-
posseir
-
1
v. tr. Tenir (alguna cosa) com a pròpia gaudint-ne l'ús o el fruit; tenir (alguna
cosa) en el seu poder. Posseir grans béns, terres. Ha hagut de vendre tot el
que posseïa. Portugal posseïa vastes colònies. Posseir el secret d'algú.
-
2
Disposar de la voluntat i de les facultats d'altri, influir poderosament en el seu comportament.
Ésser posseït pel dimoni. Posseït per una passió.
-
3
Tenir relacions sexuals amb algú.
-
4
pron. Saber-se dominar a si mateix, refrenar els seus impulsos, les seves passions.
Estava a punt de fer un disbarat però va posseir-se.
-
5
fig. Conèixer a fons una matèria, una llengua, un ofici. Posseir un autor la
matèria que tracta. Posseir l'anglès. Posseir una virtut, una qualitat.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es