(Casa-mol¡ a pagŠs. La cuina. Al fons, banda esquerra, una porta sobre dos graons que estar… coberta per una cortina. Al fons, banda dreta, porta gran que d¢na a un porxo; pel costat dret del porxo s'anir… cap al lloc de les moles; m‚s enll… del porxo hi haur… cases, arbres, etc. A la banda dreta de l'escena una porta. A la banda esquerra, en primer terme, la llar, i en segon terme una porta petita. Al mig de l'escena una taula de menjar. Pertot cadires, bancs, eines del mol¡, sacs de blat, etc. �s el caient de la tarda.) (Xeixa garbellant blat. Despr‚s Pepa i Ant•nia) Tant se me'n d¢na que quedi net com brut, aquest blat. (Buida el garbell i torna a omplir-lo.) T‚: i que li amargui a l'amo. (ve de fora amb un cab…s de mongetes per esclofollar): D‚u vos guard. Bo! Les d'aqu¡ al costat! (entrant): Hola, Xeixa! (indiferent): Hola Venim a fer companyia a la Marta. Sembla mentida! Lo mol¡ tocant a casa, i si nosaltres no vingu‚ssim... Oi, Xeixa? (seguint garbellant indiferent): Oi. (cridant): Marta! Marta! (cridant): Som les Perdigones. Surt! No sortir… pas, la Marta. Amb aix•, si veniu a fer les tafaneres, ja us en podeu entornar, que no hi ha feina. (asseient-se): QuŠ vol, aquest? Veur…s: jo esclofollo les mongetes pel sopar. Ajuda'm, Ant•nia. (a la Pepa): I pregunta-li del casament. (a l'Ant•nia): Espera't …pala, dona! Doncs... Doncs, que es casa o no es casa, la Marta? (cantant i garbellant. Burlant-se): "A la vora de la mar n'hi ha una donzella..." (a la Pepa): Torna-hi. Xeixa: doncs que es casa?... Pepa!... quŠ hi ha? Doncs que us caseu o no us caseu, vosaltres? Ves amb quŠ sortiu, ara! QuŠ n'heu de fer, v¢s? Com que ja l'heu passat, lo floret de la joventut... Que l'Ant•nia ja deu anar pels quaranta. (A la Pepa.) I tu, minyona, si fa no fa!... �s que no ens n'amaguem cap, nosaltres d'any! Quants, doncs, quants? Ne tenim... els que ens d¢na la gana! Esclofolla, dona!(Fent la carinyosa.) Veureu, Xeixa: nosaltres voldr¡em saber com est… aix• de la Marta... (no deixant-la seguir): No s‚ quŠ us passa tots, los Perdigons, que ning£ us truca a la porta. �s que si jo em volgu‚s casar!...(Cremada.) I jo, ves! Jo que...(Ho han dit les dues juntes) (no deixant-les dir): El vostre germ… gran, el Josep, se va casar; i t‚, viudo als quatre dies. El Nando ‚s solter, i... res, que a hores d'ara us trobeu per merŠixer entre mascles i femelles cinc de la germandat.(Lo volen interrompre. Ell riu). Cinc de despariats, i que s'estan al saltador... i no n'hi ha de fets. I vaja, que si no es casa la Nuri quan siga m‚s grandeta, se'n perdr… la mena, dels perdigons.(Se'n torna a garbellar rient desvergonyit.) Tot aix• ‚s de r…bia, Ant•nia, perquŠ no s'ha pogut casar amb la Marta. (cantant i burlant-se): "A la vora de la mar - n'hi ha una donzella - n'hi ha una donzella..." I que en deveu tenir de ver¡ al cos d'en‡a que es va morir el pare de la Marta! V¢s us dir¡eu, ‚s clar: s'ha mort el moliner; ara em casaran amb la molinera. I mireu's-e: d'aix• ja fa un any, i us l'espinyeu, el casament, com nosaltres. Val m‚s que canti.