-
vendre
-
[ger. venent; p. p. venut o vengut; ind. pr. 1 venc
; subj. pr. vengui, etc.; subj. imperf. vengués, etc.]
-
1
v. tr. Fer passar (quelcom) a la propietat d'altri a canvi d'una quantitat de
diner. Vendre una casa. Vendre's el rellotge. Li n'ofereixo molt més
del que val, i no s'ho vol vendre.
-
2
Renunciar (a un dret), sacrificar (un bé d'ordre moral), acordar o cedir (una cosa),
per un interès material. Vendre algú el seu vot. Vendre's l'honra, la dignitat,
el cos. Vendre favors, recomanacions, càrrecs. vendre l'ànima al dimoni
Sacrificar la salvació eterna per la possessió de béns terrenals.
-
3
Donar com a certa (una notícia, una informació, etc.). Jo no sé si això és veritat,
però així m'ho han venut.
-
4
Trair (algú), abandonar-lo, denunciar-lo a canvi de diners o de qualsevol altre profit
material. Judes vengué Jesús per 30 diners.
-
5
portar venut algú Portar-lo enganyat en una empresa, etc.
-
6
trobar-se algú venut Estar desorientat per manca d'experiència en alguna
cosa.
-
7
Tenir (un gènere o una mercaderia) per a qui en vulgui comprar. Aquest home ven fruita
a la plaça. Una botiga on venen comestibles.
-
8
abs. Vendre a l'engròs, a la menuda.
-
9
pron. Deixar-se subornar; abandonar les pròpies conviccions, alienar la pròpia
llibertat, etc., per diners. S'ha venut als enemics.
-
10
Algú, dir o fer inadvertidament quelcom que descobreix allò que volia tenir amagat.
Després de dir-ho va adonar-se que s'havia venut.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es