1 1.1.11 SENTÈNCIA DE 29 DE MAIG DE 1997 |
57 0 |
1 1.1.11 SENTENCIA DE 29 DE MAYO DE 1997 |
2 1.1.21 Maria i Froilà Almirall i Rovira / Caixa d Estalvis del Penedès |
444 13 |
2 1.1.21 María y Froilán Almirall Rovira/ Caixa d Estalvis del Penedès |
3 1.1.31 A) Text original |
32 0 |
3 1.1.31 B) Traducción |
4 1.1.4.11 Reserva binupcial: normativa aplicable i fonament. |
440 20 |
4 1.1.4.11 Reserva binupcial: normativa aplicable y fundamento. |
5 1.1.4.22 Posició jurídica de ls reservataris . Terceria de domini interposada pe ls reservataris : improcedència. |
372 16 |
5 1.1.4.21 Posición jurídica de los reservatarios. - Tercería de dominio interpuesta por los reservatarios: improcedencia. |
7 1.1.4.41 Distribució de ls béns reservables pe l reservista: efectes. |
378 14 |
6 1.1.4.31 Distribución de los bienes reservables por el reservista: efectos. |
8 1.1.4.51 Acceptació de l' herència : necessitat d' una delació prèvia. |
428 19 |
7 1.1.4.41 Aceptación de la herencia: necesidad de una delación previa. |
9 1.1.4.61 Recurs de cassació: abast de l formalisme en el recurs. |
372 14 |
8 1.1.4.51 Recurso de casación: alcance de l formalismo en el recurso. |
10 1.1.5.11 La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pe ls magistrats esmentats damunt, HA VIST el recurs de cassació contra la sentència que la Secció Catorze de l Audiència Provincial de Barcelona va dictar en grau d' apel·lació el 22 de juliol de 1996, com a conseqüència de les actuacions de l judici declaratiu de menor quantia sobre terceria de domini, tramitats en el Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès. |
470 18 |
9 1.1.5.11 VISTO por la Sala Civil del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, integrada por los Magistrados expresados a l margen, recurso de casación contra la sentencia que la Sección Decimocuarta de la Audiencia Provincial de Barcelona dictó en grado de apelación el 22 de julio de 1996 , como consecuencia de los autos de juicio declarativo de menor cuantía sobre tercería de dominio, seguidos en el Juzgado de 1ª Instancia núm. 1 de Vilafranca del Penedès. |
11 1.1.5.21 El recurs el va interposar la Sra Maria i el Sr Froilà Almirall Rovira, representats per la procurador Sra Ma Teresa Aznárez Domingo, assistit pe l lletrat Sr José Luis Yustas Mateo, essent part recorreguda la Caixa d Estalvis del Penedès, representada pe l procurador Sr Jordi Fontquerni Bas i defensada pe l lletrat Sr Martí Soler Bordes, sense que hagi comparegut l' altra part recorreguda, la herència jacent de l Sr Alfons Almirall Sardà . |
445 15 |
10 1.1.5.21 El recurso lo interpuso Dª María y D Froilán Almirall Rovira, representados por la procuradora Dª Mª Teresa Aznárez Domingo, asistido por el letrado D José Luís Yustas Mateo, siendo parte recurrida la Caixa d Estalvis del Penedés , representada por el procurador D Jordi Fontquerni Bas y defendida por el letrado D Martí Soler Bordes, no habiendo comparecido la otra parte recurrida, herencia yacente de D Alfons Almirall Sardá. |
12 1.1.6.11 FETS |
639 32 |
11 1.1.6.11 HECHOS |
13 1.1.6.2.1.11 El Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès va tramitar el judici de menor quantia núm. 108/93 que va promoure mitjançant demanda la Sra Maria i el Sr Froilán Almirall Rovira, contra la Caixa d Estalvis del Penedès i l' herència jacent de l Sr Alfons Almirall Rovira, en què , després d' exposar els fets i els fonaments jurídics, va demanar que es" dictara sentencia condenando a la parte demandada en el sentido de que se decretase la nulidad de los embargos trabados en la finca propiedad de la parte actora decretada en los autos de juicio Ejecutivo 47 1995 de dicho Juzgado instandos por entidad demandada y se suspendiera la subasta acordada en los mismos". |
319 9 |
12 1.1.6.2.1.11 El Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Vilafranca del Penedès tramitó el juicio de menor cuantía 108/93 promovido por la demanda de Dª María y D Froilán Almirall Rovira, en el que, expuestos los hechos y fundamentos jurídicos, pedía que se " dictara sentencia condenando a la parte demandada en el sentido de que se decretase la nulidad de los embargos trabados en la finca propiedad de la parte actora, decretada en los autos de juicio Ejecutivo 47/1995 de dicho Juzgado, instados por la entidad demandada y se suspendiera la subasta acordada en los mismos". |
14 1.1.6.3.1.11 Una vegada es va admetre a tràmit la demanda, es va emplaçar a ls demandats i va comparèixer la Caixa d Estalvis del Penedès, la qual va exposar excepció dilatòria de litispendència , i va contestar a la demanda , al·legant amb arguments fàctics i jurídics que va considerar oportuns, i finalment va demanar:" que se dictara sentencia absolviéndola de la demanda con imposición de las costas a los actores"; sense haver comparegut la demandada l' herència jacent de l Sr Alfons Almirall Sardà , la qual se la va declarar en rebel·lia, tenint per contestada la demanda i les actuacions varen seguir el seu curs, celebrant la compareixença que preveu l' article 691 i següents de la Llei d' enjudiciament civil amb el resultat que es de veure en les actuacions, es va rebre el plet a prova, portant a efecte les propostes que van ser admeses. |
339 11 |
13 1.1.6.3.1.11 Admitida a trámite la demanda , se emplazó a los demandados compareciendo la Caixa d Estalvis del Penedès, que formuló excepción dilatoria de litispendencia, contestando la demanda con los fundamentos de hecho y jurídicos oportunos, y pidiendo finalmente:" que se dictara sentencia absolviéndo la de la demanda con imposición de las costas a los actores"; sin haber comparecido la demandada herencia yacente de D Alfons Almirall Sardá, a la que se declaró en rebeldía, teniendo por contestada la demanda y siguiendo los autos su curso, celebrando la comparecencia prevista en el artículo 691 y siguientes de la Ley de Enjuiciamiento Civil con el resultado que se puede ver en autos , por recibido el pleito a prueba , llevando a cabo la propuesta que fue admitida. |
