1 1.1.11 SENTÈNCIA DE 19 DE JUNY DE 1997 |
0 99 |
1 1.1.11 SENTENCIA DE 19 DE JUNIO DE 1997 |
2 1.1.21 Teresa R M/ Jordi A V |
363 8 |
2 1.1.21 Teresa R M/ Jorge A V. |
3 1.1.31 B) Traducció |
25 0 |
3 1.1.31 A) Texto original |
4 1.1.4.11 Llei aplicable a les qüestions sobre filiació. |
511 25 |
4 1.1.4.11 Ley aplicable a las cuestiones sobre filiación . |
5 1.1.4.21 Retroactivitat de la llei catalana de filiacions . |
466 20 |
5 1.1.4.21 Retroactividad de la ley catalana de filiaciones . |
6 1.1.4.31 Admissió de la demanda sobre filiació segons el dret civil català, encara que no es presenti un principi de prova. |
505 24 |
6 1.1.4.31 Admisión de la demanda sobre filiación según el Derecho civil catalán , aunque no se presente un principio de prueba. |
7 1.1.4.41 Negativa a la pràctica de proves biològiques i la seva valoració. |
476 21 |
7 1.1.4.41 Negativa a la práctica de pruebas biológicas y su valoración. |
8 1.1.4.51 Presumpció de paternitat no matrimonial. - Exceptio plurium concubentium. |
402 14 |
8 1.1.4.52 Presunción de paternidad no matrimonial . Exceptio plurium concubentium. |
9 1.1.4.61 Interpretació de les normes civils catalanes . |
511 25 |
10 1.1.4.71 Interpretación de las normas civiles catalanas . |
10 1.1.4.71 Prova de presumpcions. |
253 11 |
11 1.1.4.81 Prueba de presenciones. |
11 1.1.5.13 Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pe ls magistrats expressats al marge, el recurs de cassació contra la sentència dictada en grau d' apel·lació per la Secció 1a de l' Audiència Provincial de Lleida, com a conseqüència de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia, seguides davant el Jutjat de Primera Instància de La Seu d Urgell, sobre reclamació de paternitat. El recurs ha estat interposat pe l Sr Jorge A V, representat pe l procurador de ls tribunals Sr Santiago Puig de la Bellacasa i Vandellós i assistit de l lletrat Sr Jaume Ribes Porta. Hi ha actuat com a part apel·lada la Sra María Teresa R M, representada per la procuradora de ls tribunals Sra María del Carmen Martínez de Sas i defensada per la lletrada Sra María del Carmen Ruiz González, i el Ministeri Fiscal. |
434 14 |
12 1.1.5.11 VISTO por la Sala Civil del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, integrada por los Magistrados expresados a l margen, el recurso de Casación contra la sentencia dictada en grado de apelación por la Sección 1ª de la Audiencia Provincial de Lleida, como consecuencia de los autos de juicio declarativo de menor cuantía seguidos ante el Juzgado de Primera Instancia de La Seu d Urgell, sobre reclamación de paternidad; cuyo recurso ha sido interpuesto por D Jorge A V, representado por el Procurador de los Tribunales D Santiago Puig de la Bellacasa i Vandellós y asistido de l Letrado D Jaume Ribes Porta; siendo parte recurrida Dª María Teresa R M, representada por la Procurador de los Tribunales Dª María del Carmen Martínez de Sas y defendida por la Letrado Dª María del Carmen Ruíz González y el Ministerio Fiscal. |
14 1.1.6.11 FETS |
24 0 |
13 1.1.6.11 ANTECEDENTES DE HECHO |
15 1.1.6.2.1.11 El Jutjat de Primera Instància esmentat va dictar sentència, la part dispositiva de la qual diu el següent : |
422 16 |
14 1.1.6.2.1.11 Por el Juzgado de Primera Instancia referido se dictó sentencia cuya parte dispositiva dice lo siguiente: |
16 1.1.6.2.2.11 FALLO Que estimando como estimo ¡ntegramente la demanda formulada por la Procurador TERESA R M debo declarar y declaro la paternidad del demandado D JORGE A V respecto del menor ARNAU R M con todos los efectos inherentes a dicho ciamento condenando al demandado al pago de las costas de este procedimiento |
0 99 |
15 1.1.6.2.1.21 " FALLO: Que estimando como estimo íntegramente la demanda formulada por la Procurador TERESA RAMENTOL MIROT, debo declarar y declaro la paternidad de l demandado D JORGE A V, respecto de l menor ARNAU R M, con todos los efectos inherentes a dicho pronunciamiento condenando a l demandado a l pago de las costas de este procedimiento ." |
17 1.1.6.3.1.12 La representació de l demandat Sr A V va interposar un recurs d' apel·lació contra la sentència de primera instància, que va ser tramitat d'acord amb el dret . En data 29 d'octubre de 1996, la Secció Primera de l Audiència Provincial de Lleida va dictar una sentència amb la part dispositiva següent: |
439 17 |
16 1.1.6.3.1.11 Por la representación de l demandado Sr A V se interpuso recurso de apelación contra la referida sentencia de primera instancia, y tramitado el mismo con arreglo a derecho, la Sección Primera de la Audiencia Provincial de Lleida dictó sentencia con fecha 29 de Octubre de 1.996, con la siguiente parte dispositiva: |
