La idea del milió de gràcies
A mi em sembla molt evident que en un plantejament pedagògic com el de la UPF, amb unitats
curriculars tan breus com són els trimestres, el més mínim descontrol del contingut d'una
matèria per part de l'alumne (una grip, un enamorament, uns quants cangurs que van molt bé) o
del professor (un parell de congressos, 117.458'7 papers per a la petició de recerca, etc) es pot
traduir automàticament en una carabassa monumental.
Quin és l'antídot contra el descontrol?
Uns bons apunts garantits que ajudin a recuperar l'orientació del treball bibliogràfic i
de les pràctiques que calgui.
Però, qui pot garantir que uns apunts són guanyadors?
Només el professor.
I quin professor es deixa enredar, a més de la feina que ja té, a
revisar els apunts dels estudiants?
Aquell que creu que la feina de revisar els apunts revertirà en benefici dels
estudiants.
Com revertirà en general?
Eles (els i les) estudiants que vulguin participar en la iniciativa "Els apunts del milió
de gràcies" els donaran en disquet al professor, que els considerarà. Aquells apunts que li
semblin més ben resolts, seran publicats en el Web intern de l'assignatura per a ús de la
generalitat dels condeixebles.
Com revertirà en particular?
A més de la satisfacció moral de veure el seu nom difós multimediàticament, el(s)
autor(s) seran candidats a una millora d'algunes dècimes en llur nota final (parlo en plural
perquè em reservo la possibilitat de fer un poutpourri de diversos apunts, segons la qualitat de
les parts)