15 1.1.6.4.1.11 Un cop adjuntades les proves practicades i havent- se fet els tràmits legals previs, el magistrat jutge de 1a Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès va dictar sentència el 5 de novembre de 1994, la qual té la decisió següent: |
373 14 |
14 1.1.6.4.1.11 Adjuntadas las pruebas practicadas y cumplidos los trámites legales previos, el Magistrado-Juez de 1ª Instancia núm. 1 de Vilafranca del Penedès dictó sentencia el 5 de noviembre de 1994, con el fallo siguiente: |
16 1.1.6.4.2.11 Que desestimando la demanda promovida por la Procuradora de los Tribunales D¦ Isabel Pallerola Font en nombre y representaci¢n de D Froil n Almirall Rovira y D¦ Mar”a Almirall Rovira frente a Caixa d Estalvis del Peneds y la Herencia e de D Alfonso Almirall Sard debo decretar y decreto el mantenimiento de los embargos en su d”a trabados en el juicio Ejecutivo seguido en este Juzgado con el n£mero 47 1985 sobre las fincas registrales n£meros 733 444 781 441 445 263 i 521 del istro de la Propiedad de El Vendrell y 7 145 7 146 y 609 del Registro de la Propiedad de esta villa; todo ello haciendo expresa condena en costas a la parte actora por imperativo legal |
0 99 |
15 1.1.6.4.1.21 " Que desestimando la demanda promovida por la Procuradora de los Tribunales Dª Isabel Pallerola Font, en nombre y representación de D Froilán Almirall Rovira y Dª María Almirall Rovira, frente a Caixa d Estalvis del Penedés y la Herencia Yacente de D Alfonso Almirall Sardá, debo decretar y decreto el mantenimiento de los embargos en su día trabados en el Juicio Ejecutivo seguido en este Juzgado con el número 47/1985 sobre las fincas registrales números 733, 444, 781, 441, 445, 263 y 521 de l Registro de la Propiedad de El Vendrell y 7.145, 7.146 y 609 de l Registro de la Propiedad de esta villa; todo ello haciendo expresa condena en costas a la parte actora por imperativo legal". |
17 1.1.6.5.1.12 Contra l' anterior sentència els actors Srs Froilán i Sra Maria Almirall Rovira van interposar recurs d ' apel·lació davant la Secció 14a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual en data 22 de juliol de 1996 va dictar sentència , la part dispositiva de la qual era : Que DESESTIMANDO el recurso de apelaci¢n interpuesto por la representaci¢n de D Froil n y D¦ Mar”a Almirall Rovira contra la Sentencia dictada en fecha 4 de Noviembre de 1994 por el Sr Juez del Juzgado de Primera Instancia n£m 1 de ca del Peneds en los autos de los que el presente rollo dimana debemos CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS ”ntegramente la misma con imposici¢n de las costas de esta alzada a la parte recurrente |
109 0 |
16 1.1.6.5.1.12 Contra la anterior sentencia los actores D Froilán y Dª María Almirall Rovira interpusieron recurso de apelación ante la Sección décimo cuarta de la Audiencia Provincial de Barcelona , que con fecha 22 de julio de 1996 dictó sentencia, cuya parte dispositiva era: Que DESESTIMANDO el recurso de apelación interpuesto por la representación de D Froilán y Dª. María Almirall Rovira contra la Sentencia dictada en fecha 4 de noviembre de 1994, por el Sr Juez del Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Vilafranca del Penedès, en los autos de los que el presente rollo dimana, debemos CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS íntegramente la misma con imposición de las costas de esta alzada a la parte recurrente ". |
19 1.1.6.6.1.12 La procurador Sra Maria Teresa Aznárez Domingo, causídica de l Sr, Froilán i de la Sra Maria Almirall Rovira, va formular recurs de cassació davant d' aquesta Sala contra la sentència d' apel·lació , basat en el motiu següent: " Primer i Únic motiu de cassació. |
356 13 |
18 1.1.6.6.1.11 La Procuradora Dª Mª Teresa Aznárez Domingo, causídica de D Froilán y de Dª María Almirall Rovira, formuló recurso de casación ante esta Sala contra la sentencia de apelación, basado en el motivo siguiente:" Primer y único motivo de casación. |
21 1.1.6.6.2.11 Per infracció de les normes de l' ordenament jurídic i la jurisprudència aplicable. |
514 23 |
19 1.1.6.6.1.21 Por infracción de las normas de l ordenamiento Jurídico y la jurisprudencia aplicable". |
22 1.1.6.6.3.11 Mitjançant la resolució de 24 de març de 1997 , la Sala va decretar l' admissió a tràmit de l recurs de cassació interposat i va senyalar per celebrar la votació el dia 12 d ' aquest mes. |
429 18 |
20 1.1.6.6.2.11 Por resolución de 24 de marzo de 1997, la Sala decretó la admisión a trámite de l recurso de casación interpuesto señalando para celebrar la votación el 12 de l corriente . |
23 1.1.6.7.1.11 Hi ha actuat com a ponent el magistrat Sr Lluís Puig i Ferriol . |
341 10 |
21 1.1.6.7.1.11 Ha actuado como Ponente el Ilmo Sr Magistrado D Lluís Puig i Ferriol. |
24 1.1.7.11 FONAMENTS DE DRET |
343 16 |
22 1.1.7.11 FUNDAMENTOS DE DERECHO |
25 1.1.7.2.1.11 Les qüestions que s' han de resoldre en aquest recurs de cassació , tenen el seu origen en els fets següents: |
434 21 |
23 1.1.7.2.1.11 Las cuestiones que tienen que resolver se en el presente recurso de casación, tienen su origen en los hechos siguientes: |
26 1.1.7.2.2.11 |
0 99 |
24 1.1.7.2.2.11 |
27 1.1.7.2.2.1.21 La senyora Maria Rovira i Roig va atorgar testament el dia 13 d'agost de 1958, en el qual llegava a ls seus fills allò que per llegítima els corresponia en l' herència materna i instituïa hereu el seu marit senyor Alfons Almirall i Sardà. |
369 12 |
