Versió: 2001-07-13/03:44:03

1 1.1.7.11 FONAMENTS DE DRET	369 16	1 1.1.7.11 FUNDAMENTOS DE DERECHO
2 1.1.7.2.1.11 Les qüestions que planteja aquest recurs de cassació es deriven de ls fets següents:	511 24	2 1.1.7.2.1.11 Las cuestiones planteadas en el presente recurso de casación se derivan de los hechos siguientes:
3 1.1.7.2.2.11	0 99	3 1.1.7.2.2.11
4 1.1.7.2.2.1.21 El testador va morir el dia 23 de maig de 1957.	259 8	4 1.1.7.2.2.1.21 El testador murió el 23 de mayo de 1997 .
5 1.1.7.2.2.21	0 99	5 1.1.7.2.2.21
6 1.1.7.2.2.2.21 La testadora va morir el dia 2 de febrer de 1961.	259 8	6 1.1.7.2.2.2.21 La testadora murió el 2 de febrero de 1961 .
7 1.1.7.2.2.31	0 99	7 1.1.7.2.2.31
8 1.1.7.2.2.3.21 I el dia 6 de març de 1973 es va atorgar una altra escriptura pública semblant en relació amb l' herència de la senyora Carolina Peral i Alviñà .	397 14	8 1.1.7.2.2.3.21 El 6 de marzo de 1973 se otorgó otra escritura pública parecida en relación con la herencia de Dª Carolina Peral Alviñá .
9 1.1.7.2.2.41	0 99	9 1.1.7.2.2.41
10 1.1.7.2.2.4.21 En el seu escrit de contesta a la demanda els defenents demanaven que es desestimessin les pretensions de la part agent basant - se en el fet de no existir cabal relicte, ja que els béns que integraven el patrimoni de ls consorts senyors Josep Llangort i Planas i Carolina Peral i Alviñà s' havien adjudicat a ls seus hereus per setenes parts indivises ; que esqueia l' acció de partició d' herència en relació amb els béns que formaven part de l cabals hereditari de ls senyors Josep Maria, Ma Josefa, Pilar i Carolina Llangort i Peral i l ' acció de divisió de cosa comuna en relació amb la totalitat de ls béns i drets que es trobaven en situació de proindivisió; que els béns indivisibles s' adjudiquessin a un de ls cohereus, amb l' obligació de pagar a ls altres l' excés en diners segons el valor de mercat i, finalment, que es declarés que els cohereus s' havien de pagar recíprocament les rendes i fruits que havien percebut de ls béns que formaven part de les herències objecte de l litigi, així com les millores útils i necessàries que havien fet en els béns comuns.	430 16	10 1.1.7.2.2.4.21 En su escrito de contestación a la demanda los demandados solicitaban que se desestimasen las pretensiones de la parte actora basándo se en el hecho de no existir caudal relicto, ya que los bienes que integraban el patrimonio de los consortes D Josep Llangort Planas y Dª Carolina Peral Alviñá se habían adjudicado a sus herederos por séptimas partes indivisas; que procedía la acción de partición de herencia en relación con los bienes que formaban parte de los caudales hereditarios de D Josep María, Mª Josefa, Pilar y Carolina Llangort Peral y la acción de división de cosa común en relación con la totalidad de los bienes y derechos que se encontraban en situación de proindivisión; que los bienes indivisibles se adjudicasen a uno de los coherederos, con la obligación de pagar a los otros el exceso en dinero según el valor de l mercado y, finalmente , que se declarase que los coherederos se tenían que pagar recíprocamente las rentas y frutos que habían percibido de los bienes que formaban parte de las herencias objeto de l litigio, así como las mejoras útiles y necesarias que habían hecho en los bienes comunes .
11 1.1.7.2.2.4.31 I formulaven a l' ensems una demanda reconvencional, en la qual sol·licitaven es declarés que s ' havien d' excloure de les operacions particionals el despatx i l' habitatge que es troben a la planta principal i els habitatges que es troben a la planta segona de l' edifici que havia estat l' habitatge familiar de ls consorts senyors Josep Llangort i Planas i Carolina Peral i Alviñà ; que el ròssec de ls comptes corrents que existien a la mort de la senyora Carolina Llangort i Peral s' havien de repartir en la forma que demanaven els defenents i reconvenients; que es declarés que la participació de ls agents en l' herència de la seva mare , en relació amb els béns que provenen de les herències de ls senyors Josep Llangort i Planas i Carolina Peral i Alviñà, s' havia de limitar a l' import de la llegítima i, també, que es declarés que els agents havien perdut qualsevol dret sobre les herències de ls senyors Josep Ma; Ma Josefa, Carolina i Pilar Llangort i Peral, en relació amb els béns que havien heretat de ls seus pares; que es declarés que la propietat de l' habitatge que es troba a la planta segona , porta primera, de l' edifici que havia estat habitatge familiar de ls senyors Josep Llangort i Planas i Carolina Peral i Alviñà correspon a ls senyors Àngela, Dolors , Francesc, Eladi, Jesús i Lourdes Galindo i Llangort en una setena part indivisa a cadascuna d' elles i que la setena part restant correspon a ls senyors Francesca, Elena i Josep Ma Galindo i Palau; que es declari que la propietat de l' habitatge que es troba a la planta principal de l' edifici esmentat, correspon per meitats indivises a ls senyors Àngela i Francesc Galindo i Llangort; que es declari que la propietat de l despatx que es troba a la planta principal de l mateix edifici correspon a ls senyors Eladi i Jesús Galindo i Llangort i, finalment, que es condemni els agents a atorgar els documents necessaris per a l' efectivitat de les declaracions anteriors.	394 13	11 1.1.7.2.2.4.31 Y formulaban a la vez una demanda reconvencional, solicitando se declarase que se tenían que excluir de las operaciones particionales el despacho y la vivienda situados en la planta principal y las viviendas situadas en la planta segunda de l edificio que había sido la vivienda familiar de los consortes D Josep Llangort Planas y Dª Carolina Peral Alviñá; que el resto de las cuentas corrientes existentes a la muerte de Dª Carolina Llangort Peral se tenían que repartir en la forma que solicitaban los demandados y reconvenientes; que se declarase que la participación de los actores en la herencia de su madre, en relación con los bienes procedentes de las herencias de D Josep Llangort y Dª Carolina Peral Alviñá, se tenía que limitar a l importe de la legítima y, también, que se declarase que los actores habían perdido cualquier derecho sobre las herencias de D Josep Mª, Dª Mª Josefa, Dª Carolina, y Dª Pilar Llangort Peral, en relación con los bienes que habían heredado de sus padres ; que se declarase que la propiedad de la vivienda situada en la planta segunda, puerta primera, de l edificio que había sido vivienda familiar de D Josep Llangort Planas y Dª Carolina Peral Alviñá corresponde a Dª Angela, Dª Dolors, D Francesc, D Eladi, D Jesús y Dª Lourdes Galindo Llangort en una séptima parte indivisa a cada uno de ellos y que la séptima parte restante corresponde a Dª Francesca, Dª Elena y D Josep Mª Galindo Palau; que se declare que la propiedad de la vivienda situada en el expresado edificio, corresponde por mitades indivisas a Dª Angela y a D Francesc Galindo Llangort; que se declare que la propiedad de l despacho situado en la planta principal de l mismo edificio corresponde a D Eladio y a D Jesús Galindo Llangort y, finalmente , que se condene a los actores a otorgar los documentos necesarios para la efectividad de las declaraciones anteriores .