19 1.1.6.3.2.11 FALLAMOS DESESTIMAMOS el recurso de apelaci¢n interpuesto por la Procuradora Sra Reb‚s Gom… en representaci¢n de D JORGE A V contra sentencia dictada en los presentes autos de Juicio de Menor Cuant¡a nº 312 94 del Juzgado de Primera ncia e Instrucci¢n de la Seu d Urgell y CONFIRMAMOS ¡ntegramente dicha resoluci¢n; con imposici¢n al recurrente de las costas de esta segunda instancia |
0 99 |
17 1.1.6.3.1.21 " FALLAMOS: DESESTIMAMOS el recurso de apelación interpuesto por la Procuradora Sra Rebés Gomà, en representación de D JORGE A V contra sentencia dictada en los presentes autos de Juicio de Menor Cuantía núm. 312/94, de l Juzgado de Primera Instancia e Instrucción de La Seu d Urgell y CONFIRMAMOS íntegramente dicha resolución; con imposición a l recurrente de las costas de esta segunda instancia ." |
20 1.1.6.4.1.11 El procurador de ls tribunals Sr Puig de la Bellacasa, en representació de l Sr Jorge A V, va interposar recurs de cassació contra la sentència dictada per la Secció Primera de l Audiència Provincial de Lleida, que basava en els següents motius: |
364 11 |
18 1.1.6.4.1.11 El Procurador de los Tribunales Sr Puig de la Bellacasa, en representación de D JORGE A V, interpuso recurso de Casación contra la referida sentencia dictada por la Sección Primera de la Audiencia Provincial de Lleida, con apoyo en los siguientes motivos: |
21 1.1.6.4.2.11 Per infracció de les normes de l' ordenament jurídic aplicables a l cas, partint de l' apartat 4t, de l' art. 1692 de la Llei d' enjudiciament civil , en concret, per infracció de l' art. 1253 de l Codi civil, en relació amb l' art. 127.2 de l mateix text substantiu , i vulneració de la doctrina jurisprudencial continguda, entre d' altres, en les sentències de l Tribunal Suprem de dates 19.1.90; 20.10.93 i 17.10.95, sobre la necessitat de presentar o mostrar amb la demanda algun principi de prova de ls fets en els quals es fonamenta; |
343 14 |
19 1.1.6.4.2.11 Por infracción de las normas de l ordenamiento jurídico aplicables a l caso, en base a l apartado cuarto, de l art. 1692 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, en concreto , por infracción de l art. 1253 de l Código Civil, en relación con el art. 127.2 de l mismo texto sustantivo, y vulneración de la doctrina jurisprudencial contenida entre otras , en las sentencias de l Tribunal Supremo de fecha 19-1-90, 20-10-93 y 17-10-95 , sobre la necesidad de presentar o mostrar con la demanda algún principio de prueba de los hechos en que se funda; |
22 1.1.6.4.2.21 Partint de l' apartat 4t de l' art. 1692 de la Llei d' enjudiciament civil, per infracció de la doctrina jurisprudencial continguda en les sentències de l Tribunal Suprem de data 24.5.9, i de l Tribunal Constitucional 7/94, de data 17.1.94 ; |
370 14 |
20 1.1.6.4.2.21 En base a l apartado 4º de l art. 1692 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción de la doctrina jurisprudencial contenida en las sentencias de l Tribunal Supremo de fechas 24-5-89 , y de l Tribunal Constitucional 7/94 , de fecha 17-1-94; |
23 1.1.6.4.2.31 Partint de l' apartat 4t, de l' art. 1692 de la Llei d' enjudiciament civil , per infracció de l' art. 1253 de l Codi civil , en relació amb el 135 de l Codi civil; |
226 6 |
21 1.1.6.4.2.31 En base a l apartado 4º, de l art. 1692 de l Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción de l art. 1253 de l Código Civil, en relación con el 135 de l Código Civil; |
24 1.1.6.4.2.41 D'acord amb l' apartat 4t, de l ' art. 1692 de la Llei d' enjudiciament civil, per infracció de l' art. 1253 de l Codi civil, en relació amb els articles 127 i 135 de l mateix text substantiu, i per infracció de la doctrina jurisprudencial sobre l' abast de la negativa a sotmetre' s a la prova biològica de paternitat , continguda en les sentències de l Tribunal Suprem, Sala Primera, de dates 22.3.96; 8.5.95; 20.12.94; 15.6.93 ; 4.2.93; 30.4: 92 i de l Tribunal Superior de Justícia de Catalunya , Sala Civil, de dates 21.3.96; 25.1.93 i 22.7.91, quan argumenten que la negativa a sotmetre' s a les proves biològiques no pot ser considerada com a fictia confessio, tal negativa ha d' estar relacionada de forma incontrovertible amb altres proves absolutament definides que condueixin directament a l jutge a l convenciment de la paternitat, i |
359 14 |
