambra la dolorosa Emperadriu, sabent que sa filla tan mal
estava. Com la véu en tal punt estar, pres tanta alteració que no podia
parlar, e aprés un poc espai, cobrats los sentiments, dix semblants
paraules:/

/ /

/-Mitigant los treballosos assalts que lo femení coratge desesperades
eleccions e molt greus enuigs procurant infonen gràcia en lo turmentat
esperit meu, que les mies justes afliccions que per si piadoses causar
deuen en lo teu noble coratge animoses compassions introduesquen, e
acompanyat les mies doloroses llàgremes e aspres sospirs, vençuda de la
justa petició mia, hages mercè de tu e de mi. Oh filla mia! ¿És aquest
lo goig e l'alegria que jo esperava haver de tu? ¿Són aquestes les
núpcies que ab tanta consolació ton pare e jo e tot lo poble esperàvem
de tu? ¿Són aquests los dies assignats de celebrar núpcies imperials?
¿Són aquests los tàlems que acostumen posar a les donzelles lo dia
benaventurat de les sues bodes? ¿Són aquests los cants que s'acostumen
de cantar en tals festes? Digau, ma filla, ¿són aquestes aquelles
alegres consolacions e benediccions que pare e mare donen a sa filla en
aquell dia del seu repòs? ¡Ai trista mísera, que en mi no hi ha altre bé
sinó dol, afany e amargor, e trist comport, e a cascuna part que em gire
no veig sinó mals e dolors! Veig lo pobre d'Emperador, qui en terra està
gitat: veig les dones i donzelles, totes escabellonades, ab les cares
totes plenes de sang, ab los pits descoberts e nafrats van cridant per
lo palau manifestant a tot lo món la llur dolor, e veig los cavallers e
grans senyors: tots fan un dol, tots se lamenten, torcen-se les mans,
arranquen-se los cabells del cap. Quin dia és tan amarg e ple de tanta
tristor! Veig tots los órdens dels frares venir ab veus doloroses, e no
és negú puixa cantar. Digau-me, ¿quina festa és aquesta, que tots la
colen? Escassament negú no pot parlar sinó ab cara de dolor. Ai, bé és
trista la mare qui tal filla pareix! Prec-vos, ma filla, que us alegreu,
e dau remei e comport en aquesta dolor, e dareu consolació al vell e
adolorit de vostre pare e a la trista e desaventurada de vostra mare,
qui ab tanta delicadura vos ha criada./

/ /

/E no pogué més parlar: tant la dolor la constrenyia./

/ /

/ /

/CDLXXV. /Resposta que fa la Princesa a l`Emperadriu, mare sua.//

// //

/ /

/ /

/-Si l'esperança de morir no em detingués - dix la Princesa -, jo em
mataria. ¿Com me pot dir vostra excel.lència, senyora, que jo m`aconhort
e m'alegre, que haja perdut un tal cavaller, qui m'era marit e senyor,
qui en lo món par no tenia? Aquest és qui en sa tendra joventut subjugà
ab la virtut sua terres de pobles molt separats, la fama del qual serà
divulgada en gran duració de segles o de milenars d'anys, la virtut del
qual començà eixir en grans victòries. Aquest és qui no ha temut
escampar la sua pròpia sang en camps de batalla. Aquest és lo qui ha
venjades les injúries que han rebudes los grecs en los fets de les
armes. Aquest és lo qui encalçà ardentment los que eren vencedors, e
foragità de tota Grècia, qui ha per nosaltres obteses e vençudes tantes
batalles. Aquest és qui tragué de catiu de poder d'infels tants nobles
barons, cavallers e gentilshòmens, e els restitu¡ en llur primer estat.
Aquest és qui tornà a no res nostres treballs, que no era neg£ qui
tingués gosar de defendre's. Aquest és qui ha esvaïdes les hosts de
nostres contraris, e ha subjugats e presos los majors senyors de tot lo
poble morisc. Per què em cal tant parlar? Que jo no deig haver temor de
morir. ni excusar-me'n dec, per fer companyia a un tan valerós cavaller
e entre tots los altres singular, car aquest ha multiplicat e ajustat
temps a la mia misèria, e no dec tembre res que de mal sía. Miserable
cosa és haver temor de ço que hom no espera haver res. Oh dolor!
Manifesta los meus mals, car no és dona ni donzella en lo món qui puga
ésser dita miserable sinó jo. Doncs, donem obra ab acabament al camí que
havem començat, car la vida se concorda ab la mort. Feu-me venir ací lo
meu protector pare e senyor, perquè veja la mia mort e la fi que faré,
per ço que li reste alguna cosa de sa filla. /

/ /

/Com lo trist de pare, fou vengut, suplicà'l benignament se volgués
gitar a la un costat, e l'Emperadriu a l'altre; e ella estava enmig, e
pres-se a dir paraules de semblant estil./

/ /

/ /

/CDLXXVI. /Com la Princesa ordenà la sua ànima e volgué confessar los
pecats públicament//

// / /

/-No dubtes, coratge temerós, de fer lo que tens en la voluntat; umple
la boca de paraules favorables a la tua atribulada pensa en llaor e
glòria tua e d'aquell famós cavaller Tirant lo Blanc, qui d'ànimo e
benignitat passava tots los altres cavallers, apte e destre més que tot
altre. No li mancava altra cosa, per ésser complit de totes les
perfeccions e gràcies, sinó una poca de sang real que hagués tengut. Ara
deixem les vanitats d'aquest món e façam lo que tenim de fer; car jo
conec que la mia ànima del meu cos partir-se vol per anar allà on és la
de Tirant. Per què us prec a tots que en façau prestament venir lo meu
pare confessor. (Qui era lo guardià del monestir del gloriós Sant
Francesc, gran doctor en la sacra teologia, home de santíssima vida.)/

/ /

/Com fon vengut, la Princesa li dix :/

/ /

/-Pare, jo vull fer confessió general en preséncia de tots los que ací
són, car puix no he hagut vergonya de cometre los pecats, no vull haver
vergonya de confessar-los públicament./

/ /

/E dix en la següent forma :/

/ /

/-Jo, indigna pecadora, me confés a Nostre Senyor Déu e a la
sacratíssima Verge Maria, mare sua, e a tots los sants e santes de
paradís, e a vós, pare espiritual, de tots los meus pecats que contra la
majestat del meu senyor Jesucrist he comesos. E primerament confés que
crec bé e fermament en tots los sants articles de la santa fe catòlica e
en tots los sants sagraments de santa mare Església; e en aquesta santa
fe vull viure e morir, oferint e presentant-los a mon Déu e a mon
Creador, protestant ara e en l'hora de la mia mort, que jo no hi
consent, ans ara per llavors, he per revocat e anul.lat tot ço que sia
contra aquella. E, més, pare meu, confés jo, indigna pescadora, haver
pecat, car he pres del tresor de mon pare, sens llicència e voluntat
sua, per dar a Tirant perquè es mostràs, entre los altres senyors de
l'Imperi, més ric e liberal. E per ço, senyor Emperador, suplic a vostra
majestat de voler-me perdonar, e vaja en remuneració del tot que vostra
altessa m'havia de dar. E deman-ne perdó a Nostre Senyor Déu, e a vós,
pare de confessió, penitència, car jo de bon cor me'n penit. E, més,
pare meu, he pecat greument, car consentí que Tirant, marit e espòs meu,
prengués la despulla de la mia virginitat ans del temps permès per la
santa mare Església, de què me'n penit e en deman vènia e perdó al meu
senyor Jesucrist, e a vós, pare, ne deman condigna penitència. E, més,
pare, me confés com no he amat a mon Déu e Creador, ne servit en aquella
manera que devia ne só obligada, ans he despès la major part del meu
temps en vanitats i en coses inútils a la mia ànima, per què en deman
vènia e perdó a Nostre Senyor, e a vós, pare, condigna penitència. E,
més, pare, me confés com no he feta ne servada aquella honor, amor e
obediència que só tenguda al senyor mon pare e a la senyora ma mare,
així com bona filla e obedient deu fer, ans algunes vegades he passats
sos manaments, en gran dan de la mia ànima, de què en deman vènia e
perd¢ a mon Déu e Creador e a ells, e a vós, pare, condigna penitència.
De tots los altres pecats que he fets, cogitats e obrats, los quals a
present no tinc en record, mas tinc en prepòsit de confessar-los si tinc
temps ni em vénen a la memòria, mas suplic a la misericòrdia del meu
senyor Jesucrist que, per la sua clemència e pietat e per los mèrits de
la sua sacratíssima passió, los me vulla perdonar. E deman-en ara a vós,
pare, penitència; car jo me'n penit de bon cor e de bona voluntat, e
volguera no haver-los fets./

