-
res
-
1
pron. Cap cosa. No m'ha donat res. És una dona molt valenta: res no
l'espanta. No han portat res per a mi? Sense mai fer res del que els manen.
Si saps res de nou, escriu-m'ho.
-
2
ù Què t'ha dit? ù Res.
-
3
no res Negació de tota cosa, cosa nul·la; cosa insignificant, la més petita
cosa. Déu creà el món de no res. És un noiet temorec: no res l'espanta.
-
4
No pateixis; t'ho faré en menys d'un no res.
-
5
Alguna cosa (en frases condicionals i interrogatives). Si saps res de nou, digues-m'ho.
Vaig al bar. Que vols res?
-
6
abans que res [o abans de res]
Abans de tot, abans que cap altra cosa.
-
7
com si res Sense tenir en compte el que ha passat o el que hom ha dit,
impassible. Ningú no l'escoltava, però ell continuava parlant, com si res.
-
8
com qui res Com sense intenció.
-
9
de res Expressió de cortesia que respon a un regraciament.
-
10
no haver-hi res a fer No haver-hi cap solució. Un metge de guàrdia digué
que ja no hi havia res a fer.
-
11
interj. Expressió usada per a indicar que no cal parlar més sobre una cosa, que
no cal pensar-hi més. Res, no t'amoïnis més: ha estat un malentès.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es