Vet aqu¡ que una vegada hi havia una princeseta gens desatractiva
a la vista i amb un temperament que molts trobaven m‚s agradable
que el de la majoria de persones. Li deien la Blancaneu, malnom
denotatiu de les idees discriminat•ries que associen les qualitats
agradables o atractives amb la claror, i les qualitats
desagradables o poc atractives amb la foscor. Aix¡ doncs, des de
l'edat m‚s tendra, la Blancaneu va ser una inconscient (encara que
afortunada) v¡ctima d'aquests prejudicis coloristes. Quan la
Blancaneu era molt jove, sa mare es va posar malalta de sobte.
Cada cop la seva absŠncia de salut es feia m‚s i m‚s grossa fins
que, com a persona viva, va acabar sent no viable. El pare, el
rei, va estar de dol durant un per¡ode de temps que es pot
considerar prudent, i en acabat va demanar a una altra persona
femenina que fos la seva reina. La Blancaneu va fer tot el que va
poder per agradar a la seva madrastra, per• entre elles va
continuar havent-hi una dist…ncia freda. La possessi¢ m‚s preuada
de la reina era un mirall m…gic que contestava la veritat a
qualsevol pregunta que se li fes. Anys de condicionament social en
el si d'una dictadura jer…rquica i masclista havien deixat la
reina amb l'autoestima trontollant. L'est…ndard que li importava
era el de bellesa f¡sica, i nom‚s se sabia autodefinir a partir de
l'aspecte personal. Per aix•, cada mat¡ la reina preguntava al
mirall: _Digues, mirall clarivident, ¨qui ‚s la m‚s bella del
moment?
El mirall contestava: _Reina meva, sublim poncella, ets entre
totes la m‚s bella. Aquest di…leg va continuar regularment fins un
dia que la reina, gens satisfeta del seu pentinat, necessitava
desesperadament suport moral. Va fer la pregunta habitual i el
mirall va contestar: _Si ens ha de guiar la bellesa, la Blancaneu
et guanya, Altesa. Quan la reina va sentir aix•, la va prendre la
r…bia. El projecte d'elaborar amb la Blancaneu un fort lla‡ de
germanor feia temps que s'havia esva‹t. Per aix•, la reina es va
permetre una actitud masculina d'ab£s de poder, i va manar al
company llenyataire reial que port‚s la Blancaneu al bosc i la
mat‚s. I, possiblement per impressionar els mascles de la cort
reial, va ordenar amb tota la barb…rie que arrenqu‚s el cor de la
noia i l'hi port‚s. El company llenyataire va acatar aquestes
ordres amb tristesa i va dur la noia, que de fet ara ja era tota
una personeta femenina, al mig del bosc. Per• vet aqu¡ que la vida
en contacte amb la Natura i els seus cicles havia fet del company
llenyataire una persona de sentiments nobles, i fer-li mal li
resultava insuportable. Va explicar a la Blancaneu l'ordre
opressora i poc solid…ria de la reina i li va dir que fug¡s bosc
endins, tan endins com li fos possible. Espantada, la Blancaneu va
fer el que li deia. El company llenyataire, tement la ira de la
reina per• decidit a no segar una altra vida nom‚s per complaure
la vanitat reial, va anar al poble i va demanar al company
pastisser que li fes un cor de massap… vermell. Quan el company
llenyataire el va ensenyar a la reina, aquesta el va devorar
afamadament, en una demostraci¢ repugnant de paracanibalisme.
Mentrestant, la Blancaneu corria bosc endins. Just quan li
semblava haver fugit tan lluny com podia de la civilitzaci¢ i de
les seves influŠncies poc saludables, es va trobar davant d'una
caseta. Dins hi havia set llitets diminuts, tots en filera i tots
sense fer. Tamb‚ va veure set jocs de plats, apilonats a
l'aig�era, i set butaques davant de set televisors amb comandament
a dist…ncia. Va deduir que la caseta era o b‚ de set personetes
masculines o b‚ d'un numerologista sentimental. Els llits eren tan
temptadors que, cansada, es va cargolar en un d'ells i es va
adormir immediatament. Quan es va despertar al cap d'unes hores,
va veure, al voltant del llit, les cares barbudes de set persones
masculines verticalment deficients. D'un bot es va asseure i va
ofegar un xiscle. Una de les persones masculines va dir: _¨Veieu?
Totes les persones femenines s¢n igual de volubles: d'aqu¡ a aqu¡
reposen tranquilúlament i d'aqu¡ a aqu¡ xisclen com boges. _Tens
ra¢ _va dir un altre_. Ara espatllar… els nostres forts lla‡os de
germanor i crear… rivalitat entre nosaltres, per aconseguir el seu
afecte. Proposo que la tirem al riu dins d'un sac ple de rocs. _Jo
tamb‚ trobo que ens l'haur¡em de treure del damunt _va dir un
tercer_, per• ¨per quŠ degradar l'ecosistema? Donem-la a un ¢s o
aix¡, que se la mengi; d'aquesta manera es convertir… en una part
m‚s de la cadena aliment…ria. _S¡, senyor! _Ben pensat, germ….
