1 1.7.11 LA SITUACIÓN CON QUE MARX SE ENFRENTÓ |
382 5 |
1 1.7.11 LA SITUACIÓ AMB QUÈ MARX S ENFRONTA |
2 1.7.2.12 1. Según Engels, Marx adoptó en 1847 la expresión" comunista " con preferencia a la expresión " socialista" porque el socialismo había adquirido por entonces un sabor de respetabilidad burguesa. |
282 9 |
2 1.7.2.11 1. D'acord amb Engels, Marx va adoptar en 1847 el terme « comunisme» més aviat que el de« socialisme», perquè el socialisme havia adquirit en aquell temps una flaire de respectabilitat burgesa . |
4 1.7.2.31 Por mucho que fuese su sabor burgués , y no obstante estar decididos a explicar este hecho, sí es que fue un hecho( más de una vez hemos visto una buena razón para interpretar el socialismo como un producto de la mentalidad burguesa), tampoco puede haber ninguna duda de que los mismos Marx y Engels eran intelectuales burgueses típicos. |
352 13 |
3 1.7.2.21 Per bé que això hagués estat cert i nosaltres ho acceptéssim així- més d' una vegada hem trobat bons motius per a considerar el socialisme un producte de la mentalitat burgesa -, és indubtable que tant Marx com Engels eren intel·lectuals burgesos típics. |
5 1.7.2.41 Eran exilados, de origen y tradiciones burguesas, fórmula que explica mucho tanto el pensamiento de Marx como de las medidas y tácticas políticas que recomendaba. |
332 11 |
4 1.7.2.31 Exiliats de tradició i extracció burgesa- aquest element compta molt a l' hora d' explicar el pensament de Marx i les mesures i tàctiques polítiques que recomanà . |
6 1.7.2.51 Lo asombroso es la medida en que prevalecieron sus ideas. |
177 5 |
5 1.7.2.41 Allò que sorprèn és l' extensió que obtingueren les seves idees. |
7 1.7.3.11 En primer lugar, el intelectual desarraigado que era Marx, con la experiencia formativa de 1848 impresa para siempre en toda su alma, abandonó su propia clase y fue abandonado por ella. |
254 9 |
6 1.7.3.11 De primer, l' intel·lectual desarrelat que era Marx , amb l' experiència formativa de 1848 marcada per sempre més en la seva ànima, va tallar amb la seva pròpia classe i, a la vegada, aquesta l' expulsà . |
8 1.7.3.21 De l mismo modo los intelectuales desarraigados y, en cierto grado , las masas proletarias serían en lo sucesivo lo único accesible para él y lo único que tenía en que poner su confianza. |
244 6 |
7 1.7.3.21 Només els intel·lectuals desarrelats semblantment i, en certa mesura, les masses proletàries constituirien terreny accessible i l' únic realment en el qual podia confiar. |
9 1.7.3.31 Esto explica la teoría que, como hemos visto en el capítulo anterior, tiene necesidad de explicación, esto es, la de que los obreros" habrán de emancipar se por sí mismos". |
226 7 |
8 1.7.3.31 Això explica la teoria- que , com hem vist, demana explicació- segons la qual els obrers « s' emanciparan per ells mateixos ». |
10 1.7.4.11 En segundo lugar, el mismo intelectual desarraigado se hace naturalmente internacionalista de sentimiento. |
298 9 |
9 1.7.4.11 En segon lloc, aquest mateix intel·lectual desarrelat esdevingué naturalment internacionalista de sentiments. |
11 1.7.4.22 Esto significaba algo más que el no sentir se afectado por los problemas y vicisitudes de cualquier país particular- incluso de proletariados nacionales singulares-, los cuales no traspasaban nunca la periferia de sus intereses. Significaba que de esta forma le era mucho más fácil crear la religión socialista hipernacional y concebir un proletariado internacional cuyos componentes, al menos en principio , estaban vinculados unos con otros mucho más estrechamente de lo que estaba cada uno de ellos con sus propios connacionales de una clase diferente. |
375 14 |
10 1.7.4.21 Això significà no solament que els problemes i les vicissituds de qualsevol país particular- si filem més prim , àdhuc de qualsevol proletariat particular - no l' afectaven directament i es mantenien sempre a la perifèria de ls seus interessos: significà que fou evidentment molt més fàcil de bastir una religió socialista hipernacional i concebre un proletariat internacional les parts components de l qual es trobaven, en principi almenys, molt més relligades entre elles que no pas amb els corresponents connacionals d' altres classes socials . |
13 1.7.4.41 En el terreno de la pura lógica cualquiera podría haber ideado esta concepción manifiestamente irrealista y todo lo que dicha concepción implica para la interpretación de la historia pasada y de los criterios de los partidos marxistas sobre política exterior . |
435 18 |
11 1.7.4.31 Qualsevol hauria pogut, en freda lògica , construir aquesta concepció clarament irreal amb tot el que implica per a la interpretació de la història passada i per a ls criteris de ls partits marxistes en qüestions de política exterior. |
14 1.7.4.51 Pero quien tal hiciese habría tenido que contender entonces con todas las influencias efectivas ejercidas por los ambientes nacionales, por lo que la concepción internacionalista no podría haber sido abrazada nunca apasionadamente por un hombre ligado a un país por innumerables lazos . |
356 12 |
12 1.7.4.41 El qui ho hagués fet, hauria hagut de lluitar aleshores amb les influències afectives exercides pe ls ambients nacionals, i mai no hauria pogut ésser acceptat per una persona lligada a un país per innombrables llaços. |
15 1.7.4.61 Ahora bien: para Marx no existían tales lazos y, a l no tener él mismo ningún país, se convencía fácilmente de que el proletariado no tenía tampoco ninguno . |
376 15 |
13 1.7.4.52 Aquests lligams no existien en el cas de Marx. Com que no tenia ell mateix una pàtria , fou capaç de convèncer - se ràpidament que el proletariat tampoc no en tenia. |
16 1.7.5.11 Pronto veremos por qué- y hasta dónde - esta teoría sobrevivió y lo que llegó a significar en las distintas circunstancias. |
190 7 |
15 1.7.5.11 Aviat veurem per què- i fins on - aquest ensenyament ha sobreviscut i què ha arribat a significar, en diverses circumstàncies. |
17 1.7.5.21 El mismo Marx aceptó, sin duda, sus implicaciones no intervencionistas y pacifistas. |
384 12 |
16 1.7.5.21 El mateix Marx acceptà sens dubte les seves implicacions pacifistes i no intervencionistes. |
18 1.7.5.31 Ciertamente, creía no sólo que las" guerras capitalistas " no interesaban a l proletariado , sino también que eran los medios de subyugar lo aún más por completo. |
282 11 |
17 1.7.5.31 No solament pensava, amb tota seguretat , que les« guerres capitalistes» no eren de la incumbència de l proletariat, sinó que no eren altra cosa que un mitjà més de subjugar - lo. |
19 1.7.5.41 La concesión que tal vez se hubiese decidido a hacer, a saber: que la participación en la defensa de l propio país contra una agresión no es incompatible con los deberes de la fe, no era, evidentemente, más que un recurso táctico muy necesario. |
363 13 |
18 1.7.5.41 La concessió que potser hauria arribat a fer, que la participació en la defensa de la pròpia nació contra un atac no és incompatible amb els deures de la fe, només hauria estat evidentment un recurs tàctic molt necessari. |
