ocell

1 m. Animal vertebrat, ovípar, de sang calenta, que té el cor amb quatre cavitats, la respiració pulmonar, el bec corni, el cos cobert de plomes i les extremitats toràciques en forma d'ales aptes per al vol, capacitat que excepcionalment pot perdre.
2 pl. En zool., classe d'aquests vertebrats.
3 Terme que forma part del nom de diverses espècies d'aquesta classe: ocell de març, àguila marcenca; ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), ocell de la família dels hidrobàtids, de 15 centímetres, que viu en illots, vola mar endins i només és present al litoral empès per vents tempestuosos; ocell del paradís, nom donat als ocells de la família dels paradiseids, notables pels seus colors brillants i les extraordinàries plomes allargades de la cua en els mascles; ocell republicà (Philetairus socius ), ocell de la família dels passèrids, d'uns 13 centímetres de llargada, la cara i el coll de color negre, el ventre terrós i el dors bru, que viu en colònies als boscos d'acàcies d'Àfrica; ocell sedós (Bombycilla garrulus), ocell de la família dels bombicíl·lids, de 18 centímetres, amb el plomatge molt fi de color gris rogenc i que habita als boscos d'Escandinàvia i hiverna a l'Europa central.
4 ocell de paper Figura que recorda un ocell i que és construïda mitjançant la tècnica de la papiroflèxia.