qui

1 pron. Quina persona o quines persones. Qui és? Qui són? Qui has vist? Amb qui anàveu? No sé qui és. No sé qui són. Pregunteu-li amb qui parlava.
2 Com a pronom relatiu, designant persones o coses personificades, és emprat
ò En les oracions de relatiu adjectives, com a complement preposicional. L'home de qui parlàveu. Les dones amb qui anaves. Els individus a qui us referiu.
ò En les oracions de relatiu substantives (generalment com a subjecte). Qui guanya primer s'escanya darrer. Qui dia passa any empeny. Això, que ho faci qui vulgui. És ell qui ha dit això. És en Pere amb qui volem anar.
ò Combinat amb l'article (el qui) introduint una oració substantiva en la qual el relatiu fa de subjecte o de complement directe. El qui ha dit això ment. No us fieu del qui no us aguanta la mirada. Sí: sóc el qui et penses, la qui et penses. Ell després es burla del qui ha enganyat. El dimoni es complau a turmentar els qui, mentre eren vius, enganyava amb grans afalagaments.
ò Facultativament. Darrere certs pronoms (tothom, algú, etc.), principalment aquell, amb què forma una combinació equivalent a la combinació el qui.
ò En les oracions de relatiu adjectives, en substitució d'un que o un el qual subjectes.
3 qui..., qui... Els uns..., els altres... Tots eren al voltant de la taula, qui drets, qui asseguts. Perdé tots els seus companys, qui morts, qui ferits.