(Segueix cantant.) Que en t‚ poca a la cara... Esclofolla! Que no veus que l'engreixes? (Pepa, Ant•nia, Xeixa i Nuri, que ve fent una samarra de punt de mitja.) (de la porta): Ja he dut a j¢c els indiots, jo. que vinc? I vine, dona! com que sempre em renyeu perquŠ m'estic amb la Marta. �s que ella m'estima m‚s que vosaltres. Ai, ai. B‚ digues d'all•, d'all•. (En xeixa entra i surt del porxo fent feina.) De primer... De primer colliu-me aquestos punts de la samarra. M'hi enganxat per uns rebolls de tant de pressa... (Los hi cull l'Ant•nia.) B‚, quŠ saps? De quŠ? Per quŠ t'hem fet anar a l'ermita, doncs? Oh, no hi era el Tom…s! L'ermitana si, que m'ha dit unes coses!... I quines coses m'ha dit l'ermitana! (a l'Ant•nia, que anava a parlar): Deixa dir a la Nuri. Doncs m'ha dit: "Mira't, Nuri: tot aix• que veus, tot, tot ‚s de l'hereu Sebasti…. La caseta en quŠ viviu vosaltres -vol dir la nostra, Pepa-, aquesta ermita, el mol¡ -aquest, aquest-, el mas gran a on viu l'hereu Sebasti…, tot aix• que sembla un poblet escampat, tot, tot ‚s de l'hereu Sebasti…". Ves, si me n'ha dit, de coses! Aix• ja ho sab¡em. I tal, dona. Oh! Espereu's-e, espereu's-e, que encara en s‚ m‚s, encara. M'ha dit que si caminava, caminava... d'ara fins a dem… al vespre, encara tot, tot f¢ra de l'hereu Sebasti…. Veureu, veureu: que si agafo un aucell, que el deixi, que ‚s de l'hereu Sebasti…; que si passa un llargandaix, que no l'apedregui, que ‚s de l'hereu Sebasti…; que si corre un barb per la riera, que no el pesqui, que ‚s de l'hereu Sebasti…!... B‚, s¡! I d'aqu¡, d'aqu¡, quŠ t'ha dit? Doncs jo tot aix• no ho sabia, i ella, l'ermitana, i l'ermit…, que fa quatre dies que han vingut, ja ho saben. I a on era l'ermit…? L'ermit…? L'ermit… se n'havia anat a buscar el pastor; un pastor que ‚s de molt lluny, molt lluny, per casar-lo aquest vespre amb la Marta. (al‡ant-se): Ja m'ho temia jo. Aquest vespre? (tornant al garbell. A part): T‚; elles ho han sapigut! I qui l'hi ha fet anar, al Tom…s? El Sebasti…. Oi, Nuri? (que vol fer samarra): Ai, que m'amo‹neu! Digues, digues. I que no te'n passis res! L'hi ha fet anar l'hereu Sebasti…. Com que ell ‚s l'amo de tu, i de mi, i de l'ermit…, i de la Marta, mira't, ell fa els casaments, i mira't, se casen, i... mira't... ‚s l'amo. Plega'm aquest punt, corre.(no li fan cas) (al Xeixa): I aquest que no ho volia que ho sapigu‚ssim! Doncs hi anirem, hi anirem al casament, mal que tots se rebentin. A mi si que...! Jo ja fa temps que ho sabia que la Marta ho deia que era de l'hereu Sebasti…; sin¢ que no ho entenia aleshores, ves.(Riu amb candid‚s) QuŠ diu aquesta! Jo, jo. Que ho vaig sentir un dia; sin¢ que no us ho vaig dir a vosaltres perquŠ me'n donava vergonya. I jo no ho s‚, perquŠ me'n donava vergonya; me'n donava! Veiam, quŠ ‚s aix•; veiam. Doncs una tarda, jo que tenia els indiots a l'ombra dels castanyers, me veig venir pel cam¡ de baix a l'hereu Sebasti… i a la Marta, i jo que m'amago; i ells que passen a poc a poc, poc a poc, com si fessin passeio, i sento que deia ella plorant: "Ja ho s‚, ja que sempre tindr‚ de ser teva". I ell, l'amo, l'amo que li va fer de contesta: "Jo, encara que tu et casessis, i encara que jo em cas‚s, sempre ser‚ teu". Teu vol dir que ell sempre seria de la Marta. Oi que ‚s estrany? QuŠ te deia jo, Ant•nia? Aix• deien? S¡ que ho deien, s¡; i ella plorava, i ell sŠrio. (a part): Fins les criatures s'han d'enterar d'aquestes coses! Jo no ho hauria de permetre que pass‚s avant, aix•! Pepa, explica-m'ho, aix•. Que la Marta siga del Sebasti…, com tu i