20 1.7.6.11 En tercer lugar, cualquiera que pueda haber sido su teoría, el burgués desarraigado llevaba la democracia en su sangre. |
302 11 |
19 1.7.6.11 En tercer terme, amb independència d' allò que hagi pogut ésser la doctrina, el burgès desarrelat duia la democràcia a la sang . |
21 1.7.6.22 Es decir, la fe en aquella parte de l esquema burgués de valores que se centra en la democracia no era para él únicamente cuestión de la percepción racional de las condiciones peculiares de l sistema social de su tiempo o de otra época cualquiera . Tampoco era simplemente cuestión de táctica . |
481 19 |
20 1.7.6.21 És a dir, la creença en aquella part de l' esquema burgès de valors que se centra en la democràcia era per a ell no solament un problema de percepció nacional de les condicions peculiars de l patró social de l seu temps o de qualsevol altra època ; ni era tampoc simplement un problema de tàctica. |
23 1.7.6.41 Es verdad que las actividades socialistas( y su obra personal) no podrían haber sido desarrolladas, con alguna comodidad , en todo caso, en ningún ambiente que profesase principios distintos de los democráticos, tal como entonces se entendían. |
361 15 |
21 1.7.6.31 És cert que les activitats socialistes( i el seu treball personal ) no haurien pogut desenrotllar- se, sinó potser amb grans incomoditats, en un ambient que professés principis altres que els democràtics tal com eren aleshores. |
24 1.7.6.51 Salvo en casos muy excepcionales todas las oposiciones tienen que propugnar la libertad- que para ellas significaba democracia- y lanzar se a merced de l" pueblo". |
303 11 |
22 1.7.6.41 Llevat de casos realment excepcionals , a tota oposició li cal propugnar la llibertat- que significa, per a ella, democràcia- i posar - se a les mans de l« poble ». |
25 1.7.6.61 Por supuesto, este elemento era, y en algunos países lo es incluso hoy, muy importante. |
253 9 |
23 1.7.6.51 És clar que un element com aquest era, i és fins i tot avui en alguns països, molt important. |
26 1.7.6.71 He ahí precisamente , como ya he señalado , por qué las confesiones democráticas de los partidos socialistas no significan mucho hasta que su poder político se hace lo bastante grande para dar les la oportunidad de una alternativa y por qué no los beneficiaba particularmente establecer ninguna relación fundamental entre la lógica de l socialismo y la lógica de la democracia . |
367 13 |
24 1.7.6.61 Heus aquí precisament per què , com ja he assenyalat més amunt, les professions de fe democràtica fetes pe ls partits socialistes no tenen sentit mentre llur poder polític no esdevé suficientment gran com per a proporcionar- los la possibilitat d' una alternativa, i per què , particularment, no tenen interès a establir cap relació fonamental entre la lògica de l socialisme i la de la democràcia. |
27 1.7.6.81 Sin embargo, puede decir se con seguridad que para Marx la democracia estaba por encima de toda discusión y que todos los demás sistemas políticos estaban por debajo de ella. |
228 6 |
25 1.7.6.71 Sembla, però, nogensmenys, plenament correcte de dir que , per a Marx, la democràcia es trobava al marge de qualsevol discussió , i que qualsevol altre patró polític era clarament inferior. |
28 1.7.6.91 Esto hay que reconocér se lo a l revolucionario de l tipo de 1848. |
210 8 |
26 1.7.6.81 Això, cal garantir- ho en un revolucionari típic de l 1848. |
29 1.7.6.101 Por supuesto, él no se planteó el problema de aceptar un artículo de fe burguesa tan importante como éste . |
400 17 |
27 1.7.6.91 És clar que ell no es plantejà mai d' acceptar un article de fe burgesa tan important com aquest . |
30 1.7.6.111 Ello habría dejado al descubierto una extensión de terreno común demasiado grande. |
352 14 |
28 1.7.6.101 Això hauria posat al descobert una extensió massa elevada de terreny comú. |
31 1.7.6.121 Pero ya hemos visto en la parte anterior que él sabía cómo obviar esta dificultad, pretendiendo temerariamente que únicamente la democracia socialista era verdadera democracia y que la democracia burguesa no era democracia en absoluto . |
348 14 |
29 1.7.6.111 Hem vist, però, a la part precedent que sabia superar aquesta dificultat proclamant amb desimboltura que només la democràcia socialista era autèntica democràcia i que la democràcia burgesa, en canvi , no tenia res de democràtica . |
32 1.7.7.12 2. Tal era, pues, el a priori político de Marx. |
169 4 |
30 1.7.7.11 Aquest era, doncs, l' apriori polític de Marx. |
34 1.7.7.31 No es preciso subrayar que era totalmente diferente de los a prioris de l socialismo inglés medio no sólo de su tiempo, sino de todas las épocas, tan diferentes como para hacer casi imposible la simpatía mutua e incluso una comprensión mutua completa, independientemente en absoluto de l hegelianismo y demás barreras doctrinales. |
373 14 |
31 1.7.7.21 No cal ni remarcar que era totalment diferent de ls aprioris de l socialisme anglès normal i corrent , no solament de l seu temps , sinó de qualsevol altra època- tan diferents com perquè la simpatia o, almenys, la comprensió mútues fossin pràcticament impossibles , amb independència de l hegelianisme i altres barreres doctrinals. |
35 1.7.7.41 La misma diferencia resaltará aún mejor si comparamos a Marx con otro intelectual alemán de formación muy similar, Ferdinand Lassalle( 1825-1864). |
361 12 |
32 1.7.7.31 La mateixa diferència es farà evident si comparem Marx amb un altre intel·lectual alemany de formació molt semblant, Ferdinand Lassalle( 1825-1864 ). |
36 1.7.7.51 Vástago de la misma raza, producto de l mismo estrato, moldeado por una tradición cultural muy semejante, condicionado de una manera similar por la experiencia de 1848 y por la ideología de la democracia burguesa, Lassalle difiere, no obstante , de Marx de una manera que no puede ser explicada totalmente por la comparación personal . |
343 12 |
33 1.7.7.41 Brot de la mateixa raça, producte de l mateix estrat, emmotllat per una tradició cultural força semblant, condicionat de forma gairebé idèntica per les experiències de 1848 i per la ideologia de la democràcia burgesa, Lassalle tanmateix difereix prou de Marx com perquè no ens basti, simplement , per a explicar- ho la referència personal. |
37 1.7.7.61 Mucho más vital que esto era el hecho de que Marx era un exilado y Lassalle no lo era. |
466 18 |
34 1.7.7.51 Molt més vital que això és el fet que Marx fou un exiliat i Lasalle , no. |
38 1.7.7.71 Lassalle no se desvinculó nunca de su país ni de las clases distintas a l proletariado . |
255 9 |
35 1.7.7.61 Lassalle no va trencar mai amb el seu país o amb les classes socials no proletàries . |
39 1.7.7.81 Nunca fue internacionalista, como Marx. |
323 11 |
36 1.7.7.71 Mai no va ésser un internacionalista com ho fou Marx. |
40 1.7.7.91 Por proletariado entendía ante todo el proletariado alemán. |
445 21 |