/ /

/Llavors lo confessor li féu fer la confessió general, e aprés
l'absolgué a pena e a culpa, car bulla tenien del Papa que tots los
emperadors de Contestinoble e llurs descendents, en l'article de la mort
se podien fer absoldre a pena e a culpa. E aquesta gràcia havien obtesa
per l'Imperi romà que havien donat a l'Església./

/ /

/Com l'absolució fon feta, la Princesa demanà li fos portat lo preciós
cos de Jesucrist, e ab molta devoció e contricció rebé aquell, que tots
los que en la cambra eren estaven admirats de la gran constància e
fermetat d'animo que la Princesa tenia, e les moltes oracions que dix
davant lo Corpus, que no fóra cor de ferro en lo món qui oís semblants
paraules, que no abundàs en moltes llàgremes. /

/ /

/Com la Princesa hagué dada refecció a l'ànima, ella se féu venir lo
secretari de l'Emperador, e girà's a son pare e dix-li semblants paraules:/

/ /

/-Pare e senyor, si a la majestat vostra serà plasent, jo voldria
dispondre de mos béns e de la mia ànima. (Car la Princesa tenia un gran
comdat qui havia nom de Benaixí, e moltes robes e joies qui eren de gran
estima.)/

/ /

/L'Emperador li respòs:/

/ /

/-Ma filla, jo us done llicència de fer tot lo que a vós serà plasent,
car perdent a vós, jo perd la vida e tot lo bé d'aquest món./

/ /

/E la Princesa lo hi regracià e li'n féu infinides gràcies. E girà's al
secretari e dix-li que continuàs lo seu testament en estil de semblants
paraules./

/ /

/ /

/CDLXXVII. /Lo testament de la Princesa.//

// / /

/ /

/ /

/ /

/ ///

//Com totes les coses mundanals sien transitòries e allenegables,/ /e
degú qui sia en carn posat a la mort escapar no puixa, ans li/ /és certa
cosa lo morir, e les persones sàvies deuen dispensar e proveir en
l'esdevenidor, perquè, complit lo temps del peregrinar d'aquest
miserable món, tornant al seu Creador ab molta alegria, puixa dar bon
compte de la sua ànima; e per amor d'açò, jo, Carmesina, filla del
sereníssim emperador de Contestinoble e princesa de l'Imperi grec,
detenguda en malaltia de la qual desitge e só certa de morir, emperò en
mon bon seny, ferma, entegra e manifesta paraula, en presència de la
majestat del senyor Emperador, pare meu, e de la sereníssima Emperadriu
mare e seyora mia, e ab llur líbera voluntat: en nom del meu senyor Déu
Jesucrist, faç e ordén lo present meu testament e darrera voluntat mia.//

//

En lo qual pos marmessor meus, e del meu present testament executadors,
l'egregi Diafeus, duc de Macedònia, e l'egrègia Estefania, muller sua,
als quals suplic carament tinguen la mia ànima per recomanada.

E suplic als damunt dits marmessors e els man, a càrrec de llur ànima,
que facen posar lo meu cos ab lo de Tirant ensems en aquell lloc on
Tirant ha manat que sia posat lo seu; car puix en vida no haven pogut
estar ensems, almenys que los cossos en la mort sien units fins a la fi
del món.

E, més, vull e man que lo comdat meu sia venut, e totes les mies robes e
joies, e los preus que n'eixiran sien repartits en casaments a totes les
mies donzelles, segons l'estat e condició de cascuna, a coneguda de mos
marmessors. E que per l'ànima mia distribuesquen de mos béns lo que ells
coneixeran que sia faedor.Tots los altres béns e drets meus, los quals
tinc en l'Imperi grec, faç e instituesc heurea mia universal la
preclarissima Emperadriu, mare e senyora mia, que aquella en lloc meu
sia posada e succeesca en tot l'Imperi, com la mia persona, a fer
d'aquell e de tots los drets meus a ses pròpies voluntats.

/ /

/Com la Princesa hagué ordenat de sos béns e de la sua ànima, pres
comiat de l'Emperador, pare seu, besant-li les mans e la boca moltes
vegades, e per semblant a l'Emperadriu, sa mare, demanant-los ab molta
humilitat perdó e a la llur benedicció./

/ /

/-Oh trista, mísera de mi! -dix la Princesa-. Jo veig l'Emperador més
mort que viu per ocasió mia. D'una part me tira la mort de Tirant, e de
l'altra lo meu pare; cascuna part me venç./

/ /

/E lo miserable de pare, trist e ple d'margues llàgremes, com véu estar
sa filla en passament, que ab gran pena podia parlar, e li hagué oït dir
tantes adolorides paraules, e véu lo gran plor que era en la cambra e
per tot lo palau, ab gran torbació e fora de seny, quasi mig mort, se
volgué llevar del llit per anar-se'n. E caigué en terra, car fallí-li
l'esperit. E així esmorit, lo prengueren en braços.Passaren-lo en una
altra cambra, e posaren-lo sobre un llit, e aquí finà sos darrers dies,
ans que sa filla la Princesa./

/ /

/Los crits foren molt grans per la mort de l'Emperador, que fon forçat
que vingués a notícia de l'Emperadriu e de la Princesa. L'Emperadriu
cuità tant com pogué, e ja fon passat l'Emperador d'esta vida./

/ /

/Pensau la miserable senyora quina devia estar: ¡veure morts marit,
filla e gendre! Negú no em demane de semblant dolor com aquell palau
era. E tanta tribulació venir en un dia!/

/ /

/Dix la Princesa: /

/ /

/-Ajudau-me a seure en lo llit e oireu les mies paraules. Bé sabeu tots
generalment com, per mort de l'emperador, pare meu, jo só succeïdora en
l'Imperi grec. E per ço, los meus cavallers, jo us man, sots pena de la
feeltat que éreu tenguts a la majestat del senyor Emperador, e ara a mi,
que em porteu lo cos de mon pare e lo de Tirant ací. /

/ /

/E així ho haguerem a fer forçadament. E féu-se posar l'Emperador a la
part dreta e Tirant a la sinestra: e ella estava enmig, e sovint besava
a son pare e molt més a Tirant, e pres-se a dir:/

/ /

/-¡Ai trista desaventurada, que l'amor extrema que he portat a Tirant
s'és convertida en cruel dolor! ¡Oh ànima de Tirant, suplic-te que sies
present en la nostra festa imperial, e jo deixar-m'he morir per la tua
amor, e seré llunyada de la gran angústia e dolor en què só posada! E
crit ab veu dèbil e miserable: ­Oh tu, mort cruel e malvada, pren les
tues armes contra mi, puix prop de mi tinc lo qui solia ésser meu,
Tirant, e així cauré morta com desitge! E per los mals tan grans que em
tenen afligida só fora de mon seny, e ja haguera dada fi a ma dolor sinó
que d'una part me tira amor e d'altra temor. ¡Mirau, cavallers, los qui
d'amor sentiu, preneu espill de mi si só benaventurada! Tinc a l'una
part un Emperador e a l'altra lo millor cavaller del món! Mirau si me'n
dec anar aconsolada en l'altre món, que tan bona companya tinga; però bé
poran dir aprés la mia dolorosa mort que he vixcut en lo món com a
ignocenta per no voler sentir los delits d'aquell. Ara vinga la mort
tota hora que li plàcia, car jo só presta de rebre-la ab bona paciència.
Emperò, tu, Senyor, qui est Déu de natura e pots obrar sobre natura,
voldria que, mitjançant la tua misericòrdia, fesses en Tirant lo miracle
gran que fist a Llàzer: mostra ací lo teu gran e infinit poder, e jo
seré guarida de continent si aquest ateny salut e vida. E si no vols
perdonar a aquest, no perdones a mi la mort, car viure sens ell no
desitge, e per a sempre serà en recordació com só morta per amor a
Tirant, e negú d'açò no em pot en res inculpar. Oh Senyor meu Jesucrist!
Jo ret les armes, que la mia ànima no em vol fer més companyia, car en
les cames i en los peus no tinc sentiments negú. E per ço, acostau-vos a
mi, les mies lleals germanes e companyones, e besau-me totes d'una en
una, e sentireu part de la mia misèria./