12 1.1.7.2.2.51 El Jutjat de Primera Instància de La Seu d Urgell va dictar sentència el dia 13 de desembre de 1996 , en què estimava en part la demanda i la reconvenció, la part dispositiva de la qual decideix que els béns que no van ésser objecte de prellegats i els pendents de partició de les herències de ls senyors Josep Llangort i Planas i Carolina Peral i Alviñà , entre els quals no es troben els quatre habitatges i el despatx que es troben a l' edifici que va ésser l' habitatge familiar de ls consorts esmentats , s' han de dividir per setenes parts iguals entre les set línies o estirps d' hereus; que la propietat de l' habitatge que es troba a la planta principal de l' edifici esmentat, pertany per meitats indivises a ls senyors Àngela i Francesc Galindo i Llangort; que la propietat de l despatx que es troba a la mateixa planta, pertany per meitats indivises, a ls senyors Eladi i Jesús Galindo i Llangort ; que la propietat de l' habitatge que es troba a la planta primera de l mateix edifici pertany a ls hereus de ls senyors Josep Ma, Ma Josefa, Pilar i Carolina Llangort i Peral en les quotes que resulten de ls testaments respectius; que la propietat de l' habitatge que es troba a la planta segona de l mateix edifici, pertany a ls senyors Àngela, Dolors , Francesc, Eladi, Jesús i Lourdes Galindo i Llangort i a ls senyors Francesca, Elena i Josep Ma Galindo i Palau en la proporció d' una setena part indivisa a cadascun de ls primers i per terceres parts indivises la setena part restant a ls segons ; que la propietat de l' habitatge que es troba a la planta segona de l mateix edifici, pertany per cinquenes parts indivises a ls agents , per la seva condició de fills i hereus de la senyora Mercè Llangort i Peral; que els ròssecs que presentaven els comptes corrents que existien a la mort de la senyora Carolina Llangort i Peral s' havien de repartir a parts iguals entre els cabals relictes de ls senyors Josep Ma, Ma Josefa, Carolina i Pilar Llangort i Peral , amb la distribució subsegüent , d'acord amb els testaments respectius i, com a conseqüència d' aquest pronunciament, condemnava els agents a reintegrar la quantitat de 17.314.541 pessetes; que la partició de les herències de ls senyors Ma Josefa, Josep Ma Pilar i Carolina Llangort i Peral, en tot allò que no resolen els pronunciaments anteriors, s' ha de practicar en període d' execució de sentència de conformitat amb els testaments respectius; que s' han de col·lacionar a les herències esmentades els béns que no es van repartir i els seus fruits, que s' han de vendre en subhasta pública els béns indivisibles, tret que existeixi acord entre els litigants per a l' efectivitat de ls pronunciaments anteriors, sense fer condemna en costes.	377 13	12 1.1.7.2.2.51 El Juzgado de Primera Instancia de La Seu d Urgell dictó sentencia el 13 de diciembre de 1996, estimando en parte la demanda y la reconvención, cuya parte dispositiva decide que los bienes que no fueron objeto de prelegados y los pendientes de partición de las herencias de D Josep Llangort Planas y Dª Carolina Peral Alviñá, entre los que no se hallan las cuatro viviendas y el despacho situados en el edificio que fue la vivienda familiar de los consortes expresados , tienen que dividir se por séptimas partes iguales entre las siete líneas o estirpes de herederos; que la propiedad de la vivienda situada en la planta principal de l edificio expresado, pertenece por mitades indivisas a Dª Angela y a D Francesc Galindo Llangort; que la propiedad de l despacho situado en la misma planta , pertenece por mitades indivisas, a D Eladio y a D Jesús Galindo Llangort ; que la propiedad de la vivienda situada en la planta primera de l mismo edificio pertenece a los herederos de D Josep Mª, Dª Mª Josefa, Dª Pilar y Dª Carolina Llangort Peral en las cuotas que resultan de los testamentos respectivos; que la propiedad de la vivienda situada en la planta segunda de l mismo edificio , pertenece a Dª Angela, Dª Dolors, D Francesc, D Eladio, D Jesús y Dª Lourdes Galindo Llangort y a Dª Francesca, Dª Elena y D Josep Mª Galindo Palau en la proporción de una séptima parte indivisa a cada uno de los primeros y por terceras partes indivisas la séptima parte restante a los segundos; que la propiedad de la vivienda situada en la planta segunda de l mismo edificio, pertenece por quintas partes indivisas a los actores, por su condición de hijos y herederos de Dª Mercè Llangort Peral; que los saldos existentes en las cuentas corrientes a la muerte de Dª Carolina Llangort Peral se tenían que repartir por partes iguales entre los caudales relictos de D Josep Mª, Dª Mª Josefa, Dª Carolina y Dª Pilar Llangort Peral, con la distribución subsiguiente, según los testamentos respectivos y, como consecuencia de este pronunciamiento , condenaba a los actores a devolver la cantidad de 17.314.541 pesetas ; que la partición de las herencias de Dª Mª Josefa, D Josep Mª, Dª Pilar y Dª Carolina Llangort Peral, en todo lo que no resuelven los pronunciamientos anteriores, tiene que practicar se en período de ejecución de sentencia de conformidad con los testamentos respectivos ; que tienen que colacionar se a las expresadas herencias los bienes que no se repartieron y sus frutos , que tienen que vender se en pública subasta los bienes indivisibles , salvo que exista acuerdo entre los litigantes para la efectividad de los pronunciamientos anteriores, sin hacer condena en costas.
13 1.1.7.2.2.61	0 99	13 1.1.7.2.2.61
14 1.1.7.2.2.6.21 La Secció Segona de l Audiència Provincial de Lleida va dictar sentència el dia 19 de març de 1997 , en què estimava en part el recurs d' apel·lació que havia interposat la part agent , la part dispositiva de la qual estableix que s' estima de forma parcial la demanda i que s' ha de practicar la partició i la divisió de les herències de ls senyors Mercè, Ma Josefa, Josep Ma, Pilar i Carolina Llangort i Peral entre tots els litigants en període d' execució de sentència de conformitat amb els títols respectius, amb inclusió de la quarta part de ls béns que no van ésser objecte de prellegats ni van ésser objecte de repartiment entre els cohereus que es trobin en situació de comunitat ordinària i que procedeixin de les herències de ls senyors Josep Llangort i Planas i Carolina Peral i Alviñà; que escau col·lacionar a aquestes herències els béns que no es van dividir i els seus fruits; que s' han de vendre en subhasta pública els béns indivisibles , llevat que existeixi acord entre els interessats i, finalment, que és procedent l' adjudicació individualitzada de ls béns segons acordin els litigants o el resultat de la subhasta.	403 15	14 1.1.7.2.2.6.21 La Sección Segunda de la Audiencia Provincial de Lleida dictó sentencia el 19 de marzo de 1997, estimando en parte el recurso de apelación interpuesto por la parte actora, cuya parte dispositiva establece que se estima parcialmente la demanda y que tiene que practicar se la partición y la división de las herencias de Dª Mercè , Dª Mª Josefa, D Josep Mª, Dª Pilar y Dª Carolina Llangort Peral entre todos los litigantes en período de ejecución de sentencia de conformidad con los títulos respectivos, con inclusión de la cuarta parte de los bienes que no fueron objeto de prelegados ni fueron objeto de reparto entre los coherederos que se hallen en situación de comunidad ordinaria y que procedan de las herencias de D Jose Llangort Planas y Dª Carolina Peral Alviñá; que procede colacionar a estas herencias los bienes que no se dividieron y sus frutos ; que tienen que vender se en subasta pública los bienes indivisibles , salvo que exista acuerdo entre los interesados y, finalmente , que procede la adjudicación individualizada de los bienes según acuerden los litigantes o el resultado de la subasta .