37 1.7.7.81 Per proletariat entenia fonamentalment el proletariat alemany. |
41 1.7.7.101 No objetaba la cooperación con el Estado existente. |
237 9 |
38 1.7.7.91 No oposava objeccions a la cooperació amb l' Estat de fet. |
42 1.7.7.111 No ponía objeción a l contacto personal con Bismarck ni con el rey de Baviera. |
417 14 |
39 1.7.7.101 No es negà a l contacte personal amb Bismarck o amb el rei de Baviera. |
43 1.7.7.121 Tales cosas son importantes , más importantes tal vez que las diferencias doctrinales más profundas; tenían importancia suficiente para producir especies de socialismo diferentes y antagonismos irreconciliables. |
400 17 |
40 1.7.7.111 Aquestes coses són importants, molt més que no ho puguin ésser les diferències doctrinals profundes, i suficients per a produir tipus diferents de socialisme i antagonismes irreconciliables . |
44 1.7.8.11 Adoptemos ahora nuestra posición respecto a l a priori de Marx y pasemos revista a los datos políticos con que se enfrentó. |
288 9 |
41 1.7.8.11 Ocupem- nos ara de l' apriori de Marx i examinem les dades polítiques amb què s' enfrontà . |
45 1.7.9.11 Primeramente, las enormes masas industriales de las que Marx escribía y en las que pensaba no existían más que en Inglaterra. |
333 11 |
42 1.7.9.11 En primer lloc, les enormes masses industrials sobre les quals Marx escriví i pensà només existien a Anglaterra. |
46 1.7.9.21 Incluso allí, como en la época en que él había establecido relaciones, se había desvanecido el movimiento cartista, la clase obrera se estaba haciendo cada vez más realista y conservadora. |
289 11 |
43 1.7.9.21 Allí i tot, on el cartisme ja havia fet atots a l moment en què ell s' hi establí, la classe treballadora havia esdevingut cada cop més realista i conservadora. |
47 1.7.9.31 Desilusionados por el fracaso de las actividades radicales anteriores, los hombres se apartaban de los programas deslumbrantes y de sus cantos sobre su derecho a l producto total. |
327 11 |
44 1.7.9.31 Desil·lusionats pe l fracàs de les primitives activitats radicals, la gent defugien els programes llampants i els cants sobre llurs drets a l producte total. |
48 1.7.9.41 Se embarcaron prudentemente en un intento de aumentar su participación en el mismo. |
356 16 |
45 1.7.9.41 S' encaminaven amb tota prudència vers un intent d' augmentar llur participació. |
49 1.7.9.51 Los dirigentes trataban prudentemente de establecer, afianzar y aumentar el status legal y el poder económico de los sindicatos dentro de l marco político de la sociedad burguesa. |
445 19 |
46 1.7.9.51 Els dirigents tractaven amb cautela d' establir, reforçar i augmentar l' status legal i el poder econòmic de ls sindicats dins el marc de la societat burgesa. |
50 1.7.9.61 Por principio, así como también por consideraciones tácticas notorias, tenían que mirar las ideas o actividades revolucionarias como un estorbo y como un sabotaje estúpido o frívolo a la labor seria de los obreros . |
319 10 |
47 1.7.9.61 Per principi, i alhora per consideracions tàctiques evidents, es veien empesos a considerar les idees o les activitats revolucionàries com a sabotatge estúpid o frívol de la seriosa tasca de ls obrers. |
51 1.7.9.71 También estaban interesados por el estrato superior de la clase obrera; respecto de l inferior, albergaban sentimientos que eran afines a l desprecio . |
203 7 |
48 1.7.9.71 A la vegada, tenien a veure amb els estrats superiors de la classe treballadora; per a ls estrats inferiors, més aviat mantenien sentiments propers a l menyspreu. |
52 1.7.10.11 En todo caso, sin embargo, Marx y Engels, en las circunstancias en que se encontraban y siendo quienes eran, no podrían nunca haber pensado en ir más allá para organizar el proletariado industrial o algún grupo particular de l mismo, de acuerdo con sus propias ideas. |
353 13 |
49 1.7.10.11 En qualsevol de ls casos, tanmateix , Marx i Engels, amb les circumstàncies que els envolten i tenint present el tipus de gent que eren, no podien pas pensar a anar més lluny en la tasca d' organitzar el proletariat industrial, o qualsevol grup particular dintre seu, d'acord amb idees pròpies. |
53 1.7.10.21 Lo único que podrían esperar era poner se en contacto con los dirigentes y con la burocracia sindical . |
396 15 |
50 1.7.10.21 El màxim que podien esperar era contacte amb els dirigents i amb la burocràcia sindical. |
54 1.7.10.31 A l contemplar, de una parte , la actitud de l obrero" respetable ", y, de otra parte, la actitud de la chusma inorganizable( entonces ) de las grandes ciudades, con la que apenas querían actuar, se enfrentaban con un dilema desagradable. |
260 8 |
51 1.7.10.31 En contemplar, per una banda, l' esmentada actitud de l treballador« respectable» i , per l' altra, l' actitud de la xusma( aleshores) inorganitzable de les grans ciutats, amb la qual no tenien gaire interès a actuar, topaven amb un dilema ben desagradable. |
55 1.7.10.41 No podían dejar de reconocer la importancia de l movimiento tradeunionista , que estaba realizando paulatinamente la tarea gigantesca de organizar las masas en algo semejante a un clase articulada , es decir, a resolver el problema que ellos mismos consideraban como el más importante de todos. |
343 13 |
52 1.7.10.41 No podien estar- se de reconèixer la importància de l moviment sindical que estava a punt d' aconseguir , pas per pas, la gegantina tasca d' organitzar les masses en alguna cosa semblant a una classe articulada, és a dir , de resoldre el problema que els semblava el més important de tots. |
56 1.7.10.51 Pero por estar completamente apartados de ella y dar se cuenta de l peligro de que esta clase podía adquirir una base burguesa y adoptar una actitud burguesa, tenían que disgustar les las" trade- unions" y que desconfiar de ellas tanto como a las" trade- unions " les disgustaban ellos y desconfiaban de ellos, en la medida en que tenían noticias de su existencia. |
279 8 |
53 1.7.10.51 En trobar- se' n, però, completament allunyats i en comprendre el perill que aquesta classe adquirís un nivell de vida burgès i adoptés una actitud burgesa, es veieren forçats a desagradar- se i desconfiar de ls sindicats tant com - en la mesura en què aquests els coneixien- els sindicats es desagradaven i desconfiaven d' ells dos. |
57 1.7.10.61 De esta manera quedaban relegados a la posición que ha llegado a ser característica de l socialismo clásico, y que, aunque muy reducida en su importancia, expresa hasta hoy el antagonismo fundamental entre los intelectuales socialistas y los obreros ( que en casos de importancia puede equiparar se, grosso modo, a l antagonismo entre los partidos socialistas y los sindicatos). |
351 12 |
54 1.7.10.61 D' aquesta manera es van veure empesos a l' actitud que ha esdevingut característica de l socialisme clàssic i que, per bé que amb una importància força reduïda, expressa fins avui l' antagonisme fonamental entre els intel·lectuals socialistes i els obrers ( la qual cosa pot ésser igualada en termes grollers a l' antagonisme entre els partits socialistes i els sindicats ). |
