-
deixar
-
1
v. tr. Cessar de tenir agafat, de portar al damunt, amb si. Va entrar amb el
capell a la mà i el va deixar damunt la taula. Duia les claus; però no sé on les
he deixades. Deixa el xerrac i agafa la serra.
-
2
fig. Deixar el camp lliure a algú.
-
3
per ext. Un tros de carbó, deixar una marca sobre una cosa.
-
4
abs. Aquesta roba deixa: està mal tenyida.
-
5
Deixar anar una corda que hom tenia agafada.
-
6
fig. Deixar anar un renec, una mala paraula.
-
7
Deixar caure el martell que duia a la mà.
-
8
deixar fer No impedir de fer. Deixa'l dir: ningú no se'l creurà.
Deixar escapar un presoner. Deixar anar un pres. No frenis: deixa'l arribar
fins a tocar el marge.
-
9
fig. deixar córrer una cosa No insistir-hi.
-
10
pron. abs. Abandonar-se, esp. en l'endreçament d'una persona.
-
11
Deixar-se caure. Deixar-se abatre. Deixar-se manar pels fills.
deixar-se anar Deixar-se, relaxar-se o desinhibir-se.
-
12
No prosseguir (quelcom), renunciar-hi, per algun temps o per sempre més.
Hem deixat el camí de carro i hem agafat una drecera. Ha deixat la carrera,
els estudis. Ha deixat l'escultura pel comerç. Si hereta, deixarà la feina,
el treball.
-
13
Deixar de banda els escrúpols, els miraments, les excuses.
-
14
deixat de la mà de Déu Abandonat.
-
15
intr. Deixar de fer, de dir, d'estudiar, de treballar. no deixar de fer
Fer-ho malgrat qualsevol motiu en contra. No deixaré de fer-ho per més
que t'hi oposis. No et pensis per això que ell deixarà de venir.
Això no deixa de molestar-me.
-
16
Fer que algú entri en possessió per algun temps (d'allò que hom tenia, guardava, etc.),
lliurant-li-ho; prestar. Deixa-li les claus perquè obri la porta.
Si vols que clavi aquests claus, deixa'm el teu martell. Li he deixat diners
amb la condició que me'ls torni abans de diumenge.
-
17
Fer que algú entri en possessió (d'un bé propi), transmetent-l'hi, llegant-l'hi.
La tia, en morir, ens deixà una casa.
-
18
fig. M'ha deixat un bon record. Això ho deixo a la teva discreció.
Ens ha deixat aquesta feina a fer.
-
19
Fer que (alguna persona o alguna cosa) resti en un lloc, no agafar-la, no emportar-se-la,
no fer-la seguir. Deixar el paraigua a casa. Deixar les claus al pany.
No té gana: ha deixat tot el menjar. No tinc set, he deixat tot el vi.
Els nens, els he deixats amb l'àvia. Bé, jo us deixo: he d'anar a agafar el
tren. Em van deixar al carrer, a mig camí. Els deixaren per morts.
deixar algú darrere Passar-li al davant; fig. ultrapassar-lo
en mèrit. no deixar res per verd Agafar-ho, aprofitar-ho tot sense excepcions.
-
20
pron. Descuidar-se, oblidar. He quedat moll com un ànec perquè m'he deixat
el paraigua.
-
21
A algú, sobreviure (allò que tenia en morir). Ha deixat tres fills.
Ha deixat una gran fortuna, molts deutes. Deixà una bona reputació.
-
22
Fer restar en tal o tal estat. No l'amoïnis: deixa'l tranquil.
Aquesta desgràcia l'ha deixat consternat. L'hem deixat tol sol.
Hem deixat un espai en blanc. Deixar una cosa ben acabada.
És un objecte molt ben deixat, molt ben acabat.
-
23
No prendre, fer que algú continuï tenint (quelcom), no desposseir-l'en.
El tribunal ha deixat els fills a la mare. Els lladres s'ho van endur tot, no
van deixar absolutament res. El vent no ha deixat ni una fulla als arbres.
-
24
deixar alguna cosa per a algú No imitar-lo en alguna cosa blasmable.
Els plors, deixa'ls per a les criatures.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es