ofendre [ger. ofenent; p. p. ofès; ind. pr. 1 ofenc , 3 ofèn; subj. pr. ofengui, etc.; subj. imperf. ofengués , etc.]

1 v. tr. Ferir, danyar, esp. en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll.
2 esp. Ferir en la dignitat personal, ultratjar. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu ofès greument. No era la meva intenció d'ofendre'l.
3 pron. Sentir-se ferit en la dignitat, molestar-se fortament. S'ofèn per no res.
4 ofendre Déu Ultratjar-lo pecant.