/ /

/E així fon fet. E la primera començà la reina d'Etiòpia e aprés la
reina de Fes, aprés la Duquesa de Macedònia, e aprés totes les altres
dones e donzelles sues e de sa mare li besaren la mà e la boca, e
prengueren dolorós comiat de la Princesa ab gran multitud de llàgrimes
que hi foren escanpades/

/ /

/E fet açò, ab gran humilitat los demanà perdó en general, e dix plorant
e ab dolorosos sospirs:/

/ /

/-Vull anar a cercar mon goig e mon repòs, aquell qui havia d'ésser mon
Senyor e ma vida. E si ell hagués vixcut, cent donzelles de vosaltres
havien d'ésser nóvies ab mi ensems aquell dia que Tirant e jo teniem a
celebrar les festes nupcials, e dar a cascuna tants de mos béns fins que
fósseu ben contentes. Però puix la fortuna ha ordenat e vol que així
sia, ¿de qui em tinc? E per ço jo no crec que lo meu cos jamés és estat
batejat en aigua de benedicció, sinó de dolor, per ço com jo só estada
aquella desaventurada de la casa imperial qui no haguí compasió de mi
mateixa de la dolor que sostenir havia. Per què, fortuna desigual, no em
tingues tant a noves, fes-me sentir los béns e la glòria de l'altre món,
car jo veig l'ànima de Tirant molt resplandent qui m'espera./

/ /

/E féu-se donar la creu, e mirant e contemplant en aquella dix les
següents paraules, ab molta devoció./

/ /

/ /

/CDLXXVIII. /Paraules de bé morir les quals dix la Princesa en la sua fi.//

// / /

/ /

/ /

/ /

/ /

/-¡Oh Senyor meu Jesucrist, qui volguist pendre mort e passió en l'arbre
de la veracreu, per rembre natura humana, e a mi, pecadora! Te suplic
que en vulles obrir los teus tresors donant-me una gota de les tues
dolors, la qual me faça plànyer en general totes les injúries que jo,
pecadora, contra tu he comeses en aquest present món. E suplic-te,
Senyor, que em vulles donar dolor e compassió en lo meu cor, la qual me
faça planyer les afliccions e penes les quals per mi, pecadora, volguist
passar e sostenir. E faç-te infinides gràcies com me fas morir en hàbit
e llei crestiana. E em penit de bon cor e de bona voluntat de tots los
pecats e defalliments que he fets contra lo meu Creador e Senyor e
contra mon proïsme.E atorg e confés que jamés no he viscut ni despès lo
meu temps així com deguera, e tinc voluntat d`esmenar e de mudar en bé
la mia vida, si Déu me donàs espai que vixqués. E crec que negú no pot
ésser salvat sinó per los mèrits de la sacratíssima mort e passió de
Jesucrist, e crec que per mi a salvar, e per rembre tot l`humanal
llinatge del poder del diable, és mort lo Fill de Déu penjant en la
creu, e faç-li llaors e gràcies dels grans beneficis que d’ell he rebuts
en tota la mia vida. Senyor meu, la mort preciosa del meu senyor
Jesucrist pos entre mi e los meus pecats, e entre tu e lo teu juí; en
altra manera no vull entrar en juí ab tu. Senyor meu, la mort preciosa
del meu senyor Jesucrist pos entre mi e la tua ira. Pare meu e Senyor,
en les tues mans precioses coman lo meu esperit, car tu has remuda a mi,
qui est Senyor de pietat e ple de molta misericòrdia. Senyor meu
gloriós, tu has trencats e solts los meus lligams, emperò per amor d`açó
a tu sacrificaré hòstia de llaor, e lo teu sant nom imvocaré; aquell de
tot mon cor reclam, e la sua ajuda deman. E vaig-me`n en nom del Pare,
qui m`ha creada a imatge e semblança sua, e en nom de Jesucrist, fill de
Déu viu, qui per mi a rembre del poder del diable ha sofert cruel mort e
passió, e en nom del Sant Esperit, qui en mi és escampat. E en nom del
sants àngels e arcàngels, trons e dominacions, principats e potestats, e
en nom dels sants patriarques e profetes, apòstols, màrtirs e
confessors, monges, vèrgens e viudes e continents, e de tots los sants e
santes de paradís. Hui sia lo meu lloc en repòs e en pau, e la mia
habitació sia hui alt en la ciutat gloriosa de paradís. ¡Oh Déu
misericordiós, clement e piadós, que segons la multitud de les tues
misericòrdies deleis los pecats dels penidents, e lleves per vènia e
perdó les culpes dels crims passats! Atén e guarda benignament sobre mi,
pecadora serventa tua, e açó per mèrits e pregàries de tots los sants
benaventurats. Senyor, oges a mi, pecadora, qui ab confessió entrega, e
ab tot mon cor demane a tu remissió de tots mos pecats. Renovella en mi,
Pare molt poderós, tot ço que en mi per frevoltat de la carn és estat
corromput e desitjat, e tot ço que per engan del diable és estat vençut
e sobrat. Ajuny-me, Senyor, a unitat de la tua santa Església catòlica,
e sia remuda de la tua santa redempció. Hages mercè, Senyor, dels gemecs
de mi, serventa tua, qui no he haguda confiança en altra cosa sinó en la
tua pietat e misericòrdia. Delliura, Senyor, la mia ànima així com
delliurist Noè del diluvi de les aigües; així delliura, Senyor, la mia
ànima. Així com delliurist Elies e Enoc de la mort comuna del món, així
vulles delliurar la mia ànima de tots los perills d`infern, e de tots
los llaços, penes e turments d`aquell, e de llurs malvats habitadors.
Delliura, Senyor, la mia ànima així com delliurist Isac del sacrifici e
del coltell que Abram, son pare, tenia en les mans; e Lot, de la
destrucció de Sodoma e de Gomorra; e Moisès, de la mà de Faraó, rei
d'Egipte. Delliura, Senyor, la mia ànima així com delliurist Daniel del
llaç dels lleons; e los tres infants Sidrac, Misac, Abdenago, del foc de
la fornal; e a Judic, de la mà d'Holofernes; e Abram, del foc dels
caldeus; e Job, de les sues passions; e Susanna, del fals crim; e David,
rei, de la mà de Saül e de Golies, gigant; e Sant Pere e Sant Pau,
apòstols, del carçre e dels lligams en què eren posats; e Santa Tecla,
del cruels turments. Així et plàcia, Senyor, delliurar la mia ànima de
tot perill infernal, e ab tu la faces alegrar alt en los goigs perpetual
de paradís, en los qual se deliten les ànimes santes ara e per tostemps.
E coman-te, gloriós Senyor, la mia ànima, e prec-te que no vulles
menysprear-la, car per la salvació sua davallist del cel en la terra. E
regoneix, Senyor, la tua creatura no per déus estranys creada, mas per
tu sols, Déu viu e verdader, car no hi ha altre Déu sinó tu, ni no hi ha
Déu qui puixa fer les tues obres. Alegra, gloriós Senyor, la mia ànima
de la tua preciosa presència, e plàcia't que no et recorden les mies
iniquitats antigues, ni les follies les quals ha conmogudes la furor e
fervor del seu mal desig. Car jastia, Senyor, que haja fallit e pecat,
emperò lo Pare e lo Fill e el Sant Esperit he fermament confessat, e he
tenguda ferma creença que tu est, e he adorat, lloat e glorificat a tu,
qui est Déu totpoderós, e qui has fetes totes coses ab la tua sola
paraula. Molt humilment te prec, Senyor meu, que no et recorden los
pecats de la mia joventut, ne les mies ignoràncies, mas sies recordant
de mi, pecadora, segons la tua gran misericòrdia. E en la glòria de la
tua santa claredat sien-me obert los cels. A tu, Senyor meu gloriós, qui
est Déu gran e poderós coman la mia ànima per tal que, morta al món,
vixca ab tu, e dels pecats que he fets per frevoltat de la conversació
humanal, tu, Senyor meu, me deneja ab la tua pietat e miserecòrdia. E
coman, Senyor, en les tues sagrades mans lo meu esperit, per ço de lo
príncep de tenebres no em puixa noure, mas tu, Senyor meu misericordiós,
lo'n defèn, e en ta guarda lo pren. E rep, Senyor, la mia ànima, qui
torna a tu, e vist-la de vestidura celetial, e abeura-la de la font de
la vida eternal, per tal que entre los alegrants s'alegre, e entre los
sabents sàpia, e entre los sants màrtirs corona reba, e entre los
patriarques e profetes s'alegre, e entre los sants apòstols Jesucrist
seguir puixa, e entre los sants àngels la claredat tua veja, e entre los
edificis de paradís goig perpetual posseesca, e entre los querubins e
serafins la majestat tua contemple. E rep, Senyor, l'ànima de la tua
serventa, la qual del carçre d'aquest món te plau apellar, e delliura'm
dels llaços e de les penes infernals. Senta, Senyor, la benaventurança
del repòs del cel e de la llum eternal, e merite d'haver, ab los teus
sants elets, vida e glòria perdurable. ¡Oh Déu complit de tota amor e
bonea, al qual solament se pertany de perdonar, medecina de vida aprés
la mort! Atorga'm, Senyor, que la mia ànima, llunyada e despullada dels
vicis terrenals, sia col.locada entre la companyia per tu remuda. E
coman-me a Déu, qui m'ha creada./