58 1.7.10.71 Para los intelectuales el movimiento tradeunionista era algo que había que convertir a la doctrina de la guerra de clases; como medio para tal conversión resultaba apropiada para el creyente una cooperación ocasional con dicho movimiento, ya que las inquietudes obreras radicalizaban a las masas y abrumaban o excitaban suficientemente a los funcionarios de las" trade - unions" para inducir los a escuchar el evangelio. |
268 8 |
55 1.7.10.72 Per a ells, calia convertir el moviment sindical a la doctrina de la guerra de classes. Com a mitjà per a aquesta conversió, de vegades era convenient per a l fidel de cooperar perquè els conflictes laborals radicalitzessin les masses i preocupessin o excitessin prou els funcionaris sindicals com per posar- los en condició d' escoltar l ' evangeli. |
59 1.7.11.11 Pero en tanto que la conversión no fuese completa, y especialmente en tanto que la opinión de las" trade- unions" permaneciese adversa por principio a la acción revolucionaria o simplemente política, el movimiento no estaba en estado de gracia , sino, por el contrario, en estado de error, teniendo un falso concepto de sus fines verdaderos y dejándo se engañar con trivialidades que eran peores que inútiles ; de ahí que, a no ser para el fin de perturbar desde dentro , el creyente tenía que mantener se apartado. |
209 7 |
57 1.7.10.91 Mentre, però, la conversió no fos completa i, en particular, mentre l' opinió sindical fos contrària a l' acció revolucionària, o simplement política, el moviment no es trobava en estat de gràcia, al contrari, es trobava en l' error, amb una concepció esguerrada de ls seus propis fins, enganyant- se amb trivialitats molt pitjors que fútils; per tant, llevat de l' agitació des de dins, la tasca de l fidel era més aviat d' apartar- se ' n. |
60 1.7.12.11 Esta situación cambió ya durante la vida de Marx y más aún durante la de Engels . |
348 12 |
58 1.7.11.11 Aquesta situació va canviar ja en vida de Marx, i més encara abans de morir Engels. |
61 1.7.12.21 El crecimiento de l proletariado industrial , que llegó a hacer de él también una potencia en el Continente , y el paro inherente a las depresiones de aquel período hicieron que aumentase su influencia con los dirigentes obreros, si bien no adquirieron nunca una influencia directa sobre las masas . |
419 16 |
59 1.7.11.21 El creixement de l proletariat industrial va arribar a fer- ne finalment un poder també a l Continent, i la desocupació corresponent a les depressions d ' aquell període van augmentar llur influència entre els dirigents obrers, per bé que no aconseguiren una influència directa sobre les masses . |
62 1.7.12.31 A l final, sin embargo, eran los intelectuales los que les solicitaban materia de trabajo. |
259 9 |
60 1.7.11.31 Finalment, tanmateix, eren els intel·lectuals qui fonamentalment els donaven material de treball. |
63 1.7.12.41 Pero aunque su éxito en este terreno fue considerable, los intelectuales les ocasionaban más perturbaciones que la indiferencia( que a veces llegaba a la hostilidad) de los obreros. |
230 6 |
61 1.7.11.41 Malgrat, però, la reeixida considerable en aquest sector, els intel·lectuals els proporcionaven més molèsties que la indiferència( a vegades l ' hostilitat) de ls obrers. |
64 1.7.12.51 Había una serie de intelectuales socialistas que no tenían inconveniente en identificar se bien con las" trade - unions" bien con la reforma social de tipo burgués radical o , incluso, conservador. |
340 13 |
62 1.7.11.51 Hi havia una capa d' intel·lectuals socialistes que no rebutjava la identificació sia amb els sindicats sia amb la reforma social de tipus radical burgès o fins i tot conservador. |
65 1.7.12.61 Y éstos difundían, por supuesto , un socialismo muy diferente que, a l ofrecer la promesa de un beneficio inmediato, era un competidor peligroso. |
315 12 |
63 1.7.11.61 I aquests, és clar, difonien un socialisme ben diferent, el qual, en oferir la promesa d' un benefici immediat , era un competidor perillós . |
66 1.7.12.71 Había, además, intelectuales , entre los que se encontraba en primer lugar Lassalle, que habían conquistado posiciones entre las masas, los cuales eran competidores aún más directos. |
309 12 |
64 1.7.11.71 Hi havia, a més, intel·lectuals , entre els quals es trobava en primer lloc Lassalle, que havien aconseguit posicions entre les masses i , per tant, eren encara d' un caràcter competitiu més agut. |
67 1.7.12.81 Y, finalmente, había intelectuales que iban bastante lejos en cuanto a ardor revolucionario, pero a los que Marx y Engels consideraban, con toda razón, como los peores enemigos de l socialismo serio; éstos eran los" putschistas", como Blanqui, los soñadores, los anarquistas, etc. |
296 11 |
65 1.7.11.82 I finalment, hi havia intel·lectuals que anaven força més lluny quant a ardor revolucionari, però Marx i Engels els consideraven amb plena raó els pitjors enemics de l socialisme seriós- els putschistes , com Blanqui, els somniadors, els anarquistes. etc.. |
68 1.7.12.91 Consideraciones doctrinales y tácticas imponían combatir a todos estos grupos con un No inflexible. |
418 15 |
67 1.7.11.101 Consideracions doctrinals i tàctiques demanaven que hom combatés imperativament amb un no inflexible tots aquests grups . |
69 1.7.13.12 3. Esta base doctrinal y esta situación táctica hicieron sumamente difícil para Marx encontrar respuesta para dos cuestiones vitales que con toda seguridad se plantearía todo seguidor o posible seguidor: la cuestión de la actitud hacia las medidas políticas de los partidos burgueses y la de l programa inmediato. |
378 14 |
68 1.7.12.11 3. Aquests fonaments doctrinals i aquesta situació tàctica van fer extremament difícil per a Marx la lluita en la recerca de resposta per a dues qüestions que amb tota seguretat es plantejaria tot seguidor actiu o probable: la qüestió de l ' actitud davant la política de ls partits burgesos i la qüestió de l programa immediat. |
71 1.7.14.11 En cuanto a la primera, no podría aconsejar se a los partidos socialistas vigilar en silencio las medidas políticas burguesas. |
327 12 |
69 1.7.13.11 De cara a l primer, no seria correcte d' indicar a ls partits socialistes l' observació silenciosa de la política burgesa. |
72 1.7.14.21 Su labor evidente era criticar la sociedad capitalista, exponer la mascarada de los intereses de clase, señalar cuánto mejor sería todo en el paraíso socialista y batir el tambor para el reclutamiento, esto es, criticar y organizar. |
307 10 |
70 1.7.13.21 Llur tasca evident era criticar la societat capitalista, exposar la mascarada de ls interessos de classe, predicar que tot aniria molt millor a l paradís socialista i cercar nous adherents: criticar i organitzar. |
