LLENGUA REAL
Introducció a la pràctica
La
llengua real, la llengua dinàmica i en constant evolució que parla
la gent normalment és, per si mateixa, massa complexa per a ser abastada per
qualsevol sistema automatitzat.
Els
correctors i verificadors ortogràfics i
gramaticals que sovint s'utilitzen com a complement dels processadors de textos,
tot i constituir una eina molt útil per als qui han de treballar amb la
llengua, no arriben (i segurament mai no arribaran) al grau de sofisticació
necessari per a confiar-hi plenament.
Aquest
treball pretén reflexar, en la mesura del
possible, els avantatges i els inconvenients d'aquestes eines informàtiques,
les fites que han aconseguit i les que probablement mai no aconseguiran. Així,
tot presentant exemples pràctics, es pot copsar el valor real d'aquests sistemes,
saber en quins casos són eficaços i en quins no.
L'estudi s'ha
realitzat sobre una mostra de 50 errades, en
llengua catalana, trobades al diari Avui del 10 d'octubre del 1999. Els exemples s'han
classificat segons el tipus d'error lingüístic en què se'ls pot emmarcar.
Així mateix, s'especifica si el corrector automàtic els ha detectat i es
proposa una versió corregida.
Cadascun dels
errors pot visualitzar-se en una imatge extreta
del diari, alhora que s'hi adjunta un comentari entorn la funció de les eines
informàtiques en cada cas i, en cas de no haver estat efectives, les possibles
solucions.
Cal dir que per les
tasques de correcció s'ha utilitzat
el diccionari de català que incorpora el paquet Office'97, ja que els resultats podrien
presentar lleugeres variacions en cas d'emprar-ne un altre de diferent.
Per últim, cal
recordar que l'objectiu d'aquest treball
no és altre que el d'avaluar la utilitat real de les eines de correcció
automàtica de textos, per tal de fer-ne paleses les mancances i les virtuts, així
com el fet que la llengua real és massa variable i impredecible com per ser fixada o
sistematitzada. També pretén posar de manifest la necessitat dels correctors humans
i recomanar-la en els nombrosos casos en què s'obvia.