15 1.1.7.2.2.6.31 La sentència estima també la demanda reconvencional i declara que els ròssecs bancaris que estiguin pendents de divisió, s' han d' imputar a quartes parts iguals a ls cabals hereditaris de ls senyors Josep Ma, Ma Josefa, Carolina i Pilar Llangort i Peral , amb la distribució subsegüent a cadascun d' ells segons els testaments respectius; i que els cohereus s' han d' abonar recíprocament en les particions les rendes i els fruits que cadascun d' ells ha percebut de ls béns hereditaris, les despeses útils i les necessàries i els danys ocasionats per malícia o per negligència.	383 11	15 1.1.7.2.2.6.31 La sentencia estima también la demanda reconvencional y declara que los saldos bancarios que estén pendientes de división , tienen que imputar se a cuartas partes iguales a los caudales hereditarios de D Josep María, Dª Mª Josefa, Dª Carolina y Dª Pilar Llangort Peral, con la distribución subsiguiente a cada uno de ellos según los testamentos respectivos; y que los coherederos tienen que abonar se recíprocamente en las particiones las rentas y los frutos que cada uno de ellos ha percibido de los bienes hereditarios, los gastos útiles y los necesarios y los daños ocasionados por malicia o por negligencia.
16 1.1.7.2.2.71 La part defenent i reconvenient ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.	469 15	16 1.1.7.2.2.71 La parte demandada y reconveniente ha interpuesto recurso de casación contra esta sentencia ante la Sala Civil del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.
17 1.1.7.3.1.11 El problema fonamental que s' ha de resoldre en aquest recurs de cassació, ja que els motius de cassació primer, segon , tercer i quart persegueixen aquesta finalitat, és determinar si es va procedir o no a la divisió de l' edifici que era l' habitatge familiar de ls consorts senyors Josep Llangort i Planas i Carolina Peral i Alviñà entre els seus set fills constituïts hereus a parts iguals per aquests consorts.	426 14	17 1.1.7.3.1.11 El problema fundamental que tiene que resolver se en este recurso de casación, ya que los motivos da casación primero, segundo , tercero y cuarto persiguen esta finalidad, es determinar si se procedió o no a la división de l edificio que era la vivienda familiar de los consortes D Josep Llangort Planas y Dª Carolina Peral Alviñá entre sus siete hijos instituidos herederos a partes iguales por estos consortes .
18 1.1.7.3.1.21 Per tal de centrar la qüestió litigiosa sembla oportú fer una precisió inicial , com és la de que no ens trobem, amb referència a la finca esmentada, davant d' un problema de partició hereditària, sinó davant d' un problema de divisió de cosa comuna.	408 16	18 1.1.7.3.1.21 Para centrar la cuestión litigiosa parece oportuno hacer una precisión inicial , como es la de que no nos hallamos, refiriéndo nos a la expresada finca, ante un problema de partición hereditaria, sino ante un problema de división de cosa común.
19 1.1.7.3.1.31 Hem d' entendre, doncs, que és ajustat a dret el raonament que es fa en el fonament de dret primer de la sentència contra la qual es recorre, on s' afirma que els fills instituïts hereus pe ls consorts esmentats van practicar una vertadera partició hereditària en relació amb les herències paterna i materna, per la via de transformar la comunitat hereditària abstracte que s ' havia creat sobre el patrimoni hereditari patern i matern en una pluralitat de comunitats ordinàries sobre els béns concrets que formaven part d' ambdues herències .	447 17	19 1.1.7.3.1.31 Hemos de entender, pues, que es ajustado a derecho el razonamiento de l fundamento de derecho primero de la sentencia recurrida, donde se afirma que los hijos instituidos herederos por los expresados consortes practicaron una verdadera partición hereditaria en relación con las herencias paterna y materna, por la vía de transformar la comunidad hereditaria abstracta que se había creado sobre el patrimonio hereditario paterno y materno en una pluralidad de comunidades ordinarias sobre los bienes concretos que formaban parte de ambas herencias.
20 1.1.7.3.1.41 Que aquesta conclusió és correcta , es dedueix també de l' oportunitat de precisar que si bé és cert que la partició comporta la dissolució o extinció de la comunitat hereditària, també ho és que la partició hereditària no comporta de forma necessària que desaparegui qualsevol comunitat material, com succeeix en el cas de transformar - se la comunitat hereditària en una pluralitat de comunitats indivises sobre els béns que formen part de l' herència.	452 17	20 1.1.7.3.1.41 Que esta conclusión es correcta , se deduce también de la oportunidad de precisar que si bien es cierto que la partición comporta la disolución o extinción de la comunidad hereditaria, también lo es que la partición hereditaria no comporta necesariamente que desaparezca cualquier comunidad material, como sucede en el caso de transformar se la comunidad hereditaria en una pluralidad de comunidades indivisas sobre los bienes que forman parte de la herencia.
21 1.1.7.3.1.51 I si apliquem aquestes consideracions sobre el cas que ara s' ha de resoldre, resulta que els fills de ls consorts esmentats van fer una partició jurídica de les herències de ls seus pares , però van mantenir la indivisió material de ls béns que formaven part de les herències paterna i materna per la via d' adjudicar- se aquests béns per setenes parts iguals indivises.	472 19	21 1.1.7.3.1.51 Y si aplican estas consideraciones sobre el caso que ahora tiene que resolver se, resulta que los hijos de los expresados consortes hicieron una partición jurídica de las herencias de sus padres, pero mantuvieron la indivisión material de los bienes que formaban parte de las herencias paterna y materna por la vía de adjudicar se estos bienes por séptimas partes iguales indivisas .
22 1.1.7.3.1.61 En qualsevol cas aquesta via implicava posar fi a la situació de comunitat hereditària i, també, que es produís una subrogació d' aquestes comunitats indivises sobre béns concrets en la quota hereditària abstracta que abans corresponia a cadascun de ls cohereus.	417 15	22 1.1.7.3.1.61 En cualquier caso esta vía implicaba poner fin a la situación de comunidad hereditaria y, también , que se produjese una subrogación de estas comunidades indivisas sobre bienes concretos en la cuota hereditaria abstracta que antes correspondía a cada uno de los coherederos.
23 1.1.7.3.1.71 Amb la conseqüència inevitable de tenir que procedir- se en un moment posterior a la partició material de ls béns que els cohereus s' havien adjudicat per setenes parts indivises.	466 17	23 1.1.7.3.1.71 Con la consecuencia inevitable de tener que proceder se en un momento posterior a la partición material de los bienes que los coherederos se habían adjudicado por séptimas partes indivisas.
24 1.1.7.4.1.11 Com s' apuntava fa uns moments , en el cas de l recurs interessa esbrinar si els cohereus van procedir o no a dividir- se materialment l' edifici que havia constituït l' habitatge familiar de ls seus pares, que va ésser objecte de partició jurídica en les escriptures públiques de 23 de novembre de 1957 i 6 de març de 1973.	450 17	24 1.1.7.4.1.11 Como se apuntaba hace unos momentos, en el caso de l recurso interesa averiguar si los coherederos procedieron o no a dividir se materialmente el edificio que había sido la vivienda familiar de sus padres, que fue objeto de partición jurídica en las escrituras públicas de 23 de noviembre de 1957 y 6 de marzo de 1973.
