-
voluntat
-
1
f. Facultat de voler, potència de l'ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa.
L'home té sensibilitat, intel·ligència i voluntat. Una voluntat enèrgica, fèrria,
ferma, inflexible, indomtable. Una voluntat feble, flaca. No tenir força
de voluntat. mancat de voluntat Abúlic.
-
2
Acte d'aquesta potència; intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa.
Fer la seva voluntat. Aquesta és la meva voluntat. Si no ho he fet no
ha estat per manca de voluntat. Conformar-se a la voluntat d'algú.
Que la voluntat de Déu sia feta. És un home que sempre vol que es faci la seva
voluntat. Fer algú les coses a tota sa voluntat. darreres voluntats d'algú
Allò que vol que es faci després de la seva mort. guanyar-se algú les voluntats
Disposar la gent al seu favor.
-
3
tenir bona (o mala) voluntat
Tenir bona (o mala) predisposició envers alguna cosa, tenir bones (o males) intencions.
Treballar amb bona, amb mala, voluntat. Homes de bona, de mala, voluntat.
-
4
Consentiment, assentiment d'algú. Va vendre el mas sense la voluntat dels seus pares.
-
5
a voluntat loc. adv. Quan o com hom vulgui. Un deute pagable a voluntat.
Pot estrènyer-se o afluixar-se a voluntat.
-
6
voluntat general Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats
de tothom.
-
7
voluntat social predominant Resultat efectiu de les voluntats de les persones
que integren una comunitat.
-
8
Afecte. Li porto molta voluntat.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es