22 1.1.6.4.2.41 En base a l apartado 4º, de l art. 1692 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción de l art. 1253 de l Código Civil, en relación con los arts. 127 y 135 de l mismo texto sustantivo, y por infracción de la doctrina jurisprudencial sobre el alcance de la negativa a someter se a la prueba biológica de paternidad, contenida en las sentencias de l Tribunal Supremo, Sala 1ª , de fechas 22-3-96, 8-5-95, 20-12-94 , 15-6-93, 4-2-93, 30-4-92 y de l Tribunal Superior de Justicia de Cataluña , Sala Civil, de fechas 21-3-96, 25-1-93, y 22- 7-91, en cuanto argumentan que la negativa a someter se a las pruebas biológicas no puede ser considerada como fictia confessio, debiendo tal negativa estar relacionada de forma incontrovertible con otras pruebas absolutamente definidas que conduzcan derechamente a l juzgador a l convencimiento de la paternidad, y |
25 1.1.6.4.2.51 Partint de l' apartat 4t, de l' art. 1692 de la Llei d' enjudiciament civil , per infracció, per no aplicació , de ls articles 16 i 5 de la Llei del Parlament de Catalunya 7/91 , de 27 d'abril, de Filiacions, en relació amb el que s' ha disposat a l' art. 1253 de l Codi civil. |
301 10 |
23 1.1.6.4.2.51 En base a l apartado 4º, de l art. 1692 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción , por no aplicación, de los arts. 16 y 5 de la Ley del Parlament de Catalunya, 7/91 de 27 de Abril, de Filiacions, en relación con lo dispuesto en el art. 1253 de l Código Civil. |
26 1.1.6.5.1.11 Admès el recurs i evacuat el tràmit d' impugnació, es va assenyalar per a la votació el dia 5 de ls corrents, dia que va tenir lloc. |
357 16 |
24 1.1.6.5.1.11 Admitido el recurso y evacuado el trámite de impugnación, se señaló para la votación el día 5 de los corrientes, en que tuvo lugar. |
27 1.1.6.6.1.11 Hi ha actuat com a ponent l' II·lm Sr Luis M Díaz Valcárcel. |
212 2 |
25 1.1.6.6.1.11 Ha sido Ponente el Magistrado de esta Sala Ilmo Sr D Luis Mª Díaz Valcárcel. |
28 1.1.7.11 FONAMENTS JURÍDICS |
626 32 |
26 1.1.7.11 FUNDAMENTOS JURÍDICOS |
29 1.1.7.2.1.11 Amb caràcter previ a l' estudi de ls cinc motius que integren aquest recurs de cassació, cal determinar quin serà el dret aplicable- legislació civil comuna o privativa de Catalunya- atesa la confusió existent que neix amb la mateixa demanda i s' estén a la contestació i a les dues sentències d' instància, que citen preceptes de l Llibre I, Títol V de l Codi civil i de la Llei del Parlament Català 7/1991, de 27 d'abril. |
385 14 |
27 1.1.7.2.1.11 Con carácter previo a l estudio de los cinco motivos que integran el presente recurso de casación es preciso determinar cual sea el Derecho aplicable- legislación civil común o privativa de Cataluña - habida cuenta de la confusión existente que nace con la propia demanda y se extiende a la contestación y a las dos sentencias de instancia que citan preceptos de l Libro I, Título V de l Código civil y de la Ley del Parlamento Catalán 7/1.991, de 27 de abril. |
30 1.1.7.2.1.21 La demanda formulada per la Sra María Teresa R sol·licita que es declari la paternitat de l demandat Sr Jorge A respecte a l menor Arnau , nascut a la Seu d Urgell- on també havia nascut la seva mare dinou anys abans- el dia 17 de maig de 1984. |
452 17 |
28 1.1.7.2.1.21 La demanda formulada por doña María Teresa R solicita se declare la paternidad de l demandado don Jorge A respecto a l menor Arnau nacido en la Seu d Urgell- donde también había nacido su madre diecinueve años antes- el día 17 de mayo de 1984. |
31 1.1.7.2.1.31 No hi ha res en les actuacions que contradigui la condició catalana de l fill, per la qual cosa, d'acord amb l' art. 68 de la Llei de l registre civil , el títol preliminar de l Codi civil( art. 9.4 ) i la Compilació de l dret civil de Catalunya( art. 3), la legislació aplicable és la civil catalana. |
281 10 |
29 1.1.7.2.1.31 Nada hay en autos que contradiga la condición catalana de l hijo por lo que, de acuerdo con el art. 68 de la Ley del Registro Civil, el Título Preliminar del Código civil ( Art 9.4) y la Compilación del Derecho Civil de Cataluña( art. 3), la legislación aplicable es la civil catalana . |
32 1.1.7.2.2.11 I, dins d' aquesta, la Llei de filiacions esmentada abans , la disposició transitòria primera de la qual li concedeix efectes retroactius sigui quina sigui la data de l naixement. |
325 12 |
30 1.1.7.2.2.11 Y, dentro de ésta, la Ley de filiaciones antes mencionada cuya disposición transitoria primera le concede efectos retroactivos cualquiera que sea la fecha de l nacimiento. |
33 1.1.7.2.2.21 D'acord amb el que s' expressa en el preàmbul, la repetida Llei de filiacions pretén" una regulació autònoma i actualitzada de la filiació en el dret català, basada en el tradicional principi de la lliure investigació de la paternitat i la maternitat sense limitacions probatòries , així com en el principi de l favor filii i el seu corol·lari de no discriminació entre filiació matrimonial i no matrimonial". |