com jo... ja ho entenc; per• que ell siga de la Marta... B‚; deixa-ho c¢rrer. Al menos calleu, ara que ve la Marta. Veur…s; ja ho coneixer‚ jo de seguida si est… contenta. (Marta, Pepa, Ant•nia, Nuri; despr‚s Josep i Nando. Les dones creuen que la Marta sortir… de la porta que est… coberta amb la cortina, mes ella ve del mol¡. Avan‡a cap al mig de l'escena amb lo cap baix, i a l'adonar-se de les dones se fica de pressa per la porta de la cortina.) T‚; si ve de les moles! I nosaltres que ens pensavem... Veiam que ens dir… quan ens vegi. Jo em penso que resa.(Cridant-la.) Marta! Si se'n va! Marta!(Ella se'n va m‚s depressa.) Som nosaltres!(Ja ‚s fora. En Xeixa se n'ha anat ara cap el porxo.) (girada cap a la cortina): Veur…s: tant ‚s que facis com que no facis, que hi vindrem, al casament. Poca-vergonya! Aix•! Que n'hem d'apendre de casar-nos, nosaltres. Ara que ho s…piguen el Josep i el Nando. Si ja s¢n aqu¡ els germans!(V‚nen amb les eines del camp a coll i entren de pressa i cansats En Josep i En Nando.) Ja ho sabem tot, tot.(R…pid.) Aquest vespre es casa.(Id). Jo ho he sapigut de primer, jo. Nosaltres, que ens ho ha dit el Perruca. A nosaltres la Nuri...(La Nuri mentrestant fa samarra.) Que l'hi ha dit l'ermitana.(Tot molt animat.) Doncs al Perruca l'ermit… mateix. (perquŠ no cridin): Que ella ‚s all… dintre que s'empolaina! Doncs ho sabem tot, tot. Veureu: feia dies que l'hereu Sebasti… li buscava un marit an aqueixa, i no n'hi trobaven cap que li fes, perquŠ volia un marit que fos ben bŠstia, i m‚s bŠstia que tots los de per aqu¡ no el trobaven. I ‚s que volia que no sapigu‚s res de... De quŠ? Digues, digues. Doncs l'ermit…, que no pensa mal, va dir a l'amo que coneixia un miny¢ que ‚s pastor, i que no s'havia mogut mai de la vora dels moltons all… pels camins de les Punxales, i que era un tros de pa. Al sentir-ho l'amo va esclafir a riure, perquŠ ja el coneixia an aquell beneit de pastor. Com que era d'ell lo ramat que guardava! I va dir al Tom…s que, si ell s'hi avenia, ja li feia pe‡a. I no s‚ com s'ho van engiponar que, tot d'amagat, aquests dies ja la Marta l'ha vist an ell i ell ja l'ha vist a la Marta, i tot est… apunt per avui. Afigureu's-e si ‚s ruc…s el Manelic! Li diuen Manelic, sabeu? Doncs afigureu's-e si ho ‚s, de ruc…s que amb prou feines ha vist quatre persones en sa vida, i encara mascles, que de dones... potser ni la ferum n'ha sentit, de les dones. Eh, que sembla mentida, Ant•nia, que hi hagi xicotes que es casin aix¡s? Pobra Marta! Ai, ai! Doncs a mi m'estima for‡a la Marta! I fins un dia, plorant, me va dir que era igual que jo quan era petita. Com tu? Quant pagaria! V‚s dient, Josep, corre. Veureu: ahir va sortir de l'ermita el Tom…s a buscar al Manelic perquŠ es casin tot seguit arribi. Que no l'han volgut aqu¡ fins al casament perquŠ no s'enteri de res.(La Nuri vol replicar i no la deixen.) I com ho saps?... L'ermit…, a l'anar ahir cap a les Punxales, s'atur… a beure al mas Perruca, i tot satisfet ho va contar a l'hereu Perruca, i el Perruca an a mi. Oh! I que ho va contant a tothom d'aquestos volts! I que aqui no s'ho pensen, i es trobaran que vindr… una gentada al casament. I quin paper m‚s lleig que fa, l'ermit…! Ecs! Es que el Tom…s no ho sap, tot aix• del Sebasti… i de la Marta... Que no ho veieu que fa quatre dies que el pobre vell t‚ l'ermita? Doncs jo ho dir‚ tot, i no es far… el casament. Re‹ra de...! S¡, xerreu, i l'amo que ens prenga la casa i les terres! (a l'Ant•nia): Nosaltres mudes. Res, res; ja s'ho trobaran. L'amo tot ho fa b‚, que ‚s l'amo! Ho sentiu, ruques? A qui dius ruques! Tu s¡ que ets ruc, tu!