-
verb
-
1
m. Paraula (però solament en algunes frases). verb diví
Paraula de Déu. verb encarnat Segona persona de la Santíssima Trinitat.
El verb es féu carn.
-
2
Categoria lèxica o part de l'oració susceptible de flexionar en nombre, persona, temps
o gènere, que en una oració forma part d'un predicat i que expressa l'acció que realitza
o rep el subjecte, la seva existència o el seu estat. Verb transitiu, intransitiu.
Verb pronominal. Verb regular, irregular.
-
3
verb absolut Verb que, essent transitiu per naturalesa, és usat funcionalment
sense complement explícit (Només menja tres cops el dia. Escriu molt
).
-
4
verb auxiliar Verb que s'uneix amb una forma no personal del verb principal
per indicar, amb diferents graus i matisos, valors temporals, modals, aspectuals i de
veu.
-
5
verb copulatiu Verb que, a causa d'un procés de gramaticalització, uneix
el subjecte amb el predicat nominal i aporta al conjunt la seva significació més o menys
abstracta.
-
6
verb d'estat Verb que expressa lèxicament un estat del subjecte.
-
7
verb efectiu Verb que té un complement objecte indicador del resultat de
la significació verbal (Ha pintat un quadre).
-
8
verb ergatiu Verb que es construeix amb un subjecte gramatical que és el
seu objecte lògic (La llet bull); abus. verb que es construeix amb el subjecte
gramatical en posició postverbal, que no és el resultat de cap inversió estilística (
Han arribat tres paquets).
-
9
verb modal Verb gramaticalitzat que expressa l'actitud del parlant davant
l'acció.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es