397 15 |
31 1.1.7.2.2.21 De acuerdo con lo expresado en su preámbulo, la repetida Ley de filiaciones pretende" una regulación autónoma y actualizada de la filiación en el derecho catalán" basada en el tradicional principio de la libre investigación de la paternidad y la maternidad sin limitaciones probatorias , así como en el principio de l favor filii y su corolario de no discriminación entre filiación matrimonial y no matrimonial. |
34 1.1.7.2.2.31 El preàmbul esmentat posa èmfasi especial( paràgraf primer ) a destacar que la nova Llei dota a l' ordenament jurídic català" d' una regulació autònoma i autosuficient que avui no té". |
347 12 |
32 1.1.7.2.2.31 El referido preámbulo pone especial énfasis ( párrafo primero) en destacar que la nueva Ley dota a l ordenamiento jurídico catalán de" una regulación autónoma y autosuficiente que hoy no tiene". |
35 1.1.7.2.2.41 Això significa que fins a la promulgació de la Llei, de 27 d'abril de 1991, el dret civil català tan sols dedicava a la filiació els articles 4 i 5 de la Compilació, segons redacció donada per Llei 13/1984 , de 20 de març, per harmonitzar- los amb la Constitució; articles que pe l seu caràcter evidentment fragmentari havien de ser completats amb preceptes de la legislació comuna que no estiguessin en contradicció amb els principis generals de l' ordenament jurídic català. |
436 17 |
33 1.1.7.2.2.41 Ello significa que hasta la promulgación de la Ley de 27 de abril de 1991 el derecho civil catalán tan sólo dedicaba a la filiación los arts. 4 y 5 de la Compilación, según redacción dada por Ley 13/1984 , de 20 de marzo, para armonizar los con la Constitución; artículos que por su carácter evidentemente fragmentario debían ser completados con preceptos de la legislación común que no estuviesen en contradicción con los principios generales de l ordenamiento jurídico catalán. |
36 1.1.7.2.2.51 Al contrari, el proclamat caràcter " autònom i autosuficient" de la Llei de filiacions implica que per interpretar- la, i també per integrar- la, si calgués ; s' ha de recórrer a les lleis, els costums, la jurisprudència i la doctrina que constitueixen la tradició jurídica catalana , d'acord amb els principis generals que inspiren l' ordenament jurídic de Catalunya ( art. 1.1 de la Compilació de l dret civil de Catalunya ). |
341 13 |
34 1.1.7.2.2.51 Por el contrario, el proclamado carácter " autónomo y autosuficiente" de la Ley de filiaciones supone que para interpretar la, y también para integrar la si fuese necesario , hay que acudir a las leyes , las costumbres, la jurisprudencia y la doctrina que constituyen la tradición jurídica catalana de acuerdo con los principios generales que inspiran el ordenamiento jurídico de Cataluña ( art. 1.1 de la Compilación del Derecho civil de Cataluña). |
37 1.1.7.3.1.11 La Constitució, marc que no pot superar el legislador ordinari , disposa en el seu art. 39.2 in fine que" la llei possibilitarà la investigació de la paternitat ". |
398 16 |
35 1.1.7.3.1.11 La Constitución, marco que no puede rebasar el legislador ordinario , dispone en su art. 39.2 in fine que" la ley posibilitará la investigación de la paternidad ". |
38 1.1.7.3.1.21 La legislació comuna, com no podia ser d' una altra manera, s' ajusta a l mandat constitucional quan l' art. 127.1 de l Codi civil en redacció donada per Llei 11/1981, de 13 de maig, disposa que en els judicis de filiació serà admissible la investigació de la paternitat i de la maternitat mitjançant tota classe de proves , incloses les biològiques. |
444 19 |
36 1.1.7.3.1.21 La legislación común, como no podía ser menos, se ajusta a l mandato constitucional cuando el art. 127.1 de l Código civil en redacción dada por Ley 11/1.981, de 13 de mayo, dispone que en los juicios de filiación será admisible la investigación de la paternidad y de la maternidad mediante toda clase de pruebas, incluidas las biológicas. |
39 1.1.7.3.2.11 Però el paràgraf segon de l mateix article estableix una restricció en dir que el jutge no admetrà la demanda si amb ella no es presenta un principi de prova de ls fets en els quals es fonamenti ; filtre que no contradiu l' art. 39.2 de la Constitució , segons ha declarat el Tribunal Constitucional en Sentència de 17 de gener de 1994, de manera concorde amb el que ha manifestat el Tribunal Suprem en Sentències de 19 de gener de 1990 ; 3 de desembre de 1991 i 7 d'octubre de 1995, entre d ' altres. |