25 1.1.7.4.2.11 La sentència de primera instància resol el problema que acabem de plantejar de manera afirmativa, sobre la base fonamentalment de considerar que ens trobem davant d' un cas de partició hereditària que anomena mixta, ja que considera que aquesta partició hereditària van practicar - la conjuntament els testadors i els seus fills instituïts hereus , conclusió que fonamenta en les clàusules que apareixen en el testament de l senyor Josep Llangort i Planas que fan referència a la finca que havia estat el seu habitatge familiar i en el fet que els fills instituïts hereus van respectar les prevencions que havien fet els seus pares fora de testament sobre divisió de la casa de ls testadors.	433 17	25 1.1.7.4.2.11 La sentencia de primera instancia resuelve el problema que acabamos de plantear afirmativamente, sobre la base fundamental de considerar que nos hallamos ante un caso de partición hereditaria que llama mixta, ya que considera que esta partición hereditaria la practicaron conjuntamente los testadores y sus hijos instituidos herederos , conclusión que fundamenta en las cláusulas que aparecen en el testamento de D Josep Llangort Planas referidas a la finca que había sido su vivienda familiar y en el hecho de que los hijos instituidos herederos respetaron las prevenciones que habían hecho sus padres fuera de testamento sobre división de la casa de los testadores.
26 1.1.7.4.2.21 En canvi, la sentència d' apel·lació considera que els fills no van procedir a dividir - se materialment aquesta casa per manca de consentiment de tots ells a posar fi a la situació d' indivisió i esmenta, a més a més , que els documents privats de ls testadors que establien unes regles sobre divisió de la finca, són anteriors a ls testaments de l pare i la mare i no tenen cap projecció sobre els seus testaments; que els fills es van adjudicar la finca per setenes parts indivises; que quan es van fer les successives relacions de béns que integraven el patrimoni hereditari de cadascun de ls fills instituïts cohereus, es relacionava sempre una setena part indivisa de la casa esmentada; i que no es va atorgar cap escriptura de divisió de la finca en règim de propietat horitzontal .	441 18	26 1.1.7.4.2.21 En cambio, la sentencia de apelación considera que los hijos no procedieron a dividir se materialmente esta casa por falta de consentimiento de todos ellos a poner fin a la situación de indivisión y cita, además, que los documentos privados de los testadores estableciendo unas reglas sobre división de la finca, son anteriores a los testamentos de l padre y de la madre y no tienen ninguna proyección sobre sus testamentos; que los hijos se adjudicaron la finca por séptimas partes indivisas; que cuando se hicieron las sucesivas relaciones de bienes que integraban el patrimonio hereditario de cada uno de los hijos instituidos coherederos, se relacionaba siempre una séptima parte indivisa de la expresada casa; y que no se otorgó ninguna escritura de división de la finca en régimen de propiedad horizontal .
27 1.1.7.5.1.11 El motiu primer de cassació , que es fonamenta en l' article 1.692.4 de la Llei d' enjudiciament civil, al·lega infracció per no-aplicació de l' article 1.253 de l Codi civil i jurisprudència que esmenta, amb infracció subsegüent de ls articles 1.058 i 1.068 de l Codi civil.	341 10	27 1.1.7.5.1.11 El motivo primero de casación, fundamentado en el artículo 1.692.4 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , alega infracción por no aplicación de l articulo 1.253 de l Código Civil y jurisprudencia citada, con infracción subsiguiente de los artículos 1.058 y 1.068 de l Código Civil.
28 1.1.7.5.1.21 Segons la part que recorre contra la sentència de l' Audiència dóna com a provats uns fets, que segons el seu punt de vista porten de forma necessària a entendre , segons les regles lògiques de l criteri humà, que els germans Llangort i Peral l' any 1957 van procedir a dividir convencionalment la finca que era l' habitatge familiar de ls seus pares.	440 16	28 1.1.7.5.1.21 Según la parte recurrente contra la sentencia de la Audiencia que da como probados unos hechos, que según su punto de vista llevan necesariamente a entender, según las reglas lógicas de l criterio humano, que los hermanos Llangort Peral en el año 1957 dividieron convencionalmente la finca que era la vivienda familiar de sus padres.
29 1.1.7.5.2.11 En aquest punt interessa precisar que ens trobem davant de l problema de determinar si en un moment concret, els set fills copropietaris per setenes parts indivises de la finca esmentada van procedir o no a dividir- se la finca per la via d' una partició convencional prevista a l' article 402, apartat primer , de l Codi civil, segons el qual la divisió de la cosa comuna podrà fer- se pe ls interessats.	447 18	29 1.1.7.5.2.11 En este punto interesa precisar que nos hallamos ante el problema de determinar si en un momento concreto, los siete hijos copropietarios por séptimas partes indivisas de la finca expresada procedieron o no a dividir se la finca por la vía de una partición convencional prevista en el artículo 402, apartado primero, de l Código Civil, según el cual la división de la cosa común podrá hacer se por los interesados.
30 1.1.7.5.2.21 L' acord de ls interessats sobre divisió de la cosa comuna té la naturalesa d' un contracte convingut entre els copropietaris que té per objecte la divisió material de la cosa comuna, i a l qual s' apliquen les normes generals de l Codi civil en matèria de contractes.	495 21	30 1.1.7.5.2.21 El acuerdo de los interesados sobre división de la cosa común tiene la naturaleza de un contrato pactado entre los copropietarios que tiene por objeto la división material de la cosa común, y a l que se aplican las normas generales de l Código Civil en materia de contratos.
31 1.1.7.5.2.31 D' aquestes normes generals ens interessa aquí la que fa referència a l consentiment , que segons l' article 1.261.1r de l Codi civil és un de ls requisits o elements essencial que qualsevol contracte, que es tradueix en una voluntat o intenció comuna i que en el cas que ara ens interessa es projecta sobre una pluralitat de parts, amb la conseqüència que el contracte s ' ha de qualificar de plurilateral , ja que exigeix per a la seva validesa el consentiment o intervenció de tots els copropietaris.	444 17	31 1.1.7.5.2.31 De estas normas generales nos interesa aquí la referida a l consentimiento, que según el artículo 1.261 1º de l Código Civil es uno de los requisitos o elementos esenciales que cualquier contrato, que se traduce en una voluntad o intención común y que en el caso que ahora nos interesa se proyecta sobre una pluralidad de partes, con la consecuencia de que el contrato tiene que calificar se de plurilateral, ya que exige para su validez el consentimiento o intervención de todos los copropietarios .
32 1.1.7.5.3.11 Una segona consideració que cal fer és que aquest consentiment contractual d' una forma o altra s' ha de projectar a l' exterior.	416 15	32 1.1.7.5.3.11 Una segunda consideración que hay que hacer es que este consentimiento contractual de un modo u otro tiene que proyectar se hacia el exterior .
33 1.1.7.5.3.21 En aquest punt estan d'acord totes les parts litigants que mai es va atorgar cap document públic o privat per tal de donar una plasmació externa a la seva voluntat de dividir- se materialment l' habitatge familiar de ls seus progenitors.	468 17	33 1.1.7.5.3.21 En este punto están de acuerdo todas las partes litigantes que nunca se otorgó ningún documento público o privado para dar una plasmación externa a su voluntad de dividir se materialmente la vivienda familiar de sus progenitores.