25 1.1.7.2.2.1.21 Dª María Rovira Roig otorgó testamento el 13 de agosto de 1958, en el que legaba a sus hijos lo que por legítima les correspondiera en la herencia materna e instituía heredero a su marido D Alfons Almirall Sardá. |
28 1.1.7.2.2.1.31 La testadora va morir el dia 5 de setembre de 1978 i el dia 13 de febrer de 1979 els senyors Alfons Almirall i Sardà, Josep i Maria Almirall i Rovira van atorgar una escriptura d' acceptació i inventari de l' herència de la senyora esmentada. |
409 15 |
26 1.1.7.2.2.1.31 La testadora murió el 5 de septiembre de 1978 y el 13 de febrero de 1979 D Alfons Almirall Sardá, D Josep y Dª María Almirall Rovira otorgaron escritura de aceptación e inventario de la herencia de la expresada señora . |
29 1.1.7.2.2.21 El vidu senyor Alfons Almirall i Sardà va contraure segones núpcies amb la senyora Rosa Guillaumes i Palou el dia 7 d'agost de 1981. |
231 3 |
27 1.1.7.2.2.21 El viudo D Alfons Almirall Sardá contrajo segundas nupcias con Dª Rosa Guillaumes i Palou el 7 de agosto de 1981. |
30 1.1.7.2.2.31 L' any 1985 la Caixa d Estalvis del Penedès va interposar una demanda de judici executiu contra els senyors Alfons Almirall i Sardà, Josep Almirall i Rovira i Cereales i Piensos, SA , de resultes de la qual van ésser embargades el mateix any 1985 unes finques que el defenent, senyor Alfons Almirall i Sardà, havia adquirit com a hereu testamentari de la seva primera esposa, la senyora Maria Rovira i Roig. |
355 10 |
28 1.1.7.2.2.31 En 1985 la Caixa d Estalvis del Penedès interpuso demanda de juicio ejecutivo contra D Alfons Almirall Sardá, D Josep Almirall Rovira y Cereales y Piensos, S A, y como consecuencia de la misma fueron embargadas en el mismo 1985 unas fincas que el demandado , D Alfons Almirall Sardá, había adquirido como heredero testamentario de su primera esposa , Dª María Rovira Roig. |
31 1.1.7.2.2.41 El dia 6 d'octubre de 1989 el Jutjat de Primera Instància número 1 de Vilafranca del Penedès va dictar sentència en el judici incidental que havia interposat la senyora Maria Almirall i Rovira contra el seu pare senyor Alfons Almirall i Sardà , en la qual condemnava el defenent a atorgar escriptura pública per a la inscripció i anotació en el Registre de la Propietat a favor de l' agent i de l seu germà senyor Josep Almirall i Rovira de l caràcter de reservables de les finques que el defenent havia adquirit com a hereu de la seva primera esposa , segons la relació de finques que es troba en l' escriptura d' inventari abans esmentada de 13 de febrer de 1979 . |
443 16 |
29 1.1.7.2.2.41 El 6 de octubre de 1989 el Juzgado de Primera Instancia núm . 1 de Vilafranca del Penedès dictó sentencia en el juicio incidental interpuesto por Dª María Almirall Rovira contra su padre D Alfons Almirall Sardá, condenando a l demandado a otorgar escritura pública para la inscripción y anotación en el Registro de la Propiedad a favor de la actora y de su hermano D Josep Almirall Rovira de l carácter de reservables de las fincas que el demandado había adquirido como heredero de su primera esposa , según la relación de fincas que se encuentra en la escritura de inventario antes expresada de 13 de febrero de 1979. |
32 1.1.7.2.2.51 |
0 99 |
30 1.1.7.2.2.51 |
33 1.1.7.2.2.5.21 Aquesta demanda va ésser desestimada per sentència que va dictar el Jutjat de Primera Instància número 1 de Vilafranca del Penedès el dia 9 de juliol de 1991, que posteriorment va ésser confirmada en grau d' apel·lació per sentència que va dictar la Secció Quarta de l Audiència Provincial de Barcelona el dia 20 de juliol de 1993 . |
419 13 |
31 1.1.7.2.2.5.21 Esta demanda fue desestimada por sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Vilafranca del Penedès el 9 de julio de 1991, confirmada posteriormente en grado de apelación por sentencia dictada por la Sección Cuarta de la Audiencia Provincial de Barcelona el 20 de julio de 1993. |
34 1.1.7.2.2.61 |
0 99 |
32 1.1.7.2.2.61 |
35 1.1.7.2.2.6.21 El testador va morir el dia 2 de març de 1992. |
254 8 |
33 1.1.7.2.2.6.21 El testador murió el 2 de marzo de 1992 . |
36 1.1.7.2.2.71 El dia 16 de març de 1993 els senyors Maria i Froilà Almirall i Rovira van atorgar una escriptura pública de manifestació i acceptació d' herència, en la qual els atorgants accepten l' herència materna i adjudiquen els béns reservables per meitats indivises, de conformitat amb la distribució de ls béns reservables que havia fet el seu pare en el testament abans esmentat de l' any 1991 . |
379 14 |
34 1.1.7.2.2.71 El 16 de marzo de 1993 Dª María y D Froilán Almirall Rovira otorgaron escritura pública de manifestación y aceptación de herencia , en la que los otorgantes aceptan la herencia materna y se adjudican los bienes reservables por mitades indivisas, de conformidad con la distribución de los bienes reservables que había hecho su padre en el testamento antes citado de l año 1991 . |
37 1.1.7.2.2.81 |
0 99 |
35 1.1.7.2.2.81 |
38 1.1.7.2.2.8.21 La Caixa d Estalvis del Penedès va al·legar , en el seu escrit de contesta a la demanda, l' excepció dilatòria de litispendència i que la reserva binupcial sols afecta a terceres persones des de la seva constància en el Registre de la Propietat. |
435 13 |
36 1.1.7.2.2.8.21 La Caixa d Estalvis del Penedès alegó en su escrito de contestación a la demanda la excepción dilatoria de litispendencia y que la reserva binupcial sólo afecta a terceras personas desde su constancia en el Registro de la Propiedad. |
39 1.1.7.2.2.8.31 El Jutjat de Primera Instància número 1 de Vilafranca del Penedès va dictar sentència el dia 5 de novembre de 1994 , que desestimava la demanda de terceria de domini. |
421 15 |
37 1.1.7.2.2.8.31 El Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Vilafranca del Penedès dictó sentencia el 5 de noviembre de 1994, desestimando la demanda de tercería de dominio . |