361 14 |
37 1.1.7.3.1.31 Pero el párrafo segundo de l mismo artículo establece una restricción a l decir que el juez no admitirá la demanda si con ella no se presenta un principio de prueba de los hechos en que se funde ; filtro que no contradice el art. 39.2 de la Constitución , según ha declarado el Tribunal Constitucional en sentencia de 17 de enero de 1.994 , de manera concorde con lo manifestado por el Tribunal Supremo en sentencias de 19 de enero de 1.990, 3 de diciembre de 1.991 y 7 de octubre de 1.995 , entre otras. |
40 1.1.7.3.2.21 L' aplicació a Catalunya de l' art. 127.2 de l Codi civil resultava dubtosa en l' etapa anterior a 1991. |
438 17 |
38 1.1.7.3.1.41 La aplicación en Cataluña de l art. 127.2 de l Código civil resultaba dudosa en la etapa anterior a 1.991. |
41 1.1.7.3.2.31 La millor doctrina s' havia manifestat en contra pe l fet que la possibilitat de rebutjar a limine la demanda no deixa de ser un obstacle a la lliure investigació de la paternitat, que és una de les tradicions jurídiques catalanes més arrelades des de l' edat mitjana. |
384 15 |
39 1.1.7.3.1.51 La mejor doctrina se había manifestado en contra por cuanto la posibilidad de rechazar a límine la demanda no deja de ser un óbice a la libre investigación de la paternidad que es una de las tradiciones jurídicas catalanas más arraigadas desde la edad media. |
42 1.1.7.3.2.41 A partir de la vigència de la Llei de filiacions no hi ha dubte que l' art. 127.2 no és aplicable a Catalunya per no estar recollit en la Llei- autònoma i autosuficient- i ser oposat a ls principis generals de l' ordenament jurídic català. |
442 17 |
40 1.1.7.3.1.61 A partir de la vigencia de la Ley de filiaciones no hay duda de que el art. 127.2 no es aplicable en Cataluña por no estar recogido en la Ley- autónoma y autosuficiente- y ser opuesto a los principios generales de l ordenamiento jurídico catalán. |
43 1.1.7.3.2.51 No és un argument en contra el caràcter processal pretès de l precepte , per com l' art. 9.3 de l' Estatut d Autonomia de Catalunya concedeix a la Generalitat competència exclusiva en matèria de normes processals que es derivin de les particularitats de l dret substantiu de Catalunya. |
434 15 |
41 1.1.7.3.1.71 No es argumento en contra el pretendido carácter procesal de l precepto, por cuanto el art. 9.3 de l Estatuto de Autonomía de Cataluña concede a la Generalidad competencia exclusiva en materia de normas procesales que se deriven de las particularidades de l Derecho sustantivo de Cataluña . |
44 1.1.7.3.2.61 Per tot el que s' ha dit , no pot estimar- se el primer motiu de cassació que, partint de l' apartat 4t de l' art. 1692 de la Llei d' enjudiciament civil, denuncia inaplicació de l' art. 127.2 de l Codi civil i de la doctrina jurisprudencial que ho interpreta. |
388 16 |
42 1.1.7.3.1.81 Por todo lo dicho no puede estimar se el primer motivo de casación que, en base a l apartado 4º de l art. 1692 de la Ley de Enjuiciamiento civil, denuncia inaplicación de l art. 127.2 de l Código civil y de la doctrina jurisprudencial que lo interpreta . |
45 1.1.7.4.1.11 Igual sort desestimatòria haurà de córrer el tercer de ls motius de cassació que denuncia aplicació indeguda de l' art. 135 de l Codi civil en relació amb el 1253 de l mateix cos legal. |
416 15 |
43 1.1.7.4.1.11 Igual suerte desestimatoria deberá correr el tercero de los motivos de casación que denuncia aplicación indebida de l art. 135 de l Código civil en relación con el 1253 de l mismo cuerpo legal. |
46 1.1.7.4.1.21 En primer lloc, l' art. 135 de l Codi civil no és invocable en el cas que ens ocupa per les raons exposades a ls fonaments jurídics precedents. |
473 21 |
44 1.1.7.4.1.21 En primer lugar, el art. 135 de l Código civil no es invocable en el caso que nos ocupa por las razones expuestas en los fundamentos jurídicos precedentes. |
47 1.1.7.4.1.31 I, en segon lloc, n' hi ha prou amb la lectura de la sentència impugnada per adonar - se que no es fonamenta ni en el reconeixement exprés o tàcit, ni en la possessió d' estat, ni en la convivència amb la mare en l' època de la concepció. |
324 11 |
45 1.1.7.4.1.31 Y, en segundo lugar, basta la lectura de la sentencia impugnada para cerciorar se de que no se fundamenta ni en el reconocimiento expreso o tácito, ni en la posesión de estado, ni en la convivencia con la madre en la época de la concepción. |
48 1.1.7.5.1.11 El segon motiu de cassació aborda el tema de les proves biològiques de determinació de la paternitat i de les conseqüències que poden derivar- se de no sotmetre- s' hi. |
469 22 |