73 1.7.14.31 Sin embargo, una actitud completamente negativa, por muy satisfactoria que fuese en principio, le habría sido imposible mantener la a todo partido que contase con cierta influencia política. Habría chocado inevitablemente con la mayoría de los deseos auténticos de los obreros organizados y, si persistía durante algún tiempo, habría reducido los seguidores a un pequeño grupo de ascetas políticos . |
324 11 |
71 1.7.13.32 De tota manera, una actitud totalment negativa, per bé que per complet satisfactòria en principi, hauria estat impossible de mantenir per a qualsevol partit que comptés amb una mínima influència política . Hauria xocat inevitablement amb la major part de ls anhels autèntics de ls obrers organitzats i, si hagués persistit durant un cert temps, hauria reduït els seguidors a un petit grup d' ascetes polítics . |
74 1.7.14.41 Considerando la influencia que ejercieron las doctrinas de Marx hasta el mismo año 1914 sobre el gran partido alemán y sobre muchos grupos menores , es interesante ver cómo hizo frente a esta dificultad . |
260 9 |
73 1.7.13.51 A través de la consideració de la influència exercida per l' ensenyament de Marx, fins a l 1914, sobre el gran partit alemany i sobre altres grups més reduïts, hom pot establir de quina manera va acarar aquesta situació . |
75 1.7.15.11 Hasta donde creyó posible hacer lo adoptó la única posición que era lógicamente irrecusable . |
297 12 |
74 1.7.14.11 Dins la mesura de l possible, va adoptar l' única posició que li semblava inatacable . |
76 1.7.15.21 Los socialistas tienen que rehusar el participar en las mejoras ficticias con las que la burguesía trataba de engañar a l proletariado. |
284 9 |
75 1.7.14.21 Els socialistes han de rebutjar tota participació en les millores fictícies que la burgesia introdueix per tal d' enganyar el proletariat. |
77 1.7.15.31 Tal participación- que más tarde recibió la denominación de Reformismo- significaba un error de fe, una traición a los verdaderos fines, un atentado insidioso para apuntalar lo que debe ser destruido. |
214 7 |
76 1.7.14.31 Una tal participació- que hom anomenà després reformisme- significava una manca de fe, una traïció a ls objectius autèntics, un intent insidiós d' apedaçar allò que havia d' ésser destruït. |
78 1.7.15.41 Los discípulos como Bebel, que hacían peregrinación a la cripta después de haber se desviado de esta manera de la senda verdadera, eran profundamente apreciados. |
268 6 |
77 1.7.14.41 Els deixebles com Bebel , que feien un pelegrinatge a les fonts, després d' haver- se desviat per un cop de l camí recte, eren profundament apreciats . |
79 1.7.15.51 Es verdad que los mismos Marx y Engels habían meditado la cooperación con el ala izquierda de los grupos burgueses en la época de su partido comunista de 1847. |
360 13 |
78 1.7.14.51 És cert que Marx i Engels, per llur compte, havien pensat, en el temps de llur partit comunista de 1847, a cooperar amb grups burgesos esquerrans. |
80 1.7.15.61 El Manifiesto Comunista reconoce también la necesidad de compromisos y alianzas ocasionales, de l mismo modo que concedía que las tácticas tenían que ser diferentes, según las circunstancias de tiempo y lugar . |
205 5 |
79 1.7.14.61 Fins i tot a l Manifest Comunista, hom reconeix la necessitat de compromisos esporàdics i aliances momentànies alhora que la necessitat de tàctiques diferents en situacions i moments diferents . |
81 1.7.15.71 Todo esto iba implicado en la máxima prescrita a l creyente de utilizar todos los antagonismos entre los grupos burgueses dentro de cada país, ya que esto apenas puede hacer se sin una medida de cooperación con algunos de ellos. |
204 5 |
80 1.7.14.71 Tot això anava implicat en la màxima a seguir per part de l fidel, segons la qual cal fer ús de tots els antagonismes entre les burgesies de ls diferents països i entre els diversos grups burgesos dins una mateixa nació - perquè és ben difícil de fer- ho sense cooperar amb algú o altre en algun moment i en algun grau. |
82 1.7.15.81 Pero todo eso no era más que limitar un principio a fin de mantener lo de una manera más efectiva. |
306 12 |
81 1.7.14.81 Això, però, només era determinar un principi per permetre ' n el manteniment més efectiu . |
83 1.7.15.91 En cada caso la excepción tenía que ser severamente escrutada , habiendo siempre una presunción en su contra. |
327 11 |
82 1.7.14.91 En cada cas, l' excepció calia que fos severament analitzada, tenint sempre com a base un prejudici inicial. |
84 1.7.15.101 Además, la cooperación que se consideraba era una cooperación en ciertas emergencias determinadas , preferentemente en las revoluciones, más bien que una alianza más duradera que implicase entendimientos en el transcurso ordinario de la vida política, que podría poner en peligro la pureza de l credo . |
327 10 |
83 1.7.14.101 A més, era una cooperació en determinades situacions d' emergència , especialment revolucions, més que no pas aliances més durables implicant acords en l' evolució ordinària de la vida política, la qual cosa podria posar en perill la puresa de l credo. |
85 1.7.16.11 La manera cómo habrían de comportar se los marxistas cuando se enfrentasen con una política particular de l enemigo burgués que beneficiase claramente a l proletariado, podemos inferir la de l ejemplo puesto por el maestro mismo en un caso muy importante. |
296 10 |
84 1.7.15.11 La conducta adequada de ls marxistes en situacions en què la política de l' enemic burgès beneficiés clarament el proletariat pot ésser deduïda a partir d' un exemple proporcionat pe l mateix mestre en una ocasió ben important. |
86 1.7.16.21 El libre cambio era uno de los principales puntos de l programa de l liberalismo inglés; Marx era demasiado buen economista para no ver el beneficio que, en las circunstancias de aquella época, confería a la clase obrera. |
384 15 |
85 1.7.15.22 El lliurecanvisme era un de ls principals punts de la plataforma política de l liberalisme anglès. Marx era un economista massa bo, i tant, per a no capir, en les circumstàncies de l' època, els beneficis que proporcionava a la classe obrera . |
87 1.7.16.31 Podría quitar se importancia a l beneficio, podrían vilipendiar se los móviles de los librecambistas burgueses. |
246 8 |
87 1.7.15.41 Hom podia disminuir- ne la importància, esclarir els mòbils de ls burgesos lliurecanvistes i menysprear- los per aquest motiu . |
88 1.7.16.41 Pero eso no resolvería el problema , pues seguramente los socialistas tendrían que apoyar el libre cambio , especialmente de los artículos alimenticios . |
297 11 |
88 1.7.15.51 Això, però, no resolia la situació , perquè calia que els socialistes defensessin el lliure canvi , especialment en allò que es referia a articles d' alimentació. |
89 1.7.16.51 Pues bien: así lo harían, pero desde luego no porque considerasen una dádiva el pan más barato- eso no!-, sino porque el libre cambio aceleraría el ritmo de la evolución social, y, por tanto, el advenimiento de la revolución social. |
272 9 |
89 1.7.15.61 Bé, doncs: el defensarien, però no perquè el pa a més bon preu fos un guany- oh, no!-, sinó perquè el lliure canvi acceleraria el ritme de l' evolució social i, per tant , l' adveniment de la revolució social. |