/ /

/E dient aquestes e semblant paraules, la Princesa reté l'esperit al seu
Creador. E fon vista gran claredat d'àngels en la sua fi, qui se'n
portaren la sua ànima ab la de Tirant, qui aquí era present en la sua
fi, qui l'esperava./

/ /

/ /

/CDLXXIX /Lo dol e lo plant que fon fet aprés la mort de laPrincesa //

// //

/ /

/ /

/ /

/ /

/Fon complit lo darrer terme de la final destrucció de tot lo llinatge
de la casa imperial de Grècia, que aprés del sosteniment de tantes
misèries haver passades ab fatiga, dels passats treballs havien obtès
benaventurat repòs si la fortuna ho hagués permès: per què negú fiar no
deu en les mundanes prosperitat perquè al millor punt defallen ./

/ /

/E passada la Princesa d'esta vida, fon apagada tota la llum imperial.
Los plors e los crits foren en lo palau tan grans, que tota la ciutat
feien ressonar. E la primera dolor de Tirant e de l'Emperador fon
renovellada e redoblada./

/ /

/La trista de l'Emperadriu s'esmortí per tal manera que los metges no la
podien fer retornar; e Hipòlit se batia lo cap e la cara pensant-se que
fos morta. A la fi tantes coses li feren, que aprés espai d'una hora
passada, ab gran dificultat ella retorn; e Hipòlit li estava
contínuament de prop, molt adolorit, fregant-li los polsos e llançant-li
aiguarròs per la cara. Com fon tornada en son record, prengueren-la en
braços e portaren-la en la sua cambra, e gitaren-la sobre un llit de repòs./

/ /

/E Hipòlit sempre al seu costat, aconhortant-la e dient-li moltes
paraules de consolació e besant-la moltes vegades per dar-li conhort e
per reduir-li a memòria les llurs amors, car sempre havien perseverat en
aquelles. E l'Emperadriu, qui l'amava més que a sa filla ni a si
mateixa, per la gran bondat e gentilea que havia trobada en Hipòlit, e
li era estat sempre molt obedient en tot lo que per ella li era manat./

/ /

/E no us penseu que en aquell cas Hipòlit tingués qran dolor; car de
continent que Tirant fon mort, llevà son compte que ell seria emperador,
e molt més aprés la mort de l'Emperador e de sa filla, car tenia
confiança de la molta amor que l'Emperadriu li portava que, tota
vergonya a part posada, lo pendria per marit e per fill; car acostumada
cosa és de les velles que volen llurs fills per marits per esmenar les
faltes de llur jovent e volen-ne fer aquella penitència./

/ /

/Après que l'Emperadriu hagué passades algunes raons ab Hipòlit e ab lo
besar li foren remeiades un poc les dolors, dix semblan's paraules a
Hipòlit:/

/ /

/-Mon fill e senyor, prec-vos que com a senyor vullau manar e dar orde
que les obsèquies sien fetes de l'Emperador, de ma filla e de Tirant,
perquè aprés se puixa complir lo desig vostre e meu./

/ /

/Oïdes per Hipòlit paraules de tant amor, li besà la mà i la boca e dix
que faria tot lo que sa majestat li manava./

/ /

/Hipòlit anà a la cambra de la Princesa, on jaien los tres cosos morts,
e manà, de part de l'Emperadriu, que portassen de continent Tirant en lo
seu cadafal en l'església. E fon fet prestament./

/ /

/Aprés manà als cirurgians que embalsamassen lo cos de l'Emperador e de
la Princesa. E Hipòlit féu fer en l'església de Santa Sofia un altre
cadafal molt més bell e pus alt que lo de Tirant, ab son bell llit
encortinat e tot emparamentat de draps d'or molt singulars segons tal
senyor era mereixedor; e féu portar lo cos de l'Emperador al seu
cadafal. E la Princesa féu posar en lo llit de Tirant, al seu costat, a
la part dreta. /

/ /

/E féu fer crida per tota la ciutat que tots aquells qui volguessen
portar dol de l'Emperador o de la Princesa o de Tirant, que anassen en
certa casa que ell tenia consignada en la ciutat, que aquí los darien
drap per a màrregues, així a hòmens com a dones. E dins espai d'un dia,
tots los del palau e de la ciutat e tots los estrangers foren vestits de
màrregues. E, més, lo virtuós Hipòlit provei que, de dos jornades entorn
de Contestinoble, vinguesses tots los eclessiàstics, així frares com
capellans e monges, per fer les obsèquies del defunts; e trobaren-s'hi
mil e dos-cents per compte. /

/ /

/E assignaren la sepultura fos feta al quinzèn dia aprés la mort de
l'Emperador. E tramès per tots los barons de Grècia, així aquells qui
eren ab la gent d'armes com als altres qui eren en llurs heretats, que
fossen presents a les obsèquies de llur senyor l'Emperador./

/ /

/E més avant tramès ambaixada al rei Escariano, de part de l'Emperadriu
e sua, que li fos plasent venir a fer honor a la sepultura de
l'Emperador e de sa filla e de son car amic e germà Tirant; car puix no
els havia pogut fer honor a les bodes, que la volgués fer a la
sepultura. E lo rei Escariano li tramès a dir que era content, puix a
Nostre Senyor plasent era: mas que ab alta alegria esperaba ell d'entrar
en la ciutat de Contestinoble. E de continent ordenà la sua gent d'armes
e manà als capitans que no es partissen d'all¡, que ell seria prest
tornat. E ab cent cavallers partí e féu la via de Contestinoble./

/ /

/ /

/CDLXXX. /Com los parents de Tirant s’ajustaren e tingueren consell qual
d’ells farien Emperador.//

// / /

/En aquest espai de temps que la gent s’ajustava, Hipòlit féu ajustar en
una cambra lo rei de Sicília, e lo rei de Fes, e lo duc de Macedònia, e
lo marquès de Liçana, e lo vescomte de Branches, e alguns altres del seu
parentat, a consell. E dix-los les paraules següents:/

