-
ortiga
-
1
f. Nom donat al gènere d'herbes Urtica, les quals solen créixer en conreus
abandonats i entre runes, de fulles oposades, dentades, cobertes, així com les tiges,
de pèls urents: ortiga balera (U. pilulifera), ortiga amb les flors
femenines en capítols globulosos; ortiga barragana, ortiga petita;
ortiga de pilotes, ortiga balera; ortiga gran
[o ortiga major] (U. dioica), ortiga perenne abundant
en sòls humits; ortiga petita (U. urens), ortiga anual.
-
2
Terme que forma part del nom d'altres espècies vegetals: ortiga borda,
semblant a l'ortiga morta (Lamium flexuosum); ortiga morta,
herba de la família de les labiades (L. album), semblant a una ortiga però no urticant;
ortiga pudent, herba labiada (Stachys sylvatica), que s'assembla
a les ortigues.
-
3
ortiga de mar Actínia.
-
4
ortiga verda Cnidari de la classe dels antozous de l'ordre dels actiniaris
(Actinia cari), que s'assembla molt al tomàquet de mar, però que és normalment
de color verd.
-
5
ortiga vermella Tomàquet de mar.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es