40 1.1.7.2.2.8.41 Aquesta resolució va ésser confirmada per sentència que en grau d' apel·lació va dictar la Secció Catorze de l Audiència Provincial de Barcelona el dia 22 de juliol de 1996. |
437 14 |
38 1.1.7.2.2.8.41 Esta resolución fue confirmada por sentencia que en grado de apelación dictó la Sección Decimocuarta de la Audiencia Provincial de Barcelona el 22 de julio de 1996. |
41 1.1.7.2.3.11 La part agent ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. |
469 16 |
39 1.1.7.2.3.11 La parte actora ha interpuesto recurso de casación contra esta sentencia ante la Sala Civil del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña . |
42 1.1.7.3.1.11 Cal esmentar, inicialment, que la part que recorre formula un motiu únic de cassació, sense esmentar en quin de ls apartats de l' article 1.692 de la Llei d' enjudiciament civil el fonamenta, encara que hem d' entendre que el fonamenta en l' apartat quart de l precepte esmentat , ja que al·lega infracció de les normes de l' ordenament jurídic i de la jurisprudència aplicable. |
387 14 |
40 1.1.7.3.1.11 Hay que reseñar, inicialmente , que la parte recurrente formula un motivo único de casación, sin citar en cuál de los apartados de l artículo 1.692 de la Ley de Enjuiciamiento Civil lo fundamenta , aunque debemos entender que lo fundamenta en el apartado cuarto de l precepto citado, ya que alega infracción de las normas de l ordenamiento jurídico y de la jurisprudencia aplicable. |
43 1.1.7.3.1.21 De totes formes la mateixa part que recorre no ha tingut la precaució d' assenyalar en l' encapçalament de l motiu els preceptes de l' ordenament jurídic aplicables a l cas ni tampoc la jurisprudència aplicable ni en l' encapçalament ni en el desenvolupament de l motiu de cassació. |
541 24 |
41 1.1.7.3.1.21 De todas formas la misma parte recurrente no ha tenido la precaución de señalar en el encabezamiento de l motivo los preceptos de l ordenamiento jurídico aplicables a l caso ni tampoco la jurisprudencia aplicable ni en el encabezamiento ni en el desarrollo de l motivo de casación. |
44 1.1.7.3.2.11 En aplicació estricta de l formalisme que presideix el recurs de cassació, aquest defectes es podrien creure suficients per desestimar en aquest tràmit processal el recurs sobre la base de l que disposen els articles 1.692 , 1.707 i 1.710.1,2a, de la Llei d' enjudiciament civil . |
432 16 |
42 1.1.7.3.2.11 En aplicación estricta de l formalismo que preside el recurso de casación, estos defectos podrían estimar se suficientes para desestimar en el presente trámite procesal el recurso en base a lo dispuesto en los artículos 1.692, 1.707 y 1.710.1, 2ª de la Ley de Enjuiciamiento Civil. |
45 1.1.7.3.2.21 Això no obstant i per tal d' evitar un rigor formalista que tal vegada es pot considerar excessiu, i en aplicació també de l principi pro actione que es deriva de l' article 24 de la Constitució espanyola , el Tribunal considera escaient examinar i resoldre les qüestions que planteja el motiu esmentat de l recurs, ja que no existeix una impossibilitat de determinar la seva fonamentació ni la normativa aplicable a la qüestió de fons. |
483 20 |
43 1.1.7.3.2.21 Ello no obstante y para evitar un rigor formalista que tal vez se puede considerar excesivo, y en aplicación también de l principio pro actione derivado de l artículo 24 de la Constitución española, el Tribunal cree procedente examinar y resolver las cuestiones que plantea el expresado motivo de l recurso, ya que no existe una imposibilidad de determinar su fundamentación ni la normativa aplicable a la cuestión de fondo. |
46 1.1.7.4.1.11 Hi ha conformitat entre les parts litigants, i també ho accepten de forma pacífica les sentències que han recaigut en les instàncies inferiors, que ens trobem davant d' un supòsit de reserva binupcial, ja que el senyor Alfons Almirall i Sardà , que havia tingut descendència de l seu primer matrimoni, va contraure segones núpcies l' any 1981. |
344 11 |
44 1.1.7.4.1.11 Hay conformidad entre las partes litigantes, y también lo aceptan pacíficamente las sentencias recaídas en las instancias inferiores, que nos hallamos ante un supuesto de reserva binupcial, ya que D Alfons Almirall Sardá, que había tenido descendencia de su primer matrimonio , contrajo segundas nupcias en el año 1981. |
47 1.1.7.4.2.11 Si tenim en compte que la reserva s' origina per les segones noces de l vidu o de la vídua , cal precisar que aquesta reserva binupcial es regeix per les normes vigents en el dret civil de Catalunya en el moment d' originar- se la reserva l' any 1981 , que eren els articles 269 , 270 i 271 de la Compilació de l dret civil de Catalunya, en la seva redacció originària , ja que segons l' apartat primer de l' article 269, els béns que el vidu o la vídua hagin adquirit per qualsevol títol lucratiu de l seu consort difunt , des de l moment de les segones noces passen per ministeri de la llei a tenir el caràcter de reservables a favor de ls fills o descendents de l primer matrimoni. |
396 14 |
45 1.1.7.4.1.21 Si tenemos en cuenta que la reserva se origina por las segundas nupcias de l viudo o de la viuda, debe precisar se que esta reserva binupcial se rige por las normas vigentes en el derecho civil de Cataluña en el momento de originar se la reserva en el año 1981 , que eran los artículos 269 , 270 y 271 de la Compilación de derecho civil de Cataluña, en su redacción originaria, ya que según el apartado primero de l artículo 269, los bienes que el viudo o la viuda hayan adquirido por cualquier título lucrativo de su consorte difunto, desde el momento de las segundas nupcias pasan por ministerio de la ley a tener el carácter de reservables a favor de los hijos o descendientes de l primer matrimonio. |