90 1.7.16.61 El ardid táctico es admirable. |
409 19 |
90 1.7.15.71 L' estratagema tàctic és admirable . |
91 1.7.16.71 El argumento es, además , completamente verdadero y permite su aplicación a muchos casos. |
276 9 |
91 1.7.15.81 El raonament és, a més , completament vàlid i permet una multitud d' altres aplicacions . |
92 1.7.16.81 El oráculo no dice, sin embargo , lo que los socialistas tienen que hacer con las medidas políticas que, aunque beneficien también a l proletariado, no fomentan la evolución capitalista- como ocurre con la mayoría de las medidas de mejoramiento social, seguros sociales y similares- o que , aunque fomenten la evolución capitalista , no benefician directamente a l proletariado . |
318 12 |
92 1.7.15.91 L' oracle no diu tanmateix què cal que facin els socialistes quan es trobin amb polítiques que, tot beneficiant el proletariat , no promoguin l' evolució capitalista- mesures com moltes millores socials, assegurances socials , etc.- o que, tot promovent l' evolució capitalista, no beneficiïn directament el proletariat. |
93 1.7.16.91 Pero si el campo burgués había de hendir se por tales cuestiones se despejaba el camino de la evolución en virtud de l precepto de utilizar las disensiones capitalistas. |
210 8 |
93 1.7.15.101 Si sorgien dissensions dins el camp burgès suscitades per mesures com aquestes, el camí torna a ésser clar: utilitzar- les com sempre. |
94 1.7.16.101 Marx habría tratado también, desde este punto de vista, las reformas propugnadas, en oposición a la burguesía, por elementos extraburgueses tales como la aristocracia terrateniente y la gentry, si bien en su esquema no había lugar reservado para este fenómeno . |
308 12 |
94 1.7.15.111 Des d' aquest punt de vista, Marx hauria tractat també d' utilitzar els problemes creats per les capes extraburgeses en contra de la burgesia, capes com l' aristocràcia terratinent o la baixa noblesa, per bé que a l seu esquema no hi hagués un lloc específic per a aquest fenomen. |
95 1.7.17.11 La segunda cuestión no era menos espinosa. Ningún partido puede vivir sin un programa que mantenga la promesa de beneficios inmediatos. |
469 20 |
95 1.7.16.12 La segona qüestió no era menys espinosa . Cap partit no pot viure sense un programa que presenti la promesa de beneficis immediats. |
96 1.7.17.21 Pero, en lógica estricta, el marxismo no tenía tal programa que ofrecer. Toda realización positiva hecha o por hacer en la atmósfera viciada de l capitalismo era inficionada ipso facto. |
259 9 |
97 1.7.16.32 Des d' un punt de vista estrictament lògic, però, el marxisme no oferia un programa d' aquest tipus. Qualsevol cosa positiva feta o per fer en la viciada atmosfera de l capitalisme era ipso facto corrompuda. |
97 1.7.17.31 Marx y Engels estaban, efectivamente, abrumados con esto y siempre desalentaban los programas que llevaban inherente una política constructiva dentro de l orden capitalista y sabían inevitablemente a radicalismo burgués. |
269 8 |
99 1.7.16.51 Marx i Engels, de fet, se sentien molestos amb aquest problema i descoratjaven els programes que significaven l' acceptació d' una política constructiva dins l' ordre capitalista i que tenien un regust de radicalisme burgès. |
98 1.7.17.41 Sin embargo, cuando ellos mismos se enfrentaron con el problema en 1847 decidieron cortar el nudo gordiano. |
143 4 |
100 1.7.16.61 De tota manera, quan els tocà d' afrontar el problema el 1847 , van tallar resoludament el nus gordià. |
99 1.7.17.51 El Manifiesto Comunista, de una manera completamente ilógica, recoge una serie de objetivos inmediatos de la política socialista, dejando simplemente la gabarra socialista a l costado de l vapor liberal. |
330 11 |
101 1.7.16.71 El Manifest Comunista estableix de manera completament il·lògica una llista d' objectius immediats per a la política socialista, posant la barcassa socialista al costat de l vaixell liberal . |
100 1.7.18.11 La educación libre, el sufragio universal, la supresión de l trabajo infantil, un impuesto progresivo sobre la renta, la nacionalización de la tierra, la banca y el transporte, la expansión de la empresa estatal, el cultivo de los campos yermos , el servicio industrial obligatorio para todos, la difusión de los centros industriales por todo el país; todas estas medidas propugnadas por ellos muestran, claramente , el grado en que Marx y Engels se permitían( en aquella época ) ser oportunistas, aunque se inclinaban a negar el privilegio a los demás socialistas. |
309 11 |
102 1.7.17.11 L' educació gratuïta, el sufragi universal, la supressió de l treball de ls infants, l ' impost progressiu sobre la renda , la nacionalització de la terra , de la banca i de ls transports , l' expansió de l' empresa estatal, el conreu de ls erms , el servei industrial obligatori per a tothom , la difusió de ls centres industrials per tot el país - tot això dóna prou clarament idea de l' extensió en què( en aquell moment) es permetien d' ésser oportunistes, tot negant- ne el privilegi a d' altres socialistes. |
101 1.7.18.21 Pero lo sorprendente de este programa es la ausencia de todo punto que habría que reconocer como típicamente o exclusivamente socialista ; de encontrar nos en otro ambiente cada uno de sus puntos podría figurar en un programa no socialista- incluso la nacionalización de la tierra ha sido propugnada, sobre bases especiales, por escritores que en lo demás son burgueses-, y la mayoría de ellos están tomados simplemente de l fondo radical. |
402 15 |
103 1.7.17.21 Perquè la cosa xocant d' aquest programa és l' absència de qualsevol punt que hom pogués reconèixer com a típicament o exclusivament socialista si el trobava en un altre context; qualsevol de tots aquests punts podria figurar en un programa no socialista- fins i tot la nacionalització de la terra ha estat demanada, en certa manera, per escriptors completament burgesos en la resta-, i la majoria d' aquests punts ha estat extreta simplement de l cabal radical . |
102 1.7.18.31 Esto era, por supuesto, lo único sensato. |
200 7 |
104 1.7.17.31 Això era, és clar , l' única cosa assenyada . |
103 1.7.18.41 Pero también era un simple recurso, intentado, evidentemente , sin otro propósito que el ocultar una debilidad práctica perturbadora . |
233 9 |
105 1.7.17.41 Era, tanmateix, un simple expedient, amb l' únic propòsit d' amagar una feblesa pràctica molesta. |
104 1.7.18.51 Si a Marx le hubiesen interesado aquellos puntos por sí mismos no habría tenido otra alternativa que unir se a l ala radical de l liberalismo burgués . |
503 22 |
106 1.7.17.51 Si Marx hagués estat interessat en aquests punts per ells mateixos, no hauria tingut altra alternativa que l' aliança amb l' ala radical de l liberalisme burgès. |
105 1.7.18.61 La realidad es que le importaban poco y no se sentía obligado a hacer ningún sacrificio por su causa; si los burgueses radicales los hubiesen mantenido todos esto habría sido, probablemente , para Marx una sorpresa desagradable . |