46 1.1.7.5.1.11 El segundo motivo de casación aborda el tema de las pruebas biológicas de determinación de la paternidad y de las consecuencias que pueden derivar se de l no sometimiento a las mismas. |
49 1.1.7.5.1.21 En aquest supòsit és possible dir: |
286 13 |
47 1.1.7.5.1.21 A este supuesto cabe decir : |
50 1.1.7.5.1.2.1.11 |
0 99 |
48 1.1.7.5.1.2.1.11 |
51 1.1.7.5.1.2.1.1.21 Les mateixes proves biològiques permeten descartar que un determinat baró sigui el progenitor amb un cent per cent d' exactitud. |
376 12 |
49 1.1.7.5.1.2.1.1.21 Las mismas pruebas biológicas permiten descartar que un determinado varón sea el progenitor con un cien por cien de exactitud. |
52 1.1.7.5.1.2.1.21 |
0 99 |
50 1.1.7.5.1.2.1.21 |
53 1.1.7.5.1.2.1.2.21 El tan citat apotegma romà de mater semper certa est pater incertus ha deixat de tenir vigència . |
438 12 |
51 1.1.7.5.1.2.1.2.21 El tan citado apotegma romano de mater semper certa est pater incertus ha dejado de tener vigencia . |
54 1.1.7.5.1.2.1.2.31 Ja no cal rastrejar la paternitat biològica a través de presumpcions i proves indiciàries, sempre insatisfactòries, quan una perícia pot resoldre el dubio de manera irrefutable. |
374 14 |
52 1.1.7.5.1.2.1.2.31 Ya no es preciso rastrear la paternidad biológica a través de presunciones y pruebas indiciarias , siempre insatisfactorias, cuando una pericia puede resolver el dubio de manera irrebatible. |
55 1.1.7.5.1.2.1.31 |
0 99 |
53 1.1.7.5.1.2.1.31 |
56 1.1.7.5.1.2.1.3.2 Què s' ha de pensar de ls qui es neguen a la pràctica de les proves biològiques ? | ||
57 1.1.7.5.1.2.1.3.31 Llevat de supòsits quasi impensables que les anàlisis poguessin perjudicar seriosament la salut , previstos a la Sentència del Tribunal Constitucional de 17 de gener de 1994, la negativa revela simplement por que la veritat resplendeixi de manera que ja no hi hagi cap dubte. |
304 9 |
54 1.1.7.5.1.2.1.3.21 Salvo supuestos casi impensables de que los análisis pudieran perjudicar seriamente la salud , contemplados por la Sentencia del Tribunal Constitucional de 17 de enero de 1.994, la negativa revela simplemente miedo a que la verdad resplandezca de modo que ya no quepan las dudas . |
58 1.1.7.5.1.2.1.41 |
0 99 |
55 1.1.7.5.1.2.1.41 |
59 1.1.7.5.1.2.1.4.21 Som davant una presumpció no establerta per llei i que, per tant, serà apreciable com mitjà de prova quan el fet que ha de deduir- se' n estigui completament acreditat( art. 1249 de l Codi civil) i entre aquest fet i aquell que es miri de deduir hi hagi un enllaç precís i directe, segons les regles de l criteri humà( art. 1253). |
280 10 |
56 1.1.7.5.1.2.1.4.21 Estamos ante una presunción no establecida por ley y que por tanto será apreciable como medio de prueba cuando el hecho de que ha de deducir se esté completamente acreditado( art. 1249 de l Código civil) y entre este hecho y aquél que se trate de deducir haya un enlace preciso y directo según las reglas de l criterio humano ( art. 1253). |
60 1.1.7.5.1.2.1.51 Seria possible afegir que mitjançant el mecanisme de la confessió- real o fictícia- és possible aconseguir els anomenats" reconeixements de complaença per qui no és pare, possibilitat exclosa si es practica la perícia biològica . |
315 11 |
57 1.1.7.5.1.2.1.51 Cabría añadir que mediante el mecanismo de la confesión- real o ficticia- es posible conseguir los llamados" reconocimientos de complacencia" por quien no es padre, posibilidad excluida si se practica la pericia biológica . |
61 1.1.7.6.1.11 En el cas que ens ocupa el demandat s' ha negat rotundament, en primera i en segona instància, a sotmetre' s a la prova biològica acordada pe l Jutge de primera instància en període de prova i per l' Audiència per a millor proveir. |
433 17 |
58 1.1.7.6.1.11 En el caso que nos ocupa el demandado se ha negado rotundamente , en primera y en segunda instancia, a someter se a la prueba biológica acordada por el Juez de primera instancia en período de prueba y por la Audiencia para mejor proveer . |
62 1.1.7.6.1.21 Les excuses- que no raons - amb què intenta justificar la seva negativa són fútils. |
323 10 |
59 1.1.7.6.1.21 Las excusas- que no razones - en que intenta justificar su negativa son fútiles. |
63 1.1.7.6.1.31 Al·lega que la submissió a la prova" comportaria una acceptació tàcita de l' existència de relacions sexuals amb l' actora ", la qual cosa el portaria a la" inevitable ruptura matrimonial". |
333 13 |
60 1.1.7.6.1.31 Alega que el sometimiento a la prueba " supondría aceptación tácita de la existencia de relaciones sexuales con la actora" lo cual llevaría a la" inevitable ruptura matrimonial ". |