48 1.1.7.5.1.11 El problema fonamental que planteja el recurs es deriva de l fet que la reserva va néixer l' any 1981, que els béns reservables van ésser objecte d' embargament per part de l' entitat contra la qual es recorre l' any 1985 com a conseqüència d' una demanda executiva que havia interposat contra el reservista i que fins l' any 1989 no es va fer contar en el Registre de la Propietat que els béns embargats tenien el caràcter de reservables a favor de la descendència de l primer matrimoni de l reservista. |
434 16 |
46 1.1.7.5.1.11 El problema fundamental que plantea el recurso, se deriva de l hecho, de que la reserva nació en 1981, que los bienes reservables fueron objeto de embargo por parte de la entidad recurrida en 1985 como consecuencia de demanda ejecutiva interpuesta contra el reservista y hasta el año 1989 no se hizo constar en el Registro de la Propiedad que los bienes embargados tenían el carácter de reservables a favor de la descendencia de l primer matrimonio de l reservista . |
49 1.1.7.5.2.11 En aquest punt cal recordar que es discuteix a nivell doctrinal la posició jurídica de ls reservataris abans de la mort de l reservista i, a ls efectes que ara i aquí interessen, és suficient assenyalar que si ens atenem a la disposició que es trobava a l' article 269, apartat segon, de la Compilació de l dret civil de Catalunya , en la seva redacció originària , els béns reservables o llurs subrogats són deferits a ls reservataris , fills o descendents de l primer matrimoni, en morir el cònjuge bínube i si en aquest moment es produeix la delació a favor de ls reservataris, que els atorga la possibilitat immediata d' acceptar o repudiar el patrimoni o els béns objecte de la reserva( segons resulta de l' article 991 de l Codi Civil, vigent aleshores en el dret successori català ), això vol dir també que abans de la mort de l reservista aquest era propietari de ls béns reservables, encara que el seu dret de propietat no es pot qualificar de definitiu i, en conseqüència , en aquesta fase de la reserva anterior a la mort de l reservista , els reservataris tenen únicament una expectativa jurídicament protegida sobre els béns objecte de la reserva, però no tenen cap dret real actual sobre aquests béns, sinó únicament la facultat de demanar les mesures precautòries que estableixen els articles 977 i 978 de l Codi civil i de l' article 184 de la Llei hipotecària, per tal d' evitar que el reservista pugui frustrar de forma arbitrària l' expectativa de ls reservataris sobre els béns reservables. |
408 14 |
47 1.1.7.5.2.11 En este punto hay que recordar que se discute a nivel doctrinal la posición jurídica de los reservatarios antes de la muerte de l reservista y, a los efectos que ahora y aquí interesan, es suficiente señalar que si nos atenemos a la disposición de l artículo 269, apartado segundo, de la Compilación de derecho civil de Cataluña, en su redacción originaria, los bienes reservables o sus subrogados son deferidos a los reservatarios , hijos o descendientes de l primer matrimonio, a l morir el cónyuge bínubo y si en este momento se produce la delación a favor de los reservatarios, que les otorga la posibilidad inmediata de aceptar o repudiar el patrimonio o los bienes objeto de la reserva( según resulta de l artículo 991 de l Código civil, vigente entonces en el derecho sucesorio catalán), ello quiere decir también que antes de la muerte de l reservista éste era propietario de los bienes reservables, aunque su derecho de propiedad no se pueda calificar de definitivo y, en consecuencia, en esta fase de la reserva anterior a la muerte de l reservista, los reservatarios tienen sólo una expectativa jurídicamente protegida sobre los bienes objeto de la reserva, pero no tienen ningún derecho real actual sobre estos bienes, sino sólo la facultad de pedir las medidas precautorias establecidas en los artículos 977 y 978 de l Código Civil y de l artículo 184 de la Ley Hipotecaria, para evitar que el reservista pueda frustrar de modo arbitrario la expectativa de los reservatarios sobre los bienes reservables. |
50 1.1.7.5.2.21 Com resulta de la sentència de l Tribunal Suprem de 19 de gener de 1935, el fet que uns béns tinguin el caràcter de reservables no implica que els reservataris tinguin un dret actual pur i exclusiu sobre aquests béns, sinó únicament la circumstancial i condicionada constatació que actualment els béns tenen la condició de reservables; o com precisa la sentència posterior de l mateix Tribunal de 17 de juny de 1967, en la fase de pendència de la reserva els drets de ls reservataris es redueixen a una expectativa jurídicament protegida. |
432 15 |
48 1.1.7.5.2.21 Como resulta de la sentencia de l Tribunal Supremo de 19 de enero de 1935, el hecho de que unos bienes tengan el carácter de reservables, no implica que los reservatarios tengan un derecho actual puro y exclusivo sobre estos bienes, sino únicamente la circunstancial y condicionada constatación de que actualmente los bienes tienen la condición de reservables; o como precisa la sentencia posterior de l mismo Tribunal de 17 de junio de 1967, en la fase de pendencia de la reserva los derechos de reservatarios se reducen a una expectativa jurídicamente protegida. |
51 1.1.7.5.3.11 De totes aquestes consideracions resulta que l ' any 1985 el senyor Alfons Almirall i Sardà, cònjuge supervivent bínube, era reservista i , per tant, propietari actual de ls béns reservables, encara que el seu dret de propietat sobre els béns esmentats no es pugui qualificar de definitiu . |
346 12 |
49 1.1.7.5.3.11 De todas estas consideraciones resulta que en 1985 D Alfons Almirall i Sardá, cónyuge superviviente bínubo, era reservista y , por tanto, propietario actual de los bienes reservables, aunque su derecho de propietario sobre los bienes expresados no se pueda calificar de definitivo . |
