nom

1 m. Mot amb què una persona o una cosa és coneguda o designada. El conec, però no li sé el nom. Preguntar el nom d'algú. Nom de família, de casa. Sap el nom de tots els pobles de Catalunya. És un turó que no té nom. Posar un nom al seu gos. nom de fonts [o nom de pila, o nom de bateig] Nom que s'imposa en el bateig. nom de religió Nom que hom pren quan es fa religiós. conèixer algú o alguna cosa de nom Haver-ne sentit parlar.
2 haver nom Dir-se, anomenar-se.
3 Fer algú el seu nom il·lustre, famós. Tenir un nom. fer-se un nom Adquirir fama, reputació.
4 en nom de Per encàrrec de, obrant en lloc de; invocant l'auxili, la protecció, etc., de. Vinc a demanar-li-ho en nom del president. Fes-ho en nom de la nostra mare. Vés-te'n en nom de Déu. En nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.
5 Mot amb què es distingeixen els éssers d'una espècie dels d'una altra espècie. Sap el nom de totes les plantes. Ell us designarà cada cosa pel seu nom. Saps el nom d'aquest mineral?
6 Denominació, qualificació. De sant no en té sinó el nom. Aquest rei va merèixer el nom de gran.
7 Categoria lèxica o part de l'oració que designa el substantiu i l'adjectiu i és susceptible de flexionar en gènere i en nombre. Nom adjectiu, nom substantiu. Nom masculí, nom femení. Les regles de formació del plural dels noms.
8 Substantiu.
9 nom abstracte Nom que designa un concepte no material obtingut per abstracció mental.
10 nom col·lectiu Nom de nombre singular que designa una pluralitat d'individus.
11 nom comú Nom que designa un ésser o un objecte que pertany a una classe d'éssers o d'objectes.
12 nom concret Nom que designa un ésser real o un objecte del món físic o considerat com a tal.
13 nom propi Nom invariable que designa una persona, un país, un lloc, una època, etc., en particular, sense aportar-ne una informació significativa.
14 nom trivial Nom d'un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.

Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada - Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es