/ /

/-Senyors e germans meus: no ignoren les senyories vostres lo gran dan
que ens és vengut per la mort de nostre pare e senyor Tirant, car aquest
s’esperava ésser emperador e haguera exalçats e ben heredats a tots los
del nostre parentat; per què ara som fora d’aquesta esperança, e per ço
és de necessitat que ab temps prengan consell què és de fer. Car poden
pensar les senyories vostres que tot l’Imperi resta en poder e senyoria
de l’Emperadriu. Si bé la sua edat és avançada, algun gran senyor se
casarà ab ella de bona voluntat, e ho tendrà a gràcia per ésser
emperador. E aprés mort d’ella, restarà senyor, e per ventura tractarà
mal los estrangers, qui som nosaltres, ací heretats. Per què sóc jo de
parer que seria bo que féssem u de nosaltres emperador e que tots li
ajudàssem, e aquest tal heretaria molt bé a tots los altres. Per què us
suplic que cascú hi diga son paper./

/ /

/E donà fi a son parlar. Aprés parlà lo rei de Sicília e dix que ell
tenia per bona cosa que la u d’ells fos elet per emperador; que
elegissen ells qual hi seria més dispost./

/ /

/Parlà lo rei de Fes, perquè era lo major del parentat, e dix semblants
paraules:/

/ /

/-Senyors e germans meus: jo tinc per bon consell que u del nostre
parentat sia elet emperador. Emperò, segons mon parer, havem a seguir
l’orde del testament de Tirant, aprés lo de la princesa; e sobre aquests
testaments veurem qual de tots hi serà més suficient./

/ /

/E tots tingueren per bo lo que lo rei de Fes havia dit. E trameteren
per lo secretari de Tirant e per lo de l’Emperador, e feren-se llegir
los testaments. Com foren llests, feren eixir los secretaris defora la
cambra, e parlà lo duc de Macedònia en la següent forma:/

/ /

/-Senyors e germans meus: segons veig, la elecció és molt clara, que no
sofir disputa, car jo veig que lo nostre bon parent e senyor lleixa
hereu seu en tots los drets que ha guanyats en l’Imperi grec e tots los
que per l’Emperador li són estats atorgats, de la successió de l’Imperi,
a Hipòlit, que ací és present. E més avant veig que la Princesa lleixa
hereua sa mare, de tot l’Imperi. Per què jo no veig que més s’hi puga
fer, que atesa l’amistat antiga que tots sabem que Hipòlit té ab
l’Emperadriu, que la prenga per muller, e alçar-lo hem emperador, e
farem justícia. E aquest, per sa bondat e virtut, nos conservarà cascú
en son heretatge, car és la nostra sang. /

/ /

/Aprés parlà lo marquès de Liçana, e dix :/

/ /

/Senyors jo tinc per bo lo consell del duc de Macedònia, e lloe aquell,
perquè tots tenim mullers, e d’altre part per la lleixa de Tirant./

/ /

/E tots los altres ho lloaren e foren d’un acord que Hipòlit fos elet
emperador e marit de l’Emperadriu. Com Hipòlit véu la molta gentilesa de
sos parents, féu-los infinides gràcies de la molta amor que en ells
tenia coneguda; e que votava a Déu e a Nostra Senyora, mare sua, que si
Déu li feia gràcia que ell fos emperador, que ell los remuneraria en tal
guissa que ells ne serien tots contents. E deliberaren que, aprés fetes
les obsèquies als defunts, que el llevassen emperador, e farien
matrimoni d’ell ab l’Emperadriu./

/ /

/ /

/CDLXXXI. /Com lo rei Escariano entrà en Contestinoble e anà a fer
reverència a l’Emperadriu.//

// / /

/ /

/ /

/En semblant conclusió fermant lo llur pensament los virtuosos parents
de Tirant restaren, e la nit vinent entrà en Contestinoble lo magnànim
rei Escariano, vestit de màrregues, ab tots los seus, e per Hipòlit fon
ab molt gran amor rebut, e per la Reina, sa muller, qui pres sobirana
alegria en la sua venguda. E Hipòlit aposentà lo rei Escariano en lo
palau de l’Emperador, en un bell apartament que estava molt bé en orde.
E aquí prestament lo vingueren a veure lo rei de Sicília, lo rei de Fes
e lo duc de Macedònia, ab molts altres cavallers, e feren-se molt gran
festa./

/ /

/E aprés un poc espai que es foren festejats, lo rei Escariano pren
comiat d’ells, e sol ab la Reina, sa muller, que pres per la mà, e ab
Hipòlit volgué anà a fer reverència a l’Emperadriu./

/ /

/Com foren en la cambra, lo rei Escariano féu molt gran honor a
l’Emperadriu, e ella l’abraçà ab agraciat gest e ab cara molt afable,
mostrant molta contentació de la sua venguda. Pres-lo per la mà e féu-lo
seure al seu costat, e lo rei Escariano féu principi a tals paraules:/

/ /

/-La molta glòria que de vostra gloriosa fama se sona per lo món,
senyora de l’Imperi grec, m’ha fet sempre desitjar de venir-vos a fer
reverència, com me tinga per obligat de servir-vos per lo molt merèixer
de la majestat vostra a per amor d’aquell virtuós cavaller, germà meu i
senyor, Tirant lo Blanc, qui em tenia tan cativat ab la sua amor, que jo
haguera dat per restauració de la sua vida tot quant per Déu e per ell
tinc en lo món acomanat, i encara les dues parts dels dies de ma vida;
car per la sua amor era partit de la mia terra per ajudar-li a cobrar
tot l’Imperi; e la Reina muller mia, no era venguda per pus sinó per
ésser a les bodes del meu germà Tirant e de la virtuosa Princesa, la
mort dels quals és estada a mi molt greu e enutjosa per la molta virtut
que los dos posseïen. E tendré a molta gràcia que, en esmena d’ells, en
tota ma vida servir jo us puixa./

/ /

/Acabant lo rei Escariano, aprés un poc espai l’Emperadriu ab veu baixa
féu principi a paraules de semblant estil:/

/ /

/-Molta glòria és per a mi que un Rei tan magnànim e virtuós me diga
paraules de tanta afabilitat, car sols del dir vos ne reste obligada. E
regrecie-us molt la vostra vista e molt més los treballs que haveu
passat per venir-nos ajudar en dar fi e compliment a la conquesta, la
qual, per gràcia de Nostre Senyor, e per los treballs vostres e del meu
benaventurat fill Tirant, és venguda a bona fi. Emperò és estada ben
comprada ab la pèrdua de tres persones, les majors e millors que en tot
lo món fossen. E d’aço jo no me’n puc gens alegrar per haver perdut lo
major bé que tenia ni podia tenir en aquest món; e serà a mi augment de
dolor e tristor per a tots els dies de la mia trista vida./

/ /

/E ab aquestes paraules l’Emperadriu no pogué més parlar, sinó que
abundà en vives llàgremes. E lo rei Escariano se pres a plorar per
fer-li companyia. Com un poc hagueren plorat, lo rei Escariano aconsolà
molt a l’Emperadriu ab paraules molt gracioses, e parlaren de moltes
coses de consolació que l’Emperadriu restà molt aconsolada, e prengueren
comiat de l’Emperadriu perquè gran part de la nit era passada, e anaren
a reposar./

/ /

/E Hipòlit aquella nit anà a dormir ab l’Emperadriu, e recità-li tot lo
parlament que havia tengut ab sos parents, e com tots havien determenat
ab bona concòrdia... /

/ /

/-Que us prengués per muller. Jo, senyora, bé conec que no só digne de
tant de bé, ni mereixedor d'ésser-vos marit ni encara servidor; mas
confie de la molta amor e virtut de vostra altesa, que m'accepte per
catiu de vostra majestat. E confiau de mi, senyora e lo meu bé, que us
seré tan obedient que em poreu millor manar i ab major senyoria que fins
ací fet no haveu, tard no desitgí jamés res tant com és que lo meu
servir vos fos accepte./