52 1.1.7.5.3.21 En conseqüència, aquests béns formaven part de l seu patrimoni i responien de les obligacions contretes pe l reservista, segons el principi de la responsabilitat patrimonial universal de l deutor que estableix l' article 1.911 de l Codi civil i per tant s' ha de considerar ajustat a dret l' embargament d' aquests béns per part de l' entitat contra la qual es recorre. |
422 16 |
50 1.1.7.5.3.21 En consecuencia, estos bienes formaban parte de su patrimonio y respondían de las obligaciones contraídas por el reservista, según el principio de la responsabilidad patrimonial universal de l deudor establecido en el artículo 1.911 de l Código Civil y por tanto tiene que considerar se ajustado a derecho el embargo de estos bienes por parte de la entidad recurrida. |
53 1.1.7.6.1.11 Cal considerar ara les vicissituds d' aquest embargament una vegada ocorreguda la mort de l reservista l' any 1992. |
372 11 |
51 1.1.7.6.1.11 Hay que considerar ahora las vicisitudes de este embargo una vez ocurrida la muerte de l reservista en 1992 . |
54 1.1.7.6.2.11 Com s' ha posat en relleu en el fonament de dret primer d' aquesta resolució, el reservista va atorgar testament el dia 6 de novembre de 1991 i la mateixa part que ara recorre admet de forma clara i precisa que en aquesta disposició testamentària el reservista va fer ús de la facultat de distribuir els béns reservables entre els reservataris, facultat que recolzava en l' article 270 , apartat segon, de la Compilació , segons el qual" això no obstant, el cònjuge podrà distribuir per a després de la seva mort entre els reservataris els béns reservables". |
353 13 |
52 1.1.7.6.1.21 Como se ha puesto de relieve en el fundamento de derecho primero de esta resolución, el reservista otorgó testamento el 6 de noviembre de 1991 y la misma parte ahora recurrente admite de modo claro y preciso que en esta disposición testamentaria el reservista hizo uso de la facultad de distribuir los bienes reservables entre los reservatarios, facultad que se fundamentaba en el artículo 270, apartado segundo, de la Compilación, según el cual" ello no obstante, el cónyuge podrá distribuir para después de su muerte entre los reservatarios los bienes reservables". |
55 1.1.7.6.2.21 Interessa ara determinar les conseqüències d' aquesta distribució feta pe l reservista en el seu testament de l' any 1991. |
559 26 |
53 1.1.7.6.1.31 Interesa ahora determinar las consecuencias de esta distribución hecha por el reservista en su testamento de l año 1991. |
56 1.1.7.6.2.31 En aquest punt no apareixen gaire dubtes, ja que de forma clara precisava l' article 270 , apartat darrer, de la Compilació que exercida la facultat de distribució per part de l reservista, a la mort d' aquest els béns reservables perden, per ministeri de la llei la condició de reservables . |
366 13 |
54 1.1.7.6.1.41 En este punto no aparecen dudas , ya que de modo claro precisaba el artículo 270 , apartado último, de la Compilación que ejercida la facultad de distribución por parte de l reservista, a la muerte de éste los bienes reservables pierden , por ministerio de la ley la condición de reservables. |
57 1.1.7.6.2.41 Per consegüent, des de la mort de l senyor Alfons Almirall i Sardà el dia 2 de març de 1992 el seu dret de propietat, fins aleshores claudicant , sobre els béns objecte de la reserva , es va convertir en un dret de propietat definitiu sobre els béns esmentats, que també de forma definitiva responien de l compliment de les obligacions a càrrec seu en base a l principi de la responsabilitat patrimonial universal que estableix l' article 1.911 de l Codi civil. |
361 12 |
55 1.1.7.6.1.51 Por consiguiente, desde la muerte de D Alfons Almirall Sardá el 2 de marzo de 1992 su derecho de propiedad, hasta entonces claudicante , sobre los bienes objeto de la reserva , se convirtió en un derecho de propiedad definitivo sobre los bienes expresados, que también de modo definitivo respondían de l cumplimiento de las obligaciones a su cargo en base a l principio de la responsabilidad patrimonial universal establecido en el artículo 1.911 de l Código Civil. |
58 1.1.7.6.2.51 D' aquestes consideracions es deriva que si els béns que ara reclama la part que recorre per la via d' una terceria de domini com a béns reservables en la demanda que va interposar el mes de març de l' any 1993, aquests béns van perdre la condició de reservables el dia 2 de març de 1992 , data de la mort de l reservista , no pot prosperar la demanda de terceria de domini, ja que l' expectativa jurídica que tenien els reservataris sobre aquests béns reservables, es va frustrar com a conseqüència d' haver exercit el reservista la facultat de distribució , que va determinar, en l ' aspecte que ara interessa, que els béns perdessin, per ministeri de la llei, la condició de reservables . |
395 15 |
56 1.1.7.6.1.61 De estas consideraciones se deriva que si los bienes que ahora reclama la parte recurrente por la vía de una tercería de dominio como bienes reservables en la demanda interpuesta en marzo de 1993, estos bienes perdieron la condición de reservables el 2 de marzo de 1992, fecha de la muerte de l reservista, no puede prosperar la demanda de tercería de dominio ya que la expectativa jurídica que tenían los reservatarios sobre estos bienes reservables, se frustró como consecuencia de haber ejercitado el reservista la facultad de distribución , que determinó, en el aspecto que ahora interesa, que los bienes perdiesen, por ministerio de la ley , la condición de reservables. |
