-
mosca
-
1
f. Insecte dípter (Musca domestica) que es troba en totes les parts habitades
del món, d'uns 6 mil·límetres de llarg, bru fosc, amb ales transparents i una trompa amb
què xucla les substàncies sucoses.
-
2
Nom donat a altres insectes dípters anàlegs a la mosca ordinària: mosca camaleó
(Stomoxys calcitrans); mosca d'ase (Hippobosca equina
); mosca de bou, tàvec; mosca de l'olivera
(Dacus oleae); mosca de la carn (Sarcophaga carnaria
); mosca de la son (Glosina sp.), gènere de mosques de color gris
i transmissores dels tripanosomes, productors de la malaltia de la son;
mosca del colom (Ornithomya avicularia); mosca del vinagre
(Drosophila melanogaster); mosca tse-tse, mosca de la son;
mosca verda (Lucilia caesar).
-
3
Insectes de diversos grups o imitacions d'insectes que serveixen d'esquer per a pescar
amb canya a les aigües continentals. Mosca artificial, natural.
-
4
Hi havia un silenci que s'hauria sentit volar una mosca. morir com mosques
[o caure com mosques] Morir en gran quantitat en un combat,
en una epidèmia, etc. no faria mal a una mosca Dit d'una persona de molt
bon cor. pujar-li a algú la mosca al nas Perdre la paciència, irritar-se.
saber ventar-se les mosques Saber contestar als atacs, a les insídies, etc.
-
5
estar mosca Estar de mal humor.
-
6
fig. mosca balba [o mosca morta]
Persona que té més malícia o gosadia de la que aparenta amb les maneres, el posat, etc.,
quan és davant algú.
-
7
pop. afluixar la mosca Pagar.
-
8
interj. pop. Ja és gros, això!, quina una!, etc.
-
9
Dit d'algunes coses comparables a una mosca per la petitesa i el color: petit clap de
pèl que es deixa créixer sota el llavi inferior; trosset de tafetà negre que les dones
s'enganxaven prop de la boca, al front, etc. mosca de Milà
Pegat petit de cantàrides.
-
10
Mota.
-
11
pl. Abellera².
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es