34 1.1.7.5.3.31 Hem de considerar, doncs, si per la via d' un contracte verbal es va practicar o no en un moment determinat la divisió de la finca esmentada, amb l' advertiment previ que l' ordenament jurídic espanyol no posa cap obstacle a la possibilitat de poder- se originar en forma verbal un contracte de divisió de cosa comuna, ja que com explicita l' article 1.278 de l Codi civil els contractes seran obligatoris, qualsevol que sigui la forma en què s' hagin subscrit, sempre que hi concorrin les condicions essencials per a llur validesa .	449 19	34 1.1.7.5.3.31 Tenemos que considerar, pues, si por la vía de un contrato verbal se practicó o no en un momento determinado la división de la finca expresada, con la previa advertencia de que el ordenamiento jurídico español no pone ningún obstáculo a la posibilidad de poder se originar en forma verbal un contrato de división de cosa común, ya que como explica el artículo 1.278 de l Código Civil los contratos serán obligatorios , cualquiera que sea la forma en que se hayan suscrito, siempre que concurran las condiciones esenciales para su validez.
35 1.1.7.5.3.41 Això vol dir, per tant, que segons aquest precepte és vàlid el contracte inter partes qualsevol que sigui la forma en què s' ha subscrit; amb la conseqüència que la manca de documentació de l contracte no faculta cap de les parts involucrades en la relació contractual per mancar el compliment de les obligacions a càrrec seu( sentències de l Tribunal Suprem de 28 d'abril i 20 de desembre de 1989).	451 17	35 1.1.7.5.3.41 Esto quiere decir, por tanto, que según este precepto es válido el contrato inter partes cualquiera que sea la forma en que se ha suscrito; con la consecuencia de que la falta de documentación de l contrato no faculta a ninguna de las partes involucradas en la relación contractual a faltar a l cumplimiento de las obligaciones a su cargo( sentencias de l Tribunal Supremo de 28 de abril y 20 de septiembre de 1989).
36 1.1.7.5.3.51 I amb referència ja més específica a l problema que planteja el recurs és oportú referir- nos a la Sentència del Tribunal Suprem de 10 d'octubre de 1958 , que reconeix eficàcia a una partició hereditària feta pe ls cohereus sense atorgar cap document públic ni privat, sobre la base de considerar que des de l moment en què els interessats havien acceptat els lots respectius, el contracte s' havia perfeccionat i no era necessària cap forma escrita.	477 19	36 1.1.7.5.3.51 Y con referencia ya más específica a l problema que plantea el recurso es oportuno referir nos a la Sentencia del Tribunal Supremo de 10 de octubre de 1958, que reconoce eficacia a una partición hereditaria hecha por los coherederos sin otorgar ningún documento público ni privado, sobre la base de considerar que desde el momento en que los interesados habían aceptado los lotes respectivos, el contrato se había perfeccionado y no era necesaria ninguna forma escrita.
37 1.1.7.5.3.61 Criteri perfectament aplicable a l contracte de divisió de cosa comuna, ja que segons l' article 406 de l Codi civil les regles concernents a la divisió de l' herència seran aplicables a la divisió entre els partícips en la comunitat.	477 18	37 1.1.7.5.3.61 Criterio perfectamente aplicable a l contrato de división de cosa común, ya que según el artículo 406 de l Código Civil las reglas concernientes a la división de la herencia serán aplicables a la división entre los partícipes en la comunidad.
38 1.1.7.6.1.11 Si d'acord amb els raonaments anteriors hem d' entendre que és vàlida una divisió de cosa comuna, que han convingut els copropietaris per la via d' un contracte verbal, que tenia per objecte posar fi a la situació d' indivisió, hem de considerar ara si en el cas que origina el recurs s' havia convingut o no en forma verbal aquest contracte .	431 18	38 1.1.7.6.1.11 Si según los razonamientos anteriores tenemos que entender que es válida una división de cosa común, que han pactado los copropietarios por la vía de un contrato verbal, que tenía por objeto poner fin a la situación de indivisión, tenemos que considerar ahora si en el caso que origina el recurso se había pactado o no verbalmente este contrato .
39 1.1.7.6.2.11 És prou conegut que els contractes convinguts en forma verbal presenten moltes vegades dificultats a l' hora de poder acreditar que el contracte es va perfeccionar d' aquesta forma i el cas que ara hem de resoldre , confirma l' asseveració que s' acaba de fer.	465 19	39 1.1.7.6.2.11 Es suficientemente conocido que los contratos pactados verbalmente presentas muchas veces dificultades a la hora de poder acreditar que el contrato se perfeccionó de esta forma y el caso que ahora tenemos que resolver, confirma la aseveración que se acaba de hacer.
40 1.1.7.6.2.21 Això vol dir també que davant la impossibilitat d' acreditar clarament que els copropietaris en un moment determinat van convenir de forma expressa a posar fi a la situació d' indivisió de l' habitatge familiar de ls seus pares, l' existència d' un contracte de divisió s' ha de deduir de fets o circumstàncies que es poden haver realitzat amb una intenció diferent , però que de manera indirecta posen de manifest que va existir en un moment determinat un conveni de partició i, per tant , suposaria una incongruència entendre que aquests fets o circumstàncies no impliquen la possibilitat d' originar la confiança que va existir la intenció o voluntat de posar fi a la situació d' indivisió de la finca de referència .	463 18	40 1.1.7.6.2.21 Esto quiere decir también que ante la imposibilidad de acreditar claramente que los copropietarios en un momento determinado pactaron expresamente poner fin a la situación de indivisión de la vivienda familiar de sus padres, la existencia de un contrato de división tiene que deducir se de hechos o circunstancias que se pueden haber realizado con una intención diferente, pero que indirectamente ponen de manifiesto que existió en un momento determinado un pacto de partición y , por tanto, supondría una incongruencia entender que estos hechos o circunstancias no implican la posibilidad de originar la confianza de que existió la intención o voluntad de poner fin a la situación de indivisión de la finca de referencia.
41 1.1.7.6.2.31 I en aquest cas la conducta de la senyora Mercè Llangort i Peral , mare i causant de ls agents i part contra la qual es recorre en cassació, posa de manifest que en un moment determinat, ni que sigui de forma indirecta, va estar d'acord amb la divisió de la casa de ls seus pares en la forma que segurament li havien proposat els altres copropietaris .	388 14	41 1.1.7.6.2.31 Y en este caso la conducta de Dª Mercè Llangort Peral, madre y causante de los actores y parte recurrida en casación, pone de manifiesto que en un momento determinado, ni que fuera indirectamente, estuvo de acuerdo con la división de la casa de sus padres en el modo que seguramente le habían propuesto los otros copropietarios.
42 1.1.7.6.2.41 Ho acrediten de forma prou significativa els fets següents:	346 14	42 1.1.7.6.2.41 Lo acreditan bastante significativamente los hechos siguientes:
43 1.1.7.6.3.11 Que la senyora Mercè Llangort i Peral havia percebut els lloguers de l pis segon, porta segona de la finca de forma exclusiva , és a dir, sense que tinguessin cap participació en els lloguers els altres copropietaris.	307 9	43 1.1.7.6.3.11 Que Dª Mercè Llangort Peral había percibido los alquileres de l piso segundo, puerta segunda de la finca exclusivamente, es decir , sin que tuviesen ninguna participación en los alquileres los otros copropietarios .