268 7 |
107 1.7.17.61 De fet, però, no l' interessaven massa i no se sentia obligat a fer cap sacrifici per culpa d' ells; si els burgesos els haguessin donat un suport total, no haurien fet sinó sorprendre' l desagradablement . |
106 1.7.19.12 4. Los mismos principios, las mismas tácticas y datos políticos similares dieron lugar a la Alocución Inaugural a la Asociación Internacional de Trabajadores( la" Primera Internacional") en 1864. |
254 9 |
108 1.7.18.11 4. Els mateixos principis, la mateixa tàctica i unes dades polítiques semblants componen el Discurs Inaugural a l' Associació Internacional de Treballadors( la« Primera Internacional »), el 1864. |
108 1.7.19.31 La fundación de esta última significó, en realidad, un gran paso más allá de la Arbeiterbildungsverein alemana de 1847 o de l pequeño grupo internacional de l mismo año . |
336 12 |
109 1.7.18.21 La fundació de la Internacional significà, però, un pas enorme a partir de l' Arbeiterbildungsverein alemanya de 1847 o el reduït nucli internacional de l mateix any . |
109 1.7.19.41 No era, por supuesto, una organización de los partidos socialistas- aunque , por ejemplo, se reunieron los dos partidos alemanes y la Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein de Lassalle cedió rápidamente-, y todavía menos una organización internacional de l proletariado . |
355 13 |
110 1.7.18.31 No era, evidentment, una organització de partits socialistes- tot i que , per exemple, els dos alemanys d' aleshores s' hi adheriren , per bé que l' Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein de Lassalle es desnonés ràpidament-, ni molt menys encara una organització internacional de l proletariat. |
110 1.7.19.51 Pero estaban efectivamente representados grupos obreros de muchos países y de muchos tipos, e incluso las" trade- unions" inglesas mostraban bastante interés por conllevar durante algún tiempo una alianza en cierto modo incompatible, con el ánimo más bien lleno de reservas y con vistas a ventajas inmediatas. |
214 6 |
111 1.7.18.41 Grups obrers, però, de molts països i de tendències molt diverses s' hi trobaven , de fet, representats, i fins i tot els sindicats anglesos mostraren interès a donar suport durant cert temps a una aliança en certa manera inconvenient, pensant en avantatges immediats possibles , tot mantenint grans reserves. |
111 1.7.19.61 Entre sus fundadores figuró George Odger. |
345 11 |
112 1.7.18.51 George Odger en fou un de ls fundadors . |
112 1.7.19.71 Las grandes pretensiones planteadas por la Asociación y algunos de sus historiadores, relativas a su papel en los momentos revolucionarios, y las grandes insurrecciones obreras de la época tienen que ser desestimadas . |
320 10 |
113 1.7.18.61 Les àmplies pretensions invocades per l' Associació i alguns de ls seus historiadors, sobre el seu paper en els moments revolucionaris i en les grans insurreccions obreres de l' època, cal que siguin disminuïdes. |
113 1.7.19.81 Pero si hizo poco y no condujo ni dominó nunca al menos ofrecía una fraseología unificadora . |
260 7 |
114 1.7.18.71 Tot i no haver fet gran cosa i no haver conduït ni manat mai, oferia tanmateix una fraseologia unificadora . |
114 1.7.19.91 Y estableció contactos que a l final podrían haber la elevado , con la amable asistencia de sus enemigos burgueses, que eran lo bastante tontos como para hacer le propaganda a una posición de verdadera importancia. |
245 8 |
115 1.7.18.81 I va establir contactes que haurien pogut transformar- la , amb l' ajut de ls seus amables enemics burgesos prou beneits per a adonar- se' n, en una institució important. |
115 1.7.19.101 A l principio todo fue bastante bien y los primeros cuatro" congresos " tuvieron un éxito evidente , pasando por alto los miembros ortodoxos, con mucho tacto, ciertas incidencias no socialistas, como el voto en defensa de l principio de la herencia. |
229 7 |
116 1.7.18.91 A l començament, tot va anar força bé i els primers quatre congressos reeixiren clarament; algunes incidències no socialistes, com ara el vot defensant el dret d' herència, van ésser amb molt de tacte bandejades pe ls membres ortodoxos. |
116 1.7.19.111 La invasión de Bakunin( 1869 ) y su expulsión( 1872), sin embargo, le asestaron un golpe de l que se mostró incapaz de recobrar se, aunque pudo seguir tirando hasta 1874. |
184 5 |
117 1.7.18.101 La invasió de Bakunin( 1869 ) i la seva expulsió( 1872 ) van ésser un cop massa fort perquè se' n sortís, per bé que malvisqué fins a l 1874. |
117 1.7.20.11 Marx tuvo conciencia, desde el principio , de las posibilidades y de los peligros inherentes a aquel confuso conglomerado formado por intelectuales de dudosa posición juntamente con obreros resueltos notoriamente a utilizar la asociación o renegar de ella, según las circunstancias . |
228 7 |
118 1.7.19.11 Marx s' adonà, des de l començament, de les possibilitats i de ls perills d' aquest caravanserrall on coincidien intel·lectuals de posició dubtosa i obrers clarament determinats a mantenir l' Associació o a dissoldre- la segons les circumstàncies . |
118 1.7.20.21 Eran las posibilidades por las que siempre había combatido. |
289 11 |
119 1.7.19.21 Hi havia les possibilitats i els perills que havia tingut sempre presents en la seva lluita. |
119 1.7.20.31 La primera tarea era conservar la organización unida; la segunda, imprimir le el sesgo marxista, y ambas tenían que resolver se frente a los hechos de que sus partidarios personales estaban siempre en minoría y que su influencia sobre los demás miembros era mucho menor de lo que pudiera colegir se de la circunstancia de haber sido designados - o más bien consentidos- por la mayoría para redactar la proclama programática. |
264 9 |
120 1.7.19.31 La primera tasca era mantenir unida l' organització; la segona, introduir - hi les posicions marxistes: calia resoldre- les totes dues tenint en compte que els seus partidaris eren sempre minoria i que la seva influència sobre els altres era molt més petita que hom no podria deduir de l fet que li fos encomanat o , més ben dit, permès, de realitzar el discurs inaugural. |
120 1.7.20.41 En consecuencia, esta proclama contenía concesiones a opiniones no marxistas similares a las que el mismo Marx se había horrorizado de encontrar en el Programa de Gotha del Partido Socialdemócrata alemán( 1875 ). |
292 8 |
121 1.7.19.41 Per tant, aquest programa contenia concessions a punts de vista no marxistes semblants a aquelles que li estranyava de trobar a l programa de Gotha del Partit Socialdemòcrata Alemany( 1875). |
121 1.7.20.52 De un modo semejante se hicieron después evidentes maniobras y compromisos prudentes, lo que una vez hizo a Marx decir con una desesperación semihumorística:" Je ne suis pas marxiste." Pero el significado de l compromiso depende de l hombre que lo hace y de l espíritu con que se hace. |
185 4 |