Quan finalment la Blancaneu va tornar en si, va suplicar:
_Sisplau, sisplau, no em mateu. No volia fer cap mal dormint al
vostre llit. M'ha semblat que ning£ no se n'adonaria. _Ah, ¨ho
veus? _va dir una de les persones masculines_. Ja comencen a
aparŠixer els maldecaps femenins. Ja es queixa que no ens fem el
llit._Mateu-la! Mateu-la! _Sisplau, no! _cridava ella_. He vingut
tan endins del bosc perquŠ la meva madrastra, la reina, em volia
fer matar. _¨Ho veus? L'esperit de venjan‡a m£tua entre les
persones femenines!
_No et facis la v¡ctima amb nosaltres, nena! _Prou! _va explotar
una de les persones masculines, de cabells vermells com el foc i
amb una pell d'animal no hum… per barret. La Blancaneu de seguida
es va adonar que aquell era el l¡der i que el seu dest¡ femen¡ era
a les mans masculines d'ell_. Explica't. ¨Com et dius i quŠ hi fas
aqu¡? Digues la veritat. _Em dic Blancaneu _va comen‡ar ella_ i ja
t'ho he dit: la meva madrastra, la reina, va ordenar a un company
llenyataire que em port‚s al bosc i em mat‚s, per• li vaig fer
pena i em va dir que fug¡s tan endins del bosc com pogu‚s. _T¡pic
de persona femenina _va remugar de sotaveu una de les persones
masculines_, sempre ha de ser una persona masculina qui els faci
la feina bruta. El l¡der va al‡ar les mans, demanant silenci, i va
dir: _Molt b‚, Blancaneu, si aquesta ‚s la teva hist•ria, suposo
que t'haurem de creure.A la Blancaneu la comen‡ava a empipar el
tractament que rebia, per• va mirar de dissimular. _I vosaltres
¨qui sou?, a veure. _Se'ns coneix com els Set Alt¡ssims Gegants -
va dir el l¡der. La rialleta que va dissimular la Blancaneu no va
passar desapercebuda. El l¡der va continuar: _Som alt¡ssims en
esperit i per aix• som "gegants" entre les persones masculines del
bosc. Abans ens guany…vem la vida cavant a les mines, per• ara hem
decidit que aquesta violaci¢ constant del planeta ‚s immoral i a
la llarga poc productiva (a m‚s, el mercat del metall ha tocat
fons). De manera que ara ens dediquem a vetllar per la integritat
del planeta i vivim en harmonia amb la natura. Per arribar a final
de mes, organitzem trobades espirituals per a persones masculines
de ciutat que necessiten retrobar-se amb les seves primitives
identitats virils. _I aix• ¨en quŠ consisteix, exactament _va
preguntar la Blancaneu_, a part de beure directament del
tetrabrik? _Val m‚s que et deixis de sarcasmes _la va advertir el
l¡der dels Set Alt¡ssims Gegants_. Els meus companys gegants volen
desempallegar- se de la teva corruptora presŠncia femenina, i em
podria ser dif¡cil aturar-los. ¨Entesos? Senyors, hem de discutir
aquest assumpte de manera oberta i honesta. Passem a la sauna. Les
set personetes masculines van sortir corrents per la porta, fent
crits de gresca i alegria, i traient- se la roba. La Blancaneu no
sabia quŠ fer mentre s'esperava. Per por a trepitjar res que hi
pogu‚s haver entre tota aquella escampadissa, no va posar els peus
a terra. Emper•, sense sortir del llit, va aconseguir fer-lo una
mica. La Blancaneu va sentir tambors i crid•ria. Poc despr‚s, els
Set Alt¡ssims Gegants van tornar a entrar a la cabana. No feien
tan mala olor com es pensava i afortunadament tots portaven tanga.
_Eeeecs! Mireu: m'ha fet el llit! Vull que se'n vagi! Vull canviar
el meu vot! _Tranquilúlitza't, germ… _va dir el l¡der_. ¨No veus
que aix• ‚s precisament el que dŠiem? El contrast. Si tenim a prop
una persona femenina per pode'ns-hi comparar, podrem mesurar
millor els nostres progressos com a persones masculines de deb•.
Les persones masculines van comen‡ar a rondinar sobre l'encert
d'aquesta decisi¢. Per• la Blancaneu ja en tenia prou. _M'ofŠn que
em tingueu aqu¡ com un objecte, com una mera cinta mŠtrica per als
vostres egos i penis! _Ah, molt b‚! _va dir el l¡der_. Ets lliure
de tornar-te'n per on has vingut. D¢na records a la reina de part
nostra. -Ben pensat, em podria quedar fins que se m'acudeixi un
nou pla _va dir ella. _Entesos _va dir el l¡der_,