escut

1 m. Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que es portava al braç esquerre. Cobrir-se amb l'escut. Escut de metall, de cuir.
2 Planxa d'acer muntada en un canó, davant els qui la serveixen, per a proporcionar-los protecció. L'escut d'un canó.
3 fig. Jo et faré d'escut contra les escomeses dels teus enemics.
4 En heràld., camp en forma d'escut en què es pinten els blasons d'un reialme, d'una ciutat, d'una família, etc. Escut d'armes. L'escut d'Anglaterra.
5 Moneda d'or creada a França al segle xiii, molt imitada, i certs tipus monetaris d'argent.
6 Unitat monetària comuna per a l'or i l'argent vigent a l'Estat espanyol en el període 1864-1868.
7 Unitat monetària de Portugal, Cap Verd i Guinea-Bissau.
8 Moneda d'un escut.
9 Conquilla. L'escut d'una sípia.
10 Part dorsal de la closca de les tortugues.
11 Qualsevol de les escates ventrals de les serps, que pel fet d'ésser amples i estar disposades en sentit transversal permeten a l'animal d'utilitzar-les com a àncora durant la locomoció.
12 Peça dorsal de l'exosquelet d'alguns insectes, situada al tòrax.
13 Placa de metall fos o estampat, amb un orifici, que hom col·loca al pany de portes i calaixos de mobles, de manera que fent d'ornament protegeixi dels efectes de la furgada repetida de la clau.