sant -a

1 adj. Dit de Déu o d'allò que és consagrat o dedicat a Déu; que és venerable per algun motiu de religió; que implica perfecció espiritual; exempt de tota culpa, de tota impuresa. La Santíssima Trinitat. L'Esperit Sant és la tercera persona de la Santíssima Trinitat. El sant nom de Déu. Faci's la seva santa voluntat. El sant sepulcre, el sepulcre de Jesucrist. La Ciutat Santa, Jerusalem; el sojorn dels elegits. La santa religió. La santa mare Església. Els sants sagraments. La Santa Seu, Roma. El sant pare, el papa. El Sant Ofici, la Inquisició. El Sant Imperi romà. llocs sants [o Terra Santa] Llocs de la Palestina on nasqué, visqué i morí Jesucrist. poble sant Poble elegit de Déu, els jueus. setmana santa Setmana que precedeix la Pasqua de Resurrecció. Dijous Sant, Divendres Sant, etc. El sant sopar o la santa cena.
2 És un sant baró.
3 per anal. Conforme a la religió, a la llei moral, just, piadós, recte. Una vida santa. Fer una mort santa. Ple de sants propòsits.
4 Reina santíssima! [o Maria santíssima!, o Verge santíssima! , o Mare de Déu santíssima!] Exclamació usada per a indicar sorpresa, esglai, dolor, alegria.
5 m. i f. Persona canonitzada per l'Església. Un sant. Una santa. Sant Pau. Santa Eulàlia. El sant d'algú, d'un poble. Tenir una paciència de sant. Morir com un sant. Encomanar-se a tots els sants.
6 Persona molt virtuosa. Aquella dona és una santa.
7 fig. a bon sant t'encomanes! Expressió emprada per a indicar a algú que no es refiï d'algú altre. despullar un sant per vestir-ne un altre Privar algú o alguna cosa d'allò que li pertany per aplicar-ho a alguna altra persona o cosa que no en té pas més necessitat. no ésser sant de la devoció d'algú No ésser-li simpàtic, no agradar-li. no saber a quin sant encomanar-se Estar perplex, indecís, no saber què fer, a qui recórrer. tenir el sant de cara Estar de sort.
8 m. Festivitat d'un sant. Quan és el teu sant? Fa el sant el 4 de juny.
9 Hi anirem per la festa de Tots Sants, que se celebra l'1 de novembre.
10 Imatge d'un sant. Un sant de fusta, de pedra.
11 El sagrat personificat i que, d'alguna manera, sobretot en les religions monoteistes, correspon al concepte de Déu.
12 pop. Gravat, estampa, etc. El llibre, no l'ha llegit pas; només n'ha mirat els sants.
13 sant i senya Mots que serveixen al sentinella per a identificar, sobretot durant la nit, els qui s'apropen al lloc de guàrdia.
14 m. i f. Sobrenom donat en el segle xvii a cadascun dels puritans anglesos més intransigents.
15 Usat com a ponderatiu. Vam estar esperant-lo tot el sant dia. Tothom ha de fer la teva santa voluntat!
16 fer la santíssima a algú Fer-li la guitza, contrariar-lo molt.

Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada - Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es