senyor senyora

1 m. i f. Amo d'una cosa, qui té autoritat sobre un territori, sobre una persona. Un senyor feudal. El rei, nostre senyor, ens ha declarat la guerra. Un avantpassat seu era senyor d'aquella ciutat. ésser senyor de fer alguna cosa Tenir la llibertat de fer-la. Sóc senyor de fer el que voldré: ningú no me'n pot privar.
2 Nostre Senyor, el Senyor, Déu. Nostra Senyora, la Mare de Déu.
3 Amo respecte als seus criats. ù No hi són ara, a casa, els senyors? ù La senyora hi és, però el senyor no hi serà fins al vespre. Els meus senyors d'ara són francesos.
4 Cònjuge, dit per cortesia en lloc d'home o de dona. Hi eren, me'n recordo, vostè i la seva senyora. Com segueix el seu senyor?
5 Persona de certa posició, de cert rang social. L'odi dels pobres contra els senyors. ésser tot un senyor Tenir les maneres, la distinció, d'una persona d'alt rang. Fer algú el senyor.
6 Terme de cortesia que s'aplica a qualsevol persona, encara que sigui d'inferior condició; títol que, per cortesia, hom anteposa al nom de qualsevol persona a qui s'adreça o de qui parla. Escolti, senyor Moragues! Honorable senyora. Perdoni, senyora.
7 adj. Propi d'una persona de certa posició, de cert rang social. Té unes maneres molt senyores. És un vestit molt senyor.
8 Anteposat al substantiu, molt gran, considerable. Caram, quin senyor cotxe! Em vaig comprar un senyor orgue.