59 1.1.7.7.1.11 Al·lega també la part que recorre que en l' escriptura de manifestació i acceptació d' herència que es va atorgar el dia 16 de març de 1993 els senyors Froilà i Maria Almirall i Rovira manifesten que accepten l' herència de la seva mare senyora Maria Rovira i Roig i que s' adjudiquen els béns de la seva herència amb el caràcter de reservables i , sobre la base d' aquestes manifestacions , s' al·lega en el recurs de cassació que van adquirir aquests béns directament de la mare per raó de la reserva . |
458 18 |
57 1.1.7.7.1.11 Alega también la recurrente que en la escritura de manifestación y aceptación de herencia otorgada el 16 de marzo de 1993 D Froilán y Dª María Almirall Rovira manifiestan que aceptan la herencia de su madre Dª María Rovira Roig y que se adjudican los bienes de su herencia con el carácter de reservables y, sobre la base de estas manifestaciones, se alega en el recurso de casación que adquirieron estos bienes directamente de la madre por razón de la reserva. |
60 1.1.7.7.1.21 D'acord amb les consideracions que s' han fet en el fonament de dret anterior, és clar que no es pot admetre aquest punt de vida . |
432 19 |
58 1.1.7.7.1.21 De acuerdo con las consideraciones hechas en el fundamento de derecho anterior, está claro que no puede admitir se este punto de vista. |
61 1.1.7.7.1.31 Si el fonament de la reserva binupcial és el d' evitar que com a conseqüència de les segones noces de l consort supervivent els béns que aquest va adquirir de l cònjuge premort tinguin el destí que de forma presumible voldria donar aquest, és a dir, que es transmetin a ls fills de l primer matrimoni, és justificable la solució de l' apartat darrer de l' article 270 de la Compilació, ja que si el consort supervivent distribueix els béns reservables entre els reservataris, aquests béns tenen la destinació que de forma presumible els hi hauria atribuït el consort premort , ço que determini que la reserva no tingui raó de subsistir i segurament per aquest motiu l' apartat darrer de l' article 270 de la Compilació establia que la distribució feta pe l reservista, determinava que els béns perdessin la condició de reservables, que s' integressin de forma definitiva en el patrimoni de l reservista i que succeïssin en aquests béns els fills i descendents de l primer matrimoni, però no com a reservataris, sinó com a hereus de l reservista, ja que d'acord amb els precedents de l' article, concretament la llei Feminae que es troba en el Codi 5,9,3, la doctrina clàssica catalana entenia que la reserva binupcial imposa únicament a l reservista una restricció a les facultats dispositives que limita l ' àmbit personal de ls destinataris possibles. |
394 13 |
59 1.1.7.7.1.31 Si el fundamento de la reserva binupcial es evitar que como consecuencia de las segundas nupcias de l consorte superviviente los bienes que éste adquirió de l cónyuge premuerto tengan el destino que presumiblemente quería éste dar les, es decir, que se transmitan a los hijos de l primer matrimonio, es correcta la solución de l apartado último de l artículo 270 de la Compilación, ya que si el consorte superviviente distribuye los bienes reservables entre los reservatarios, estos bienes tienen el destino que presumiblemente les habría atribuido el cónyuge premuerto, lo que determina que la reserva no tenga razón de subsistir y seguramente por este motivo el apartado último de l artículo 270 de la Compilación establecía que la distribución hecha por el reservista, determinaba que los bienes perdiesen la condición de reservables, que se integrasen definitivamente en el patrimonio de l reservista y que sucediesen en estos bienes los hijos y descendientes de l primer matrimonio, pero no como reservatarios, sino como herederos de l reservista, ya que de acuerdo con los precedentes de l artículo, concretamente la ley Feminae que se halla en el Código 5,9,3, la doctrina clásica catalana entendía que la reserva binupcial impone únicamente a l reservista una restricción en las facultades dispositivas que limita el ámbito personal de los posibles destinatarios . |
62 1.1.7.7.2.11 D' aquestes consideracions es deriva que no es pot reconèixer eficàcia jurídica a la manifestació de ls fills de l primer matrimoni d' adjudicar - se els béns que procedeixen de l' herència materna amb el caràcter de béns reservables . |
508 22 |
60 1.1.7.7.2.11 De estas consideraciones se deriva que no puede reconocer se eficacia jurídica a la manifestación de los hijos de l primer matrimonio de adjudicar se los bienes que procedan de la herencia materna con el carácter de bienes reservables. |
63 1.1.7.7.2.21 No podien fer- ho abans de la mort de l reservista, ja que fins a la mort d' aquest no es produeix la delació hereditària a favor seu en relació amb l' herència de l cònjuge premort( article 269, apartat segon, de la Compilació) i sense delació prèvia no es pot acceptar ni repudiar l' herència( article 991 de l Codi civil). |
395 14 |
61 1.1.7.7.2.21 No podían hacer lo antes de la muerte de l reservista, ya que hasta la muerte de éste no se produce la delación hereditaria a su favor en relación con la herencia de l cónyuge premuerto( artículo 269, apartado segundo, de la Compilación) y sin delación previa no se puede aceptar ni repudiar la herencia( artículo 991 de l Código Civil). |
64 1.1.7.7.3.11 Ni van tenir l' oportunitat de fer- ho després de la mort de l reservista, ja que aquest va distribuir els béns entre els reservataris i aquest fet va determinar, segons l' apartat darrer de l' article 270 de la Compilació, que els béns reservables" serà estimat a tots els efectes legals que pertanyen a l' herència privativa de l reservista"; és a dir , que si els fills de l primer matrimoni accepten aquesta herència, ho fan a tots els efectes legals en qualitat d' hereus de l consort supervivent. |
391 14 |
