-
vent
-
1
m. Moviment horitzontal de l'aire degut a causes naturals. Fer vent.
Córrer vent. El vent bufa de llevant. canviar el vent
Canviar la direcció del vent. girar-se vent Posar-se a fer vent.
refrescar el vent Fer-se més fort. Vent fort, suau.
Vent de mar, de terra. Vent bonança. El vent inflava la vela.
Tenir el vent favorable, contrari. Tenir vent de proa, de popa.
vent borrasquer Vent de borrasca. vent de grop
Vent que porta tempesta. vent est Vent que ve de l'est. vent oest
Vent que ve de l'oest. vent pluig Vent que porta pluja.
-
2
vents alisis Vents que, a la regió tropical, bufen contínuament de nord-est
a sud-oest a la banda nord de l'equador i de sud-est a nord-oest a la banda sud de l'equador.
vents contraalisis Vents que bufen per sobre dels alisis en sentit oposat
a aquests.
-
3
vent de proa Vent que bufa en sentit contrari al de l'avanç d'una embarcació.
-
4
els quatre vents Els quatre punts cardinals. Una casa a quatre vents,
aïllada de tots costats.
-
5
bon vent i barca nova Expressió de comiat a una persona o a una cosa que
no ens sap greu de veure anar-se'n, de perdre. córrer més que el vent
[o deixar endarrere el vent] Anar molt de pressa.
-
6
anar contra vent i marea Tirar endavant obstinadament contra tots els obstacles.
anar tot vent en popa Anar molt bé. emportar-se una cosa el vent
Caure fàcilment en l'oblit. ésser home de dos vents Tenir dues cares.
girar-se a tots els vents Conformar-se al curs dels esdeveniments sigui
el que sigui. mirar de quin costat ve el vent Observar el curs dels esdeveniments
per conformar-hi la conducta. quin vent us porta per ací?
A què es deu que hàgiu vingut? sap el vent i no sap el torrent
Haver sentit parlar d'una cosa, però no haver-ne tret l'entrellat. tenir vent al
cap Tenir el cap ple de pretensions, de vanes il·lusions, etc.
-
7
Rumb. Rosa dels vents.
-
8
En mit., personificació dels vents en figures de déus.
-
9
Aire posat artificialment en moviment. Fer vent amb una manxa, amb un ventall.
El vent que fa un tren. El vent d'una bala. instrument de vent
Instrument en què els sons es produeixen per l'aire que s'hi introdueix bufant, manxant.
-
10
fig. vent de boca Paraules vanes.
-
11
Gas engendrat a l'estómac o als intestins.
-
12
Aire impregnat d'una olor, esp. el que deixa una bèstia al seu pas.
-
13
Corda lligada a un pal, etc., que serveix per a evitar que caigui, que es decanti a un
costat.
-
14
vent solar Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l'espai
interplanetari.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es