/ /

/Respòs l'Emperadriu en semblant forma:/

/ /

/-Mon fill Hipòlit, no ignores la molta amor que jo et porte, e tindré a
molta gràcia que tu em vulles pendre per muller. Emperò pots pensar, mon
fill e senyor, que encara que jo sia vella, no trobaràs jamés qui tant
t'ame. E per mi te serà feta molta honor, e seràs molt prosperat, car
per la molta virtut e gentilea que sempre he coneguda en tu, m'aconhort,
per posseir a tu, de totes les altres coses./

/ /

/Llavors Hipòlit li volgué besar los peus e les mans. E l'Emperadriu no
ho comportà, sinó que l'abraçà e besà estretament e passaren aquella
delitosa nit molt poc recordants d'aquells que jaïen en los cadafals
esperant que els fos feta l'honrada sepultura./

/ /

/De matí, ans que Febo hagués tramesos los seus lluminosos raigs sobre
la terra, se llevà lo sol.lícit cavaller ple de novell goig, Hipòlit,
que aquella nit havia molt bé festejada la dama, e ordenà totes les
coses qui eren necessàries per a la imperial sepultura./

/ /

/E lo dia que era estat assignat, tots los barons e cavallers qui eren
estats convidats foren en la ciutat de Contestinoble. Lo primer dia
feren la sepultura de l'Emperador, ab la més bella lluminària que jamés
fos feta a príncep del món. On foren per magnificar la festa molts reis,
ducs, comtes e marquesos e molt noble cavalleria; e tot lo poble de la
ciutata, faent molts grans lamentacions de llur bon senyor, e lo clero e
preveres qui feien l'ofici divinal cantaven ab veus tan adolorides, que
no fóra persona en lo món qui en llàgrimes no abundàs. E ab aquella tan
gran solemnitat fon feta aquell dia la sepultura de l'Emperador./

/ /

/Lo segon dia fon feta per la Princesa, per aquell orde mateix. E lo
terç dia, per Tirant./

/ /

/E en aquells tres dies ploraren tant e lamentaren, que en tot aquell
any no en tingueren desig. E fetes totes les obsèquies, posaren lo cos
de l'Emperador en una moltrica e bella tomba de jaspis tota niellada
d'or e d'atzur e llavorada de les armes imperials ab molt subtil
artifici obrades, la qual l'Emperador havia feta fer grans temps havia.
E Tirant e la Princesa foren posats dins una caixa de fusta, per ço com
los tenien de portar en Bretanya./

/ /

/E dat compliment a tot lo dessús dit, lo rei de Sicília e lo rei de Fes
e lu duc de Macedònia anaren al rei Escariano e recitaren-li tot lo
consell que havien tengut tots los parents de Tirant, e com havien
deliberat de llevar emperador a Hipòlit. Dix lo rei Escariano:/

/ /

/-Gran plaer tinc de la bona deliberació que haveu feta, car jo conec
que Hipòlit és bon cavaller e virtuós, e és mereixedor d'ésser emperador./

/ /

/Aprés lo pregaren volgués anar ab ells a fer l'ambaixada a
l'Emperadriu, e ell fon molt content. Partiren tres reis e lo duc de
Macedònia ab ells, e fon la més noble amabaixada que jamés fos feta a
home ne a dona. E anaren a la cambra de l'Emperadriu, on foren rebuts
per l'Emperadriu ab grandíssima honor, e presos al rei Escariano e al
rei de sicília per les mans, assigueren-se en l'imperial estrado,
l'Emperadriu enmig dels dos reis, e perquè tenien concertat que lo rei
Escariano explicàs l'ambaixada, ab esforç d'animoses paraules fés tal
principi./

/ /

/ /

/CDLXXXII. /Com los parents de Tirant trameteren ambaixada a
l´Emperadriu que prengués a Hipòlit per marit/./

/ /

/- L´experiència manifesta que tenim de vostra amistat e condició
afable, senyora excel.lentíssima, nos dóna atreviment de demanar-vos en
singular gràcia vullau acceptar la nostra útil e delitosa ambaixada. E
per alleujar part de vostres treballs e donar repós e delit a la vostra
afligida persona, havem pensat, aquests senyors e germans meus e jo, que
la majestat vostra altesa no hi poria dar raó; e per quant nosaltres
amam molt l´honor vostra e la vostra virtuosa persona, vos suplicam sia
de vostra mercè que bullau pendre marit. E nosaltres vos darem cavaller
tal e de tan singular virtut e bondat, que la vostra àmina ne serà
consolada, e la vostra excel.lent persona ben servida e venerada. E
suplicam a vostra excel.lència que no us vullau enotjar del que diré:
que no ignora la majestat vostra lo bon estament que l’Imperi grec és
posat per la virtut e singular cavalleria del bon cavaller Tirant, e los
drets e gràcies que per la majestat del senyor Emperador li foren
atorgades; e com d’aquells drets ell ha fet hereu a Hipòlit, nebot seu;
e pot pensar vostra excel.lència que no poríeu regir ne senyorejar tants
barons e grans senyors com són en l´Imperi, ne defendre aquells dels
enemics infidels qui són circumveïns de l´Imperi. Per què senyora,
suplicant e consellant a la majestat vostra que el vullau pendre per
marit e senyor, car aquest és tan virtuós cavaller que la majestat
vostra ne serà molt amada e reverida; e és cavaller suficient e molt
savi per a regir e defendre l’Imperi, qui ab grandíssim treball s´és
recobrat. E açò, senyora , vos haurem a gràcia e mercè, que de continent
hajam vostra graciosa resposta tal com la vostra altesa confiam./

/ /

/Plagueren a l’Emperadriu les virtuoses paraules del rei Escariano, e un
poc espai tardà en donar-li tal resposta./

/ /

/ /

/CDLXXXIII. /La resposta que féu l’Emperadriu als ambaixadors.//

// / /

/ /

/ /

/-De la celsitud de la senyoria de vosaltres, magnànims e virtuosos
senyors, està la mia pensa així ab la llengua alterada, que egualment
estime difícil refusar o acceptar la vostra demanda. ¿ Qué farà, doncs,
ma atribulada pensa, en fortuna vàlida, ab contrasts de tan diversos
vents combatuda, que consell sobre cas necessari no es comporta? Doncs a
mi consellar no em fretura, sí acceptaré la vostra justa demanda si la
necessitat és manifesta als vostres precs desobeir no puga. Emperò,
miren les senyories vostres e coneixereu que jo tinc justa causa de
refusar, com la mia disposició no és per a pendre marit, com sia en tal
edat constituïda que no só per haver infants, e daria molt mal exemple
de mi; per què suplic a les senyories vostres que em tingau per excusada./

/ /

/No pogué més comportar lo rei de Fes que parlàs l’Emperadriu, sinó que
ab esforçada veu dix:/

/ /

/-Senyora excel·lentíssima, perdone’m la majestat vostra e les senyories
d’aquests senyors, que lo meu ànimo no ha pogut comportar d’oir paraules
de vostra execel·lència qui són contràries a la vostra ànima e no menys
a l’honor i fama que de vostra altesa s’espera, car puix a la divina
Providència és estat plasent que vostra majestat resta senyora e
regidora de tot l’Imperi grec, no és possible poder-lo vós regir ne
conservar, ans de necessitat s’iria a perdre, o teniu a pendre marit;
per què, senyora, altra volta vos suplicam e us demanam de gràcia que
façau lo que us consellam, e serà útil, honor e delit vostre, car
nosaltres vos darem tal marit que serà fet a tot lo plaer e consolació
vostra, e tal cavaller que sabrà defendre la terra e serà parent del
gloriós Tirant, que tots los de l’Imperi ne seran molt contents e
aconsolats com oiran nomenar que sia parent e criat de Tirant e nodrit
en los vostres imperials estrados; per ço, hajam tal resposta de vostra
majestat que ens n’anem aconsolats./

/ /

/E donà fi en son parlar. E no tardà un poc espai que, ab vergonya
d’extrema gràcia acompanyada, féu l’Emperadriu resposta de semblants
paraules: /