44 1.1.7.6.3.21 El fet que els pares de ls litigants haguessin manifestat en uns documents anteriors a ls testaments respectius, en forma de consells i a voltes de forma imperativa , la seva voluntat d' atribuir un de ls pisos de la segona planta de la finca a la seva filla Mercè, amb la prevenció que" si ella no lo ocupa quedan para ella las rentas que produzca su alquiler".	378 14	44 1.1.7.6.3.21 El hecho de que los padres de los litigantes hubiesen manifestado en documentos anteriores a los testamentos respectivos, en forma de consejos y a veces imperativamente, su voluntad de atribuir uno de los pisos de la segunda planta de la finca a su hija Mercè, con la prevención de que" si ella no lo ocupa quedan para ella las rentas que produzca su alquiler".
45 1.1.7.6.3.31 És cert que en els testaments posteriors de ls pares no es fa cap referència a les prevencions que contenien els documents anteriors, però no és menys cert que tant la part agent com la part defenent en els escrits respectius de demanda i de contestació a la demanda posen de manifest la veneració i respecte que van tenir sempre pe ls seus progenitors i si, com hem de creure, aquestes manifestacions es corresponen amb la realitat, és congruent entendre que els fills respectarien els consells i ordres de ls seus pares encara que no es reproduïssin en els testaments respectius, ja que mai s' ha posat en dubte l' existència d' aquestes.	459 19	45 1.1.7.6.3.31 Es cierto que en los testamentos posteriores de los padres no se hace ninguna referencia a las prevenciones contenidas en los documentos anteriores, pero no es menos cierto que tanto la parte actora como la parte demandada en los escritos respectivos de demanda y de contestación a la demanda ponen de manifiesto la veneración y respeto que tuvieron siempre por sus progenitores y si, como hemos de creer, estas manifestaciones se corresponden con la realidad, es congruente entender que los hijos respetarían los consejos y órdenes de sus padres aunque no se reprodujesen en los testamentos respectivos, ya que nunca se ha puesto en duda la existencia de estas prevenciones .
46 1.1.7.6.3.41 Concorre també el fet prou significatiu que el pis de la segona planta, que segons voluntat de ls pares s' havia d' adjudicar a la seva filla senyora Mercè , des de l' any 1972 apareixia a nom de la filla esmentada en els rebuts de la contribució territorial urbana i que aquesta senyora va pagar sempre els deutes tributaris que graven la propietat de la finca i que posen igualment de manifest que en un moment determinat anterior havia consentit la proposta de divisió de la finca que havien proposat els altres copropietaris d'acord amb les prevencions de llurs progenitors.	471 18	46 1.1.7.6.3.41 Concurre también el hecho bastante significativo de que el piso de la segunda planta, que según voluntad de los padres tenía que adjudicar se a su hija Dª Mercè, desde el año 1972 aparecía a nombre de la hija expresada en los recibos de la contribución territorial urbana y que esta señora pagó siempre las deudas tributarias que gravan la propiedad de la finca , que ponen igualmente de manifiesto que en un momento determinado anterior había consentido la propuesta de división de la finca que habían propuesto los otros copropietarios de acuerdo con las prevenciones de sus progenitores.
47 1.1.7.6.3.51 No s' ha de menystenir el fet que la senyora Mercè Llangort i Peral atorgués un testament hològraf, en el qual llegava el pis de la casa de ls seus pares a una de les seves filles , que d' una forma o altra posa de manifest que es considerava propietària de la finca objecte de l llegat , conclusió que no desmenteix el fet que després els fills prescindissin d' aquest document escrit per la seva mare i que demanessin i obtinguessin la declaració d' hereus abintestat, ja que no s' ha posat en dubte l' existència i autenticitat de l document manuscrit.	436 17	47 1.1.7.6.3.51 No tiene que minusvalorar se el hecho de que Dª Mercè Llangort Peral otorgase un testamento ológrafo , en el que legaba el piso de la casa de sus padres a una de sus hijas, que de un modo u otro pone de manifiesto que se consideraba propietaria de la finca objeto de l legado, conclusión que no desmiente el hecho de que después los hijos prescindiesen de este documento escrito por su madre y que pidiesen y obtuviesen la declaración de herederos abintestato, ya que no se ha puesto en duda la existencia y la autenticidad de l documento manuscrito, y
48 1.1.7.6.3.61 Esmentem, finalment, que segons s ' ha acreditat a les actuacions , existeix una correlació entre el valor de l pis que s' havia adjudicat a la senyora Mercè Llangort i Peral i la seva participació en les herències paterna i materna , circumstància aquesta que també posa en relleu que va existir una partició, ja que una de les característiques de l contracte particional és que cada copropietari té dret a percebre uns béns, el valor de ls quals en relació amb els béns que s' adjudiquen a ls altres copropietaris es troba en la mateixa proporció que les quotes indivises de les quals n' eren titulars.	417 14	48 1.1.7.6.3.61 Mencionamos, finalmente, que según se ha acreditado en los autos , existe una correlación entre el valor de l piso que se había adjudicado a Dª Mercè Llangort Peral y su participación en las herencias paterna y materna, circunstancia ésta que también pone de relieve que existió una partición, ya que una de las características de l contrato particional es que cada copropietario tiene derecho a percibir unos bienes , cuyo valor en relación con los bienes que se adjudican a los otros copropietarios se halla en la misma proporción que las cuotas indivisas de las que eran titulares.
49 1.1.7.6.4.11 Tots aquest raonaments porten, doncs, a l' estimació de l motiu tercer de l recurs i a la revocació de la sentència d' apel·lació en la part que fa referència a la divisió material de la casa que va ésser habitatge familiar de ls cònjuges senyor Josep Llangort i Planas i Carolina Peral i Alviñà, que ja va ésser objecte d' una divisió contractual entre els cohereus de ls cònjuges esmentats i, per tant , s' ha d' excloure de ls procediments divisoris de ls béns que formaven part de les herències d' aquest cònjuges.	399 14	49 1.1.7.6.4.11 Todos estos razonamientos llevan, pues, a la estimación de l motivo primero de l recurso y a la revocación de la sentencia de apelación en la parte referida a la división material de la casa que fue vivienda familiar de los cónyuges D Josep Llangort Planas y Dª Carolina Peral Alviñá, que ya fue objeto de una división contractual entre los coherederos de los cónyuges expresados y , por tanto, tiene que excluir se de los procedimientos divisorios de los bienes que formaban parte de las herencias de estos cónyuges.
50 1.1.7.7.1.11 L' estimació de l motiu primer de l recurs determina que no s' han d' examinar els motius segon, tercer i quart, que persegueixen la mateixa finalitat de l motiu primer de l recurs, que s' estima .	415 18	50 1.1.7.7.1.11 La estimación de l motivo primero de l recurso determina que no se tienen que examinar los motivos segundo, tercero y cuarto, que persiguen la misma finalidad de l motivo primero de l recurso, que se estima .
51 1.1.7.7.1.21 Com també la innecessarietat d' examinar els motius cinquè i sisè de l recurs, que al·leguen la improcedència de la divisió material de la casa propietat de ls pares de ls cohereus per haver - se consumat la usucapió, així com de l motiu setè de l recurs, en el qual s' al·lega infracció de l' article 49, apartat segon, de l Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, i de l' article 1.062, apartat segon de l Codi civil, ja que aquest motiu de l recurs es planteja pe l cas d' entendre' s que no s' havia fet la partició de la finca entre els cohereus.	413 16	51 1.1.7.7.2.11 Como también la innecesariedad de examinar los motivos quinto y sexto de l recurso, que alegan la improcedencia de la división material de la casa propiedad de los padres de los coherederos por haber se consumado la usucapión, así como de l motivo séptimo de l recurso, en el que se alega infracción de l artículo 49 , apartado segundo, de l Código de sucesiones por causa de muerte en el derecho civil de Cataluña , y de l artículo 1.062 , apartado segundo de l Código Civil, ya que este motivo de l recurso se plantea para el caso de entender se que no se había hecho la partición de la finca entre los coherederos.