(Segueixen insultant- se tots.) La Marta! (cremada i plorosa): Fora tothom d'aqui! No vui veure a ning£! Si ja ho sabem tot, dona. Que us en anaeu, dic. �s que nosaltres ven¡em... A casa vostra!(No es mouen.) Que us en aneu! Doncs!...(Agafant eines, cabassos i tirant-los-hi tot cap al porxo.) Teniu! Tot! Aneu! Aneu!(Se'n van replicant.) Ai! Les mongetes!(Arreplegant-les de terra.) I jo tamb‚, Marta!(La Marta no s'hi ha fixat, en ella.) Ajuda'm, Ant•nia.(Per les mongetes.) Tots! No vui ning£! Fora! Si s¢c la Nuri!(Los altres ja van desapareixent.) Marta,(carinyosa): Tu, Nuri! Vine; fes-me un pet¢! T‚ i t‚.(besant-la i plorant.) Deixa'm! Deixa'm! Nuri (sortint): Pobreta! No s‚ quŠ deu tenir! M'ha mullat la cara! No s‚ per quŠ tinc de plorar d'aquesta manera! Tants anys que no ploro aix¡s!...Si jo em pensava que ja ni en sabia!(Se va eixugant amb pauses.)Jo havia de dir que no, i sempre que no, al Sebasti…; que per for‡a no m'hi casarien! Ara ho veig, ara, lo desgraciada que s¢c.(Pausa.)Si no s¢c ning£, jo, ning£; que em van agafar com a una bŠstia, i com una bŠstia ,'han criat; i ara... Mareta meva!(Pausa.)Jo no el vui, no, a aquest home! Jo no l'hagi de voler al Manelic! Que em deixin estar tota sola!(Petit remor fora.)Ser… el Sebasti…; que no ho vegi que ploro, que em pegaria, el males entranyes! Si ell me pegava fins que em mat‚s, s¡ que ploraria, s¡; s¡ que ploraria. Mes el Sebasti… tamb‚ deu patir casant-me a mi, ara; perquŠ si no em port‚s voluntat, ell prou que em llen‡aria! I, t‚, no; que em vol aqu¡! aqu¡ sempre, sempre!(Pausa.) Que en dec ser de dolenta jo! Dolenta d'aqu¡ ben endintre!(Per son cap.) PerquŠ si no ho fos tant, de dolenta, tindria m‚s esperit, jo, i ja fa temps que hauria fugit d'aquesta casa, o m'hauria tirat pel xuclador de la resclosa! (Rabiosa contra ella mateixa.) I no m'hi tirar‚ ni avui mateix; i fins m'hi casar‚ amb aquest home!(Remor a fora QuŠ ‚s aix• a fora! Ser… el pastor! S¡, s¡; ser… el Manelic! Jo no el vui veure! Jo no el vui veure!(Fuig cap a dintre.) (Nuri, Tom…s, Xeixa, Pepa i Ant•nia.) (corrent): L'ermit…! L'ermit…! Ai! Ai! I quina cruixidera als ossos, Xeixa! I doncs, que no ha baixat, aquell pastor?(En tom…s s'ha assegut.) Se diu Manelic. Quin nom m‚s buf¢! Fa cabrit, oi? I que no baixa? No l'amo‹neu, al Tom…s. Veureu: el Manelic ja *tresca a hores d'ara; sin¢ que el miny¢ ha tingut d'ensinistrar a l'home que es queda amb el ramat. Mes digueu a la Marta que no trigar…, no, que ja pot fer tocar les campanes! Anem-hi, i veurem quŠ fa. Jo davant, jo. (cridant): Aqu¡ totes! De seguida! Quan penso que jo l'haur‚ fet, aquest casament, tinc una mena d'alegria!... I Tanmateix s'hi casar… aqueix pastor amb la Marta, Tom…s? Que se s'hi casar…, dius? Si est… boig de content, l'home! Pobret! Aix• per ell ‚s com si torn‚s a n‚ixer. �s que jo he sentit a dir que ‚s un totxorrot. S¡, s¡; un babau. ( a part): Jo l'hi haig de contar tot, al Tom…s. Babau!... Qui ho diu que ‚s un babau el Manelic? �s un …ngel de