-
retre
-
1
v. tr. Restituir, tornar a algú, (allò de què havia estat desposseït), esp. en
sentit figurat. Retre tot el que ha pres. Retre la sanitat a un malalt.
Retre la vista a un orb.
-
2
Tornar a algú (alguna cosa) en bescanvi, esp. en sentit figurat. Retre bé per mal.
Retre ultratge per ultratge.
-
3
Donar a algú (allò que li és degut), rendir. Retre a Déu allò que és de Déu.
Retre homenatge a Déu. Retre justícia. Retre llaors, gràcies.
Ell ha de retre comptes de la seva administració. retre compte d'alguna cosa
Fer-ne la relació exacta.
-
4
retre armes Rendir armes, en senyal de respecte, de submissió.
-
5
Donar (un profit, utilitat, fruit), donar de si, rendir. L'impost ret anualment 3
milions de pessetes. El bou ret a la terra gran part del que en treu.
-
6
Aquest llegum ret molt quan és cuit.
-
7
Algú, cedir, lliurar, (allò que no pot menys que cedir o lliurar), rendir.
Retre una plaça, un castell, a l'enemic.
-
8
Retre l'ànima a Déu.
-
9
pron. Els assetjats s'han hagut de retre. Retre's a l'enemic.
El meu cor s'ha retut als seus encants.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es