-
paraula
-
1
f. Allò que és dit. Escoltar la paraula de Déu. Una paraula de consol.
Portar la paraula en nom d'algú.
-
2
esp. Prometença verbal. Donar la seva paraula d'honor. Faltar a la paraula.
Donar paraula de casament. Sota la meva paraula. ésser home de paraula
Que no falta a la prometença feta.
-
3
Mot en tant que serveix per a expressar el pensament. Mesurar, pesar, les paraules
que diem. Aquestes són les seves pròpies paraules. Paraules afectuoses,
amables, gentils. Paraules impertinents, ofensives. Paraules sinceres, fingides.
En poques paraules, en una paraula. No he entès una paraula del que ha dit.
A la primera paraula que va dir... Deixar algú amb mitja paraula a la boca.
És home de poques paraules. No trobar paraules per a lloar-los, regraciar-los.
paraules grosses Invectives.
-
4
pl. Allò que hom diu (per oposició a allò que hom fa). Calen fets, no paraules.
Tot això són paraules.
-
5
Lletra d'un cant (per oposició a música). Música de Vives i paraules de Verdaguer.
-
6
Mot.
-
7
En inform., cadena de lletres amb significat en un cert llenguatge.
-
8
paraula clau Paraula que serveix per a caracteritzar el context en què
surt.
-
9
Facultat d'expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat; l'exercici d'aquesta
facultat. L'home és dotat de paraula. Perdre la paraula.
Recobrar la paraula perduda. Tenir la paraula fàcil, prompta, abundant.
demanar la paraula En una assemblea, demanar per parlar.
Donar, concedir, la paraula. Retirar la paraula. Tenir la paraula.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es