-
perdonar
-
1
v. tr. Deixar passar sense càstig (una falta); no guardar cap malvolença (per
una ofensa rebuda). És un crim que no es pot perdonar. Perdonar una ofensa,
una injúria. Déu perdona els pecats.
-
2
Estalviar. Perdonar la vida a algú. La mort no perdona ningú.
no perdonar ni penes ni fatigues No deixar de posar en pràctica alguna cosa,
no cometre cap omissió ni transigir en res.
-
3
Exceptuar algú d'una obligació, d'allò que li toca fer.
-
4
Excusar. Cal perdonar-li aquests petits defectes. Perdoneu-me la llibertat
que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és veritat!
-
5
Absoldre algú del càstig, de les conseqüències d'un crim, d'una falta.
El perdono del dany que m'ha fet. Perdoneu-me: no voldria haver-vos ofès.
Ha mort: Déu l'hagi perdonat!
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es