122 1.7.19.51 De manera semblant, realitzà maniobres prudents i compromisos ben clars fins i tot després- el tipus d' assumptes que va fer que s' exclamés un cop amb certa desesperació mig humorística :« Je ne suis pas marxiste.» El sentit, però, de l compromís depèn de l' home que el fa, i de l' esperit amb què el fa. |
123 1.7.20.71 El que sólo se preocupa de la tendencia puede tolerar muchas desviaciones. |
229 5 |
123 1.7.19.61 Qui només es preocupa per la línia general, pot permetre força desviacions. |
124 1.7.20.81 Evidentemente, Marx confiaba mantener su tendencia de un modo permanente y encontrar el camino que volviese hacia ella después de cada desviación . |
288 10 |
124 1.7.19.71 Evidentment Marx confiava a mantenir aquesta línia general continuadament i a tornar a l bon camí després de cada desviació. |
125 1.7.20.91 Pero hemos de comprender que sintiera recelos cuando vio a otros que hacían el mismo juego. |
223 9 |
125 1.7.19.81 Hem de comprendre, però, que se sentís temorós cada cop que veia jugar aquest mateix joc a d' altres. |
126 1.7.20.101 Había así algo más que un mero egoísmo, tanto en sus evasivas tácticas como en sus ponzoñosas denuncias de las evasivas de otros. |
147 5 |
126 1.7.19.91 Hi havia, per tant, alguna altra cosa que pur egocentrisme en les seves maniobres tàctiques i en les seves denúncies carregades de verí contra les maniobres de ls altres. |
127 1.7.21.11 Por supuesto, tanto la táctica como el principio de lo que hasta entonces había sido la política clásica de l socialismo ortodoxo , son susceptibles de crítica . |
340 13 |
127 1.7.20.11 És clar que la tàctica i el principi d' allò que ha esdevingut per sempre més la política clàssica de l socialisme ortodox es troben oberts a la crítica tots dos alhora . |
128 1.7.21.21 El ejemplo táctico puesto por Marx permite a sus seguidores justificar prácticamente todo rumbo de acción o inacción impulsada o dictada por el maestro. |
329 12 |
128 1.7.20.21 L' exemple tàctic de Marx va permetre a ls seguidors de justificar pràcticament qualsevol línia d' actuació o d' abstenció a partir d' alguna maniobra o alguna frase de l mestre . |
129 1.7.21.31 El principio ha sido debelado por señalar un camino que no conduce a ninguna parte. |
381 16 |
129 1.7.20.31 El principi ha estat denunciat com un camí que no duu a cap banda. |
130 1.7.21.41 Lo más importante de todo es comprender su racionalidad. |
285 12 |
130 1.7.20.41 El més important és comprendre allò que hi ha de racional en el seu missatge. |
131 1.7.21.51 Marx creía en la revolución proletaria. |
283 2 |
131 1.7.20.51 Marx creia en la revolució proletària. |
132 1.7.21.61 También creía- aunque su propia doctrina debería haber le hecho dudar de ello- que el momento apropiado para ella no estaba lejos , de l mismo modo que la mayoría de los cristianos primitivos creían que estaba próximo el día de l juicio. Por consiguiente , su método político se fundaba , en realidad, en un error de diagnosis. |
237 9 |
132 1.7.20.62 També creia- malgrat que la seva pròpia doctrina hauria hagut de fer- lo dubtar - que el moment adequat no era massa lluny, com molts cristians primitius creien que el judici final era a tocar. Per tant, el seu mètode polític estava basat en un error de diagnosi . |
133 1.7.21.71 Aquellos intelectuales que exaltaban su agudeza política dejaron por completo de ver la cantidad de pensamiento anhelante que entraba en su juicio práctico. |
222 8 |
134 1.7.20.81 Aquells intel·lectuals que remarcaven l ' agudesa de l seu pensament no van saber adonar- se de la quantitat de pensament suggerit pe l desig que entrava en el seu raonament pràctic . |
134 1.7.21.81 Pero dando por realizados los hechos dentro de su horizonte y por admitidas sus inferencias sacadas de los mismos, ese método va acompañado, lo mismo que sus opiniones sobre esta cuestión, de resultados inmediatos y en íntima camaradería con los reformadores burgueses. |
288 10 |
135 1.7.20.91 Acceptant fins i tot els fets que ell situava en el seu horitzó i també les inferències que n' extragué , aquest mètode es troba acompanyat , de la mateixa manera que les seves opinions sobre la qüestió, de resultats immediats i en camaraderia íntima amb els burgesos reformistes. |
135 1.7.21.91 Fundar un partido homogéneo, basado en el proletariado organizado de todos los países, que marchase hacia la meta sin perder su fe revolucionaria ni mojar su pólvora en el camino, era en realidad , desde ese punto de vista, la tarea de importancia suprema , en comparación con la cual todo lo demás era una minucia . |
341 12 |
136 1.7.20.101 Fundar un partit homogeni basat en el proletariat organitzat de tots els països, que caminés cap a la fita sense perdre la fe revolucionària ni mullar la pólvora durant el camí, era de fet , des d' aquest punt de vista , la tasca d' importància infinita , comparada amb la qual tota la resta era insignificant. |
136 1.7.22.1.11 La actitud emotiva adoptada en 1848 hizo también completamente imposible para él comprender y hacer justicia a l régimen no democrático que lo exiló. |
330 12 |
137 1.7.21.1.11 La seva actitud emotiva de 1848 l' impossibilità de comprendre el règim no democràtic que l' exilià . |
137 1.7.22.1.21 Un análisis desapasionado no podía haber dejado de revelar sus realizaciones y sus posibilidades. |
391 16 |
138 1.7.21.1.21 Una anàlisi desapassionada li hauria revelat les seves realitzacions i les seves possibilitats . |
138 1.7.22.1.31 Pero tal análisis estaba en este caso fuera de su alcance. |
302 11 |
139 1.7.21.1.31 Però no estava en condicions de fer una tal anàlisi. |
139 1.7.23.1.11 Ningún idioma que yo conozca admite oficialmente esta palabra como nombre. |
307 8 |
140 1.7.22.1.11 Cap de ls idiomes que conec no admet oficialment aquest mot com un substantiu. |
140 1.7.23.1.21 Sin embargo, es un solecismo muy conveniente el hacer lo. |
211 4 |
141 1.7.22.1.21 No obstant això, convertir- lo en substantiu és un solecisme molt convenient. |
141 1.7.24.1.11 Debe recordar se que los marxistas propenden a hablar de una chusma proletaria( Lumpenproletariat). |
284 6 |
142 1.7.23.1.11 Cal recordar que els marxistes tendeixen a parlar d' un subproletariat ( Lumpenproletariat). |
142 1.7.25.1.11 Incluso actuó como presidente de l Consejo de la Internacional. |
361 14 |
143 1.7.24.1.11 Fins i tot fou president de l Consell de la Internacional. |
143 1.7.25.1.21 Esto significaba mucho, ya que había sido uno de los promotores más destacados de la Federación y fusión de las" Trade-Unions", organizador de l London Trade Council y miembro directivo de la Liga Reformista para la Emancipación de los Obreros Urbanos. |
266 7 |
144 1.7.24.1.21 Això era molt significatiu , car havia estat un de ls promotors més destacats de la federació i de la fusió de ls sindicats , un de ls organitzadors de l Consell Sindical de Londres i un de ls dirigents de la Lliga de Reforma per a l' Emancipació dels Obrers Urbans. |