-
reconciliar
-
1
v. tr. Fer tornar a ésser amics, a estar en harmonia, conciliar de nou.
Van renyir, i no és possible de reconciliar-los.
-
2
reconciliar el pecador amb Déu Tornar-lo a l'estat de gràcia.
-
3
pron. Els dos germans s'han reconciliat. En Toni s'ha reconciliat amb
el seu antic amic.
-
4
Restituir (algú) al gremi de l'Església; beneir (un lloc sagrat que ha estat violat).
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es