52 1.1.7.8.1.11 El motiu vuitè de l recurs , que també es fonamenta en l' article 1.692.4 de la Llei d' enjudiciament civil, al·lega infracció per aplicació indeguda de ls articles 1.058 i 1.059 de l Codi civil i també infracció, si és el cas, de l' article 58, apartat primer, de l Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya.	375 13	52 1.1.7.8.1.11 El motivo octavo de l recurso, que también se fundamenta en el artículo 1.692.4 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, alega infracción por aplicación indebida de los artículos 1.058 y 1.059 de l Código Civil y también infracción, en su caso , de l artículo 58, apartado primero, de l Código de sucesiones por causa de muerte en el derecho civil de Cataluña .
53 1.1.7.8.1.21 La part dispositiva de la sentència d' apel·lació estableix a l' apartat a) que s' ha de practicar la partició i divisió de les herències de les senyores Mercè , Ma Josefa, Josep Maria, Pilar i Carolina Llangort i Peral entre tots els litigants en el període d ' execució de sentència de conformitat amb els títols respectius i els inventaris de cada herència que es practiquin en el tràmit d' execució de sentència.	469 19	53 1.1.7.8.1.21 La parte dispositiva de la sentencia de apelación establece en el apartado a) que tiene que practicar se la partición y división de las herencias de Dª Mercè, Dª Mª Josefa, D Josep María, Dª Pilar y Dª Carolina Llangort Peral entre todos los litigantes en el período de ejecución de sentencia de conformidad con los títulos respectivos y los inventarios de cada herencia que se practiquen en el trámite de ejecución de sentencia.
54 1.1.7.8.1.31 La part que recorre al·lega que els hereus de la senyora Mercè Llangort i Peral són els seus cinc fills i que els defenents no al·leguen cap dret sobre l' herència d' aquesta senyora i, per consegüent , la seva partició és una qüestió que afecta únicament els seus hereus.	406 15	54 1.1.7.8.1.31 La parte recurrente alega que los herederos de Dª Mercè Llangort Peral son sus cinco hijos y que los demandados no alegan ningún derecho sobre la herencia de esta señora y, por consiguiente, su partición es una cuestión que sólo afecta a sus herederos.
55 1.1.7.8.2.11 Aquest motiu de l recurs també ha d' ésser estimat, ja que s' ha acreditat a les actuacions que els hereus abintestat de la senyora Mercè Llangort i Peral són els seus cinc fills i si la partició hereditària té per objecte o finalitat el repartiment de l patrimoni relicte entre els cohereus, sembla prou clar que aquests són els únics que han d' intervenir en les operacions particionals, ja que és una qüestió que afecta únicament a ells i no a ls hereus o a ls cohereus de ls germans i germanes de la seva mare i si aquests no tenen cap dret a participar en l' herència de la senyora Mercè Llangort i Peral , seria pertorbadora o, anant molt bé, inútil la seva participació en les operacions particionals d' una herència aliena a ls seus interessos.	424 15	55 1.1.7.8.2.11 Este motivo de l recurso de casación también tiene que estimar se, ya que se ha acreditado en los autos que los herederos abintestato de Dª Mercè Llangort Peral son sus cinco hijos y si la partición hereditaria tiene por objeto o finalidad el reparto de l patrimonio relicto entre los coherederos, parece claro que estos son los únicos que tienen que intervenir en las operaciones particionales , ya que es una cuestión que afecta sólo a ellos y no a los herederos o a los coherederos de los hermanos y hermanas de su madre y si éstos no tienen ningún derecho a participar en la herencia de Dª Mercè Llangort Peral , sería perturbadora o, en el mejor de los casos, inútil su participación en las operaciones particionales de una herencia ajena a sus intereses.
56 1.1.7.9.1.11 El novè i darrer de ls motius de cassació, que es fonamenta en l' article 1.962.3 de la Llei d' enjudiciament civil , al·lega sobre la base de l' article 359 de la Llei d' enjudiciament civil infracció de les normes reguladores de la sentència .	420 15	56 1.1.7.9.1.11 El noveno y último de los motivos de casación, que se fundamenta en el artículo 1.962.3 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, alega sobre la base de l artículo 359 de la Ley de Enjuiciamiento Civil infracción de las normas reguladoras de la sentencia.
57 1.1.7.9.1.21 Segons la part que recorre, els agents van demanar en el seu escrit de demanda que es declarés que els béns no prellegats i pendents de divisió que formaven part de les herències de ls senyors Josep Llangort i Planas i Carolina Peral i Alviñà, s' han de dividir per setenes parts iguals entre les set línies o estirps d' hereus i dins d' elles entre les persones que integraven cada línia o estirp segons les respectives quotes individuals ; i sol·licitaven també que la divisió de totes aquestes herències es fes en el període d' execució de sentència.	447 18	57 1.1.7.9.1.21 Según la recurrente, los actores pidieron en su escrito de demanda que se declarase que los bienes no prelegados y pendientes de división que formaban parte de las herencias de D Josep Llangort Planas y Dª Carolina Peral Alviñá , tienen que dividir se por séptimas partes iguales entre las siete líneas o estirpes de herederos y dentro de ellas entre las personas que integraban cada línea o estirpe según las respectivas cuotas individuales ; y solicitaban también que la división de todas estas herencias se hiciese en el período de ejecución de sentencia.
58 1.1.7.9.1.31 Segons la mateixa part que recorre , és incongruent la sentència d ' apel·lació, ja que declara que els agents poden exercir l' actio communi dividundo en relació amb determinats béns que han d' ésser inclosos en les herències de les seves ties senyores Dolors i Carme Llangort i Peral i aquesta declaració es creu improcedent sobre la base de considerar que en la demanda s' exercita una acció de partició d' herència i no una acció de divisió de cosa comuna.	465 17	58 1.1.7.9.1.31 Según la misma parte recurrente , es incongruente la sentencia de apelación , ya que declara que los actores pueden ejercer la actio communi dividundo en relación con determinados bienes que tienen que ser incluidos en las herencias de sus actores Dª Dolors y Dª Carme Llangort Peral y esta declaración se cree improcedente sobre la base de considerar que en la demanda se ejercita una acción de partición de herencia y no una acción de división de cosa común.
59 1.1.7.9.2.11 Aquest darrer motiu de l recurs ha d' ésser refusat, ja que la part agent demana en la seva demanda la partició de ls béns que formaven part de les herències paterna i materna i no una vertadera partició hereditària, ja que la partició van practicar- la en el seu moment els cohereus per la via d' una adjudicació de cadascun de ls béns hereditaris per setenes parts indivises, segons s' ha raonat en el fonament de dret segon d' aquesta resolució .	420 15	59 1.1.7.9.2.11 Este último motivo de l recurso tiene que rechazar se, ya que la parte actora pide en su demanda la partición de los bienes que formaban parte de las herencias paterna y materna y no una verdadera partición hereditaria, ya que la partición la practicaron en su momento los coherederos por la vía de una adjudicación de cada uno de los bienes hereditarios por séptimas partes indivisas, según se ha razonado en el fundamento de derecho segundo de esta resolución .