64 1.1.7.6.2.11 Afegeix que" la realització de la prova esmentada descartaria , sense cap dubte, la paternitat de l meu mandant, però això no salvaria el seu matrimoni ". |
334 14 |
61 1.1.7.6.1.41 Añade que" la realización de dicha prueba descartaría , sin duda alguna, la paternidad de mi mandante, pero ello no salvaría su matrimonio". |
65 1.1.7.6.2.21 La inanitat de tal argumentació i l' error de la seva base no requereix comentari ulterior. |
396 13 |
62 1.1.7.6.1.51 La inanidad de tal argumentación y lo erróneo de su base no requiere ulterior comentario. |
66 1.1.7.6.2.31 Pel que fa a l' estimació de la prova indiciària és matèria d ' exclusiva apreciació de la sala sentenciadora i només pot ser impugnada en cassació quan el resultat a l qual arribi sigui absurd, il·lògic o inversemblant ( Sta de 26 de juny de 1985, entre altres moltes) la qual cosa, evidentment , no és el cas. |
375 14 |
63 1.1.7.6.1.61 Por lo que hace a la estimación de la prueba indiciaria es materia de exclusiva apreciación de la Sala sentenciadora y sólo puede ser impugnada en casación cuando el resultado a que llegue sea absurdo, ilógico o inverosímil ( Sta de 26 de junio de 1.985, entre otras muchas) lo que, evidentemente , no es el caso. |
67 1.1.7.7.1.11 El quart motiu de cassació, també a l' empara de l núm. 4t de l' art. 1692 de la Llei d' enjudiciament civil , reitera la infracció de l ' art. 1253 de l Codi civil en relació amb els articles 127 i 135- la inaplicació de ls quals a l cas ja hem considerat- així com infracció de la doctrina jurisprudencial sobre això. |
357 15 |
64 1.1.7.7.1.11 El cuarto motivo de casación , también a l amparo de l núm. 4 de l art. 1692 de la Ley de Enjuiciamiento civil, reitera la infracción de l art. 1253 de l Código civil en relación con los arts. 127 y 135- cuya inaplicación a l caso ya hemos considerado- así como infracción de la doctrina jurisprudencial al respecto . |
68 1.1.7.7.1.21 A l que ja s' ha esmentat sobre la prova indiciària es pot afegir que en l' època de la concepció de l menor Arnau, actora i demandat formaven part d' un grup de joves de la Seu d Urgell que sortien junts , fet admès per ambdues parts i que no demostra l' existència de relacions sexuals entre els aquí litigants, però sí la seva oportunitat , el que reafirma, si és possible, la necessitat que s ' hagués practicat la prova pericial demanada i acordada . |
384 14 |
65 1.1.7.7.1.21 A lo ya dicho sobre la prueba indiciaria cabe añadir que en la época de la concepción de l menor Arnau, actora y demandado formaban parte de un grupo de jóvenes de la Seu d Urgell que salían juntos; hecho admitido por ambas partes y que demuestra no la existencia de relaciones sexuales entre los aquí litigantes pero sí su oportunidad, lo que reafirma si cabe la necesidad de que se hubiese practicado la prueba pericial pedida y acordada. |
69 1.1.7.8.1.11 El cinquè i últim motiu de cassació denúncia infracció , per no aplicació, de ls articles 16 i 5 de la Llei del Parlament de Catalunya 7/91, de 27 d'abril, en relació amb el que disposa l' art. 1253 de l Codi civil" ja que de les proves practicades resulta com a paternitat més probable la d ' una persona diferent a l demandat i, malgrat això, la sentència objecte de recurs declara la paternitat de l meu principal ". |
401 16 |
66 1.1.7.8.1.11 El quinto y último motivo de casación denuncia infracción , por no aplicación, de los arts. 16 y 5 de la Ley del Parlamento de Cataluña 7/91 de 27 de abril, en relación con lo dispuesto en el art. 1253 de l Código civil" ya que de las pruebas practicadas resulta como paternidad más probable la de persona distinta a l demandado y, a pesar de ello , la sentencia recurrida declara la paternidad de mi principal". |
70 1.1.7.8.1.21 L' art. 5.1 estableix una presumpció de paternitat no matrimonial per a l baró que hagi mantingut relacions sexuals amb la mare durant el període legal de la concepció . |
439 18 |
67 1.1.7.8.1.21 El art. 5.1 establece una presunción de paternidad no matrimonial para el varón que haya mantenido relaciones sexuales con la madre durante el período legal de la concepción . |
71 1.1.7.8.1.31 L' art. 16 resol la hipotètica al·legació de plurium concubentium amb criteris probabilioristes. |
460 18 |
68 1.1.7.8.1.31 El art. 16 resuelve la hipotética alegación de plurium concubentium con criterios probabilioristas. |