62 1.1.7.7.2.31 Ni tuvieron la oportunidad de hacer lo después de la muerte de l reservista, ya que éste distribuyó los bienes entre los reservatarios y este hecho determinó, según el apartado último de l artículo 270 de la Compilación, que los bienes reservables" será estimado a todos los efectos legales que pertenecen a la herencia privativa de l reservista"; es decir , que si los hijos de l primer matrimonio aceptan esta herencia, lo hacen a todos los efectos legales en calidad de herederos de l consorte superviviente. |
65 1.1.7.7.3.21 I, si ho fan amb aquest caràcter , és evident que no pot prosperar la terceria de domini que han interposat els fills de l primer matrimoni, ja que els béns que inicialment eren reservables han de respondre de l compliment de les obligacions que havia assumit el reservista per la seva condició de propietari de ls béns esmentats. |
418 16 |
63 1.1.7.7.2.41 Y, si lo hacen con este carácter , es evidente que no puede prosperar la tercería de dominio interpuesta por los hijos de l primer matrimonio, ya que los bienes que inicialmente eran reservables tienen que responder de l cumplimiento de las obligaciones que había asumido el reservista por su condición de propietario de los expresados bienes . |
66 1.1.7.7.3.31 No desconeix aquest Tribunal que segons el dret actual( article 388 de l Codi de successions) la distribució de l béns reservables per part de l reservista ja no produeix aquestes conseqüències, però com s ' ha raonat en el fonament jurídic tercer, aquesta innovació legislativa no es pot aplicar a una reserva binupcial que va sorgir a la vida de l dret l' any 1981, és a dir, molt abans de la vigència de l Codi de successions . |
444 16 |
64 1.1.7.7.2.51 No desconoce este Tribunal que según el derecho actual( artículo 388 de l Código de sucesiones) la distribución de los bienes reservables por parte de l reservista ya no produce estas consecuencias, pero como se ha razonado en el fundamento jurídico tercero, esta innovación legislativa no puede aplicar se a una reserva binupcial que surgió a la vida de l derecho en 1981, es decir, mucho antes de la vigencia de l Código de sucesiones. |
67 1.1.7.8.1.11 Tots aquests raonaments porten a la desestimació de l recurs de cassació, sense que sigui necessari examinar la problemàtica que es va suscitar en el litigi , que es centra en el punt que fa referència a la circumstància d' haver- se practicat l' embargament de ls béns reservables amb anterioritat a la constatació en el Registre de la Propietat de l caràcter de reservables de ls béns embargats; ja que en qualsevol cas s' hauria de mantenir el criteri de refusar la demanda de terceria de domini que han interposat els fills de l primer matrimoni. |
391 14 |
65 1.1.7.8.1.11 Todos estos razonamientos llevan a la desestimación de l recurso de casación, sin que sea necesario examinar la problemática suscitada en el litigio, que se centra en el punto referido a la circunstancia de haber se practicado el embargo de los bienes reservables con anterioridad a la constatación en el Registro de la Propiedad de l carácter de reservables de los bienes embargables ; ya que en cualquier caso tendría que mantener se el criterio de rechazar la demanda de tercería de dominio interpuesta por los hijos de l primer matrimonio . |
68 1.1.7.9.1.11 La desestimació total de l recurs determina la pèrdua de l dipòsit que en el seu moment es va constituir, segons estableix la proposició darrera de l' article 1.715 de la Llei d' enjudiciament civil. |
437 17 |
66 1.1.7.9.1.11 La desestimación total de l recurso determina la pérdida de l depósito constituido en su momento, según establece la proposición última de l artículo 1.715 de la Ley de Enjuiciamiento Civil. |
69 1.1.7.9.1.21 I que, d'acord amb el mateix precepte, s' han d' imposar les costes de l recurs a la part que recorre. |
358 16 |
67 1.1.7.9.1.21 Y de acuerdo con el mismo precepto , tienen que imponer se las costas de l recurso a la parte recurrente . |
70 1.1.7.10.1.11 Per tot el que s' ha exposat , en nom de l Rei i per l' autoritat que ens ha conferit el poble espanyol |
337 13 |
68 1.1.7.10.1.11 Por todo lo expuesto, en nombre de l Rey y por la autoridad conferida por la Constitución |
71 1.1.8.11 DECIDIM |
36 0 |
69 1.1.8.11 FALLO |
72 1.1.8.2.11 Que hem de desestimar i desestimem el recurs de cassació que ha interposat la procuradora de ls tribunals senyora Maria Teresa Aznárez i Domingo , en nom i representació de ls senyors Froilà i Maria Almirall i Rovira, contra la sentència que va dictar la Secció Catorze de l Audiència Provincial de Barcelona el dia 22 de juliol de 1996 ; que confirmem en tots els seus punts , amb imposició de les costes a la part que ha interposat el recurs de cassació i a la pèrdua de l dipòsit constituït . |
415 15 |
70 1.1.8.2.11 Que tenemos que desestimar y desestimamos el recurso de casación interpuesto por la Procuradora de los Tribunales Dª Mª Teresa Aznárez Domingo , en nombre y representación de D Froilán y Dª María Almirall Rovira , contra la sentencia dictada por la Sección Decimocuarta de la Audiencia Provincial de Barcelona el 22 de julio de 1996; que confirmamos en todos sus extremos, con imposición de las costas a la parte que ha interpuesto el recurso de casación y a la pérdida de l depósito constituido . |
73 1.1.8.3.11 S' ha de lliurar la certificació corresponent a l president de l tribunal esmentat i s' han de retornar les actuacions i el rotllo que van trametre. |
254 7 |
71 1.1.8.3.11 expída se el certificado correspondiente a l Presidente de l expresado Tribunal y devuélvan se los autos y el rollo enviados. |
74 1.1.8.3.21 Publiqueu aquesta sentència tal com estableix la llei. |
401 16 |
72 1.1.8.3.21 publíque se esta sentencia como establece la Ley. |
75 1.1.8.4.11 Aquesta és la nostra sentència , que pronunciem, manem i signem . |
329 16 |
73 1.1.8.4.11 Por esta nuestra sentencia, lo pronunciamos , mandamos y firmamos. |