D‚u. Tot bondat, i amb un cor! Que prou jo el conec de quan el tenia de rabad…. Aix• s¡, tamb‚ t‚ el seu geniot, tamb‚; que un dia de poc mata un home. I com ‚s? Com? Jo em penso que deu ser m‚s bonic! Calla, dona, calla. (molt alegre): Doncs veus aqu¡ que hi he arribat i encara no era ben b‚ de dia, i me'l trobo encara dintre la ja‡a voltat dels bens i cantant, l'home. Los gossos quan m'han sentit, quins lladrucs! Jo em penso que el Manelic m'ha pres per una mala cosa, perquŠ anava a agafar l'escopeta. Compteu quan m'ha vist! S'ha posat a saltar com... com una daixonses; perquŠ n'est… d'enamorat: (la Pepa i l'Ant•nia se'n burlen.) Pepa; i se salta si s'est… enamorat? I com se fa per estar-ho? (rient): Aquesta m'ha fet riure! Com se fa, tafanerota? Se n'est…, vet-ho aqu¡; que aix• no s'ensenya ni a la doctrina, ni a estudi, ni... ni... Se n'est… i prou. Si ell m'ha dit que tot lo dia se'l passa enraonant amb la Marta! (Les dones no ho entenen.) S¡, s¡: per fer-s'hi. Ca! Si t‚ una cabrota que tot lo dia la crida:"Marta, ac¡! Marta, all…!..." (Tots se posen a riure.) I ara sortim a fora, que est… per arribar el Manelic. (S'al‡a per anar a fora.) Anem! (Al Tom…s): Agafeu's-e. Ja puc, ara.(Van cap a la porta.) Espereu's-e, Tom…s. Anem, anem.(Surt.) (empenyent a la Pepa): Surt! De pressa! (a Xeixa): QuŠ hi ha? Escolteu. Que no hi hav¡eu estat mai per aquestes terres? No, fill. Ni al mas de l'amo, ni aqu¡? Veur…s: jo menava terres d'un oncle del Sebasti…, d'all… vora Figueres. I ja no podia, en bona ref‚. I el Sebasti… m'ha donat l'ermita per mi i la dona. I si tu ja ho saps que fa quatre dies que hi som! �s a dir, que v¢s no sabeu res de... De quŠ? Parla clar, home. Doncs, clar; veureu. Que si el Manelic ‚s un ximple, com diuen, no es t‚ de casar amb la Marta; i si no ho ‚s, menos. Potser s¡ que t'hi voldries casar tu! Mira't que ja us conec a vosaltres! Jo? Ni que me la donessin coberta d'or, a la Marta, la voldria. I mireu: busco amo per anar-me'n, que prou n'hi he aguantat de coses. Mes aquesta pillastrada que ara faran aqu¡ no l'aguanto. Digues, digues, que no m'agrada fer mals pensament. No ho s‚ si ho sabeu com va comen‡ar aquest tripijoc. Veureu, anem al gra. La Marta, que era una minyoneta, captava pel m¢n amb son pare... o un que li feia de pare, que aix• mai ho he vist clar. I el Sebasti…... m'enteneu?, els va fer quedar als dos en aquestes terres, i al vell li va donar, perquŠ el port‚s, aquest mol¡. Aix• ja ho sabia. I ben b‚ que va fer el Sebasti…. Doncs ho va fer... Digues. Si sembla que no em vulgueu entendre! Doncs ho va fer, vaja, perquŠ la Marta i el Sebasti…... Aix• ‚s mentide! Embuster…s! Espereu's-e. I sabeu ara per quŠ la casa? Que et dic que ets un embustero! Ho sents? Deixeu-me dir! Doncs la casa a fi de que la gent no enraoni. PerquŠ el Sebasti… t‚ empenyades les hisendes i els ramats, i els tribunals estan per tirar-s'hi a sobre. I ell per salvar-ho tot s'ha de casar amb una pubilla. Sin¢ que no l'haur…, la pubilla, mentres que no es crega tothom que s'ha acabat aix• de la Marta. Te torno a dir que aix• ‚s mentida! Si lo de la Marta ho sap tothom, aqu¡! Mala llengua! V‚s-te'n d'aqu¡, si no...!(Amena‡ant-lo.) Doncs digueu que v¢s hi consentiu! Que jo hi consento!... S¡, que ho he dit, s¡! Dolent! Mal escorpit! S¡, que ho he dit, s¡,!