/ /

/-Senyors magnànims e virtuosos: jo us tinc en compte de germans e tinc
fe e creença en les senyories vostres que no em consellaríeu cosa que
fos contrària a mon bé ni a l’honor mia; per què jo em pose soltament e
líbera en les mans de les senyories vostres, que façau de mi e tot
l’Imperi com de cosa vostra./

/ /

/E tots feren gran reverència a l’Emperadriu, e feren-li infinides
gràcies. E anaren-se’n molt contents de la bona resposta que
l’Emperadriu los havia feta./

/ /

/E los tres reis ab lo duc de Macedònia se n’anaren a la cambra
d’Hipòlit, lo qual los rebé ab molta amor. E recitaren-li tot lo
parlament que havien tengut ab l’Emperadriu e com era contenta de fer
tot lo que ells volrien./

/ /

/Hipòlit s’agenollà e féu-los infinides gràcies, e fon lo més alegre e
content home del món. E prestament lo prengueren e portaren-lo a la
cambra de l’Emperadriu, feren venir lo bisbe de la ciutat e feren-los
esposar en presència de la reina d’Etiòpia e de la reina de Fes, de la
duquessa de Macedònia e de totes les dames de la cort, les quals hi
prengueren molt gran plaer e consolació per la molta dolor que havien
passada, e dubtaven que no duràs gran temps./

/ /

/La fama anà per la ciutat com l’Emperadriu s’era esposada ab Hipòlit.
Tot lo poble ne fon molt aconsolat e feren gràcies a Nostre Senyor Déu
com tan bon senyor los havia dat, que tots los de la ciutat amaven molt
a Hipòlit perquè en lo temps de la necessitat, que ell era Capità, los
havia ben contractats./

/ /

/Lo següent dia feren molt ben abillar a Hipòlit e a l’Emperadriu. E
totes les dames s’abillaren molt bé per fer-li companyia e perquè eren
enutjades de mal. E feren emparamentar tot lo palau, de draps d’or e de
seda, així bé e singularment com jamés fos estat. /

/ /

/E Hipòlit manà que aquell dia, per millor magnificar la festa, que lo
rei de Fes prengués benedicció, e lo marquès de Liçana e lo vescomte de
Branches, que era esposat ab una filla de la viuda de Montsant, e molts
altres barons e cavallers, qui eren tots esposats, en nombre de
vint-e-cinc, los noms dels quals m'obmet per no tenir prolixitat./

/ /

/Com totes les nóvies foren abillades, Hipòlit ab bella companyia se
posà primer, ab tots los altres esposats, e aprés venia l'Emperadriu
enmig del rei Escariano e del rei de Sicília; e les altres nóvies venien
aprés, acompanyades de molts ducs, comtes e marquesos. E ab gran triümfo
anaren a l'església e aquí llevaren emperador a Hipòlit, e féu-los
jurament que de tot son poder defendria la santa mare Església, ab les
cirimònies acostumades. E tots los barons e cavallers que aquí present
eren, qui vasalls fossen de l'Imperi, lo juraren per senyor. E fet lo
jurament, donaren la benedicció a l'Emperador ab l'Emperadriu, e aprés a
totes les altres nóvies./

/ /

/E fet l'ofici, tornaren-se'n al palau ab aquell orde mateix, ab
multitud de trompetes, clarons e anafils, tamborinos e xaramites e
altres diversitats d'esturments que per escriptura expremir no es poria.
Del triümfant, dinar, demesiada cosa seria devisar l'abundància que hi
era, atesa la condició dels convidats, e de les danses que es seguiren
aprés dinar. E foren fetes singulars festes qui duraren quinze dies, e
en cascun dia hi foren fetes danses, juntes e torneigs e moltes altres
coses d'alegria qui feren oblidar les dolors del temps passat./

/ /

/E passades totes les festes, lo rei Escariano pres comiat de
l'Emperador e de l'Emperadriu, del rei de Sicília, e del rei de Fes e de
la Reina, e del duc de Macedònia e la Duquessa, e de tots los barons e
cavallers, e de totes les dames. E la Reina féu per semblant. E ixqueren
de la ciutat ab gran companyia, car lEmperador, ab tota la sua
cavalleria, e los reis qui aquí eren, l'acompanyaren una llegua, e aquí
es partiren./

/ /

/L'Emperador se'n tornà a la ciutat ab la sua cavalleria, e lo rei
Escariano, presa la sua gent d'armes, ab salvament se'n tornà en la sua
terra, on fon ben rebut per sos vassalls./

/ /

/ /

/CDLXXXIV. /Com lo novell Emperador se féu venir tota la gent d’armes e
pagà’ls liberalment, e donà’ls comiat.//

// / /

/Tornat lo novell Emperador en la ciutat de Contestinoble, tramès a dir
a la gent d’armes que Tirant havia deixada, que vinguessen aquí, que ell
volia a tots contentar. E fon fet son manament, que a pocs dies foren en
la ciutat tots los capitans ab la gent. E pagà a tots bé e complidament.
E féu de molts donatius e gràcies a molts cavallers; e pagà a tots los
servidors de Tirant los llegats per ells fets, e donà comiat a tota la
gent d’armes./

/ /

/E fet tot lo damunt dit, lo rei de Sicília dix a l’Emperador:/

/ /

/-Sereníssim senyor, jo al present no faç res açí; e si a la majestat
vostra serà plaesent, me’n torne en Sicília ab llicència vostra./

/ /

/Respòs l’Emperador:/

/ /

/-Germà senyor, infinides són les gràcies que faç a la senyoria vostra,
de la vostra bona voluntat e del gran servei e honor que haveu fet a
l’imperi grec, de què us reste molt obligat. E promet-vos, a fe
d’emperador, de jamés fallir-vos en tot lo que a mi sia possible./

/ /

/E donà-li de grans donatius e moltes joies per a la Reina, e donà molt
als seus cavallers, que tots deien que aquest Emperador era lo més
magnànim senyor e lo més liberal del món./

/ /

/Aprés l’Emperador se féu venir lo seu Almirall, lo marquès de Liçana, e
dix-li que fes posar en ordre trenta naus per passar lo rei de Sicília
en la sua terra. E l’Almirall féu son manament, que en dos dies foren
armades e avituallades./

/ /

/Lo rei de Sicília féu recollir tota la sua gent, e lleixà gran part
dels cavalls, que no se’n volgué portar. E pres comiat de l’Emperador e
de l’Emperadriu, e del rei de Fes e de la Reina, e del duc de Macedònia
e de la Duquessa, e de tots los barons e cavallers, e de totes les
dames, e recollits, feren vela e anaren-se’n ab bon salvament. /

/ /

/ /

/CDLXXXV./Com l'Emperador tramès lo cos de Tirant e de la Princesa en
Bretanya/./

/ /

/ /

/ /

/Partit que fon lo rei de Sicília, l'Emperador pregà molt al rei de Fes
e al vescomte de Branches que volguessen portar lo cos de Tirant e de la
Princesa en Bretanya.E ell li digueren que per amor de sa majestat e de
Tirant, que ho farien de bona voluntat.L'Emperador manà a l'Almirall que
fes posar en ordre quaranta galeres perquè anassen a llur honor.E
prestament foren armades e posades en ordre./

/ /

/L'Emperador havia feta fer una caixa de fusta, molt bella, tota coberta
de planxes d'or totes esmaltades e obrades de molt subtil delicadura,
que bé paria sepultura de gran senyor.E féu-hi posar lo cos de Tirant e
de la Princesa, tots vestits de brocat fet de fil tirat d'or, perquè
jamés se pogués podrir; ab la cara descoberta, que paria que dormissen./

/ /

/E féu recollir la caixa en una galera, e féu-hi posar totes les armes
de Tirant e totes les banderes e sobrevestes que portava sobre les
armes, per ço que fossen meses sobre la sepultura on jauria Tirant,
perquè en fos memòria per a sempre.E donà l'Emperador el rei de Fes
dos-cents mília ducats perquè es fes fer en Bretanya la sepultura de
Tirant e de la Princesa segons lo llur molt merèixer./

