-
tacaé [pl. -és]
-
1
m. Ocell exòtic de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (
Notornis mantelli), de plomatge blavós al cos i verd brillant a les ales, de bec
robust i roig.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es