60 1.1.7.9.2.21 Per consegüent, quan la sentència d' apel·lació estableix la procedència d' una acció de divisió de béns determinats en relació amb les herències de les senyores Dolors i Carme Llangort i Peral no fa uns pronunciaments incongruents, sinó uns pronunciaments que estan d'acord amb la vertadera naturalesa de les accions que han exercit les parts en el decurs de l litigi.	481 19	60 1.1.7.9.2.21 Por consiguiente, cuando la sentencia de apelación establece la procedencia de una acción de división de bienes determinados en relación con las herencias de Dª Dolors y Dª Carme Llangort Peral no hace unos pronunciamientos incongruentes, sino unos pronunciamientos que están de acuerdo con la verdadera naturaleza de las acciones que han ejercido las partes en el decurso de l litigio.
61 1.1.7.9.2.31 I es tracta, a més a més, d' uns pronunciaments que estan compresos substancialment en l' objecte de l debat i implícitament en les sol·licituds de les parts, que refusen que pugui estimar- se el defecte de manca de congruència, ja que l' organisme jurisdiccional civil està facultat per formular un judici crític de la manera que entengui més ajustada, ja que el fet més important i essencial és que el que s' acordi en la decisió judicial tingui eficàcia suficient per deixar decidits tots els punts que han estat objecte de debat( Sentència del Tribunal Suprem de 25 de maig de 1987).	458 19	61 1.1.7.9.2.31 Y se trata, además, de unos pronunciamientos que están comprendidos sustancialmente en el objeto de l debate implícitamente en las solicitudes de las partes, que rechazan que pueda estimar se el defecto de falta de congruencia, ya que el organismo jurisdiccional civil está facultado para formular un juicio crítico de l modo que entienda más ajustado, ya que el hecho más importante y esencia es que lo que se acuerde en el fallo judicial tenga eficacia suficiente para dejara decididos todos los puntos que han sido objeto de debate ( Sentencia del Tribunal supremo de 25 de mayo de 1987 ).
62 1.1.7.10.1.11 Tots aquests raonaments porten a l' estimació substancial de l recurs de cassació que han interposat els defenents.	332 10	62 1.1.7.10.1.11 Todos estos razonamientos llevan a la estimación sustancial de l recurso de casación interpuesto por los demandados.
63 1.1.7.10.2.11 L' estimació parcial de l recurs determina que no escau fer cap pronunciament especial sobre pagament de les costes causades pe l recurs, ni cap pronunciament sobre el dipòsit per no haver - se constituït.	511 24	63 1.1.7.10.1.21 La estimación parcial de l recurso determina que no procede hacer ningún pronunciamiento especial sobre pago de las costas causadas por el recurso, ni ningún pronunciamiento sobre el depósito por no haber se constituido .
64 1.1.7.10.2.21 I pel que fa a les costes causades en la primera i en la segons instància, no es fa imposició expressa de les causades en cap de les dues instàncies , d'acord amb el que estableixen els articles 523.II i 710.II de la Llei d' enjudiciament civil.	388 13	64 1.1.7.10.1.31 Y por lo que respecta a las costas causadas en la primera y en la segunda instancia, no se hace expresa imposición de las causadas en ninguna de ambas instancias , según lo establecido en los artículos 523.II y 710.II de la Ley de Enjuiciamiento Civil.
65 1.1.7.11.1.11 En nom de l Rei i en virtut de l' autoritat que ens ha conferit el Poble Espanyol.	354 12	65 1.1.7.11.1.11 En nombre de l Rey y por la autoridad conferida por la Constitución .
66 1.1.8.11 DECIDIM	62 0	66 1.1.8.11 FALLAMOS
67 1.1.8.2.11 Que hem d' estimar i estimem en part el recurs de cassació que ha interposat el procurador de ls tribunals senyor Santiago Puig de la Bellacasa i Vandellós, que actua en nom i representació de ls senyors Ma Dolors, Eladi , Jesús Ma, Ma Lourdes, Ma Àngela i Xavier Galindo i Llangort i de ls senyors Ma Francesca, Josep Ma, Ma Elena i Ma Lourdes Monrós i Galindo, i cassem en part la sentència que va dictar la Secció Segona de l Audiència Provincial de Lleida el dia 19 de març de 1997, en el sentit que estimem parcialment la demanda sobre partició i divisió de les herències que provenen de ls senyors Josep Llangort i Planas i Carolina Peral i Alviñà, excepte la finca que es troba a La Seu d Urgell i que va constituir l' habitatge familiar de ls consorts esmentats, que s' ha d' entendre va ésser objecte d' una divisió material entre els cohereus en la forma que estableix la part dispositiva de la sentència de primera instància; i estimem també que la partició i divisió de l' herència de la senyora Mercè Llangort i Peral s' ha de practicar entre els seus fills declarats hereus abintestat, sense cap intervenció de les altres persones que han intervingut en el litigi ; i confirmem tots els altres pronunciaments de la sentència contra la qual es recorre.	426 17	67 1.1.8.2.11 Que debemos estimar y estimamos parcialmente el recurso de casación interpuesto por el Procurador de los Tribunales D Santiago Puig de la Bellacasa Vandellós, actuando en nombre y representación de Dª Mª Dolors , D Eladi, D Jesús M, Dª Mª Lourdes, Dª Mª Angela y Xavier Galindo Llangort y de Dª Mª Francesca, D Josep Mª, Dª Mª Elena y Dª Mª Lourdes Monrós Galindo, y casamos en parte la sentencia dictada por la Sección Segunda de la Audiencia Provincial de Lleida el 19 de marzo de 1997, en el sentido de que estimamos parcialmente la demanda sobre partición y división de las herencias procedentes de D Josep Llangort Planas y Dª Carolina Peral Alviñá, excepto la finca situada en la Seu d Urgell y que constituyó la vivienda familiar de los expresados consortes, que tiene que entender se fue objeto de una división material entre los coherederos en la forma establecida en la parte dispositiva de la sentencia de primera instancia; y estimamos también que la partición y división de la herencia de Dª Mercè Llangort Peral tiene que practicar se entre sus hijos declarados herederos abintestato , sin ninguna intervención de las otras personas que han intervenido en el litigio; y confirmamos el resto de pronunciamientos de la sentencia recurrida.
68 1.1.8.2.21 Sense fer cap pronunciament respecte a l dipòsit, per no haver - se constituït, ni respecte a les costes originades pe l recurs de cassació i les que han originat les dues instàncies inferiors .	419 19	68 1.1.8.2.21 Sin hacer ningún pronunciamiento respecto de l depósito, por no haber se constituido, ni respecto de las costas originadas por el recurso de casación y las que han originado las dos instancias inferiores.
69 1.1.8.3.11 Lliureu un certificat de la resolució a l president de l Tribunal esmentat , retorneu les actuacions i el rotlle que es van trametre a aquesta Sala i publiqueu aquesta sentència tal com estableix la llei.	360 10	69 1.1.8.3.11 expída se certificado de la resolución a l Presidente de l expresado Tribunal , devuélvan se los autos y el rollo enviados a esta Sala y publíque se la presente sentencia como establece la Ley .
70 1.1.8.4.11 Aquesta és la nostra sentència , que pronunciem, manem i signem .	329 16	70 1.1.8.4.11 Por esta nuestra sentencia, lo pronunciamos , mandamos y firmamos.