(Van a agafar-se quan se senten crits fora.) (Manelic, Xeixa, Tom…s, Nuri, Pepa, Ant•nia, Josep, Nando i Perruca, homes i dones. Crits i gatzara de tothom. S'anir… fent fosc.) (des del porxo): Ja ‚s aqu¡ el Manelic! Crits(fora): El nuvi! El Manelic! (entrant): Que no surt la Marta! (amb dos o tres d'altres, entrant): El nuvi! El nuvi! (entrant): I s¡ que ho s¢c aqu¡! I com una daina que he vingut corrent!(Molt expressiva l'alegria.) (entrant, amb Ant•nia i Perruca i altres): Deixeu-me'l veure! Jo el vui veure! (rient, al Manelic): I quin c¢rrer, el bona pe‡a! (al Tom…s): I no per v¢s, no; per ella que corria! A on ‚s, a on, la meva galindaina? Marta! Marta! Ara sortir…, ara! (per los que el volten): Que gent que hi ha m¢n, Mare de D‚u! Si sembla que siguem a N£ria!(Tots riuen. Ell corre a mirar per la porta de la cortina i torna al mig.) Vosaltres tots que contents! I jo tamb‚! Tira-li! Sin¢ que si em giro cap a muntanya em poso xup, que ploraria; que hi deixo els moltons i els gossos que m'estimen com a germans, mal m'est… el dir-ho! (Mig plorant.) Ai Tom…s, sense jo, el llop! (ploriqueja alt. Tothom riu, i ell, a l'adonar-se'n, s'eixuga els ulls i riu bondad¢s. De cop se'n va a mirar per la porta de l'esquerra per si hi ha la Marta.) (rient fort quan ja els altres no riuen): Ai, que em fa riure, el *trapacer! Au, reposa, home. Doncs que no hi baixa per aqu¡ el llop, minyons? Massa que hi ve, re‹ra! Ja el veur…s, ja. Si D‚u no t'ajuda!(Riu la gent maliciosament, i els uns als altres se diuen que dissimulin). Sembla que avui nos casem tots aqu¡! Quin riure! QuŠ tanta gresca! Aneu fora, aneu; encara trigar… el casori.(En Xeixa tamb‚ els vol treure.) No els tragueu, no; fins que surti la Marta. Oi que ‚s guapa la Marta, minyons? Oi? Oi? Oi que ‚s guapa?(Ha anat d'un grupo a l'altre preguntant-ho, ficant-se pel mig atolondradament.) Prou! I fresca, i... dallonses... Ja ho crec!(Tots han anat dient que s¡.) Doncs mentres que ella es clenxina all… dintre, i es renta la cara... per mi que se la renta, per mi, la cara... vos contar‚ a tots, vaja, com s'ha *engiponat aix• de que ens aparellessin.(S'asseu a la taula.) Conta, conta.(Altres ho diuen amb ell.) (i altres): Digues, digues. (posant-se dreta a vora d'ell): Jo aqu¡. Jo aqu¡.(En Xeixa s'estar… molt de temps dintre el porxo sense que se'l vegi. En Tom…s estar… assegut lluny, trist.) Vet aqu¡ que jo cada vespre quan los bens s'ensopien i els gossos feien lo cap viu a l'entorn de la ja‡a, em ficava a la barraca, i abans de que fes cap al Sant Suny‚, vet aqu¡ que deia dos parenostres. L'un el deia per l'animeta del pare i de la mare, que, com s'estimaven tant, ja se'l partien; i l'altre parenostre el deia cada vespre, sabeu?, perquŠ Nostre Senyor me tri‚s una... una bona muller.(Riu tothom. En Manelic se crema.) I que no rigueu d'aix•, que aix• no ‚s cosa de riure!(Cremant-se m‚s perquŠ segueixen rient.)I al que torni a riure li clavo una bufetada!(Tots deixen de riure.) ( a part): Per• si jo no ho puc creure aix•, Reina Sant¡ssima! Digues, digues, que ‚s m‚s bonic, aix•! (tornant a posar la cara complascuda): S¡, s¡ que ho ‚s, s¡!