/ /

/Com totes les coses foren en ordre, lo rei de Fes e la Reina, sa
muller, prengueren comiat a l'Emperador e de la Emperadriu, del duc de
Macedònia e de la Duquessa, e de tota la cort, e recolliren-se; e lo
vescomte de Branches ab ells. E feren vela, e anaren tant e ab tan bon
temps, que en breus dies foren en Bretanya ab bon salvament./

/ /

/E lo rei de Fes e la Reina e lo vescomte de Branches, ab molt nobles e
cavallers ixqueren en terra en una ciutat qui es nomena Nantes, e aquí
per lo duc de Bretanya, e per la Duquessa e per tots los del parentat
foren molt bé rebuts e fastejats./

/ /

/E prengueren la caixa de Tirant e de la Princesa, ab gran professó de
molts capellans, frares e monges, lo portaren a l'esglèsia major de la
ciutat, e fon posada dins una tomba, que quatre grans lleons sostenien,
la qual tomba era obrada d'un molt clar alabaust, e a l'entorn per los
extrems d'aquella, de lletres gregues buidades de fin or, se llegien
tals paraules:/

/ /

/Lo cavaller que en armes fon lo fènix/

/ /

/i la que fon de totes la pus bella,/

/ /

/morts són ací en esta xica tomba,/

/ /

/dels quals lo món ressona viva fama :/

/ /

/Tirant lo Blanc i l'alta Carmesina./

/ /

/Eren los lleons obrats e no menys entretallada la tomba de diverses
colors : or, atzur e altres esmals , ab molta art e delicadura. A la
part dreta de la tomba se mostraven dos àngels , e altres dos a la part
sinestra , los quals tenien dos grans escuts: l'u de les armes de
Tirant, e l'altre de les armes de la Princesa. Aquests lleons e tomba
estaven dins una capella de volta , los arcs de la qual eren de porfis e
recolzaven sobre quatre pilars de jaspis, e la clau del creuer era d'or
massís buidada, guarnida de moltes fines pedres, e en aquella se veia un
altre àngel qui tenia en les mans l'espasa de Tirant , tacada de sang de
tantes batalles./

/ /

/Lo païment d'aquesta volta era de marbres , e les parets , cobertes de
carmesins brocats. Sols la tomba estava descoberta. En llarg,de part
defora,estaven penjats los escuts de diversos cavallers vençuts en camp
de clos batalla,e sobre l´arc triümfal,en grans i belles taules,eran
pintats alguna part dels meravellosos actes e nobles victòries de
Tirant.Mostraven-se allí esteses les armes e guarnicions de la sua
excel.lent persona,e la garrotera,de belles perles, balaixos e safirs
circuïda. Moltes banderes e penons en lo més de l´església penjaven,de
diverses ciutats e províncies victoriosament guanyades;mas entre totes,
los penons e estendars de les invensions triümfantment se
desplegaven.Eren les divises de Tirant,flames o llengües d´or sobre
carmesí, e flames de foc sobre camper d´or; en les flames d´or se
cremaven tals lletres:C.C.C.,i en les flames de foc se cremaven
aquestes:T.T.T.;significant per açò que l´or del seu amor cremat
s´apurava en les flames de Carmesina,e no-res-menys estimava que la
Princesa ardentment se mesclava en les apurades flames de son voler./

/ /

/E sobre la tomba,ab lletres d´or estaven esculpits aquests tres versos:/

/ /

/Amor cruel qui als ha units en vida,/

/ /

/i ab greu dolor lo viure els ha fet perdre,/

/ /

/aprés la mort,los tanque en lo sepulcre./

/ /

/ /

/CDLXXXVI. /De la molta honor que fon feta al cos de Tirant en Bretanya.//

// / /

/No es poria per llengua expremir les grandíssimes solemnitats que foren
fetes en Bretanya en la sepultura de Tirant, car per lo duc de Bretanya,
e per la Duquessa, e per tots los parents e parentes de Tirant fou fet
molt gran dol de la sua mort com saberen los actes d’immortal recordació
que per ell eren estats fets, e la gran prosperitat en què pujat era. E
en aquell cas ja era mort lo pare e la mare de Tirant./

/ /

/E lo rei de Fes molt grans almoines e beneficis per l’ànima de Tirant
féu, e de la Prinscesa, que despès molt bé e copiosament los dos-cents
mília ducats que l’Emperador li havia dats. E festejat molt per lo Duc e
per tots sos parents,deliberà de tornar-se’n en la sua terra, car sis
mesos havia estat en Bretanya per dar bon compliment a tot lo que
l’Emperador li havia dat càrrec./

/ /

/Lo rei de Fes e la Reina prengueren comiat del Duc e de la Duquessa e
de tots los parents,qui tenien gran dolor de la llur partida. E lo
vescomte de Branches pres, per semblant, comiat de tots. E recolliren-se
en les galeres, e feren llur via devers les terres del rei de Fes./

/ /

/E Nostre Senyor los donà tan bon temps, que en breus dies foren en lo
port de Tànger. E aquí ixqué lo rei de Fes e la Reina, ab tota la sua
gent. E lo vescomte de Branches, ab les quaranta galeres, se’n tornà en
Contestinoble ab bon salvament , e font molt ben rebut per l’Emperador,
qui desitjava molt saber lo que havien fet en Bretanya./

/ /

/Lo vescomte de Branches féu molt discreta relació a l’Emperador de tot
lo que havien fet, així com per sa majestat era estat manat. L’Emperador
hi pres molt gran plaer, e comprà de continent lo comdat de Benaixí, qui
era de la Princesa, per tres-cents mília ducats, e donà ‘l al vescomte
de Branches en premi de sos treballs. Aprés donà a tots aquells qui
s’eren casats ab les criades de l’Emperadriu e de la Princesa bones
heretats, que en podien molt bé viure a llur honor e cascú segons son
grau, que tot n’estaven molt contents. E aprés per temps casà totes les
altres, així com de bon senyor se pertanyia./

/ /

/ /

/CDLXXXVII. /Com l’Emperador tragué de presó lo Soldà e lo Turc, e féu
pau e lliga ab ells.//

// //

/Lo fortuna pròspera favorí tant aquest emperador Hipòlit, e fon tan
virtuós cavaller, que augmentà, per sa alta cavalleria, molt l’Imperi
grec, e amplià aquell de moltes províncies que ell conquistà, e ajustà
molt gran tresor per la sua molta diligència. Fon molt amat e temut de
sos súbdits e encara dels veïns senyors qui li estaven entorn a l’Imperi./

/ /

/E aprés pocs dies que ell fon fet Emperador, féu traue de presó lo
Soldà e lo Gran Turc e tots los altres reis e grans senyors qui ab ells
presos eren, e feren pau e treva a cent e un any, e festeja’ls molt, que
ells ne foren tan contents que li feren moltes submissions e de grans
ofertes tota hora que els hagués mester, de valer-li contra tot lo món.
Aprés l’Emperador, abdues galeres, los féu passar en la Turquia./

/ /

/Aquest emperador Hipòlit vixqué llonc temps. Emperò, l’Emperadriu no
vixqué, aprés de la mort de sa filla, sinó tres anys. E l’Emperador,
aprés poc temps, pres una altra muller, la qual fon filla del rei
d’Anglaterra. Aquesta Emperadriu fon de grandíssima bellea, honesta,
humil e molt virtuosa e devotíssima crestiana; la qual gentil dama parí
de l’Emperador Hipòlit tres fills e dues filles, los quals fills foren
molt singulars cavallers e valentíssims; e lo fill major fon nomenat
Hipòlit així com lo pare, e vixqué tota la sua vida com a magnànim
senyor e féu de molts singulars actes de cavalleria, dels quals lo
present llibre no recita, ans ho remet a les històries qui foren fetes
d’ell. Mas l’Emperador, son pare, ans que morís, heretà molt bé a tots
sos parents e criats e servidors./

/ /

/E com l’Emperador e l’Emperadriu passaren d’esta vida, que foren molt
vells, moriren los dos en un dia e foren posats en una molt rica tomba
que l’Emperador s’havia feta fer. E podeu creure que per lo bon regiment
e per la bona e virtuosa vida, són col·locats en la glòria de paradís./

/ /