72 1.1.7.8.1.41 L' Audiència raona correctament que, encara que s' admetin en hipòtesi les al·legacions sobre el manteniment de relacions sexuals per part de l' actora amb un tercer en la mateixa època , això no és motiu suficient per si sol per desestimar la demanda, afirmació concorde amb el que disposen els articles 5 i 16 de la Llei de filiacions que, per tant, s' han tingut en compte de manera correcta i que no fan sinó reafirmar la importància decisiva de la prova hematològica. |
408 15 |
69 1.1.7.8.1.41 La Audiencia razona correctamente que aún admitiendo en hipótesis las alegaciones acerca de l mantenimiento de relaciones sexuales por parte de la actora con un tercero en la misma época ello no es motivo suficiente por si solo para desestimar la demanda, afirmación concorde con lo dispuesto en los arts. 5 y 16 de la Ley de filiaciones que, por tanto, se han tenido en cuenta de manera correcta y que no hace sino reafirmar la importancia decisiva de la prueba hematológica . |
73 1.1.7.8.1.51 L' actitud netament obstruccionista a la seva pràctica per part de l demandat , complementada, com diu la sentència ," amb la resta de les proves indirectes examinades ve a reafirmar la conclusió probatòria favorable a la paternitat". |
370 12 |
70 1.1.7.8.1.51 La actitud netamente obstruccionista y renuente a su práctica por parte de l demandado, complementada , como dice la sentencia ," con el resto de las pruebas indirectas examinadas viene a reafirmar la conclusión probatoria favorable a la paternidad". |
74 1.1.7.8.1.61 En resum, i com va dir aquest Tribunal en Sentència de 25 de gener de 1993, l' Audiència ha tret les conseqüències correctes que han de seguir- se de la negativa de l progenitor hipotètic a sotmetre' s a les proves biològiques sobre determinació de la paternitat i ho ha fet en relació amb les altres proves, el reexamen de les quals no és lícit en el recurs de cassació. |
395 15 |
71 1.1.7.8.1.61 En resumen, y como dijo este Tribunal en Sentencia de 25 de enero de 1.993, la Audiencia ha sacado las consecuencias correctas que deben seguir se a la negativa de l hipotético progenitor a someter se a las pruebas biológicas sobre determinación de la paternidad y lo ha hecho en relación con las demás pruebas cuyo reexamen no es lícito en el recurso de casación. |
75 1.1.7.8.2.11 Finalment, és possible destacar la plena coincidència entre el Jutjat d Instrucció, l' Audiència Provincial i el Ministeri Fiscal. |
263 5 |
72 1.1.7.8.1.71 Finalmente, cabe destacar la plena coincidencia entre el Juzgado de Instrucción, la Audiencia Provincial y el Ministerio Fiscal. |
76 1.1.7.9.1.11 De conformitat amb l' art. 1715.2 de la Llei d' enjudiciament civil , la desestimació total de l recurs comporta la imposició de les costes a l recurrent i la pèrdua de l dipòsit constituït . |
434 19 |
73 1.1.7.9.1.11 De conformidad con el art. 1715.2 de la Ley de Enjuiciamiento civil la desestimación total de l recurso lleva consigo la imposición de las costas a l recurrente y la pérdida de l depósito constituido . |
77 1.1.7.9.2.11 Vistos l' article esmentat i els que són aplicables legalment . |
211 9 |
74 1.1.7.9.2.11 Vistas las disposiciones legales citadas y demás de pertinente aplicación. |
78 1.1.7.10.1.11 En nom de l Rei i per l ' autoritat de l poble espanyol , |
354 12 |
75 1.1.7.10.1.11 En nombre de l Rey y por la autoridad de l pueblo español , |
79 1.1.8.11 PART DISPOSITIVA |
4 0 |
76 1.1.8.11 FALLAMOS |
80 1.1.8.2.12 La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara : Que desestimem íntegrament el recurs de cassació interposat pe l procurador Sr Santiago Puig de la Bellacasa i Vandellós , en nom i representació de l Sr Jorge A V, contra la sentència dictada per la Secció Primera de l Audiència Provincial de Lleida en data 29 d'octubre de 1996. Condemnem el recurrent a l pagament de les costes de l recurs i a la pèrdua de l dipòsit constituït. |
417 15 |
77 1.1.8.2.11 Que desestimando íntegramente el recurso de casación interpuesto por el Procurador D Santiago Puig de la Bellacasa y Vandellós en nombre y representación de D Jorge A V, contra la sentencia dictada por la Sección Primera de la Audiencia Provincial de Lleida en fecha 29 de octubre de 1996 , condenamos a l recurrente a l pago de las costas de l recurso y pérdida de l depósito constituido . |
82 1.1.8.3.11 Notifiqueu i publiqueu aquesta resolució d'acord amb dret, i torneu les actuacions judicials i rotlle a la Secció de la seva procedència. |
380 14 |
78 1.1.8.3.11 notifíque se y publíque se esta resolución con arreglo a derecho , y devuélvan se los autos y rollo a la Sección de su procedencia. |
83 1.1.8.4.1 Així ho acorda la Sala i ho signen el president i els magistrats que figuren al marge. | ||
79 1.1.8.4.1 Así por esta, nuestra sentencia, lo pronunciamos , mandamos y firmamos. |