(Rient.) Doncs veureu que una nit jo que dic el parenostre pels pobrets de casa, bueno. I jo que comen‡o l'altre. I a mig dir... tururut: dormit. I aquella nit vaig somniar que els ramats me fugien de dret als gorgs de Caran‡…; i jo, empaitant-los, que els hi engego un c•dol; i, vatua, el c•dol va anar a dintre del gorg major! I l'aigua que comen‡a a bullir, bullir i a treure una mena de fum negre... I entremig d'aquell fum que em surten unes... unes coses estranyes que mai s'acaven; que no ho s‚ si eren bruixes o si no ho eren, de bruixes... I una d'aquelles... envenzions, vet aqu¡ que es va tornar m‚s maca!...que semblava la Mare de D‚u de Rocalaigua.(Pausa, eixugant-se la suor, rient.) I ella que em fa agenollar. I com que em va semblar que volia que li digu‚s el parenostre aquell de la muller, que li devia, jo que l'hi dic. I en acabat, jo que m'adormo altra vegada. I no ho vaig saber, si ho era una bruixa o la Mare de D‚u. Sols s‚ que em va dir, tot adormint-me jo, que aviat em casaria.(Tothom ho comenta.)Calleu, calleu, que no he acabat encara. I a l'endem… de tot all• jo que em veig sortir d'entre la boira *terrala a cavall de tres mules a tres persones veritables. L'una persona era en Tom…s: v¢s, v¢s, malandando, que ja me les pagareu totes! Ah! vatua!(Rient, de broma.) Jo, s¡; i que no me'n penedeixo.(Amb intenci¢, picant a terra amb lo bast¢.) L'altre era l'amo, el sinyor Sebasti…, i l'altre persona ja us ho podeu pensar que era la Marta. Compteu jo quina feina a escorxar un cabrit, i a espetarrelar-lo al foc, i a riure!... I quan ja ens el menj…vem, l'amo que em diu: "Manelic: que t'agrada ser pastor?" "Prou!", jo que li faig. I ell que em diu "I que no t'agradaria ser moliner?", "Si hi hagu‚s blat per moldre!", jo que li faig. I ell que hi torna: "I que no t'agradaria casar-te?". "Prou i reprou -jo que tamb‚ hi torno- si hi havia dona que em volgu‚s, i... fos maca!". I jo allavores estirava la carn del cabrit amb una delera! I em giro; i la Marta se n'havia anat d'aqu¡ enll… amb v¢s. PerquŠ parl‚ssiu tu i l'amo. Com de fet que parl…rem. I que el sinyor Sebasti… em va dir molt seri…s i baixet, que casi no el sentia, que... "Veur…s; tinc un mol¡ tocant a casa, i com que es va morir el pare d'aquesta xicota, hi falta un home al mol¡ que li fa‡a de costat i que siga un tros de pa; i com que tu ho ets... si vols jo m'encarrego de tot, i quan jo t'ho mani baixes i et cases amb ella". I com que la Marta no era gaire lluny, me la miro; i em va semblar que m'agradava... vaja, que em va agradar for‡a, for‡a! I l'amo s'hi va acostar, i jo al sarrera; i l'amo que li pregunta que si em volia an a mi; i ella que fa una miqueta que s¡ amb lo cap. I jo, que anava a rirure, al veure que ella feia com si plor‚s, tamb‚ ho vaig voler provar, d'enternir-me; i no vaig poder, i vaja, que no vaig poder; i... arrenco a riure tan fort, que fins les muntanyes contestaven! I v…rem quedar promesos.(Pausa.) Ah! I aquell vespre ja nom‚s vaig dir un parenostre: el dels de casa: que demanar muller, no; puix ja la tenia.(Riu i plora enternit.) Plora! plora!(Estranyant-ho.) B‚, home, per aix• no ploris. �s que ploro d'alegria. QuŠ vos sembla, companys? Que era la Mare de D‚u, o que era una bruixa, all• d'aquell vespre? La Mare de D‚u! La Mare de D‚u!(La gent contesta dient que era una bruixa i rient.) Una bruixa! Una bruixa! (indignat): Encara est…s que el Sebasti…...! El Sebasti…? pregunteu-ho an ell, que ara arriba.