tord

1 m. Ocell de la família dels túrdids (Turdus philomelos), de 23 centímetres, dors bru, pit i ventre ocracis amb taques en forma de punta de sageta; de la mateixa família: tord ala-roig (T. iliacus), hivernant regular a les nostres contrades, de color castany rogenc.
2 Nom donat a diferents peixos teleostis de l'ordre dels perciformes i de la família dels làbrids que pertanyen als gèn. Labrus i Crenilabrus: tord becut (Symphodus (C.) rostratus), amb la part superior del cap còncava, rostre molt llarg i mandíbules protràctils amb dents agudes; tord blau (L. bergylta ); tord cuanegre (Symphodus (C.) melanocercus); tord de fons (Acantholabrus palloni); tord flassader (Symphodus (C.) doderleini), d'uns 10 centímetres de llargària i de color rogenc o taronja amb una petita taca negra a l'aleta caudal; tord massot, tord negre; tord negre (L. merula), d'uns 45 centímetres de llargària, color uniforme verd oliva o terrós, de cos alt i comprimit i sense bandes ni taques blanques; tord roquer (Symphodus (C.) melops), de 18 centímetres de llargària, color verdós, amb una taca d'un blau negrós o verdós sota cada ull i una taca negra sota la línia lateral, molt a prop de la cua; tord verd (L. viridis ).