punyir [ind. pr. 3 puny]

• 1 v. tr. Punxar.
• 2 fig. Penetrar colpidorament l'ànim (d'algú). El punyia el desig, la curiositat. La fe el punyia a tornar a Déu. per ext. Punyir el cor.
• 3 Burxar.
• 4 intr. La barba, començar a sortir.

---

Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada - Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es